Optimització de l atenció al pacient amb hipertensió arterial. Gabriel Coll de Tuero, Girona Decembre, 2015
|
|
- María Luz Vega Cano
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 Optimització de l atenció al pacient amb hipertensió arterial Gabriel Coll de Tuero, Girona Decembre, 2015
2 Guió Influència de l estació de l any en el diagnòstic d HTA. El protocol diagnòstic d HTA s ha d efectuar en algun moment concret de l any? Estratificació del ric CV i detecció de malaltia vascular subclínica. Tractament efectiu de la pressió arterial que normalitzi les xifres a la consulta i les ambulatòries Millorar l'adherència terapèutica Seguiment del pacient. La regressió de la malatia vascular subclinica com a indicador de bona evolució.
3 Influència de l estació de l any en el diagnòstic d HTA. El protocol diagnòstic d HTA s ha d efectuar en algun moment concret de l any? n= Ponjoan A et al.
4 Influència de l estació de l any en el diagnòstic d HTA. El protocol diagnòstic d HTA s ha d efectuar en algun moment concret de l any? Seguiment: 6 a. Ponjoan A et al.
5 El protocol diagnòstic d HTA s ha d efectuar en algun moment concret de l any? A tots els pacients? HOMES Haga clic para agregar texto Ponjoan A et al.
6 El protocol diagnòstic d HTA s ha d efectuar en algun moment concret de l any? A tots els pacients? DONES Haga clic para agregar texto Ponjoan A et al.
7 Guió Influència de l estació de l any en el diagnòstic d HTA. El protocol diagnòstic d HTA s ha d efectuar en algun moment concret de l any? Estratificació del ric CV i detecció de malaltia vascular subclínica. Tractament efectiu de la pressió arterial que normalitzi les xifres a la consulta i les ambulatòries Millorar l'adherència terapèutica Seguiment del pacient. La regressió de la malatia vascular subclinica com a indicador de bona evolució.
8 Estratificació del risc i detecció de malaltia vascular subclínica. Estratificar el risc CV
9 Detecció de malaltia vascular subclínica. Descartar el diagnòstic d'hipertensió clinica aïllada OBP 140/90 and Coll de Tuero G, et al. Am J Hypertens 2012;
10 Estratificació del risc 479 hipertensos "de novo" 1 any de seguiment No diferències PA final p< 0001 Coll de Tuero G, et al.
11 Guió Influència de l estació de l any en el diagnòstic d HTA. El protocol diagnòstic d HTA s ha d efectuar en algun moment concret de l any? Estratificació del ric CV i detecció de malaltia vascular subclínica. Tractament efectiu de la pressió arterial que normalitzi les xifres a la consulta i les ambulatòries Millorar l'adherència terapèutica Seguiment del pacient. La regressió de la malatia vascular subclinica com a indicador de bona evolució.
12 Control de la PA ambulatòria (AMPA) durant el tractament Disseny: cohort de pacients hipertensos; > 60 anys Seguiment: 3.2 anys End-point: mortalitat CV Criteri 1: AMPA normal vs AMPA elevada +PAC normal (RAA) Criteri 2: AMPA normal vs AMPA elevada+pac elevada (HTA e) Criteri 1 RRA = Criteri 2 RRA = NNT 51 a 3 anys NNT 69 a 3 anys Bobrie G. JAMA 2004;291:
13 Control de la PA ambulatòria (AMPA) durant el tractament Prevalença HTA mal controlada (criteri 2): 48% (CARDIORISC) Prevalença resistència ambulatoria aïllada (criteri 1): 5.4% Hipertensos no controlats a Catalunya: Per cada 10% de pacients no controlats que aconsegueix un control per AMPA < 135/85 mmhg s eviten morts CV en tres anys. Si tot els pacients amb RAA aconseguisin un control AMPA < 135/85 mmhg, s'eviten 600 morts CV en tres anys Bobrie G. JAMA 2004;291:
14 Guió Influència de l estació de l any en el diagnòstic d HTA. El protocol diagnòstic d HTA s ha d efectuar en algun moment concret de l any? Estratificació del ric CV i detecció de malaltia vascular subclínica. Tractament efectiu de la pressió arterial que normalitzi les xifres a la consulta i les ambulatòries Millorar l'adherència terapèutica Seguiment del pacient. La regressió de la malatia vascular subclinica com a indicador de bona evolució.
15 Compliment els primers sis mesos de l inici de tractament amb fàrmacs Disseny: cohort de hipertensos de novo. >35 anys. Seguiment: 4 anys Mètode: recompte de comprimits retirats a la farmàcia Criteri de compliment: Bó >80%; Mig 41-79%; Baix < 40% End-point: IAM,angor, AVC, AIT Mazzaglia G. Circulation 2009;120:
16 Compliment els primers sis mesos de l inici de tractament amb fàrmacs Mazzaglia G. Circulation 2009;120:
17 Compliment els primers sis mesos de l inici de tractament amb fàrmacs NNT (Bó versus Mig, els primers 6 mesos) = a 1 any i 277 a 4 anys Prevalença HTA (ESCA) 16.9% Compliment dels hipertensos: 66% Població catalana: Hipertensos: No cumplidors (33%): Per cada 10% adicional en el nombre de hipertensos que cumpleixen s eviten events en 4 a. 378 events en 1 a. Mazzaglia G. Circulation 2009;120:
18 Guió Influència de l estació de l any en el diagnòstic d HTA. El protocol diagnòstic d HTA s ha d efectuar en algun moment concret de l any? Estratificació del ric CV i detecció de malaltia vascular subclínica. Tractament efectiu de la pressió arterial que normalitzi les xifres a la consulta i les ambulatòries Millorar l'adherència terapèutica Seguiment del pacient. La regressió de la malatia vascular subclinica com a indicador de bona evolució.
19 La regressió de la malaltia vascular subclinica com a indicador de bona evolució. Indicadors seleccionats pel seguiment dels hipertensos 1.- Regressió de la HVE per ECG durant el seguiment 2.- Regressió de la MA durant durant el seguiment
20 Valor pronóstico de la HVI por ECG y Eco 475 varones > 70 a. Producto Cornell Sundstrom J. Et al. Circulation. 2001;103:
21 Regresión de la HVE por ECG Levy D.Circulation 1994;90:
22 Regresión de HVE por Ecocardiograma Verdecchia P. Circulation 1998;97:48-54
23 Regressió de la HVE per ECG Disseny: cohort de 524 hipertensos entre 28 i 62 anys Seguiment: 2 anys End-point: malaltia coronària, ICC, AVC, AIT, claudicació intermitent o mort per qualsevol malaltia CV Criteris d inclusió: Sokolow-Lyon > 35 mm Lewis modificat (R a D1+S a D3 > 25 mm) S V1 ó V2 > 25 mm Criteri de avaluació: reducció de 6 mm en 2 anys del voltatge de Cornell (variació des de la mitjana fins el cuartil màxim o minim) RRA Homes = NNT 22 a 2 anys RRA Dones = NNT 28 a 2 anys Levy D. Circulation 1994;90:
24 Regressió de la HVE per ECG Disseny: cohort de 676 hipertensos >55 anys Seguiment: 4.5 anys End-point: mort CV, IAM no fatal, AVC no fatal. Criteris d inclusió: Sokolow-Lyon > 35 mm Criteri de avaluació: normalització del criteri de voltatge de SL (<35) Mathew J. Circulation 2001;104:
25 Mattew et al. HOPE. Circulation 2001; 104:1615 RRA = NNT= 28.5 a 4.5 anys
26 Regressió de la HVE per ECG Disseny: cohort de 9193 hipertensos amb HVE de 55 a 80 anys Seguiment: 5 anys End-point: mort CV, IAM no fatal, AVC no fatal. Criteris d inclusió: Producte de Cornell > 2440 mm x mseg Sokolow-Lyon > 38 mm Criteri de avaluació: reducció de 1050 mm x mseg reducció de 10.5 mm del voltatge de SL RRA producte de Cornell NNT= 7 a 5 anys RRA Sokolw-Lyon NNT= 6 a 5 anys Okin P. JAMA 2004;292:
27 Quin criteri utilitzar? Truong QA, et al.
28 Quin criteri utilitzar? n=1549; Seguiment 12 a. ar texto Haga clic para agregar texto Cuspidi C, et al.
29 Regressió de la HVE per ECG Criteris d aplicació: Prevalença (%) criteris de voltatge de Lewis (>17 mm) 18.8 criteris de voltatge de Sokolow-Lyon (>35 mm) 1.45 criteris de voltage de Cornell H>28 mm; D > 22 mm 7.6 producte de Cornell > 2440 mm x mseg Criteris de regressió 1 reducció de 6 mm del voltatge de Cornell ( amb qualsevol criteri d' HVE basal) en 2 a. 2 reducció de 10.5 mm del criteri de SL (encara que NO cumpleixi criteris de HVE per aquest) en 5 a. 3 normalització del criteri de SL en 4.5 a. 4 reducció de 1050 mm x mseg del producte de Cornell en 5 a. (> 200 mm x mseg en 6 mesos)
30 Regressió de la HVE per ECG Reduir el producte de Cornell 1050 mm x mseg en 5 anys redueix en els events CV a Catalunya. Avaluable als 6 mesos: reducció de > 200 mm x mseg Reduir el voltatge de Cornell 6 mm en 2 anys redueix en els events CV (incluint ICC i arteriopatia perifèrica) en els homes i en en les dones a Catalunya (1) Pacients amb qualsevol criteri de voltatge a part del Cornell (Lewis, SL) (1) Els càlculs s han efectuat en funció de si tots fossin homes o tots dones i que el 100% reduis el voltatge. La reducció real per tota la població estarà entre ambdues xifres.
31 Cociente A/C y riesgo de enfermedad cardiovascular compuesta (odds ratio) en pacientes con HTA e hipertrofia VI no diabéticos. Subestudio del estudio LIFE. 3 OR 2,5 2 OR ECV compuesta 1,5 1 0,5 0 <0,25 0,25-0,40 0,41-0,58 0,59-0,81 0,82-1,15 1,16-1,66 1,67-2,52 2,53-4,31 4,32-9,42 >=9,43 Cociente A/C: Albúmina / creatinina mg/mmol), en deciles. OR: Odds ratio. ECV: Enfermedad cardiovascular HTA: Hipertensión arterial VI: Ventrículo izquierdo Valor de microalbuminuria (cociente A/C, en mg/mmol). En los pacientes no diabéticos este riesgo se observó partir de valores del cociente A/C superiores a 1,16 mg/mmol (10,25 mg/g). Wachtell K, et al. Ann Intern Med. 2003;139:901-6.
32 Pocentaje de pacientes con un primer evento (%) Relació entre l evolució del quocient A/C i el risc de complicacions cardiovasculars. Subestudi del LIFE ECV compuesta Ictus IM Muerte CV 6 4 Cociente A/C: albúmina / creatinina (mg/mmol). CV:cardiovascular 2 0 Canvi valorable: 4.8 mg/gr <1,21 / <0,67 <1,21 / >0,67 >1,21 / <0,67 >1,21 / >0,67 Valor de microalbuminuria (cociente A/C, en mg/mmol), basal y al año de tratamiento: presentan menos complicaciones cardiovasculares aquellos pacientes con cociente A/C basal y al año bajo, y más aquellos en los que el cociente permanece elevado Ibsen H et al. Hypertens 2005; 45:
33 Evolució quocient albumina/creatinina i morbimortalitat CV. Estudi ONTARGET N= anys de seguiment Schmieder RE, et al.
34 Evolució quocient albumina/creatinina i HVE n= mesos de seguiment Regresió: >50% reducció, mitjana de 2 determinacions. Rodilla E, et al.
35 Evolució quocient albumina/creatinina i morbimortalitat CV. Estudi ONTARGET RRA NNT a 2 anys Regresió MA > 50% vs no regressió Regressió MA > 50% vs increment 100% N= anys de seguiment Schmieder RE, et al.
36 Regressió de la MA durant el tractament Disseny: cohort de 8206 pacients hipertensos amb HVE per ECG; de 55 a 80 anys amb MA basal de mg/gr Seguiment: 1 any End-point: mort CV, IAM fatal o no fatal, AVC fatal o no fatal. Criteri per avaluar: increment de la MA inferior a 6 mg/gr en 1 any RRA = NNT 24 en 1 any Ibsen H. Hypertension 2005;45:
37 Regressió de la MA durant el tractament Prevalença MA > 30 mg/gr 10% Prevalença MA > mg/gr 50% Prevalença proposada per població general de hipertensos: 30% Hipertensos amb MA > mg/gr a Catalunya: Si un 10% dels hipertensos amb MA > mg/gr no incrementen la MA o l increment és inferior a 6 mg/gr en 1 any, s eviten events CV Si un 10% dels hipertensos amb MA > mg/gr redueixen la MA per sobre del 50%, s'eviten 700 events CV Ibsen H. Hypertension 2005;45: Schmieder RE, et al.
38 I el tractament amb fàrmacs? Selección por familia farmacológica, fármaco específico o ambos?. Es decir, son todas las familias equipotentes? Son todos los fármacos equipotentes? Siempre monoterapia? Puede predecir la respuesta a los antihipertensivos el fenotipo del paciente? Estudio ATOM
39 Selección de fármaco inicial - Por familias - Por situación clínica - Por étnia (todas), edad (ISH, JNC-8, NICE) Siempre monoterapia? - Inicio con combinaciones en ESH-ESC y ISH-ASH - Inicio combinaciones algunos miembros del panel en JNC-8 - Siempre monoterapia en NICE Guidelines
40 ESTUDIO ATOM BLOOD PRESSURE-LOWERING EFFECTS OF ANTI- HYPERTENSIVE DRUGS AND COMBINATIONS: META- REGRESSION OF PUBLISHED CLINICAL TRIALS. THE ATOM STUDY Marco Paz, Alejandro de la Sierra, Marc Saez, Maria A. Barceló-Radó, Juan J. Rodríguez, Pilar Vera, Cristina Lagarón, Patricia Tarilonte, José M. Garrido, Gabriel Coll de Tuero.
41 Reducción de la PA por familias en monoterapia. Paz M et al. Hypertension 2014; 64, Suppl 1: A506-A506 Max diferencia : 4.5 mmhg y 1.9 mmhg para PAS y PAD
42 Reducción de la PA con fármacos específicos en monoterapia PAS: 9.8 mmhg PAD: 6.1 mmhg Paz M et al. Hypertension 2014; 64, Suppl 1: A506-A506
43 Paz M et al. Hypertension 2014; 64, Suppl 1: A506-A506
44 Paz M et al. Hypertension 2014; 64, Suppl 1: A506-A506
45 Olme/Amlo Olme/HCTZ Felo/Meto Vals/HCTZ Per/Indap Los/HCTZ Vals/Amlo Paz M et al. Hypertension 2014; 64, Suppl 1: A506-A506
46 OR 95% CI) Paz M et al. Hypertension 2014; 64, Suppl 1: A506-A506
47 Reducción de la PA según fenotipo Paz M et al. Hypertension 2014; 64, Suppl 1: A506-A506
48 Reducción de la PA según fenotipo Paz M et al. Hypertension 2014; 64, Suppl 1: A506-A506
49 LIMITACIONES DEL ESTUDIO Los datos no son individuales. No hay datos suficientes para ciertos fármacos o combinaciones (IECA/HCTZ). Los resultados se expresan para dosis medias administradas.
50 CONCLUSIONES ESTUDIO ATOM Aunque no hay diferencias entre clases de fármacos, sí las hay entre las distintas monoterapias. Las diferencias observadas pueden ser relevantes (aprox. 10/5 mmhg) Para obtener descensos de PA sistólica/diastólica de 20/10 mmhg o más, se deberían utilizar combinaciones aunque no todas alcanzan los 20/10 mmhg de reducción.
51 CONCLUSIONES ESTUDIO ATOM Existen variables fenotípicas que modulan la respuesta a los diferentes tratamientos. Las mujeres y los obesos responden, en general, mejor. La étnia negra se asocia a peor respuesta. No observamos una mejor respuesta de la étnia negra a tiazida o CCB, ni peor a IECA/ARA II.
52 CONCLUSIONES ESTUDIO ATOM El aumento de peso por encima de la normalidad se asocia a mejor respuesta en general, tanto en monoterápia como en combinación. Los hipertensos con IMC > 30 Kg/m2, tienen 20% mejor respuesta a cualquier monoterápia 25% mejor respuesta a cualquier combinación 25% mejor respuesta a un CA 30% mejor respuesta a un ARA-2
53 Moltes gràcies per la vostra atenciò!
54 Optimització de l atenció al pacient amb hipertensió arterial Gabriel Coll de Tuero, Girona Decembre, 2015
55 Control de la PA clínica durant el tractament Disseny: cohort de hipertensos entre anys. Seguiment: 6.5 anys Mètode: mesura de la PA a la consulta (mitjana del darrer any de seguiment) End-point: mortalitat total Criteri: PAS < 150 mmhg vs mmhg PAD < 90 mmhg vs mmhg PAS: Homes. RRA = NNT 64 Dones. RRA = NNT 384 ns PAD Homes RRA = NNT 61 PAD Dones RRA = NNT 158 Isles CG. J Hypertens 1986;4:
56 Control de la PA clínica durant el tractament Dades del NHANES, població blanca HTA > 140/90 mmhg ; H: 22.6%; D: 18.4% HTA grau 2 (> 160/100 mmhg) : 10% dels hipertensos Homes: 2.26% de població blanca té una HTA grau 2 Dones: 1.80% de població blanca té una HTA grau homes x = Hipertensos grau dones x = Hipertenses grau 2 Si el 10% dels hipertensos grau 2 reduissin la PAS < 150 mmhg, es reduirien events CV en homes. Si el 10% dels hipertensos grau 2 reduissin la PAD <90 mmhg, es reduirien 435 events CV en dones i events CV en homes. Isles CG. J Hypertens 1986;4:
Pressió ambulatòria en els
Pressió ambulatòria en els hipertensos Dia Nit 130/84 103/59 Morbimortalidad CV Normotensos vs HCA vs HTA sostenida 1.564 HTA estadío I; Seguimiento 10 años Verdecchia P. Hypertension 2000; 35: 844-851.
Más detalles27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014
27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014 Pedro Armario Area Atenció Integrada Risc Vascular Servei
Más detallesMés enllà del bloqueig del sistema renina angiotensina en el pacient diabètic: canvi de paradigma? IECA / ARA.
Més enllà del bloqueig del sistema renina angiotensina en el pacient diabètic: canvi de paradigma? IECA / ARA. Mència Benítez Camps Metge de Família EAP Gòtic La diabetis en el segle XXI Regions Prevalença
Más detallesDiabetis. Dr. Joan Barrot de la Puente ABS Jordi Nadal, Salt ( Girona ) Grup GEDAPS. 27 maig de 2014, Barcelona. Jornada de Debat en Gestió Clínica
Diabetis Dr. Joan Barrot de la Puente ABS Jordi Nadal, Salt ( Girona ) Grup GEDAPS 27 maig de 2014, Barcelona Què aporten els Programes d' Harmonització Terapèutica en el marc de les guies existents pel
Más detallesPRIMERAS J0RNADAS CIENTIFICAS DEL CEIPC
PRIMERAS J0RNADAS CIENTIFICAS DEL CEIPC Perspectiva interdisciplinar en el manejo Del riesgo cardiovascular Antonio Maiques (SEMFYC) Pedro Armario (SEH-LELHA) Madrid, 27 y 28 de Enero de 2006 DEFINICIONES
Más detallesDefinición y clasificación de los valores de presión arterial (mmhg) medidos en la consulta. Definición PAS PAD
Definición y clasificación de los valores de presión arterial (mmhg) medidos en la consulta Definición PAS PAD Normal < 120 < 80 Pre hipertensión 120-139 80-89 HIPERTENSION Grado 1 140-159 90-99 Grado
Más detallesAnna Sánchez Biosca, Ubaldo Pertierra Uriel, Javier Sobrino Martínez, María Jesús Adrián Martín, Blanca Batalla Insenser, Laura Casañas.
Anna Sánchez Biosca, Ubaldo Pertierra Uriel, Javier Sobrino Martínez, María Jesús Adrián Martín, Blanca Batalla Insenser, Laura Casañas. Fundació Hospital de l Esperit Sant. Santa Coloma de Gramenet Definiciones
Más detallesPaper de diltiazem en el tractament combinat del pacient hipertens
Paper de diltiazem en el tractament combinat del pacient hipertens Alejandro de la Sierra Unidad de Hipertensión. Servicio de Medicina Interna. Hospital Mútua Terrassa. Universidad de Barcelona Sumario
Más detallesGuías Estadounidenses de Hipertensión Arterial 2017: La Visión Europea
Guías Estadounidenses de Hipertensión Arterial 2017: La Visión Europea Antonio Coca, MD, FRCP, FESC Conflicto de Interés: Executive Officer - European Society of Hypertension Antonio Coca Unidad de es
Más detallesCardiopatia isquèmica
OBESITAT i morbi mortalitat cardiovascular. Cardiopatia isquèmica Dra. Mercè Camprubí Servei de Cardiologia Hospital Universitari Joan XXIII Tarragona Obesitat i morbimortalitat cardiovascular Reducció
Más detallesSignificado clínico de la microalbuminuria. Dr. José Ignacio Bernardino Servicio de Medicina Interna
Significado clínico de la microalbuminuria Dr. José Ignacio Bernardino Servicio de Medicina Interna ESQUEMA Definición Dónde sitúan las guías la microalbuminuria Microalbuminuria en HTA y DM Microalbuminuria
Más detallesEs necesaria la MAPA para el diagnóstico y estratificación de riesgo de todo paciente hipertenso? Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA
Es necesaria la MAPA para el diagnóstico y estratificación de riesgo de todo paciente hipertenso? Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA Málaga 23 de noviembre de 2013 Es necesaria la MAPA para el
Más detallesHipertensión arterial Intervenciones básicas en infografías
Hipertensión arterial Intervenciones básicas en infografías Fuentes: 1. Guía de práctica clínica sobre hipertensión arterial. Osakidetza, actualización 2007 2. PCAI Hipertensión Arterial Asturias, actualización
Más detallesHTA: Qué ha habido de nuevo en el 2009?
HTA: Qué ha habido de nuevo en el 2009? A Roca-Cusachs Unitat d HTA i risc vascular Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Universitat Autònoma de Barcelona Valoración del daño orgánico subclínico Valoración
Más detallesHipertensión resistente. Definición, prevalencia y caracteristicas clínicas. Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa Universidad de Barcelona
Hipertensión resistente. Definición, prevalencia y caracteristicas clínicas Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa Universidad de Barcelona Guión Definición Prevalencia Características clínicas
Más detallesTratamiento antihipertensivo en el paciente de edad avanzada. Qué hay de nuevo?
Tratamiento antihipertensivo en el paciente de edad avanzada. Qué hay de nuevo? C.Suárez Unidad de HTA. Servicio de Medicina Interna. Hospital de la Princesa. Madrid. Datos que avalan que... Es imprescindible
Más detallesHipertensió i factors ambientals: influència del clima. Anna Ponjoan Thäns
Hipertensió i factors ambientals: influència del clima Anna Ponjoan Thäns Onada de fred Onada de calor A Catalunya, el risc de hospitalització per malaltia cardiovascular augmenta durant les onades de
Más detallesIsabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016
Que hi ha de nou en Hipertensió Novetats darrer any Isabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016 Que hi ha de nou en Hipertensió Novetats darrer any Isabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016 En que podem millorar?
Más detallesTratamiento Antihipertensivo en el Paciente con Diabetes tipo 2: Ultimas Evidencias
Tratamiento Antihipertensivo en el Paciente con Diabetes tipo 2: Ultimas Evidencias Antonio Coca Director del Instituto de Medicina y Dermatología Jefe del Servicio de Medicina Interna. Unidad de Hipertensión
Más detallesLo mejor del año en 10 minutos Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA. Madrid 24 de abril de 2015
Lo mejor del año en 10 minutos Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA Madrid 24 de abril de 2015 Arterial Hypertension 20000 18969 18000 16000 14000 12000 11111 12117 12395 12943 13417 13622 14427 14975
Más detallesRiesgo cardiovascular
cardiovascular El presente curso trata de enfermedades prevalentes como la hipertensión arterial, la dislipemia y la obesidad y el sobrepeso, siendo todas ellas enfermedades conocidas como factores de
Más detallesHIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte
HIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte Dr. Juan Mauricio Cárdenas C. Medicina Interna-Cardiología Pontificia Universidad Javeriana Docente Postgrado de Medicina Interna U. T.
Más detallesCONTROVERSIA CONTROL ESTRICTO DE CIFRAS DE PRESIÓN ARTERIAL GRUPO 3
CONTROVERSIA CONTROL ESTRICTO DE CIFRAS DE PRESIÓN ARTERIAL GRUPO 3 INTRODUCCIÓN La hipertensión es altamente prevalente en la población adulta, especialmente entre las personas mayores de 60 años de edad,
Más detallesMantenimiento del control de la HTA a lo largo de un año: Estudio TAPAS. A. Galgo. CS. Espronceda. Madrid. T. Mantilla. CS. Prosperidad.
Mantenimiento del control de la HTA a lo largo de un año: Estudio TAPAS. A. Galgo. CS. Espronceda. Madrid. T. Mantilla. CS. Prosperidad. Madrid ESTUDIO TAPAS Tratamiento de la Hipertensión n arterial en
Más detallesEVOLUCIÓN DEL CONTROL DE LA HIPERTENSIÓN ARTERIAL EN LA PRÁCTICA CLÍNICA DE AP EN ESPAÑA (Periodo )
V Jornadas de la Asociación Canaria para la Prevención del Riesgo Cardiovascular Santa Cruz de Tenerife, 11 de Febrero de 2011 EVOLUCIÓN DEL CONTROL DE LA HIPERTENSIÓN ARTERIAL EN LA PRÁCTICA CLÍNICA DE
Más detallesTratamiento anti-hta en pacientes con FA. Lorenzo Fácila Rubio
Tratamiento anti-hta en pacientes con FA Lorenzo Fácila Rubio Índice 1. Asociación HTA-FA 2. Tratamiento farmacológico 3. Asociaciones nuevas con FA Índice 1. Asociación HTA-FA 2. Tratamiento farmacológico
Más detallesHipertensión Arterial. A Roca-Cusachs Unitat d Hipertensió i Risc Cardiovascular Servei de Medicina Interna Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
El escalonado terapéutico ti en el tratamiento de la Hipertensión Arterial A Roca-Cusachs Unitat d Hipertensió i Risc Cardiovascular Servei de Medicina Interna Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Universitat
Más detallesEfecto del tratamiento antihipertensivo sobre la presión arterial nocturna
Efecto del tratamiento antihipertensivo sobre la presión arterial nocturna Javier Sobrino Unidad de HTA. Fundació Hospital de l Esperit Sant Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) Presión arterial nocturna
Más detallesPrevención Secundaria Cardiovascular: Objetivos de Presión a Alcanzar
Prevencin Secundaria Cardiovascular: Objetivos de Presin a Alcanzar Antonio Coca Instituto de Medicina y Dermatología Servicio de Medicina Interna General. Unidad de Hipertensin Hospital Clínico (IDIBAPS).
Más detallesClotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular
Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina
Más detallesGUIES DE LA SOCIETAT CATALANA D'HIPERTENSIÓ ARTERIAL. 1 de juny del 2011
GUIES DE LA SOCIETAT CATALANA D'HIPERTENSIÓ ARTERIAL 1 de juny del 2011 Guies Practica Clínica Conjunt recomanacions basades en l evidencia Ajuda als professionals a seleccionar les opcions diagnostiques
Más detallesUTILITAT DE L ÍNDEX TURMELL-BRAÇ COM A MARCADOR
UTILITAT DE L ÍNDEX TURMELL-BRAÇ COM A MARCADOR PRONÒSTIC DE MALALTIA CARDIOVASCULAR. RESULTATS DEL SEGUIMENT DURANT 10 ANYS D UNA COHORT DE PACIENTS DIABÈTICS TIPUS 2. M. Bundó, L. Muñoz, C. Pérez, JJ.
Más detallesAvaluació de l afectació retiniana: retinografia i tomografia de coherència òptica. Gabriel Coll de Tuero Girona
Avaluació de l afectació retiniana: retinografia i tomografia de coherència òptica Gabriel Coll de Tuero Girona Van Trigt, 1853 Purkinje, 1823 Lesions relacionades amb la hipertensió Lesions relacionades
Más detalles- Guía Canadiense
- Guía Canadiense 2018 - NOVEDADES 1. Se incluye el uso de aparatos de medición de muñeca para medir la PA en individuos obesos con Grado D. En comparación con los aparatos de brazo, los de muñeca (si
Más detallesMás s allá del descenso de la presión n arterial Disponemos de evidencias en protección cerebral?
Más s allá del descenso de la presión n arterial Disponemos de evidencias en protección cerebral? Mariano de la Figuera Internista y Médico M de Familia ABS La Mina. San Adrián n del Besós (BCN) Unidad
Más detallesEl control de la malaltia cardiovascular crònica en el sistema de salut
Girona 16 de novembre de 2012 El control de la malaltia cardiovascular crònica en el sistema de salut Prevenció primària: El control dels factors de risc Rafel Ramos Prevalença i control dels factors de
Más detallesMedida de presión y toma de decisiones Utilidad de la Monitorización Ambulatoria de la Presión Arterial (MAPA)
Medida de presión y toma de decisiones Utilidad de la Monitorización Ambulatoria de la Presión Arterial (MAPA) Ventajas de la MAPA Medida real - Mayor reproducibilidad - Menor variabilidad Asociación con
Más detallesCurs per residents M F i C Asociació Catalana de Diabetes. 11 de març 2009
Control dels FRCV i Malaltia Cardiovascular. Demanem massa als pacients? Xavier Mundet Curs per residents M F i C Asociació Catalana de Diabetes Gedaps 11 de març 2009 Objectius del tractament de la DM
Más detallesHipertensión n Arterial. Octubre de 2.013
Hipertensión n Arterial Octubre de 2.013 Porqué hay que saber HTA? 1. Es muy frecuente: El 35% de los adultos Más s del 60% de los mayores de 60 años. a 2. Principal factor de Riesgo para: Enfermedad coronaria
Más detallesHipertensión n Arterial, Diabetes y Obesidad en el Paciente de Edad Avanzada
Hipertensión n Arterial, Diabetes y Obesidad en el Paciente de Edad Avanzada Antonio Coca Director del Instituto de Medicina y Dermatología Unidad de Hipertensión. n. Servicio de Medicina Interna General
Más detallesCasos Clínics en HTA
Casos Clínics en HTA Casos Clínics en HTA Cas 1: Manel Home de 56 anys Fumador 10 cigarrets al dia TA 156/ 94 mmhg ; fc 78 x 1r dia (mitjana 2 mesures)... 154/97 mmhg 2n dia (mitjana 2 mesures)... 152/93
Más detallesMillora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga 2014
Millora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga 2014 1. DISLIPÈMIA. Càlcul del risc coronari (CRC) REGICOR + HTA. Control dels pacients amb HTA i malaltia CV. Mesura del risc coronari (CRC Regicor): Indicació
Más detallesHIPERTENSIÓN ARTERIAL
HIPERTENSIÓN ARTERIAL EXISTE UNA TERAPIA STANDARD? DR RODRIGO SEBIK GUEDE CARDIOLOGO - HOSPITAL C VAN BUREN Pero existen una serie de ASOCIACIONES STANDARD Recomendación 6 En la población general de
Más detallesNecesidad de un abordaje global del paciente con riesgo cardiovascular
Necesidad de un abordaje global del paciente con riesgo cardiovascular Dra. Raquel Hernández del Rey Unidad de HTA y Riesgo Vascular Servicio de Medicina Interna Hospital General de L Hospitalet.Barcelona
Más detallesSessions d Actualització en Cardiologia Curs La síndrome coronària aguda en el malalt molt ancià. Què hem de fer?
Sessions d Actualització en Cardiologia Curs 2012-13 La síndrome coronària aguda en el malalt molt ancià. Què hem de fer? 4 de Febrer del 2013 Jordi Bañeras Rius 1.Evidència científica. En quin grau representen
Más detallesRiesgo Cardiovascular Global Hipertensión Arterial
Riesgo Cardiovascular Global Hipertensión Arterial Gabriel González Villa Monte Objetivos Conocer la definición y clasificación de la HTA. Evaluar su impacto. Consensuar una adecuada técnica para su medición.
Más detallesEls beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l àrea metropolitana de Barcelona Setembre de 2007
Elaborat per a: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ------------------------------ Els beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l àrea metropolitana
Más detallesProyecto FARMAPRES-CV:
Proyecto FARMAPRES-CV: (Oficinas de Farmacia en el control de la Presión Arterial-Comunidad Valenciana). Investigación, Formación y Coordinación Asistencial. Coordinación entre Oficinas de Farmacia y Centros
Más detallesTENSIÓ ARTERIAL VALOR VARIABLE
TENSIÓ ARTERIAL VALOR VARIABLE Isabel Comerma i Coma Nefrologa Març 2009 Que es la Tensió Arterial 1 Ajust tensió Immediata Sistema simpatic Curt plaç Eliminació Na Llarg plaç Canvis estructurals parets
Más detallesNovedades en el Tratamiento de la HTA del Paciente con Diabetes tipo 2
Novedades en el Tratamiento de la HTA del Paciente con Diabetes tipo 2 Antonio Coca Unidad de Hipertensión. n. Servicio de Medicina Interna General Instituto de Medicina y Dermatología Hospital Clínico
Más detallesACTUALITZACIÓ EN HIPERTENSIÓ ARTERIAL. Dra. Anna Ruiz Comellas CAP Sant Joan de Vilatorrada 18 de maig de 2017
ACTUALITZACIÓ EN HIPERTENSIÓ ARTERIAL Dra. Anna Ruiz Comellas CAP Sant Joan de Vilatorrada 18 de maig de 2017 NOVETATS EN HTA EN L ÚLTIM ANY NOVETATS EN HTA EN L ÚLTIM ANY CRITERIS DE SELECCIÓ Entre l
Más detallesTerapia combinada en Hipertensión Arterial Gilberto Amed Castillo, MD
Terapia combinada en Hipertensión Arterial Gilberto Amed Castillo, MD Director de la Unidad de Cardiología Preventiva Centro Medico Imbanaco Director Científico Cardioprevent SAS Vice Presidente de la
Más detallesEsquemes terapèutics òptims
Esquemes terapèutics òptims 19 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial i 25 Jornades Catalanes sobre Hipertensió Arterial Barcelona, 11 i 12 de Desembre de 2012 Pedro Armario Unitat HTA i
Más detallesREMEDIAR + REDES. Hipertensión arterial
REMEDIAR + REDES Hipertensión arterial Tratamiento farmacológico Dra. Laura Antonietti Tratamiento farmacológico A quiénes tratar con fármacos? Quéfármaco indicar? Tratamiento farmacológico A quiénes tratar
Más detallesHipertensión arterial Novedades
VI CURSO ASPECTOS PRÁCTICOS EN CARDIOLOGÍA CLÍNICA. SEPTIEMBRE 2017 Hipertensión arterial Novedades Pedro Marcos-Alberca, MD, PhD, FESC Servicio de Cardiología. ICV. Cardiólogo consultor EAP Campamento
Más detallesA favor de AMPA. AMPA vs. MAPA frente a PA clínica como mejor herramienta para el diagnóstico y control de la HTA. Pedro Armario
AMPA vs. MAPA frente a PA clínica como mejor herramienta para el diagnóstico y control de la HTA A favor de AMPA Pedro Armario Unidad de Hipertensión Arterial y Riesgo Vascular Servicio de Medicina Interna
Más detallesHipertensión arterial. Dr. Emmanuel Reyes Morel MIR IV MFyC. C.S Sárdoma 04/07/2016
Hipertensión arterial Dr. Emmanuel Reyes Morel MIR IV MFyC. C.S Sárdoma 04/07/2016 Hipertensión arterial La hipertensión arterial (HTA) es la condición más común en la consulta de atención primaria. IAM.
Más detallesQué hay de nuevo en HTA?
Actualización del Grupo de Trabajo en HTA Qué hay de nuevo en HTA? M Isabel Egocheaga CS Isla de Oza. Madrid Síndrome Metabólico Sujetos de alto y muy alto RCV Lesión subclínica org diana Elección del
Más detallesHipertensión Arterial, Tratamiento. Dr. Jorge O. Contreras Mónchez Medicina Interna
Hipertensión Arterial, Tratamiento Dr. Jorge O. Contreras Mónchez Medicina Interna Fármacos de primera línea Tiazidas IECA/ARA II Calcioantagonistas Betabloqueadores (*) Mancia G, Fagard R, Narkiewicz
Más detallesTAULES PER AL CÀLCUL DEL RISC CORONARI EN 10 ANYS
TAULES PER AL CÀLCUL DEL RISC CORONARI EN 10 ANYS ADAPTACIÓ DE LES TAULES DE FRAMINGHAM A LA POBLACIÓ DE CATALUNYA PREVENCIÓ PRIMÀRIA DE LA MALALTIA CORONÀRIA Taules de Framingham calibrades per al seu
Más detalles7. Cribado y tratamiento de las complicaciones macrovasculares
7. Cribado y tratamiento de las complicaciones macrovasculares Preguntas para responder Es el riesgo cardiovascular de los pacientes diabéticos equiparable al riesgo de los que han sufrido un infarto agudo
Más detallesDiabetes e Hipertensión Arterial
Diabetes e Hipertensión Arterial DR. FELIX AMADOR BARRERA ORANDAY CARDIOLOGIA CLÍNICA E INTERVENCIONISTA U.A.N.L MEDICINA INTERNA Universidad de Barcelona 13vo. Curso de Posgrado en Diabetes 22 de febrero
Más detallesHipertensión arterial y Diabetes. Hipertensión Arterial y Diabetes Dr. Enric Esmatjes Unitat de Diabetis Hospital Clinic.
Hipertensión Arterial y Diabetes Dr. Enric Esmatjes Unitat de Diabetis Hospital Clinic. Barcelona Curso de Actualización en Diabetes Tipo 2 para Médicos Clínicos. 2014 Prevalencia de Hipertensión en Diabetes
Más detallesDM2 Tractament amb Insulina
DM2 Tractament amb Insulina i mal control metabòlic DM2 amb mal control metabòlic Home de 67 anys, HTA als 57 anys Diabetis Mellitus tipo 2 als 62 anys i Dislipèmia mixta als 60 anys Debut de la DM2 fa
Más detallesDM2 Tractament amb Insulina
DM2 Tractament amb Insulina i mal control metabòlic DM2 amb mal control metabòlic Home de 67 anys, HTA als 57 anys Diabetis Mellitus tipo 2 als 62 anys i Dislipèmia mixta als 60 anys Debut de la DM2 fa
Más detallesFins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar?
Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar? 2 abril de 2011 Berga Clotilde Morales Especialista en Medicina Interna Unitat De Lípids i Risc Vascular Althaia. Manresa Em toca convèncer-vos que baixar
Más detallesHasta dónde descender LDL y otros parámetros Directrices actuales
Hasta dónde descender LDL y otros parámetros Directrices actuales Dra. Sara Artola Menéndez C.S. Hereza A9 - Madrid Miembro del grupo RED-GEDAPs y vocal de la SED Palma de Mallorca 2 febrero 2007 Dislipemia
Más detallesEDAD VASCULAR-ESTRATIFICACIÓN RCV HERRAMIENTA MOTIVADORA CASOS PRÁCTICOS
EDAD VASCULAR-ESTRATIFICACIÓN RCV HERRAMIENTA MOTIVADORA CASOS PRÁCTICOS Lucia Guerrero Llamas Elena Ramos Quirós Mujer de 40 años Antecedentes personales: No Fumadora Diabetes Mellitus tipo 2 Presión
Más detallesEstudio para conocer la PREVALENCIA DE FRCV en consultas hospitalarias de medicina interna. Córdoba Feb-2010
Estudio para conocer la PREVALENCIA DE FRCV en consultas hospitalarias de medicina interna Dr. Andrés s de la Peña a (en representación n del grupo) Córdoba Feb-2010 RESUMEN DEL ESTUDIO DISEÑO O DEL ESTUDIO:
Más detallesHipertensión arterial resistente. Pedro Serrano, MD, PhD, FESC 5 de Junio de 2008
Hipertensión arterial resistente Pedro Serrano, MD, PhD, FESC 5 de Junio de 2008 1.- Concepto: Paciente con hipertensión arterial que permanece por encima de los objetivos pese al uso de 3 antihipertensivos
Más detallesDIAGNOSTICO Y TRATAMIENTO DE LA HIPERTENSION ARTERIAL
DIAGNOSTICO Y TRATAMIENTO DE LA HIPERTENSION ARTERIAL Ago 2005 Dr Jorge Jalil P Universidad Católica de Chile, Departamento de Enfermedades Cardiovasculares Estratificación para cuantificar el pronóstico
Más detallesHipertensión arterial enmascarada Dr. Javier Sobrino Martínez Unitat Hipertensió Arterial
I Jornada de Recerca de la Fundació Hospital de l Esperit Sant Hipertensión arterial enmascarada Dr. Javier Sobrino Martínez Unitat Hipertensió Arterial Hipertensión Enmascarada 2046 pacientes (edad 44-74
Más detallesActualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària. Joan-Ramon Laporte
Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària Joan-Ramon Laporte Actualització sobre seguretat Risc cardiovascular, estatines, diabetis, miopatia, hepatitis Tractaments antitrombòtics:
Más detallesTaula Rodona: Abordatge del Hipertens amb patologia Associada Pacient amb Hipertensió Arterial i Insuficiència Cardíaca
Taula Rodona: Abordatge del Hipertens amb patologia Associada Pacient amb Hipertensió Arterial i Insuficiència Cardíaca Dr. Miguel Camafort Babkowski Unidad de Hipertensión. Servicio de Medicina Interna
Más detallesCampanya de vacunació antigripal
Campanya de vacunació antigripal 2008-9 Departament de Salut La grip és un important problema de salut pública Malaltia infecciosa vírica, molt contagiosa La incidència de grip durant les epidèmies oscil
Más detallesJornada Rioplatense de Hipertensión Arterial
Jornada Rioplatense de Hipertensión Arterial Objetivos terapéuticos, curva en J... Quien le pone el cascabel al tratamiento antihipertensivo? Dr. Alberto S. Villamil Jefe Sección Hipertensión Arterial
Más detallesMalalt amb pressió arterial de difícil control Avaluació i diagnòstic adequats
Malalt amb pressió arterial de difícil control Avaluació i diagnòstic adequats Mariano de la Figuera EAP Sardenya. Unitat Docent ACEBA Jornades Catalanes sobre HTA Barcelona, 16 de Desembre 2015 Declaración
Más detallesXXII Congrés d Atenció Primària de la CAMFIC. Sabadell,4 i 5 de novembre de A Rodríguez Poncelas EAP Anglès (Girona) Grup Gedaps
Controvèrsies en l abordatge del risc cardiovascular: l'ús d aspirina i estatines en prevenció primària, beneficis del control estricte de glucèmia, PA i lípids. XXII Congrés d Atenció Primària de la CAMFIC.
Más detallesComentaris a la darrera guia de maneig de la HTA de les ESH-ESC 2013
Comentaris a la darrera guia de maneig de la HTA de les ESH-ESC 2013 Antoni Dalfó, Elvira Gibert, Jordi Rosinach, Mariano de la Figuera. Grup de Treball d HTA de la CAMFiC 2013 ESH/ESC Guidelines for the
Más detallesBlood Pressure Lowering Treatment Trialist s Collaboration, Lancet 2014;384:
Pedro Armario Area Atenció Integral Risc Cardiovascular Hospital Transversal Moisès Broggi Sant Joan Despí-Hospital General Hospitalet Consorsi Sanitari Integral. Universitat de Barcelona . Complicaciones
Más detallesActualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària. Joan-Ramon Laporte
Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària Joan-Ramon Laporte Actualització sobre seguretat Risc cardiovascular, estatines, diabetis, miopatia, hepatitis Tractaments antitrombòtics:
Más detallesBASES GENERALES DEL PSCV-HTA-DM. Dra Verónica Mujica PSCV -SSM
BASES GENERALES DEL PSCV-HTA-DM Dra Verónica Mujica PSCV -SSM Enefermedades Cardiovasculares Hiperglicemia Obesidad Hipertensión Dislipidemia DM 2 HTA Biennial Age-Adjusted Rate per 1000 Framingham Heart
Más detallesARÍTMIES VENTRICULARS AMBULATÒRIES
TRACTAMENT DE LES TAQUICÀRDIES VENTRICULARS ARÍTMIES VENTRICULARS AMBULATÒRIES Victor Bazan Hospital del Mar. Parc de Salut Mar. Barcelona. SOCIETAT CATALANA DE CARDIOLOGIA Barcelona, 7 de Febrer de 2011
Más detallesEl Reto de la Terapia: Monoterapia o Combinación
El Reto de la Terapia: Monoterapia o Combinación Ana María Barón Médica Internista y Cardióloga Pontifica Universidad Javeriana Fundación Cardioinfantil Cambio en el estilo de vida TA > 140/90 mmhg Betabloqueadores
Más detallesCarlos Calvo. Zaragoza, 20 Abril 2007
Qué hay de nuevo en: HIPERTENSION ARTERIAL Carlos Calvo Zaragoza, 20 Abril 2007 Prevalencia de la hipertensión arterial en el mundo % de hipertensos 50 Varón 45 Mujer 40 35 30 25 20 5 0 5 0 26,6 26, 29
Más detallesPuede que sí, puede que no, lo más probable es que quizás
Puede que sí, puede que no, lo más probable es que quizás Caso Clínico 1 Paciente de 67 años, sexo masculino. FRCV HTA, sedentario, sobrepeso Sin antecedentes coronarios. Antecedentes familiares: -PADRE
Más detalles07/06/2011 HIPERTENSION ARTERIAL. Diagnóstico - Tratamiento. Objetivos Generales. Reducir: mortalidad general. mortalidad cardiovascular
Hipertensión Arterial HIPERTENSION ARTERIAL Diagnóstico - Tratamiento Dr. Walter Passalacqua R. Junio de 2011 *Tamizaje poblacional de PA elevada Comparación prevalencias ENS 2003 V/s 2010 Objetivos Generales
Más detallesMarina Roca Monsó Març 2015
Marina Roca Monsó Març 2015 Malaltia cardiovascular principal causa de mort a nivell espanyol 2012 Colesterol important factor risc cardiovascular (FRCV) Prevalença 24% hipercolesterolèmia 18% Esterol:
Más detallesDISLIPÈMIA. Aportacions locals
DISLIPÈMIA Aportacions locals Punt de partida Situació actual- GPC ICS 2009 DSL RISC TRACT Objectius RC 240 o DFA RC 10% CEV i Fàrmacs cldl < 130 Diabetis amb MAU Molt alt o PS CEV i
Más detallesDiferencia de presión arterial entre brazos y su relación con la lesión de órgano diana
Diferencia de presión arterial entre brazos y su relación con la lesión de órgano diana Miriela Santana Carmen Pérez Fonseca Guillem Frontera Fernando Rigo Diferencias de TAS entre ambos brazos en personas
Más detallesAntidiabètics orals Manel Mata Cases CAP La Mina. St. Adrià de Besòs (Barcelona), SAP Litoral ICS USR Barcelona, IDIAP Jordi Gol, GEDAPS, RedGDPS
Antidiabètics orals Manel Mata Cases CAP La Mina. St. Adrià de Besòs (Barcelona), SAP Litoral ICS USR Barcelona, IDIAP Jordi Gol, GEDAPS, RedGDPS DPO> 80% EQPF ICS: Antidiabètics orals inclosos: Metformina
Más detallesMONITOREO AMBULATORIO DE LA PRESIÓN ARTERIAL. Dr. De Cerchio E. Alejandro Instituto de Cardiologia J. F. Cabral
MONITOREO AMBULATORIO DE LA PRESIÓN ARTERIAL Dr. De Cerchio E. Alejandro Instituto de Cardiologia J. F. Cabral INFORMACIÓN OBTENIDA Valores promedios de presión arterial Ritmo circadiano Carga hipertensiva
Más detallesHTA Vasculorrenal aterosclerótica: Colocación de stent frente a tratamiento médico en la estenosis de arteria renal aterosclerótica
HTA Vasculorrenal aterosclerótica: Colocación de stent frente a tratamiento médico en la estenosis de arteria renal aterosclerótica Estudio CORAL: Métodos Ensayo clínico multicéntrico, controlado, abierto,
Más detallesControl de la Hipertensió Arterial: pros i contres dels objectius segons les diferents guies. P.Torguet Nefrologia, Hospt Dr J.
Control de la Hipertensió Arterial: pros i contres dels objectius segons les diferents guies P.Torguet Nefrologia, Hospt Dr J. Trueta, Girona Guió: Introducció Evidències / opinions de les diferents guies
Más detalleshipertensión arterial, prevalencia, perfil del enfermo, diagnóstico y clasificación dra. maría esperanza forero jacob dr. salvador valladares pérez
hipertensión arterial, prevalencia, perfil del enfermo, diagnóstico y clasificación dra. maría esperanza forero jacob dr. salvador valladares pérez Carrera de Odontología Facultad de Medicina Clínica Alemana
Más detallesEvaluación n y Tratamiento de la HTA Resistente o de difícil control
Evaluación n y Tratamiento de la HTA Resistente o de difícil control Caso clínico Pedro Armario Unidad de Hipertensión Arterial y Riesgo Vascular Servicio de Medicina Interna Hospital General de L Hospitalet
Más detallesHipertensió Arterial
HipertensióArterial Què és la hipertensió arterial (HTA)? És l elevació continuada de les xifres de pressió arterial (PA), tant la sistòiica com la diastòlica. Una persona és hipertensa quan té repetidamentuna
Más detallesOBESITAT I MORBI-MORTALITAT CÀRDIOVASCULAR; INSUFICIÈNCIA CARDIACA. Dra. E. Zamora. Gener 2012
OBESITAT I MORBI-MORTALITAT CÀRDIOVASCULAR; INSUFICIÈNCIA CARDIACA Dra. E. Zamora. Gener 2012 OBESITAT I IC L obesitat és un factor de risc independent de morbilitat i de mortalitat càrdiovascular Augment
Más detallesJNC 8 vs Guías Europeas, Guías SAHA: similitudes y diferencias. Dr. Daniel Piskorz
JNC 8 vs Guías Europeas, Guías SAHA: similitudes y diferencias. Cuál se adecúa mejor para el manejo de nuestros pacientes hipertensos? Dr. Daniel Piskorz Nombre del Presentador: Dr. Daniel Piskorz No tengo
Más detalles