Departament de Llengües i Cultura Clàssiques. Curs 2017/18. LLATÍ. 1r BATXILLERAT

Transcripción

1 Departament de Llengües i Cultura Clàssiques. Curs 2017/18 LLATÍ. 1r BATXILLERAT 1. Criteris d'avaluació / Estàndards d aprenentatge avaluables La capacitat d expressar-se correctament usant els termes adequats al context Fa treballs i exàmens sense faltes d ortografia i amb una correcta adequació, coherència i cohesió: utilitza un vocabulari ric i adequat al tema que es tracta, presenta una estructura adequada, usa correctament les conjuncions de coordinació i subordinació i els signes de puntuació El coneixement de l origen de la llengua llatina a partir de l indoeuropeu i dels principals grups lingüístics que componen la família de les llengües indoeuropees Explica i situa cronològicament l origen del concepte d indoeuropeu i explica a grans trets el procés que dóna lloc a la creació del terme El coneixement de les principals etapes i registres del llatí Distingeix les característiques de les diferents etapes del llatí i diferencia el llatí clàssic del llatí vulgar Conèixer l origen de les llengües romàniques i localitzar-les en un mapa. Classificar les llengües que es parlen a Espanya en romàniques i no romàniques Identifica les llengües romàniques i delimita en un mapa les zones en les quals s utilitzen Diferencia les llengües que es parlen a Espanya segons el seu origen (romànica o no romànica) El coneixement dels diferents sistemes d escriptura i l origen de l alfabet llatí Identifica els diferents sistemes d escriptura i els distingeix de l alfabet El coneixement de l origen de l alfabet en les llengües modernes Distingeix els alfabets que es fan servir a Europa juntament amb el seu origen El correcte aprenentatge de l alfabet llatí i de la seva pronúncia Fa un ús oral de la llengua llatina amb la pronunciació correcta El coneixement de prefixos, sufixos i radicals llatins productors d amplis i importants camps semàntics; de la diferència entre els mots patrimonials i els cultismes i d un lèxic més ampli i variat que permeti traduir amb fluïdesa Identifica i explica les paraules de major freqüència, els principals prefixos i sufixos i els tradueix correctament a la seva llengua.! 1

2 Identifica l etimologia de paraules del lèxic comú i relaciona diferents paraules de la mateixa família etimològica Explica i il lustra amb exemples la diferència entre paraula patrimonial i cultisme. 1.9 El domini de les principals regles fonètiques en el pas del llatí al català i castellà i dels principals llatinismes i expressions actuals d origen clàssic Duu a terme evolucions de termes llatins a les llengües romàniques aplicant les regles fonètiques d evolució Comprèn el significat dels principals llatinismes i de les expressions d origen clàssic que s han incorporat a la llengua parlada El correcte aprenentatge de les diverses estructures morfosintàctiques d una llengua flexiva com és la llatina, que permeti, en l àmbit oral, expressar-se en llatí mitjançant breus intervencions i, en l àmbit escrit, analitzar sintàcticament i traduir textos de dificultat progressiva Comprèn el concepte de declinació i flexió verbal Entèn un text en llatí, de manera que en resumeix el contingut i respon preguntes sobre aquest de forma oral i en llengua llatina. Realitza, d igual manera, altres tipus d exercicis orals encaminats a la interiorització de les estructures morfosintàctiques del text en qüestió així com a la comprensió global del seu missatge Analitza morfològicament paraules presents en un text clàssic, n identifica correctament els formants, n assenyala l enunciat i les classifica segons la categoria i declinació Coneix i identifica les formes que componen l enunciat dels verbs de paradigmes regulars i reconeix, a partir d aquestes formes, els diferents models de conjugació Identifica els temps verbals estudiats, els usa correctament de forma oral i n assenyala, en una traducció, l equivalent en català o en castellà Aplica els coneixements de morfologia verbal i nominal llatina en les intervencions orals i en les traduccions Enumera correctament els noms dels casos que hi ha en la flexió nominal llatina, explica les principals funcions que tenen dins l oració, domina les seves desinències i ho il lustra mitjançant el seu ús oral i la seva comprensió escrita Reconeix, diferencia i classifica els tipus d oracions i les construccions sintàctiques llatines i les relaciona amb construccions anàlogues existents en altres llengües conegudes Identifica en l anàlisi de frases i textos de dificultat graduada elements sintàctics propis de la llengua llatina i els relaciona per traduir-los amb els equivalents en català o en castellà. Usa correctament aquestes construccions sintàctiques en intervencions orals Empra correctament el diccionari per localitzar el significat de paraules que impliquin dificultats per no formar part del vocabulari general estudiat en els diferents capítols i identifica, entre les diverses accepcions, el sentit més adient per a traduir el text.! 2

3 1.11. La capacitat per a situar geogràficament i cronològicament la cultura llatina, els esdeveniments més importants que marcaren la seva història i les manifestacions culturals més significatives juntament amb el reconeixement de la seva influència i repercussió en la història d Occident Distingeix les diferents etapes de la història de Roma, n explica els trets essencials i les circumstàncies que intervenen en el pas d unes a les altres Explica la romanització d Hispània, en descriu les causes i en delimita les diferents fases Descriu i compara les formes successives d organització del sistema polític romà Descriu l organització de la societat romana, explica les característiques de les diferents classes socials i els papers assignats a cadascuna, relaciona aquests aspectes amb els valors cívics existents en aquella època i els compara amb els actuals Identifica i explica els diferents papers que exerceixen dins la família cadascun dels membres, analitza a través d aquests papers estereotips culturals de l època i els compara amb els actuals Identifica els principals déus i herois de la mitologia grecollatina, n assenyala els trets característics, els atributs i l àmbit d influència, n explica la genealogia i estableix relacions entre els diferents déus Distingeix la religió oficial de Roma dels cultes privats i explica els trets que en són propis Descriu les característiques, els principals elements i la funció de les grans obres públiques romanes i n explica i il lustra amb exemples la importància per al desenvolupament de l Imperi i la influència en models urbanístics posteriors Identifica els principals exemples d edificis públics romans que formen part del patrimoni espanyol Descriu les característiques d una ciutat romana i les compara amb les de l actualitat Explica aspectes relacionats amb la vida quotidiana característics de la cultura llatina La capacitat per a comprendre el contingut essencial de textos llatins originals i traduïts Comprèn textos de forma global, en localitza el tema principal i en distingeix les parts Fa comentaris sobre les principals característiques dels textos seleccionats i sobre els aspectes culturals que hi són presents i hi aplica els coneixements adquirits prèviament en aquesta assignatura o en d altres Adquereix un estil i judici propis a partir de la lectura i comentari dels textos proposats com a model El coneixement dels procediments que s han de seguir per a l obtenció d informació: recerca i ús crític de la bibliografia, del material audiovisual, d Internet Realitza un treball de recerca per a ampliar la informació i pujar la nota final.! 3

4 2. Procediments d avaluació i criteris de qualificació a) Proves escrites sobre llengua llatina: Es faran exàmens al llarg de totes tres avaluacions que englobaran els continguts referents a llengua llatina. Suposaran un 75% de la nota de l avaluació. Aquests conceptes seran avaluats mitjançant proves generals de llengua i traducció. Atès el caràcter continu de l assignatura, els exàmens fets al llarg de les avaluacions recolliran els aspectes morfosintàctics estudiats recentment i els estudiats en totes les unitats didàctiques anteriors. Cada prova es puntuarà sobre 10 i contindrà un nombre de preguntes proporcionals a aquesta puntuació total i al temps donat per a fer la prova. b) Proves sobre lèxic i el llegat de Roma: Suposaran un 15% de la nota de l avaluació. En la primera i segona avaluacions, es portarà a terme un examen sobre cultura i vida quotidiana, el valor del qual serà d un 15%. En el tercer trimestre, es farà, d una banda, un examen i, d altra, un treball centrats en el lèxic, que suposaran un 10% i un 5% respectivament de la nota final. L apartat de cultura i vida quotidanes s estudiarà mitjançant el llibre Así vivieron en la antigua Roma, de Josefa Espinós, Pascual Masiá et alii, ed. Anaya. En les proves escrites i treballs, s hi restarà 0 1 per cada falta d ortografia fins a un màxim d 1 5; d altra banda, els errors d expressió i puntuació es tindran en compte en la valoració de la pregunta corresponent. c) Actitud: L interès, l atenció, la participació, el comportament de l alumne a classe, el seu treball personal, els hàbits d estudi, portar el material adient per al desenvolupament de l assignatura, etc. suposaran el restant 10% de la nota. 3. Criteris de promoció La nota final de cada avaluació estarà formada per la suma del percentatge corresponent a la mitjana dels exàmens de llengua, el corresponent a les proves de lèxic i llegat de Roma i el de l actitud, sense que hi hagi parts excloents. Una avaluació es considera aprovada quan la nota final és cinc o més de cinc. Els continguts lingüístics de l assignatura són continus, és per això que tenen més pes els corresponents al tercer trimestre. Si les tres avaluacions estan aprovades, per a calcular la nota final de curs, es procedirà de la següent manera: s obtindran tres notes. La primera, que tindrà un valor d un 75%, serà la corresponent al bloc lingüístic de les tres avaluacions, la ponderació del qual serà un 10% per a la qualificació de la 1a avaluació, un 30% per a la de la segona i un 60% per a la de la tercera; la segona, que valdrà un 15%, serà la pertanyent al lèxic i el llegat de Roma de tot el curs, que es calcularà mitjançant la mitjana dels resultats que en aquest apartat s ha obtingut en cada trimestre; per últim, la tercera, que suposarà un 10% del total, es referirà a l actitud, la qual resultarà de la mitjana obtinguda al llarg de tot el curs. Un cop sumades les tres notes, el curs es considerarà aprovat quan el resultat final sigui cinc o més de cinc. L arrodoniment de una nota amb decimals es farà de manera que només a partir del decimal 0 7 es passarà a la unitat següent. Exemple: 6 1, 6 2, 6 3, 6 4, 6 5 i 6 6 = 6;! 4

5 6 7, 6 8 i 6 9 = 7. D altra banda, l alumne tindrà la possibilitat de realitzar un treball voluntari, el termini del qual serà el final de curs. Mitjançant aquest treball es podrà pujar fins a un punt la nota final de l assignatura, increment que s hi aplicarà tans sols quan aquesta estigui aprovada. La professora explicarà a classe en què consistirà l esmentat treball. 4. Criteris de recuperació Cap de les parts en què es divideix l assignatura, segons abans hem avançat, és excloent, és a dir, que un cop se sumin els percentatges pertinents, si la nota resultant és cinc o més de cinc, l avaluació es considera aprovada encara que no s hagi superat alguna part; si, pel contrari, el resultat és inferior a cinc, l avaluació queda suspesa i, en aquest cas, es mirarà quin o quins apartats ho han motivat. -Continguts referents a la llengua llatina. Com ja hem dit en l apartat anterior, el contingut lingüístic de l assignatura és continu, la qual cosa vol dir que no caldrà fer exàmens de recuperació de llengua al començament de cada avaluació, ja que, si un alumne suspèn la llengua d una o dues avaluacions, aquesta o aquestes quedaran automàticament recuperades en aprovar la següent l avaluació o avaluacions suspeses obtindran, en aquest apartat, la qualificació de cinc i a partir d aquí es tornaran a sumar els percentatges corresponents-. Ara bé, el fet de suspendre la llengua de la tercera avaluació implica que s ha d aprovar en setembre tot el contingut lingüístic de l assignatura, ja que el darrer trimestre arreplega la matèria completa del curs i només la superació d aquest demostra que l alumne domina l assignatura i ha assolit tots els objectius lingüístics. En aquest cas, per tant, no és pertinent l aprovat d una o de les dues avaluacions anteriors. -Continguts referents al lèxic i al llegat de Roma. Aquests continguts no són continus i sí que es faran recuperacions d aquesta matèria. Si s ha suspès una avaluació a causa d aquests continguts, un cop recuperats, es tornarà a calcular, amb els diferents percentatges, la nota de l avaluació. Si l alumne ha aprovat les diferents parts en què es divideixen aquests continguts, no haurà de recuperar-les en setembre, encara que tingui pendent la llengua; però, si no aconsegueix aprovar-les al llarg del curs, haurà de recuperar en setembre la part que tingui suspesa. Un cop realitzat l examen de l avaluació extraordinària, la qualificació obtinguda en la part aquí avaluada s afegirà a les altres aprovades durant el curs i s obtindrà un resultat final que respondrà al següent càlcul: la llengua llatina suposarà un 80% i el lèxic i llegat de Roma, un 20%. 5. Faltes d assistència a classe i a proves escrites. Sancions per copiar en exàmens Quan un alumne no assisteixi a una prova escrita en el calendari que s hagi establert, s hi aplicarà el protocol que ha aprovat el centre, el qual diu que la primera vegada que es produeix aquesta mena de absències serà vàlida la justificació paterna o materna sense ser obligatori adjuntar un document oficial que ho demostri; tanmateix, en cas que hi hagi reiteració, sí serà obligatori l esmentat document oficial. D altra! 5

6 banda, el termini de presentació del justificant s estableix en 48 hores, transcorregudes les quals no serà admès cap escrit. L examen no serà realitzat en un nova data si el procediment explicat no s ha portat a terme correctament. Pel que fa a les faltes d assistència a classe, les que no s hagin justificat restaran 0 1 punts de la nota de l actitud. Per últim, la sanció que s aplicarà quan un alumne sigui sorprès copiant en un examen consistirà, a més de la corresponent amonestació, en el suspens ipso facto de l examen en qüestió més la reducció en un punt de la nota final de l avaluació en què s ha comès la infracció. 6. Pèrdua d avaluació contínua Els alumnes de Batxillerat que tinguin un 20% o més de faltes injustificades en una assignatura, hi perdran el dret d avaluació contínua. Es consideren faltes justificades: afers oficials, malalties i motius familiars. PROCEDIMENT: 1r. Quan un alumne hagi acumulat un 10% de faltes d assistència sense justificar, la professora ho comunicarà al seu tutor, el qual, després de comprovar que les faltes són injustificades, comunicarà per escrit al domicili familiar de l alumne la possibilitat de pèrdua del dret a l avaluació contínua d aquesta assignatura. 2n. Quan l alumne hagi acumulat un 20% de faltes d assistència sense justificar, la professora ho comunicarà al seu tutor, el qual, després de comprovar que les faltes són injustificades, comunicarà per escrit al domicili familiar de l alumne la pèrdua del dret a l avaluació contínua d aquesta assignatura. Com a conseqüència, la pèrdua d avaluació contínua implica que l alumne no serà qualificat ni avaluat periòdicament al llarg del curs. L alumne tindrà dret a ser avaluat mintjançant unes proves finals que poden anar acompanyades del lliurament d activitats. En aquesta assignatura, que compta amb quatre hores de classe setmanals, és a dir, amb 144 hores globals, un 10% d absències correspon a 15 hores de faltes d assistència i un 20% d absències correspon a 30 hores de faltes d assistència.! 6