R V R R V. Electrónica Analógica II Parte 2 El Amplificador Sumador y Sustractor (Diferencial). El amplificador sumador
|
|
- Julián Miranda Soto
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 Electróica Aalógica Parte El Amplificadr Sumadr y Sutractr (Diferecial). El amplificadr umadr am a aalizar el circuit de la figura 8(a), dde e tiee ua reitecia f de retralimetació egativa, y tambié teem u umer de eñale de etrada,,..., cada ua aplicada a l crrepdiete reitre,,..., l cuale etá cectad al termial iverr del OP-AMP. Figure 8 3 (a) (b) 4 f Aumied el OP-AMP ideal y aplicad la leye de Ohm e btiee: = = = (7) tda eta crriete prduce la crriete que circulará atravé de la reitecia f, ya que exite crriete de etrada al OP-AMP, aí: f f f f f = 0 = = ( L ) (8) Nte que cada ceficiete del umad puede er idepedietemete ajutad, ajutad la crrepdiete reitecia de etrada a. Eta prpiedad, la cual implifica grademete el circuit de ajute, e ua cecuecia directa de la tierra virtual que exite e el termial iverr del OP-AMP. El Amplificadr Sutractr Diferecial. Ete circuit e utiliza para amplificar la diferecia etre d vltaje aplicad a l termiale de etrada del OP-AMP. El circuit eta mtrad e la figura 8(b) y para aalizarl, ectrarem el vltaje de alida e fució de l vltaje de etrada. Hay varia maera de luciar ete prblema, quizá el má fácil e uar el pricipi de uperpició. Obviamete ete pricipi puede er uad aquí, puet que el circuit e lieal. Al aplicar uperpició al circuit, primer reducim a cer, e decir aterrizar el termial al cual eta aplicad y etce ectram el crrepdiete vltaje de alida, el cual erá debid eteramete a. A ete vltaje de alida l detarem cm y u valr puede er ectrad del circuit bteid al aterrizar, mtrad e la figura 9(a). El reultad, cm e puede bervar e ua imple cfiguració iverra que e trató aterirmete. La exitecia de la reitecia 3 y 4 afecta la expreió de la gaacia, puet que fluye crriete atravé de ella. Aí: = (9) Amplificadre Operaciale 6 g. C.. Lid Carrió
2 Electróica Aalógica Parte - y rechace eñale de md cmú debem imper la cdició / = 4 / 3. Aí utituyed ea cdició e btiee que el vltaje de alida: 3 (a) 4 = ( ) ( el cual muetra claramete que e ua amplificadr diferecial c ua gaacia de /. El Circuit tegradr y Difereciadr c OP- AMP Figure 9 3 (b) 4 Para aalizar et circuit vam a auxiliar de la cfiguració iverra ate vita, per e lugar de uar reitre y, uarem impedacia Z y Z cm e mtrad e la figura 0. Z Z Ahra vam a reducir a cer y evaluar el crrepdiete vltaje de alida debid eteramete a, al que detarem. El circuit bteid eta mtrad e la figura 9(b). Ete circuit bteid l reccem cm la cfiguració iverra vita aterirmete, per c u adicial divir de vltaje, hech pr 3 y 4, cectad atravé de la etrada. Pr l tat el vltaje de alida eta dad pr: = ( + ) (0) Pr l tat el vltaje de alida e igual a la uma de y. Aí e tiee: = () Cm deeam hacer u circuit que repda e prprció a ua diferecia de eñale Figure 0 Etce la gaacia de laz cerrad G, e ete ca eta dada pr: = Z Z (3) Primer ciderarem el ca e que Z = y Z = /C, etce: er: = (4) C que para frecuecia fíica, =jw viee a Amplificadre Operaciale 7 g. C.. Lid Carrió
3 Electróica Aalógica Parte = jωc (5) Eta fució de traferecia crrepde a la itegració; e decir (t) erá la itegral de S (t). Para ver et e fució del tiemp, vam a ciderar el circuit de la figura (a). La crriete eta dada pr: () t = (6) Si al tiemp t=0 el vltaje atravé del capacitr e C, etce: E imprtate tar que a cer frecuecia la gaacia de laz cerrad e ifiita. E decir el OP- AMP a DC eta perad cm u laz abiert, l cual puede er vit fácilmete cuad tr recrdam que el capacitr e cmprta cm circuit abiert para DC. Pr l tat e eceari cectar ua alta reitecia e paralel c el capacitr, para hacer la gaacia de laz cerrad fiita para DC. Eta mdificació, la cual e ecearia para hacer trabajar el circuit, deafrtuadamete l cvierte e u itegradr -ideal. Ua imprtate aplicació de itegradre c OP-AMP e u u para cvertir frma de da cuadrada e da triagulare. () = () tdt(7) 0 C t t c Aí (t) e la itegral de tiemp de S (t) y el vltaje C e la cdició iicial de ete prce de itegració. La ctate de tiemp C e llamada ctate de tiemp de itegració. Ete circuit itegradr e ivertid debid al ig me aciad c u fució de traferecia; et e ccid cm el itegradr Miller. S C El egud ca e ciderar Z = /C y Z =, l cual e puede apreciar e la figura (b), etce: = C (8) que e térmi de frecuecia fíica e: = jω C (9) l cual crrepde a ua peració de difereciació, e decir: t C d () () = t (0) dt S C Figure (b) (a) La prpia aturaleza de u circuit de difereciació caua que ete ea u amplificadr de ruid. Et e debid al pic (pike) itrducid a la alida cada vez que hay u cambi abrupt e S (t); cm u cambi pdría er ua recgida de iterferecia. Pr eta razó y prque ell ufre de prblema de etabilidad, l circuit de difereciació geeralmete e la práctica evitad. Cuad ete circuit e uad, uualmete e eceari cectar ua pequeña reitecia e erie c el capacitr. Eta mdificació, Amplificadre Operaciale 8 g. C.. Lid Carrió
4 Electróica Aalógica Parte deafrtuadamete, cvierte al circuit e u circuit de difereciació -ideal. El OP-AMP NO-DEAL E el aálii aterir de circuit c OP- AMP aumim que el OP-AMP era ideal. Si bie e mucha aplicacie tal upició eta mal hecha, el dieñadr de circuit tiee que etar ccietemete familiar c la caracterítica práctica de l OP-AMP y el efect de tale caracterítica e el fuciamiet de circuit c OP-AMP. Sl etce el dieñadr erá capaz de uar el OP-AMP iteligetemete, epecialmete i la aplicació a maejar e ua ecilla. La prpiedade -ideal de l OP-AMP, pr upuet limitará el rag de peració de l circuit aalizad aterirmete. L OP-AMP e i amplificadre difereciale que, much fabricate ha decidid itegrarl e circuit itegrad jut c u epej de crriete para lgrar ua alida uilateral. La caracterítica que e trata de lgrar : a) Amplificació de vltaje elevada. b) Alta impedacia de etrada. c) Baja impedacia de alida. Pr l valre que tiee eta impedacia pdem ciderar a l OP-AMP cm verdader amplificadre de vltaje. Exite OP- AMP c BJT y FET e la etrada, c alida uilateral de balace, c i cmpeació itera, etc. C l BJT e trata de lgrar ua alta impedacia de etrada c ua crriete relativamete baja, la elevada amplificació de vltaje e lgra c carga activa ( fuete de crriete ) y la baja impedacia de alida e lgra c u eguidr de emir. Pr la gra amplificació de vltaje el dipitiv e umamete apt para uare e circuit retralimetad para reducir la gaacia efectiva (A, gaacia de laz abiert) y mejrad el cmprtamiet a alta frecuecia, etabilidad e impedacia etre tr. Eta amplificació de vltaje alta pdría lgrare c ma etapa e cacada, per e tiee cm devetaja que cada etapa itrduce u tiemp de retard th y c e u cambi de fae a eta frecuecia. La retralimetació egativa bre mucha etapa, fácilmete caua prblema prque para algua frecuecia l cambi de fae ttale puede aumetar a p (80 ), l que implica que la retralimetació egativa puede vlvere pitiva reultad cilacie deeada. La mayría de l OP-AMP, pr eta razó, ctiee ma que tre etapa e cacada: La primera para lgrar Z i alta. La eguda para lgrar la gra amplificació. La tercera para lgrar Z baja. E la figura e muetra el circuit iter del OP-AMP 74, que e u OP-AMP de prpóit geerale, el cual e dipible pr much fabricate de emicductre. Amplificadre Operaciale 9 g. C.. Lid Carrió
5 Electróica Aalógica Parte NETNG NPUT Q8 + Q9 Q Q3 Q4 NON- NETNG NPUT Q3 Q Q Q4 5 40K C 30pF Q8 0 Q9 Q5 Q 6 7 OUTPUT 7 Q0 Q7 300 Q6 Q Q5 Q6 Q3 Q7 OFFSET NULL K 3 K Q0 4 5K Q Q4 - OFFSET Figura NULL Cm puede er vit de la figura la etrada del OP-AMP la bae de l traitre de u amplificadr diferecial. Debe tare que la alimetació (alv algua excepcie) debe er pitiva y egativa. La alida e ecuetra e cer lti cuad la diferecia de ptecial etre la etrada iverra y la iverra e igual a 0 y el ffet bie ajutad. Sl aí pdem garatizar ua variació imétrica, típicamete hata u d vlti de la alimetació. puede er vit e la figura. Et hace que la repueta ecima de algua frecuecia empiece a caer a ua razó de 6 db/ctava. La f t típica e ecuetra alrededr de 0.5 a 5MHz c excepció de l OP-AMP de alta velcidad (High Speed OP- AMP) que lgra valre etre 0 y 000MHz. La curva caracterítica de la gaacia de laz abiert (A) de u OP-AMP típic de prpóit geerale iteramete cmpead e mtrad e la figura 3. Gaacia Fiita de laz abiert (A). La amplificació del OP-AMP e del rde de 0 5 a 0 6, l que quiere decir que ua etrada de lamete m ya prduce la aturació ttal. Para mateer etable el circuit l fabricate itrduce a prpóit u pl dmiate e la fució de traferecia, cm Amplificadre Operaciale 0 g. C.. Lid Carrió
6 Electróica Aalógica Parte A (db) etrada debe er mateida crrepdietemete pequeña. A db - 0 db / dec - 6 db / ct f (Hz) Figure 3 fb ft Nte que i bie la gaacia e batate alta para DC y baja frecuecia, éta cmieza a caere a ua frecuecia batate baja a ua razó de 0 db/década cm e puede bervar e la figura 3. A la frecuecia f t, dde la gaacia de laz abiert a caíd a la uidad, e le cce cm ach de bada de gaacia uitaria. Para amplificadre de u geeral, eta frecuecia e ecuetra e el rag de a 00 MHz. Operació del OP-AMP ate eñal grade Aquí e etudiará la limitacie de fuciamiet de circuit c OP-AMP cuad etá preete eñale de alida grade. Saturació a la Salida Cm l tr amplificadre, l OP- AMP pera bre u rag de alida de vltaje limitad. La alida del OP-AMP e atura cerca de la fuete de alimetació pitiva y egativa (+ CC y - CC ), c u rag de a 3 mer que dicha fuete de alimetació. Pr ejempl u OP- AMP que eta perad c fuete de ±5 e aturará cuad la alida alcace cerca de l + e la direcció pitiva y - e la direcció egativa. Para evitar recrte de l pic de la frma de da de la alida y el reultad de ditrió de la frma de da de alida, la eñal de Amplificadre Operaciale g. C.. Lid Carrió
PRACTICA 6: SISTEMA DE SEGUIMIENTO. CONTROL DE POSICIÓN.
PRAA 6: SSEA DE SEUENO. ONROL DE POSÓN. Aigatura: Sitema Lieale. º de geiería e Automática y Electróica ESDE. Departameto de Automática y Electróica uro 6-7 Práctica º 6: Sitema de Seguimieto. otrol de
Más detallesAnalisis y modelos a pequeña señal del transistor
Aalisis y mdels a pequeña señal del trasistr. arrill, J.I. Huirca Abstract Ls BJT y FET s mdelads usad redes de ds puertasa a través de parámetrs h ó Y respectivamete. Para cada el BJT e base cmú, clectr
Más detalles17 ANÁLISIS EN EL DOMINIO DE LA FRECUENCIA
7 ANÁLISIS EN EL DOMINIO DE LA FRECUENCIA El aálii e el domiio de la frecuecia e u herramieta cláica e la teoría de cotrol, i bie e geeral lo itema que varía co ua periodicidad defiida o uele er lo má
Más detallesFILTROS ACTIVOS DE ORDEN DOS
FITOS ATIOS DE ODEN DOS A ctuacó e reeta algua etructura báca muy útle e el deñ de fltr actv.. Fltr Paabaja. x (-) r r Fgura N. Aalzad el crcut, teem: Platead la ley de Krchff ara crrete e l d, x y teem:
Más detallesEl amplificador operacional como generador de tensión diferencial -voltaje controlado
Diapositiva 1 El amplificador operacioal como geerador de tesió diferecial -voltaje cotrolado Los amplificadores operacioales so amplificadores difereciales de alto redimieto. Tiee etradas de bucle cerrado
Más detalles6. CONTROL PID CLÁSICO. Consideremos el siguiente lazo de control SISO:
6. CONROL PI CLÁSICO 6. Etructura PI Crrepnde a la etructura de cntrl ma uada en el medi indutrial. La letra PI crrepnden a la accine: Prprcinal, Integral y erivativa. Su implicidad limita el rang de la
Más detalles7. Amplificadores RF de potencia
7. Amplificadre RF de ptencia 7. ntrducción El amplificadr de ptencia (PA e la última etapa del emir. Tiene la miión de amplificar la ptencia de la eñal (n neceariamente la tenión y tranmitirla a la antena
Más detallesSistema. Asin. Im Re. tan 1. Im : parte imaginaria de G j Re : parte real de G j B
TEORÍA DE CONTROL Tema 7. Aálii de la repueta e frecuecia Itroducció Se deomia repueta e frecuecia a la repueta e etado etable de u itema ujeto a ua eñal iuoidal de amplitud () fija pero a ua frecuecia
Más detallesLaboratorio de Análisis de Circuitos. Práctica 8. Respuesta transitoria de circuitos RLC
Laboratorio de Aálii de Circuito Práctica 8 Repueta traitoria de circuito RLC Objetivo Verificar experimetalmete el valor de reitecia que e eceita para que u circuito RLC e erie ea críticamete amortiuado,
Más detallesLA INTEGRAL DEFINIDA Y LA INTEGRAL INDEFINIDA
LA INTEGRAL DEFINIDA Y LA INTEGRAL INDEFINIDA Aterirmete se ha ich que la itegral efiia equivale a ectrar el valr el área cmpreia etre la gráfica e ua fució y el eje, la cual puee ser calculaa pr mei el
Más detallesUNIDAD 3 Transformadas de Laplace. { ( )} lim b st ( ) f t = e f t dt
UNIDAD 3 Traformada de aplace 3. Defiicioe a traformada de aplace de ua fució f ( t ), repreetada co el ímbolo, e la operació memática defiida mediate la iguiete itegral impropia: { lim b t e dt b Por
Más detallesascenso (Relato: 10 minutos)
Lecció d alcaza l d a Alcaza campamet bae (Actividad iicial: 5 miut) Qué e eceita: Tarjeta de la etia (hipa.imb.rg/freda) Tijera Cita adheiva de dble faz Ctr de l ctiete (hipa.imb.rg/freda) Pegamet Cartulia
Más detallesIntervalos de Confianza para la diferencia de medias
Itervalo de Cofiaza para la diferecia de media INTERVALO DE CONFIANZA PARA LA DIFERENCIA DE MEDIAS Sea,,..., ua muetra aleatoria de obervacioe tomada de ua primera població co valor eperado μ, y variaza
Más detallesSistemas de colas. Objetivo teórico: Determinar la distribución del número de clientes en el sistema
Sitema de cola Ua cola e produce cuado la demada de u ervicio por parte de lo cliete excede la capacidad del ervicio. Se eceita coocer (predecir) el ritmo de etrada de lo cliete y el tiempo de ervicio
Más detallesComprobador de Rigidez Dieléctrica
Cmprbadr de Rigidez Dieléctrica Equips Serie HA 3600 sigle devices alta tesió 5kVAC/100mA Descripció libre de ptecial prtátil, maual trasfrmadr de alta tesió de 500 VA alarma audible y visual md "quemad"
Más detallesMATEMÁTICAS 3º ESO - SUCESIONES. Una sucesión es un conjunto de números dados ordenadamente de modo que se puedan numerar: primero, segundo, tercero
ucesioes Ua sucesió es u cojuto de úmeros dados ordeadamete de modo que se pueda umerar: primero, segudo, tercero Ejemplos: a), 3, 5, 7, 9, b), 4, 9, 6, 25, 36 c) 2, 4, 8, 6, 32, 64 e llama térmios a los
Más detallesCONTROL DE TEMPERATURA POR HISTERESIS USANDO UN TRIAC Y UN DETECTOR DE CRUCE POR CERO
CONTROL DE TEMPERATURA POR HISTERESIS USANDO UN TRIAC Y UN DETECTOR DE CRUCE POR CERO OBJETIOS: Se pretede cotrolar la temperatura de u ambiete reducido (e este caso la cabia de ua icubadora para eoatos),
Más detallesLECTURA 09: INTRODUCCIÓN A LA ESTADÍSTICA NO PARAMÉTRICA (PARTE II). PRUEBA DE CORRELACIÓN DE SPEARMAN TEMA 20: PRUEBA DE CORRELACIÓN DE SPEARMAN
LECTURA 09: INTRODUCCIÓN A LA ESTADÍSTICA NO PARAMÉTRICA (PARTE II). PRUEBA DE CORRELACIÓN DE SPEARMAN TEMA 0: PRUEBA DE CORRELACIÓN DE SPEARMAN. INTRODUCCIÒN: El coefciete de correlació de Spearma e ua
Más detallesα β la cual puede presentar
5.4 Covergecia de ua serie de Fourier 8 5.4 Covergecia de ua serie de Fourier Teorema de covergecia de las series de fourier Ua serie de Fourier es ua fució ( ) f x cotiua e [, ] α β la cual puede presetar
Más detallesR 1º) La conexión de los R N 2. En los dos casos las S. T Para calcular el flujo máximo se utilizará la expresión: U1ef
Máquias Eléctricas 5º Curs Mecáics Máquias iversidad de Ovied Dpt. de geiería Eléctrica EJERCCO Nº 4 TEMA V: Trasfrmadres trifásics OBJETVOS: Circuit equivalete del trasfrmadr trifásic valració de pérdidas
Más detallesEste procedimiento prueba hipótesis acerca de cualquiera de los siguientes parámetros:
Prueba de Hipótei (Do Muetra) Ete procedimieto prueba hipótei acerca de cualquiera de lo iguiete parámetro:. la diferecia etre la media μ y μ de do ditribucioe ormale.. el radio de la deviació etádar σ
Más detallesLAS SERIES GEOMÉTRICAS Y SU TENDENCIA AL INFINITO
LA ERIE GEOMÉTRICA Y U TENDENCIA AL INFINITO ugerecias al Profesor: Al igual que las sucesioes, las series geométricas se itroduce como objetos matemáticos que permite modelar y resolver problemas que
Más detallesDiagramas de Bode. Respuesta En Frecuencia
Diagramas de Bode Respuesta E Frecuecia Ig. William Marí Moreo Geeralidades Es u diagrama asitótico: se puede aproximar fácilmete trazado líeas rectas (asítotas). Preseta la respuesta de Magitud y Fase
Más detalles(10K) (12K) (470) (c) A v = 190 (d) f c = 53 MHz
3. AMPIFICADORES Y MEZCADORES 1. E el circuito de la figura: a) Determiar el puto de trabajo de ambos BJT. b) Represetar el circuito e pequeña señal idicado los valores de cada elemeto. c) Hallar la gaacia
Más detallesEl circuito NE565 un PLL de propósito general. Su diagrama de bloques y patillado se muestra en la siguiente figura.
Práctica : PLL. Itroducció E esta práctica se utilizará el circuito NE565. Es u bucle de egache e fase moolítico co márgees de fucioamieto que llega hasta los 5 Khz. para el NE565. El PLL respode a u diagrama
Más detalles1. Diagramas Frecuenciales Respuesta en Frecuencia 2
04 a Diagramas Frecueciales.doc 1 1. Diagramas Frecueciales 1. Diagramas Frecueciales 1 1.1.1. Respuesta e Frecuecia 1.. Presetació de la Respuesta e Frecuecia - Diagramas de Bode 8 1..1. Caso Particular:
Más detallesAMPLIFICADOR OPERACIONAL
Sitema Lineale II Unidad 4 EL MPLIFICDO OPECIONL Material de apy Indice 1. Intrducción.. Preentación. 3. Circuit equivalente. 4. Cnfiguración inverra. 4.1 Un circuit "ube y baja". 4. Ca de ganancia finita
Más detallesGeneradores de onda Práctica # 8
Gruo de iestigació cietífica y microelectróica Geeradores de oda Práctica # 8 Objetios Estudiar alguos circuitos de relajació. Estudiar alicacioes ara geeradores de oda triagular y cuadrada. Equio ecesario
Más detallesComposición de fundamental con tercera armónica Onda fundamental. Onda resultante
Fució POLARMÓNCAS ENSONES Y CORRENES POLARMÓNCAS 7. troducció E los aálisis ateriores, hemos trabajado co geeració de tesioes alteras del tipo seoidal, y circuitos co características lieales, lo cual se
Más detallesEn muchas aplicaciones industriales, es necesario el convertir una fuente de
2 CONERTDORES CD-CD 2.1 NTRODUCCÓN En mucha aplicacine indutriale, e neceari el cnvertir una fuente de pder de crriente directa (CD) de vltaje fij a una fuente de CD de vltaje variable. Un cnvertidr de
Más detallesConocer la definición de derivada y su interpretación geométrica. Calcular derivadas de funciones elementales utilizando las siguientes técnicas:
Igeiería de Telecmuicació Fudamets Matemátics I Tería: Fucies de ua variable Objetivs: Ccer la defiició de derivada y su iterpretació gemétrica. Calcular derivadas de fucies elemetales utilizad las siguietes
Más detalles2.3.1 Antecedentes. La regla de aprendizaje del Perceptrón de Rosenblatt y el
http://h.utp.edu.c/eurale 8.3 BACKPROPAGATION.3. Atecedete. La regla de apredizae del Perceptró de Reblatt y el algrit LMS de Widrw y Hff fuer dieñad para etrear rede de ua la capa. C e dicutió aterirete
Más detallesDISTRIBUCIÓN BIDIMENSIONAL
DISTRIBUCIÓ BIDIMESIOAL E ete tema e etudia feómeo bidimeioale de carácter aleatorio. El objetivo e doble: 1. Determiar i eite relació etre la variable coiderada(correlació).. Si ea relació eite, idicar
Más detallesRectificador de media onda
Electróica y microelectróica ara cietíficos ectificador de media oda Como u diodo ideal uede mateer el flujo de corriete e ua sola direcció, se uede utilizar ara cambiar ua señal de ca a ua de cd. E la
Más detallesPropiedades molares parciales. Volumen molar parcial. En este capítulo veremos las propiedades de mezclas binarias no reactivas.
Priedades mlares arciales E este caítul verems las riedades de clas biarias reactivas. UNIDD 4: Mezclas simles Vlume mlar arcial Etal y agua s erfectamete miscibles etre sí. Si embarg al clar estas sustacias
Más detallesT o e r o ía í a d e d e C ol o a l s
Teoría de Cola Joé María Ferrer Caja Uiveridad Potificia Comilla Itroducció Cola: Cojuto de cliete e eera de recibir u ervicio Se roduce cuado lo cliete llega a u ervidor ocuado y ermaece e eera Teoría
Más detallesSistemas de control 67-22 Versión 2003 Tema Análisis de Respuesta en Frecuencia Sub - tema Diagramas Logarítmicos, Diagramas de Bode Volver
Págia de Sitema de cotrol 67- Verió 003 Tema Aálii de Repueta e Frecuecia Sub - tema Diagrama Logarítmico, Diagrama de Bode Volver La repueta de u itema, e etado etacioario, ate ua etrada iuoidal e la
Más detalles1. Conceptos Generales
Cocepto Geerale Defiicioe báica Sitema: arreglo, cojuto o colecció de compoete relacioado de maera que cotituya u todo Sitema de cotrol: arreglo de compoete coectado de maera tal que el arreglo e pueda
Más detallesCriterios de Convergencia
Semaa - Clase 3 0/0/0 Tema : Series Criterios de Covergecia La preguta que os plateamos es la siguite: Si hacemos que N etoces la suma N k= a k, tiee u límite? Existe alguas formas de averiguarlo, a pesar
Más detalles( ) 1.8 CRITERIOS DE CONVERGENCIA PARA SERIES (1.8_CvR_T_061, Revisión: , C8, C9, C10) INTRODUCCIÓN. Forma general de una serie: + a 1
.8 CRITERIOS DE COVERGECIA PARA SERIES (.8_CvR_T_6, Revisió: -9-6, C8, C9, C).8.. ITRODUCCIÓ. Forma geeral de ua serie: S = = a = a + a + a +...+ a Suma de térmios. Si es fiito, la suma (S ) tambié es
Más detallesRESUMEN DE RESULTADOS IMPORTANTES ACERCA DE SUCESIONES Y SERIES
RESUMEN DE RESULTADOS IMPORTANTES ACERCA DE SUCESIONES Y SERIES MATE 3032 - DR. UROYOÁN R. WALKER. Sucesioes Teorema.. Sucesioes mootóicas acotadas coverge. Ejemplo.2. Sea {a } la sucesió deida recursivamete
Más detallesUnidad 1: Las Ecuaciones Diferenciales y Sus Soluciones
Uidad : Las Ecuacioes Difereciales y Sus Solucioes. Itroducció. Tato e las ciecias como e las igeierías se desarrolla modelos matemáticos para compreder mejor los feómeos físicos. Geeralmete, estos modelos
Más detallesv. Ninguna de las anteriores se obtiene v. Ninguna de las anteriores
UPR Departamet de Ciecias Matemáticas RUM MATE 7 Primer Eame Parcial de septiembre de 009 Prfesr: Secció: Nmbre: # Estudiate: Istruccies: Lea cada preguta miucisamete. N se permite el us de librs i libretas.
Más detallesAPROXIMACIÓN DE FILTROS CAPÍTULO 2
APROXIMACIÓN DE FILTROS CAPÍTULO . Aproximacioes de Filtros E el capítulo se mecioaro los filtros ideales, e la realidad o se puede lograr ua aproximació ideal, por lo que los filtros reales sólo puede
Más detallesR. Urbán Introducción a los métodos cuantitativos. Notas de clase Sucesiones y series.
R. Urbá Itroducció a los métodos cuatitativos. Notas de clase Sucesioes y series. SUCESIONES. Ua sucesió es u cojuto umerable de elemetos, dispuestos e u orde defiido y que guarda ua determiada ley de
Más detalles6. Sucesiones y Series numéricas Sucesiones numéricas DEFINICIONES
6. Sucesioes y Series uméricas 6.. Sucesioes uméricas 6... DEFINICIONES Sucesioes de úmeros reales Se llama sucesió de úmeros reales a cualquier lista ordeada de úmeros reales: a, a 2, a 3,..., a,...,
Más detallesFILTROS ACTIVOS CAPÍTULO 3
FILTOS TIOS PÍTULO ealización ctiva en Matlab. Filtro ctivo. Lo filtro activo también tienen en u configuracione elemento paivo como capacitore, reitencia y elemento activo como el mplificador Operacional,
Más detallesTransformada Z. Transformada Z. Señales y sistemas discretos (1) Señales y sistemas discretos (2)
Trasformada Z La trasformada Z es u método tratar fucioes discretas e el tiempo El papel de la trasformada Z e sistemas discretos e el tiempo es similar al de la trasformada de Laplace e sistemas cotiuos
Más detallesSeñales y sistemas discretos (1) Transformada Z. Definiciones
Trasformada Z La trasformada Z es u método para tratar fucioes discretas e el tiempo El papel de la trasformada Z e sistemas discretos e el tiempo es similar al de la trasformada de Laplace e sistemas
Más detallesEl Transistor de Efecto de Campo (FET)
El Trasistor de Efecto de Camo (FET) J.I.Huirca, R.A. Carrillo Uiversidad de La Frotera. ecember 10, 2011 Abstract El FET es u disositivo activo que oera como ua fuete de corriete cotrolada or voltaje.
Más detallesINTEGRAL INDEFINIDA. MÉTODOS DE INTEGRACIÓN
Matemáticas II - º Bachillerato INTEGRAL INDEFINIDA. MÉTODOS DE INTEGRACIÓN Método de itegració por cambio de variable Cosiste e sustituir por ua fució adecuada para que la epresió resultate sea más secilla
Más detallesTests de Hipótesis basados en una muestra. ESTADÍSTICA (Q) 7. TESTS DE HIPÓTESIS PARA LA MEDIA DE UNA POBLACIÓN NORMAL CON VARIANZA DESCONOCIDA
ETADÍTICA (Q) 13 7. TET DE HIPÓTEI PARA LA MEDIA DE UNA POBLACIÓN NORMAL CON VARIANZA DECONOCIDA ea X1,..., X ua muetra aleatoria de ua població Normal co media = µ y variaza = σ, N(µ,σ ). upogamo ahora
Más detallesIDENTIFICACIÓN DE LA FUNCION DE TRANSFERENCIA USANDO EL DIAGRAMA DE BODE
IDENTIFICACIÓN DE LA FUNCION DE TRANSFERENCIA USANDO EL DIAGRAMA DE BODE Determiació de la fució de trasferecia de lazo abierto de u sistema a partir de la curva asitótica de magitud del Diagrama de Bode.
Más detallesSeñales de banda base (BB)
1.- INTRODUCCION A LOS SISTEMAS DE COMUNICACIONES a) Modelo de u sistema de comuicacioes Iformació de la fuete Trasmisor Receptor Destio Señales de bada base (BB) Voz aalógica co calidad telefóica Música
Más detallesAPUNTES DE FÍSICA I Profesor: José Fernando Pinto Parra UNIDAD 11 DINÁMICA DEL MOVIMIENTO ROTACIONAL
APUNTES DE FÍSICA I Profesor: José Ferado Pito Parra UNIDAD 11 DINÁMICA DEL MOVIMIENTO ROTACIONAL Cuado u objeto real gira alrededor de algú eje, su movimieto o se puede aalizar como si fuera ua partícula,
Más detallesInferencia estadística Tests de hipótesis
rbabilidades y Estadística Cmputació Facultad de Ciecias Exactas y Naturales. Uiversidad de Bues Aires Aa M. Biac y Elea J. Martíe 004 Iferecia estadística Tests de hipótesis Hasta ahra hems vist cm bteer,
Más detallesRespuesta en el tiempo de un Sistema de Control
Reueta e el tiemo e u Sitema e Cotrol La reueta e u itema e cotrol, o e u elemeto el itema, etá formaa e o arte: la reueta e etao etable y la reueta traitoria. La reueta traitoria e la arte e la reueta
Más detalles[e j N 2 e j N 2 ]...} (22)
Trasformadores multiseccioales de cuarto de oda. La teoría de reflexioes pequeñas descrita e la secció aterior se puede usar para aalizar trasformadores multiseccioales de u cuarto de oda. Cosidere la
Más detallesPrueba Integral Lapso / Área de Matemática Fecha: MODELO DE RESPUESTA (Objetivos del 01 al 11)
Prueba Itegral Lapso 016-1 175-176-177 1/7 Uiversidad Nacioal Abierta Matemática I (Cód 175-176-177) Vicerrectorado Académico Cód Carrera: 16 36 80 508 51 54 610 611 61 613 Fecha: 19 11 016 MODELO DE RESPUESTA
Más detallesPráctica de Laboratorio. Respuesta de los Instrumentos de Medida ante Distintas Señales de Tensión y Frecuencia.
Uiversidad Nacioal de Mar del lata. ráctica de Laboratorio ema: Respuesta de los Istrumetos de Medida ate Distitas Señales de esió y Frecuecia. Cátedra: Medidas Eléctricas I 3º año de la carrera de Igeiería
Más detallesMatemáticas II Bachillerato Ciencias y Tecnología 2º Curso. Sistemas de ecuaciones lineales Introducción
Uidad Sistemas de ecuacies lieales..1.- Itrducció.... - -..- Sistemas de ecuacies.... - -..1.- Ntacies.... - -...- Clasificació.... - 5 -...- Sistemas equivaletes.... - 5 -..- Discusió de sistemas. Terema
Más detallesBAFFLE INFINITO. Potencia Eléctrica y Eficiencia
9 0 04 CUL BAFFL INFINITO otecia léctrica y ficiecia La impedacia de u alto-parlate, italado e u bafle ifiito, depreciado g, la compoete o lieal de la reitecia de la bobia y u iductacia, puede er dada
Más detallesCapítulo II. Teoría de Filtros
apítulo II Teoría de Filtro apítulo II Teoría de Filtro E ete capítulo e preeta lo cocepto báico de lo cuale e debe teer coocimieto para eteder la teoría de lo filtro. Primero e da ua defiició de lo que
Más detallesMedida de la longitud de onda del láser con una regla Fundamento
Medida de la lgitud de da del láser c ua regla Fudamet Es psible medir la lgitud de da de la luz láser, utilizad cm red de difracció, ua regla graduada e medis milímetrs. Para ell, se hace icidir e direcció
Más detallesINTEGRAL INDEFINIDA. MÉTODOS DE INTEGRACIÓN 2 1+ x dx
INTEGRAL INDEFINIDA. MÉTODOS DE INTEGRACIÓN Método de itegració por cambio de variable Cosiste e sustituir por ua fució adecuada para que la epresió resultate sea más secilla de itegrar que la primera.
Más detallesEstructura de los Sólidos
Estructura de los Sólidos Materia Codesada: Este termio iclue tato a los sólidos como a los líquidos La gracias esta e que e ambos estados las iteraccioes etre átomos moléculas so suficietemete fuertes
Más detallesModelos de Producción de Voz
odelo de Producció de Voz Preetació baada e la iguiete Referecia: Jua Carlo Gómez [] Rabier L. & Juag B-H.. Fudametal of Seech Recogitio Pretice Hall.J. 993. [] Rabier L. & Juag B-H.. Seech Recogitio by
Más detallesAnálisis en el Dominio de la Frecuencia. Análisis en el Dominio de la Frecuencia. Sistemas de Control. Análisis en el Dominio de la Frecuencia
Aálisis e el Domiio de la Frecuecia Sistemas de Cotrol El desempeño se mide por características e el domiio del tiempo Respuesta e el tiempo es díficil de determiar aalíticamete, sobretodo e sistemas de
Más detallesSeries de Fourier Aplicación: Análisis de Señales
Series de Fourier Aplicació: Aálisis de Señales Jua E Dombald Estudiate de Igeiería Electróica Uiversidad Nacioal del Sur, Avda Alem 53, B8CPB Bahía Blaca, Argetia Juae_ce@hotmailcom Agosto Resume: E este
Más detallesMACROECONOMÍA III EL MODELO DE SOLOW
MACROECONOMÍA III E MODEO DE SOOW Blaca Sachez-Roble Equema de la preetació. Supueto del modelo. Dicuió 3. Implicacioe 4. co proreo técico Supueto:. Fució de producció: < < (). o idividuo ahorra ua taa
Más detallesCriterios de Convergencia
Semaa - Clase 3 7/09/08 Tema : Series. Itroducció Criterios de Covergecia Sólo podremos calcular la suma de alguas series, e la mayoría os será imposible y os tedremos que coformar co saber si coverge
Más detallesQué es la estadística?
Qué es la estadística? La estadística tiee que ver co la recopilació, presetació, aálisis y uso de datos para tomar decisioes y resolver problemas. Qué es la estadística? U agete recibe iformació e forma
Más detallesFiltro. k k. determinan la respuesta en frecuencia del filtro. Una señal x(n) que pase a través del sistema tendrá una salida Y ( ω)
Itroducció a los filtros digitales. Itroducció. El térmio FILTRO hace referecia a cualquier sistema que discrimia lo que pasa a su través de acuerdo co alguo de los atributos de la etrada. De acuerdo co
Más detallesAplicaciones de la Serie Fourier
Uiversidad de Satiago de Chile Autores: Miguel Martíez Cocha Facultad de Ciecia Carlos Silva Corejo Departameto de Matemática y CC Emilio Villalobos Marí Part I Aplicacioes de la Serie Fourier. Problema.
Más detallesProfr. Efraín Soto Apolinar. Área bajo una curva
Profr. Efraí Soto Apoliar. Área bajo ua curva Nosotros coocemos muchas fórmulas para calcular el área de diferetes figuras geométricas. Por ejemplo, para calcular el área A de u triágulo co base b altura
Más detallesConversión Analógico/Digital y Digital Analógica Autor: Ing. Alejandro J. Furfaro
UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. Departamet de Electróica Cátedra: Técicas Digitales II Cversió Aalógic/Digital y Digital Aalógica
Más detallesAnálisis de Señales en Geofísica
Aálisis de Señales e Geofísica 3 Clase Frecuecia de los Sistemas Lieales e Ivariates Facultad de Ciecias Astroómicas y Geofísicas, Uiversidad Nacioal de La Plata, Argetia Fucioes y Valores Propios Defiició:
Más detallesIntegral de una función
Itegral de ua fució Itegral de ua fució Los coceptos de primitiva e itegral idefiida La itegració de ua fució es el paso iverso a la derivació de ua fució. Para defiir correctamete la itegral de ua fució,
Más detallesPruebas de hipótesis para dos muestras.
Prueba de hiótei ara do muetra. Prueba de Hiótei ara do muetra grade, deviacioe etádar de la oblacioe deiguale. La roiedade de la Ditribució Normal o tambié umamete útile cuado queremo ecotrar i do cojuto
Más detallesINGENIERIA EN MECATRONICA
SISTEMAS DE COMUNICACIONES I INGENIERIA EN MECATRONICA SÉPTIMO SEMESTRE PROGRAMA DE ESTUDIOSItroducció a los sistemas de comuicacioes a. Matemáticas para comuicacioes i. Características de las señales
Más detallesSUCESIÓN. La colección de números que definen a una sucesión permite clasificar a éstas en:
UCEIÓN CPR. JORGE JUAN Xuvia-Naró Ua sucesió, (a ), de úmeros reales es ua fució que hace correspoder a cada úmero atural, excluido el cero, u úmero real, la cual viee defiida segú: f: N* R a a i a Número
Más detallesAnálisis en el Dominio del Tiempo para Sistemas Discretos
OpeStax-CNX module: m12830 1 Aálisis e el Domiio del Tiempo para Sistemas Discretos Do Johso Traslated By: Erika Jackso Fara Meza Based o Discrete-Time Systems i the Time-Domai by Do Johso This work is
Más detallesANÁLISIS DEL LUGAR GEOMÉTRICO DE LAS RAÍCES
CAPITULO 3 ANÁLISIS DEL LUGAR GEOMÉTRICO DE LAS RAÍCES 3. INTRODUCCIÓN La etabilidad relativa y la repueta tranitoria de un itema de control en lazo cerrado etán directamente relacionada con la localización
Más detalles1. Análisis de Sistemas Realimentados
Análii v2.doc 1 1. Análii de Sitema Realimentado 1. Análii de Sitema Realimentado 1 1.1. INTRODUCCIÓN... 2 1.2. ESTABILIDAD... 2 1.3. ESTRUCTURAS DE REALIMENTACIÓN... 3 1.3.1. Sitema Etable e Inetable...
Más detallesRecordemos el resultado que vimos en el contexto de Intervalos de Confianza
Tests ara la media cuad la variaza es desccida: ugams ahra que la variaza es desccida y csiderems las mismas hiótesis sbre µ. Recrdems el resultad que vims e el ctext de Itervals de Cfiaza Las sibles hiótesis
Más detallesFiltros Activos. Filtros Pasivos
Filtro Activo Joé Gómez Quiñone Filtro Paivo vi R k vo C n H ( w) r w c Joé Gómez Quiñone Función de Tranferencia Joé Gómez Quiñone Ventaja Filtro Paivo Barato Fácile de Implementar Repueta aproximada
Más detallesSolución: 0 y -25 Hz.
TEMA 2. CONVERSION AD/DA. 1. (apple)se tiee u proceso idustrial e el que al medir la tesió se tiee voltios (t e segudos); esta señal se muestrea co u periodo de 10 milisegudos. Determia de maera aalítica
Más detallesSucesiones de números reales Sucesiones convergentes: límite de una sucesión
Sucesioes de úmeros reales Sucesioes covergetes: límite de ua sucesió Tato e la educació secudaria obligatoria como e el bachillerato se habla poco de las sucesioes de úmeros reales. Si acaso se dedica
Más detallesTRABAJO PRÁCTICO N O 1. SÍNTESIS DE SEÑALES Y ANÁLISIS DE SISTEMAS
TRABAJO PRÁCTICO N O. SÍNTESIS DE SEÑALES Y ANÁLISIS DE SISTEMAS PARTE : SEÑALES Recomedacioes geerales: Utilice el comado stem para el graficado de las señales discretas. El uso de plot o se ajusta al
Más detallesLaboratorio de Vibraciones Mecánicas Departamento de Ingeniería Mecánica
Labratri de Vibracies Mecáicas Departamet de eiería Mecáica Vibració libre si amrtiuamiet de PARTCPACON 5% Práctica u sistema c u PRESENTACÓN 10% rad de libertad NVESTGACONES 10% CÁLCULOS Y DAGRAMAS 15%
Más detallesTécnicas de supresión de interferencias de banda angosta en sistemas multiusuario de banda ancha.
Gustavo J. Gozález Uiversidad Nacioal del Sur Departameto de Igeiería Eléctrica y Computadoras Bahía Blaca Becario Agecia Nacioal de Promoció Cietífica y Tecológica (1 er año). Técicas de supresió de iterferecias
Más detallesSobrantes de 2004 (Modelo 6) Soluciones Germán-Jesús Rubio Luna OPCIÓN A
IES Fc Ayala de Graada Sbrates de 004 (Mdel 6) Slucies Germá-Jesús Rubi Lua OPCIÓN A EJERCICIO 1_A (1 put) Dibuje la regió del pla defiida pr las siguietes iecuacies: x 3y -13; x + 3y 17, x + y 11; y 0.
Más detallesMódulo de Estadística. Tema 7 : Estimación paramétrica e Intervalos de confianza
Módulo de Etadítica Tema 7 : Etimació paramétrica e Itervalo de cofiaza Etimació U etimador e ua catidad umérica calculada obre ua muetra y que eperamo que ea ua buea aproximació de cierta catidad co el
Más detalleswww.abaco.com.ve www.abrakadabra.com.ve www.miprofe.com.ve Correo electrónico: josearturobarreto@yahoo.com
Autor: José Arturo Barreto M.A. Págias web: www.abaco.com.ve www.abrakadabra.com.ve www.miprofe.com.ve El cocepto de límite Correo electróico: josearturobarreto@yahoo.com Zeó de Elea (90 A.C) plateó la
Más detallesTransformada Z. Ejemplos. Ejemplos de cálculo [ ] = [ ] ( ) ( ) 1. Transformada Z. α = α α α si α. α α α
Trasformada Ejemplos Ejemplos de cálculo. Trasformada... Calcular la trasformada, por defiició, idicado la regió de coergecia p u [ ] h h p u cos u Solució: Para calcular la Trasformada por defiició, resulta
Más detallesSímbolo del inversor autónomo.
CAPITULO II TORIA D LOS INRSORS D TNSION Itroducció Los iversores de tesió so coversores estáticos, destiados a cotrolar el flujo de eergía eléctrica etre ua fuete de tesió cotiua y ua fuete de corriete
Más detallesTeoremas de convergencia. Integral sobre... Convergencia... Convergencia...
covergecia este capítulo teemos como objetivo demostrar las propiedades más importates de la Itegral de Lebesgue. teemos que demostrar todavía las propiedades fudametales de liealidad y aditividad respecto
Más detallesUNIVERSIDAD DE ANTIOQUIA SEMILLERO DE MATEMÁTICAS NIVEL11 TALLER N o 13 SUCESIONES. Agustín Luis Cauchy
UNIVERSIDAD DE ANTIOQUIA SEMILLERO DE MATEMÁTICAS NIVEL TALLER N o SUCESIONES Agustí Luis Cauchy Nació: agosto de 789 e París (Fracia) Murió: mayo de 857 e Sceaux (Paris-Fracia) Vida Laplace y Lagrage
Más detallesEstado gaseoso. Mezclas de gases ideales presión parcial de un gas en una mezcla de gases ideales ley de Dalton
Estado gaseoso Ecuació de estado de los gases perfectos o ideales Mezclas de gases ideales presió parcial de u gas e ua mezcla de gases ideales ley de Dalto Feómeos de disolució de gases e líquidos leyes
Más detallesV d o. Electrónica Analógica II Parte 3 Slew Rate (razón o velocidad de cambio)
Electróna nalóga Parte 3 Slew Rate (razón velcidad de cambi) Otr fenómen que puede causar la distrsión n-lineal cuand señales grandes de salida están presentes, es la limitación del slew rate. El slew
Más detalles