GUIES DE LA SOCIETAT CATALANA D'HIPERTENSIÓ ARTERIAL. 1 de juny del 2011

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "GUIES DE LA SOCIETAT CATALANA D'HIPERTENSIÓ ARTERIAL. 1 de juny del 2011"

Transcripción

1 GUIES DE LA SOCIETAT CATALANA D'HIPERTENSIÓ ARTERIAL 1 de juny del 2011

2 Guies Practica Clínica Conjunt recomanacions basades en l evidencia Ajuda als professionals a seleccionar les opcions diagnostiques i terapèutiques mes adequades en el maneig de la Hipertensió arterial. Actualitzen el coneixements, instruments de formació medica continuada. Milloren la variabilitat de la practica clínica. Permeten formular estàndards de qualitat assistencial. Valides i actualitzades.

3 2003 European Society of Hypertension-European Society of Cardiology guidelines for the management of arterial hypertension* Guidelines Committee Issue date: June 2006 Hypertension: management of hypertension in adults in primary care Guía sobre el diagnóstico y tratamiento de la hipertensión arterial en España 2005 Guía de 2007 para el manejo de la hipertensión arterial Grupo de trabajo para el manejo de la hipertensión arterialde la European Society of Hypertension (ESH)y la European Society of Cardiology (ESC) Guía Europea de Prevención Cardiovascular en la Práctica Clínica Adaptación Española del CEIPC 2008 Reappraisal of European guidelines on hypertension management: a European Society of Hypertension. Task Force document 2009

4

5 2004

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15 6

16

17

18

19

20

21

22 Encara que l'evidència és escassa, sembla raonable recomanar que, en HTA grau 1 (PAS o PAD mmhg) en baix i moderat risc CV, la teràpia farmacològica s hauria d'iniciar després d'un període amb canvis en l'estil de vida. L'inici precoç del tractament és aconsellable en risc elevat o si la HTA és de grau 2 o 3. L'inici de antihipertensius en diabètics amb PA normal alta no està recolzada en l'actualitat per estudis prospectius. De moment, sembla prudent recomanar inici de tractament si presenten lesió orgànica subclínica (especialment micro i macroalbuminúria) Reappraisal of European guidelines on hypertension management: a European Society of Hypertension Task Force document Journal of Hypertension 2009, 27:

23 En conjunt, hi ha prou evidència per recomanar la reducció de la PAS inferior a 140 mmhg i la PAD <90 mmhg en tots els hipertensos, tant en els de risc moderat com en els d'alt risc. Falta l'evidència en hipertensos ancians, en què sobre el benefici de baixar la PAS a menys de 140 mai s'ha estudiat en estudis aleatoritzats. La recomanació de guies prèvies per establir l'objectiu de PAS <130 en diabètics i en pacients de molt alt risc CV (esdeveniments CV anteriors) pot ser encertada, però no està recolzada per estudis consistents. En cap en estudi aleatoritzats amb pacients diabètics s'ha reduït la PAS per sota de 130 mmhg amb beneficis provats, i en estudis en els quals la PAS s'ha reduït per sota de 130 mmhg en pacients amb esdeveniments CV previs han tingut resultats controvertits. Reappraisal of European guidelines on hypertension management: a European Society of Hypertension Task Force document Journal of Hypertension 2009, 27:

24 Reappraisal of European guidelines on hypertension management: a European Society of Hypertension Task Force document Journal of Hypertension 2009, 27:

25 Reappraisal of European guidelines on hypertension management: a European Society of Hypertension Task Force document Journal of Hypertension 2009, 27:

26 Reappraisal of European guidelines on hypertension management: a European Society of Hypertension Task Force document Journal of Hypertension 2009, 27:

27 Objetivos de control en la prevención cardiovascular Estilo de vida No fumar Elegir dietas saludables Actividad física (al menos 30 min/d) Reducir sobrepeso, obesidad, perímetro de cintura Factores de riesgo Presión arterial ECV y/o renal Colesterol total Colesterol LDL < 140/90 mmhg < 130/80 mmhg en diabéticos o < 200 mg/dl < 175 mg/dl si ECV o DM < 130 mg/dl < 100 mg/dl si ECV o DM (opción < 80 mg/dl) Control glucémico en diabéticos (HbA1C 7%) Considerar fármacos protectores Guías Europeas de Prevención Cardiovacular. Adaptación Española del CEIPC, RESP Nov. 2008

28 MOLTES GRACIES!!

Guías Estadounidenses de Hipertensión Arterial 2017: La Visión Europea

Guías Estadounidenses de Hipertensión Arterial 2017: La Visión Europea Guías Estadounidenses de Hipertensión Arterial 2017: La Visión Europea Antonio Coca, MD, FRCP, FESC Conflicto de Interés: Executive Officer - European Society of Hypertension Antonio Coca Unidad de es

Más detalles

Riesgo cardiovascular

Riesgo cardiovascular cardiovascular El presente curso trata de enfermedades prevalentes como la hipertensión arterial, la dislipemia y la obesidad y el sobrepeso, siendo todas ellas enfermedades conocidas como factores de

Más detalles

DISLIPÈMIA. Aportacions locals

DISLIPÈMIA. Aportacions locals DISLIPÈMIA Aportacions locals Punt de partida Situació actual- GPC ICS 2009 DSL RISC TRACT Objectius RC 240 o DFA RC 10% CEV i Fàrmacs cldl < 130 Diabetis amb MAU Molt alt o PS CEV i

Más detalles

Mantenimiento del control de la HTA a lo largo de un año: Estudio TAPAS. A. Galgo. CS. Espronceda. Madrid. T. Mantilla. CS. Prosperidad.

Mantenimiento del control de la HTA a lo largo de un año: Estudio TAPAS. A. Galgo. CS. Espronceda. Madrid. T. Mantilla. CS. Prosperidad. Mantenimiento del control de la HTA a lo largo de un año: Estudio TAPAS. A. Galgo. CS. Espronceda. Madrid. T. Mantilla. CS. Prosperidad. Madrid ESTUDIO TAPAS Tratamiento de la Hipertensión n arterial en

Más detalles

Diabetis. Dr. Joan Barrot de la Puente ABS Jordi Nadal, Salt ( Girona ) Grup GEDAPS. 27 maig de 2014, Barcelona. Jornada de Debat en Gestió Clínica

Diabetis. Dr. Joan Barrot de la Puente ABS Jordi Nadal, Salt ( Girona ) Grup GEDAPS. 27 maig de 2014, Barcelona. Jornada de Debat en Gestió Clínica Diabetis Dr. Joan Barrot de la Puente ABS Jordi Nadal, Salt ( Girona ) Grup GEDAPS 27 maig de 2014, Barcelona Què aporten els Programes d' Harmonització Terapèutica en el marc de les guies existents pel

Más detalles

Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular

Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina

Más detalles

27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014

27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014 27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014 Pedro Armario Area Atenció Integrada Risc Vascular Servei

Más detalles

Caso Clínico: Riesgo vascular. Residentes: - Diego Real - Beatriz García - Ana Torres

Caso Clínico: Riesgo vascular. Residentes: - Diego Real - Beatriz García - Ana Torres Caso Clínico: Riesgo vascular Moderadora: Mónica Doménech Residentes: - Diego Real - Beatriz García - Ana Torres Preguntas Qué actitud/des terapéuticas te plantearías as en este paciente? Discusión: Ana

Más detalles

El control de la malaltia cardiovascular crònica en el sistema de salut

El control de la malaltia cardiovascular crònica en el sistema de salut Girona 16 de novembre de 2012 El control de la malaltia cardiovascular crònica en el sistema de salut Prevenció primària: El control dels factors de risc Rafel Ramos Prevalença i control dels factors de

Más detalles

Guía de Referencia Rápida Catálogo maestro de guías de práctica clínica: IMSS

Guía de Referencia Rápida Catálogo maestro de guías de práctica clínica: IMSS Guía de Práctica Clínica GPC Detección y Estratificación de Factores de Cardiovascular Guía de Referencia Rápida Catálogo maestro de guías de práctica clínica: IMSS-421-11 Guía de Referencia Rápida Z80-Z99

Más detalles

hipertensión arterial, prevalencia, perfil del enfermo, diagnóstico y clasificación dra. maría esperanza forero jacob dr. salvador valladares pérez

hipertensión arterial, prevalencia, perfil del enfermo, diagnóstico y clasificación dra. maría esperanza forero jacob dr. salvador valladares pérez hipertensión arterial, prevalencia, perfil del enfermo, diagnóstico y clasificación dra. maría esperanza forero jacob dr. salvador valladares pérez Carrera de Odontología Facultad de Medicina Clínica Alemana

Más detalles

Marina Roca Monsó Març 2015

Marina Roca Monsó Març 2015 Marina Roca Monsó Març 2015 Malaltia cardiovascular principal causa de mort a nivell espanyol 2012 Colesterol important factor risc cardiovascular (FRCV) Prevalença 24% hipercolesterolèmia 18% Esterol:

Más detalles

Es necesaria la MAPA para el diagnóstico y estratificación de riesgo de todo paciente hipertenso? Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA

Es necesaria la MAPA para el diagnóstico y estratificación de riesgo de todo paciente hipertenso? Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA Es necesaria la MAPA para el diagnóstico y estratificación de riesgo de todo paciente hipertenso? Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA Málaga 23 de noviembre de 2013 Es necesaria la MAPA para el

Más detalles

DM2 Tractament amb Insulina

DM2 Tractament amb Insulina DM2 Tractament amb Insulina i mal control metabòlic DM2 amb mal control metabòlic Home de 67 anys, HTA als 57 anys Diabetis Mellitus tipo 2 als 62 anys i Dislipèmia mixta als 60 anys Debut de la DM2 fa

Más detalles

DM2 Tractament amb Insulina

DM2 Tractament amb Insulina DM2 Tractament amb Insulina i mal control metabòlic DM2 amb mal control metabòlic Home de 67 anys, HTA als 57 anys Diabetis Mellitus tipo 2 als 62 anys i Dislipèmia mixta als 60 anys Debut de la DM2 fa

Más detalles

XXII Congrés d Atenció Primària de la CAMFIC. Sabadell,4 i 5 de novembre de A Rodríguez Poncelas EAP Anglès (Girona) Grup Gedaps

XXII Congrés d Atenció Primària de la CAMFIC. Sabadell,4 i 5 de novembre de A Rodríguez Poncelas EAP Anglès (Girona) Grup Gedaps Controvèrsies en l abordatge del risc cardiovascular: l'ús d aspirina i estatines en prevenció primària, beneficis del control estricte de glucèmia, PA i lípids. XXII Congrés d Atenció Primària de la CAMFIC.

Más detalles

La visión del riesgo cardiovascular Escalas para la estimación del riesgo en Organizaciones Saludables

La visión del riesgo cardiovascular Escalas para la estimación del riesgo en Organizaciones Saludables La visión del riesgo cardiovascular Escalas para la estimación del riesgo en Organizaciones Saludables Dr. Sebastián Vélez Peláez Internista, Cardiólogo Ecocardiografista Hospital Pablo Tobón Uribe Clínica

Más detalles

TAULES PER AL CÀLCUL DEL RISC CORONARI EN 10 ANYS

TAULES PER AL CÀLCUL DEL RISC CORONARI EN 10 ANYS TAULES PER AL CÀLCUL DEL RISC CORONARI EN 10 ANYS ADAPTACIÓ DE LES TAULES DE FRAMINGHAM A LA POBLACIÓ DE CATALUNYA PREVENCIÓ PRIMÀRIA DE LA MALALTIA CORONÀRIA Taules de Framingham calibrades per al seu

Más detalles

Pressió ambulatòria en els

Pressió ambulatòria en els Pressió ambulatòria en els hipertensos Dia Nit 130/84 103/59 Morbimortalidad CV Normotensos vs HCA vs HTA sostenida 1.564 HTA estadío I; Seguimiento 10 años Verdecchia P. Hypertension 2000; 35: 844-851.

Más detalles

EL CUIDADO DE LOS NÚMEROS DEL CORAZÓN

EL CUIDADO DE LOS NÚMEROS DEL CORAZÓN SEMINARIO LA CULTURA DEL CUIDADO PARA PROMOVER ESTILOS DE VIDA SALUDABLE EL CUIDADO DE LOS NÚMEROS DEL CORAZÓN Sebastián Vélez Peláez Internista, Cardiólogo ecocardiografista Clínica SOMA y Hospital Pablo

Más detalles

Diagrama de Causalidad de Hipertensión Arterial, Dislipidemia y Enfermedades Cardiovasculares

Diagrama de Causalidad de Hipertensión Arterial, Dislipidemia y Enfermedades Cardiovasculares Diagrama de Causalidad de Hipertensión Arterial, Dislipidemia y Enfermedades Cardiovasculares Oficina General de Investigación y Transferencia Tecnológica Instituto Nacional de Salud FUENTE BIBLIOGRÁFICA

Más detalles

VARÓN DE 60 AÑOS FUMADOR, HIPERCOLESTEROLÉMICO

VARÓN DE 60 AÑOS FUMADOR, HIPERCOLESTEROLÉMICO CASO CLÍNICO 4 VARÓN DE 60 AÑOS FUMADOR, HIPERTENSO E HIPERCOLESTEROLÉMICO PRIMERA VISITA (Noviembre 2014) Paciente: Hombre de 60 años. Antecedentes médicos: HTA desde hace 11 a. Dislipemia hace años,

Más detalles

Tabla 6: Tabla de riesgo cardiovascular de Nueva Zelanda*

Tabla 6: Tabla de riesgo cardiovascular de Nueva Zelanda* Tabla 6: Tabla de riesgo cardiovascular de Nueva Zelanda* *Tomada de Jackson R. BMJ 2000; 320: 709-710. Tablas 6 a 16 Tabla 7: Tabla de riesgo coronario del ATP III (2001)* Riesgo estimado a los 10 años

Más detalles

Actualización 2014 ENFOQUE DE RIESGO PARA LA PREVENCION DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES

Actualización 2014 ENFOQUE DE RIESGO PARA LA PREVENCION DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES Actualización 2014 ENFOQUE DE RIESGO PARA LA PREVENCION DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES CENTRO DE SALUD FAMILIAR DR. JORGE SABAT EXPOSITORES: E.U. Andrea Flores Dra. Paulina Letelier ORGANIZAN internas

Más detalles

PROGRAMA DOCENT PER INICIATIVA INFERMERA DIRIGIT A L EXTERIOR: FORMACIÓ EN HIPERTENSIÓ ARTERIAL I RISC CARDIOVASCULAR PER INFERMERIA

PROGRAMA DOCENT PER INICIATIVA INFERMERA DIRIGIT A L EXTERIOR: FORMACIÓ EN HIPERTENSIÓ ARTERIAL I RISC CARDIOVASCULAR PER INFERMERIA PROGRAMA DOCENT PER INICIATIVA INFERMERA DIRIGIT A L EXTERIOR: FORMACIÓ EN HIPERTENSIÓ ARTERIAL I RISC CARDIOVASCULAR PER INFERMERIA OBJECTIUS: Actualitzar coneixements sobre la hipertensió arterial i

Más detalles

CURSO DIAGNOSTICO DE LABORATORIO EN LA CLINICA MEDICA DE HOY RIESGO CARDIOVASCULAR. Dr. Aníbal Gentiletti Rosario 08 de mayo de 2018

CURSO DIAGNOSTICO DE LABORATORIO EN LA CLINICA MEDICA DE HOY RIESGO CARDIOVASCULAR. Dr. Aníbal Gentiletti Rosario 08 de mayo de 2018 CURSO DIAGNOSTICO DE LABORATORIO EN LA CLINICA MEDICA DE HOY RIESGO CARDIOVASCULAR Dr. Aníbal Gentiletti Rosario 08 de mayo de 2018 CONTENIDO FACTOR DE RIESGO Cualquier rasgo, característica o exposición

Más detalles

Actualización en manejo de lípidos: Nos ponemos de acuerdo? Elena Mª Carrasco Ibáñez MIR-1 CS Rafalafena Tutora: Mª José Monedero Mira

Actualización en manejo de lípidos: Nos ponemos de acuerdo? Elena Mª Carrasco Ibáñez MIR-1 CS Rafalafena Tutora: Mª José Monedero Mira + Actualización en manejo de lípidos: Nos ponemos de acuerdo? Elena Mª Carrasco Ibáñez MIR-1 CS Rafalafena Tutora: Mª José Monedero Mira + Índice 2/35 n Introducción n Cálculo del riesgo cardiovascular

Más detalles

Prevalencia de hipertensión arterial en pacientes internados en sala de Clínica Médica del Hospital de Cipolletti

Prevalencia de hipertensión arterial en pacientes internados en sala de Clínica Médica del Hospital de Cipolletti Prevalencia de hipertensión arterial en pacientes internados en sala de Clínica Médica del Hospital de Cipolletti Mariel Ayelef Residente Clínica Médica Hospital Pedro Moguillansky 11 de Diciembre de 2015

Más detalles

RIESGO CARDIOVASCULAR CRIBADO DE RIESGO CARDIOVASCULAR

RIESGO CARDIOVASCULAR CRIBADO DE RIESGO CARDIOVASCULAR RIESGO CARDIOVASCULAR CRIBADO DE RIESGO CARDIOVASCULAR RIESGO CARDIOVASCULAR (RCV) Qué entendemos por RCV? Qué mide el RCV? Ningún factor de RCV debe de ser analizado SEPARADAMENTE Los factores de riesgo

Más detalles

guía ESC tratamiento dislipemias farmacoterapia

guía ESC tratamiento dislipemias farmacoterapia guía ESC tratamiento dislipemias farmacoterapia e.luengo@2011.sec ESC2011 grupos de riesgo clase incluye LDLc bajo riesgo SCORE10

Más detalles

EURO SURVEY DE DIABETES. GUÍAS DE DIABETES, PREDIABETES Y ENFERMEDAD CARDIOVASCULAR. ESC and EASD European Heart Journal.

EURO SURVEY DE DIABETES. GUÍAS DE DIABETES, PREDIABETES Y ENFERMEDAD CARDIOVASCULAR. ESC and EASD European Heart Journal. EURO SURVEY DE DIABETES. GUÍAS DE DIABETES, PREDIABETES Y ENFERMEDAD CARDIOVASCULAR. ESC and EASD European Heart Journal. Enero 2007 Dr. Vicente Bertomeu Martínez Hospital Universitario de San Juan. Alicante

Más detalles

El Reto de la Terapia: Monoterapia o Combinación

El Reto de la Terapia: Monoterapia o Combinación El Reto de la Terapia: Monoterapia o Combinación Ana María Barón Médica Internista y Cardióloga Pontifica Universidad Javeriana Fundación Cardioinfantil Cambio en el estilo de vida TA > 140/90 mmhg Betabloqueadores

Más detalles

Ús de les estatines en els/les pacients d alt risc cardiovascular

Ús de les estatines en els/les pacients d alt risc cardiovascular Ús de les estatines en els/les pacients d alt risc cardiovascular Lluís Masana Unitat de Lípids Catalunya Sud. Hospitals Reus, Tarragona, Tortosa, Valls, Vendrell. Universitat Rovira i Virgili. IISPV.

Más detalles

El cuidado desde los números del corazón. Alex Rivera Toquica MD. MSc. FACP.

El cuidado desde los números del corazón. Alex Rivera Toquica MD. MSc. FACP. El cuidado desde los números del corazón. Alex Rivera Toquica MD. MSc. FACP. El cuidado desde los números del corazón. Alex Rivera Toquica MD. MSc. FACP. Medico Internista Cardiólogo - Pontificia Universidad

Más detalles

Dislipidemia, el otro secuaz

Dislipidemia, el otro secuaz Dislipidemia, el otro secuaz DR LUIS FERNANDO DURAN MEDICO INTERNISTA JEFE DEL DEPARTAMENTO MEDICINA INTERNA, HOSPITAL UNIVERSITARIO DE NEIVA DOCENTE MEDICINA INTERNA, UNIVERSIDAD SURCOLOMBIANA Aspectos

Más detalles

Més enllà del bloqueig del sistema renina angiotensina en el pacient diabètic: canvi de paradigma? IECA / ARA.

Més enllà del bloqueig del sistema renina angiotensina en el pacient diabètic: canvi de paradigma? IECA / ARA. Més enllà del bloqueig del sistema renina angiotensina en el pacient diabètic: canvi de paradigma? IECA / ARA. Mència Benítez Camps Metge de Família EAP Gòtic La diabetis en el segle XXI Regions Prevalença

Más detalles

HIPERTENSION ARTERIAL MAS O MENOS CONTROL

HIPERTENSION ARTERIAL MAS O MENOS CONTROL HIPERTENSION ARTERIAL MAS O MENOS CONTROL HOSPITAL DE CLÍNICAS CLÍNICA MÉDICA A PROF. Gabriela Ormaechea Alber Higuera Barrera Leonardo Oliva Ariana Revollo 2014 EVIDENCE-BASED GUIDELINE FOR THE MANAGEMENT

Más detalles

Deberá un hombre de 55 años, sano por otra parte, con una TAS de 120 mm Hg, colesterol total de 250 mg/dl y sin historia familiar de cardiopatía

Deberá un hombre de 55 años, sano por otra parte, con una TAS de 120 mm Hg, colesterol total de 250 mg/dl y sin historia familiar de cardiopatía Ronald Macías C Deberá un hombre de 55 años, sano por otra parte, con una TAS de 120 mm Hg, colesterol total de 250 mg/dl y sin historia familiar de cardiopatía isquémica, ser tratado con una estatina?

Más detalles

Diabetes en Chile. Dra. Andrea Srur Jefe Departamento Enfermedades No Transmisibles División de Prevención y Control de Enfermedades

Diabetes en Chile. Dra. Andrea Srur Jefe Departamento Enfermedades No Transmisibles División de Prevención y Control de Enfermedades Diabetes en Chile Dra. Andrea Srur Jefe Departamento Enfermedades No Transmisibles División de Prevención y Control de Enfermedades 2 Cambios demograficos 1960-2035 3 Encuesta Nacional de Salud 2003, 2009-2010

Más detalles

Diagnóstico y tratamiento de la dislipemia

Diagnóstico y tratamiento de la dislipemia Nota de los autores Esta ficha de consulta rápida pretende ser un recordatorio de fácil visualización del diagnóstico y tratamiento de la dislipemia incluido en el documento titulado Guía Europea de Prevención

Más detalles

Anna Sánchez Biosca, Ubaldo Pertierra Uriel, Javier Sobrino Martínez, María Jesús Adrián Martín, Blanca Batalla Insenser, Laura Casañas.

Anna Sánchez Biosca, Ubaldo Pertierra Uriel, Javier Sobrino Martínez, María Jesús Adrián Martín, Blanca Batalla Insenser, Laura Casañas. Anna Sánchez Biosca, Ubaldo Pertierra Uriel, Javier Sobrino Martínez, María Jesús Adrián Martín, Blanca Batalla Insenser, Laura Casañas. Fundació Hospital de l Esperit Sant. Santa Coloma de Gramenet Definiciones

Más detalles

EDAD VASCULAR-ESTRATIFICACIÓN RCV HERRAMIENTA MOTIVADORA CASOS PRÁCTICOS

EDAD VASCULAR-ESTRATIFICACIÓN RCV HERRAMIENTA MOTIVADORA CASOS PRÁCTICOS EDAD VASCULAR-ESTRATIFICACIÓN RCV HERRAMIENTA MOTIVADORA CASOS PRÁCTICOS Lucia Guerrero Llamas Elena Ramos Quirós Mujer de 40 años Antecedentes personales: No Fumadora Diabetes Mellitus tipo 2 Presión

Más detalles

CASO CLÍNICO 1 HIPERCOLESTEROLEMIA MODERADA Y SIN OTROS FACTORES DE RIESGO

CASO CLÍNICO 1 HIPERCOLESTEROLEMIA MODERADA Y SIN OTROS FACTORES DE RIESGO CASO CLÍNICO 1 MUJER JOVEN CON HIPERCOLESTEROLEMIA MODERADA Y SIN OTROS FACTORES DE RIESGO CARDIOVASCULAR PRIMERA VISITA (Abril del 2013) Paciente: Mujer de 34 años. Antecedentes médicos: Ninguno de interés.

Más detalles

Actuación sobre. Juan Ramón Rey Blas. Hospital La Paz. Madrid

Actuación sobre. Juan Ramón Rey Blas. Hospital La Paz. Madrid Actuación sobre factores de riesgo cardiovascular Juan Ramón Rey Blas Unidad Coronaria Hospital La Paz. Madrid Guías ESC JTF4 (2007) 0-3-5-140-5-3-0 Las personas sanas tienden a tener 0 No fuman ciertas

Más detalles

Clínica de Prevención del Riesgo Coronario Mollendo 617 Lindavista y

Clínica de Prevención del Riesgo Coronario Mollendo 617 Lindavista y Proyecto de Modificación de la Norma Oficial Mexicana, para detectar, tratar y controlar los niveles inapropiados de lípidos, para la prevención de la aterosclerosis y sus complicaciones cardiovasculares.

Más detalles

Diagnóstico difícil. Qué, a quién y cómo? D. Mauricio, SED 2010

Diagnóstico difícil. Qué, a quién y cómo? D. Mauricio, SED 2010 Diagnóstico difícil Qué, a quién y cómo? D. Mauricio, SED 2010 La diabetes mellitus tipo 2: el problema Más del 90% de casos de DM Elevada prevalencia en nuestro país (Estudio di@bet.es) DM conocida 8,1%

Más detalles

VALORACION EN PREVENCION PRIMARIA DEL RIESGO CV DE LAS PERSONAS CON DIABETES

VALORACION EN PREVENCION PRIMARIA DEL RIESGO CV DE LAS PERSONAS CON DIABETES VALORACION EN PREVENCION PRIMARIA DEL RIESGO CV DE LAS PERSONAS CON DIABETES CASO CLINICO 1 Laureano de 67 años, es un jubilado de la Marina Mercante con diagnostico de : - HTA - Dislipemia - Hipotiroidismo

Más detalles

Paper de diltiazem en el tractament combinat del pacient hipertens

Paper de diltiazem en el tractament combinat del pacient hipertens Paper de diltiazem en el tractament combinat del pacient hipertens Alejandro de la Sierra Unidad de Hipertensión. Servicio de Medicina Interna. Hospital Mútua Terrassa. Universidad de Barcelona Sumario

Más detalles

Por su parte, el riesgo cardiovascular es la probabilidad de padecer una enfermedad cardiovascular

Por su parte, el riesgo cardiovascular es la probabilidad de padecer una enfermedad cardiovascular RIESGO CARDIOVASCULAR TEMA 3 Riesgo cardiovascular En este capítulo trataremos, de forma sencilla y resumida, las principales ideas sobre el riesgo cardiovascular, de modo que nos permitan entender mejor

Más detalles

Hipertensión Arterial. A Roca-Cusachs Unitat d Hipertensió i Risc Cardiovascular Servei de Medicina Interna Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Hipertensión Arterial. A Roca-Cusachs Unitat d Hipertensió i Risc Cardiovascular Servei de Medicina Interna Hospital de la Santa Creu i Sant Pau El escalonado terapéutico ti en el tratamiento de la Hipertensión Arterial A Roca-Cusachs Unitat d Hipertensió i Risc Cardiovascular Servei de Medicina Interna Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Universitat

Más detalles

ETIOLOGIA: Consumo de cigarrillo Sedentarismo Consumo de grandes cantidades de SAL. Factores hereditarios

ETIOLOGIA: Consumo de cigarrillo Sedentarismo Consumo de grandes cantidades de SAL. Factores hereditarios GUIA DE ATENCION EN MEDICINA GENERAL- HIPERTENSION ARTERIAL 2015-2020 ETIOLOGIA: Consumo de cigarrillo Sedentarismo Consumo de grandes cantidades de SAL Obesidad Factores hereditarios DEFINICION: La PSA

Más detalles

ATP IV GUIA PARA EL TRATAMIENTO DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA

ATP IV GUIA PARA EL TRATAMIENTO DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA ATP IV GUIA PARA EL TRATAMIENTO DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA Jorge Guilloth Alfaro Residente de 2do año de Medicina Interna Hospital Universitario La Paz Madrid, Febrero 2014. ALCANCE DE LA GUÍA Reducir

Más detalles

Update en infeccions urinàries Angel Cano Romera

Update en infeccions urinàries Angel Cano Romera Update en infeccions urinàries Angel Cano Romera Metge de Família CAP on Pastor. arcelona 1. The Role of Asymptomaticaceriuria in young Women With Recurrent Urinary Tract Infections:To Treat or Not to

Más detalles

HIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte

HIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte HIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte Dr. Juan Mauricio Cárdenas C. Medicina Interna-Cardiología Pontificia Universidad Javeriana Docente Postgrado de Medicina Interna U. T.

Más detalles

Intervenciones de Enfermería para la Prevención y el Control de la Diabetes Mellitus Tipo 2 del paciente Pediátrico en el primer nivel de atención

Intervenciones de Enfermería para la Prevención y el Control de la Diabetes Mellitus Tipo 2 del paciente Pediátrico en el primer nivel de atención Intervenciones de Enfermería para la Prevención y el Control de la Diabetes Mellitus Tipo 2 Valoración de enfermería: diabetes mellitus tipo 2 en niños y adolescentes Factores de riesgo

Más detalles

Curs per residents M F i C Asociació Catalana de Diabetes. 11 de març 2009

Curs per residents M F i C Asociació Catalana de Diabetes. 11 de març 2009 Control dels FRCV i Malaltia Cardiovascular. Demanem massa als pacients? Xavier Mundet Curs per residents M F i C Asociació Catalana de Diabetes Gedaps 11 de març 2009 Objectius del tractament de la DM

Más detalles

HTA EN MAYORES DE 80 AÑOS: NUNCA ES TARDE PARA ACTUAR

HTA EN MAYORES DE 80 AÑOS: NUNCA ES TARDE PARA ACTUAR HTA EN MAYORES DE 8 AÑOS: NUNCA ES TARDE PARA ACTUAR AUTORES Jesús Javier López Hernández. Enfermero. C.S. Pisueña-Cayón. Sarón (Cantabria) Mercedes Martínez González. Médico de Familia. C.S. Pisueña-Cayón.

Más detalles

HIPERTENSIÓN ARTERIAL como problema de salud en México

HIPERTENSIÓN ARTERIAL como problema de salud en México HIPERTENSIÓN ARTERIAL como problema de salud en México Dr. Héctor Hernández y H. Clínica de Prevención del Riesgo Coronario www.clinicadeprevencion.com DEFINICIÓN Es una enfermedad caracterizada por la

Más detalles

PREVENCIÓN PRIMARIA CARDIOVASCULAR: HIPERTENSIÓN ARTERIAL Y DISLIPEMIA

PREVENCIÓN PRIMARIA CARDIOVASCULAR: HIPERTENSIÓN ARTERIAL Y DISLIPEMIA PREVENCIÓN PRIMARIA CARDIOVASCULAR: HIPERTENSIÓN ARTERIAL Y DISLIPEMIA José F. Marcos Serrano, Médico de Familia Eloisa Delsors Mérida-Nicolich, Médico de Familia PREVENCIÓN PRIMARIA CARDIOVASCULAR: HIPERTENSIÓN

Más detalles

CARDIOVASCULAR GLOBAL. Profesor Dr. Alfredo Dueñas Herrera Instituto de Cardiología y Cirugía Cardiovascular

CARDIOVASCULAR GLOBAL. Profesor Dr. Alfredo Dueñas Herrera Instituto de Cardiología y Cirugía Cardiovascular DETERMINACION DEL RIESGO CARDIOVASCULAR GLOBAL Profesor Dr. Alfredo Dueñas Herrera Instituto de Cardiología y Cirugía Cardiovascular II RIESGO CARDIOVASCULAR GLOBAL. DEFINICION. Es la probabilidad que

Más detalles

ciberesp Centro de Investigación Biomédica en red Epidemiología y Salud Pública

ciberesp Centro de Investigación Biomédica en red Epidemiología y Salud Pública ... ciberesp Centro de Investigación Biomédica en red Epidemiología y Salud Pública Estudio de Nutrición y Riesgo Cardiovascular en España (ENRICA) Informe resultados CATALUÑA José Ramón Banegas Fernando

Más detalles

La revascularización miocárdica, sea percutánea o quirúrgica, se ocupa de corregir la obstrucción arterial, no la causa que ha llevado a ello.

La revascularización miocárdica, sea percutánea o quirúrgica, se ocupa de corregir la obstrucción arterial, no la causa que ha llevado a ello. La revascularización miocárdica, sea percutánea o quirúrgica, se ocupa de corregir la obstrucción arterial, no la causa que ha llevado a ello. Varios estudios muestran que la recurrencia de angina después

Más detalles

Supervivencia comparada de DM2 vs IAM

Supervivencia comparada de DM2 vs IAM Supervivencia comparada de DM2 vs IAM Evans J et al. BMJ 2002; 324: 939-42 Estudio de cohortes escocés (Tayside, 8 años) 3.477 DM2 reciente diagnóstico (edad: 66 a.) 7.414 no-dm2 con IAM reciente e (edad:

Más detalles

Comissions de Millora de la Pràctica Clínica. Com identificar i evitar les pràctiques que no aporten valor al pacient o a la salut.

Comissions de Millora de la Pràctica Clínica. Com identificar i evitar les pràctiques que no aporten valor al pacient o a la salut. Comissions de Millora de la Pràctica Clínica. Com identificar i evitar les pràctiques que no aporten valor al pacient o a la salut. Pedro Armario President de la Comissió de Millora de la pràctica clínica

Más detalles

Hipertensión en Chile Dr. Fernando Lanas Zanetti, PhD Universidad de La Frontera Temuco Chile

Hipertensión en Chile Dr. Fernando Lanas Zanetti, PhD Universidad de La Frontera Temuco Chile Día Mundial de la Hipertensión 2017 Hipertensión en Chile Dr. Fernando Lanas Zanetti, PhD Universidad de La Frontera Temuco Chile Agenda Hipertensión arterial Prevalencia Tendencia secular Control poblacional

Más detalles

Presenta: IP Nancy E. García Gómez Coordinan: Dr. Federico Rodríguez Weber Dr. Eduardo Bonnin Erales R1MI Fernando Cortázar Benítez

Presenta: IP Nancy E. García Gómez Coordinan: Dr. Federico Rodríguez Weber Dr. Eduardo Bonnin Erales R1MI Fernando Cortázar Benítez Presenta: IP Nancy E. García Gómez Coordinan: Dr. Federico Rodríguez Weber Dr. Eduardo Bonnin Erales R1MI Fernando Cortázar Benítez Casos clínicos de HAS Caso clínico 1 Paciente masculino de 67 años a

Más detalles

Estudio para conocer la PREVALENCIA DE FRCV en consultas hospitalarias de medicina interna. Córdoba Feb-2010

Estudio para conocer la PREVALENCIA DE FRCV en consultas hospitalarias de medicina interna. Córdoba Feb-2010 Estudio para conocer la PREVALENCIA DE FRCV en consultas hospitalarias de medicina interna Dr. Andrés s de la Peña a (en representación n del grupo) Córdoba Feb-2010 RESUMEN DEL ESTUDIO DISEÑO O DEL ESTUDIO:

Más detalles

Epidemiología, Factores de Riesgo Cardiovascular y Enfermedad Coronaria

Epidemiología, Factores de Riesgo Cardiovascular y Enfermedad Coronaria Epidemiología, Factores de Riesgo Cardiovascular y Dr. Gregorio Zaragoza Rodríguez Cardiólogo Clínico e Intervencionista C.M.N. 20 de Noviembre I.S.S.S.T.E. Sx. Metabólico Epidemiología, FRCV y Es considerado

Más detalles

Resultats de l enquesta XVIII Setmana. Sense Fum. Miniatura.

Resultats de l enquesta XVIII Setmana. Sense Fum.  Miniatura. Resultats de l enquesta XVIII Setmana Miniatura. Sense Fum www.setmanasensefum.cat Noves guies d intervenció per ajudar a deixar de fumar per als pacients per als professionals Biblioteca del www.papsf.cat

Más detalles

http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/jch.12518/pdf La evaluación y manejo de la hipertensión arterial son indispensables para la prevención y control de las enfermedades cardiovasculares (ECV). PAHO

Más detalles

DIABETES MELLITUS SIVIA FERNANDA URBANO-GARZÓN MÉDICA UTP

DIABETES MELLITUS SIVIA FERNANDA URBANO-GARZÓN MÉDICA UTP DIABETES MELLITUS SIVIA FERNANDA URBANO-GARZÓN MÉDICA UTP Diabetes tipo 1 Diabetes tipo 2 Diabetes Mellitus Gestacional (DMG) Diabetes específicas por otras causas (MODY, FQ). Pacientes adultos IMC 25

Más detalles

FACTORES DE RIESGO CARDIOVASCULAR (RCV)

FACTORES DE RIESGO CARDIOVASCULAR (RCV) FACTORES DE RIESGO CARDIOVASCULAR (RCV) DEFINICIÓN: Características personales y hábitos de un individuo, que tienen una relación directa con la probabilidad de desarrollar ECV en un periodo de tiempo

Más detalles

Factors de risc de l arteriosclerosi obliterant: una perspectiva poblacional

Factors de risc de l arteriosclerosi obliterant: una perspectiva poblacional 3a Jornada VASCULAR AIS - BE ISQUÈMIA CRÒNICA EXTREMITATS HOSPITAL UNIVERSITARI SAGRAT COR 9 de Novembre de 2010 Factors de risc de l arteriosclerosi obliterant: una perspectiva poblacional José Miguel

Más detalles

Les artrosi són un grup heterogeni de patologies amb manifestacions clíniques similars i canvis patològics i radiològics comuns

Les artrosi són un grup heterogeni de patologies amb manifestacions clíniques similars i canvis patològics i radiològics comuns Octubre 2010 Escenari Les artrosi són un grup heterogeni de patologies amb manifestacions clíniques similars i canvis patològics i radiològics comuns Això dificulta l'establiment de recomanacions uniformes

Más detalles

Definición y clasificación de los valores de presión arterial (mmhg) medidos en la consulta. Definición PAS PAD

Definición y clasificación de los valores de presión arterial (mmhg) medidos en la consulta. Definición PAS PAD Definición y clasificación de los valores de presión arterial (mmhg) medidos en la consulta Definición PAS PAD Normal < 120 < 80 Pre hipertensión 120-139 80-89 HIPERTENSION Grado 1 140-159 90-99 Grado

Más detalles

Enfoque del paciente obeso

Enfoque del paciente obeso Enfoque del paciente obeso Andrés Palacio Clínica Integral de Diabetes Profesor Universidad Pontificia Bolivariana Ubique en este espacio el logo de su Institución. Conflictos de Interés He participado

Más detalles

Cuál es el límite entre Prevención Primaria y Secundaria? Hay diferencia en su abordaje?

Cuál es el límite entre Prevención Primaria y Secundaria? Hay diferencia en su abordaje? Cuál es el límite entre Prevención Primaria y Secundaria? Hay diferencia en su abordaje? Dr. Mariano de la Figuera EAP Sardenya. CatSalut. Barcelona SEC-HTA. Sevilla, 5 de febrero 2010 Cuál es el límite

Más detalles

EVOLUCIÓN DEL CONTROL DE LA HIPERTENSIÓN ARTERIAL EN LA PRÁCTICA CLÍNICA DE AP EN ESPAÑA (Periodo )

EVOLUCIÓN DEL CONTROL DE LA HIPERTENSIÓN ARTERIAL EN LA PRÁCTICA CLÍNICA DE AP EN ESPAÑA (Periodo ) V Jornadas de la Asociación Canaria para la Prevención del Riesgo Cardiovascular Santa Cruz de Tenerife, 11 de Febrero de 2011 EVOLUCIÓN DEL CONTROL DE LA HIPERTENSIÓN ARTERIAL EN LA PRÁCTICA CLÍNICA DE

Más detalles

Hipertensió i factors ambientals: influència del clima. Anna Ponjoan Thäns

Hipertensió i factors ambientals: influència del clima. Anna Ponjoan Thäns Hipertensió i factors ambientals: influència del clima Anna Ponjoan Thäns Onada de fred Onada de calor A Catalunya, el risc de hospitalització per malaltia cardiovascular augmenta durant les onades de

Más detalles

Proyecto FARMAPRES-CV:

Proyecto FARMAPRES-CV: Proyecto FARMAPRES-CV: (Oficinas de Farmacia en el control de la Presión Arterial-Comunidad Valenciana). Investigación, Formación y Coordinación Asistencial. Coordinación entre Oficinas de Farmacia y Centros

Más detalles

Isabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016

Isabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016 Que hi ha de nou en Hipertensió Novetats darrer any Isabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016 Que hi ha de nou en Hipertensió Novetats darrer any Isabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016 En que podem millorar?

Más detalles

ACTUALIZACIÓN EN EL PROCESO DE INSULINIZACIÓN

ACTUALIZACIÓN EN EL PROCESO DE INSULINIZACIÓN ACTUALIZACIÓN EN EL PROCESO DE INSULINIZACIÓN Mijares, 25 de octubre de 2013 Alfonso Javier Muñoz Menor Eva Sáez Torralba ESQUEMA GENERAL INSULINIZACIÓN INTRODUCCIÓN INDICACIONES Y CONTRAINDICACIONES PAUTA

Más detalles

Dr. Carlos Astudillo B. Departamento de Cardiología Hospital Carlos Van Buren Universidad de Valparaíso 2017 PREVENCION CARDIOVASCULAR EN EL ANCIANO

Dr. Carlos Astudillo B. Departamento de Cardiología Hospital Carlos Van Buren Universidad de Valparaíso 2017 PREVENCION CARDIOVASCULAR EN EL ANCIANO Dr. Carlos Astudillo B. Departamento de Cardiología Hospital Carlos Van Buren Universidad de Valparaíso 2017 PREVENCION CARDIOVASCULAR EN EL ANCIANO > 65 años : 40 % de obesidad > 75 años 28 % obesos y

Más detalles

PROTOCOLO PILOTO GES MINISTERIO DE SALUD Subsecretaría de Salud Pública División de prevención y Control de Enfermedades Secretaría Técnica GES

PROTOCOLO PILOTO GES MINISTERIO DE SALUD Subsecretaría de Salud Pública División de prevención y Control de Enfermedades Secretaría Técnica GES PROTOCOLO PILOTO GES 2008 Prevención Secundaria de la Insuficiencia renal crónica Terminal Documento de Trabajo MINISTERIO DE SALUD División de prevención y Control de Enfermedades Secretaría Técnica GES

Más detalles

Hipertensión arterial en adultos: diagnóstico oportuno y control

Hipertensión arterial en adultos: diagnóstico oportuno y control Hipertensión arterial en adultos: diagnóstico oportuno y control S Barquera, I Campos-Nonato, L Hernández-Barrera, C Medina, R Rojas-Martínez, A Jiménez Introducción La hipertensión arterial (HTA) es uno

Más detalles

en Atención Primaria basada en la selección razonada de medicamentos

en Atención Primaria basada en la selección razonada de medicamentos GUÍA TERAPÉUTICA en Atención Primaria basada en la selección razonada de medicamentos del riesgo coronario o cardiovascular Tablas adaptadas de Framingham (REGICOR). Prevención primaria de la enfermedad

Más detalles

Resultados principales: Prevención primaria de la CI en HTA

Resultados principales: Prevención primaria de la CI en HTA Tratamiento de la hipertensión arterial en la prevención y el manejo de la cardiopatía isquémica: un informe científico del Consejo de Investigación en Hipertensión Arterial y de los Consejos de Cardiología

Más detalles

Hipertensión arterial. Dr. Emmanuel Reyes Morel MIR IV MFyC. C.S Sárdoma 04/07/2016

Hipertensión arterial. Dr. Emmanuel Reyes Morel MIR IV MFyC. C.S Sárdoma 04/07/2016 Hipertensión arterial Dr. Emmanuel Reyes Morel MIR IV MFyC. C.S Sárdoma 04/07/2016 Hipertensión arterial La hipertensión arterial (HTA) es la condición más común en la consulta de atención primaria. IAM.

Más detalles

Revisión de las recomendaciones de anticoagulación en la FA en la nueva Guía de la ESC

Revisión de las recomendaciones de anticoagulación en la FA en la nueva Guía de la ESC Las recomendaciones de la prevención del riesgo tromboembólico en la fibrilación auricular son un motivo de revisión en la actualidad. En la reciente publicación de la nueva Guía de práctica clínica en

Más detalles

Magnitud y características del Ictus en España. Enseñanzas de los registros FRENA y REACH

Magnitud y características del Ictus en España. Enseñanzas de los registros FRENA y REACH XXXI Congreso Nacional de la SEMI, II Congreso Ibérico y VII Congreso SAMIN MESA REDONDA 17 ICTUS 2010: ESTRATEGIAS ACTUALES Magnitud y características del Ictus en España. Enseñanzas de los registros

Más detalles

UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA

UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA CÀNCER DE MAMA: LA PREVENCIÓ ÉS ESSENCIAL El 19 d'octubre el dia internacional contra la malaltia, que suposa la primera

Más detalles

Novedades en el Tratamiento de la HTA del Paciente con Diabetes tipo 2

Novedades en el Tratamiento de la HTA del Paciente con Diabetes tipo 2 Novedades en el Tratamiento de la HTA del Paciente con Diabetes tipo 2 Antonio Coca Unidad de Hipertensión. n. Servicio de Medicina Interna General Instituto de Medicina y Dermatología Hospital Clínico

Más detalles

1ª Encuesta Nacional de Factores de Riesgo de ECNT (ENF. CRONICAS NO TRANSMISIBLES)

1ª Encuesta Nacional de Factores de Riesgo de ECNT (ENF. CRONICAS NO TRANSMISIBLES) 1ª Encuesta Nacional de Factores de Riesgo de ECNT (ENF. CRONICAS NO TRANSMISIBLES) MINISTERIO DE SALUD PUBLICA Dirección General de la Salud Montevideo, 1 de junio de 2007 ENFERMEDADES CRÓNICAS NO TRANSMISIBLES

Más detalles

TÍTULO AUTORA. Soledad González Fernández

TÍTULO AUTORA. Soledad González Fernández TÍTULO PREVALENCIA DE ITB PATOLÓGICO DETERMINADO MEDIANTE DOPPLER VASCULAR DE BOLSILLO EN PACIENTES CON SÍNDROME METABÓLICO EN UNA CONSULTA DE ATENCIÓN PRIMARIA AUTORA Soledad González Fernández Tutores

Más detalles

Prevención de Progresión de la Enfermedad Renal Crónica en el paciente Diabético

Prevención de Progresión de la Enfermedad Renal Crónica en el paciente Diabético Prevención de Progresión de la Enfermedad Renal Crónica en el paciente Diabético Raul Plata-Cornejo Instituto de Nefrología La Paz - Bolivia Objetivos Reconocer a la DBT como una enfermedad crónica de

Más detalles

Reducir la morbimortalidad cardiovascular: Objetivo no conseguido en la diabetes tipo 2. Implicaciones del estudio ACCORD

Reducir la morbimortalidad cardiovascular: Objetivo no conseguido en la diabetes tipo 2. Implicaciones del estudio ACCORD Reducir la morbimortalidad cardiovascular: Objetivo no conseguido en la diabetes tipo 2. Implicaciones del estudio ACCORD ARANJUEZ 11-12 Noviembre CONGRESO SENDIMAD M. Brito H. U. Puerta de Hierro Majadahonda

Más detalles

Hipertensión arterial Intervenciones básicas en infografías

Hipertensión arterial Intervenciones básicas en infografías Hipertensión arterial Intervenciones básicas en infografías Fuentes: 1. Guía de práctica clínica sobre hipertensión arterial. Osakidetza, actualización 2007 2. PCAI Hipertensión Arterial Asturias, actualización

Más detalles

Doctor, mi presión arterial es normal?

Doctor, mi presión arterial es normal? CAPÍTULO 1. Doctor, mi presión arterial es normal? La hipertensión arterial (HTA) es la enfermedad crónica más frecuente en el mundo desarrollado. Se calcula que la prevalencia (frecuencia) de HTA es de

Más detalles