Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

Transcripción

1 DOCUMENT DE REFERÈNCIA PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE MILLORA DEL SECTOR CA L BATLLE, AL TERME MUNICIPAL DE SANT CELONI 1. IDENTIFICACIÓ DE L EXPEDIENT Assumpte: Pla especial de millora urbanística Municipi: Sant Celoni (Vallès Oriental) Peticionari: Ajuntament Referència: URB 328/07 2. FONAMENTS DE DRET Primer. D acord amb el Text refós de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i específicament la disposició transitòria sisena, que determina els instruments de planejament que han de ser objecte d avaluació ambiental. Segon. D acord amb el procediment d avaluació ambiental dels plans urbanístics establert a l article 115 del Reglament de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, segons el qual correspon a l òrgan ambiental l emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l abast de l informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat. Tercer. D acord amb la Llei 9/2006, de 28 d abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Quart. D acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient. 3. OBJECTE L objecte del present document és determinar l abast de l informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) del Pla especial de millora urbanística del sector Ca l Batlle, al terme municipal de Sant Celoni, als efectes que determinen l article 115 del Reglament de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i l article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d abril, sobre avaluació ambiental dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. 1

2 4. ANTECEDENTS I CONSULTES EFECTUADES En data de registre 16 d octubre de 2007, va tenir entrada als Serveis Territorials del a Barcelona consulta prèvia sobre la necessitat o no de sotmetre el Pla de millora urbana de Ca l Batlle, al terme municipal de Sant Celoni, tramesa per la Cambra de parcel listes de Ca l Batlle. En data de registre 26 d octubre de 2007, va tenir entrada als Serveis Territorials del a Barcelona, la documentació referent al Pla de millora urbana de Ca l Batlle, al terme municipal de Sant Celoni, tramesa per la Cambra de parcel listes de Ca l Batlle. Els documents lliurats són els següents: - Memòria - Informe ambiental preliminar - Plànols En data 21 de gener de 2008, es va notificar a l Ajuntament de Sant Celoni i la Cambra de parcel listes van rebre una comunicació dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient sobre la necessitat de sotmetre el Pla de millora urbana de Ca l Batlle al procediment d avaluació ambiental establert en l article 115 del Reglament de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, atès que l àmbit de l actuació afecta a l espai natural de Serres de Montnegre-el Corredor, inclòs en el PEIN i en la xarxa Natura 2000, d acord amb l article 3 de la Ley 9/2006, sobre evaluación de los efectes de determinados planes y programas sobre el medio ambiente. En data de registre 25 de febrer de 2008, va tenir entrada als Serveis Territorials del a Barcelona, sol licitud de document de referència del Pla de millora urbana de Ca l Batlle, al terme municipal de Sant Celoni, tramès pel senyor Eduard Cadarso Santiago, en representació de l Associació de propietaris de la urbanització ca l Batlle. En el marc de les consultes necessàries a realitzar per a l elaboració del document de referència d acord amb l article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d abril, l Oficina Territorial d Avaluació Ambiental ha sol licitat l emissió de les consideracions estimades oportunes en relació al pla esmentat a les Administracions públiques afectades següents: - Agència Catalana de l Aigua - Agència de Residus de Catalunya - Direcció General de Qualitat Ambiental - Departament d Agricultura, Alimentació i Acció Rural - Direcció General d Habitatge - Oficina de Canvi Climàtic - Oficina de Gestió Ambiental Unificada dels Serveis Territorials a Barcelona del - Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Medi Ambient - Direcció General d Arquitectura i Paisatge - Direcció General de Salut Pública 2

3 - Direcció General del Patrimoni Cultural Així mateix, ha realitzat consultes al públic interessat següent: - DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural En resposta a les consultes realitzades, s han obtingut informes del Departament d Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de 19 de març de 2008, de l Agència Catalana de l Aigua, de 25 de març de 2008, de la Direcció General de Qualitat Ambiental, de 31 de març de 2008, i de Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Medi Ambient, de 30 d abril de DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA El Pla general d ordenació de Sant Celoni, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d urbanisme de Barcelona (CTUB) en sessió de 18 de juny de 1997, va classificar la urbanització Ca l Batlle com a àrea de sòl urbà subjecte a Pla especial (clau 7), amb l objecte de regular les condicions de compatibilitat entre el medi natural i la implantació residencial. A partir d aquí es presenta el Pla especial de millora urbana objecte del present expedient, el qual té com a objectius: valorar els dèficits d urbanització, projectar les obres d urbanització pendents, redactar el projecte de reparcel lació, regular l edificació i les condicions de compatibilitat entre el medi natural i la implantació residencial, establir les cessions per a la vialitat i els espais lliures, i solucionar la intersecció amb l espai natural del Montnegre El Corredor, tot establint la protecció dels sistemes naturals. El pressupost estableix les següents actuacions: enderrocs i moviments de terres, pavimentació, sanejament i clavegueram, proteccions i senyalització, instal lació enllumenat, xarxa de baixa tensió, xarxa de telefonia, enjardinament i equipaments. L evolució de la distribució de superfícies de la nova zonificació proposada respecte del planejament general és la següent: Superfícies Planejament vigent Proposta pla especial Sòl privat m2 % m2 % Unifamiliar aïllat (clau 7) ,46 63, ,93 62,03 Equipament privat (clau E-2) ,90 4, ,90 4,77 Sòl públic (cessions) Vials (Clau V) ,99 9, ,29 7,69 Zones verdes (Clau P) ,25 22, ,28 24,63 Serveis tècnics (Clau ST) ,62 0,19 Restes arqueològiques (Clau PA) ,37 0,69 TOTALS ,65 100, ,39 100,00 3

4 La memòria i la normativa estableixen la regulació següent: Zona aprofitament privat (clau 7): S assimila a la clau 5d. Es proposa el subtipus 7 1 per a les parcel les on es possible aquesta assimilació. Per a les parcel les que, edificades o no, per la seva superfície, ocupació o edificabilitat no poden ser assimilades a la clau 5d, es proposa una disposició transitòria amb la clau 7 2 per tal de no deixar-les fora d ordenació. Segons l article 154 de la normativa, el pla especial ha de regular les condicions de parcel lació de manera que els paràmetres s ajustin a la subzona (clau 5d) de bosc urbanitzat, on no es poden modificar els pendents del terreny fora de l espai edificat, ni es podrà desbrossar més enllà del 15% de la superfície de la parcel la. Defineix la parcel la mínima en m 2, l ús d habitatge unifamiliar, i el tipus d ordenació d edificació aïllada amb els següents paràmatres: ocupació 10%; edificabilitat neta 0,15 m2/m2; alçada màxima: 6 m 7,5 m; plantes: PB+1. Zona de protecció arqueològica Es delimita una superfície de 4.409,37 m 2 com a zona de protecció arqueològica, que correspon a les restes del Castell de Vilardell (parcel les 34, 43 i 44). Subsistema equipament privat (clau E-2): Es mantenen els dos equipaments: la Masia de Can Batlle (18.684,34 m 2 ) i l altre el club de tennis (12.346,56 m 2 ). La seva regulació queda fixada a partir del Pla especial de protecció de la Masia de Can Batlle: subdivisió de parcel la amb parcel la mínima de m 2 mantenint qualificació i usos. Ocupació màxima del 20% de la parcel la. Alçada màxima PB+4 (16 m) en un màxim de 5% de la parcel la, i de PB+2 en la resta de la part ocupable. Obligació d integrar-se amb les edificacions preexistents. Pel que fa al club de tennis, mentre no s aprovi cap pla especial es mantindrà l ús esportiu i la normativa aplicable de la zona 5d. Xarxa viària (clau V) Bàsica Es preveuen algunes modificacions de vials per adaptacions a la topografia. Serà de tipus vial pavimentat amb amplada mínima de 8m. Es procurarà que els talussos siguin com a màxim de 3 m i permetin la implantació d espècies vegetals, llevat que el tipus de terreny ho impossibiliti. Tipus B Es proposen noves pistes forestals dins de PEIN. La superfície d aquesta xarxa d accés rodat secundària s inclou a la de zona verda. La seva regulació és la del Pla especial del Montnegre-Corredor. Els talussos tindran el mateix tractament que a la xarxa bàsica i el pendent no superarà el 15%. Té com a objectiu millorar els accessos a les explotacions agràries, masies i afavorir les mesures de prevenció d incendis forestals. Serveis tècnics (ST) Es proposa aquest nou sistema amb l ús de dipòsit d abastament d aigua potable. Només admet la construcció auxiliar al servei. Sistema d espais lliures 4

5 S afegeixen zones verdes de nova creació que amplia la zona de protecció de rieres i torrents. Així mateix es manté la clau P però es subdivideix en tres subclaus diferents. Clau P1: L àmbit del Pla especial del Montnegre El Corredor, aprovat definitivament el 20 de juliol de 1989, s intersecta amb el del sector objecte del present expedient en ,01 m 2. Així doncs, les parcel les núm. 13, 68, 69 C, i el dipòsit proper (serveis tècnics) es qualifiquen amb la clau P1. S assimila a la zona forestal consolidada definida a l article 5 del Pla especial del Montnegre- El Corredor, integrada pels terrenys ocupats per massa forestal d espècies predominantment arbòries i arbustives, i que constitueixin ecosistemes amb un grau important de consolidació, de manera que no són necessàries mesures especials de recuperació. Els usos seran els admesos als articles 6.1 i 6.2 del Pla especial del Montnegre- El Corredor: 6.1: seran admesos els aprofitaments forestals compatibles amb un principi bàsic de conservació del bosc, de la seva qualitat i del seu entorn. Es podran realitzar accions i obres complementàries d aprofitament racional del bosc i les de conservació, tractament i millora forestal. 6.2: Seran admeses les pràctiques ramaderes, sempre que aquestes no siguin causa de deteriorament, empobriment del bosc o d erosió, d acord amb el que estableix la legislació vigent. En tot cas haurà de tenir en compte el que disposa l article 7 i subsegüents del capítol 2 del Pla especial del Montnegre El Corredor. Clau P2: Parcel les procedents de cessions (ICB) localitzades a la part oest de la urbanització que no sempre assoleixen una superfície superior als m 2 i que es podrien definir com a places, jardins, miradors, espais per a jocs infantils, zones de pic-nic, fonts, etc. S admeten únicament usos col lectius i públics que potenciïn les seves característiques. Les edificacions auxiliars que s hi projectin tindran una ocupació màxima del 5% i la seva alçada no serà superior a 6 m (PB+1). Clau P3: S assimila a la zona de rieres i torrents del Pla especial del Montnegre El Corredor corresponent a terrenys de llits de corrents d aigua contínua o discontínua, llits d embassaments superficials i aqüífers que integren el domini públic hidràulic segons el que disposa la vigent legislació d aigües, i l entorn necessari per a la seva protecció. S admet la continuïtat dels usos agrícoles existents, l aprofitament forestal, el pas de camins, i la construcció d embassaments, tenint en compte els condicionants establerts a l article 28 del Pla especial del Montnegre-Corredor. 6. DETERMINACIÓ DE L ABAST, AMPLITUD I NIVELL DE DETAL DE L INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL. El contingut mínim de l ISA haurà de seguir, tant en forma com en contingut, l establert per l article 100 del Reglament de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, tenint en compte les consideracions següents: 5

6 a) Identificació dels requeriments ambientals significatius en el sector de planejament 1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants del sector a) Model territorial i ocupació del sòl La urbanització aïllada i de baixa densitat Ca l Batlle (vegeu ortofoto adjunta), de 66,07 Ha de superfície ( ,39 m 2 segons l aixecament topogràfic), es troba a 1,5 km a l est del nucli urbà de Sant Celoni, separada pel curs de La Tordera i l autopista AP-7. Pel nord limita amb la urbanització els Boscos del Montnegre, amb la que forma un tot; i a est i sud amb l espai natural del Montnegre-Corredor (part del qual es troba inclòs a l àmbit), pel sud també limita amb les urbanitzacions Can Coll i Can Vilardell, amb les que també forma un tot, i es troba separada d aquestes pel torrent de Vilardell. El terreny té força pendent doncs és travessat per nombroses torrenteres; la mitjana entre els dos punts més alts és del 35%. La vialitat és molt precària, i l enllumenat públic és inexistent. L àmbit es troba sota la influència de dos sectors de propietat, situació que prové des dels anys 60: el sector 1 (amb cessions realitzades) té edificades 74 parcel les. El sector 2 (sense cessions realitzades) té 8 edificades i la resta sense edificar, de les quals 4 es troben dintre del PEIN i la xarxa Natura En total el sector està dividit en 185 parcel les. A les parcel les 34, 43 i 44 existeixen restes arqueològiques, atribuïdes al Castell de Vilardell i que ocupen una extensió de m² (aprox.) 6

7 b) Cicle integral de l aigua La riera de Vilardell exerceix de límit natural per l oest. Donada l estructura del relleu de l àmbit, aquest es veu solcat per una xarxa de torrents i rieres afluents de la Tordera. Tots els habitatges disposen d abastament d aigua potable d una xarxa construïda pels primers promotors de la urbanització. Es disposa de dos dipòsits per emmagatzemar l aigua. No existeix xarxa de clavegueram. c) Ambient atmosfèric 7

8 El sector (1) és travessat de nord a sud per una línia elèctrica d alta tensió que passa paral lela a uns 150 m de la riera de Vilardell. També existeix una xarxa de baixa tensió (part aèria i part soterrada) de distribució. La xarxa d enllumenat és inexistent. d) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural L àmbit d actuació afecta l espai natural Serres de Montnegre - el Corredor, inclòs en el PEIN (Pla d'espais d'interès Natural). També afecta àrees d especial protecció designades en aplicació de la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per la Directiva 97/62/CEE) incloses a la Xarxa natura 2000 com a Lloc d importància comunitària (LIC). Tanmateix no afecta àrees d especial protecció designades en aplicació de les Directiva 79/409/CEE, de 2 d abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (modificada per la Directiva 97/49/CEE), ni tampoc s identifiquen espais inventariats com a zones humides incloses a la llista del Conveni de Ramsar, ni forests d utilitat pública, ni espais d interès geològic. Es troben dos hàbitats d interès comunitari no prioritari (codi 9330) de suredes i (codi 9340) d alzinars i carrascars. Ambdós tenen un recobriment del 100% i la seva superfície és força important, doncs ocupen, juntament amb l espai PEIN - xarxa Natura 2000, quasi tot l espai de les parcel les sense desenvolupar. e) Residus La descripció dels serveis existents que realitza la documentació exposa que, a banda de la xarxa de baixa tensió i la d aigua potable, no existeix cap altre servei; per tant se sobreentén que la xarxa de punts de recollida de residus es deficitària i no selectiva. f) Paisatge Es correspon a una urbanització aïllada de baixa densitat mancada d equipaments i serveis envoltada d un ric medi natural forestal pertanyent a la serralada litoral. 2r. La descripció dels objectius i les altres mesures de protecció ambiental previstes pel pla d ordenació urbanística municipal o per altres plans o programes aplicables 3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats per la redacció del pla Vist l avanç del pla, l informe ambiental preliminar i la legislació sectorial aplicable, a partir dels principis de sostenibilitat establerts als articles 3 i 9 del Text refós de la Llei d urbanisme, s exposen els objectius ambientals que s ha considerat convenient introduir en el marc del present document de referència: a) Model territorial i ocupació del sòl Planificar el límit urbà respectant el sòl no urbanitzable protegit Integrar els desenvolupaments en el relleu Integrar els desenvolupaments en la matriu biòtica 8

9 b) Cicle integral de l aigua Compatibilitzar el planejament i la preservació front als riscs d inundació Protegir els recursos hídrics, la seva qualitat i el seu cicle natural c) Ambient atmosfèric Minimitzar els efectes sobre la qualitat de l aire Prevenir i corregir la contaminació lumínica d) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural Preservar els valors ambientals del PEIN i la xarxa Natura 2000 Establir un límit entre el sòl urbà i el sòl no urbanitzable amb sentit natural e) Residus Preveure una xarxa de recollida selectiva de residus f) Paisatge Assegurar la integració paisatgística de les actuacions i de l existent Vist l avanç de pla i l informe ambiental preliminar, i de conformitat amb l exposat, es determinen els criteris ambientals següents: a) Model territorial i ocupació del sòl L ordenació proposada en el sector dóna continuïtat al model d urbanització de baixa densitat de l àmbit. La densitat resultant de l estructura de 185 parcel les unifamiliars en 65 ha no es considera pròpia d un model d ocupació del sòl compacte ni del desenvolupament urbanístic sostenible, principi general de l actuació urbanística que preveu l article 3 del Text refós de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol. Per tant, es considera que caldria, mitjançant la delimitació i l ordenació del sòl urbà, equilibrar i compactar el model amb l objectiu de minimitzar i racionalitzar el consum de sòl, disminuir la vialitat, i alliberar més sòl, el qual es podria utilitzar per a dissenyar un espai lliure públic unitari de més grandària i que finalitzés coherentment la urbanització per l est, en tota la franja de contacte amb l espai protegit del Montnegre El Corredor, de manera que regularitzés el perímetre urbà. Caldrà adaptar al màxim la distribució de les noves edificacions i vials al relleu existent per evitar possibles riscs geològics i geomorfològics i per no generar talussos de grans dimensions; a més caldrà preveure el seu tractament per revegetació. 9

10 Finalment, cal tenir en compte les mesures adoptades per a l eficiència energètica i l estalvi de recursos, com les assenyalades per l informe ambiental preliminar. Pel que fa al sistema viari regulat pel POUM, i en especial als camins rurals, caldrà donar compliment a la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l accés motoritzat al medi natural, i al Decret 166/1998, de 8 de juliol, de desplegament de la mateixa. En aquest sentit, es recorda que segons el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s aprova el Pla d espais d interès natural, modificat pel Decret 278/2008, de 18 de desembre, dintre dels espais PEIN els camins i carreteres de més de 5 m d amplada, i en tot cas sempre que el terreny sobrepassi el 40% de pendent transversal, amb l exclusió de determinats supòsits, estaran sotmesos al procediment d avaluació d impacte ambiental. b) Cicle integral de l aigua En la redacció de l ISA caldrà tenir en compte l informe emès per l Agència Catalana de l Aigua, de 25 de març de 2008, el qual s adjunta al present document, i en el qual es realitzen una sèrie de consideracions respecte el domini públic hidràulic, la zona de policia de lleres, la zona de servitud, l abastament d aigua, el sanejament, les afeccions ambientals, la inundabilitat i la bassa de laminació de pluvials. c) Ambient atmosfèric Caldrà garantir el compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenat per a la protecció de medi nocturn, i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s aprova el Reglament de desenvolupament. Caldrà proposar mesures correctores per evitar la generació de núvols de pols durant els moviments de terres i les obres previstes al pla. Pel que fa a les línies elèctriques s aconsella el seu soterrament sempre que sigui tècnicament viable. d) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural S ha de tenir en compte que, segons el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s aprovà el Pla d espais d interès natural, l espai protegit afectat, tot i ser qualificat de zona verda, no pot ser objecte d usos o transformacions que no siguin congruents amb la seva naturalesa d espai natural. En la línia de l apuntat per l informe de l Àrea del Medi Natural al Vallès Oriental del, en el tractament perimetral dels límits entre el sòl urbà i el rural amb zones verdes dedicades al lleure, cal tenir en compte que la urbanització es troba envoltada de zona forestal, de manera que caldrà conjuminar aquestes actuacions amb les mesures de prevenció d incendis forestals que disposen la Llei 5/2003, de 22 d abril, i el Decret 123/2005, de 14 de juny. 10

11 A més, la urbanització està afectada per la pista PP7 del Perímetre de protecció prioritària del Montnegre, la qual haurà de romandre en bon estat, lliure d obstacles i amb el pas garantit per als vehicles d extinció d incendis. L esmentat informe també apunta vers la normativa de la clau 5b, que exposa que només es podrà desbrossar-se com a molt el 15% de la superfície de la parcel la. Així doncs, caldrà tenir en compte que aquest punt pot entrar en contradicció amb la normativa de prevenció d incendis forestals on, per mantenir unes franges de baixa càrrega de combustible serà necessària la tallada d una major nombre de peus i neteja total del sotabosc. e) Residus Gestionar els residus d enderroc, de la construcció i d excavació que es generin en el desenvolupament del pla en instal lacions autoritzades per l Agencia de Residus de Catalunya i d acord amb la normativa vigent en matèria de residus: Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Caldrà preveure la reserva d espais suficients en la xarxa viària per a la col locació de contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar la recollida i transport dels residus esmentats, d acord amb l article 43 de la Llei 6/1993. Amb l objecte d avaluar la sostenibilitat ambiental i l assoliment dels objectius i criteris ambientals establerts, el Pla especial aportarà un quadre resum que inclourà els indicadors ambientals següents: - Superfície de terrenys situats en zones inundables i/o amb pendent superior al 20% afectada per l edificació o altres actuacions que alterin la morfologia del relleu. - Consum anual d aigua d abastament previst en el sector - Volum d aigua (residual i de pluja) reutilitzada. - Consum anual d energia previst en el sector. - Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva. - Percentatge de superfície viària exclusiva o prioritària per a vianants i/o bicicletes, en relació a la totalitat del sistema viari urbà. 4rt. L especificació de si el projecte d urbanització s ha de sotmetre, per les característiques de l actuació, al procediment d avaluació d impacte ambiental segons la legislació sectorial aplicable. b) Descripció i justificació ambiental de l ordenació proposada Caldrà contrastar amb l alternativa zero (situació en absència de la proposta) l alternativa escollida i el nou escenari que representa. 11

12 1r. La descripció, si s escau, de les alternatives d ordenació detallada considerades i la justificació de l alternativa adoptada. 2n. La descripció de l ordenació proposada amb expressió de les seves determinacions amb repercussions significatives sobre el medi ambient. 3r. La determinació de les mesures adoptades per al foment de l eficiència energètica, l estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general c) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l ordenació proposada sobre els diferents aspectes ambientals La caracterització d aquests efectes pot fer-se segons les tipificacions següents: secundari; acumulatiu; sinèrgic; a curt, mitjà o llarg termini; permanent o temporal; positiu o negatiu. Així mateix, caldrà concretar específicament per a cadascuna d aquestes afeccions significatives detectades les mesures previstes per a prevenir-les, reduir-les i, en la mesura del possible, contrarestar-les. d) L avaluació global del pla i la justificació del compliment dels objectius ambientals establerts e) Si s escau, la descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes S establirà la periodicitat i moment de les verificacions del compliment i la idoneïtat de les mesures adoptades. S establiran, igualment, els paràmetres que requeriran un seguiment i els índexs proposats per a la seva avaluació continuada, sobre els objectius i criteris ambientals adoptats pel pla. 7. VALORACIÓ AMBIENTAL DELS OBJECTIUS I ELS CRITERIS GENERALS DEL PLA, DE LA JUSTIFICACIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES I DE LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA PROPOSTA D ORDENACIÓ Vist l avanç del pla, l informe ambiental preliminar i la normativa aplicable, es conclou valorar negativament la proposta. Així doncs, es veu la necessitat que el Pla especial es revisi per tal de que doni resposta als objectius i criteris ambientals exposats que aquest document de referència, i provinents dels requeriments ambientals significatius determinats en l apartat 6.a.1. En aquest sentit, caldrà revisar la proposta de desenvolupar el 50% restant de la urbanització (també en contrast amb l alternativa zero, o de no realització de la mateixa) amb els requeriments, objectius i criteris assenyalats en aquest document de referència, tot tenint especial cura en el referent a la sostenibilitat ambiental del model d ordenació i el seu encaix amb l espai natural protegit del Montnegre - El Corredor, doncs es considera que aquesta no compleix amb l objectiu de cerca la compatibilitat entre el medi natural i la implantació residencial que prescriu el planejament general ni amb la sostenibilitat del model d ordenació que promou la Llei d urbanisme. També caldrà revisar la proposta en matèria de mesures de 12

13 prevenció d incendis forestals i tenint en compte les consideracions realitzades per l Agència Catalana de l Aigua. 8. IDENTIFICACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES AFECTADES I DEL PÚBLIC INTERESSAT Les actuacions d informació i consulta relacionades amb el Pla especial objecte del present expedient, en relació al procediment d avaluació ambiental, es realitzaran de conformitat amb els articles 23 i 115 del Reglament de la Llei d urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. La fase de consultes sobre el document d aprovació inicial, que inclourà l ISA, es realitzarà per l òrgan promotor a les Administracions públiques afectades i al públic interessat que es cita a continuació, sense perjudici que siguin consultats altres organismes segons la legislació vigent. 7.1 Administracions públiques afectades - Oficina Territorial d Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials a Barcelona del - Agència Catalana de l Aigua - Direcció General de Promoció de l Habitatge 7.2 Públic interessat - DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural - ADENC Associació per a la defensa i l estudi de la Natura Barcelona, 9 de juny de