Conversión Analógico/Digital y Digital Analógica Autor: Ing. Alejandro J. Furfaro

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Conversión Analógico/Digital y Digital Analógica Autor: Ing. Alejandro J. Furfaro"

Transcripción

1 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. Departamet de Electróica Cátedra: Técicas Digitales II Cversió Aalógic/Digital y Digital Aalógica Autr: Ig. Alejadr J. Furfar Versió 3 Fecha de revisió: Octubre 1994 COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 1

2 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. 1_ COVESIÓ D/A 1.a_ Cversió Uiplar COVESIÓ A/D Y D/A Supógase que se desea trasfrmar u úmer biari de tres bits e ua tesió de salida prprcial. C tres bits teems ch úmers psibles de etrada: desde hasta 111, c l cual crrespderá ch valres diferetes de la tesió de salida. Si llamams V a la tesió de salida a fd de escala y la dividims e ch valres, llegams a cstruir el siguiete gráfic. V 7/8 Vr 6/8 Vr 5/8 Vr 4/8 Vr 3/8 Vr 2/8 Vr 1/8 Vr /8 Vr FIGUA 1 Así vems que puede alcazarse el valr V, si 7/8 del mism. bstate se adpta cm cveció tmar a V cm valr de fd de escala. Cm el valr del úmer de etrada jamás llegará a 2 ( = umer de bits ), ls puts de la curva de respuesta tederá a V si alcazarla. La expresió de la tesió de salida será: V = V 2 FUCIÓ TASFEECIA DEL COVESO Dde: es la catidad de bits que cmpe el úmer biari, y = j bj.2 j= dde b j = si el bit de rde j es y b j = 1 si el bit de rde j es 1. A ctiuació verems ls circuits para implemetar la Fució de Trasferecia. COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 1

3 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. 1.a.i_ CDA pr ed : b3 I3 b2 4 V b1 b 8 16 I V I FIGUA 2 El amplificadr peracial se cmprta cm u amperímetr ideal ( i, V prprcial a I ). Si b 3 está cerrada circula I 3. Si cierra b 2 circula I 2 = I 3 / 2. Si cierra b 1 circula I 1 = I 2 / 2 = I 3 / 4. Fialmete si cierra b circula I = I 1 / 2 = I 2 / 4 = I 3 / 8. Teied e cueta est, la crriete I será la suma de las cmpetes idividuales de las ramas que tega la llave b i cerrada. Etces: V = Ij. =.. j= j= Ij =. bv j. / j= j bj = llave abierta bj = 1 llave cerrada j = 2 j. ( Ej: bit2 j = 2 j j=2 = 2 2. = = 4) V. j 2 j= 2 j= 22 j= 2 2 j= bv j. bv j. bv j. V = j = j = =.. j per bj = ( úmer biari ) j=.2 lueg: bj. 2 j V = V 2 FUCIÓ TASFEECIA DEL COVESO Para garatizar que este circuit sufra crrimiets térmics, bastaría que tdas las variase prprcialmete c la temperatura de igual frma, ya que así la relació etre ellas se matedría cstate. Para que est se verifique, debería estar tdas cstruidas del mism material. E cversres de mas de 8 bits, se hace ya muy difícil COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 2

4 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. mateer esta cdició, ya que sería 256 para 8 bits, 51 para 9 bits, 124 para 1 bits, y así sucesivamete, l que implica el us de resistres de diferete cstitució, y e csecuecia la aparició de derivas térmicas. 1.a.ii_ CDA pr ed e md cmutació de crriete Se cmpe del siguiete circuit, tambié llamad escalera. Preseta 2 resistecias pr cada bit a cvertir ctra sl ua que preseta el aterir, per tiee ua gra vetaja: sl requiere ds valres de resistecia, c l cual elimia la prbabilidad de derivas térmicas V b b1 b2 b3 3 V ED FIGUA 3 Cada llave hace sumar ua cmpete de crriete prprcial a la etrada e pass de a ds. Para evaluar cada cmpete se aplica el terema de superpsició. b Activa: V 3 Thevei Vth th V th= th= th= th= Vth=V/2 Vth=V/4 Vth=V/8 Vth=V/16 V=V/16 COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 3

5 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. b1 Activa: V V Thevei b2 Activa: th= Vth=V/2 th= Vth=V/4 th= Vth=V/8 V1=V/8 V V Thevei th= Vth=V/2 th= Vth=V/4 th= Vth=V/8 V2=V/4 b3 Activa: V V Thevei th= Vth=V/2 V3 = V/2 Aplicad Superpsició: V = VV1V2V3 Supied activas tdas las llaves b i : V V V V V = bv j V =. j j= 2 Dde es el úmer de bits y b j = si la llave está iactiva y b j = 1 si está activa. Cm: j bj.2 = j= Etces: V. V = 2 COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 4

6 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. Que es la fució trasferecia del cversr 1.a.iii_ CDA pr ed e md cmutació de tesió Aplicad el terema de reciprcidad e el circuit aterir se deriva e este tr: I V FIGUA 4 1.a.iv_ CDA Pr Mdulació de ach de puls C tds ls circuits vists hasta aquí se tiee u prblema al itetar bteer buea precisió, ya que se requiere gra catidad de resistres de buea precisió (baja tleracia). Buscams u circuit de gra exactitud per c pcs elemets que pese e la precisió. La respuesta e este setid la da el CDA pr Mdulació de ach de puls. Se trata de u circuit c muy pcs elemets que ifluya e la precisió, per tiee ua desvetaja: al tratarse de u circuit secuecial, el tiemp de cversió resulta let. E ls circuits aterires, e cambi, la cversió era imediata. Su fuciamiet se basa e la siguiete filsfía: Se tiee ua da rectagular de amplitud y frecuecia fijas, per c su duty cicle ( ach del puls alt sbre el períd de la señal cmpleta ) variable. Se la hace pasar pr u filtr pasabajs para bteer e la salida su valr medi, que resulta prprcial al duty cicle. Pr l tat el prblema se resuelve geerad ua señal rectagular cuy ach de puls sea prprcial al úmer a cvertir. A ctiuació teems el circuit resultate: COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 5

7 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. V si x < V = { si x >= COMPAADO DE BITS V = V. / 2 COTADO Clk MODULO 2 FIGUA 4 E el mism mmet e que se iyecta el úmer e el cmparadr, se dispara el ctadr módul 2 ( = úmer de bits ). La salida del cmparadr será la resultate de la diferecia etre el úmer y la cueta. Cuad la cueta alcace al úmer la salida del cmparadr pasa al estad baj. Clk Supgams = 12 ( 11 2 )y = 4 bits: V(t) 12 Clk 4Clk Salida del Cversr FIGUA 5 El duty cicle será: δ = = 2 El valr medi de la señal viee dad pr : V = 1 T T f (t) dt V = V(t) dt = 1 2 V dt V dt = 1 2 dt = V. 2 Dde : 2 = δ COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 6

8 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. E uestr cas, pr trabajar c u peracial cectad e cfiguració iversra, teems: V V. = 2 1.b_ Cversió Biplar 1.b.i_Sig y Magitud El siguiete circuit básicamete realiza l siguiete: tds ls bits del úmer a cvertir, salv el mas sigificativ que idica su sig, se evía a u cversr uiplar de 1 bits c fd de escala V/2. MSB I /2 LSB I./2 /2 /2 V I./2 FIGUA 6 La salida de éste cversr se tma e frma rmal, ivertida segú sea ó 1 respectivamete el MSB del úmer a cvertir, c l cual tedrems: V V V < 2 2 COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 7

9 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. verflw egativ 4/8 V 3/8 V 2/8 V 1/8 V verflw psitiv FIGUA 7 1.b.i_Biari Desplazad L que teems aquí es u crrimiet de la represetació biaria de ls úmers, parecied más grades de l que realmete s. Si a ls úmers así desplazads se ls igresa e u CDA uiplar, se tedrá a su salida ua tesió desplazada de su valr real, c l cual para bteer su valr real habrá que quitarle el valr de ctiua que tiee e exces. El desplazamiet del úmer es 2 1, es decir, la mitad del máxim valr que puede adptar, pr l que el crrimiet es de mitad de escala,, e térmis de tesió, V /2, c l cual ccluims e que para bteer el verdader valr de la tesió de salida, habrá que restar V/2 a la de salida del cversr. C éstas csideracies, el diagrama e blques del circuit a utilizar es el siguiete: V LSB ed e abaic escalera de MSB 1 bits IA FIGUA 8 La red resistiva clca a la etrada del peracial ua tesió dada pr : COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 8

10 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. V th V. = 2 resultate de aplicar Thevei. La resistecia equivalete es: th = Pr l tat la crriete que va a circular pr la resistecia de realimetació del peracial, será la siguiete: V. 1 V I = Dde el primer térmi crrespde a la crriete que circula pr la resistecia equivalete a la red resistiva de etrada, y el segud a la que circula pr el resistr Cm V es el prduct de I pr la resistecia de realimetació del peracial, s queda: V V. V = 2 2 Cm es el úmer biari de etrada del cversr, V será V/2 para =, y V/2 para =2. Si quisiérams trabajar e cmplemet a 2 e lugar de biari desplazad, bastará c ivertir el bit mas sigificativ a la etrada. El siguiete gráfic muestra la salida para ambs tips de cversres biplares. 4/8 V 3/8 V (1) (11) (11) 2/8 V 1/8 V (111) () (1) (1) (11) /8 V verflw psitiv COMP. A 2 BIAIO DESPLAZADO 2/8 V 3/8 V 4/8 V FIGUA 9 COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 9

11 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. 1.c_ Errres e u CDA E la siguiete figura se represeta la trasferecia ideal de u CDA, uiédse tds ls puts c ua recta. Aalicems ls psibles errres e u CDA real. FS 7/8 Vr 6/8 Vr 5/8 Vr 4/8 Vr 3/8 Vr 2/8 Vr 1/8 Vr /8 Vr V CUVA DE TASFEECIA IDEAL (CTI) verflw FIGUA 1 E primer lugar, (Fig. 11) teems ls errres que itrduce el peracial pr cer u ffset, ls cuales prvca u desplazamiet de la recta de trasferecia hacia arriba hacia abaj de la ideal. Errr de Cer FS 7/8 Vr 6/8 Vr 5/8 Vr 4/8 Vr 3/8 Vr 2/8 Vr 1/8 Vr /8 Vr CT: CUVA DE TASFEECIA EAL V V FS CT CTI verflw /8 Vr 6/8 Vr 5/8 Vr 4/8 Vr 3/8 Vr 2/8 Vr 1/8 Vr /8 Vr CTI CT verflw EO DE CEO U OFFSET FIGUA 11 EO DE ESCALA FIGUA 12 FS 7/8 Vr 6/8 Vr 5/8 Vr 4/8 Vr 3/8 Vr 2/8 Vr 1/8 Vr /8 Vr V CTI CT verflw FS 7/8 Vr 6/8 Vr 5/8 Vr 4/8 Vr 3/8 Vr 2/8 Vr 1/8 Vr /8 Vr V CTI CT verflw EO DE LIEALIDAD FIGUA 13 GA EO DE LIEALIDAD FIGUA 14 COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 1

12 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. Además la resistecia de realimetació del peracial itrduce errres de gaacia si tiee el valr exact para garatizar gaacia uitaria, alterad la pediete de la respuesta cm bservams e la Fig. 12. Este errr se cce cm errr de escala. U errr mas grave es el de falta de liealidad, es decir, e alguas zas de la trasferecia la relació etre el úmer de etrada y la tesió de salida deja de ser estrictamete lieal (Fig. 13). El put mas crític de u cversr de abaic es el de put medi de escala, dde cambia de estad el bit mas sigificativ (pr ejempl, si =4 e el medi de la escala se prduce el cambi de 111 a 1), c l cual si existe ua pequeña diferecia e el valr de la resistecia de etrada de ese bit, aparecerá u errr de liealidad cm el de la Fig 13. Este errr puede ser ta grave que se arribe a ua situació cm la mstrada e la figura 14, la cual se demia pérdida de la mtía, es decir, para u úmer crrespda ua tesió V mer que para 1. 2_ COVESIÓ A/D E este cas se tedrá ua curva de trasferecia (Fig. 15), e dde la etrada será aalógica, es decir, ua tesió que se medirá cm fracció de V, y la salida será u úmer. La etrada será ctiua, es decir, pdrá adptar ifiits valres, mietras que la salida será discreta, pudied teer 2 valres diferetes, dde es el úmer de bits de salida. UMEO UMEO DIGITAL DE DIGITAL DE SALIDA 111 SALIDA TASFEECIA 1 TASFEECIA IDEAL IDEAL VALO OMAL 1 VALO OMAL CUATIZADO CUATIZADO ( LSB) 1 1 LSB 1 1 LSB 1/8FS 2/8FS 3/8FS 4/8FS 5/8FS 7/8FS 6/8FS FS 1/8FS 2/8FS 3/8FS 4/8FS 5/8FS 7/8FS 6/8FS FS ETADA AALOGICA OMALIZADA ETADA AALOGICA OMALIZADA A B FIGUA 15 La primer característica imprtate a defiir e u CAD es su reslució, es decir, cuat se puede distiguir perfectamete bie etre ds iveles csecutivs de la etrada. Esta reslució etre ls iveles de etrada fraccies de V, se traduce e última istacia e el úmer de bits a la salida. Pr ejempl, si se quisiera teer ua reslució de 1/1 de V se ecesitará teer =1 bits de salida, ya que 2 1 =124. E la Fig. 15 se ha graficad la curva de trasferecia de u CAD de 3 bits. Pr ser =3, el iterval de a V de la tesió de etrada se puede dividir e 8 partes iguales. E la misma figura se ha dibujad ds curvas de trasferecia reales, que depedied de la reslució del CAD se aprximará mas mes a la curva ideal. La curva A sigue la siguiete filsfía: mietras la tesió de etrada supere el valr fracció de V igual a j/2, la salida permaece e el valr j1. Es evidete que si la reslució crece excesivamete, se pdrá apreciar diferecia algua etre la escalera real y la recta ideal. Per puede verse que c la curva A, tambié llamada curva pr trucad, se cmete demasiad errr e su aprximació a la curva ideal, ya que pr ejempl, si teems 5.98/8 de V, la salida será 5 (11 biari), es decir que se truca recrta a la fracció de COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 11

13 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. etrada para utilizar sl el úmer eter de ctavs. Ua mejr aprximació es la curva B, tambié llamada curva pr redde, e dde dicha curva crta a la recta ideal e ds puts pr cada ctav de V : e.5 j /8 y e j/8 para j eter etre y 7. L meciad hasta ahra es l cceriete al primer errr e u CAD, el errr de cuatificació. La curva A tiee u errr de, 1 LSB, ya que uca está pr ecima del valr teóric, per sí está hasta 1 bit mes sigificativ pr debaj. Mietras que la curva B puede estar hasta ½ bit mes sigificativ pr ecima pr debaj, c l cual el errr será ± ½ LSB. Ls CAD tambié tiee ls errres que preseta ls CDA: cer u ffset, escala y liealidad, per existe tr errr e ls CAD que se debe a la variació de la tesió a la etrada del cversr durate el tiemp de cversió. E efect, la mayría de ls CAD s circuits secueciales, c l cual ecesitará de u tiemp T para cmpletar la cversió. Si la señal a cvertir es u ivel de ctiua, habrá prblemas, per si la señal es depediete del tiemp, pr ejempl ua seide, durate el tiemp T habrá variad, c l cual tedrems u ciert errr e su cversió. El prblema será mayr cuat mayres sea la amplitud y la frecuecia de la señal, ya que será mas rápidas sus variacies. Supgams ua seide de pulsació y amplitud V /2 y deseams saber cuat es l máxim que puede variar ésta señal durate el períd de cversió T. Derivad a la expresió de la señal de etrada respect del tiemp y bteied su máxim valr hallams la máxima pediete, que multiplicada pr T, s da la máxima variació de : ΔV Δt COVESOES A/D Y D/A d V V V. ω. T =..se( ωt ) =. ω.cs( ωt) Δmax = dt i Para que este errr sea despreciable, la variació máxima de V i debería ser mer al errr de cuatificació, es decir: V. ω max. T V 2 1 < T < = 2. ωmax. π. f Veams u ejempl. Supgams que se desea implemetar u CAD para u caal telefóic, c ua reslució de 8 bits, sied la máxima frecuecia psible, (debid a u filtr que la limita ) de 3,3 KHz. Segú el terema de yquist de la tería de la ifrmació, para pder recuperar ttalmete ua señal, se ecesita muestrearla e su cversió a ua frecuecia de pr l mes el dble de la máxima existete e esa señal. E la práctica, el valr 2 resulta isuficiete, y para el cas que s cupa de u caal telefóic, se realiza el muestre a ua frecuecia de 8 KHz. Debid a que la señal dura us 3 s, u esperaría teer que exigirle al CAD u tiemp de cversió de etre 5 y 1 s, per utilizad la fórmula aterir, para que el errr e la cversió sea mer que el de cuatificació, la cversió debe realizarse cm máxim e,38 s. Es decir, que se ecesita u circuit que trabaje a frecuecias del rde del MHz, habituales e vide, para cvertir ua señal de audi. Alg de destacar es que al realizarse el muestre a ua frecuecia de 8 KHz, es decir, cada 125 s, el cversr permaece iactiv 124,62 s de cada 125 s. Se verá mas adelate cm reslver este prblema. 2.a_ CAD pr aprximacies sucesivas E la figura 16, se bserva u diagrama e blques de u CAD pr aprximacies sucesivas. 12 max Ig. ALEJADO FUFAO

14 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. Csta de tres partes fudametales: u cmparadr, u CDA, y u registr de Aprximacies Sucesivas. El fuciamiet e blques, es el siguiete: El registr de Aprximacies Sucesivas recibe la rde de cversió (SOC = Start Of Cversi), presetad etces e su salida el úmer, el cual se cvierte a u valr de tesió pr medi del CDA, tesió que es cmparada c el valr de tesió de etrada a cvertir. La salida del cversr idica si se debe mdificar, si las tesies s iguales, que represeta e ese mmet el resultad buscad, tras l cual emite ua señal de fi de cversió ( EOC = Ed Of Cversi ). Observems el diagrama de fluj de la Fig 16 para estudiar mas detalladamete el cmprtamiet del registr de Aprximacies Sucesivas que es el crazó del A/D. Al recibir el SOC el SA ( Succesive Aprximati egister ), debe clcar e su salida el úmer crrespdiete a V / 2, es decir que pe e 1 el bit mas sigificativ de su salida, mateied al rest de ls bits e. Ese valr es cvertid e ua tesió V pr el CDA. El SA espera el resultad de la cmparació c la tesió de etrada. Si V < V i, el SA iterpreta que el úmer presete e su salida es pequeñ respect del ecesari, pr l tat, pe e 1 el bit de sigificació imediat iferir ( es decir, le suma a V /2, V /4 ). Si pr el ctrari, V >, el úmer a la salida, es excesiv, c l cual vuelve a cer el bit setead y pe a u el bit de sigificació imediat iferir ( Es decir, aula V /2 y prueba c V /4 ). La cversió fializa cuad el bit que se está mdificad es el LSB, es decir, cuad se ha aprximad el valr de c la reslució prpia del circuit. COMPAADO COMIEZO Vref POE E 1 EL MSB CDA < SALIDA DIGITAL V: > EPOE A CEO EL BIT ODE DE COVESIO SOC EGISTO DE APOXIMACIOES SUCESIVAS S.A.. FI DE COVESIO EOC Fue el LSB? O POE A 1 EL BIT DE SIGIFICACIO IMEDIATO IFEIO SI EOC FIGUA 16 Ests cversres tiee u tiemp de cversió del rde de 1 s. Hay trs métds que permite bteer cversres mas rápids y tambié mas lets, estad ls de Aprximacies Sucesivas e el cetr de la escala, tat e velcidad cm e precisió ( hasta 12 bits de reslució ). FI 2.b_ CAD pr arrastre COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 13

15 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. V CDA FS V SALIDA DIGITAL 6/8 4/8 COMPAADO 2/8 COTADO BIDIECCIOAL t 1=UP =DOW CLK FIGUA 17 E este circuit, existe ua rde de cmiez de cversió i señal de fi de cversió, si que ésta se realiza e frma ctiua, actualizádse su salida a cada istate, de tal frma que si tesió e su etrada varía c el tiemp, el cversr tratará de arrastrar su salida, siguied las variacies de su etrada. Csta de u ctadr bidireccial, u CDA y u cmparadr. Si supems que iicialmete el ctadr está e cm idica el gráfic de la Fig. 17, y clcams ua tesió V i e la etrada del cmparadr, cm ésta es mayr que la salida del CDA, a la salida del cmparadr habrá u 1 y el ctadr cmezará a ctar hacia arriba, hasta que a la salida del cmparadr haya u úmer tal que prvque ua tesió de salida del CDA mayr que la presete e la tra etrada del cmparadr, y fuerce u e la salida de éste, bligad al ctadr a ctar e frma descedete. Este prces se repite idefiidamete, lgrádse de esta frma que la salida del cmparadr siga a la tesió de etrada si la frecuecia de variació de la misma es muy elevada de md que supere la velcidad de cversió del CDA. 2.c_ CAD pr Multicmparació Cmparació Paralela. ("FLASH"). 7/8 V 6/8 V 5/8 V 4/8 V 3/8 V CODIFICADO CO PIOIDAD SALIDA DIGITAL 2/8 V 1/8 V COVESOES A/D Y D/A 2 1 COMPAADOES FIGUA 18 Ig. ALEJADO FUFAO 14

16 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. Este es el cversr mas rápid, c u tiemp de cversió del rde de ls s. Está cmpuest pr 2 1 cmparadres, sied la reslució (catidad de bits) y u cdificadr c priridad. El fuciamiet es el siguiete: supógase que es mayr que 3/8 de V y mer que 4/8 de V, etces ls primers cuatr cmparadres tedrá su salida e 1. Cm el cdificadr c priridad clca e su salida el códig de la etrada de mayr pes que esté e 1, e este cas será u 3. Es evidete que la limitació para este tip de circuits es la reslució, ya que pr ejempl, para = 8 se ecesita 255 cmparadres. Ua de las aplicacies de ls CAD es e vltímetrs digitales. Ests e geeral s de 3, 3,5, 4, y 4,5 dígits, para ls que se requiere ua reslució de 1, 11, 14, y 15 bits respectivamete. Ls ds primers se pdría implemetar c CAD pr Aprximacies Sucesivas, per ls ds últims está fuera de su alcace, y i pesar e u CAD flash. Si embarg, existe tra cuestió a aalizar: ls vltímetrs digitales, mide esecialmete tesies ctiuas, c l cual bastaría c que la cversió se realizase, pr ejempl, e 1 ms. Pr l tat, se verá a ctiuació algus métds que a csta de sacrificar velcidad, lgra ua cversió muy precisa. 2.d_ CAD pr Simple ampa. Este cversr trabaja pr métd idirect, es decir, trasfrma la tesió e u tiemp, y lueg digitaliza el tiemp. SOC V=V.t/C V = V.t/C V C HAB COTADO CLK EOC SALIDA DIGITAL Ped = V/C V t FIGUA 19 t (COT = ) De la Fig. 19, pdems aalizar el fuciamiet del circuit: cuad llega la rde de cmezar la cversió, se resetea el ctadr y se descarga el capacitr C; al desaparecer el puls de iici, a la salida del itegradr, se dispara ua rampa de pediete V / C, y cm al pricipi la amplitud de la rampa es mer que V i, la salida del cmparadr estará e 1, quedad el ctadr habilitad para ctar ls pulss del Clk, cmezad de este md a aumetar el valr. Cuad la amplitud de la rampa sea igual a V i, la salida del cmparadr será y el ctadr quedará blquead e el valr fial de, y e la salida del cversr habrá u 1 idicad el fi de la cversió. El tiemp que la rampa tarda e alcazar a V i (t), será prprcial a V i, y será él quie determie el tiemp de cueta. Pr l tat será: COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 15

17 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. = fck. t E el mmet e que la tesió de la rampa alcaza el mism valr que V i, se verifica la siguiete igualdad: Δt. V Δ C V t. C. = i =. V eemplazad t e la expresió de se tiee: = f ck.. C. V Observad esta última expresió, se desprede que la precisió de la cversió depede de umers factres, que s: la estabilidad de la frecuecia de clck fck, la estabilidad de la tesió de referecia V, y la estabilidad de la cstate de tiemp, es decir y C deberá ser de buea precisió. Además es evidete que si la señal ctiua V i tiee icrprad u pc de ripple, este circuit es capaz de rechazarl, ya que la medició depederá del put e que la rampa crte a V i. 2.e_ CAD pr Dble ampa. El CAD pr simple rampa presetaba ds prblemas: primer, rechazaba el zumbid que puede presetar la señal de etrada, y segud, su precisió depedía de demasiads parámetrs. Veams cm sluciar el primer prblema. Supgams que e lugar de trabajar directamete c la señal a medir, primer se la itegra. Si V i es ua señal de ctiua, su itegral será ua rampa, y además, si la itegració se efectúa durate u tiemp T cstate y ccid tal que sea múltipl de 2 ms ( períd de la señal de red de 5 Hz. ), la ctribució del zumbid de red que pueda estar presete e la rampa lueg de la itegració será ula, ya que habría tats semicicls psitivs cm egativs, c l cual se slucia el primer prblema. Para pder sluciar el segud icveiete, supgams que ua vez realizada la itegració de se pase a medir ua tesió patró V bie ccida. De esta frma, si hay variacies e la cstate C e la frecuecia de Clck, afectará a ambas medicies, de tal frma que es psible bteer la tesió icógita cmparad ambas medicies, e fució del valr de V e idepedietemete de C y fck. Ambas slucies se btiee c el CAD de dble rampa que se represeta e la siguiete figura: COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 16

18 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. ESET CLK V 1 C LOGICA DE COTOL ESET HAB. COTADO DE DIGITOS CAY SALIDA DIGITAL SOC ITEGADO COMPAADO EOC V V.t/C = V t/c Ped=/C Ped=V/C Ped='/C t t' T = cte. (ct = 1 ) t (ct = ) FIGUA 2 E ua primer etapa se itegra a la señal de etrada durate u tiemp cstate T, que será múltipl de 2 ms. Al fial de la itegració la amplitud de la rampa será prprcial a V i, de tal frma que si etces se cmieza a itegrar a V per c pediete egativa y cstate, el tiemp t que tarde e descargarse el capacitr C del itegradr, tambié será prprcial a V i, restad sl digitalizar dich tiemp. Est se realiza mediate el ctadr de dígits, que queda habilitad para ctar durate el tiemp t pr la lógica de ctrl. Per para que la cversió sea idepediete de fck, el tiemp T tambié tedría que ser múltipl de f ck. L que geeralmete hace es l siguiete: cuad la lógica de ctrl cmieza la itegració de, tambié hace que el ctadr cmiece a ctar ls pulss de clck. Cuad el ctadr llega a1 y emite u carry, la lógica de ctrl iterrumpe la itegració de V i y cmieza a itegrar V cmezad el ctadr uevamete a ctar ls pulss de clck, hasta que el cmparadr detecta el cruce pr cer de la rampa, mmet e el cual la lógica de ctrl blquea al ctadr y emite la señal de EOC. De l expuest surge que : 1 1 T = ; Δt = V T i ; f V = Δ t. f ck = V V i ck Se ve claramete que la precisió de la cversió depede exclusivamete de la estabilidad de V. E ls vltímetrs electróics, la rde de cversió, típicamete la etrega u astable cada, pr ejempl, 2 seguds, mietras que la señal de EOC se utiliza para revar la ifrmació e el display a través de latchs, que permaece blqueads mietras el cversr trabaja a fi de que la visualizació sea estable durate cada medició. COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 17

19 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. 2.f_ CAD pr Cversió TesióFrecuecia. COTADO Y SALIDA DIGITAL 1 C V V f LOGICA DE COTOL SOC ITEGADO COMPAADO EOC V V Ped=/C T T'<T t FIGUA 21 '> E el circuit mstrad e la Fig 21, l que esecialmete se hace es trasfrmar a la tesió de etrada V i, e ua señal de frecuecia igual a su amplitud y lueg digitalizar la frecuecia. Para cvertir la tesió e frecuecia, se itegra V i, c l cual se btiee ua rampa de pediete t / C. El cmparadr detecta cuad la amplitud de la rampa alcaza u valr de referecia V, istate e el cual descarga bruscamete al capacitr C, y da cmiez a ua ueva rampa, bteiédse e V ua señal diete de sierra, cuy períd es iversamete prprcial a : i T V = C V T V = V C i f 1 1 = f = T C V Para digitalizar la frecuecia, sl hace falta que u ctadr permaezca habilitad durate u tiemp patró Tp, para ctar ls pulss prveietes de la señal de frecuecia desccida debidamete cfrmads, bteied a la salida del ctadr el úmer = f.tp. = f. Tp = Tp C V Es de destacar que este circuit rechaza el zumbid de líea que pudiera haber e si se elige adecuadamete el tiemp de itegració de esta señal, per preseta el icveiete que la precisió de la cversió depede de muchs factres ( cm e el cas de la simple rampa ), existied trs métds mas cmplejs que sl depede de V. COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 18

20 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. 2.g_ CAD pr Carga Balaceada. V d ( cicl de servici ) f=d.f clk 1 1~2 1 2 C V V Vc D Q COTADO Y LOGICA DE COTOL SALIDA DIGITAL =f.tp ITEGADO COMPAADO =d.f Tp=d.f CLK CLK..T CLK =(2/1)..(/V)~/V SOC clk EOC 3V/4 V/2 t V Ped=/1C Ped=/1CV/2C~( V)/1C t Vc t Clk t Q t Q & Clk FIGUA 22 t 3_ SISTEMAS DE ADQUISICIÓ DE DATOS rmalmete ls cversres A/D frma parte de l que se demia Sistema de Adquisició de dats. Ests sistemas se cmpe de varis caales pr dde se tma diversas señales aalógicas, que lueg de ser acdiciadas se digitaliza. COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 19

21 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. Pre Amp Acdiciadr de señal 1 Gaacia Pre Amp Gaacia Acdiciadr de señal 1 MULTIPLEXO AALOGICO MUESTEO Y ETECIO CAD POT DE ETADA D A T A EOC SOC B 2 Pre Amp Acdiciadr de señal 2 S E L E C 1 1 POT DE SALIDA U S Gaacia FIGUA 23 La Figura 23 muestra el esquema de u Sistema de Adquisició de Dats. E ella se distigue ls pricipales cmpetes. rmalmete se utiliza traductres para geerar ua tesió eléctrica prprcial a algua magitud física. Esta señal etregada pr el traductr casi siempre es de baj ivel (es decir, mer a 1V). Pr l tat cada caal del Sistema de Adquisició de Dats psee ua etapa preamplificadra de gaacia ajustable de md de darle a la señal de etrada el ivel suficiete para ser prcesada pr el rest del sistema. Se bserva que a la salida del Pre Amplificadr, se dispe de ua etapa de Acdiciamiet de la señal. Su fució es filtrar y liealizar (de ser ecesari, de acuerd al traductr emplead) la señal de etrada. Cada caal igresa a ua etrada de u multiplexr aalógic. Este dispsitiv cceptualmete es idétic al multiplexr digital, salv que trabaja c señales aalógicas. Psee etradas de selecció a las que se evía el úmer biari crrespdiete a la etrada que se desea trasmitir. A la salida, tedrems la señal presete e la etrada selecciada. Etre la salida del Multiplexr y la etrada del cversr A/D, geeralmete se ecuetra u dispsitiv demiad Muestra y eteció (Sample ad Hld). La fució del mism csiste e muestrear el valr de tesió a cvertir y mateerl cstate a la etrada del cversr A/D. De este md durate el iterval de tiemp e que el cversr tme señal desde su etrada, ésta variará ctribuyed a la precisió de la cversió. Si el A/D utilizad fuese del tip de aprximacies sucesivas dble rampa, pr ejempl, la cdició de etrada cstate se tra crítica. E el primer ua etrada variable, además de demrar la cversió puede trar iexacta la salida. E el segud itrduce errres e la rampa de carga del capacitr a la tesió de etrada. Si el A/D termia la cversió ates de que la etrada varíe ±1/2 LSB, su salida es iexacta. E sítesis, ls circuits de muestra y reteció hace c las señales aalógicas, l que ls biestables tip D hace c las señales digitales. La Figura 24 muestra u circuit teóric de muestra y reteció y u gráfic de etrada y salida del mism. COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 2

22 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. TESIO C V S = SAMPLE H = HOLD S H S H S H S H S H FIGUA 24 TIEMPO Cuad cierra el iterruptr el circuit está e muestre (SAMPLE), y la tesió de salida V sigue a la etrada. Cuad se abre el iterruptr el circuit etra e md reteció (HOLD), y el capacitr matiee el valr de tesió que había a la etrada e el mmet e que se abrió el iterruptr idefiidamete hacied que la tesió de salida V permaezca cstate. Obviamete este circuit es teóric y sirve úicamete a efects de cmpreder el ccept de fuciamiet de u sistema de muestra y reteció. E la práctica, el iterruptr se implemeta mediate ua llave aalógica ctrlada pr ua señal digital. y se agrega separadres de muy alta impedacia de md que el capacitr ecuetre camis de "descarga rápida" y matega la tesió l mas cstate psible. La Figura 25 muestra u circuit práctic de muestra y reteció. A1 Iterruptr FET A2 V Ctrl S/H Excitació de Gate Capacitr de reteció FIGUA 25 A1 y A2 está e cfiguració gaacia uitaria. A1 preseta muy alta Impedacia a la etrada y muy baja a la salida. De este md carga al Multiplexr aalógic y permite que el capacitr se cargue muy rápidamete al cerrarse el iterruptr (saturar el FET), mediate ua tesió V e Ctrl S/H. Cuad el iterruptr se abre (5v e ctrl S/H, para per al crte al FET), el capacitr queda descectad de la etrada teied cm úic circuit de descarga psible la Impedacia de etrada de A2, que es muy elevada. Est permite que se prduzca descarga apreciable durate el iterval de reteció. 4_COEXIO DE COVESOES A/D Y D/A A U µp. Para fializar, resta slamete aalizar cm cectar u cversr c u micrprcesadr. COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 21

23 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. Desde este put de vista pdems clasificar a ls cversres e ds categrías: Cmpatibles c el bus de u µp y cmpatibles c el bus de u µp. Ls cversres A/D cmpatibles c el bus de u µp cumple ls siguietes requisits: * Latchea iteramete sus salidas. * Salidas threestate. * E cas de ser de mas de 8 bits, psee ua ds líeas para selecciar byte alt y byte baj de md de pder leer la salida e ds psicies de E/S. Ls cversres D/A cmpatibles c el bus de u µp cumple ls siguietes requisits: * Latchea iteramete sus etradas. * Etradas threestate. * E cas de ser de mas de 8 bits, psee ua ds líeas para selecciar byte alt y byte baj de md de pder escribir el valr a cvertir a señal aalógica e ds psicies de E/S. Est permite cectar a ambs cversres a u µp e frma directa, si ecesidad de utilizar prts de E/S. El µp ls trata cm prts de E/S cmues y crrietes. E la Fig. 26 se muestra ls termiales de u A/D de 12 bits cmpatible c bus de µp. HBE y LBE trabaja de Chip Select, para ls bytes alt y baj respectivamete de la salida del cversr. Así maejad cveietemete la lógica de decdificació de E/S, el µp "ve" al A/D cm ds prts de E/S. Bus de Dats Líeas de CS D D7 D8 D12 HBE LBE D Cmetari [U1]: Págia: 22 FIGUA 26 Obsérvese e la figura aterir que las líeas crrespdietes a ls bits mas sigificativs se slapa c el byte baj, de md de cectarse a u bus de 8 bits. Est se debe a la vetaja de teer salidas threestate. De este md c u baj e LBE, se vuelca al bus la parte baja de la salida, y c u baj e HBE se vuelca, e este cas, ls cuatr bits mas sigificativs de la salida e el ibble baj del bus y e el ibble alt, "basura". Est COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 22

24 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. a ivel de sftware, implica ds lecturas de E/S csecutivas, a las direccies dadas pr la lógica de decdificació. ada impide que u µp trabaje c cversres cmpatibles c u bus, per debe tmarse la precaució de utilizar prts etre el µp y el cversr, ya que al teer ests cversres las prpiedades citadas aterirmete, (salidas latcheadas y threestate, etc.) existe la psibilidad de cexió directa. Si el cversr cmpatible tuviese mas de 8 bits, se debe prveer u dble latchead, cm se muestra e la siguiete figura. CS 1 LE OE D LATCH LATCH OE LE D 7 CS 3 D/A V OE LE D 8 LATCH LATCH D 11 CS 2 LE OE FIGUA 27 Cm puede verse e la Fig. 27 se trabaja c ds etapas de latche. La razó es, que si el bus del micrprcesadr es de 8 bits, ls ds latches se escribirá a la vez, c l cual, si se utilizace ua sla etapa de latches, el dat llegará e ds tiemps al cversr, y de este mddurate u tiemp se tedrá ua salida erróea. El bjetiv de la seguda etapa es justamete, al teer sus ds Lath Eable juts, pasar el dats de 12 bits de ua sla vez al cversr. El Latch Eable de esta seguda etapa, se puede maejar c u CS separad (CS3 e la figura), bié c ua líea de salida del latch, que maeja las líeas de dats D8 a D11 (Líea putada e la figura). COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 23

25 UIVESIDAD TECOLOGICA ACIOAL FACULTAD EGIOAL BS. AS. AEXO I Cversres Cmerciales. Tips y características Geerales: Cversres D/A. Cversres A/D. COVESOES A/D Y D/A Ig. ALEJADO FUFAO 24

Medida de la longitud de onda del láser con una regla Fundamento

Medida de la longitud de onda del láser con una regla Fundamento Medida de la lgitud de da del láser c ua regla Fudamet Es psible medir la lgitud de da de la luz láser, utilizad cm red de difracció, ua regla graduada e medis milímetrs. Para ell, se hace icidir e direcció

Más detalles

R 1º) La conexión de los R N 2. En los dos casos las S. T Para calcular el flujo máximo se utilizará la expresión: U1ef

R 1º) La conexión de los R N 2. En los dos casos las S. T Para calcular el flujo máximo se utilizará la expresión: U1ef Máquias Eléctricas 5º Curs Mecáics Máquias iversidad de Ovied Dpt. de geiería Eléctrica EJERCCO Nº 4 TEMA V: Trasfrmadres trifásics OBJETVOS: Circuit equivalete del trasfrmadr trifásic valració de pérdidas

Más detalles

GUIAS DE ACTIVIDADES Y TRABAJO PRACTICO N

GUIAS DE ACTIVIDADES Y TRABAJO PRACTICO N GUIA DE TRABAJO PRACTICO Nº PAGINA Nº 69 GUIAS DE ACTIVIDADES Y TRABAJO PRACTICO N 4 OBJETIVOS: Lgrar que el Alum: Iterprete el ccept de Dierecial Resuelva ejercicis y prblemas de aplicació. CONTENIDOS:

Más detalles

Sobrantes de 2004 (Modelo 6) Soluciones Germán-Jesús Rubio Luna OPCIÓN A

Sobrantes de 2004 (Modelo 6) Soluciones Germán-Jesús Rubio Luna OPCIÓN A IES Fc Ayala de Graada Sbrates de 004 (Mdel 6) Slucies Germá-Jesús Rubi Lua OPCIÓN A EJERCICIO 1_A (1 put) Dibuje la regió del pla defiida pr las siguietes iecuacies: x 3y -13; x + 3y 17, x + y 11; y 0.

Más detalles

v. Ninguna de las anteriores se obtiene v. Ninguna de las anteriores

v. Ninguna de las anteriores se obtiene v. Ninguna de las anteriores UPR Departamet de Ciecias Matemáticas RUM MATE 7 Primer Eame Parcial de septiembre de 009 Prfesr: Secció: Nmbre: # Estudiate: Istruccies: Lea cada preguta miucisamete. N se permite el us de librs i libretas.

Más detalles

Analisis y modelos a pequeña señal del transistor

Analisis y modelos a pequeña señal del transistor Aalisis y mdels a pequeña señal del trasistr. arrill, J.I. Huirca Abstract Ls BJT y FET s mdelads usad redes de ds puertasa a través de parámetrs h ó Y respectivamete. Para cada el BJT e base cmú, clectr

Más detalles

Matemáticas II Bachillerato Ciencias y Tecnología 2º Curso. Sistemas de ecuaciones lineales Introducción

Matemáticas II Bachillerato Ciencias y Tecnología 2º Curso. Sistemas de ecuaciones lineales Introducción Uidad Sistemas de ecuacies lieales..1.- Itrducció.... - -..- Sistemas de ecuacies.... - -..1.- Ntacies.... - -...- Clasificació.... - 5 -...- Sistemas equivaletes.... - 5 -..- Discusió de sistemas. Terema

Más detalles

3. Estabilidad de sistemas discretos.

3. Estabilidad de sistemas discretos. SISEMAS DE CONROL APLICADO - Capítul 3 - pág. 3-3. Estabilidad de sistemas discrets. 3.. Discretizació de sistemas ctius. 3... Cversió a ecuació de diferecias de la ecuació diferecial de u elemet ctiu.

Más detalles

El Teorema de Taylor

El Teorema de Taylor El Terema de Taylr Itrducció La recta tagete La parábla tagete Ls ceicietes de u plii e térmis de sus derivadas El Terema de Taylr Cálcul de aprimacies y estimació del errr Aplicació a Máims y Míims Ejercicis

Más detalles

LA INTEGRAL DEFINIDA Y LA INTEGRAL INDEFINIDA

LA INTEGRAL DEFINIDA Y LA INTEGRAL INDEFINIDA LA INTEGRAL DEFINIDA Y LA INTEGRAL INDEFINIDA Aterirmete se ha ich que la itegral efiia equivale a ectrar el valr el área cmpreia etre la gráfica e ua fució y el eje, la cual puee ser calculaa pr mei el

Más detalles

Conocer la definición de derivada y su interpretación geométrica. Calcular derivadas de funciones elementales utilizando las siguientes técnicas:

Conocer la definición de derivada y su interpretación geométrica. Calcular derivadas de funciones elementales utilizando las siguientes técnicas: Igeiería de Telecmuicació Fudamets Matemátics I Tería: Fucies de ua variable Objetivs: Ccer la defiició de derivada y su iterpretació gemétrica. Calcular derivadas de fucies elemetales utilizad las siguietes

Más detalles

(10K) (12K) (470) (c) A v = 190 (d) f c = 53 MHz

(10K) (12K) (470) (c) A v = 190 (d) f c = 53 MHz 3. AMPIFICADORES Y MEZCADORES 1. E el circuito de la figura: a) Determiar el puto de trabajo de ambos BJT. b) Represetar el circuito e pequeña señal idicado los valores de cada elemeto. c) Hallar la gaacia

Más detalles

Prueba Integral Lapso / Área de Matemática Fecha: MODELO DE RESPUESTA (Objetivos del 01 al 11)

Prueba Integral Lapso / Área de Matemática Fecha: MODELO DE RESPUESTA (Objetivos del 01 al 11) Prueba Itegral Lapso 016-1 175-176-177 1/7 Uiversidad Nacioal Abierta Matemática I (Cód 175-176-177) Vicerrectorado Académico Cód Carrera: 16 36 80 508 51 54 610 611 61 613 Fecha: 19 11 016 MODELO DE RESPUESTA

Más detalles

R V R R V. Electrónica Analógica II Parte 2 El Amplificador Sumador y Sustractor (Diferencial). El amplificador sumador

R V R R V. Electrónica Analógica II Parte 2 El Amplificador Sumador y Sustractor (Diferencial). El amplificador sumador Electróica Aalógica Parte El Amplificadr Sumadr y Sutractr (Diferecial). El amplificadr umadr am a aalizar el circuit de la figura 8(a), dde e tiee ua reitecia f de retralimetació egativa, y tambié teem

Más detalles

Preguntas más Frecuentes: Tema 2

Preguntas más Frecuentes: Tema 2 Pregutas más Frecuetes: Tema 2 Pulse sobre la preguta para acceder directamete a la respuesta 1. Se puede calcular la media a partir de las frecuecias absolutas acumuladas? 2. Para calcular la media aritmética,

Más detalles

Teorema del Muestreo

Teorema del Muestreo Teorema del Muestreo Dr. Luis Javier Morales Medoza Procesamieto Digital de Señales Departameto de Maestría DICIS - UG Ídice 1.1. Itroducció 1.2. Coversió aalógico-digital y digital-aalógico 1.3. Proceso

Más detalles

1. Diagramas Frecuenciales Respuesta en Frecuencia 2

1. Diagramas Frecuenciales Respuesta en Frecuencia 2 04 a Diagramas Frecueciales.doc 1 1. Diagramas Frecueciales 1. Diagramas Frecueciales 1 1.1.1. Respuesta e Frecuecia 1.. Presetació de la Respuesta e Frecuecia - Diagramas de Bode 8 1..1. Caso Particular:

Más detalles

Tema 7. ESTIMACIÓN POR INTERVALO.

Tema 7. ESTIMACIÓN POR INTERVALO. Estadística Tema 7 Curs 006/07 Objetivs Ccepts: Tema 7 ETIMACIÓN POR INTERVALO Ccer ls siguietes mdels de prbabilidad: Chi-cuadrad, t-tudet, F-edecr De cada u de ells: * Defiició e fució de tras variables

Más detalles

El circuito NE565 un PLL de propósito general. Su diagrama de bloques y patillado se muestra en la siguiente figura.

El circuito NE565 un PLL de propósito general. Su diagrama de bloques y patillado se muestra en la siguiente figura. Práctica : PLL. Itroducció E esta práctica se utilizará el circuito NE565. Es u bucle de egache e fase moolítico co márgees de fucioamieto que llega hasta los 5 Khz. para el NE565. El PLL respode a u diagrama

Más detalles

Composición de fundamental con tercera armónica Onda fundamental. Onda resultante

Composición de fundamental con tercera armónica Onda fundamental. Onda resultante Fució POLARMÓNCAS ENSONES Y CORRENES POLARMÓNCAS 7. troducció E los aálisis ateriores, hemos trabajado co geeració de tesioes alteras del tipo seoidal, y circuitos co características lieales, lo cual se

Más detalles

Problemas de Introducción al Procesado digital de Señales. Boletín 1.

Problemas de Introducción al Procesado digital de Señales. Boletín 1. Problemas de Itroducció al Procesado digital de Señales. Boletí. Se tiee la señal aalógica t e segudos t se 5 π t + cos 5 π t se 5 π t se muestrea co ua frecuecia de 5 H. Determia la señal obteida al hacer

Más detalles

Números complejos. .a C ib/ C.c C id/ D a C c C i.b C d/.a C ib/.c C id/ D ac bd C i.ad C bc/

Números complejos. .a C ib/ C.c C id/ D a C c C i.b C d/.a C ib/.c C id/ D ac bd C i.ad C bc/ Númers cmplejs El cjut frmad pr tds ls úmers de la frma acib, dde a y b s úmers reales, c las peracies de adició y prduct defiidas pr: 1/100.a C ib/ C.c C id/ D a C c C i.b C d/.a C ib/.c C id/ D ac bd

Más detalles

TRABAJO PRÁCTICO N O 1. SÍNTESIS DE SEÑALES Y ANÁLISIS DE SISTEMAS

TRABAJO PRÁCTICO N O 1. SÍNTESIS DE SEÑALES Y ANÁLISIS DE SISTEMAS TRABAJO PRÁCTICO N O. SÍNTESIS DE SEÑALES Y ANÁLISIS DE SISTEMAS PARTE : SEÑALES Recomedacioes geerales: Utilice el comado stem para el graficado de las señales discretas. El uso de plot o se ajusta al

Más detalles

Análisis de Señales y Sistemas Digitales. Concepto Algoritmo Implementación

Análisis de Señales y Sistemas Digitales. Concepto Algoritmo Implementación Aálisis de Señales y Sistemas Digitales FFT Cocepto Algoritmo Implemetació 2010 FFT Trasformada Rápida de Fourier Cocepto La trasformada rápida de fourier (FFT) es u algoritmo que permite él cálculo eficiete

Más detalles

Tema 6. ESTIMACIÓN PUNTUAL.

Tema 6. ESTIMACIÓN PUNTUAL. Estadística Tema 6 Curs 006/07 Tema 6. ESTIMACIÓN PUNTUAL. Objetivs Ccepts: Cmpreder y distiguir ls siguietes ccepts: muestra aleatria simple estadístic estimadr de u parámetr estimació de u parámetr estimadr

Más detalles

SESIÓN 8 DESCRIPCIONES DE UNA RELACIÓN

SESIÓN 8 DESCRIPCIONES DE UNA RELACIÓN SESIÓN 8 DESCRIPCIONES DE UNA RELACIÓN I. CONTENIDOS: 1. Regresió lieal simple.. Iterpretació de gráficas de regresió. 3. Cálculo de coeficiete de correlació. 4. Iterpretació del coeficiete de correlació.

Más detalles

R. Urbán Introducción a los métodos cuantitativos. Notas de clase Sucesiones y series.

R. Urbán Introducción a los métodos cuantitativos. Notas de clase Sucesiones y series. R. Urbá Itroducció a los métodos cuatitativos. Notas de clase Sucesioes y series. SUCESIONES. Ua sucesió es u cojuto umerable de elemetos, dispuestos e u orde defiido y que guarda ua determiada ley de

Más detalles

4.- Aproximación Funcional e Interpolación

4.- Aproximación Funcional e Interpolación 4- Aproximació Fucioal e Iterpolació 4 Itroducció Ua de las mayores vetajas de aproximar iformació discreta o fucioes complejas co fucioes aalíticas secillas, radica e su mayor facilidad de evaluació y

Más detalles

Ejercicios Resueltos ADC / DAC

Ejercicios Resueltos ADC / DAC Curso: Equipos y Sistemas de Cotrol Digital Profesor: Felipe Páez M. Programa: Automatizació, espertio, 010 Problemas Resueltos: Ejercicios Resueltos ADC / DAC ersió 1.1 1. Se tiee u DAC ideal de 10 bits,

Más detalles

LECTURA 08: PRUEBA DE HIPOTESIS (PARTE II) TEMA 17: PRUEBA DE HIPOTESIS PARA LA PROPORCION POBLACIONAL

LECTURA 08: PRUEBA DE HIPOTESIS (PARTE II) TEMA 17: PRUEBA DE HIPOTESIS PARA LA PROPORCION POBLACIONAL LECTURA 8: RUEBA DE HIOTESIS (ARTE II) TEMA 17: RUEBA DE HIOTESIS ARA LA ROORCION OBLACIONAL 1 INTRODUCCION Muchas decisies e el área ecómic fiacier depede de la prprció prcetaje de la pblació que se ajusta

Más detalles

SUCESIÓN. La colección de números que definen a una sucesión permite clasificar a éstas en:

SUCESIÓN. La colección de números que definen a una sucesión permite clasificar a éstas en: UCEIÓN CPR. JORGE JUAN Xuvia-Naró Ua sucesió, (a ), de úmeros reales es ua fució que hace correspoder a cada úmero atural, excluido el cero, u úmero real, la cual viee defiida segú: f: N* R a a i a Número

Más detalles

Ejercicio 1. Calcule y grafique la densidad espectral de potencia de la salida del filtro y el valor de potencia total. Ejercicio 2.

Ejercicio 1. Calcule y grafique la densidad espectral de potencia de la salida del filtro y el valor de potencia total. Ejercicio 2. Guía de Ejercicios Ejercicio El circuito RC de la figura es excitado por ua señal de ruido blaco co desidad espectral de potecia costate e igual a N /. R w(t) C v(t) Calcule y grafique la desidad espectral

Más detalles

Problemas de Estimación de Una y Dos Muestras. UCR ECCI CI-1352 Probabilidad y Esradística Prof. M.Sc. Kryscia Daviana Ramírez Benavides

Problemas de Estimación de Una y Dos Muestras. UCR ECCI CI-1352 Probabilidad y Esradística Prof. M.Sc. Kryscia Daviana Ramírez Benavides Problemas de Estimació de Ua y Dos Muestras UCR ECCI CI-35 Probabilidad y Esradística Prof. M.Sc. Kryscia Daviaa Ramírez Beavides Iferecia Estadística La teoría de la iferecia estadística cosiste e aquellos

Más detalles

Análisis de Señales en Geofísica

Análisis de Señales en Geofísica Aálisis de Señales e Geofísica 3 Clase Frecuecia de los Sistemas Lieales e Ivariates Facultad de Ciecias Astroómicas y Geofísicas, Uiversidad Nacioal de La Plata, Argetia Fucioes y Valores Propios Defiició:

Más detalles

2 Conceptos básicos y planteamiento

2 Conceptos básicos y planteamiento ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA: DOS VARIABLES Juliá de la Horra Departameto de Matemáticas U.A.M. 1 Itroducció E muchos casos estaremos iteresados e hacer u estudio cojuto de varias características de ua població.

Más detalles

Solución: 0 y -25 Hz.

Solución: 0 y -25 Hz. TEMA 2. CONVERSION AD/DA. 1. (apple)se tiee u proceso idustrial e el que al medir la tesió se tiee voltios (t e segudos); esta señal se muestrea co u periodo de 10 milisegudos. Determia de maera aalítica

Más detalles

Diagramas de Bode. Respuesta En Frecuencia

Diagramas de Bode. Respuesta En Frecuencia Diagramas de Bode Respuesta E Frecuecia Ig. William Marí Moreo Geeralidades Es u diagrama asitótico: se puede aproximar fácilmete trazado líeas rectas (asítotas). Preseta la respuesta de Magitud y Fase

Más detalles

LÍMITES DE FUNCIONES REALES CON TENDENCIA A REAL

LÍMITES DE FUNCIONES REALES CON TENDENCIA A REAL INSTITUCION EDUCATIVA LA PRESENTACION NOMBRE ALUMNA: AREA : MATEMÁTICAS ASIGNATURA: MATEMÁTICAS DOCENTE: JOSÉ IGNACIO DE JESÚS FRANCO RESTREPO TIPO DE GUIA: CONCEPTUAL - EJERCITACION PERIODO GRADO N FECHA

Más detalles

Estado gaseoso. Mezclas de gases ideales presión parcial de un gas en una mezcla de gases ideales ley de Dalton

Estado gaseoso. Mezclas de gases ideales presión parcial de un gas en una mezcla de gases ideales ley de Dalton Estado gaseoso Ecuació de estado de los gases perfectos o ideales Mezclas de gases ideales presió parcial de u gas e ua mezcla de gases ideales ley de Dalto Feómeos de disolució de gases e líquidos leyes

Más detalles

MODELO PARA EL ESTUDIO DEL REEMPLAZO DE UN EQUIPO PRODUCTIVO

MODELO PARA EL ESTUDIO DEL REEMPLAZO DE UN EQUIPO PRODUCTIVO FACULTAD DE INGENIERIA ESCUELA DE INGENIERIA MECANICA MODELO PARA EL ESTUDIO DEL REEMPLAZO DE UN EQUIPO PRODUCTIVO FERNANDO ESPINOSA FUENTES Necesidad del reemplazo. Si se matiee u riesgo durate u tiempo

Más detalles

M arcelo, de vez en vez, usa una reata de 10 m de largo y 2 cm de grueso para

M arcelo, de vez en vez, usa una reata de 10 m de largo y 2 cm de grueso para GEOMETRÍA, TRIGONOMETRÍA Y SERIES Tema 4 Series uméricas M arcelo, de vez e vez, usa ua reata de 10 m de largo y cm de grueso para medir el cotoro de los terreos que fumiga. Para que la reata que usa o

Más detalles

Planificación contra stock

Planificación contra stock Plaificar cotra stock 5 Plaificació cotra stock Puede parecer extraño dedicar u tema al estudio de métodos para plaificar la producció de empresas que trabaja cotra stock cuado, actualmete, sólo se predica

Más detalles

14.1 Comprender los exponentes racionales y los radicales

14.1 Comprender los exponentes racionales y los radicales Nombre Clase Fecha 14.1 Compreder los expoetes racioales y los radicales Preguta esecial: Cómo se relacioa los radicales co los expoetes racioales? Resource Locker Explorar 1 Compreder los expoetes de

Más detalles

ITM, Institución universitaria. Guía de Laboratorio de Física Mecánica. Práctica 3: Teoría de errores. Implementos

ITM, Institución universitaria. Guía de Laboratorio de Física Mecánica. Práctica 3: Teoría de errores. Implementos ITM, Istitució uiversitaria Guía de Laboratorio de Física Mecáica Práctica 3: Teoría de errores Implemetos Regla, balaza, cilidro, esfera metálica, flexómetro, croómetro, computador. Objetivos E esta práctica

Más detalles

UNIDAD 1 Ecuaciones Diferenciales de Primer Orden

UNIDAD 1 Ecuaciones Diferenciales de Primer Orden UNIDAD UNIDAD Ecuacioes Difereciales de Primer Orde Defiició lasificació de las Ecuacioes Difereciales Ua ecuació diferecial es aquélla que cotiee las derivadas o difereciales de ua o más variables depedietes

Más detalles

Imposiciones y Sistemas de Amortización

Imposiciones y Sistemas de Amortización Imposicioes y Sistemas de Amortizació La Imposició u caso particular de reta e el cual cada térmio devega iterés (simple o compuesto) desde la fecha de su aboo hasta la fecha fial. Imposicioes Vecidas

Más detalles

El amplificador operacional como generador de tensión diferencial -voltaje controlado

El amplificador operacional como generador de tensión diferencial -voltaje controlado Diapositiva 1 El amplificador operacioal como geerador de tesió diferecial -voltaje cotrolado Los amplificadores operacioales so amplificadores difereciales de alto redimieto. Tiee etradas de bucle cerrado

Más detalles

SUCESIONES Y SERIES Una sucesión es un conjunto de números ordenados bajo cierta regla específica. 7, 10, 13, 16, 19, 22, 25,...

SUCESIONES Y SERIES Una sucesión es un conjunto de números ordenados bajo cierta regla específica. 7, 10, 13, 16, 19, 22, 25,... SUCESIONES Y SERIES. Ua sucesió es u cojuto de úmeros ordeados bajo cierta regla específica. E muchos problemas cotidiaos se preseta sucesioes, como por ejemplo los días del mes, ya que se trata del cojuto

Más detalles

DISTRIBUCION DE FRECUENCIA (DATOS AGRUPADOS)

DISTRIBUCION DE FRECUENCIA (DATOS AGRUPADOS) Los valores icluidos e u grupo de datos usualmete varía e magitud; alguos de ellos so pequeños y otros so grades. U promedio es u valor simple, el cual es cosiderado como el valor más represetativo o típico

Más detalles

IES Fco Ayala de Granada Sobrantes de 2002 (Modelo 3 Junio) Solución Germán-Jesús Rubio Luna

IES Fco Ayala de Granada Sobrantes de 2002 (Modelo 3 Junio) Solución Germán-Jesús Rubio Luna IES Fco Ayala de Graada Sobrates de 2002 (Modelo 3 Juio) Solució Germá-Jesús Rubio Lua OPCIÓN A EJERCICIO 1_A (3 putos) U cliete de u supermercado ha pagado u total de 156 euros por 24 litros de leche,

Más detalles

TEORÍA DE LOS CIRCUITOS II DIAGRAMAS DE BODE

TEORÍA DE LOS CIRCUITOS II DIAGRAMAS DE BODE TEORÍA DE LOS CIRCUITOS II DIAGRAMAS DE BODE Supogamos teer ua plata de trasferecia G(s) (ver la figura), que es estable y a la cual le igresamos ua señal siusoidal r(t) = a. se(ω.t). Se demuestra que

Más detalles

APLICACIONES INFORMÁTICAS EN QUÍMICA. Problemas Tema 2.3: Series, representación de funciones y construcción de tablas en HC.

APLICACIONES INFORMÁTICAS EN QUÍMICA. Problemas Tema 2.3: Series, representación de funciones y construcción de tablas en HC. APLICACIONES INFORMÁTICAS EN QUÍMICA Problemas Tema 2.3: Series, represetació de fucioes y costrucció de tablas e HC Grado e Química º SEMESTRE Uiversitat de Valècia Facultad de Químicas Departameto de

Más detalles

Sistemas Automáticos. Ing. Organización Conv. Junio 05. Tiempo: 3,5 horas

Sistemas Automáticos. Ing. Organización Conv. Junio 05. Tiempo: 3,5 horas Sistemas Automáticos. Ig. Orgaizació Cov. Juio 05. Tiempo: 3,5 horas NOTA: Todas las respuestas debe ser debidamete justificadas. Problema (5%) Ua empresa del sector cerámico dispoe de u horo de cocció

Más detalles

[e j N 2 e j N 2 ]...} (22)

[e j N 2 e j N 2 ]...} (22) Trasformadores multiseccioales de cuarto de oda. La teoría de reflexioes pequeñas descrita e la secció aterior se puede usar para aalizar trasformadores multiseccioales de u cuarto de oda. Cosidere la

Más detalles

ESTADISTICA UNIDIMENSIONAL

ESTADISTICA UNIDIMENSIONAL ESTADISTICA UIDIMESIOAL La estadística estudia propiedades de ua població si recurrir al sufragio uiversal. El estudio estadístico tiee dos posibilidades (1) Describir lo que ocurre e la muestra mediate

Más detalles

Una serie de potencias puede ser interpretada como una función de x. f(x) = n=0

Una serie de potencias puede ser interpretada como una función de x. f(x) = n=0 Tema 4 Series de Potecias Ua expresió de la forma a 0 + a 1 (x c) + a 2 (x c) 2 +... + a (x c) +... = recibe el ombre de serie de potecias cetrada e c. a (x c) Ua serie de potecias puede ser iterpretada

Más detalles

INTRODUCCIÓN A LAS ECUACIONES DIFERENCIALES ORDINARIAS

INTRODUCCIÓN A LAS ECUACIONES DIFERENCIALES ORDINARIAS INTRODUCCIÓN A LAS ECUACIONES DIFERENCIALES ORDINARIAS Ua ecuació diferecial es ua ecuació que cotiee las derivadas de ua o más variables depedietes co respecto de ua ó mas variables idepedietes. Clasificació

Más detalles

No obstante, cuando intentamos hacer lo mismo con los números racionales y reales vemos que. con como lo hicimos con. es diferente de los conjuntos

No obstante, cuando intentamos hacer lo mismo con los números racionales y reales vemos que. con como lo hicimos con. es diferente de los conjuntos Departameto de Matemáticas Guía Iducció Matemática Objetivos: Eteder el pricipio del bue orde Realizar demostracioes matemáticas por medio del pricipio de iducció matemática El pricipio del bue orde: iducció

Más detalles

Densidad espectral de potencia de una señal digital PAM multinivel

Densidad espectral de potencia de una señal digital PAM multinivel Desidad espectral de potecia de ua señal digital PAM multiivel Mayo de 017 Apellidos, Nombre: Departameto: Cetro: Flores Asejo, Satiago J. (sflores@dcom.upv.es) Dep. de Comuicacioes EPS de Gadia Resume

Más detalles

11. TRANSFORMADOR IDEAL

11. TRANSFORMADOR IDEAL . TAFOMADO DEA.. TODUCCÓ Cuado el flujo magético producido por ua bobia alcaza ua seguda bobia se dice que existe etre las dos bobias u acople magético, ya que el campo magético variable que llega a la

Más detalles

Señales de banda base (BB)

Señales de banda base (BB) 1.- INTRODUCCION A LOS SISTEMAS DE COMUNICACIONES a) Modelo de u sistema de comuicacioes Iformació de la fuete Trasmisor Receptor Destio Señales de bada base (BB) Voz aalógica co calidad telefóica Música

Más detalles

Nota: es indiferente utilizar la pulsación o la frecuencia en abscisas: puesto que ω =2 π f, la representación es semejante

Nota: es indiferente utilizar la pulsación o la frecuencia en abscisas: puesto que ω =2 π f, la representación es semejante Respuesta e frecuecia Se puede represetar completamete el comportamieto e frecuecia que tiee u circuito (o sistema cualquiera de fució de trasferecia coocida mediate dos diagramas: a Uo que represete la

Más detalles

Matemáticas 1 1 EJERCICIOS RESUELTOS: Funciones de una variable. Elena Álvarez Sáiz. Dpto. Matemática Aplicada y C. Computación

Matemáticas 1 1 EJERCICIOS RESUELTOS: Funciones de una variable. Elena Álvarez Sáiz. Dpto. Matemática Aplicada y C. Computación Matemáticas EJERCICIOS RESUELTOS: Fucioes de ua variable Elea Álvarez Sáiz Dpto. Matemática Aplicada y C. Computació Uiversidad de Catabria Igeiería de Telecomuicació Fudametos Matemáticos I Ejercicios:

Más detalles

Análisis de Señales en Geofísica. 1 Clase Señales y Sistemas

Análisis de Señales en Geofísica. 1 Clase Señales y Sistemas Aálisis de Señales e Geofísica 1 Clase Señales y Sistemas Facultad de Ciecias Astroómicas y Geofísicas, Uiversidad Nacioal de La Plata, Argetia Señales Defiició: Llamaremos señal a cualquier observable

Más detalles

Unidad 3. Construcción de números índice y aplicaciones al análisis económico

Unidad 3. Construcción de números índice y aplicaciones al análisis económico Uidad 3. Costrucció de úmeros ídice y aplicacioes al aálisis ecoómico Los úmeros ídices, utilizados co frecuecia e Ecoomía, Demografía y diferetes campos de la estadística aplicada, so valores coveietes

Más detalles

UNIDAD 8 MODELO DE ASIGNACIÓN. características de asignación. método húngaro o de matriz reducida.

UNIDAD 8 MODELO DE ASIGNACIÓN. características de asignación. método húngaro o de matriz reducida. UNIDAD 8 MODELO DE ASIGNACIÓN características de asigació. método húgaro o de matriz reducida. Ivestigació de operacioes Itroducció U caso particular del modelo de trasporte es el modelo de asigació,

Más detalles

TEMA 2: Potencias y raíces. Tema 2: Potencias y raíces 1

TEMA 2: Potencias y raíces. Tema 2: Potencias y raíces 1 TEMA : Potecias y raíces Tema : Potecias y raíces ESQUEMA DE LA UNIDAD.- Cocepto de potecia..- Potecias de expoete atural..- Potecias de expoete etero egativo..- Operacioes co potecias..- Notació cietífica...-

Más detalles

FÍSICA GENERAL 2º CUATRIMESTRE 2014 TT.PP. LABORATORIOS- TEORIA DE ERRORES. (Algunos conceptos importantes)

FÍSICA GENERAL 2º CUATRIMESTRE 2014 TT.PP. LABORATORIOS- TEORIA DE ERRORES. (Algunos conceptos importantes) FÍSICA GENERAL 2º CUATRIMESTRE 2014 TT.PP. LABORATORIOS- TEORIA DE ERRORES (Alguos coceptos importates) 1. Error de apreciació. Lo primero que u experimetador debe coocer es la apreciació del istrumeto

Más detalles

FUNCIONES. ( a) IGUALDAD DE FUNCIONES Sí y son dos funciones, diremos que las funciones f y

FUNCIONES. ( a) IGUALDAD DE FUNCIONES Sí y son dos funciones, diremos que las funciones f y CALCULO P.C.I. PRIMER SEMESTRE 04 FUNCIONES Sí A y B so dos cojutos o vacío, ua fució de A e B asiga a cada elemeto a perteeciete al cojuto A u úico elemeto b de B que deomiamos image de a. Además diremos

Más detalles

α β la cual puede presentar

α β la cual puede presentar 5.4 Covergecia de ua serie de Fourier 8 5.4 Covergecia de ua serie de Fourier Teorema de covergecia de las series de fourier Ua serie de Fourier es ua fució ( ) f x cotiua e [, ] α β la cual puede presetar

Más detalles

MUESTREO Y ESTIMACIÓN ESTADÍSTICA

MUESTREO Y ESTIMACIÓN ESTADÍSTICA 1 MUESTREO Y ESTIMACIÓN ESTADÍSTICA Muestreo. Métodos de muestreo Se llama població al cojuto de idividuos que posee cierta característica. Ua muestra es ua parte de esa població. Muestreo es el proceso

Más detalles

EXAMEN: AMPLIACIÓN DE MATEMATICAS Y TRIGONOMETRIA ESFÉRICA (F.FEBRERO) CURSO:2009/10 05 de febrero de 2010

EXAMEN: AMPLIACIÓN DE MATEMATICAS Y TRIGONOMETRIA ESFÉRICA (F.FEBRERO) CURSO:2009/10 05 de febrero de 2010 EXÁMENES CURSO CTUL. RESOLUCIÓN ISIDORO PONTE E.S.M.C, EXMEN: MPLICIÓN DE MTEMTICS Y TRIGONOMETRI ESFÉRIC (F.FEBRERO) CURSO:9/ de febrer de. )Dd l mtri, clcul: I ( I mtri idetidd) ) Clculms I I Clculms

Más detalles

Teoremas de convergencia. Integral sobre... Convergencia... Convergencia...

Teoremas de convergencia. Integral sobre... Convergencia... Convergencia... covergecia este capítulo teemos como objetivo demostrar las propiedades más importates de la Itegral de Lebesgue. teemos que demostrar todavía las propiedades fudametales de liealidad y aditividad respecto

Más detalles

Rudimentos 5: Teorema del Binomio Profesor Ricardo Santander

Rudimentos 5: Teorema del Binomio Profesor Ricardo Santander Rudimetos 5: Teorema del Biomio Profesor Ricardo Satader Este capitulo esta destiado a presetar coteidos y actividades que permitirá al estudiate: Operar co simbología matemática, desarrollar expresioes

Más detalles

FUNDAMENTOS FÍSICOS DE LA INGENIERIA SESIÓN DE PRÁCTICAS 0

FUNDAMENTOS FÍSICOS DE LA INGENIERIA SESIÓN DE PRÁCTICAS 0 DEPARTAMENTO DE FÍSICA APLICADA ESCUELA TÉCNICA SUPERIOR DE INGENIEROS AGRÓNOMOS Y DE MONTES UNIVERSIDAD DE CÓRDOBA FUNDAMENTOS FÍSICOS DE LA INGENIERIA SESIÓN DE PRÁCTICAS 0 1. Itroducció al cálculo de

Más detalles

UNIVERSIDAD CATOLICA ANDRES BELLO Urb. Montalbán La Vega Apartado Teléfono: Fax: Caracas, Venezuela

UNIVERSIDAD CATOLICA ANDRES BELLO Urb. Montalbán La Vega Apartado Teléfono: Fax: Caracas, Venezuela Uiversidad Católica Adrés Bell UNIVERSIDAD CATOLICA ANDRES BELLO Urb. Mtalbá La Vega Apartad 68 Teléf 47-448 Fa 47-343 Caracas, - Veezuela Facultad de Igeiería Escuela de Igeiería Ifrmática -----------------------

Más detalles

EJERCICIOS RESUELTOS. t +

EJERCICIOS RESUELTOS. t + BXX5744_07 /6/09 4: Págia 49 EJERCICIOS RESUELTOS Calcula la tasa de variació media de la fució f() = + e los itervalos [, 0] y [0, ], aalizado el resultado obteido y la relació co la fució. La fució f()

Más detalles

UNIVERSIDAD DE VALENCIA DEPARTAMENTO DE ECONOMÍA FINANCIERA Y ACTUARIAL

UNIVERSIDAD DE VALENCIA DEPARTAMENTO DE ECONOMÍA FINANCIERA Y ACTUARIAL UNIVERSIDAD DE VALENCIA DEPARTAMENTO DE ECONOMÍA FINANCIERA Y ACTUARIAL Asigatura: 1141 MATEMÁTICA FINANCIERA NOTAS DEL TEMA 1 CURSO ACADÉMICO 008-009 TEMA 1: CONCEPTOS PREVIOS 1. INTRODUCCIÓN. Se va a

Más detalles

PROCESAMIENTO DIGITAL DE SEÑALES

PROCESAMIENTO DIGITAL DE SEÑALES PROCESAMIENTO DIGITAL DE SEÑALES TEMA : FUNDAMENTOS DE SISTEMAS DE TIEMPO DISCRETO. Señales y Sistemas de Tiempo Discreto Se itroducirá coceptos de señales y sistemas de tiempo discreto. Para ello se detallará

Más detalles

( ) ( ) ( ) Si definimos por s los moles por litro de hidróxido disueltos, el cuadro de reacción queda de la siguiente forma.

( ) ( ) ( ) Si definimos por s los moles por litro de hidróxido disueltos, el cuadro de reacción queda de la siguiente forma. Mdel 0. reguta 5A.- Csidere la reacció e equilibri A (g + B (g C (g. Cuad se itrduce ml de A y ml de B e u recipiete de 5 L y se alcaza el equilibri a 50, se bserva que se ha frmad,6 ml de C. a Calcule

Más detalles

Símbolo del inversor autónomo.

Símbolo del inversor autónomo. CAPITULO II TORIA D LOS INRSORS D TNSION Itroducció Los iversores de tesió so coversores estáticos, destiados a cotrolar el flujo de eergía eléctrica etre ua fuete de tesió cotiua y ua fuete de corriete

Más detalles

Medidas de Tendencia Central

Medidas de Tendencia Central 1 Medidas de Tedecia Cetral La Media La media (o promedio) de ua muestra x 1, x,, x de tamaño de ua variable o característica x, se defie como la suma de todos los valores observados e la muestra, dividida

Más detalles

R de Pearson para dos variables cuantitativas Vicente Manzano Arrondo 2014

R de Pearson para dos variables cuantitativas Vicente Manzano Arrondo 2014 R de Pearso para dos variables cuatitativas Vicete Mazao Arrodo 014 Teemos ua muestra aleatoria de expedietes académicos de estudiates de eseñazas medias. Tomamos sus resultados e las materias de geografía

Más detalles

REVISIÓN DE ALGUNOS INDICADORES PARA MEDIR LA DESIGUALDAD XAVIER MANCERO CEPAL

REVISIÓN DE ALGUNOS INDICADORES PARA MEDIR LA DESIGUALDAD XAVIER MANCERO CEPAL 375 REVISIÓN DE ALGUNOS INDICADORES PARA MEDIR LA DESIGUALDAD XAVIER MANCERO CEPAL 376 Revisió de alguos idicadores para medir desigualdad Medidas de Desigualdad Para medir el grado de desigualdad e la

Más detalles

Walter Orlado Gozales Caicedo Secuecias Lógicas OBJETIVO: Lograr habilidad y destreza e el alumo practicado u razoamieto abstracto PROCEDIMIENTOS: INICIAL: Halla el valor del térmio que cotiúa e:,,,, 0,

Más detalles

TEMA 5: INTERPOLACIÓN

TEMA 5: INTERPOLACIÓN 5..- ITRODUCCIÓ TEMA 5: ITERPOLACIÓ Supogamos que coocemos + putos (x,y, (x,y,..., (x,y, de la curva y = f(x, dode las abscisas x k se distribuye e u itervalo [a,b] de maera que a x x < < x b e y k = f(x

Más detalles

Sumatoria, Progresiones y Teorema del Binomio

Sumatoria, Progresiones y Teorema del Binomio Capítulo Sumatoria, Progresioes y Teorema del Biomio.. Símbolo Sumatorio Es u símbolo muy útil y coveiete que permite escribir sumas e forma abreviada. Este símbolo se represeta mediate la letra griega

Más detalles

2 CARTAS DE CONTROL POR ATRIBUTOS

2 CARTAS DE CONTROL POR ATRIBUTOS 2 CARTAS DE CONTROL POR ATRIBUTOS Cualquier característica de calidad que pueda ser clasificada de forma biaria: cumple o o cumple, fucioa o o fucioa, pasa o o pasa, coforme o discoforme defectuoso, o

Más detalles

Sistemas de Partículas

Sistemas de Partículas Sistemas de Partículas. Sistemas de partículas. Fuerzas iteriores y exteriores.. Cetro de masas. a) Propiedades diámicas del C b) Pricipio de coservació del mometo lieal de u sistema de partículas. 3.

Más detalles

LIXIVIACIÓN LÍQUIDO - SÓLIDO

LIXIVIACIÓN LÍQUIDO - SÓLIDO Trasferecia de Calr y Masa 2 ixiviació íquid Sólid IXIIACIÓ ÍQUIDO - SÓIDO Prcess de lixiviació Itrducció Separació de u más cmpuests presetes e u sólid piédls e ctact c ua fase líquida Mezclas de sustacias

Más detalles

Laboratorio de Vibraciones Mecánicas Departamento de Ingeniería Mecánica

Laboratorio de Vibraciones Mecánicas Departamento de Ingeniería Mecánica Labratri de Vibracies Mecáicas Departamet de eiería Mecáica Vibració libre si amrtiuamiet de PARTCPACON 5% Práctica u sistema c u PRESENTACÓN 10% rad de libertad NVESTGACONES 10% CÁLCULOS Y DAGRAMAS 15%

Más detalles

Por: Lic. Eleazar J. García. República Bolivariana de Venezuela Tinaco.- Estado Cojedes. INTEGRALES INDEFINIDAS

Por: Lic. Eleazar J. García. República Bolivariana de Venezuela Tinaco.- Estado Cojedes. INTEGRALES INDEFINIDAS Por: Lic. Eleazar J. García. República Bolivariaa de Veezuela Tiaco.- Estado Cojedes. INTEGRALES INDEFINIDAS Usted está familiarizado co alguas operacioes iversas. La adició y la sustracció so operacioes

Más detalles

- A h h+1 n-1 n

- A h h+1 n-1 n 1º DMINISTRCIÓN Y FINNZS GESTIÓN FINNCIER. TEM 9 TEM Nº 9: SELECCIÓN DE INVERSIONES 1. DIMENSIÓN FINNCIER DE UN PROYECTO DE INVERSIÓN Desde el puto de vista fiaciero, es decir, moetario, cualquier proyecto

Más detalles

Tema 1 Los números reales Matemáticas I 1º Bachillerato 1

Tema 1 Los números reales Matemáticas I 1º Bachillerato 1 Tema 1 Los úmeros reales Matemáticas I 1º Bachillerato 1 TEMA 1 LOS NÚMEROS REALES 1.1 LOS NÚMEROS REALES. LA RECTA REAL INTRODUCCIÓN: Los úmeros racioales: Se caracteriza porque puede expresarse: E forma

Más detalles

Figura 10. No se satisface el supuesto de linealidad.

Figura 10. No se satisface el supuesto de linealidad. Regresió Lieal Simple Dra. Diaa Kelmasky 04 Figura 8 Figura 9. No se satisface el supuesto de homoscedasticidad Si graficáramos los residuos cotra los valores de X los putos debería estar distribuidos

Más detalles

COLEGIO DE CIENCIAS Y HUMANIDADES ACADEMIA DE MATEMÁTICAS

COLEGIO DE CIENCIAS Y HUMANIDADES ACADEMIA DE MATEMÁTICAS COLEGIO DE CIENCIAS Y HUMANIDADES ACADEMIA DE MATEMÁTICAS "Toda cosa grade, majestuosa y bella e este mudo, ace y se forja e el iterior del hombre". Gibrá Jalil Gibrá. Uidad : PROCESOS INFINITOS Y LA NOCIÓN

Más detalles

PRÁCTICA No 6 (propuesta) MEDIDORES DE FLUJO

PRÁCTICA No 6 (propuesta) MEDIDORES DE FLUJO República Blivariaa de Veezuela Miisteri del Pder Ppular para la Educació Superir Istitut Uiversitari de Teclgía Als Gamer Labratri de Prcess Químics Operacies Uitarias I PRÁCTICA N 6 (prpuesta) MEDIDORES

Más detalles

CAPÍTULO I. Conceptos Básicos de Estadística

CAPÍTULO I. Conceptos Básicos de Estadística CAPÍTULO I Coceptos Básicos de Estadística Capítulo I. Coceptos Básicos de Estadística. CAPÍTULO I CONCEPTOS BÁSICOS DE ESTADÍSTICA Para realizar estudios estadísticos es ecesario registrar la ocurrecia

Más detalles

ALGUNAS NOTAS RELATIVAS AL COSTO Y PRECIO DE LAS OBLIGACIONES

ALGUNAS NOTAS RELATIVAS AL COSTO Y PRECIO DE LAS OBLIGACIONES ALGUNAS NOTAS RELATIVAS AL COSTO Y PRECIO DE LAS OBLIGACIONES M.A. Martha Oliva Zárate * I. INTRODUCCIÓN La ecesidad de fiaciamieto a largo plazo por las empresas se da geeralmete cuado desea implemetar

Más detalles

Un sistema de m ecuaciones lineales con n incógnitas es un conjunto de m igualdades del tipo:......

Un sistema de m ecuaciones lineales con n incógnitas es un conjunto de m igualdades del tipo:...... 1. Sistemas de m ecuacioes lieales co icógitas U sistema de m ecuacioes lieales co icógitas es u cojuto de m igualdades del tipo: a11x 1 a1 x... a1 x b1 a1x1 ax... ax b (1)... am1x1 amx... amx bm Los úmeros

Más detalles