BALANÇ DE LA TAULA DE COORDINACIÓ LOCAL PEL DRET A L HABITATGE DE GIRONA

Transcripción

1 BALANÇ DE LA TAULA DE COORDINACIÓ LOCAL PEL DRET A L HABITATGE DE GIRONA 6 DE NOVEMBRE DE 2015

2

3 La Taula de Coordinació Local pel Dret a l Habitatge de Girona es va constituir el 23 de febrer de 2012 i en formen part diferents entitats que treballen en l àmbit d habitatge dins el municipi de Girona, i en concret: o L Ajuntament de Girona (Oficina Municipal d Habitatge i Serveis Socials). o La Generalitat de Catalunya Agència de l Habitatge de Catalunya. o Col legi d Advocats de Girona. o Càritas Diocesana de Girona. o Fundació Servei Gironí de Pedagogia Social (SER.GI). o Plataforma d Afectats/des per la Hipoteca del Gironès (PAH). o Representants dels partits polítics en el consistori gironí. El seu portaveu és el defensor de la ciutadania de Girona, Ramon Llorente Varela. L objectiu bàsic d aquesta taula és coordinar les diferents entitats que treballen en matèria d habitatge amb l objectiu d evitar els desnonaments i procurar solucions efectives per mantenir l habitatge i l accés al lloguer social. El balanç que fa la Taula dels darrers tres anys es concreta en: o Les 25 sessions de treball, de coordinació i de seguiment realitzades i, també, de discussió i debat sobre estratègies, accions i posicionaments davant la problemàtica habitacional. o La publicació i difusió de guies informatives adreçades al conjunt de la població de Girona. o La redacció de cartes i requeriments de dades, informació i intervencions d aquells estaments públics o privats, directament implicats. o L accés als mitjans de comunicació per informar d aquestes accions i iniciatives, en roda de premsa. o L aplicació, i seguiment, de mesures per millorar l atenció als particulars i pal liar o afrontar els efectes de les execucions hipotecàries: tasques de mediació, compensació de plusvàlues, etc. o La convocatòria de cursos de formació a professionals de l àmbit jurídic i social. o El seguiment de protocols i mesures procedents de l administració. o El suport a les Iniciatives Legislatives Populars (ILP), valoracions de disposicions legislatives. o L impuls de diferents actuacions per part dels serveis. La Taula constata que, actualment, malgrat s aconsegueixen més acords amb les entitats financeres, en la mediació en els casos de processos d execució hipotecària, moltes continuen venent o cedint els seus crèdits a entitats voltor, amb tot el que suposa pels afectats i pel conjunt de la ciutadania.

4 Per la seva banda el Servei de Mediació en Habitatge de l Oficina Municipal d Habitatge de l Ajuntament de Girona, destaca que ara hi ha un fort increment de processos d execució i desnonament derivats de contractes de lloguer i d ocupacions il legals. En aquests casos s agreuja la situació de les famílies davant la necessitat d habitatge ja que en aquests processos impulsats per particulars no hi ha la possibilitat de negociar un lloguer social per mantenir l habitatge actual, com s està fent amb els bancs. Així doncs, aquest servei de mediació, que es va iniciar l any 2012 com a servei de mediació hipotecària, s ha anat transformant en un servei de mediació en temes d habitatge en general, i atén casos de lloguer, ocupacions il legals i d assessorament jurídic integral, ja que s ha diversificat molt el conjunt de situacions que requereixen mediació per mantenir o accedir a l habitatge. Des d aquesta oficina municipal es coordinen, també, les accions derivades del Protocol d execució de diligències de llançament als partits judicials de Catalunya al qual es va adherir l Ajuntament de Girona per acord de la Junta de Govern local d 11 d octubre de Aquest protocol estableix que, abans de dur a terme el llançament, el Jutjat podrà, amb el consentiment de la persona interessada, sol licitar a l Ajuntament de Girona un informe social a fi d aplicar terminis més llargs i més beneficiosos per al desallotjament o garanties per a la protecció dels drets dels afectats, especialment quan es tracta de menors, gent gran i aturats, amb manca de recursos. Tot i els convenis signats entre l Agència de l Habitatge de la Generalitat de Catalunya i algunes entitats financeres, que han cedit habitatges de la seva propietat per destinar-los a lloguer social, resulta del tot insuficient per donar resposta a les necessitats reals de Catalunya, i de Girona, tant pel número d habitatges com per les condicions i mal estat de conservació en què es troben molts d aquest pisos. L AGÈNCIA DE L HABITATGE DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Subratlla, a més del principal objectiu de la Taula d evitar els desnonaments, la no menys important tasca de coordinació entre els membres que la integren per compartir dades, experiències i dinàmiques per treballar de forma operativa i millorar la efectivitat de les accions de cada un dels serveis per optimitzar els recursos en benefici dels afectats. Ha estat i és important, també, donar a conèixer i compartir la informació recíproca dels recursos amb què compta cada servei (Ajuntament, Serveis Socials Municipals, Càritas, Col legi d Advocats ), les seves adaptacions i actualitzacions. Des de la Generalitat de Catalunya es destaquen la prioritat de les polítiques socials d habitatge i les assignacions de fons públics per a la concessió d ajuts d especial urgència, com: o Els ajuts per a les famílies que han contret deutes en el pagament de lloguers o quotes hipotecàries.

5 o Les prestacions per a lloguers, destinades a famílies que ja la tenien concedida a anys anteriors. o La creació d una xarxa d habitatges d inclusió. o Ajuts implícits al lloguer amb protecció social administrats per la Generalitat. o Ajuts econòmics per a persones que han perdut un habitatge com a conseqüència d un desnonament o una dació en pagament. o La creació de la mesa d emergències i del Servei Ofideute de la Generalitat destinat a les persones amb dificultats per fer front al pagament de la hipoteca. PLATAFORMA D AFECTATS/DES PER LA HIPOTECA (PAH) En funcionament des del 2009, està integrada a la Taula des de la seva creació, on continua amb la seva tasca de denúncia de les situacions en què es troben les persones afectades pels elevadíssims deutes amb els bancs, el caràcter vitalici d aquests deutes, i les greus conseqüències d exclusió social derivades de la pèrdua de l habitatge mitjançant el llançament a través dels procediments judicials. La seva finalitat és canviar aquesta situació i donar resposta a la reiterada vulneració de drets fonamentals dels ciutadans. La PAH insisteix en què la situació continua essent injusta i dramàtica i que les polítiques públiques, moltes vegades, lluny de resoldre la problemàtica donant garanties legals i solucions equitatives, estan convertint l habitatge en un negoci en benefici d entitats privades amb ànim de lucre, mitjançant la titularització dels préstecs hipotecaris o venent-los a fons voltor. En definitiva es considera l elit política i financera com a principal culpable de la situació actual d atur i precarietat. La PAH vol actuar i actua en l àmbit emocional, polític, mediàtic, judicial i de la comunicació. Considera vàlida tota iniciativa adreçada a combatre una legislació injusta i anòmala, a buscar solucions i a oferir respostes als afectats per la crisi econòmica i de pèrdua de l habitatge. La PAH ha participat en accions per aturar desnonaments (Stop desnonaments), i en processos de mediació i negociació per a la dació en pagament amb entitats financeres, i ha dut a terme mocions davant els ajuntaments i ha participat juntament amb Càritas i el DESC en el procés de la ILP, que ha culminat amb la llei recentment publicada. La seva preocupació i dedicació, ha estat present en tot moment a la Taula d Habitatge, aportant tot tipus d informació sobre situacions reals, la darrera, la constatació d un important increment dels desnonaments per causa de lloguer i la manca de recursos d una part important de la població per fer front al pagament dels subministres, com la llum, l aigua i la calefacció, la denominada situació Pobresa energètica

6 COL LEGI D ADVOCATS DE GIRONA Es vol destacar l evolució lenta però transcendent que s ha experimentat pel que fa a la intervenció lletrada en els processos d execució hipotecària. Com a punt de partida la manca de recursos i arguments per a la defensa, en un procés d execució hipotecària obsolet i expeditiu que ratlla la inconstitucionalitat per la possible vulneració de drets, passant per la molt positiva resolució del Tribunal Europeu en matèria d aplicació dels drets de consumidors i usuaris, i la directiva de la CEE sobre la possibilitat de denunciar les clàusules abusives, possibilitant posar fre a un procediment quasi automàtic; el mes recent Protocol d execució de diligències de llançament als partits judicials de Catalunya en què es preveu la possibilitat d evitar el llançament, atenent a la situació personal i social dels afectats sense recursos, que permet la col laboració entre el Jutjats i els Serveis Socials municipals i les darrers resolucions judicials dels Tribunals espanyols que limiten l execució en casos en els quals el banc hagi titularitzat el crèdit en favor d una altre entitat, no legitimada, i la obligatorietat per part de les entitats bancàries de revisar les clàusules sòl en les hipoteques vigents. En segon lloc la insistència des dels Serveis d Orientació Jurídica del Col legi de la necessitat de demanar advocat d ofici tan aviat com es tingui coneixement de la interposició de la demanda executiva i de posar-se en contacte amb el lletrat designat. I per últim, la formació i sensibilització dels col legiats que intervenen en aquests procediments, atès les situacions d estrès en què es troben les persones que com a conseqüència d aquests processos perdran, en molts casos, el seu habitatge. La realitat actual presenta una deriva de la problemàtica habitacional cap als desnonaments no ja per raó d impagament de crèdits hipotecaris sinó per manca de pagament de rendes de lloguer i llançament en casos d ocupacions il legals. A l espera de la convocatòria de la propera jornada informativa sobre l aplicació i abast de la nova ILP i la pobresa energètica, prevista pel mes de desembre i que exigirà un nou esforç dels advocats a fi de coordinar la realitat judicial en què es troben els expedients i la realitat social dels serveis municipals per, en definitiva, proporcionar als afectats una protecció integral i de qualitat. CÀRITAS, SER.GI I EL TERCER SECTOR AMB LA ILP Des del dia 6 d agost està en vigor La Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l emergència en l àmbit de l habitatge i la pobresa energètica La Llei té com origen una iniciativa legislativa popular impulsada per l Observatori DESC, la PAH i l Aliança per la Pobresa Energètica, amb l objectiu d establir una sèrie de mesures per pal liar algunes situacions injustes relacionades amb el sobreendeutament familiar, la manca d habitatge digne i adequat i la pobresa energètica.

7 La Llei fomenta la coordinació per part de l Administració de totes les situacions que poden comportar la pèrdua de l habitatge, atorgant un paper rellevant als Serveis Socials. Com a requisit per tal de poder fer efectiu qualsevol desnonament, s imposa a l Administració l obligació de garantir un reallotjament adequat. En matèria de sobreendeutament derivat de l adquisició i tinença d un habitatge, s articula un mecanisme de segona oportunitat, en base a un primer procediment extrajudicial que tramitaran unes comissions de sobreendeutament, i si hi ha falta d acord, un procediment judicial simplificat que buscarà la cancel lació dels deutes. Les comissions de sobreendeutament encara no han estat regulades pel Govern i per tant encara no es pot tramitar aquest mecanisme de segona oportunitat. La llei estableix l obligació d oferiment d un lloguer social en casos de persones en risc d exclusió residencial, i que es trobin subjectes a un procés d execució hipotecària o de desnonament per manca de pagament iniciat per un gran tenidor d habitatge, que és una persona jurídica que acumuli més de metres quadrats d habitatge. També ha d oferir un lloguer social qui adquireixi un habitatge fruit d una execució hipotecària. Aquestes obligacions ja s han d aplicar en els procediments que avui estan en tràmit als jutjats. Altres novetats que estableix la llei són la cessió obligatòria temporal dels habitatges buits per un període de tres anys a l Administració, i la possibilitat que en cas de cessió del crèdit que garanteix l habitatge, el deutor pugui abonar l import de la cessió i alliberar-se del crèdit, en una mena de dret de retracte que pot permetre salvar l habitatge per un preu normalment molt baix. En matèria de pobresa energètica la llei obliga l Administració a garantir el dret d accés als subministraments bàsics a les persones en risc d exclusió residencial i també estableix l obligació a les companyies subministradores de sol licitar informe als Serveis Socials abans de sol licitar un tall de subministrament i d evitar-lo en cas de risc d exclusió residencial. Finalment, la Taula vol manifestar que l esforç ha estat important, però la realitat és molt greu. Les circumstancies van evolucionant però el més important és el patiment de la població afectada i les conseqüències encara avui difícils d avaluar. Tant els bancs com els grans tenidors d habitatge buit no aposten de forma significativa per incrementar el lloguer social, ans al contrari intenten fugir o situar els habitatges disponibles en fons especuladors. La Taula tenia previst convocar una jornada de formació adreçada a advocats, treballadors socials i altres implicats en matèria d habitatge. Davant la iniciativa de l Agencia de l Habitatge de Catalunya de fer jornades a les diferents demarcacions sobre la nova llei 24/2015, abans de finalitzar l any, la Taula s afegeix a aquesta iniciativa i compartirà la jornada amb la Generalitat.