27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014"

Transcripción

1 27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014 Pedro Armario Area Atenció Integrada Risc Vascular Servei de Medicina Interna HOSPITAL MOISÈS BROGGI SAN JOAN DESPI- HOSPITAL GENERAL HOSPITALET

2 Punts claus del tractament antihipertensiu El benefici del tractament antihipertensiu deriva sobre tot de la reducció dels nivells de pressió arterial. L elecció del tractament antihipertensiu inicial dependrà de les característiques del pacient y de la comorbiditat associada. Aproximadament un 60-70% dels pacients requeriran tractament combinat pel control de la HTA. Per aconseguir el benefici associat al control de la HTA es necessari una bona adherència inicial i mantinguda. Evidències sobre els diferents esquemes terapèutics en el tractament de la HTA. Factores associats al mal control de la HTA Recomanacions pràctiques.

3 Riesgo relativo estimado de eventos por enf. coronaria e ictus para una reducción de la PA de 10 mmhg para la sistólica y de 5 mmhg para la diastólica Law MR et al. BMJ, 2009 Enfermedad coronaria Ictus

4 Riesgo relativo estimado de eventos por enfermedad coronaria e ictus según la clase individual de antihipertensivo utilizado Law MR et al. BMJ, 2009 Enfermedad coronaria Ictus

5 Punts claus del tractament antihipertensiu El benefici del tractament antihipertensiu deriva sobre tot de la reducció dels nivells de pressió arterial. L elecció del tractament antihipertensiu inicial dependrà de les característiques del pacient y de la comorbiditat associada. Aproximadament un 60-70% dels pacients requeriran tractament combinat pel control de la HTA. Per aconseguir el benefici associat al control de la HTA es necessari una bona adherència inicial i mantinguda. Evidències sobre els diferents esquemes terapèutics en el tractament de la HTA. Factores associats al mal control de la HTA Recomanacions pràctiques.

6

7 Punts claus del tractament antihipertensiu El benefici del tractament antihipertensiu deriva sobre tot de la reducció dels nivells de pressió arterial. L elecció del tractament antihipertensiu inicial dependrà de les característiques del pacient y de la comorbiditat associada. Aproximadament un 60-70% dels pacients requeriran tractament combinat pel control de la HTA. Per aconseguir el benefici associat al control de la HTA es necessari una bona adherència inicial i mantinguda. Evidències sobre els diferents esquemes terapèutics en el tractament de la HTA. Factores associats al mal control de la HTA Recomanacions pràctiques.

8 Para llegar a la PA objetivo son necesarios varios fármacos antihipertensores Ensayo (PAS conseguida) MDRD (132 mmhg) HOT (138 mmhg) RENAAL (141 mmhg) AASK (128 mmhg) ABCD (132 mmhg) IDNT (138 mmhg) UKPDS (144 mmhg) ASCOT-BPLA (136,9 mmhg) ALLHAT (138 mmhg) ACCOMPLISH (132 mmhg) Tratamiento inicial de combinación con 2 fármacos Nº medio de medicamentos antihipertensores Bakris y cols. Am J Med 2004;116(5A):30S 8; Dahlöf y cols. Lancet 2005;366: Jamerson y cols. Blood Press 2007;16:80-6; Jamerson y cols. N Engl J Med 2008;359:

9 Fármacs CV (1)-HTA

10

11 Punts claus del tractament antihipertensiu El benefici del tractament antihipertensiu deriva sobre tot de la reducció dels nivells de pressió arterial. L elecció del tractament antihipertensiu inicial dependrà de les característiques del pacient y de la comorbiditat associada. Aproximadament un 60-70% dels pacients requeriran tractament combinat pel control de la HTA. Per aconseguir el benefici associat al control de la HTA es necessari una bona adherència inicial i mantinguda. Evidències sobre els diferents esquemes terapèutics en el tractament de la HTA. Factores associats al mal control de la HTA Recomanacions pràctiques.

12 Adherència al tractament Prevalença segons la medicació cardiovascular. Chowdhury R et al Eur Heart J 2013;34:

13 Adherència al tractament cardiovascular Risc relatiu de mortalitat total en funció de la adherència. Chowdhury R et al Eur Heart J 2013;34:

14

15 Punts claus del tractament antihipertensiu El benefici del tractament antihipertensiu deriva sobre tot de la reducció dels nivells de pressió arterial. L elecció del tractament antihipertensiu inicial dependrà de les característiques del pacient y de la comorbiditat associada. Aproximadament un 60-70% dels pacients requeriran tractament combinat pel control de la HTA. Per aconseguir el benefici associat al control de la HTA es necessari una bona adherència inicial i mantinguda. Evidències sobre els diferents esquemes terapèutics en el tractament de la HTA. Factores associats al mal control de la HTA Recomanacions pràctiques.

16

17

18 Distintos tipos de daño cerebrovascular en la hipertensión arterial Encefalopatía hipertensiva Aterotrombosis de grandes arterias Enfermedad carotidea oclusiva Enfermedad vertebrobasilar oclusiva Enfermedad de vaso pequeño Lesiones isquémica cerebrales: Infartos lacunares Lesión de sustancia blanca: leucoaraiosis Microsangrados cerebrales Espacios perivascualres prominentes Hemorragia intracerebral Pantoni L. Lancet Neurol 2010

19 Tractament de la HTA en la prevenció secundària del ictus La meta del tractament antihipertensiu es la reducció de la PA, després de la fase aguda del ictus per sota de 140/90 mm Hg. Es poden utilitzar tots els antihipertensius de primera línia per aconseguir la reducció de la PA. Evitar la hipotensió ortostàtica. En alguns casos (ej. ictus minor, infart lacunar) podria estar indicada una reducció de la PA < 130/80 mm Hg. Tractament individualitzat.

20 Determinants i pronòstic dels diferents tipus de variabilitat de la PA Parati G. Nat Rev Cardiol 2013;10:

21 Significat pronòstic de la variabilitat de la PA visita a visita: Risc nous ictus en pacients amb AIT segons la DE de la PAS durant els 2 anys de seguiment. Estudi ELSA A: Análisis de todos los pacientes B: Exclusión de los pacientes con historia previa de ictus C: Exclusión de los pacientes con historia previa de ictus o imagen de infarto en la TAC craneal Rothwell P et al. Lancet 2010;375:

22 Tipus de fàrmac antihipertensiu i risc cardiovascular segons el IMC. Blood Pressure Lowering Treatment Trialist s Collaboration, Lancet Nov 4, 2014 Epub ahead of print

23 Efecte del tractament antihipertensiu Basat en el risc cardiovascular. Blood Pressure Lowering Treatment Trialist s Collaboration, Lancet 2014;384:

24 Complicaciones cardiovasculares evitables en función del riesgo cardiovascular y de la reducción de la PAS. Blood Pressure Lowering Treatment Trialist s Collaboration, Lancet 2014;384:

25 Complicaciones cardiovasculares evitables en función del riesgo cardiovascular y de la reducción de la PAD. Blood Pressure Lowering Treatment Trialist s Collaboration, Lancet 2014;384:

26 Factors associats a la HTA de difícil control PACIENT METGE Pobre adherència Als canvis estil de vida o la medicació Inèrcia terapèutica Problemes estructurals Falta d'utilització de Esquemes terapèutics òptims Efectes adversos Cost de la medicació HTA difícil control HTA resistent o HTA refractaria MEDICACIÓ MALALTIA

Prevención secundaria del ictus en sujetos hipertensos. Meta terapéutica pasada la fase aguda del ictus.

Prevención secundaria del ictus en sujetos hipertensos. Meta terapéutica pasada la fase aguda del ictus. Prevención secundaria del ictus en sujetos hipertensos. Meta terapéutica pasada la fase aguda del ictus. Pedro Armario (1,2) (1) Jefe de Servicio Área Riesgo Vascular (2) Servicio de Medicina Interna Hospital

Más detalles

XII Curso de lipidología clínica y factores de riesgo cardiovascular. Tratamiento de la HTA en función de las comorbilidades

XII Curso de lipidología clínica y factores de riesgo cardiovascular. Tratamiento de la HTA en función de las comorbilidades XII Curso de lipidología clínica y factores de riesgo cardiovascular Tratamiento de la HTA en función de las comorbilidades Pedro Armario Cap Àrea Atenció Integrada Risc Vascular Servei de Medicina Interna

Más detalles

Esquemes terapèutics òptims

Esquemes terapèutics òptims Esquemes terapèutics òptims 19 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial i 25 Jornades Catalanes sobre Hipertensió Arterial Barcelona, 11 i 12 de Desembre de 2012 Pedro Armario Unitat HTA i

Más detalles

Blood Pressure Lowering Treatment Trialist s Collaboration, Lancet 2014;384:

Blood Pressure Lowering Treatment Trialist s Collaboration, Lancet 2014;384: Pedro Armario Area Atenció Integral Risc Cardiovascular Hospital Transversal Moisès Broggi Sant Joan Despí-Hospital General Hospitalet Consorsi Sanitari Integral. Universitat de Barcelona . Complicaciones

Más detalles

Terapia combinada en Hipertensión Arterial Gilberto Amed Castillo, MD

Terapia combinada en Hipertensión Arterial Gilberto Amed Castillo, MD Terapia combinada en Hipertensión Arterial Gilberto Amed Castillo, MD Director de la Unidad de Cardiología Preventiva Centro Medico Imbanaco Director Científico Cardioprevent SAS Vice Presidente de la

Más detalles

Paper de diltiazem en el tractament combinat del pacient hipertens

Paper de diltiazem en el tractament combinat del pacient hipertens Paper de diltiazem en el tractament combinat del pacient hipertens Alejandro de la Sierra Unidad de Hipertensión. Servicio de Medicina Interna. Hospital Mútua Terrassa. Universidad de Barcelona Sumario

Más detalles

Comissions de Millora de la Pràctica Clínica. Com identificar i evitar les pràctiques que no aporten valor al pacient o a la salut.

Comissions de Millora de la Pràctica Clínica. Com identificar i evitar les pràctiques que no aporten valor al pacient o a la salut. Comissions de Millora de la Pràctica Clínica. Com identificar i evitar les pràctiques que no aporten valor al pacient o a la salut. Pedro Armario President de la Comissió de Millora de la pràctica clínica

Más detalles

CONTROVERSIA CONTROL ESTRICTO DE CIFRAS DE PRESIÓN ARTERIAL GRUPO 3

CONTROVERSIA CONTROL ESTRICTO DE CIFRAS DE PRESIÓN ARTERIAL GRUPO 3 CONTROVERSIA CONTROL ESTRICTO DE CIFRAS DE PRESIÓN ARTERIAL GRUPO 3 INTRODUCCIÓN La hipertensión es altamente prevalente en la población adulta, especialmente entre las personas mayores de 60 años de edad,

Más detalles

HTA Vasculorrenal aterosclerótica: Colocación de stent frente a tratamiento médico en la estenosis de arteria renal aterosclerótica

HTA Vasculorrenal aterosclerótica: Colocación de stent frente a tratamiento médico en la estenosis de arteria renal aterosclerótica HTA Vasculorrenal aterosclerótica: Colocación de stent frente a tratamiento médico en la estenosis de arteria renal aterosclerótica Estudio CORAL: Métodos Ensayo clínico multicéntrico, controlado, abierto,

Más detalles

SESSIÓ CONJUNTA DE LA SCB DE MEDICINA INTERNA I SOCIETAT CATALANA D HIPERTENSIÓ ARTERIAL Tractament de la hipertensió arterial en el ictus isquèmic

SESSIÓ CONJUNTA DE LA SCB DE MEDICINA INTERNA I SOCIETAT CATALANA D HIPERTENSIÓ ARTERIAL Tractament de la hipertensió arterial en el ictus isquèmic SESSIÓ CONJUNTA DE LA SCB DE MEDICINA INTERNA I SOCIETAT CATALANA D HIPERTENSIÓ ARTERIAL Tractament de la hipertensió arterial en el ictus isquèmic Angela Felip Pedro Armario 26 de Maig de 2010 ICTUS ISQUÉMICO

Más detalles

HIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte

HIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte HIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte Dr. Juan Mauricio Cárdenas C. Medicina Interna-Cardiología Pontificia Universidad Javeriana Docente Postgrado de Medicina Interna U. T.

Más detalles

Tratamiento Antihipertensivo en el Paciente con Diabetes tipo 2: Ultimas Evidencias

Tratamiento Antihipertensivo en el Paciente con Diabetes tipo 2: Ultimas Evidencias Tratamiento Antihipertensivo en el Paciente con Diabetes tipo 2: Ultimas Evidencias Antonio Coca Director del Instituto de Medicina y Dermatología Jefe del Servicio de Medicina Interna. Unidad de Hipertensión

Más detalles

Evidencias de las estatinas en enfermedad no coronaria: ictus y enfermedad arterial periférica. Carlos Lahoz

Evidencias de las estatinas en enfermedad no coronaria: ictus y enfermedad arterial periférica. Carlos Lahoz Evidencias de las estatinas en enfermedad no coronaria: ictus y enfermedad arterial periférica Carlos Lahoz Grandes ensayos con estatinas Estatinas e ictus Niveles de colesterol y riesgo de muerte por

Más detalles

Tratamiento antihipertensivo en el paciente de edad avanzada. Qué hay de nuevo?

Tratamiento antihipertensivo en el paciente de edad avanzada. Qué hay de nuevo? Tratamiento antihipertensivo en el paciente de edad avanzada. Qué hay de nuevo? C.Suárez Unidad de HTA. Servicio de Medicina Interna. Hospital de la Princesa. Madrid. Datos que avalan que... Es imprescindible

Más detalles

El control de la malaltia cardiovascular crònica en el sistema de salut

El control de la malaltia cardiovascular crònica en el sistema de salut Girona 16 de novembre de 2012 El control de la malaltia cardiovascular crònica en el sistema de salut Prevenció primària: El control dels factors de risc Rafel Ramos Prevalença i control dels factors de

Más detalles

Diabetis. Dr. Joan Barrot de la Puente ABS Jordi Nadal, Salt ( Girona ) Grup GEDAPS. 27 maig de 2014, Barcelona. Jornada de Debat en Gestió Clínica

Diabetis. Dr. Joan Barrot de la Puente ABS Jordi Nadal, Salt ( Girona ) Grup GEDAPS. 27 maig de 2014, Barcelona. Jornada de Debat en Gestió Clínica Diabetis Dr. Joan Barrot de la Puente ABS Jordi Nadal, Salt ( Girona ) Grup GEDAPS 27 maig de 2014, Barcelona Què aporten els Programes d' Harmonització Terapèutica en el marc de les guies existents pel

Más detalles

Tabla 6: Tabla de riesgo cardiovascular de Nueva Zelanda*

Tabla 6: Tabla de riesgo cardiovascular de Nueva Zelanda* Tabla 6: Tabla de riesgo cardiovascular de Nueva Zelanda* *Tomada de Jackson R. BMJ 2000; 320: 709-710. Tablas 6 a 16 Tabla 7: Tabla de riesgo coronario del ATP III (2001)* Riesgo estimado a los 10 años

Más detalles

GUIES DE LA SOCIETAT CATALANA D'HIPERTENSIÓ ARTERIAL. 1 de juny del 2011

GUIES DE LA SOCIETAT CATALANA D'HIPERTENSIÓ ARTERIAL. 1 de juny del 2011 GUIES DE LA SOCIETAT CATALANA D'HIPERTENSIÓ ARTERIAL 1 de juny del 2011 Guies Practica Clínica Conjunt recomanacions basades en l evidencia Ajuda als professionals a seleccionar les opcions diagnostiques

Más detalles

Curs per residents M F i C Asociació Catalana de Diabetes. 11 de març 2009

Curs per residents M F i C Asociació Catalana de Diabetes. 11 de març 2009 Control dels FRCV i Malaltia Cardiovascular. Demanem massa als pacients? Xavier Mundet Curs per residents M F i C Asociació Catalana de Diabetes Gedaps 11 de març 2009 Objectius del tractament de la DM

Más detalles

Definición y clasificación de los valores de presión arterial (mmhg) medidos en la consulta. Definición PAS PAD

Definición y clasificación de los valores de presión arterial (mmhg) medidos en la consulta. Definición PAS PAD Definición y clasificación de los valores de presión arterial (mmhg) medidos en la consulta Definición PAS PAD Normal < 120 < 80 Pre hipertensión 120-139 80-89 HIPERTENSION Grado 1 140-159 90-99 Grado

Más detalles

Tratamiento combinado

Tratamiento combinado Tratamiento combinado De la hipertensión arterial Dr De Cerchio E. Alejandro Presidente comité de hipertensión FAC Aumento del riesgo CV relativo El riesgo de mortalidad CV se duplica con cada aumento

Más detalles

Jornada Rioplatense de Hipertensión Arterial

Jornada Rioplatense de Hipertensión Arterial Jornada Rioplatense de Hipertensión Arterial Objetivos terapéuticos, curva en J... Quien le pone el cascabel al tratamiento antihipertensivo? Dr. Alberto S. Villamil Jefe Sección Hipertensión Arterial

Más detalles

Hipertensió i factors ambientals: influència del clima. Anna Ponjoan Thäns

Hipertensió i factors ambientals: influència del clima. Anna Ponjoan Thäns Hipertensió i factors ambientals: influència del clima Anna Ponjoan Thäns Onada de fred Onada de calor A Catalunya, el risc de hospitalització per malaltia cardiovascular augmenta durant les onades de

Más detalles

Más s allá del descenso de la presión n arterial Disponemos de evidencias en protección cerebral?

Más s allá del descenso de la presión n arterial Disponemos de evidencias en protección cerebral? Más s allá del descenso de la presión n arterial Disponemos de evidencias en protección cerebral? Mariano de la Figuera Internista y Médico M de Familia ABS La Mina. San Adrián n del Besós (BCN) Unidad

Más detalles

Hipertensión n Arterial, Diabetes y Obesidad en el Paciente de Edad Avanzada

Hipertensión n Arterial, Diabetes y Obesidad en el Paciente de Edad Avanzada Hipertensión n Arterial, Diabetes y Obesidad en el Paciente de Edad Avanzada Antonio Coca Director del Instituto de Medicina y Dermatología Unidad de Hipertensión. n. Servicio de Medicina Interna General

Más detalles

A favor de AMPA. AMPA vs. MAPA frente a PA clínica como mejor herramienta para el diagnóstico y control de la HTA. Pedro Armario

A favor de AMPA. AMPA vs. MAPA frente a PA clínica como mejor herramienta para el diagnóstico y control de la HTA. Pedro Armario AMPA vs. MAPA frente a PA clínica como mejor herramienta para el diagnóstico y control de la HTA A favor de AMPA Pedro Armario Unidad de Hipertensión Arterial y Riesgo Vascular Servicio de Medicina Interna

Más detalles

Objetivos Terapéuticos en el Paciente de Alto Riesgo Por qué es tan difícil?

Objetivos Terapéuticos en el Paciente de Alto Riesgo Por qué es tan difícil? Objetivos Terapéuticos en el Paciente de Alto Riesgo Por qué es tan difícil? Antonio Coca Instituto de Medicina y Dermatología Servicio de Medicina Interna General. Unidad de Hipertensin Hospital Clínico

Más detalles

El Reto de la Terapia: Monoterapia o Combinación

El Reto de la Terapia: Monoterapia o Combinación El Reto de la Terapia: Monoterapia o Combinación Ana María Barón Médica Internista y Cardióloga Pontifica Universidad Javeriana Fundación Cardioinfantil Cambio en el estilo de vida TA > 140/90 mmhg Betabloqueadores

Más detalles

Hipertensión en Chile Dr. Fernando Lanas Zanetti, PhD Universidad de La Frontera Temuco Chile

Hipertensión en Chile Dr. Fernando Lanas Zanetti, PhD Universidad de La Frontera Temuco Chile Día Mundial de la Hipertensión 2017 Hipertensión en Chile Dr. Fernando Lanas Zanetti, PhD Universidad de La Frontera Temuco Chile Agenda Hipertensión arterial Prevalencia Tendencia secular Control poblacional

Más detalles

Guías Estadounidenses de Hipertensión Arterial 2017: La Visión Europea

Guías Estadounidenses de Hipertensión Arterial 2017: La Visión Europea Guías Estadounidenses de Hipertensión Arterial 2017: La Visión Europea Antonio Coca, MD, FRCP, FESC Conflicto de Interés: Executive Officer - European Society of Hypertension Antonio Coca Unidad de es

Más detalles

Més enllà del bloqueig del sistema renina angiotensina en el pacient diabètic: canvi de paradigma? IECA / ARA.

Més enllà del bloqueig del sistema renina angiotensina en el pacient diabètic: canvi de paradigma? IECA / ARA. Més enllà del bloqueig del sistema renina angiotensina en el pacient diabètic: canvi de paradigma? IECA / ARA. Mència Benítez Camps Metge de Família EAP Gòtic La diabetis en el segle XXI Regions Prevalença

Más detalles

PRIMERAS J0RNADAS CIENTIFICAS DEL CEIPC

PRIMERAS J0RNADAS CIENTIFICAS DEL CEIPC PRIMERAS J0RNADAS CIENTIFICAS DEL CEIPC Perspectiva interdisciplinar en el manejo Del riesgo cardiovascular Antonio Maiques (SEMFYC) Pedro Armario (SEH-LELHA) Madrid, 27 y 28 de Enero de 2006 DEFINICIONES

Más detalles

Prevención secundaria en ACV: Antiagregantes, Hipotensores, hipolipemiantes.

Prevención secundaria en ACV: Antiagregantes, Hipotensores, hipolipemiantes. Prevención secundaria en ACV: Antiagregantes, Hipotensores, hipolipemiantes. Proyecto ÑANDÚ Vigilancia Epidemiológica y evaluación de intervenciones en Enfermedad Cerebrovascular en la Provincia de Ñuble,

Más detalles

Hipertensión Arterial El Asesino Silencioso Dr. Luis Alcocer Díaz Barreiro

Hipertensión Arterial El Asesino Silencioso Dr. Luis Alcocer Díaz Barreiro Hipertensión Arterial El Asesino Silencioso Dr. Luis Alcocer Díaz Barreiro Hospital General de México Hospital Ángeles del Pedregal Academia Mexicana de Cirugía Mortalidad global cardiovascular y carga

Más detalles

TAULES PER AL CÀLCUL DEL RISC CORONARI EN 10 ANYS

TAULES PER AL CÀLCUL DEL RISC CORONARI EN 10 ANYS TAULES PER AL CÀLCUL DEL RISC CORONARI EN 10 ANYS ADAPTACIÓ DE LES TAULES DE FRAMINGHAM A LA POBLACIÓ DE CATALUNYA PREVENCIÓ PRIMÀRIA DE LA MALALTIA CORONÀRIA Taules de Framingham calibrades per al seu

Más detalles

Cardiopatia isquèmica

Cardiopatia isquèmica OBESITAT i morbi mortalitat cardiovascular. Cardiopatia isquèmica Dra. Mercè Camprubí Servei de Cardiologia Hospital Universitari Joan XXIII Tarragona Obesitat i morbimortalitat cardiovascular Reducció

Más detalles

Actualización en Enfermedades Cerebrovasculares

Actualización en Enfermedades Cerebrovasculares Ministerio de Salud Pública Programa de enfermedades no transmisibles Comisión Nacional Técnica Asesora para las Enfermedades Cerebrovasculares Actualización en Enfermedades Cerebrovasculares Curso nacional

Más detalles

EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA

EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA A Unitat Docent d Estades en Pràctiques Tutelades 3a Jornada EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA Dra. MªAngels Via Sosa Professora Associada de la UB UCD Barcelonès Nord i Maresme 18 de març 2014 Per

Más detalles

Marina Roca Monsó Març 2015

Marina Roca Monsó Març 2015 Marina Roca Monsó Març 2015 Malaltia cardiovascular principal causa de mort a nivell espanyol 2012 Colesterol important factor risc cardiovascular (FRCV) Prevalença 24% hipercolesterolèmia 18% Esterol:

Más detalles

REMEDIAR + REDES. Hipertensión arterial

REMEDIAR + REDES. Hipertensión arterial REMEDIAR + REDES Hipertensión arterial Tratamiento farmacológico Dra. Laura Antonietti Tratamiento farmacológico A quiénes tratar con fármacos? Quéfármaco indicar? Tratamiento farmacológico A quiénes tratar

Más detalles

Magnitud y características del Ictus en España. Enseñanzas de los registros FRENA y REACH

Magnitud y características del Ictus en España. Enseñanzas de los registros FRENA y REACH XXXI Congreso Nacional de la SEMI, II Congreso Ibérico y VII Congreso SAMIN MESA REDONDA 17 ICTUS 2010: ESTRATEGIAS ACTUALES Magnitud y características del Ictus en España. Enseñanzas de los registros

Más detalles

Hipertensión arterial y Diabetes. Hipertensión Arterial y Diabetes Dr. Enric Esmatjes Unitat de Diabetis Hospital Clinic.

Hipertensión arterial y Diabetes. Hipertensión Arterial y Diabetes Dr. Enric Esmatjes Unitat de Diabetis Hospital Clinic. Hipertensión Arterial y Diabetes Dr. Enric Esmatjes Unitat de Diabetis Hospital Clinic. Barcelona Curso de Actualización en Diabetes Tipo 2 para Médicos Clínicos. 2014 Prevalencia de Hipertensión en Diabetes

Más detalles

DISLIPÈMIA. Aportacions locals

DISLIPÈMIA. Aportacions locals DISLIPÈMIA Aportacions locals Punt de partida Situació actual- GPC ICS 2009 DSL RISC TRACT Objectius RC 240 o DFA RC 10% CEV i Fàrmacs cldl < 130 Diabetis amb MAU Molt alt o PS CEV i

Más detalles

115/75 135/85 155/95 175/105

115/75 135/85 155/95 175/105 Riesgo Cardiovascular: Estrategias en el Tratamiento Antihipertensivo para Modificarlo En el paciente Hipertenso Descontrolado: Entre más rápido mejor? Riesgo de Muerte Cardiovascular 8 6 4 2 0 Riesgo

Más detalles

ETIOLOGIA: Consumo de cigarrillo Sedentarismo Consumo de grandes cantidades de SAL. Factores hereditarios

ETIOLOGIA: Consumo de cigarrillo Sedentarismo Consumo de grandes cantidades de SAL. Factores hereditarios GUIA DE ATENCION EN MEDICINA GENERAL- HIPERTENSION ARTERIAL 2015-2020 ETIOLOGIA: Consumo de cigarrillo Sedentarismo Consumo de grandes cantidades de SAL Obesidad Factores hereditarios DEFINICION: La PSA

Más detalles

Hipertensión arterial resistente

Hipertensión arterial resistente Hipertensión arterial resistente Abril 2013 Dr. Walter Passalacqua R. Sección Nefrología HIPERTENSION ARTERIAL RESISTENTE PRESION ARTERIAL MAYOR 140/90 mm/hg Buena adherencia a cambios de hábitos Uso de

Más detalles

ACTUALITZACIÓ EN HIPERTENSIÓ ARTERIAL. Dra. Anna Ruiz Comellas CAP Sant Joan de Vilatorrada 18 de maig de 2017

ACTUALITZACIÓ EN HIPERTENSIÓ ARTERIAL. Dra. Anna Ruiz Comellas CAP Sant Joan de Vilatorrada 18 de maig de 2017 ACTUALITZACIÓ EN HIPERTENSIÓ ARTERIAL Dra. Anna Ruiz Comellas CAP Sant Joan de Vilatorrada 18 de maig de 2017 NOVETATS EN HTA EN L ÚLTIM ANY NOVETATS EN HTA EN L ÚLTIM ANY CRITERIS DE SELECCIÓ Entre l

Más detalles

Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular

Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina

Más detalles

Medida de presión y toma de decisiones Utilidad de la Monitorización Ambulatoria de la Presión Arterial (MAPA)

Medida de presión y toma de decisiones Utilidad de la Monitorización Ambulatoria de la Presión Arterial (MAPA) Medida de presión y toma de decisiones Utilidad de la Monitorización Ambulatoria de la Presión Arterial (MAPA) Ventajas de la MAPA Medida real - Mayor reproducibilidad - Menor variabilidad Asociación con

Más detalles

INFORME DE AUDITORÍA CONTROL Y SEGUIMIENTO DE USUARIOS CON HIPERTENSIÓN ARTERIAL

INFORME DE AUDITORÍA CONTROL Y SEGUIMIENTO DE USUARIOS CON HIPERTENSIÓN ARTERIAL INFORME DE AUDITORÍA CONTROL Y SEGUIMIENTO DE USUARIOS CON HIPERTENSIÓN ARTERIAL Nombre de la institución.. Semestre de la meta 2 a reportar indicador X2.2: octubre 2017 a marzo 2018 La información que

Más detalles

1.1.- Antecedentes Variabilidad de la presión arterial y su control por el sistema

1.1.- Antecedentes Variabilidad de la presión arterial y su control por el sistema ÍNDICE DE CONTENIDOS Pag. 1- INTRODUCCIÓN... 1 1.1.- Antecedentes... 4 1.2. Patogenia de la presión arterial...7 1.2.1.- Fisiología de la presión arterial...7 1.2.2.- Hipertensión arterial y ateroesclerosis...9

Más detalles

Pressió ambulatòria en els

Pressió ambulatòria en els Pressió ambulatòria en els hipertensos Dia Nit 130/84 103/59 Morbimortalidad CV Normotensos vs HCA vs HTA sostenida 1.564 HTA estadío I; Seguimiento 10 años Verdecchia P. Hypertension 2000; 35: 844-851.

Más detalles

MONITOREO AMBULATORIO DE LA PRESIÓN ARTERIAL. Dr. De Cerchio E. Alejandro Instituto de Cardiologia J. F. Cabral

MONITOREO AMBULATORIO DE LA PRESIÓN ARTERIAL. Dr. De Cerchio E. Alejandro Instituto de Cardiologia J. F. Cabral MONITOREO AMBULATORIO DE LA PRESIÓN ARTERIAL Dr. De Cerchio E. Alejandro Instituto de Cardiologia J. F. Cabral INFORMACIÓN OBTENIDA Valores promedios de presión arterial Ritmo circadiano Carga hipertensiva

Más detalles

Módulo 1. Aspectos generales Y prevención primaria GUÍA PARA EL PONENTE

Módulo 1. Aspectos generales Y prevención primaria GUÍA PARA EL PONENTE Módulo 1 Aspectos generales Y prevención primaria GUÍA PARA EL PONENTE Índice 1. Introducción al módulo 2. Caso de ASPECTOS GENERALES DEL ICTUS Mujer con dificultad para hablar a) Esquema metodológico

Más detalles

Prevención Secundaria Cardiovascular: Objetivos de Presión a Alcanzar

Prevención Secundaria Cardiovascular: Objetivos de Presión a Alcanzar Prevencin Secundaria Cardiovascular: Objetivos de Presin a Alcanzar Antonio Coca Instituto de Medicina y Dermatología Servicio de Medicina Interna General. Unidad de Hipertensin Hospital Clínico (IDIBAPS).

Más detalles

Urgencias hipertensivas. Dra. Josefina Ugarte Universidad Andrés Bello

Urgencias hipertensivas. Dra. Josefina Ugarte Universidad Andrés Bello Urgencias hipertensivas Dra. Josefina Ugarte Universidad Andrés Bello Conceptos La HTA en responsable del 12,8% de las muertes a nivel mundial (WHO 2004) Estudio NHANES: El 29 a 31% de los adultos son

Más detalles

Dr. Vicente Giner Galvañ. Unidad de HTA y Riesgo Cardiometabólico. Servicio de Medicina Interna. Hospital Mare de Déu dels Lliris. Alcoy. Alicante.

Dr. Vicente Giner Galvañ. Unidad de HTA y Riesgo Cardiometabólico. Servicio de Medicina Interna. Hospital Mare de Déu dels Lliris. Alcoy. Alicante. COMENTARIOS ESTUDIO HOPE-3 Y REVISIÓN HTA LANCET Dra. Verónica Escudero Quesada. Médica Adjunta. Servicio de Nefrología. Hospital Universitario Dr. Peset Aleixandre. Valencia. Dr. Vicente Giner Galvañ.

Más detalles

Tratamiento de la Hipertensión del Paciente Anciano (> 80 ): Beneficios

Tratamiento de la Hipertensión del Paciente Anciano (> 80 ): Beneficios Tratamiento de la Hipertensión del Paciente Anciano (> 80 ): Beneficios Gregorio Tiberio López Medicina Interna Hospital Virgen del Camino. XI Reunión de Insuficiencia Cardíaca, Murcia 2009 Aumento de

Más detalles

Isabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016

Isabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016 Que hi ha de nou en Hipertensió Novetats darrer any Isabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016 Que hi ha de nou en Hipertensió Novetats darrer any Isabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016 En que podem millorar?

Más detalles

HTA Y DAÑO DE ÓRGANOS BLANCO: CÓMO OPTIMIZAR DETECCION? Dr. Rafael RONDANELLI I. Departamento de Cardiología Clínica Las Condes Mayo 2016

HTA Y DAÑO DE ÓRGANOS BLANCO: CÓMO OPTIMIZAR DETECCION? Dr. Rafael RONDANELLI I. Departamento de Cardiología Clínica Las Condes Mayo 2016 HTA Y DAÑO DE ÓRGANOS BLANCO: CÓMO OPTIMIZAR DETECCION? Dr. Rafael RONDANELLI I. Departamento de Cardiología Clínica Las Condes Mayo 2016 Búsqueda de daño orgánico asintomático Ø Dada importancia del daño

Más detalles

Hipertensión Arterial, Tratamiento. Dr. Jorge O. Contreras Mónchez Medicina Interna

Hipertensión Arterial, Tratamiento. Dr. Jorge O. Contreras Mónchez Medicina Interna Hipertensión Arterial, Tratamiento Dr. Jorge O. Contreras Mónchez Medicina Interna Fármacos de primera línea Tiazidas IECA/ARA II Calcioantagonistas Betabloqueadores (*) Mancia G, Fagard R, Narkiewicz

Más detalles

Efecto del tratamiento antihipertensivo sobre la presión arterial nocturna

Efecto del tratamiento antihipertensivo sobre la presión arterial nocturna Efecto del tratamiento antihipertensivo sobre la presión arterial nocturna Javier Sobrino Unidad de HTA. Fundació Hospital de l Esperit Sant Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) Presión arterial nocturna

Más detalles

JNC 8 vs Guías Europeas, Guías SAHA: similitudes y diferencias. Dr. Daniel Piskorz

JNC 8 vs Guías Europeas, Guías SAHA: similitudes y diferencias. Dr. Daniel Piskorz JNC 8 vs Guías Europeas, Guías SAHA: similitudes y diferencias. Cuál se adecúa mejor para el manejo de nuestros pacientes hipertensos? Dr. Daniel Piskorz Nombre del Presentador: Dr. Daniel Piskorz No tengo

Más detalles

Aspectes Claus en la Atenció al Pacient amb Infart Agut de Miocardi a Catalunya. Recomanacions pràctiques en situacions especials

Aspectes Claus en la Atenció al Pacient amb Infart Agut de Miocardi a Catalunya. Recomanacions pràctiques en situacions especials Aspectes Claus en la Atenció al Pacient amb Infart Agut de Miocardi a Catalunya Recomanacions pràctiques en situacions especials Alfredo Bardají Servei de Cardiologia Hospital Universitari de Tarragona

Más detalles

Sulfonilurees de segona línia

Sulfonilurees de segona línia Sulfonilurees de segona línia Quin ha de ser el segon fàrmac quan fracassa la metformina? Joan Antoni Vallès Metge Farmacòleg Clínic Àmbit barcelona Ciutat. ICS Sulfonilurees de segona línia: és una prescripció

Más detalles

COST-EFECTIVITAT DE LES ESTATINES

COST-EFECTIVITAT DE LES ESTATINES COST-EFECTIVITAT DE LES ESTATINES Pere Plans Rubió Direcció General de Salut Pública Departament de Salut de Catalunya Acadèmia de Ciències Mèdiques 19 de maig de 2010 Cost-efectivitat de les estatines

Más detalles

Optimització de l atenció al pacient amb hipertensió arterial. Gabriel Coll de Tuero, Girona Decembre, 2015

Optimització de l atenció al pacient amb hipertensió arterial. Gabriel Coll de Tuero, Girona Decembre, 2015 Optimització de l atenció al pacient amb hipertensió arterial Gabriel Coll de Tuero, Girona Decembre, 2015 Guió Influència de l estació de l any en el diagnòstic d HTA. El protocol diagnòstic d HTA s ha

Más detalles

Protocolo de anticoagulación en Lleida. Resultados.

Protocolo de anticoagulación en Lleida. Resultados. Protocolo de anticoagulación en Lleida. Resultados. Sección de Hemostasia Servicio de Análisis Clínicos Hospital Universitario Arnau de Vilanova de Lleida Dra. Cristina Marzo Inicio del tratamiento anticoagulante

Más detalles

Lo mejor del año en 10 minutos Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA. Madrid 24 de abril de 2015

Lo mejor del año en 10 minutos Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA. Madrid 24 de abril de 2015 Lo mejor del año en 10 minutos Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA Madrid 24 de abril de 2015 Arterial Hypertension 20000 18969 18000 16000 14000 12000 11111 12117 12395 12943 13417 13622 14427 14975

Más detalles

PREHIPERTENSIÓN y RIESGO VASCULAR

PREHIPERTENSIÓN y RIESGO VASCULAR XI Reunión RIESGO VASCULAR SEMI Madrid, 24 abril 2.015 Alfredo Michán Doña Medicina Interna Hospital del SAS de Jerez de la Frontera Área Sanitaria Norte de Cádiz DICCIONARIO de la LENGUA ESPAÑOLA pre-.

Más detalles

HIPERTENSIÓN ARTERIAL como problema de salud en México

HIPERTENSIÓN ARTERIAL como problema de salud en México HIPERTENSIÓN ARTERIAL como problema de salud en México Dr. Héctor Hernández y H. Clínica de Prevención del Riesgo Coronario www.clinicadeprevencion.com DEFINICIÓN Es una enfermedad caracterizada por la

Más detalles

EL CUIDADO DE LOS NÚMEROS DEL CORAZÓN

EL CUIDADO DE LOS NÚMEROS DEL CORAZÓN SEMINARIO LA CULTURA DEL CUIDADO PARA PROMOVER ESTILOS DE VIDA SALUDABLE EL CUIDADO DE LOS NÚMEROS DEL CORAZÓN Sebastián Vélez Peláez Internista, Cardiólogo ecocardiografista Clínica SOMA y Hospital Pablo

Más detalles

HTA: Qué ha habido de nuevo en el 2009?

HTA: Qué ha habido de nuevo en el 2009? HTA: Qué ha habido de nuevo en el 2009? A Roca-Cusachs Unitat d HTA i risc vascular Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Universitat Autònoma de Barcelona Valoración del daño orgánico subclínico Valoración

Más detalles

REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA 2013: LÍPIDS. Xavier Pintó Unitat de Lípids i Risc Vascular Servei de Medicina Interna Hospital Universitari de Bellvitge

REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA 2013: LÍPIDS. Xavier Pintó Unitat de Lípids i Risc Vascular Servei de Medicina Interna Hospital Universitari de Bellvitge REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA 2013: LÍPIDS Xavier Pintó Unitat de Lípids i Risc Vascular Servei de Medicina Interna Hospital Universitari de Bellvitge Primary Prevention of Cardiovascular Disease with a Mediterranean

Más detalles

ESTUDIO DE LOS PATRONES CIRCADIANOS DE LA PRESIÓN ARTERIAL EN LA ENFERMEDAD VASCULAR CEREBRAL

ESTUDIO DE LOS PATRONES CIRCADIANOS DE LA PRESIÓN ARTERIAL EN LA ENFERMEDAD VASCULAR CEREBRAL UNIVERSIDAD DE LEÓN DEPARTAMENTO DE BIOLOGÍA MOLECULAR ESTUDIO DE LOS PATRONES CIRCADIANOS DE LA PRESIÓN ARTERIAL EN LA ENFERMEDAD VASCULAR CEREBRAL Memoria que presenta la licenciada Beatriz Ballesteros

Más detalles

COMBINACIONES FIJAS DE ANTIHIPERTENSIVOS

COMBINACIONES FIJAS DE ANTIHIPERTENSIVOS XXX Congreso Nacional de la Sociedad Española de Medicina Interna COMBINACIONES FIJAS DE ANTIHIPERTENSIVOS Cristina Sierra Unidad de Hipertensión Arterial Servicio de Medicina Interna Hospital Clínic de

Más detalles

Nuevas guías en hipertensión arterial

Nuevas guías en hipertensión arterial Nuevas guías en hipertensión arterial Dr. Jaime E. Tortós Guzmán, FACC Escuela de Medicina, Universidad de Costa Rica Servicio de Cardiología, Hospital San Juan de Dios jtortos64@gmail.com Caso clínico

Más detalles

Cuál es el límite entre Prevención Primaria y Secundaria? Hay diferencia en su abordaje?

Cuál es el límite entre Prevención Primaria y Secundaria? Hay diferencia en su abordaje? Cuál es el límite entre Prevención Primaria y Secundaria? Hay diferencia en su abordaje? Dr. Mariano de la Figuera EAP Sardenya. CatSalut. Barcelona SEC-HTA. Sevilla, 5 de febrero 2010 Cuál es el límite

Más detalles

Proyecto FARMAPRES-CV:

Proyecto FARMAPRES-CV: Proyecto FARMAPRES-CV: (Oficinas de Farmacia en el control de la Presión Arterial-Comunidad Valenciana). Investigación, Formación y Coordinación Asistencial. Coordinación entre Oficinas de Farmacia y Centros

Más detalles

Necesidad de un abordaje global del paciente con riesgo cardiovascular

Necesidad de un abordaje global del paciente con riesgo cardiovascular Necesidad de un abordaje global del paciente con riesgo cardiovascular Dra. Raquel Hernández del Rey Unidad de HTA y Riesgo Vascular Servicio de Medicina Interna Hospital General de L Hospitalet.Barcelona

Más detalles

XIII Congreso ALAD VII Congreso Cubano de Diabetes

XIII Congreso ALAD VII Congreso Cubano de Diabetes XIII Congreso ALAD VII Congreso Cubano de Diabetes Jueves, 15 Noviembre Epidemiología de la enfermedad cardiovascular en personas con diabetes Dr. Alfredo Nasiff Hadad Profesor Universidad Médica de La

Más detalles

LES ESTATINES VALORACIÓ COMPARATIVA. Dr. Joan A. de Luna CAP Bellpuig (2010)

LES ESTATINES VALORACIÓ COMPARATIVA. Dr. Joan A. de Luna CAP Bellpuig (2010) LES ESTATINES VALORACIÓ COMPARATIVA Dr. Joan A. de Luna CAP Bellpuig (2010) Taxa mortalitat malaltia isquèmica del cor 250 200 150 100 50 0 Calculadora Regicor Indicacions aprovades per a les estatines

Más detalles

Hipertensión n Arterial. Octubre de 2.013

Hipertensión n Arterial. Octubre de 2.013 Hipertensión n Arterial Octubre de 2.013 Porqué hay que saber HTA? 1. Es muy frecuente: El 35% de los adultos Más s del 60% de los mayores de 60 años. a 2. Principal factor de Riesgo para: Enfermedad coronaria

Más detalles

Diseño. Estudio prospectivo, randomizado, abierto y con evaluación ciega de los objetivos finales. Seguimiento medio: 6,1 años.

Diseño. Estudio prospectivo, randomizado, abierto y con evaluación ciega de los objetivos finales. Seguimiento medio: 6,1 años. Morbilidad y mortalidad cardiovascular en la hipertensión arterial Efecto de la inhibición de la enzima de conversión de la angiotensina comparado con la terapia convencional: el estudio CAPPP (Captopril

Más detalles

Qué hay de nuevo en HTA?

Qué hay de nuevo en HTA? Actualización del Grupo de Trabajo en HTA Qué hay de nuevo en HTA? M Isabel Egocheaga CS Isla de Oza. Madrid Síndrome Metabólico Sujetos de alto y muy alto RCV Lesión subclínica org diana Elección del

Más detalles

TRACTAMENT ENDOVASCULAR DEL VASOESPASME CEREBRAL ASSOCIAT A LA HEMORRÀGIA SUBARACNOIDEA ESPONTÀNIA: RESULTATS ANGIOGRÀFICS, CLÍNICS I SONOGRÀFICS.

TRACTAMENT ENDOVASCULAR DEL VASOESPASME CEREBRAL ASSOCIAT A LA HEMORRÀGIA SUBARACNOIDEA ESPONTÀNIA: RESULTATS ANGIOGRÀFICS, CLÍNICS I SONOGRÀFICS. TRACTAMENT ENDOVASCULAR DEL VASOESPASME CEREBRAL ASSOCIAT A LA HEMORRÀGIA SUBARACNOIDEA ESPONTÀNIA: RESULTATS ANGIOGRÀFICS, CLÍNICS I SONOGRÀFICS. M.Martínez a. Perendreu J b Lòpez S c Cánovas D d. Carvajal

Más detalles

Prevención Secundaria de Accidente Cerebrovascular (ACV)

Prevención Secundaria de Accidente Cerebrovascular (ACV) Prevención Secundaria de Accidente Cerebrovascular (ACV) Díaz Seoane, D; Petrlik, E; Beratarrechea, A; Rodriguez Loria, G; Figar, S; Waisman, G; Galarza, C; Michelangelo, H; Brescasin, L; Cámera, L; Langlois,

Más detalles

Resultats MSIQ setembre ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís

Resultats MSIQ setembre ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís Resultats MSIQ setembre 2014 ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís HOSPITAL TRANSVERSAL (H. Sant Joan Despí Moisès Broggi + H. General de l Hospitalet) Activitat

Más detalles

Utilidad de la terapia combinada en la prevención cardiovascular. Jose María Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III.

Utilidad de la terapia combinada en la prevención cardiovascular. Jose María Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III. Utilidad de la terapia combinada en la prevención cardiovascular Jose María Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III. Madrid Mortalidad por Cardiopatía isquémica en España 1951-2000 140 140

Más detalles

7. Cribado y tratamiento de las complicaciones macrovasculares

7. Cribado y tratamiento de las complicaciones macrovasculares 7. Cribado y tratamiento de las complicaciones macrovasculares Preguntas para responder Es el riesgo cardiovascular de los pacientes diabéticos equiparable al riesgo de los que han sufrido un infarto agudo

Más detalles

Epidemiología HTA 2013. Jaime E. Tortós Guzmán, FACC Servicio de Cardiología, Hospital San Juan de Dios Clínica Los Yoses jtortos64@gmail.

Epidemiología HTA 2013. Jaime E. Tortós Guzmán, FACC Servicio de Cardiología, Hospital San Juan de Dios Clínica Los Yoses jtortos64@gmail. Epidemiología HTA 2013 Jaime E. Tortós Guzmán, FACC Servicio de Cardiología, Hospital San Juan de Dios Clínica Los Yoses jtortos64@gmail.com Mackay J, Mensah G. Atlas of Heart Disease and Stroke. 2004.

Más detalles

LA RETINOPATIA DIABÈTICA

LA RETINOPATIA DIABÈTICA L ULL DIABÈTIC LA RETINOPATIA DIABÈTICA La diabetis és una malaltia que afecta el 13% de la població espanyola, una alta prevalença que va en augment i que la converteix en la malaltia metabòlica més freqüent.

Más detalles

Hipertensión arterial refractaria. Tratamiento médico o intervencionista? En búsqueda de un consenso para su implementación en nuestro medio

Hipertensión arterial refractaria. Tratamiento médico o intervencionista? En búsqueda de un consenso para su implementación en nuestro medio Simposio Medtronic CACI Conjunto con Consejo de Hipertensión Arterial SAC y Sociedad Argentina de Hipertensión Arterial Hipertensión arterial refractaria. Tratamiento médico o intervencionista? En búsqueda

Más detalles

Control Lipídico: "España dentro del contexto europeo -Estudio DYSIS-" Dr. Carlos Guijarro

Control Lipídico: España dentro del contexto europeo -Estudio DYSIS- Dr. Carlos Guijarro "CAMBIANDO EL PARADIGMA DEL RIESGO CARDIOVASCULAR: TRATAMIENTO DE LOS LÍPIDOS MAS ALLÁ DEL C-LDL" Control Lipídico: "España dentro del contexto europeo -Estudio DYSIS-" Dr. Carlos Guijarro Hospital Universitario

Más detalles

Riesgo cardiovascular

Riesgo cardiovascular cardiovascular El presente curso trata de enfermedades prevalentes como la hipertensión arterial, la dislipemia y la obesidad y el sobrepeso, siendo todas ellas enfermedades conocidas como factores de

Más detalles

BASES GENERALES DEL PSCV-HTA-DM. Dra Verónica Mujica PSCV -SSM

BASES GENERALES DEL PSCV-HTA-DM. Dra Verónica Mujica PSCV -SSM BASES GENERALES DEL PSCV-HTA-DM Dra Verónica Mujica PSCV -SSM Enefermedades Cardiovasculares Hiperglicemia Obesidad Hipertensión Dislipidemia DM 2 HTA Biennial Age-Adjusted Rate per 1000 Framingham Heart

Más detalles

Situació actual de l accés vascular a Catalunya

Situació actual de l accés vascular a Catalunya Situació actual de l accés vascular a Catalunya Emma Arcos, Jordi Comas, Roser Deulofeu i la Comissió de Seguiment del Registre de Malalts Renals de Catalunya Registre de Malalts Renals de Catalunya Organització

Más detalles

Riesgo Cardiovascular Global Hipertensión Arterial

Riesgo Cardiovascular Global Hipertensión Arterial Riesgo Cardiovascular Global Hipertensión Arterial Gabriel González Villa Monte Objetivos Conocer la definición y clasificación de la HTA. Evaluar su impacto. Consensuar una adecuada técnica para su medición.

Más detalles