Àmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 4 POTÈNCIES I ARRELS

Documentos relacionados
Els nombres complexos

2 = = + Es tracta de calcular: CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) Resolució: Límits de successions : un quocient de polinomis

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

TEMA 1: Divisibilitat. Teoria

TEMA 3 : Nombres Racionals. Teoria

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

Anomenem grau del monòmi a la suma dels exponents de la la part literal.

DE FORMA ALGEBRAICA CERTES SITUACIONS

Polinomis i fraccions algèbriques

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

BLOC 1.- LES CLASSES DE NÚMEROS

MÚLTIPLES I DIVISORS

TEMA 2: Potencias y raíces. Tema 2: Potencias y raíces 1

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere

Fraccions. Guió de treball de l alumne/a...del grup...

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Bloc I. ARIMÈTICA. Tema 6: POTÈNCIES I ARREL QUADRADA TEORIA

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

POTENCIAS Y RAÍCES DE NÚMEROS RACIONALES

Fraccions. Quadern de matemàtiques Q. Paraules clau: Aprendràs:

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

Equacions de primer i segon grau

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.

Escuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 3º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre

Successió. Una successió és un conjunt ordenat d infinits nombres a1,a2,a3,...,an,...

TEMA 2: Múltiples i Divisors

-eiπ10 COM ANOMENEM A UNA SUCCESSIÓ? PROGRESSIONS ARITMÈTIQUES PROGRESSIONS GEOMÈTRIQUES CONCEPTES D INFINIT, D INFINITESIMAL I LES SEVES PROPIETATS

SUCCESSIONS. Si dividim cada dos termes consecutius de la successió de Fibonacci, obtenim:

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

Els nombres naturals

MA5: Els nombres i llurs propietats: operacions numèriques

MATEMÀTIQUES Versió impresa POTÈNCIES I RADICALS

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos

Fracciones. Prof. Maria Peiró

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

2 POTÈNCIES I ARRELS QUADRADES

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

Nom i Cognoms: Grup: Data:

Els polinomis. Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

Dossier d estiu de Matemàtiques. 6è d Educació Primària.

FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

La Lluna, el nostre satèl lit

SOLUCIONARI Unitat 1

Sessió 1: configuració i modes de la calculadora científica. Esborrar últim valor introduït (just darrere del marcador del cursor): DEL

Àmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 1 OPERACIONS AMB ENTERS

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

EXERCICIS - SOLUCIONS

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Departament de Matemàtiques. Curs SES Pla Marcell. L àlgebra: nombres i lletres

FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

Matemàtiques aplicades a la vida quotidiana UOM, 2013

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

FRACCIONS DE LA UNITAT

TEMA 1 NÚMEROS REALES

Quadern de matemàtiques Decimals1

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu.

SOLUCIONARI Unitat 8. a) De tercer grau i amb dos termes. Comencem. b) De quart grau i amb cinc termes. c) De segon grau i amb un terme.

z 2 4z + 5 = 0, z = x + iy, i 1,

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,

Vector unitari Els vectors unitaris tenen de mòdul la unitat. Calculem el vector unitari del vector següent manera: ( ) ( )

POLINOMIS i FRACCIONS ALGEBRAIQUES

Tema 1: TRIGONOMETRIA

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.

Objectius. Crear expressions algebraiques. MATEMÀTIQUES 2n ESO 83

1R ESO CAPÍTOL 3: POTÈNCIES I ARRELS

Polinomis. Objectius. Abans de començar. 1.Expressions algebraiques pàg. 64 Dels enunciats a les expressions Valor numèric Expressió en coeficients

EXERCICIS POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

CRITERIS DE CORRECCIÓ I PROVA CORREGIDA Matemàtiques AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

8 Geometria analítica

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

2. FUNCIONS MATEMÀTIQUES, TRIGO- NOMÈTRIQUES I ESTADÍSTIQUES

Fraccions. Objectius. Abans de començar. 1. Fraccions pág. 24 Fraccions Equivalents Simplificació de Fraccions

GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

MATEMÀTIQUES CURS En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D

FUNCIONS I FÓRMULES TRIGONOMÈTRIQUES

Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

RADICALES. Una raíz de índice n es una operación matemática que se define de la siguiente forma:

Transcripción:

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels UNITAT POTÈNCIES I ARRELS

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Què treballaràs? E acabar la uitat has de ser capaç de... Resoldre operacios amb potècies. Utilitzar la calculadora e les operacios amb potècies. Treballar amb otació cietífica. Resoldre operacios amb arrels.

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels. Potècia d expoet atural Ua potècia és u producte e què tots els factors só iguals. és ua potècia i l escrivim abreujadamet. Es llegeix : dos elevat al cub o dos elevat a tres i el seu valor és 8. (-) (-) (-) (-) és ua potècia i l escrivim abreujadamet (-). Es llegeix: meys cic elevat a la quarta o meys cic elevat a quatre i el seu valor és 6. és ua potècia i l escrivim abreujadamet. Es llegeix dos terços elevats a la ciquea o dos terços elevats a cic i el seu valor és. 6 6 6 6 o és ua potècia, perquè és u producte que o té tots els factors iguals. El factor que es repeteix s aomea base i el ombre de vegades que es repeteix, expoet. E la potècia la base és i l expoet és i l escrivim abreujadamet. E la potècia (-) (-) (-) (-) la base és (-) i l expoet és i l escrivim abreujadamet (-). expoet (-) expoet base base

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Per calcular ua potècia amb la calculadora cal que localitzis la tecla x y o bé la tecla y x (depeet de la calculadora hi trobaràs ua o altra tecla). Si vols calcular, per exemple, ho has de fer seguit la seqüècia de tecles següet: X y y i veuràs que a la patalla apareix, que és el resultat de la potècia.. Potècia d expoet eter HI ha potècies que tee com a expoet u ombre eter egatiu. Per a calcular-les has de teir e compte el següet: Qualsevol potècia que té expoet eter egatiu és igual a l ivers de la mateixa potècia amb expoet positiu. 6-6 6 (-) - ( ) 6 8 Per calcular el valor de - amb la calculadora pots fer-ho seguit la seqüècia de tecles següet: X y +/- Veuràs que e la patalla t apareix 0, que és el resultat de la potècia.

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels. Sige d ua potècia El sige de les potècies depè del sige de la base i de si l expoet és parell o imparell. Vegem-ho e la taula següet: Expoet parell Base sige positiu La potècia té sige positiu. 6 6 9 Expoet imparell La potècia té sige positiu. 8 Base sige egatiu La potècia té sige positiu. (-) (-) (-) (-) (-) 6 6 9 La potècia té sige egatiu. (-) (-) (-) (-) (-) (-) (-) - - 8 A partir de la taula podem dir : -Si l expoet és parell, la potècia sempre té sige positiu. -Si l expoet és imparell, la potècia té igual sige que la base. Activitats d apreetatge Activitat Escriu cada ua de les expressios següets e forma d ua sola potècia, sempre que sigui possible. a) 9 9 9. 6 b) (-) (-) c) (-) (-) + (-) d). e) f) g).. h) 8 8 - Activitat Calcula el resultat de les expressios ateriors que has expressat e forma de potècia.

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Activitat Escriu les següets expressios amb expoet positiu. a) (-) - b) c) d) 9 -. Operacios amb potècies.. Producte de potècies de la mateixa base Per multiplicar potècies de la mateixa base sumem els expoets i coservem la base.. 8 ( + 8) (-) (-) (-) (-) 9 (+ + ).. Activitats d apreetatge Activitat Escriu e forma d ua sola potècia els productes següets: a) 9 9 9 b) (-) (-) (-) (-) c) d).. Activitat Completa les igualtats següets: a).?? b).? c) 8.?? d).? 6

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels.. Quociet de potècies de la mateixa base Per dividir potècies de la mateixa base, restem els expoets (expoet del umerador meys expoet del deomiador) i coservem la base. 8 : 6 (-) : (-) (-) (-) Activitats d apreetatge Activitat 6 Expressa les operacios següets e forma de quociet de potècies: a) b) c) d) 6 6 6 6 6 6 6 6 Activitat Calcula els quociets de les potècies ateriors. a) c) b) d) Activitat 8 Calcula els productes i els quociets següets. a) (-) (-) c) (-) 6 : (-) e) : b) d) 9 6 : 9 f) 0 6

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels.. Potècia d expoet Teim dues maeres de resoldre el quociet següet : 6 :. Procedimet Procedimet 6 : 6-6 :.6 :. El resultat és el mateix:. L expressió o és ua potècia perquè o és u producte de dos o més factors iguals, però per covei diem que és ua potècia d expoet i escrivim. D igual maera: ; (-) -, i, e geeral, Qualsevol ombre elevat a val el seu valor... Potècia d expoet zero Les potècies d expoet zero só també potècies especials. Calcularem de dues maeres el quociet següet: 6 : 6. Procedimet Procedimet 6 : 6 6-6 0 6 : 6.6 : 6 El resultat dels dos procedimets ha d ésser el mateix, per tat 0. D igual maera: 0 ; (-) 0 ; 0 i, e geeral, Qualsevol ombre elevat a 0 val Activitat d apreetatge Activitat 9 Calcula : a) 9 b) (-) 0 c) d) 0 8

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels.. Potècia d ua potècia Per elevar ua potècia a ua altra potècia multipliquem els expoets. ( ). ((-) ) (-) (-) 0 Activitat d apreetatge Activitat 0 Expressa les expressios següets e forma d ua sola potècia. a) [(-) ] 6 b) ( ) c) [(9) ] 0 d) ( 0 ).6. Potècia d u producte Per elevar u producte a ua potècia elevem cada u dels factors a aquesta potècia ( ) ( ) ( ) ( ) 0 0 0.. Potècia d u quociet Per elevar u quociet a ua potècia elevem el umerador i el deomiador a aquesta potècia. Exemple Activitat d apreetatge Activitat Comprova si só correctes o o les següets igualtats: a) ( ) d) ( :6) : 6 b) ( + ) e) 0 6 c) (9 - ) 6 9 6-6 f) 0 8 : 9

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels. Operacios combiades Sovit hem de resoldre expressios combiades que pode coteir: parètesis, potècies, multiplicacios, divisios, sumes i restes. L ordre correcte de resolució d aquestes operacios és el següet: r. Resolem els parètesis, claudàtors i claus começat sempre pels més iteriors.. Operem les potècies e l ordre e què apareixe. r. Fem les multiplicacios i les divisios e l ordre e què apareixe. t. Calculem les sumes i les restes e l ordre e què apareixe. Exemple ( + ) 6 : ( + ) 6 : (6) 6 : 6 - Exemple + 0 : -. (8 9 +) + 0 : -. (8 9 +) + 0 : -. () + 0 : - 9. () + - 9 - Activitats d apreetatge Activitat Calcula el valor de les següets expressios: a) 9-9 - c) b) 0 - d) [(-) ] -6 : Activitat Calcula : a) (. 0 ) : 6 0

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels b) 8 : c) ( + - ) 0 : 6 ( ) d) 6. Notació cietífica La otació cietífica es facilita l expressió i el treball amb els ombres que só molt gras o molt petits. E la taula següet hi tes algus exemples de ombres gras i petits expressats e otació cietífica: Nombres gras Expressió del ombre e otació cietífica.000.000 0 6.00.000, 0 6.00.000.000.000, 0 Nombres petits Expressió del ombre e otació cietífica 0,, 0-0,06 6, 0-0,0098 9,8 0 - Com s expressa u ombre e otació cietífica? Com a producte d u ombre A per 0 elevat a u expoet b A és u ombre eter de l al 9 o u ombre decimal que té com a part etera u ombre de l al 9. b és u ombre eter positiu o egatiu. Nombre expressat e otació cietífica A 0 b Exemple Expressa el ombre.00.000.000.000 e otació cietífica. Desplacem la coma dotze llocs cap a l esquerra i obteim el ombre,00000000000 (Aquest ombre compleix la codició de otació cietífica perquè és u ombre decimal que té com a part etera u ombre de l al 9). Ja teim el ombre A. L expoet b té valor dotze positiu. Per tat :.00.000.000.000, 0

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Exemple Expressa el ombre 0, e otació cietífica. Desplacem la coma u lloc cap a la dreta i obteim el ombre,. Aquest ombre compleix la codició de otació cietífica perquè és u ombre decimal que té com a part etera u ombre de l al 9. Ja teim el ombre A. L expoet b té valor egatiu. Fixa t que l expoet b sempre té el valor del ombre de llocs que has mogut la coma i el seu sige és positiu si has desplaçat la coma cap a l esquerra i egatiu si l has desplaçada cap a la dreta. Activitat d apreetatge Activitat Escriu els ombres següets amb otació cietífica. a) 600.000.000 b) 6 c) 0,000000 d) 0,00006 e).000 f), La otació cietífica i la calculadora Les tecles EXP +/- serveixe per itroduir els ombres e otació cietífica a la calculadora. Per itroduir, 0 - hem de fer-ho amb la seqüècia de tecles següet:. EXP +/-. La radicació Fis ara has treballat potècies, ua operació e què es coeix la base i l expoet, i a partir d aquestes dades es troba la potècia. Aquesta operació té ua operació iversa: la radicació. E aquest cas es coeix la potècia i l expoet i s ha de trobar la base. La radicació es l operació iversa de la poteciació

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Ídex Radicad a b Arrel ídex a radicad b arrel Per calcular l arrel (b) has de buscar u ombre que multiplicat per si mateix tates vegades com idica l ídex () et doi el radicad (a). Exemple Doat el radical, idica l ídex i el radicad El radical té ídex i el radicad és. L arrel d ídex parell (,, 6...) d u radicad positiu té dues solucios: ua positiva i ua egativa. L arrel d ídex parell d u radicad egatiu o té solució, perquè u ombre egatiu multiplicat per si mateix u ombre parell de vegades és positiu. Exemple Calcula l arrel i expressa el radicad e forma de potècia de: 6, 8, 8 6 ±6 perquè (-6) 6 i (+6) 6 8 perquè 8 Exemple 8 perquè (-) 8 i (+) 8 ± Calcula l arrel de : 9, 8 Aquestes arrels o tee solució, perquè e tots dos casos l ídex és parell i el radicad és egatiu. Activitats d apreetatge Activitat Asseyala el radicad i l ídex de cada radical: a) 9 c) e) b) d) f)

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Activitat 6 Calcula l arrel i expressa el radicad e forma de potècia: a) 6 c) 9 b) 6 d) L arrel d ídex d u ombre (a) és el mateix ombre: a a L arrel d ídex () d u ombre (a) elevat a la mateixa potècia que idica l ídex, és el mateix ombre: a a Exemple L arrel quadrada de es. Si e l arrel o hi ha escrit cap ídex, vol dir que es tracta d ua arrel quadrada (ídex ). Exemple L arrel d ídex de es 8. L arrel com potècia d expoet fraccioari Ua arrel es pot expressar e forma de potècia e la qual l expoet és ua fracció. El umerador de la fracció de l expoet correspo a la potècia del radicad i el deomiador de l expoet correspo a l ídex del radical: Exemple Activitats d apreetatge Activitat Expressa aquestes arrels e forma de potècia fraccioaria: 6 a) c) 6 e) 9 b) d) f) 00 Activitat 8 Expressa e forma de radical: a) c) e) b) 6 d) f) 9 6

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels 8. Operacios amb radicals 8.. Propietats Amb radicals es pode fer les mateixes operacios que coeixes: suma, resta, producte, quociet, potècies i arrels. Ara trobaràs ua sèrie de propietats que et servira per operar amb els radicals. Propietat Exemple Què has de fer Producte de radicals a b a b 9 9 6 Per multiplicar radicals del mateix ídex has de deixar el mateix ídex i multiplicar els radicads. Quociet de radicals 9 9 Per dividir radicals dels mateix ídex a a has de deixar el mateix ídex i dividir els radicads. b b Potècia d ua arrel m m ( a ) a Arrel d ua arrel m a m a ( ) Per elevar u radical a potècia has d elevar el radicad a aquesta potècia. L ídex d ua l arrel d ua altra arrel es el producte dels ídex. La primera propietat, el producte de radicals, té ues aplicacios molt iteressats a l hora d operar amb arrels. Fixa t que aplicat aquesta propietat pots descomposar e factors el radicad, i treballar-ho per separat: 6 6 6 6 Activitats d apreetatge Activitat 9 Calcula aquests productes d arrels: a) 9 c) 8 e) 8 b) 6 d) 8 9 f) 00 Activitat 0 Calcula els quociets: a) 8 c) 0 c) 6 b) 08 d) 80 f) 0

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Activitat Fes aquestes operacios simplificat els resultats: a) 9 c) e) 9 b) 8 d) f) 8 8 Activitat Expressa com u sol radical: a) ( ) c) 9 e) 60 b) d) 8 f) Activitat Calcula les potècies d aquestes operacios amb arrels: a) ( ) c) ( ) b) ( ) d) ( ) Activitat Substitueix a pel seu valor, de maera que les igualtats sigui certes: 6 a) 9 a b) a 8.. Sumes i restes amb radicals Per poder sumar o restar diferets radicals ha de teir el mateix ídex i el mateix radicad. Exemple Fes les següets operacios: 6 + Podem treure factor comú, ja que ( 6 + ) 8 està multiplicat tots els termes, per tat: Exemple Suma aquests radicals: + No es pode sumar (tampoc es podrie restar), perquè els radicals tee ídex diferet Exemple Resta aquests radicals: + 0 6

M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels No es pode restar (tampoc es podrie sumar) perquè els radicads só diferets. Exemple Resol aquesta expressió: + 8 Com que l arrel d u quociet és el mateix que el quociet d arrels: + 8 Si descomposem e els seus factors teim que.., de la mateixa maera 8. Per tat: + L arrel quadrada d u ombre elevat al quadrat és el mateix ombre, per tat, podem treure de l arrel tat de l arrel del umerador de la fracció com de la segoa arrel: + Això és el mateix que: + + + 9 Activitats d apreetatge Activitat Calcula la fracció resultat : 9 6 + 6 9 Activitat 6 Determia el valor d aquestes operacios pel mètode d extreure factor comú: a) + + + b) 9 + 6 + c) 9 8 9 9 Activitat Extreu els factors possibles d aquests radicals, de maera que les arrels resultats tigui el mateix ídex i el mateix radicad: a) 8 + + 8 b) 0 9 80 + c) 8 + 08