Millora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga 2014

Documentos relacionados
EDAD VASCULAR-ESTRATIFICACIÓN RCV HERRAMIENTA MOTIVADORA CASOS PRÁCTICOS

XLIX CURS DIVULGACIÓ SCP

Projecte e-hipercolesterolèmia. Procés de derivació. Reunió 14 d abril 2015

TITULACIÓ TERÀPIES RESPIRATÒRIES A DOMICILI: CPAP. B Barreiro Servei de Pneumologia

Julián Rosselló Llerena Paula Barrué García Coordinador y tutor de 2ºEnfermería Prácticas de Enfermería Universitat Jaume I CS Illes Columbretes

RESULTADOS CARACTERISTICAS CLINICAS. Antecedentes

Actualización 2014 ENFOQUE DE RIESGO PARA LA PREVENCION DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES

Del examen clínico se destaca: Altura: 1,70 m. Peso: 81 kg. Cintura abdominal: 103 cm. PA: 142/104 mm Hg. Resto del examen normal.

Hipertensión arterial Intervenciones básicas en infografías

Guies de pràctica clínica

AUTOANÀLISI II PIDMA

PAPER DE L ECO-DÖPPLER EN EL SEGUIMENT DELS PACIENTS TRACTATS ENDOVASCULARMENT D ANEURISMA D AORTA ABDOMINAL

MALALTIA HIPERTENSIVA DE L EMBARAÇ

ANALÍTICA BÁSICA. en Atención Primaria

EFECTE DOPPLER. Sonda emissora (E) i receptor (R) Gel Pell. Artèria 45º. Velocitat i direcció del flux sang

Logro de metas terapéuticas antihipertensivas en distintas condiciones de riesgo cardiovascular.

El risc cardiovascular de la persona que té una diabetis

a o b r o da d j a e j e d e d e l a l hipertensió ertens n a n rteria rteria d s e d s e d e A.. P rim i a m r a ia F.

PAPPS CARDIOVASCULAR ACTUALIZACIÓN 2016

Projecte app: ALIMENTACIÓ. LAURA ILLAMOLA Metge de família Diplomada en Nutrició i Dietètica

Caso clínico. II Reunión de Obesidad y Diabetes

Protocolo de prevención primaria de las enfermedades cardiovasculares. Estratificación del riesgo cardiovascular

Prediabetes y Síndrome Metabólico deben tener implicaciones prácticas?

13. Organización de la consulta con el paciente DM2

Taller 6. Insulinizacion B. Inicio de la Insulinizacion Casos Prácticos Dosier previo al Taller Dr. Alberto Goday

Factores de riesgo Qué hay de nuevo en el último año?

II Jornades d actualització en l MPOC AIS Barcelona Litoral Mar OXIGENOTERÀPIA. Dra. Núria Grau Pneumologia 2 de desembre 2015

PREVENCIÓN PRIMARIA CARDIOVASCULAR: HIPERTENSIÓN ARTERIAL Y DISLIPEMIA

CUADERNO DE INSTRUCCIONES

HEPACONTROL: Un programa que redueix el reingrés precoc i la mortalitat en la cirrosi descompensada

a) 1200 cal. menys amb proporció: 25% prot., 25% H.carbó,50% greixos b) 200 : 20% 60% 20% c) 600 : 15-20% 50% 25-30% d) 500 : 30% 30% 40%

Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar?

INFORME INDIVIDUALIZADO DE RECOMENDACIONES Y CONSEJO GENÉTICO. Su referencia nº caso 8 RI alto

AMPA/MAPA MONITORIZACIÓN DE LA PRESIÓN ARTERIAL FUERA DE LA CONSULTA

Los Standards of Medical Care in Diabetes de 2015 American Diabetes Association (ADA).

Proceso Asistencial Integrado RIESGO VASCULAR

EL DÈFICIT DE VITAMINA D S ASSOCIA A L OBESITAT TIPUS III I A LA SÍNDROME METABÒLICA

Epidemiología y fisiopatología J. Franch

Fuego cruzado: Guías de dislipemias europeas vs. americanas: lost in traslation? Caso Clínico. Alberto Galgo Nafria CS Espronceda Madrid

PATOLOGIA DE L OBESITAT

Guies de pràctica clínica

GUIA PRÀCTICA SALUT BUCODENTAL. Data de revisió: març Responsable manteniment: Albert Juvany i Blanch Nombre de pàgines: 6

ACTUALIZACIÓN N EN HTA. SESIÓN N CLINICA H.DR.MOLINER

Monitoreo Ambulatorio de la Presión Arterial M.A.P.A. Resumen de Estudio. Datos del Paciente. Historia Clínica: --- Peso: --- Altura: --- IMC: ---

De qué sistemas se dispone para evaluar el riesgo vascular? A qué población y con qué frecuencia se le debe evaluar el riesgo vascular?

Tabla 6: Tabla de riesgo cardiovascular de Nueva Zelanda*

UNA PROVA RÀPIDA AL PUNT D ATENCIÓ (POCT) EN ASISTÈNCIA PRIMÀRIA PER A LA DETECCIÓ DE CASOS DE MALALTIA CELIACA EN ADULTS

PROTOCOL DE DIARREA CRÒNICA EN PEDIATRIA.

CARME. CAtalan Remote Management Evaluation

PROTOCOLO CLINICO DE PREVENCIÓN DE RIESGO CARDIOVASCULAR. Identificación y modificación de los factores de riesgo cardiovascular en la población.

Caso clínico: Hipertensión asociada a síndrome metabólico

PLANIFICACIÓ DE DECISIONS ANTICIPADES (PDA). La percepció de les persones en aquest procés

Efectivitat de l electroestimulació analgèsica en el tractament del dolor produït per el síndrome de la fuetada cervical

Encuentro en DM2: ESCALONES TERAPÉUTICOS VS PRÁCTICA CLÍNICA DIARIA

Dr. Antonio Pérez Servicio de Endocrinología, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona. Diabetes Slide Set

en Atención Primaria basada en la selección razonada de medicamentos

Modificaciones de la ADA 2011

REMEDIAR + REDES. Hipertensión arterial

Disglucemia de ayuno y Tolerancia Alterada a la Glucosa como factores de riesgo para la aparición precoz de Aterosclerosis Carotidea

GUÍA RÁPIDA DE ABORDAJE ENFERMERO EN HIPERCOLESTEROLEMIA FAMILIAR

HIPERTENSION ARTERIAL: Guías de manejo: Cuál utilizar? 1era Parte

Epidemiología, Factores de Riesgo Cardiovascular y Enfermedad Coronaria

Varón de 81 años, hipertenso y diabético que consulta por disnea. Francesc Formiga Hospital Universitari de Bellvitge

Me M dicina a Inte t rna

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.

Aplicación práctica de la MAPA en el diagnóstico de HTA y en la estratificación del riesgo cardiovascular Dr. Javier Sobrino Martínez Unidad de HTA

ESTUDIO DRECA 2. EVOLUCION DEL RIESGO CARDIOVASCULAR EN LA POBLACION ANDALUZA EN LOS ULTIMOS 16 AÑOS ( )

HIPERTENSIÓN ARTERIAL

Procés oncològic i TICs: cribratge de càncer colorectal. Dr. Francesc Macià Dr. Antoni Castells

Insuficiencia cardiaca y EPOC

Metas de Control y Algoritmos de Tratamiento

REVISIÓN BIBLIOGRÁFICA

Rehabilitación Cardíaca en pacientes con Cardiopatía Isquémica

Enfoque del paciente obeso

(autoanalitzador citoquímic amb raig laser) Hematies... 4,23 Mill/mm3. (V.N. 4.2 a 6.10) Hematòcrit... 39,40 o/o

M Rosinach, F Fernández-Bañares, A Carrasco, M Ibarra, C Loras, V Gonzalo, M Forne, M Esteve.

FEBRE I MALALTIA NEOPLÀSICA. Blanca Vilaseca Arroyo

Dra. Carmen Asensio (Médico Farmacóloga Clínica) Dra. Ainhoa Gómez Lumbreras (Médico de Familia. R4 Farmacología Clínica)

Societat Catalana de Cardiologia

ANEXOS HTA CÓDIGOS CIE 10 PROTOCOLOS PARA HIPERTENSIÓN ARTERIAL

USO EFICIENTE DE TIRAS REACTIVAS DE GLUCEMIA CAPILAR COMISION DE CALIDAD AREA DE SALUD IBIZA FORMENTERA SEPTIEMBRE 2011

Presenta: IP Nancy E. García Gómez Coordinan: Dr. Federico Rodríguez Weber Dr. Eduardo Bonnin Erales R1MI Fernando Cortázar Benítez

INTRODUCCIÓN.

Medida de presión y toma de decisiones Utilidad de la Monitorización Ambulatoria de la Presión Arterial (MAPA)

GUIA DE ATENCIÓN CONTROL Y TRATAMIENTO PARA EL PACIENTE DIABÉTICO

PROTOCOLO PILOTO GES MINISTERIO DE SALUD Subsecretaría de Salud Pública División de prevención y Control de Enfermedades Secretaría Técnica GES

Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya

Cardiología COMUNICACIÓN MÉDICO-PACIENTE EN... El paciente con hipercolesterolemia COORDINADORA: MARISA LÓPEZ GIRONÉS

PROGRAMA SALUD CARDIOVASCULAR 2012

PROTOCOLO DE HIPERTENSIÓN ARTERIAL. Cualquier persona que pertenezca a la zona de salud y que acuda al sistema sanitario por cualquier motivo.

TRAUMATISME CERVICAL. Elisabeth Fernandez Castro Servei Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular Hospital Vall d Hebron

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Prevención del riesgo de enfermedad cardiovascular

Las tablas de la ley según la ADA Fernando Álvarez Guisasola

EFECTIVIDAD DEL PROGRAMA DE CONTROL Y PREVENCIÓN DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES

Ponente: JAWAD CHAARA. R1. Medicina Interna

EPIDEMIOLOGÍA Y PREVENCIÓN DE LAS ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES. Universidad de Cantabria

PAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT

Cardiología Clínica y Experimental Dr. Mariano Valdés GI/IMIB/C002/2011

saludcardiovascular :: Cardiopatía Isquémica

Transcripción:

Millora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga 2014 1. DISLIPÈMIA. Càlcul del risc coronari (CRC) REGICOR + HTA. Control dels pacients amb HTA i malaltia CV. Mesura del risc coronari (CRC Regicor): Indicació Edat: 35-74 anys Criteri: CT > 250mg/dl i/o LDLc > 240 mg/dl DPO: REGICOR com a mínim UNA vegada des del diagnòstic. Exclusió Pacients institucionalitzats Pacients amb MCV Pacients > 75 anys Mesures de seguiment de la PA (AMPA MAPA): Indicació diagnòstics Lectures satisfactòries Freqüència cardíaca AMPA Prendre decisions Millora l'adherència Redueix la freqüència de visites. Millor accessibilitat que la MAPA Fàcil maneig dels aparells Bona correlació amb la MAPA-24 hores (horari diürn) PA 135/ 85 mmhg MAPA Sospita de HTA de bata blanca HTA resistent Variabilitat important de la PA Sospita d hipotensió simptomàtica Avaluació patró activitat/ descans PA diürna 135/85 PA nocturna 120/70 PA mitja 130/80 Mesures correctes >70% Taquicàrdia en consulta i per la nit és un criteri de RCV. Definició: FC > 66x (Dones: > 68x - Homes: > 65x ) MAPA: patró (es compara la mitjana de PA del dia i la de la nit): Patró Gravetat Proposta terapèutica anti- HTA Dipper (PA de la nit baixa un 10-20 % de la del dia). És el patró NORMAL + Tractament pel matí No dipper (PA nit baixa menys del Repartir el tractament en dues 10% de la del dia) 1 ++ preses al dia Dipper extrem (PA de nit baixa més del 20% de la del dia) +++ Tractament pel matí Riser (la PA nocturna és superior Repartir el tractament però a la diürna) 1 ++++ accentuar el tractament a la nit 1 Non dippers/riser: valorar alteracions del son, SAOS, IRC, DM, excessiu consum de sal.

2. DM2 diagnòstics DM2 GBA (glucèmia basal anòmala) 2 glucèmies entre 110-125 mg/dl 2 HbA1c entre 5,7-6,4% DM2 2 glicèmies > 125 mg/dl 2 HbA1c 6.5% 1 glicèmia > 200 mg/dl + clínica Seguiment del pacient DM2 ben controlat Cada 3-6 mesos Cada 6 mesos Cada any PA/FC/IMC/P. Abd Compliment mesures H-D Compliment farmacològic Autoanàlisi Investigació hipoglucèmies Intervenció educativa Si peu de risc: revisió HbA1c Exploració ocular Exploració peus Exploració bucodental ECG Ausc. carotídea, abd, polsos perif Perímetre abdominal Càlcul de RCV (Regicor) Creatinina plasmàtica + FG Quocient albúmina/creatinina Perfil lipídic Tabaquisme Vacunes Anamnesi Controls constants Educació sanitària Analítica Anamnesi Exploració peus Analítica s/o ECG Servei de Cribratge Ocular VAG - VAP Objectius de control i motius de derivació FRCV Objectiu de control Intensificar intervenció Glucèmia capil lar basal 90-130 > 140 Gluc capil lar postprandial < 180 > 180 HbA1c (%) 6,5-7 > 8 (1) Colesterol total (mg/dl) < 200 > 230 c-ldl (mg/dl) TAULES DE REGICOR per a DM (PP) MCV (PS) CRC > 10% < 130 < 100 c-hdl (mg/dl) > 40 H i > 50 D < 35 Triglicèrids (mg/dl) < 150 > 200 Pressió arterial (mmhg) 130/80 140/90 IMC (2) < 27 30 Tabaquisme NO SI (1) Individualitzar. En pacients d edat avançada (> 70 anys), llarga durada de la malaltia (> 10 anys), risc elevat d hipoglucèmia o presència de complicacions cròniques, valors del 8% o fins i tot superiors poden ser considerats acceptables. (2) Obesitat central. Perímetre abd: H > 102 cm i D > 88 cm. Motius de derivació al MdeF

3. ICC diagnòstics i CIE-10: ICC SISTÒLICA (deprimida) DIASTÒLICA (conservada) Ecocardiograma Disfunció sistòlica (FE < 45-50%) Disfunció diastòlica (FE > 45-50%) CIE-10 I50.90 I50.91 Revisió del darrer ECOCARDIOGRAMA. Anotar en el recull de problemes de salut la FE com a text lliure i entre parèntesi la data de l últim ecocardiograma realitzat. Revisió dels de tractament amb IECA d inclusió d exclusió Pacients 14-90 anys amb IC Efectes adversos IECA: tos. Indicar ARA-II 1 Pacients institucionalitzats, MACA Pacients amb FG <30 Pacients amb IC diastòlica Dones embarassades o amb desig gestacional 1 En HTA sense ICC també es podria proposar amlodipí 5-10 mg/d Propostes de millora: - Codificar diagnòstics: Efectes adversos IECA (Y52.4) Institucionalització (Z59.3) IC diastòlica (I50.91) evolucionar diagnòstic inicial d IC a IC diastòlica - Pacients amb HTA: valorar canvi antihipertensiu per IECA - Pacients sense HTA i IC sistòlica: iniciar titulació enalapril Revisió dels de tractament amb Beta-bloq d inclusió d exclusió Pacients 14-90 anys amb el diagnòstic de Cardiopatia isquèmica (CI) o IC Pacients institucionalitzats, MACA Contraindicació de tractament amb BB: Bloqueig AV de 2n grau o bloqueig AV complet, asma persistent moderada o greu, MPOC greu o molt, angina de Prinzmetal, efectes adversos dels BB, bradicàrdia severa, presa de verapamil o diltiazem Pacients amb IC diastòlica Propostes de millora: - Codificar diagnòstics: Bloqueig AV 2n grau (I44.1) Bloqueig AV complet (I44.2) Asma persistent moderada o asma persistent greu (registrat a la gravetat del condicionant o problema) MPOC greu o molt greu (registrat a la gravetat del condicionant o problema) Angina de Prinzmetal (I20.1) Efectes adversos dels BB (Y51.7) Bradicàrdia severa: ha d incloure els 2 criteris: Diagnòstic: R00.1 BRADICÀRDIA, INESPECÍFICA Registre FC<50 bpm en algun moment els últims 2 anys en el full de monitoratge.

4. MPOC Revisió diagnòstic MPOC FEV1 LLEU 80 MODERAT 50-79 GREU 30-49 MOLT GREU < 30 A efectes pràctics, considerar com un obstructiu PBD es considera positiva si: Variació del FEV1 12% i Diferència VEF1post VEF1pre 200ml.

5. ASMA diagnòstics. Estadis i Tractament.