Guia d aprenentatge de la matèria. Ètica i activitat professional (1 ECTS)

Transcripción

1 Guia d aprenentatge de la matèria Ètica i activitat professional (1 ECTS) Any acadèmic Màster Universitari en Models i estratègies d acció social i educativa en la infància i l adolescència Mòdul 2: Polítiques i marcs legals sobre la infància i l adolescència. Perspectiva local Professor/a: Dr. Jesús Vilar

2 Ètica i activitat professional L assignatura consisteix en reflexionar de forma sistemàtica sobre el sentit de l ètica en la pràctica professional i la forma com aquesta és una condició per assegurar actuacions inspirades en el sentit de justícia, més enllà del compliment estricte de la llei. En concret, es planteja descriure un breu marc teòric sobre ètica aplicada i posteriorment identificar la manera com es pot convertir en un sistema de suport en el dia a dia de l activitat professional. En segon lloc, s analitzaran les principals dificultats que els professionals es troben en el moment de tenir en consideració l ètica en la seva pràctica professional i s apuntaran vies o línies de tractament d aquestes dificultats. Objectius Identificar la funció de l ètica en la pràctica professional. Conèixer els processos de construcció dels sistemes ètics i les característiques fonamentals de les ètiques aplicades. Conèixer i utilitzar els instruments existents en la professió respecte de les qüestions ètiques i valoratives. Analitzar de manera sistemàtica els casos i/o situacions on apareixen conflictes de valor. Reconèixer les diferències entre les qüestions tècniques/científiques i les qüestions valoratives en l exercici de la professió. 3.- Continguts 1.1. El sentit moral de la pràctica professional Ètica, responsabilitat i servei Models de construcció de les ètiques aplicades: l ideal deductiu, l ideal inductiu, les ètiques dialògiques i l hermenèutica crítica Característiques de les ètiques aplicades L ètica aplicada en les professions socioeducatives Raons per parlar d ètica en les professions socioeducatives Estat actual i principals dificultats formals en la construcció de l ètica de la professió Principals fonts de conflicte en la pràctica professional.

3 1.3. Elements per a la gestió dels conflictes de valor Els nivells d anàlisi i les tipologies de discurs moral en la professió Les guies de referència en la presa de decisions Estratègies de discussió i anàlisi dels conflictes ètics. Bibliografia i recursos AA.DD. (1979). Informe Belmont: principios y guías para la protección de los sujetos humanos de investigación. EE.UU. (Versió traduïda per l Observatori de Bioètica i Dret del Parc Científic de Barcelona: Universitat de Barcelona). AA.DD. (2001). Monogràfic Deontologia i pràctica professional. Educació social. Revista d intervenció socioeducativa, n. 17. Asedes (2007). Documentos profesionalizadores. Barcelona: Asedes Banks, S. (1997). Ética y valores en el trabajo social. Barcelona: Paidós. Bárcena, F.; Mèlich, J.C. (2000). La educación como acontecimiento ético. Barcelona: Paidos. Barriga, S. (1996). Dilemas éticos en la intervención psicosocial. A Sánchez Vidal; Musitu Ochoa. (Coord). Intervención comunitaria. Aspectos científicos, técnicos y valorativos (pp ). Barcelona: EUB. Bayetz, Kurt (2003). La moral como construcción. A Cortina, A.; García-Marzá, D. (editores): Razón pública y éticas aplicadas: los caminos de la razón pràctica a una sociedad pluralista (pp ). Madrid: Tecnos. Caride, J.A. (2002). Educación social como proyecto ético y tarea cívica. A Revista interuniversitaria de Pedagogía social, 9, (pp ). Múrcia: Universidad de Murcia. Caride, J.A. (coord.), (2009). Los derechos humanos en la educación y la cultura. Del discurso político a las prácticas educativas. Rosario: Homo Sapiens. Conill, J. (1996). Aspectos éticos de la intervención psicosocial. A Sánchez Vidal; Musitu Ochoa. (Coords). Intervención comunitaria. Aspectos científicos, técnicos y valorativos (pp ). Barcelona: EUB. Cortina, A. (1986). Ética mínima. Introducción a la filosofía pràctica. Madrid. Técnos. Cortina, A (2003). El quehacer público de las éticas aplicadas: ética cívica y transnacional. A Cortina, A.; García-Marzá, D. (editores): Razón pública y éticas aplicadas: los caminos de la razón pràctica a una sociedad pluralista (pp ). Madrid: Tecnos. Fernández, J.L.; Hortal, A., (1994). Ética de las profesiones. Madrid: UPCO. Finkielkraut, A. (1998). La humanidad perdida. Ensayos sobre el siglo XX. Barcelona: Anagrama. Galceran, M. (2003). Ètica i deontologia professionals: el compromís dels educadors socials en la transformació personal i social. A Planella, J.; Vilar, J. (coords.).

4 L educació Social: projectes, perspectives i camins (pp ). Barcelona: Pleniluni. Hansen, D. (2002). Explorando el corazón moral de la enseñanza. Barcelona: Idea Universitaria. Hortal, A. (2002). Ética general de las profesiones. Bilbao: Ed. Desclée De Brouwer. Hortal, A. (2003). Ética aplicada y conocimiento moral. A Cortina, A.; García-Marzá, D. (editores): Razón pública y éticas aplicadas: los caminos de la razón pràctica a una sociedad pluralista (pp ). Madrid: Tecnos. Houser, E.R. (1997). Evaluación, ética y poder. Madrid: Morata. Illich, I. (i altres) (1981). Las profesiones inhabilitantes. Barcelona: Blume. Hers, R.; Reimer, J.; Paolitto, D. (1979). El desarrollo moral. De Piaget a Kohlberg. Madrid: Narcea. Innerarity, D. (2001). Ética de la hospitalidad. Barcelona: Península. Kolhberg, L. (1989). Estadios morales y moralización. El enfoque cognitivo-evolutivo. A Turiel, E.; Enesco, I.; Linaza, J.; El mundo social en la mente infantil (pp ). Madrid: Alianza Psicología. Mardones, J.M.; Mate, R. (Eds.) (2003). La ética ante las víctimas. Barcelona: Anthropos. Martínez, M. (1998). El contrato moral del profesorado. Bilbao: Desclée de Brouwer. Mèlich, J.C. (2010). Ética de la compasión. Barcelona: Herder. Meirieu, Ph. (1998). Frankenstein Educador. Barcelona: Laertes. Meirieu, Ph. (2001). La opción de educar. Barcelona: Octaedro. Morin, E. (2006). El método. Vol.6 Ética. Madrid: Cátedra. Palazzi, C; Román, B. (2005). Ética aplicada, entre la recreación moral y la tradición. Barcelona, Arts Brevis. Anuari de la Càtedra Ramon Llull de Blanquerna, 11 (pp ). Barcelona: Universitat Ramon Llull. Piaget, J. (1987). El criterio moral en el niño. Barcelona: Martínez Roca. Puig, J. (1996). La construcción de la personalidad moral (pp ). Barcelona: Paidós. Sánchez, A. (1999). Ética de la intervención social. Barcelona: Paidós Trabajo social 7. Selman, L. R. "El desarrollo sociocognitivo. Una guía para la práctica educativa y clínica". A Turiel, E.; Enesco, I.; Linaza, J.; (1989). El mundo social en la mente infantil. Madrid: Alianza Psicología Trilla, J. (1992). El profesor y los valores controvertidos. Neutralidad y beligerancia en educación. Barcelona: Paidós. Turiel, Eliot; Enesco, Iliana; Linaza, Josetxu (1989). El mundo social en la mente infantil. Madrid: Alianza Psicología

5 Vilar, J. (2000). Deontología y práctica profesional. Límites y posibilidades de los códigos deontológicos. Arts Brevis. Anuari de la Càtedra Ramon Llull de Blanquerna (pp ) Barcelona: Universitat Ramon Llull. Vilar. J. (2003). El tractament dels conflictes ètics en la pràctica professional: aproximació a una ètica aplicada. A Planella, J.; Vilar, J., (coords.). L educació Social: projectes, perspectives i camins (pp ). Barcelona: Pleniluni. Vilar, J. (2007). L ètica en la pràctica quotidiana de l exercici professional. A Quaderns d Educació Social, 10 (pp ). Barcelona: Col.legi D educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC). Vilar, J. (2009). La ética en la práctica cotidiana del ejercicio profesional. RES (revista de educación social). EDUSO. Vilar, J. (2011). La ética en el proceso de construcción de la identidad de los/las educadores/as sociales. A Planella, J.; Moyano, S., Voces de la educación social, (pp ) Barcelona: Editorial UOC. Sistema d avaluació En aquesta assignatura, l avaluació implica realitzar totes les tasques que s indiquen a continuació: 1. Assistència. L assistència a classe és obligatòria i és condició prèvia per ser avaluat. 2. Activitats a classe. Reflexió sobre la tipologia de discursos morals i la seva repercussió en la gestió de conflictes. Anàlisi de les principals fonts de conflictivitat moral en la pràctica professional. 3. Treball final: Activitat compartida amb els altres mòduls.