Drets d autor i propietat intel lectual en entorns digitals. Com citar documents en Creative Commons

Transcripción

1 Drets d autor i propietat intel lectual en entorns digitals. Com citar documents en Creative Commons Jordi Graells Costa Barcelona, 29 de juny de 2007 Avís legal Aquesta presentació està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se'n citi l autor (Jordi Graells i Costa) i no se'n faci un ús comercial. Si transformeu aquesta obra per generar una nova obra derivada, heu de distribuir-la amb una llicència igual a la que regula l obra original. La llicència completa es pot consultar a

2 El règim de drets d autor és molt difícil d aplicar al món digital i en l Administració Amb la irrupció d Internet i les TIC, sorgeixen problemes en l aplicació de la normativa vigent fins aleshores per protegir els drets dels autors i, al mateix temps, fer compatible l accés al coneixement per part de les persones i facilitar la possibilitat de compartir-lo. En el cas de la plataforma de treball col laboratiu e-catalunya, ens toca ser escrupolosament curosos amb els materials que tenen drets d autor a l hora de publicar-hi continguts.

3 Què és una obra i què no segons la LPI? Art TRLPI: «Són objecte de la propietat intel lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, conegut actualment o que s inventi en el futur, entre les quals s inclouen: [...]». Art. 13 TRLPI: «No són objecte de propietat intel lectual les disposicions legals o reglamentàries i els seus projectes corresponents, les resolucions dels òrgans jurisdiccionals i els actes, els acords, les deliberacions i els dictàmens dels organismes públics, així com les traduccions oficials de tots aquests textos».

4 A l Administració, és aplicable el règim de drets d autor? La Llei de propietat intel lectual (LPI) a l Administració és aplicable des de 2 punts de vista: 1. Com a usuària d obres alienes amb drets d autor (DA). Aleshores cal assegurar que l Administració obtingui els drets d explotació per a l ús concret que es vulgui fer o bé que està emparada per alguna de les excepcions previstes a la LPI. 2. Com a titular. La informació continguda en les obres creades per personal de l Administració [o fetes pel seu encàrrec] no està afectada pel règim de PI. Solament en queda afectada en la mesura que estigui continguda en una obra (p.ex. BD creada per l Administració) o si és una obra protegida en si mateixa (plànol, fotografia...).

5 Quins són els drets d autor sobre l obra? Els drets d autoria són un intent per compensar l exclusivitat de l autor sobre l obra, per raons d interès social (de possibilitar l accés universal a la cultura, etc.). 1. Drets morals (art TRLPI). Són d atribució, no econòmics. L autor no pot renunciar a l autoria; per això els contractes d autors que fan de negre no són legals: - Atribució (paternitat). L autor pot decidir que es difongui com a anònim. - Integritat. Modificació no autoritzada que suposi perjudici per a l autor. - Divulgació. L Administració pot obligar a hereus d autor a divulgar amb fins públics. - Retirar l obra del comerç (penediment). Però amb indemnització. 2. Drets d explotació. Són patrimonials; d explotació i de simple remuneració. - Reproducció (art. 18). Fer còpies (transitòries o permanents, tangibles o no). - Distribució (art. 19). Posar exemplars al públic (venda, lloguer, préstec, etc.). - Comunicació pública (art. 20). Posar l obra a disposició del públic sense distribució prèvia d exemplars (performance, display, radiodifusió, Internet). Concepte públic. - Transformació (art. 21). Fer obres derivades (traducció, adaptació, etc.).

6 LPI actual: protectora dels drets d autor La Llei de propietat intel lectual (LPI) atorga a l autor de l obra drets exclusius (a reproduir, distribuir, comunicar al públic i transformar) que li permeten controlar l explotació i l ús que es fa de l obra per a fer qualsevol d aquests actes. Ara bé, la LPI també recull supòsits anomenats excepcions en què no cal sol licitar l autorització de l autor i en què s autoritza aquest ús concret: - Còpia privada - Temes i esdeveniments d actualitat (dret a la informació, art. 33 i 35.1) - Paròdia (llibertat d expressió, art. 39) - Dret de cita (llibertat d expressió, art. 32) - Docència i investigació (dret de cita, ús BD, reproduccions per a museus i biblioteques (art. 32, 34.2b i 37.1). - Accés a la cultura (dret de préstec, restricció al dret d inèdit postmortem, art i 40).

7 Drets d autor en les obres creades pel personal al servei de l Administració Obres creades en virtut d una relació laboral Art TRLPI: «Si no hi ha pacte escrit, es considera que els drets d explotació han estat cedits en exclusiva i amb l abast necessari per a l exercici de l activitat habitual de l empresari en el moment de lliurar l obra en virtut de la relació laboral». Aquest article cobreix les relacions funcionarials (creació no espontània, subordinació, alienació del resultat). Però, fixem-nos que són ben diferents les comunicacions que tenen lloc a la plataforma e-catalunya.

8 Per innovar amb el coneixement col lectiu de què disposa l Administració...

9 ... es tractarà, doncs, que pugui obrir a tercers els drets d explotació de les seves obres.

10 Propietat intel lectual i drets d autor Podem innovar amb «tots els drets reservats» sobre les obres? Problemes en la propietat intel lectual (PI) i els drets d autor (DA) amb la irrupció d Internet i les TIC. Trobar equilibri entre: - L interès privat de l autor i titulars de drets de l obra. - I l interès públic social per accedir a cultura i informació. Amb les llicències Creative Commons, es tracta de canviar el «tots els drets reservats» per «alguns drets reservats». Diferenciació entre copyright i drets d autor.

11 El coneixement s ha de fer circular col lectivament

12 Podem fer còpia dels materials digitals? Fer còpies de CD i programes, imatges i textos al web Per fer còpia de CD: - És necessària l autorització prèvia de l autor. - O bé fer una per a ús privat segons article 31.2 de la LPI. Per copiar o reproduir programes, imatges o articles de web: - Podem desar-ne còpia al nostre PC. - Podem fer un enllaç des del nostre web (s entén consentiment implícit). - Però només podem redistribuir o republicar-los amb autorització de l autor (amb llicència CC, amb condicions d ús, amb missatge de correu electrònic exprés).

13 Aleshores... Com podem compartir a l amb les altres persones tota mena de fitxers i coneixement? Alba. Jordi2007. CC BY-NC-ND 2.0

14 Una de les respostes la trobem en les llicències Creative Commons Alba. Jordi2007. CC BY-NC-ND 2.0

15 Per què sorgeixen les llicències? - La propietat intel lectual distingia tradicionalment entre ús (privat, sense finalitat lucrativa) i explotació (públic, benefici econòmic). - En canvi, en el món digital, per usar una obra (llibre, cançó, obra teatral, pel lícula, bloc, arxiu, programa, etc.) s ha de reproduir i tota reproducció constitueix un acte d explotació. L ús passa a ser públic. Per tant, l ús d una obra s ha d autoritzar una obra; si no, és una infracció. Creades per Lawrence Lessig, amb les llicències CC l autor decideix com el públic pot reproduir la seva obra (cedir-los per als usos adequats) a partir del reconeixement dels drets exclusius de l autor que estableix la Llei de propietat intel lectual espanyola (LPI).No es prohibeix l ús sinó que s autoritza amb algunes condicions. Són molt aptes per a les persones que no vulguin reservar-se tots els drets sobre les obres, sinó que en vulguin cedir alguns drets en unes determinades condicions.

16 Tipus de llicències de Creative Commons La còpia o reproducció, la distribució i la comunicació pública sempre estan autoritzades quan hi ha un reconeixement de l'autor en els crèdits, però es pot limitar l ús comercial o la possibilitat de fer-ne obres derivades o bé condicionar-les al manteniment dels termes de la llicència del treball original. Combinant aquestes condicions es generen les 6 llicències estàndard actuals. N hi ha de 6 menes: 16

17 Obrint el coneixement a la ciutadania... Cd-rom. Anton Peck. CC BY-NC-ND 2.0 Primera publicació de l Adminsitració subjecta a una llicències Creative Commons: Departament de Justícia. Centre Penitenciari Brians 2 Proposta a les sessions de juny de 2006 i 26 d abril de 2007 Consell Editorial «perquè, en els casos de publicacions de què sigui autora, la Generalitat registri les seves publicacions en Creative Commons (sistema de llicències de gestió de drets d autor) per cedir els drets d explotació de les obres que consideri adequats a la ciutadania.»l objectiu de la proposta és que la Generalitat reverteixi en la ciutadania persones i organitzacions el coneixement contingut en les seves publicacions i facilitar així la innovació (requisit essencial en el nou marc social i econòmic).» Departament de Justícia. CC BY

18 Altres exemples Cercador de llibres de Google

19 Com citar obres alienes llicenciades en Creative Commons

20 Citar text aliè registrat amb CC L exemple mostra com citar un text llicenciat en CC

21 Citar foto o imatge aliena registrada amb CC Aquest exemple mostra com citar imatges a la plataforma e-catalunya 1. Adjuntar la imatge que haurem desat en format JPG 2. Introduir el nom de la imatge, el símbol del copyright i el nom de l autor, i el tipus de llicència 3. Seleccionar el nom de la imatge i fer un enllaç a la pàgina d origen (en aquest cas Flickr) 4. Seleccionar el tipus de llicència i fer un enllaç a la pàgina de CC on s explica el tipus de llicència

22 Exemple de repositori web d imatges CC Es poden utilitzar tenint en compte els drets que han cedit els autors

23 Com registrar una obra en Creative Commons

24 Enregistrar foto o imatge amb llicències CC Tenim una imatge i la volem llicenciar en CC Si la reproducció és digital 1. Escrivim el títol de la imatge i fem l enllaç a la URL si la tenim desada en algun repositori 2. Inserim el símbol de copyright 3. Escrivim el nostre nom 4. Anem al web de CC, triem el tipus de llicència, el reproduïm després del nom i hi fem un enllaç cap a la pàgina on s explica la llicència Paret 2 Jordi2007. CC BY 2.0 Si la reproducció no és digital 1. L única diferència és que s ha d escriure la URL de la imatge, si en té, i de la pàgina de CC Paret 2 Jordi CC BY 2.0

25 Enregistrar webs amb llicències CC Materials de les sessions web llicenciats amb CC

26 Enregistrar publicacions amb llicències CC Centre Penitenciari Brians 2 Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement- NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se'n citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial. Si transformeu aquesta obra per generar una nova obra derivada, heu de distribuir-la amb una llicència igual a la que regula l obra original. La llicència completa es pot consultar a Generalitat de Catalunya Departament de Justícia Primera edició: juny de 2007 Projecte gràfic i impressió: Arts Gràfiques... Dipòsit legal:...

27 Per saber quina llicència CC hem d aplicar Per llicenciar una obra en CC, no cal enregistrar l obra enlloc. Tanmateix, el web CC ens ajuda a triar-la:

28 Enregistrar altres suports amb CC Altres exemples - Articles o altres textos: vegeu diapositiva Presentacions (PPT, etc.): vegeu diapositiva inicial.

29 Gràcies!!!