Anàlisi de la producció de residus associada a la cistella estàndard de la compra

Transcripción

1 Anàlisi de la producció de residus associada a la cistella estàndard de la compra Fundació per a la Prevenció dels Residus i el Consum Responsable Agència Catalana del Consum 13 de maig de 2010

2 Context Aquesta recerca es planteja davant l augment de la generació de residus, concretament d envasos envasos, derivat dels actuals canvis en el consum i en la distribució dels productes. Algunes d aquestes noves pràctiques es deuen a: L augment de la quota de mercat en supermercats i grans superfícies. Abandonament de l oferta de productes frescos a granel en supermercats. Augment del consum de productes precuinats. Bona part dels envasos derivats a aquestes noves pràctiques són innecessaris i responen únicament a necessitats de marqueting. A més, no garanteixen el dret del consumidor a exercir un consum responsable sable.

3 Objectius L estudi analitza la composició dels envasos i embolcalls de la cistella estàndard de la compra d aliments amb els següents objectius: Analitzar la producció, reciclabilitat i emissió de gasos CO 2 associats als residus d envasos de la cistella estàndard de la compra. Seguir els canvis en les pràctiques dels establiments escollits i valorar els canvis d envasat al llarg del temps. Fer una proposta de mesures aplicables segons tipologia de productes i establiments.

4 Metodologia: criteris de compra S han establert tres grans criteris de compra per tal de fer les dades el màxim de comparables: Mínima producció de residus d envasos envasos: S'han portat bosses, carmanyoles i envasos suficients per comprar sense produir residus. En cas de no poder comprar a granel, s ha valorat l aparença externa de l envàs. S ha intentat comprar el producte en les unitats més grans disponibles. Responsabilitat de la cadena: S han adquirit productes de marca blanca sempre que ha estat possible Reciclabilitat de l env l envàs: Ordre de prioritat de materials, segons la seva reciclabilitat: paper/cartró > vidre > metall > plàstic > altres.

5 Metodologia: productes comprats Els productes comprats són representatius del 80% del consum anual d'aliments i begudes a Catalunya. El consum anual d'aliments i begudes a Catalunya és de 703 kg/persona. Primera onada Segona onada Fruites i verdures Patates, tomàquet, préssec i maduixa. Mandarines, ceba, pomes, albergínies Làctics Llet i iogurt Flams de vainilla i batut de xocolata Xarcuteria Formatge tendre, pernil salat Formatge semi i xoriço Carn i peix pollastre, peix fresc Botifarra i sípia Begudes Suc de fruita, aigua mineral Aigua amb gas i vi de taula Conserves Tonyina en llauna, espàrrecs en conserva Blat de moro i sardines Pa i cereals Pa de barra, cereals i magdalenes Galetes de xocolata i torrades Preparats Pizza fresca, crestes Croquetes i canelons Neteja Detergent (45 rentats) Pasta de dents Altres Ous

6 Imatges de les cistelles

7 Imatges de les cistelles (II)

8 Metodologia: indicadors utilitzats Els indicadors associats als residus d envasos de la cistella estàndard de la compra són: Indicador de producció de residus (pes envàs / pes de producte) Indicador de reciclabilitat (% reciclabilitat de l envàs) Indicador d emissions de CO 2 (gr.co 2 / kg. envàs) associades a la fabricació del material de l env l envàs

9 Anàlisi dels productes: productes frescos L opció de compra determina la producció de residus. En la major part dels casos està condicionada per l oferta de l establiment (cada cop més autoservei en frescos). El granel (venda assistida) està desapareixent. Tendència a productes preenvasats: Fruites i verdures: principalment són les bosses de plàstic; 4 grams d envàs per kg de producte adquirit. Carn i peix fresc (i un creixent nombre de fruites): les safates d EPS o PETaporten fins a 60 grams per kg de producte. Ous: fins a 18 grams d envàs per mitja dotzena. Xarcuteria: cada cop més de forma preenvasada; fins a 70 grams d envàs per kg de producte.

10 Anàlisi dels productes: productes frescos POSSIBILITAT DE COMPRAR A GRANEL: Fruita i verdura: 100% Xarcuteria: 50% Carn: 10% Peix: 75% Bonpreu Caprabo Condis Consum Dia Mercadona Suma Mercat fruita/verdura xarcuteria carn peix Ús de bosses 100% envasats 100% granel

11 Anàlisi dels productes: producte fresc Carn i peix Xarcuteria Fruita i verdura

12 Anàlisi dels productes: begudes Representa un 40 50% del pes total d envasos. Encara hi ha oferta en envàs retornable: Aigua i llet: s ha trobat oferta en envàs retornable. En el cas de l aigua en envàs retornable (garrafa de 8 litres): poden representar fins a 2 kg de PET contra 800gr de vidre. En el cas de la llet, la diferència pot arribar a ser de 3kg de PEAD contra 1kg de vidre. Sucs de fruita: En aquest cas, la diferència anual pot ser de 4kg de vidre contra 400gr de bric. En funció de les emissions de CO 2, 2.000gr de CO 2 per les ampolles de vidre contra 500gr dels brics.

13 Batut de cacau: Anàlisi dels productes: begudes (II) 52gr anuals pel vidre reutilitzable a 98gr pels envasos no reutilitzables de plàstic. Aigua amb gas: Vi: Només en el cas del comerç local s ha trobat aigua amb gas en ampolla reutilitzable. En el cas de l aigua amb gas la diferència es passa de 34gr a més de 1.000gr pel vidre d un sol ús. Només en el cas del comerç local s ha trobat vi a granel que es pot comprar en ampolla reutilitzable. Els pesos de les ampolles de vidre oscil len entre 258 i 413gr per un volum de 750ml cosa que pot representar un 160% més de vidre pel mateix consum anual passant de 178gr a 6kg de vidre.

14 Anàlisi dels productes: begudes (III) Aigua Llet Sucs Aigua amb gas

15 Anàlisi dels productes: envasos superflus Productes susceptibles de ser comprats a granel: Es consideren elements superflus: bosses, safates, etc. Productes susceptibles de ser envasats en envàs retornable: S han considerat superflus elements d agrupació (retractilats) o elements con els retractils d algunes marques de sucs. Productes preenvasats: Elements d agrupació (bosses de magdalenes, faixes de tonyina). Protecció innecessària (alvèols de magdalenes o crestes). Doble envasat (caixes de cereals, bosses de crestes). No s han considerat superflus els envasos massa grans, tot i que es podrien considerar com a tals (caixes de cereals o detergent sobredimensionades).

16 Anàlisi dels productes: sobreembalatge

17 Anàlisi dels productes: envasos superflus Tots els comerços presenten productes sobreenvasats. Els productes del mercat són els que menys sobreenvasat presenten % 35 70% Kilograms % 50% 40% 30% 10 20% 5 10% 0 Bonpreu Caprabo Condis Consum Dia Mercadona Suma Mercat 0% sobreenvasats % sobre el total

18 Resultats generals. Cistelles: productes i envasos 30 6% 25 5% 20 4% Kilograms 15 3% 10 2% 5 1% 0 Bonpreu Caprabo Condis Consum Dia Mercadona Suma Mercat 0% envàs % envàs

19 Resultats generals. Producció de residus anual grams Bonpreu Caprabo Condis Consum Dia Mercadona Suma Mercat fruites i verdures xarcuteria carn i peix begudes derivats làctics conserves ous congelats pa i galetes

20 Anàlisi dels productes: emissions de CO 2 per material d envasat Grams/CO cartro vidre cartró ondulat cartró ondulat acer brics LDPE HDPE PET PP (E )PS alumini Font: Anàlisi ambiental dels envasos per a l impost ambiental sobre envasos als PaÏsos Baixos

21 Anàlisi dels productes: emissions anuals de CO 2 per material d envasat CO 2 /grams Bonpreu Caprabo Condis Consum Dia Mercadona Suma Mercat fruites i verdures xarcuteria carn i peix begudes derivats làctics conserves ous congelats pa i galetes

22 Estratègies de prevenció: potencial de prevenció de residus (II) 100% 80% grams 60% 40% 20% 0% Bonpreu Caprabo Condis Consum Dia Mercadona Suma Mercat possible retornable possible granel altres Bonpreu Caprabo Condis Consum Dia Mercadona Suma Mercat Possible retornable Possible granel 57,51% 40,51% 54,55% 57,52% 40,82% 50,98% 54,08% 49,81% 8,23% 22,24% 10,75% 10,45% 20,12% 15,26% 13,09% 0,70% Altres 34,26% 37,25% 34,70% 32,02% 39,06% 33,76% 32,83% 49,50%

23 Estratègies de prevenció: oferta de reutilitzables / granel Bonpreu Caprabo Condis Consum Dia Mercadona Suma Mercat Llet Aigua Sucs Batut Aigua Vi 100% envasats 100% granel

24 Estratègies de prevenció: possibilitat de comprar a granel Màxim Mínim Diferència Croquetes 500 g 7,8 5,69 2,11 Canelons 500 g 58,51 11,01 47,5 Blat de moro 500 g 362,22 80,84 281,37 Sardines 125 g 58,05 22,51 35,54 Aigua amb gas 1 litre 621,28 32,25 589,03 Batut de xocolata 1 litre 47,08 36,36 10,71 Vi 750 ml 413,77 258,16 155,6 Pasta de dents 75 g 21,31 2,25 19,06 Flams de vainilla 400 g 49,21 23,44 25,77 Galetes de xocolata 300 g 5,69 1,56 4,13 Torrades 300 g 12,27 6,07 6,21

25 Mesures de prevenció: producte fresc Establiment d un protocol per a la compra a granel de fruites i verdures. Establiment d un protocol per a la compra a granel de productes de xarcuteria i peixateria. Venda de carn a granel: eliminació de les safates de plàstic i la venda en plàstic film seria més correcta o la seva substitució per safates de cartró compostable.

26 Mesures de prevenció: begudes i altres La reintroducció de productes amb envàs retornable. Els supermercats poden introduir sistemes de venda a granel de determinats productes, com ara la llet.

27 Mesures de prevenció: productes preenvasats En el cas dels productes analitzats serien necessàries les següents mesures per facilitar un redisseny dels envasos: Benchmarking: establiment d una base de dades que permetés contrastar els envasos utilitzats per una empresa amb els envasos equivalents d altres empreses, visualitzant la possibilitat de reducció de la producció de residus sense afectar l envàs. Redisseny d envasos envasos: un exemple és l ús de tapes d alumini en les llaunes de conserves o l ús d envasos de menor gramatge en el cas del detergent en pols. Reducció/redisseny d elements superflus: un exemple en serien les faixes de cartró dels packs de tonyina.

28 Conclusions (I) Al voltant del 5% del pes de la compra són envasos. Diferències entre establiments: Materials utilitzats: El comerç local presenta una major oferta de productes amb baixa producció d'envasos. Això es reflecteix en el fet que les compres realitzades produeixen fins a la meitat de residus respecte al supermercat amb més residus. El comerç local contribueix molt menys que els supermercats a les emissions de CO 2 derivades dels envasos, podent variar entre 10 kg anuals en comerç local i 50 kg en el cas del supermercat amb més emissions. Materials utilitzats: Els envasos utilitzats són reciclables en gran part però hi ha diferències entre supermercats, essent els que produeixen menys envasos els menys reciclables Els materials plàstics, tot i ser més lleugers, presenten majors emissions de CO2 per gram de material.

29 Conclusions (II) Mesures de prevenció: Begudes: els envasos reutilitzables permetrien reduir un mínim d'un 40% la producció de residus en la cistella utilitzada. Producte fresc: la possibilitat de comprar producte fresc a granel permetria reduir al voltant d'un 10% la producció de residus en la cistella utilitzada. Productes preenvasats: Els productes preenvasats presenten elements superflus i, per tant, tenen marge per al redisseny dels seus envasos. Un exemple en són els packs de tonyina que podrien substituir la faixa de cartró o les tapes de metall rígid. En molts casos els envasos són força més grans que el producte contingut. És el cas cereals, detergent i les carns envasades. Els envasos de xarcuteria i carn preenvasada són molt poc reciclables.

30