Malalt amb pressió arterial de difícil control Avaluació i diagnòstic adequats

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Malalt amb pressió arterial de difícil control Avaluació i diagnòstic adequats"

Transcripción

1 Malalt amb pressió arterial de difícil control Avaluació i diagnòstic adequats Mariano de la Figuera EAP Sardenya. Unitat Docent ACEBA Jornades Catalanes sobre HTA Barcelona, 16 de Desembre 2015

2

3 Declaración de potenciales conflictos de intereses Ninguno

4 HTA refractaria-resistente PA no controlada Tratamiento adecuado Medidas sobre estilos de vida 3 fármacos, uno de ellos DIU > 4 fármacos, incluso con PA controlada Buen cumplimiento Descartadas interacciones (OH o fármacos presores). HTA refractaria verdadera No efecto de bata blanca

5 Prevalencia de HTA refractaria HTA refractaria Población general / unidades especializadas ~5 35% NHANES, Grandes Ensayos Clínicos 20 30%

6 Prevalencia de HTA-R (registro Español MAPA) N= (12,2% de ) HTA-R verdadera : 62,5% HTA-R bata blanca : 37,5% De la Sierra A. Hypertension 2011;57:

7

8

9 Causas del inadecuado control de la HTA Medida inadecuada de la PA Incumplimiento terapéutico HTA secundaria Interacciones Efecto/fenómeno de bata blanca Tratamiento inadecuado Objetivos inadecuados Inercia terapéutica

10 Enfoque diagnóstico de la HTA de difícil control Existe incumplimiento terapéutico? NO El tratamiento es correcto? Sí Existen interacciones medicamentosas? NO SÍ NO SÍ Presenta el paciente una elevación de la PA sólo en la consulta? Realización de MAPA / AMPA PA ambulatoria normal? NO HTA resistente verdadera Se ha excluido una HTA secundaria? Diagnóstico etiológico NO HTA verdaderamente resistente SÍ SÍ Efecto bata blanca HTA Seudoresistente Grup HTA, CAMFiC 2013

11 Causas del inadecuado control de la HTA Medida inadecuada de la PA

12 Porcentaje de control Estudio Medida Porcentaje de control de la HTA declarado por el investigador y calculado en función de las recomendaciones de la Guía española de HTA ,4% ,1% 46,6% V1: Basal ,2% V2: Tras aplicación protocolo de medida correcta de PA 10 0 Visita 1 Visita 2 Declarado Calculado Márquez E, de la Figuera M, et al. Med Clin 2008;131

13 AMPA y MAPA en el diagnóstico de la HTA Clínica AMPA MAPA < 135/85 135/85 140/90 HTA de Bata blanca HTA clínica aislada HTA sostenida <140/90 Normotensión HTA enmascarada

14 AMPA y MAPA en el seguimiento de la HTA Clínica AMPA MAPA Normal Patológica Normal Respondedor Controlado Control clínico aislado Resistencia ambulatoria Patológica Resistencia aislada en la clínica Pseudorefractario No respondedor No controlado

15 White WB. Curr Cardiol Rep Feb;17(2):556.

16

17 Diseño, métodos Estudio de validación MPA1 vs MAPA 24h (Spacelabs 90207) MPA1: cada 6 durante 1hora, en el CAP, entre 9-13h. MAPA 24h convencional. Solo se compararon registros diurnos Criterios de inclusión: HTA con indicación de MAPA HTA de novo Sospecha HBB Sospecha HTA-Resistente Sospecha HTA-Enmascarada Variable principal: clasificación en subgrupos Predeterminación tamaño muestral: 98 pacientes

18

19 Índice ĸ =0,71 (IC 95% 0,71-0,91)

20 Causas del inadecuado control de la HTA Incumplimiento terapéutico

21 Estudio Control Project. Causas del inadecuado control de la HTA Opinión del Médico (%) 5,24 1,98 12,88 5,17 3,89 31,71 38,22 64,26 Otras HTA secundaria Presencia de un fenómeno de bata blanca Incumplimiento del tratamiento farmacológico Incumplimiento de las medidas higiénico dietéticas Interacciones medicamentosas Ineficacia de los fármacos Efectos secundarios Márquez E, Coca A, de la Figuera M et al. Med Clin 2007; 128:86-91

22

23 Magnitud del incumplimiento en una Unidad Especializada de HTA N= 208 pacientes Cromatografía (HP-LC) 10% Incumplidores totales 15% Incumplidores parciales Tomaszewski M et al. Heart 2014; 100:855-61

24 Kaplan Meier plots of the time course of adherence parameters of patients prescribed oral medications for one of a variety of medical conditions in 95 studies during the first year of electronic compilation of the patients dosing histories. Michel Burnier et al. Hypertension. 2013;62: Copyright American Heart Association, Inc. All rights reserved.

25

26

27

28 A quién evaluar el cumplimiento? Práctica clínica Pacientes no controlados A todos los pacientes con patologías crónicas (si hay tiempo) Investigación A todos los pacientes en ensayos clínicos

29 Cómo medir el cumplimiento? Juicio clínico Asistencia a las visitas Control de la presión arterial (HTA) Marcadores biológicos de eficacia (Lípidos) Efectos 2 os farmacológicos (e.g: bradicardia/bb) Recuento de comprimidos Cumplimiento autocomunicado Monitores electrónicos (MEMS) Niveles plasmáticos de fármacos (cromatografía) Niveles de metabolito en orina

30 Cómo medir el cumplimiento? No hay un gold standard para evaluar el cumplimiento

31 El paciente como decisor razonado El paciente decide sobre su tratamiento. La forma en que el paciente cumple con un tratamiento ha de entenderse como un acto voluntario que se realiza tras recibir una información. Marquez E,, Casado JJ et al. Med Clin (Barc) 2001; 116 (suppl 2): 85

32 Métodos de medida. El recuento mediante MEMS

33 1. Cumplidor absoluto:

34 6.- Incumplimiento Previsto

35 Cumplimiento de Bata Blanca en hipertensos tratados con Tiazida en monoterapia Michel Burnier et al. Hypertension. 2013;62: Copyright American Heart Association, Inc. All rights reserved.

36 Causas del inadecuado control de la HTA Inercia terapéutica

37 Definición de inercia fallos del médico en la iniciación o intensificación del tratamiento cuando están indicados Phillips LS. Ann Intern Med 2001

38

39 Estudios recientes sobre Inercia Sobrestimación del fenómeno (44% vs 69%) Desai N. J Clin Hypertens (Greenwich) 2013;15: Cuestionarios específicos Pretorean T. J Mal Vasc 2014;39:4-13 Inercia del Investigador Kjeldsen SE. Blood Press 2015; 24:1-6 VALUE: 40% no control a los 2 años, 39% dosis inicial ASCOT: 28% no control a los 4 años, 37% 1er escalón ACCOMPLISH: 25% no control a los 6 m; 60% dosis =

40

41

42

43 Alguna derivada-plus sobre el tema? El tema de las derivaciones a las Unidades de los muy-muy expertos

44 Estudio DERIVA. N=1780 Martell-Clarós N. Aten Primaria 2015;47:636-43

45 Estudio DERIVA. N=1780 Martell-Clarós N. Aten Primaria 2015;47:636-43

46 Estudio DERIVA. N=1780 Calidad del informe de derivación Muy buena: 5,4% Suficiente: 50,7% Insuficiente: 37,0% Motivo?: 6,9% Martell-Clarós N. Aten Primaria 2015;47:636-43

47 Conclusiones Podemos y debemos hacer mucho más

Es necesaria la MAPA para el diagnóstico y estratificación de riesgo de todo paciente hipertenso? Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA

Es necesaria la MAPA para el diagnóstico y estratificación de riesgo de todo paciente hipertenso? Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA Es necesaria la MAPA para el diagnóstico y estratificación de riesgo de todo paciente hipertenso? Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA Málaga 23 de noviembre de 2013 Es necesaria la MAPA para el

Más detalles

INERCIA TERAPEUTICA. V JORNADAS CIENTÍFICAS DEL CEIPC Madrid, 29 de Noviembre de Dra. N Martell Claros H Clínico San Carlos. Madrid.

INERCIA TERAPEUTICA. V JORNADAS CIENTÍFICAS DEL CEIPC Madrid, 29 de Noviembre de Dra. N Martell Claros H Clínico San Carlos. Madrid. INERCIA TERAPEUTICA V JORNADAS CIENTÍFICAS DEL CEIPC Madrid, 29 de Noviembre de 2013 Dra. N Martell Claros H Clínico San Carlos. Madrid. ESH-ESC 2013 three main causes of the low rate of BP control in

Más detalles

strategias para mejorar el Cumplimiento Terapéutico en HTA Francisco Javier Alonso Moreno Coordinador Grupo HTA SEMERGEN

strategias para mejorar el Cumplimiento Terapéutico en HTA Francisco Javier Alonso Moreno Coordinador Grupo HTA SEMERGEN strategias para mejorar el Cumplimiento Terapéutico en HTA Francisco Javier Alonso Moreno Coordinador Grupo HTA SEMERGEN Índice Definición Magnitud del problema Métodos de medida del cumplimiento Estudios

Más detalles

Medida de presión y toma de decisiones Utilidad de la Monitorización Ambulatoria de la Presión Arterial (MAPA)

Medida de presión y toma de decisiones Utilidad de la Monitorización Ambulatoria de la Presión Arterial (MAPA) Medida de presión y toma de decisiones Utilidad de la Monitorización Ambulatoria de la Presión Arterial (MAPA) Ventajas de la MAPA Medida real - Mayor reproducibilidad - Menor variabilidad Asociación con

Más detalles

Ventajas e inconvenientes de la AutoMedida domiciliaria de Presión Arterial (AMPA)

Ventajas e inconvenientes de la AutoMedida domiciliaria de Presión Arterial (AMPA) Ventajas e inconvenientes de la AutoMedida domiciliaria de Presión Arterial (AMPA) Por qué la AMPA?...es tiempo de parar de usar las lecturas elevadas de PA documentadas por los médicos generales para

Más detalles

Validación de Diagnósticos de Enfermería a través de métodos indirectos de valoración de cumplimiento terapéutico

Validación de Diagnósticos de Enfermería a través de métodos indirectos de valoración de cumplimiento terapéutico Validación de Diagnósticos de Enfermería a través de métodos indirectos de valoración de cumplimiento terapéutico Investigación en Enfermería Albacete, 22 al 25 de noviembre de 6 Introducción El cumplimiento

Más detalles

Anna Sánchez Biosca, Ubaldo Pertierra Uriel, Javier Sobrino Martínez, María Jesús Adrián Martín, Blanca Batalla Insenser, Laura Casañas.

Anna Sánchez Biosca, Ubaldo Pertierra Uriel, Javier Sobrino Martínez, María Jesús Adrián Martín, Blanca Batalla Insenser, Laura Casañas. Anna Sánchez Biosca, Ubaldo Pertierra Uriel, Javier Sobrino Martínez, María Jesús Adrián Martín, Blanca Batalla Insenser, Laura Casañas. Fundació Hospital de l Esperit Sant. Santa Coloma de Gramenet Definiciones

Más detalles

MONITOREO AMBULATORIO DE LA PRESIÓN ARTERIAL. Dr. De Cerchio E. Alejandro Instituto de Cardiologia J. F. Cabral

MONITOREO AMBULATORIO DE LA PRESIÓN ARTERIAL. Dr. De Cerchio E. Alejandro Instituto de Cardiologia J. F. Cabral MONITOREO AMBULATORIO DE LA PRESIÓN ARTERIAL Dr. De Cerchio E. Alejandro Instituto de Cardiologia J. F. Cabral INFORMACIÓN OBTENIDA Valores promedios de presión arterial Ritmo circadiano Carga hipertensiva

Más detalles

Rol de los registros ambulatorios de la presión arterial

Rol de los registros ambulatorios de la presión arterial Rol de los registros ambulatorios de la presión arterial Dra. Rosa Simsolo Hospital de Niños Ricardo Gutierrez Buenos Aires, Argentina rosa.simsolo@gmail.com World Health Organization. Global Health Risks.

Más detalles

Hipertensión resistente. Definición, prevalencia y caracteristicas clínicas. Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa Universidad de Barcelona

Hipertensión resistente. Definición, prevalencia y caracteristicas clínicas. Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa Universidad de Barcelona Hipertensión resistente. Definición, prevalencia y caracteristicas clínicas Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa Universidad de Barcelona Guión Definición Prevalencia Características clínicas

Más detalles

HTA y menopausia. Mariano de la Figuera. EAP Sardenya. Unidad Docente ACEBA Barcelona. Jornadas ASCARICA Sta Cruz de Tenerife, 19 de Febrero 2016

HTA y menopausia. Mariano de la Figuera. EAP Sardenya. Unidad Docente ACEBA Barcelona. Jornadas ASCARICA Sta Cruz de Tenerife, 19 de Febrero 2016 HTA y menopausia Mariano de la Figuera EAP Sardenya. Unidad Docente ACEBA Barcelona Jornadas ASCARICA Sta Cruz de Tenerife, 19 de Febrero 2016 Declaración de potenciales conflictos de intereses Ninguno

Más detalles

Monitoreo Ambulatorio de Presión Arterial en el Diagnóstico de Hipertensión

Monitoreo Ambulatorio de Presión Arterial en el Diagnóstico de Hipertensión Monitoreo Ambulatorio de Presión Arterial en el Diagnóstico de Hipertensión Por que preocuparse de la Hipertensión? La Hipertensión es: El principal factor de riesgo para enfermedad y muerte prematura,

Más detalles

Mantenimiento del control de la HTA a lo largo de un año: Estudio TAPAS. A. Galgo. CS. Espronceda. Madrid. T. Mantilla. CS. Prosperidad.

Mantenimiento del control de la HTA a lo largo de un año: Estudio TAPAS. A. Galgo. CS. Espronceda. Madrid. T. Mantilla. CS. Prosperidad. Mantenimiento del control de la HTA a lo largo de un año: Estudio TAPAS. A. Galgo. CS. Espronceda. Madrid. T. Mantilla. CS. Prosperidad. Madrid ESTUDIO TAPAS Tratamiento de la Hipertensión n arterial en

Más detalles

EL MAPA: UNA HERRAMIENTA ÚTIL

EL MAPA: UNA HERRAMIENTA ÚTIL COMUNICACIÓN COMPLETA EL MAPA: UNA HERRAMIENTA ÚTIL INTRODUCCIÓN La hipertensión arterial (HTA) es uno de los factores de riesgo cardiovascular (RCV) más importantes y está relacionada con un alto porcentaje

Más detalles

Tratamiento antihipertensivo en el paciente de edad avanzada. Qué hay de nuevo?

Tratamiento antihipertensivo en el paciente de edad avanzada. Qué hay de nuevo? Tratamiento antihipertensivo en el paciente de edad avanzada. Qué hay de nuevo? C.Suárez Unidad de HTA. Servicio de Medicina Interna. Hospital de la Princesa. Madrid. Datos que avalan que... Es imprescindible

Más detalles

Guías Estadounidenses de Hipertensión Arterial 2017: La Visión Europea

Guías Estadounidenses de Hipertensión Arterial 2017: La Visión Europea Guías Estadounidenses de Hipertensión Arterial 2017: La Visión Europea Antonio Coca, MD, FRCP, FESC Conflicto de Interés: Executive Officer - European Society of Hypertension Antonio Coca Unidad de es

Más detalles

Hipertensión arterial resistente. Pedro Serrano, MD, PhD, FESC 5 de Junio de 2008

Hipertensión arterial resistente. Pedro Serrano, MD, PhD, FESC 5 de Junio de 2008 Hipertensión arterial resistente Pedro Serrano, MD, PhD, FESC 5 de Junio de 2008 1.- Concepto: Paciente con hipertensión arterial que permanece por encima de los objetivos pese al uso de 3 antihipertensivos

Más detalles

Objetivos Terapéuticos en el Paciente de Alto Riesgo Por qué es tan difícil?

Objetivos Terapéuticos en el Paciente de Alto Riesgo Por qué es tan difícil? Objetivos Terapéuticos en el Paciente de Alto Riesgo Por qué es tan difícil? Antonio Coca Instituto de Medicina y Dermatología Servicio de Medicina Interna General. Unidad de Hipertensin Hospital Clínico

Más detalles

Lo mejor del año en 10 minutos Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA. Madrid 24 de abril de 2015

Lo mejor del año en 10 minutos Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA. Madrid 24 de abril de 2015 Lo mejor del año en 10 minutos Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA Madrid 24 de abril de 2015 Arterial Hypertension 20000 18969 18000 16000 14000 12000 11111 12117 12395 12943 13417 13622 14427 14975

Más detalles

Evaluación funcional en el paciente asintomático. Rol de la ergometría

Evaluación funcional en el paciente asintomático. Rol de la ergometría Evaluación funcional en el paciente asintomático. Rol de la ergometría Dr. Esteban San Dámaso Hospital Italiano de Rosario Centro Diagnóstico Rosario (CDR) No tengo conflictos de intereses que declarar

Más detalles

Control de la HTA en España Aportaciones de la MAPA

Control de la HTA en España Aportaciones de la MAPA Control de la HTA en España Aportaciones de la MAPA Dr. J. R. Banegas Universidad Autónoma de Madrid XXVIII Congreso SEMI-Sitges, 22-11-2007 Puntos a exponer Las cifras alcanzadas en ensayos clínicos Las

Más detalles

Hospital Civil de Guadalajara Dr. Juan I. Menchaca PROTOCOLOS DE MANEJO DE MEDICINA INTERNA

Hospital Civil de Guadalajara Dr. Juan I. Menchaca PROTOCOLOS DE MANEJO DE MEDICINA INTERNA La HTA es una de las enfermedades crónicas más frecuentes alrededor del mundo incluyendo México. La Encuesta Nacional de Salud (ENSA), mostró que en Jalisco la prevalencia de HTA fue cercana al 34%. i

Más detalles

A favor de AMPA. AMPA vs. MAPA frente a PA clínica como mejor herramienta para el diagnóstico y control de la HTA. Pedro Armario

A favor de AMPA. AMPA vs. MAPA frente a PA clínica como mejor herramienta para el diagnóstico y control de la HTA. Pedro Armario AMPA vs. MAPA frente a PA clínica como mejor herramienta para el diagnóstico y control de la HTA A favor de AMPA Pedro Armario Unidad de Hipertensión Arterial y Riesgo Vascular Servicio de Medicina Interna

Más detalles

Hipertensión Arterial. A Roca-Cusachs Unitat d Hipertensió i Risc Cardiovascular Servei de Medicina Interna Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Hipertensión Arterial. A Roca-Cusachs Unitat d Hipertensió i Risc Cardiovascular Servei de Medicina Interna Hospital de la Santa Creu i Sant Pau El escalonado terapéutico ti en el tratamiento de la Hipertensión Arterial A Roca-Cusachs Unitat d Hipertensió i Risc Cardiovascular Servei de Medicina Interna Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Universitat

Más detalles

Repaso de la endoevidencia: Análisis critico de los estudios de intervencionismo renal

Repaso de la endoevidencia: Análisis critico de los estudios de intervencionismo renal Repaso de la endoevidencia: Análisis critico de los estudios de intervencionismo renal Dr. Alejandro Goldsmit Buenos Aires Argentina ale.goldsmit@gmail.com Enfermedad renal, para quien, como y cuando?

Más detalles

CLASIFICACION DE LOS TRASTORNOS DE LA PRESION ARTERIAL Y SU IMPORTANCIA FEDERICO BOTERO CARDIOLOGO - ELECTROFISIOLOGO

CLASIFICACION DE LOS TRASTORNOS DE LA PRESION ARTERIAL Y SU IMPORTANCIA FEDERICO BOTERO CARDIOLOGO - ELECTROFISIOLOGO CLASIFICACION DE LOS TRASTORNOS DE LA PRESION ARTERIAL Y SU IMPORTANCIA FEDERICO BOTERO CARDIOLOGO - ELECTROFISIOLOGO 35% de la población adulta tiene hipertensión enmascarada. 20% de los paciente normotensos

Más detalles

Pressió ambulatòria en els

Pressió ambulatòria en els Pressió ambulatòria en els hipertensos Dia Nit 130/84 103/59 Morbimortalidad CV Normotensos vs HCA vs HTA sostenida 1.564 HTA estadío I; Seguimiento 10 años Verdecchia P. Hypertension 2000; 35: 844-851.

Más detalles

Hipertensión arterial resistente

Hipertensión arterial resistente Hipertensión arterial resistente Abril 2013 Dr. Walter Passalacqua R. Sección Nefrología HIPERTENSION ARTERIAL RESISTENTE PRESION ARTERIAL MAYOR 140/90 mm/hg Buena adherencia a cambios de hábitos Uso de

Más detalles

HTA resistent. Diagnòstic, característiques clíniques I pronòstic. Alejandro de la Sierra Hospital Mútua Terrassa Universitat de Barcelona

HTA resistent. Diagnòstic, característiques clíniques I pronòstic. Alejandro de la Sierra Hospital Mútua Terrassa Universitat de Barcelona HTA resistent. Diagnòstic, característiques clíniques I pronòstic Alejandro de la Sierra Hospital Mútua Terrassa Universitat de Barcelona Guión Definición Prevalencia Características clínicas y pronóstico

Más detalles

AEMPS, 22 de abril de 2016

AEMPS, 22 de abril de 2016 AEMPS, 22 de abril de 2016 La hipercolesterolemia es la alteración lipídica más frecuente y constituye uno de los principales factores de riesgo de enfermedad cardiovascular, la primera causa de muerte

Más detalles

JNC 8 vs Guías Europeas, Guías SAHA: similitudes y diferencias. Dr. Daniel Piskorz

JNC 8 vs Guías Europeas, Guías SAHA: similitudes y diferencias. Dr. Daniel Piskorz JNC 8 vs Guías Europeas, Guías SAHA: similitudes y diferencias. Cuál se adecúa mejor para el manejo de nuestros pacientes hipertensos? Dr. Daniel Piskorz Nombre del Presentador: Dr. Daniel Piskorz No tengo

Más detalles

Definición y clasificación de los valores de presión arterial (mmhg) medidos en la consulta. Definición PAS PAD

Definición y clasificación de los valores de presión arterial (mmhg) medidos en la consulta. Definición PAS PAD Definición y clasificación de los valores de presión arterial (mmhg) medidos en la consulta Definición PAS PAD Normal < 120 < 80 Pre hipertensión 120-139 80-89 HIPERTENSION Grado 1 140-159 90-99 Grado

Más detalles

EVOLUCIÓN DEL CONTROL DE LA HIPERTENSIÓN ARTERIAL EN LA PRÁCTICA CLÍNICA DE AP EN ESPAÑA (Periodo )

EVOLUCIÓN DEL CONTROL DE LA HIPERTENSIÓN ARTERIAL EN LA PRÁCTICA CLÍNICA DE AP EN ESPAÑA (Periodo ) V Jornadas de la Asociación Canaria para la Prevención del Riesgo Cardiovascular Santa Cruz de Tenerife, 11 de Febrero de 2011 EVOLUCIÓN DEL CONTROL DE LA HIPERTENSIÓN ARTERIAL EN LA PRÁCTICA CLÍNICA DE

Más detalles

Simposio: Nuevas estrategias en el tratamiento de la hipertensión Vacunas contra la HTA

Simposio: Nuevas estrategias en el tratamiento de la hipertensión Vacunas contra la HTA Simposio: Nuevas estrategias en el tratamiento de la hipertensión Vacunas contra la HTA Rafael Marín Unidad de Nefrología e Hipertensión Centro Médico de Asturias Evolución a nivel mundial de la PA sistólica

Más detalles

CÓMO DEBE SER EL SEGUIMIENTO DEL PACIENTE HIPERTENSO EN ATENCIÓN PRIMARIA? CUAL DEBE SER LA PERIODICIDAD DE LOS CONTROLES?

CÓMO DEBE SER EL SEGUIMIENTO DEL PACIENTE HIPERTENSO EN ATENCIÓN PRIMARIA? CUAL DEBE SER LA PERIODICIDAD DE LOS CONTROLES? PREGUNTA CLÍNICA Nº 16 CÓMO DEBE SER EL SEGUIMIENTO DEL PACIENTE HIPERTENSO EN ATENCIÓN PRIMARIA? CUAL DEBE SER LA PERIODICIDAD DE LOS CONTROLES? Fecha de edición: Agosto 2014 RESUMEN 1. Pregunta clínica

Más detalles

PREGUNTA CLÍNICA Nº 9 Y Nº10

PREGUNTA CLÍNICA Nº 9 Y Nº10 PREGUNTA CLÍNICA Nº 9 Y Nº10 P11: CUÁL ES EL PRONÓSTICO DE LA HTA DE BATA BLANCA? P12: DEBEN RECIBIR TRATAMIENTO FARMACOLÓGICO LOS HTA DE BATA BLANCA? Fecha de edición: Septiembre 2013 RESUMEN 1. Pregunta

Más detalles

1. Introducción al módulo Caso de HIPERTENSIÓN E ICTUS 7 Varón de 63 años con ictus e hipertensión sistólica aislada

1. Introducción al módulo Caso de HIPERTENSIÓN E ICTUS 7 Varón de 63 años con ictus e hipertensión sistólica aislada Título original: Sesiones clínicas en APS. Ictus. Módulo 2. Diabetes e hipertensión en el ictus y prevención secundaria semfyc (Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria) Realización técnica:

Más detalles

Tipología de Ensayos Clínicos

Tipología de Ensayos Clínicos Tipología de Ensayos Clínicos Ana Gallego CRA Novartis Definición Ensayo Clínico es toda evaluación experimental de una sustancia, medicamento, intervención terapéutica a través de su aplicación en seres

Más detalles

Efecto del tratamiento antihipertensivo sobre la presión arterial nocturna

Efecto del tratamiento antihipertensivo sobre la presión arterial nocturna Efecto del tratamiento antihipertensivo sobre la presión arterial nocturna Javier Sobrino Unidad de HTA. Fundació Hospital de l Esperit Sant Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) Presión arterial nocturna

Más detalles

Cambiando el paradigma en la prevención del ictus en fibrilación auricular

Cambiando el paradigma en la prevención del ictus en fibrilación auricular Cambiando el paradigma en la prevención del ictus en fibrilación auricular Dra. Carmen Suárez Fernández Servicio de Medicina Interna Hospital Universitario de La Princesa. Madrid Prevalencia de FA en España

Más detalles

Nuevos datos del control de la presión arterial en España

Nuevos datos del control de la presión arterial en España Nuevos datos del control de la presión arterial en España Ferran Catalá-López Área de Investigación en Servicios de Salud Centro Superior de Investigación en Salud Pública (CSISP), Valencia División de

Más detalles

4º Curso de Actualización en Hipertensión Arterial

4º Curso de Actualización en Hipertensión Arterial 4º Curso de Actualización en Hipertensión Arterial Cursos de Actualización en Hipertensión Arterial Objetivo: Educar y actualizar en el diagnóstico, manejo y seguimiento de pacientes con hipertensión arterial

Más detalles

Material extractado del XXVI Congreso Argentina de Cardiología FAC 2007-, 24 al 26 de Mayo del Godoy Cruz Mendoza.

Material extractado del XXVI Congreso Argentina de Cardiología FAC 2007-, 24 al 26 de Mayo del Godoy Cruz Mendoza. HTA refractaria: Qué debemos hacer? El JNC 7 define a la HTA refractaria como la incapacidad de lograr los objetivos de presión arterial en pacientes que adhieren a dosis plenas de un apropiado régimen

Más detalles

Paper de diltiazem en el tractament combinat del pacient hipertens

Paper de diltiazem en el tractament combinat del pacient hipertens Paper de diltiazem en el tractament combinat del pacient hipertens Alejandro de la Sierra Unidad de Hipertensión. Servicio de Medicina Interna. Hospital Mútua Terrassa. Universidad de Barcelona Sumario

Más detalles

Su tensión 24 horas BAJO CONTROL

Su tensión 24 horas BAJO CONTROL MAPAfarma es un servicio integral y completo de la farmacia que incluye 1. Información al paciente y, en su caso, recogida de la autorización necesaria para el correspondiente seguimiento. 2. Activación

Más detalles

27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014

27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014 27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014 Pedro Armario Area Atenció Integrada Risc Vascular Servei

Más detalles

Más s allá del descenso de la presión n arterial Disponemos de evidencias en protección cerebral?

Más s allá del descenso de la presión n arterial Disponemos de evidencias en protección cerebral? Más s allá del descenso de la presión n arterial Disponemos de evidencias en protección cerebral? Mariano de la Figuera Internista y Médico M de Familia ABS La Mina. San Adrián n del Besós (BCN) Unidad

Más detalles

OPINIÓN DE LOS EXPERTOS AMPA vs. MAPA frente a PA clínica como mejor herramienta para el diagnóstico y control de la HTA

OPINIÓN DE LOS EXPERTOS AMPA vs. MAPA frente a PA clínica como mejor herramienta para el diagnóstico y control de la HTA OPINIÓN DE LOS EXPERTOS AMPA vs. MAPA frente a PA clínica como mejor herramienta para el diagnóstico y control de la HTA A favor de MAPA Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA Fundació Hospital de l

Más detalles

CONTROVERSIA CONTROL ESTRICTO DE CIFRAS DE PRESIÓN ARTERIAL GRUPO 3

CONTROVERSIA CONTROL ESTRICTO DE CIFRAS DE PRESIÓN ARTERIAL GRUPO 3 CONTROVERSIA CONTROL ESTRICTO DE CIFRAS DE PRESIÓN ARTERIAL GRUPO 3 INTRODUCCIÓN La hipertensión es altamente prevalente en la población adulta, especialmente entre las personas mayores de 60 años de edad,

Más detalles

Hipertensión Arterial Refractaria (HTAR).

Hipertensión Arterial Refractaria (HTAR). Hipertensión Arterial Refractaria (HTAR). Ángel Lara Barea R1 MFYC CS Fuente del Maestre (Badajoz) INDICE 1. CASO CLÍNICO. 2. CONCEPTO HTAR. 3. ETIOLOGÍA. 4. DIAGNÓSTICO DIFERENCIAL. 5. MANEJO DE LA HTAR

Más detalles

RESULTADOS DEL SERVICIO DE CRIBADO DE PACIENTES HIPERTENSOS Y DE MONITORIZACIÓN AMBULATORIA DE LA PRESIÓN ARTERIAL (MAPA) EN UNA FARMACIA COMUNITARIA

RESULTADOS DEL SERVICIO DE CRIBADO DE PACIENTES HIPERTENSOS Y DE MONITORIZACIÓN AMBULATORIA DE LA PRESIÓN ARTERIAL (MAPA) EN UNA FARMACIA COMUNITARIA RESULTADOS DEL SERVICIO DE CRIBADO DE PACIENTES HIPERTENSOS Y DE MONITORIZACIÓN AMBULATORIA DE LA PRESIÓN ARTERIAL (MAPA) EN UNA FARMACIA COMUNITARIA Damià Barris Blundell Introducción La hipertensión

Más detalles

EFECTO DE LA ACTIVIDAD LABORAL EN EL CONTROL DE LA PRESIÓN ARTERIAL EN PACIENTES HIPERTENSOS. Carme Jorge Tufet y Raquel Reixach Soler

EFECTO DE LA ACTIVIDAD LABORAL EN EL CONTROL DE LA PRESIÓN ARTERIAL EN PACIENTES HIPERTENSOS. Carme Jorge Tufet y Raquel Reixach Soler EFECTO DE LA ACTIVIDAD LABORAL EN EL CONTROL DE LA PRESIÓN ARTERIAL EN PACIENTES HIPERTENSOS Carme Jorge Tufet y Raquel Reixach Soler Hipótesis: Existen diferencias significativas en los resultados de

Más detalles

Hipertensión arterial enmascarada Dr. Javier Sobrino Martínez Unitat Hipertensió Arterial

Hipertensión arterial enmascarada Dr. Javier Sobrino Martínez Unitat Hipertensió Arterial I Jornada de Recerca de la Fundació Hospital de l Esperit Sant Hipertensión arterial enmascarada Dr. Javier Sobrino Martínez Unitat Hipertensió Arterial Hipertensión Enmascarada 2046 pacientes (edad 44-74

Más detalles

Control de la HTA Inducida por Nuevas Terapias Dirigidas. Miguel Navarro. Servicio de Oncología Médica. Hospital Universitario de Salamanca IBSAL.

Control de la HTA Inducida por Nuevas Terapias Dirigidas. Miguel Navarro. Servicio de Oncología Médica. Hospital Universitario de Salamanca IBSAL. Recomendaciones Prácticas para el Control de la HTA Inducida por Nuevas Terapias Dirigidas Miguel Navarro. Servicio de Oncología Médica. Hospital Universitario de Salamanca IBSAL. Por que hablar de HTA?

Más detalles

IMPLANTACIÓN DEL SERVICIO DE MONITORIZACIÓN AMBULATORIA DE LA PRESIÓN ARTERIAL (MAPA) EN UNA FARMACIA COMUNITARIA

IMPLANTACIÓN DEL SERVICIO DE MONITORIZACIÓN AMBULATORIA DE LA PRESIÓN ARTERIAL (MAPA) EN UNA FARMACIA COMUNITARIA IMPLANTACIÓN DEL SERVICIO DE MONITORIZACIÓN AMBULATORIA DE LA PRESIÓN ARTERIAL (MAPA) EN UNA FARMACIA COMUNITARIA Belén Sabio Sánchez Introducción La hipertensión arterial (HTA) es en atención primaria

Más detalles

Esquemes terapèutics òptims

Esquemes terapèutics òptims Esquemes terapèutics òptims 19 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial i 25 Jornades Catalanes sobre Hipertensió Arterial Barcelona, 11 i 12 de Desembre de 2012 Pedro Armario Unitat HTA i

Más detalles

HOSPITAL DE PROCEDENCIA DE LA SOLICITUD: PRINCIPIO ACTIVO SOLICITADO:

HOSPITAL DE PROCEDENCIA DE LA SOLICITUD: PRINCIPIO ACTIVO SOLICITADO: ANEXO I Cuestionario de solicitud de incorporación de nuevos medicamentos a los hospitales del Sistema Sanitario Público de Aragón 1 HOSPITAL DE PROCEDENCIA DE LA SOLICITUD: PRINCIPIO ACTIVO SOLICITADO:

Más detalles

XII Curso de lipidología clínica y factores de riesgo cardiovascular. Tratamiento de la HTA en función de las comorbilidades

XII Curso de lipidología clínica y factores de riesgo cardiovascular. Tratamiento de la HTA en función de las comorbilidades XII Curso de lipidología clínica y factores de riesgo cardiovascular Tratamiento de la HTA en función de las comorbilidades Pedro Armario Cap Àrea Atenció Integrada Risc Vascular Servei de Medicina Interna

Más detalles

La hipertensión arterial en el 2013: las nuevas guías de la ESH/ESC. Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa

La hipertensión arterial en el 2013: las nuevas guías de la ESH/ESC. Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa La hipertensión arterial en el 2013: las nuevas guías de la ESH/ESC Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa Universidad de Barcelona J Hypertens 2013; 31: 1281-1357 Eur Heart J 2013; 34: 2159-2219

Más detalles

Logro de metas terapéuticas antihipertensivas en distintas condiciones de riesgo cardiovascular.

Logro de metas terapéuticas antihipertensivas en distintas condiciones de riesgo cardiovascular. Logro de metas terapéuticas antihipertensivas en distintas condiciones de riesgo cardiovascular. Autores: Bernasconi, C; D Alessandro, V; Gallo, Y; Lizaur, J; Manzo, J. INTRODUCCION La enfermedad crónica

Más detalles

Proyecto de Investigación

Proyecto de Investigación Proyecto de Investigación ESTUDIO ECCON: EDUCA, CUMPLE Y CONTROLA INTERVENCIÓN NO FARMACOLÓGICA COMO ESTRATEGIA PARA FAVORECER EL CONTROL DE LA HTA Y MEJORAR EL CUMPLIMIENTO ANTIHIPERTENSIVO COMUNICACIÓN

Más detalles

EURO SURVEY DE DIABETES. GUÍAS DE DIABETES, PREDIABETES Y ENFERMEDAD CARDIOVASCULAR. ESC and EASD European Heart Journal.

EURO SURVEY DE DIABETES. GUÍAS DE DIABETES, PREDIABETES Y ENFERMEDAD CARDIOVASCULAR. ESC and EASD European Heart Journal. EURO SURVEY DE DIABETES. GUÍAS DE DIABETES, PREDIABETES Y ENFERMEDAD CARDIOVASCULAR. ESC and EASD European Heart Journal. Enero 2007 Dr. Vicente Bertomeu Martínez Hospital Universitario de San Juan. Alicante

Más detalles

HIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte

HIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte HIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte Dr. Juan Mauricio Cárdenas C. Medicina Interna-Cardiología Pontificia Universidad Javeriana Docente Postgrado de Medicina Interna U. T.

Más detalles

El cumplimiento terapéutico en la hipertensión arterial en España, según la opinión de los médicos de familia. Proyecto Cumplex

El cumplimiento terapéutico en la hipertensión arterial en España, según la opinión de los médicos de familia. Proyecto Cumplex El cumplimiento terapéutico en la hipertensión arterial en España, según la opinión de los médicos de familia. Proyecto Cumplex Emilio Márquez Contreras a, Mariano de la Figuera von Wichmann b, Laura Roig

Más detalles

Capítulo I Introducción. los adultos de 40 años y más, y que también es un factor de riesgo para padecer

Capítulo I Introducción. los adultos de 40 años y más, y que también es un factor de riesgo para padecer Capítulo I Introducción 1.1 Planteamiento del Problema Los factores relacionados con la adherencia al tratamiento en personas con hipertensión arterial, se considera uno de los problemas de salud pública

Más detalles

La correcta Medición de la Presión Arterial (1) Dr. Héctor Gallardo Rincón Director de Soluciones Instituto Carlos Slim de la Salud

La correcta Medición de la Presión Arterial (1) Dr. Héctor Gallardo Rincón Director de Soluciones Instituto Carlos Slim de la Salud La correcta Medición de la Presión Arterial (1) Dr. Héctor Gallardo Rincón Director de Soluciones Instituto Carlos Slim de la Salud Daño a los órganos blancos Recomendaciones para la correcta toma de

Más detalles

Documento de consenso y recomendaciones en Onco-Cardiología. Teresa López Fernández

Documento de consenso y recomendaciones en Onco-Cardiología. Teresa López Fernández Documento de consenso y recomendaciones en Onco-Cardiología Teresa López Fernández Rev Esp Cardiol 2017;70:474 86. Definición de cardiotoxicidad Equipos multidisciplinares Evaluación del riesgo y estrategias

Más detalles

REMEDIAR + REDES. Hipertensión arterial

REMEDIAR + REDES. Hipertensión arterial REMEDIAR + REDES Hipertensión arterial Tratamiento farmacológico Dra. Laura Antonietti Tratamiento farmacológico A quiénes tratar con fármacos? Quéfármaco indicar? Tratamiento farmacológico A quiénes tratar

Más detalles

LOS SISTEMAS DE INFORMACIÓN EN ATENCIÓN PRIMARIA: PERSPECTIVA DOCENTE E INVESTIGADORA

LOS SISTEMAS DE INFORMACIÓN EN ATENCIÓN PRIMARIA: PERSPECTIVA DOCENTE E INVESTIGADORA LOS SISTEMAS DE INFORMACIÓN EN ATENCIÓN PRIMARIA: PERSPECTIVA DOCENTE E INVESTIGADORA Vicente Francisco Gil Guillén Catedra de Medicina de Medicina de Familia. Universidad Miguel Hernández. Unidad Investigación.

Más detalles

Seguimiento y Conciliación de la medicación entre niveles asistenciales.

Seguimiento y Conciliación de la medicación entre niveles asistenciales. Seguimiento y Conciliación de la medicación entre niveles asistenciales. Fernando Martinez Martinez Responsable del Grupo de Investigación en Atención Farmacéutica Director de la Escuela de Análisis Clínicos

Más detalles

tomar decisiones,, un gran número n

tomar decisiones,, un gran número n dico es la habilidad o capacidad de tomar decisiones,, un gran número n de ellas al día, d con La esencia del arte médico m es la evidencia insuficiente, con el tiempo contado, y tomarlas además s con

Más detalles

PROTOCOLO CLINICO DE PREVENCIÓN DE RIESGO CARDIOVASCULAR. Identificación y modificación de los factores de riesgo cardiovascular en la población.

PROTOCOLO CLINICO DE PREVENCIÓN DE RIESGO CARDIOVASCULAR. Identificación y modificación de los factores de riesgo cardiovascular en la población. PROTOCOLO CLINICO DE PREVENCIÓN DE RIESGO CARDIOVASCULAR. 1. OBJETIVOS. Identificación y modificación de los factores de riesgo cardiovascular en la población. 2. CRITERIOS DE INCLUSIÓN. La población incluida

Más detalles

LECTURA CRÍTICA DE REVISTAS. Sala 4 Clínica Médica A Prof. Dra. Gabriela Ormaechea Dr. Julio Spiess Octubre 2016

LECTURA CRÍTICA DE REVISTAS. Sala 4 Clínica Médica A Prof. Dra. Gabriela Ormaechea Dr. Julio Spiess Octubre 2016 LECTURA CRÍTICA DE REVISTAS Sala 4 Clínica Médica A Prof. Dra. Gabriela Ormaechea Dr. Julio Spiess Octubre 2016 Fundamentación Interés clínico Artículo reciente Lectura crítica de artículo publicado en

Más detalles

PROTOCOLO DE HIPERTENSIÓN ARTERIAL. Cualquier persona que pertenezca a la zona de salud y que acuda al sistema sanitario por cualquier motivo.

PROTOCOLO DE HIPERTENSIÓN ARTERIAL. Cualquier persona que pertenezca a la zona de salud y que acuda al sistema sanitario por cualquier motivo. PROTOCOLO DE HIPERTENSIÓN ARTERIAL. 1. Objetivos. Detección y control de los hipertensos 2. Criterios de inclusión. 3. Captación. 4. Actividades. Cualquier persona que pertenezca a la zona de salud y que

Más detalles

MONITORIZACIÓN DE LA PRESIÓN ARTERIAL PA de consultorio, MAPA y AMPA en el diagnóstico y el manejo de la hipertensión.

MONITORIZACIÓN DE LA PRESIÓN ARTERIAL PA de consultorio, MAPA y AMPA en el diagnóstico y el manejo de la hipertensión. MONITORIZACIÓN DE LA PRESIÓN ARTERIAL PA de consultorio, MAPA y AMPA en el diagnóstico y el manejo de la hipertensión. Escuela de Verano - Salta 2012 José Boggia, MD PhD. Unidad de Hipertensión Centro

Más detalles

De la Resistecia a la Insulina a la Diabetes

De la Resistecia a la Insulina a la Diabetes De la Resistecia a la Insulina a la Diabetes CRITERIOS DIAGNÓSTICOS. D R A. A L E J A N D R A TO R O L U C E R O M É D I C O U N I V E R S I D A D D E C H I L E B I Ó LO G A E N B I O P R O C E S O S U

Más detalles

Selección de medicamentos y prescripción razonada. Formación para el uso adecuado de medicamentos

Selección de medicamentos y prescripción razonada. Formación para el uso adecuado de medicamentos Selección de medicamentos y prescripción razonada tecnología personas conocimiento aplicación del conocimiento precio valor terapéutico SNS mercado conocimiento información Frente al paciente Tratamiento

Más detalles

HTA Vasculorrenal aterosclerótica: Colocación de stent frente a tratamiento médico en la estenosis de arteria renal aterosclerótica

HTA Vasculorrenal aterosclerótica: Colocación de stent frente a tratamiento médico en la estenosis de arteria renal aterosclerótica HTA Vasculorrenal aterosclerótica: Colocación de stent frente a tratamiento médico en la estenosis de arteria renal aterosclerótica Estudio CORAL: Métodos Ensayo clínico multicéntrico, controlado, abierto,

Más detalles

Estudio del incumplimiento terapéutico en la hipertensión arterial

Estudio del incumplimiento terapéutico en la hipertensión arterial Estudio del incumplimiento terapéutico en la hipertensión arterial Artigas García R, Badiola Villa H, Segrelles Lloret M Llerena (Badajoz) El grado de control de la hipertensión arterial (HTA) en España

Más detalles

Blood Pressure Lowering Treatment Trialist s Collaboration, Lancet 2014;384:

Blood Pressure Lowering Treatment Trialist s Collaboration, Lancet 2014;384: Pedro Armario Area Atenció Integral Risc Cardiovascular Hospital Transversal Moisès Broggi Sant Joan Despí-Hospital General Hospitalet Consorsi Sanitari Integral. Universitat de Barcelona . Complicaciones

Más detalles

Hipertensión clínica aislada (HCA)

Hipertensión clínica aislada (HCA) revista noviembre:maquetación 1 16/11/2011 6:27 Página 37 210 Casos clínicos de Enfermería del Trabajo Hipertensión clínica aislada (HCA) Autores Aguilera López, MD Coordinadora de Cuidados de Enfermería.

Más detalles

DENERVACIÓN RENAL. Vicente Bertomeu González. Unidad de Arritmias Hospital Universitario de San Juan

DENERVACIÓN RENAL. Vicente Bertomeu González. Unidad de Arritmias Hospital Universitario de San Juan DENERVACIÓN RENAL Vicente Bertomeu González Unidad de Arritmias Hospital Universitario de San Juan INDICE HTA refractaria y limitaciones de los fármacos antihipertensivos Papel del riñón y de la denervación

Más detalles

Evaluación del programa - ITHACA - Innovando en el Tratamiento de la Hipertensión, Aumentando el Cumplimiento y la Adherencia

Evaluación del programa - ITHACA - Innovando en el Tratamiento de la Hipertensión, Aumentando el Cumplimiento y la Adherencia Evaluación del programa - ITHACA - Innovando en el Tratamiento de la Hipertensión, Aumentando el Cumplimiento y la Adherencia Antoni Sicras Mainar Cap de Projectes i Innovació Direcció de Planificació

Más detalles

Módulo 1. Aspectos generales Y prevención primaria GUÍA PARA EL PONENTE

Módulo 1. Aspectos generales Y prevención primaria GUÍA PARA EL PONENTE Módulo 1 Aspectos generales Y prevención primaria GUÍA PARA EL PONENTE Índice 1. Introducción al módulo 2. Caso de ASPECTOS GENERALES DEL ICTUS Mujer con dificultad para hablar a) Esquema metodológico

Más detalles

PRESCRIPCIÓN DE ACTIVIDAD FÍSICA EN UN CENTRO DE ATENCIÓN PRIMARIA Y SU PUESTA EN PRÁCTICA EN UN CENTRO DEPORTIVO MUNICIPAL

PRESCRIPCIÓN DE ACTIVIDAD FÍSICA EN UN CENTRO DE ATENCIÓN PRIMARIA Y SU PUESTA EN PRÁCTICA EN UN CENTRO DEPORTIVO MUNICIPAL PRESCRIPCIÓN DE ACTIVIDAD FÍSICA EN UN CENTRO DE ATENCIÓN PRIMARIA Y SU PUESTA EN PRÁCTICA EN UN CENTRO DEPORTIVO MUNICIPAL PROYECTO PILOTO EN EL MUNICIPIO DE LA ALGABA (SEVILLA) PARA LA COOPERACIÓN ENTRE

Más detalles

TRATAMIENTO FARMACOLÓGICO Y ADHERENCIA. EL PAPEL DEL FARMACÉUTICO APOYO AL CUMPLIMIENTO TERAPÉUTICO EN LA FARMACIA COMUNITARIA

TRATAMIENTO FARMACOLÓGICO Y ADHERENCIA. EL PAPEL DEL FARMACÉUTICO APOYO AL CUMPLIMIENTO TERAPÉUTICO EN LA FARMACIA COMUNITARIA TRATAMIENTO FARMACOLÓGICO Y ADHERENCIA. EL PAPEL DEL FARMACÉUTICO Incumplimiento terapéutico Primeras definiciones de Incumplimiento Terapéutico Aparecen en años 60 Comienza a tener relevancia científica

Más detalles

Qué biomarcadores y factores de riesgo cardiovascular podemos medir confiablemente en 2017?

Qué biomarcadores y factores de riesgo cardiovascular podemos medir confiablemente en 2017? Qué biomarcadores y factores de riesgo cardiovascular podemos medir confiablemente en 2017? Dr. Fernando D. Brites fdbrites@hotmail.com Profesor Asociado, Dpto. de Bioq. Clin., FFyB, UBA Investigador Principal

Más detalles

Doctor, seguro que soy hipertenso?

Doctor, seguro que soy hipertenso? Hipertensión clínica aislada (HTCA) o hipertensión de bata blanca Definición Presión arterial en consulta (PAC) 140/90 y Automedida de la presión arterial (AMPA)

Más detalles

Hipertensión Arterial Resistente

Hipertensión Arterial Resistente Hipertensión Arterial Resistente Dr. Carlos Mauricio Rubio Barraza Medicina Interna Cardiología Ecocardiografía Intervencionismo www.cardioneurovascular.org Regulación compleja de la presión arterial Es

Más detalles

PROTOCOLO DE HIPERTENSIÓN ARTERIAL. Cualquier persona que pertenezca a la zona de salud y que acuda al sistema sanitario por cualquier motivo.

PROTOCOLO DE HIPERTENSIÓN ARTERIAL. Cualquier persona que pertenezca a la zona de salud y que acuda al sistema sanitario por cualquier motivo. PROTOCOLO DE HIPERTENSIÓN ARTERIAL 1. Objetivos. Detección y control de los hipertensos 2. Criterios de inclusión. Cualquier persona que pertenezca a la zona de salud y que acuda al sistema sanitario por

Más detalles

MESA REDONDA: RIESGO CARDIOVASCULAR EN EL MUY ANCIANO La enfermedad CV en el paciente muy anciano. Prevalencia y formas de presentación

MESA REDONDA: RIESGO CARDIOVASCULAR EN EL MUY ANCIANO La enfermedad CV en el paciente muy anciano. Prevalencia y formas de presentación MESA REDONDA: RIESGO CARDIOVASCULAR EN EL MUY ANCIANO La enfermedad CV en el paciente muy anciano. Prevalencia y formas de presentación Miguel Camafort Babkowski Unidad de Hipertensión Arterial y Riesgo

Más detalles

DR. YUNES PABLO UNIDAD CARDIOVASCULAR

DR. YUNES PABLO UNIDAD CARDIOVASCULAR DR. YUNES PABLO UNIDAD CARDIOVASCULAR Introducción Prevalencia global de hipertensión: 20 30% (51 80 % recibiendo tratamiento, solo 27 66 % control adecuado) Hipertensión resistente: Presión arterial clínica

Más detalles

SABEMOS SI EL PACIENTE TOMA LA MEDICACIÓN PRESCRITA?

SABEMOS SI EL PACIENTE TOMA LA MEDICACIÓN PRESCRITA? Francisca Miralles Martínez, Mónica Gómez Rodríguez, Pedro Moreno Olivencia Palabras Clave: adherencia terapéutica, no adherencia, tratamiento farmacológico y método. INTRODUCCION: La adherencia terapéutica

Más detalles

GRADO DE CONOCIMIENTO Y CONTROL DE LA HTA

GRADO DE CONOCIMIENTO Y CONTROL DE LA HTA GRADO DE CONOCIMIENTO Y CONTROL DE LA HTA Mar del Plata Septiembre de 2013 1 SECRETARIA DE INVESTIGACIÓN GRADO DE CONOCIMIENTO Y CONTROL DE LA HTA Trabajo realizado por el Grupo de Investigación de la

Más detalles

La colaboración multidisciplinar II: EL FARMACÉUTICO

La colaboración multidisciplinar II: EL FARMACÉUTICO La colaboración multidisciplinar II: EL FARMACÉUTICO Sònia Luque Pardos 5 de abril del 2008 FARMACÉUTICO HOSPITALARIO Funciones del farmacéutico Educación en fcos Soporte en la farmacoterapia Investigación

Más detalles

El complejo manejo del paciente anciano

El complejo manejo del paciente anciano El complejo manejo del paciente anciano Dr. Francisco Valls Roca Médico de Familia. Centro de Salud Benigànim. Valencia. Miembro Grupo HTA de SEMERGEN Enfermedades crónicas y Edad Esperanza de vida 90

Más detalles

PROTOCOLO PILOTO GES MINISTERIO DE SALUD Subsecretaría de Salud Pública División de prevención y Control de Enfermedades Secretaría Técnica GES

PROTOCOLO PILOTO GES MINISTERIO DE SALUD Subsecretaría de Salud Pública División de prevención y Control de Enfermedades Secretaría Técnica GES PROTOCOLO PILOTO GES 2008 Prevención Secundaria de la Insuficiencia renal crónica Terminal Documento de Trabajo MINISTERIO DE SALUD División de prevención y Control de Enfermedades Secretaría Técnica GES

Más detalles

Atención Farmacéutica

Atención Farmacéutica Atención Farmacéutica a) INTRODUCCIÓN La Atención Farmacéutica es considerada como la actividad práctica esencial del quehacer farmacéutico, lo que se asocia a un interés amplio y creciente por desarrollar

Más detalles

Morera T, Jaureguizar N. OCW UPV/EHU Farmacología Aplicada en Odontología

Morera T, Jaureguizar N. OCW UPV/EHU Farmacología Aplicada en Odontología Morera T, Jaureguizar N. OCW UPV/EHU 2016 Farmacología Aplicada en Odontología 1. La Farmacología como pilar fundamental de la terapéutica medicamentosa 2. La prescripción racional de medicamentos 3. Establecimiento

Más detalles