4.5 PATRIMONI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC

Transcripción

1 4.5 PATRIMONI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC Segons el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, l inventari de patrimoni cultural immoble de La Pobla de Claramunt es divideix en tres categories: patrimoni arquitectònic, patrimoni arqueològic i patrimoni paleontològic. A continuació es reprodueix el llistat del Departament, figurant en primer lloc el codi de citat l inventari de patrimoni cultural immoble. S adjunta com a Annex 1 tota la documentació associada a quest apartat. Aquests inventaris han estat extrets de la web del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. 1. Inventari de patrimoni arquitectònic 1439 Castell de Claramunt 5895 Capella de la Santíssima Trinitat 5897 Cal Fuster de les Figueres 5898 Façana al carrer Major 5900 Safareig públic 5901 Antic escorxador 5902 Façana al carrer de les Tres Fonts 5903 Rectoria 5904 Església parroquial de Santa Maria 5914 Cal Marió 5915 Molí de la Boixera 5916 Cal Tort 5917 Nova fàbrica de Cal Tort 5918 El Corral de la Farga 5920 La Torre del Tio Nelo 5923 Pont de Claramunt 5924 Pont de la Riera de Carme 5925 Casa A.A.S Façana de la fàbrica A.A.S Estació de ferrocarril (enderrocat) 173

2 5928 Cal Jeroni 5931 Torra de Cal Font 5932 Molí de Cal Font 5933 Molí paperer de Cal Guarro 5934 Casa al carrer de la Colònia Vallès 5935 Casa al carrer de la Colònia Vallès 5936 Capella caminera de Sant Procopi 5938 Casa Biosca 5939 Façana a l avinguda Pompeu Fabra 5940 Casa a la plaça de l Àngel, Casa a la plaça de l Àngel, 1 carrer del Sol 5942 Can Solà 5943 Casino Recreatiu 5944 Senyalització de circulació 5946 Font de Sant Crist i de Santa Maria 5947 Cementiri de la Pobla de Claramunt 5948 La Creu dels Divuit 5949 Façana al carrer de Sant Procopi, Cal Pa-Sol 6709 Casa a la carretera de la Pobla a Igualada 6710 Portals al carrer Major 6711 Barraca de vinya Antiga casa del Comú Cal Coca Cal Marí Masia de Cal Galant Masia d Olzinelles Les Tres Fonts Antigues teieres d enllumenat públic Molí d en Rigat 174

3 2. Inventari de patrimoni arqueològic 4761 Turó Nord sobre la Font del Llop L Empedrat 4762 Pla de les Forques 4763 Mollons Camí de la Font del Llop 7591 Cal Ti 7592 Can Vila Camí de la Font del Llop 7593 Cova de l Olivera Balma de l Aiguadé Balma d en Romanyà 7594 Turó de Sant Andreu 7595 Coves de Sant Andreu 7596 Roca Llarga Els Mollons 7597 Castell de Claramunt (falda) 7598 Plans d Arau 7599 Camí de la Font de la Rata 7600 Cava del Cucala Cova del Xaró 7601 Turó de la Sentinella 7602 Sitja del Turó de Sant Andreu 7603 Castell de Claramunt Coveta de la Roca Caganera Cal Aloi Turó 359 dels Plans d Arau Sitges del Xaró o del Tio Nelo Al peu dels Mollons Turó 338 dels Plans d Arau 3. Inventari de patrimoni paleontològic Jaciment paleontològic de Sant Procopi; jaciment paleontològic del cementiri; jaciment paleontològic de la Torre de la Llum 175

4 4.6 INVENTARI D EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE I CRITERIS D ELABORACIÓ DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS A La Pobla de Claramunt trobem les següents edificacions en sòl no urbanitzable, la localització de les quals es pot veure en el plànol núm i 8.9 del Volum III. Documentació gràfica de l Avanç de POUM. 1- Sense nom 1 2- Can Martorell 3- Nau Morales 4- Lorenzo Quiñones 5- Molí de la Boixera 6- Can Joan Ramonet 7- Ca l Isidret 8- Els Masets 9- Sense nom Cal Pasol 11- Can Pujol 12- Ermita 13- Can Vila 14- Font del Vinço 15- Garden 16- Ca l Avellana 17- Cal Ti 18- La Bòbila Els criteris per l elaboració del catàleg de masies i cases rurals es regiran per allò establert a les Directrius de contingut pel catàleg de masies i cases rurals, elaborat per la Direcció General d Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Gener

5 4.7 SERVEIS Per a la identificació de les xarxes de serveis existents a La Pobla de Claramunt s han tingut en compte tres fonts d informació. La primera l auditoria ambiental, que com a document recent (2007), realitza una anàlisi de la situació actual del municipi i ha servit com a punt de partida i de referència, principalmenten relació als vectors ambientals (aigua, residus, energia...). La segona les empreses de serveis que operen al municipi, principalment xarxes de servei i distribució tals com telefonia, gas, etc... Finalment, la tercera font d informació ha estat l enginyer de l Ajuntament que ha complementat i verificat les dades existents. Aquest apartat se sosté amb la informació del Volum III. Documentació gràfica de l Avanç de planejament. Aigua Per al control de la qualitat de l aigua a La Pobla de Claramunt existeixen 4 estacions de control de les aigües: 1. Riera de Carme La Pobla de Claramunt E/J Anoia Jorba E/J095 (aigües amunt del municipi de La Pobla de Claramunt) 3. Anoia Vilanova del Camí E/J003 (aigües amunt del municipi de La Pobla de Claramunt) 4. Anoia St. Sadurní d Anoia E/J005(aigües avall del municipi de La Pobla de Claramunt) En relació a l abastament, en l Auditoria ambiental es parlava de realitzar el canvi d abastament públic a l empresa Aigües Ter Llobregat, que encara no s ha fet, tot i que sí que existeix conducció en alta amb Aigües Ter Llobregat a través de dels Plan d Arau. Altres barris com les Garrigues, el Xaró i la Rata la xarxa d abastament vé des de la Torre de Claramunt. Actualment, el 90% del subministrament d aigua de La Pobla prové de l aigua subterrània que s extreu a través de pous i el control el porta l empresa Aigües del Rigart (Torre de Claramunt), el 10% restant d aigües superficials de la Riera de Carme que a través de la potabilitzadora de La Pobla en garanteix la qualitat per al consum de boca. Pel que fa a les instal lacions de tractament diferenciat de l aigua, existeix un dipòsit a la zona del Xaró i un altra ETAP al barri de les Figueres, a La Pobla mateix. Cal destacar la importància de les captacions industrials, pròpies que representen un 54% repartides de manera següent: 1. A.C.C / UI Paperera: 3 concessions d ús aigües subterrànies. 2. Joan Romaní: diverses concessions d ús superficials i subterrànies. 3. Miquel Costas: diverses concessions d ús superficials. 177

6 Per a més detall en relació a aquests aspectes es pot consultar la document de referència i els Plànols de xarxa d abastament: Aigua potable: i7.1 / i7.2 Destacar també existència del Pla d Ordenació de l aqüífer de Carme-Capellades, que amb l objectiu de protegir la seva sobreexplotació es va realitzar una primera fase de portada d aigua del Ter-Llobregat i també de l embassament de la Llosa del Cavall per al submnistrament de La Pobla de Claramunt. La protecció d aquest aqüífer es deu a les seves característiques i particularitats. Es tracta d un aqüífer multicapa de 3 nivells que té materials terciaris carbonatats, separats per capes d argiles amb guixos. Aquesta capa està en connexió hidràulica amb el quaternari, sobretot amb un important paquest de travertins. Sanejament Pel que fa al sanejament, un dels principals punts conflictius són els abocaments a llera, concretament al PAS BLAU. Tot i no haver-se solucionat aquest aspectes sí que hi ha actuacions de millora com la reparació del col lector de Vallbona de l Anoia, on també s hi ubica l EDAR. L altra Estació Depuradora d Aigües Residuals es troba a Vilanova del Camí (1986). Per complementar aquesta xarxa de sanejament i per donar compliment a la legislació ambiental, algunes indústries també disposen d aquestes infraestructures, dimensionades a les seves necessitats. Existeixen depuradores al Polígon dels Plans d Arau, Les Gavarres i a la Riera de Castellolí. El sanejament de l aigua és un dels principals reptes per a la recuperació del riu Anoia, principalment pel que fa a l estat ecològic. Segons les dades de l Auditoria ambiental l índex global d estat ecològic (ECOSTRIMET) és mediocre-dolent a l Estació d Igualada. Però aquest aspecte seria molt rellevant si no es tingués en compte que fins l any 2005 s0 abocava directament al riu Anoia. Per a més detall en relació a aquests aspectes es pot consultar la document de referència i els Plànols de xarxa de sanejament: i7.3 / i7.4 Residus En relació a la gestió de residus, La Pobla de Claramunt, és un municipi molt particular. El servei de recollida de Residus Sòlids Urbans i els voluminosos els porta el Consell Comarcal de l Anoia des del 1993 però la seva recuperació es realitza a través de les empreses i instal lacions ubicades al terme municipal de La Pobla. No va ser fins al 2006 que el barri de les Garrigues, al trobar-se més allunyat dels nuclis de La Pobla, disposés d aquest servei de recollida de residus, gràcies a una junta de compensació entre el Consell Comarcal de l Anoia i l Ajuntament de La Pobla de Claramunt. Concretament, dins el terme municipal, hi ha tres abocadors i la recollida selectiva la continua fent l Ajuntament de La Pobla a través d una empresa municipal. Pel que fa a la recollida de matèria orgànica és prevista la seva implantació al llarg del Existeix la previsió d implantar una deixalleria bàsica. 178

7 A nivell industrial existeixen tres dipòsits de residus industrials de titularitat privada: - Joan Romaní i Esteve 1 dipòsit industrial. - UIPSA 2 dipòsits industrials. Contenidors al barri de Can Galan. Als Plans d Arau els contenidors de recollida selectiva són de les empreses. Finalment pel que fa als residus industrials, els olis minerals els recull l empresa pública CATOR i Reciclatges Sabaté S.L (E ) recull: - Paper - Plàstics - Vidre - Metalls o compostos metàl lics - Recuperació de cables - Vehicles fora d ús (VFU) Empresa de recuperació a la zona de St. Procopi 179

8 Energia En relació als aspectes energètic destaquen les 4 línies elèctriques d alta tensió existents des de l any 2005 i en projecte una derivació cap al sud est de l Anoia, vinculada a la línia L de circuït únic i 220Kv de tensió nominal Pont de Suert-Rubí. Detalls de les diverses torres elèctriques que travessen el municipi Concretament, segons fonts de l auditoria ambiental, existeixen les següents línies: 1. L400Kv de tensió nominal i doble ciruït Ascó-Setmenat. 2. L400Kv de tensió nominal i doble circuït Vandellòs-Rubí. 3. L de cirucït únic i 220Kv de tensió nominal Pobla de Segur-Rubí. 4. L de circuït únic i 220Kv de tensió nominal Pont de Suert-Rubí. Per a més detall en relació a aquests aspectes es pot consultar la document de referència i els Plànols de xarxa subministrament elèctric: i7.5 / i7.6 Pel que fa al gas natural, a banda del nucli de La Pobla de Claramunt, els barris del marge esquerra de l Anoia i la zona industrial de la Ctra. de Carme, la xarxa de gas natural s ha estès, des del 2005, cap al barri del Xaró a través d una canalització per adequar-ho a una propera arribada del gas natural. Complementant la distribució de gas natural hi ha dos reductors de pressió, un ubicat als Plans d Arau i l altra a lazona del Pas Blau que redueix la pressió de gas que arriba cap a UIPSA i al nucli antic de La Pobla de Claramunt. Destacar també la presència d una estació de servei a l Avinguda Catalunya que només subministra gasoil per a calefacccions domètiques. I diverses iniciatives de producció d energia per cogeneració (Garofeica, Rofeica, Cogeneració UFIC i Proyectos energéticos MB) una dins el municipi de La Pobla de Claramunt. 180

9 Finalment, comentar la incorporació d energies renovables, promogudes per l Ajuntament de La Pobla de Claramunt en dos dels nous equipaments municipals, el CEIP MariaBorés on s hi ha instal lat energia fotovoltaica i a la nova escola bressol que s hi ha ubicat una instal lació d energia solar tèrmica. I la incorporació del municipi de La Pobla de Claramunt al programa d assessorament energètic de l ICAEN en relació a l enllumenat públic, que garanteix un enfocament integrat i ambientalment responsable. L objectiu del Programa d assessorament energètic és potenciar la incorporació de criteris d ús racional i eficient de l energia tant a centres de consum existents (dependències públiques, quadres d enllumenat públic, bombes d aigua, etc.) com als projectes en fase de disseny. Els estudis d assessorament energètic de l Institut Català d Energia tenen tots dues parts: una primera on s estableix la radiografia energètica de les instal lacions a examinar (fonts energètiques, consums, costos, etc.) i una segona part on es proposen un conjunt de mesures i actuacions que facilitin l estalvi d energia i la gestió més eficient dels recursos energètics i de les instal lacions. Les auditories d enllumenat públic analitzen, energèticament i econòmica, les següents mesures aplicades a cada quadre de comandament: - Contractació i tarificació elèctrica dels subministraments - Millora del factor de potència dels subministraments elèctrics - Substitució de làmpades de vapor de mercuri alta pressió (VMAP) per vapor sodi alta pressió (VSAP) - Substitució balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic - Substitució balast convencional de les làmpades de descàrrega per balast electrònic - Canvi de sistema d encesa de l enllumenat exterior - Instal lació de reguladors de flux en capçalera - Implantació d un sistema de gestió de l energia Font: web ICAEN. Generalitat de Catalunya Comunicació i Informació Les antenes que donen servei a La Pobla de Claramunt, estan ubicades a l anomenat Pèlag Rodó. Es tracta d un espai classificat com a sòl no urbanitzable en el barri de Can Galan. Existeixen dues tipologies d antenes, les de telefonia mòbil i les de senyal de televisió. A continuació es llisten les antenes existents: - Antenes de telefoni mòbil (amb llicència): Telefónica Moviles España S.A i France Telecom España S.A. - Antena de TV: TV3 Televisió de Catalunya 181

10 5. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 5.1 INTRODUCCIÓ Actualment, els processos de participació no són una novetat sinó que estan integrats en la majoria de procediments administratius com a part indispensable del propi procés i com a complement paral lel dels treballs tècnics. Quan a la informació i participació ciutadana en aspectes ambientals i territorials és des del 1998 amb l aprovació del Conveni d Aarhus que es dóna el salt qualitatiu. Un dels mecanismes que han enfortit els processos de participació ciutadana han estat les Agendes 21 Locals també anomenades Auditories Ambientals Municipals- amb la incorporació de processos participatius els resultats dels quals s inclouen com a contingut de les auditories ambientals, amb una perspectiva molt tècnica. Tot i aquests processos de maduresa democràtica, cal establir el marc de treball en relació a la participació i, a més, s ha de tenir en compte l estructuració de la mateixa per tal que el procés sigui enriquidor tant per l equip tècnic com per la pròpia ciutadania. Així, doncs, hi ha d haver un flux bidireccional entre uns i els altres per tal que els processos de participació ciutadana funcionin. Feta aquesta apreciació, és important remarcar el context actual que permet enfortir el model de democràcia representativa. Això vol dir que, tot i poder participar en els processos de presa de decisió, finalment caldrà que aquesta sigui validada pel conjunt de persones que han estat elegides democràticament per exercir aquesta funció. Objectiu Elaborar un document que permeti tenir estructurada la participació des de l inici del POUM i per tal que el procés es dugui a terme d una forma clara i transparent de cara a la ciutadania i a tots els agents socials implicats. La participació en l article 22 del Reglament de la Llei d urbanisme La Llei d urbanisme, en el seu article 22, distingeix 3 fases i els grans àmbits d informació que cal dur a terme de forma paral lela als treballs tècnics del POUM. Fase prèvia Accions de formació i comunicació Canals de participació -INSTRUMENTS- Sistema de recollida i anàlisi de les aportacions Presentació de l informe de resultats Fase d informació pública Mecanismes d informació sobre l ordenació proposada per l instrument aprovat inicialment Mecanismes d informació per donar a conèixer l obertura d aquest període i el sistema de recollida d al legacions i propostes Presentació de l informe de resultats del procés de 182

11 participació Fase posterior al període d informació Informe de valoració de les propostes i iniciatives presentades en totes les fases del procediment d elaboració Mecanismes de publicitat dels continguts de l informe de valoració 5.2 PLA DE PARTICIPACIÓ INICIAL El Pla de participació inicial s estructura a partir d una matriu d activitats que té en compte, per una banda el procés administratiu del Pla i, per altra banda, les actuacions de participació que recomana el Reglament de la Llei d Urbanisme. Això permet tenir una doble visió, la primera administrativa de l estat i l avanç del Pla en relació al procés administratiu i, la segona, tenir estructurada la participació en cadascun dels àmbits del Pla. D aquesta manera es concreten de forma més clara els objectius i els àmbits de treball en cada fase. FASES DEL PLA PROCÉS ADMINISTRATIU PARTICIPACIÓ FASE PRÈVIA FASE D INFORMACIÓ PÚBLICA FASE POSTERIOR AL PERÍODE D INFORMACIÓ PÚBLICA -APROVACIÓ DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA -PUBLICACIÓ DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA I L AVANÇ -SOL LICITUD DE DOCUMENT DE REFERÈNCIA A L ÒRGAN AMBIENTAL APROVACIÓ INICIAL DEL POUM -INFORMACIÓ PÚBLICA DEL POUM -INFORMES SECTORIALS -RESOLUCIÓ DE LES AL LEGACIONS -APROVACIÓ PROVISIONAL -COMISSIÓ TERRITORIAL URBANISME 1. INFORMACIÓ PÚBLICA 2. OFICINA DEL POUM VIRTUAL 3. ELABORACIÓ DE L INFORME DE RESULTATS DE PARTICIPACIÓ DE LA FASE PRÈVIA 1. INFORMACIÓ PÚBLICA 2. AL LEGACIONS PARTICULARS 3. ELABORACIÓ DE L INFORME DE RESULTATS DE PARTICIPACIÓ DE LA FASE D INFORMACIÓ PÚBLICA 1. MECANISMES DE PUBLICITAT DEL CONTINGUT DE L INFORME DE VALORACIÓ 183

12 1. FASE PRÈVIA PARTICIPACIÓ OBJECTIU DESCRIPCIÓ 1. Suport tècnic en relació als mitjans de comunicació 2. Aplicació de les noves tecnologies en relació a l elaboració del POUM Transmetre de forma concreta i precisa els objectius i àmbits de Pla Difondre la fase i l estat dels treballs, el calendari d accions i activitats en relació al Pla Aplicar el procés de participació a través de les noves tecnologies a. Elaboració de notes de premsa per als serveis tècnics de l Ajuntament. a. Disseny d un apartat dins la web de l Ajuntament que sigui com un oficina virtual del POUM: -Calendari d actuacions -Documents de referència - Espai participatiu: enquesta on line 3. Explicar de forma general d Avanç de Pla Explicar a la ciutadania el model de ciutat que es planteja en el POUM Donar proximitat de procés a la ciutadania Facilitar la presentació de suggeriments a. Elaboració d un plafons on hi hagi els plànols més representatius de l avanç de Pla b. Elaborar un tríptic explicatiu que inclogui les solucions generals del planejament i una nota d exposició pública c. Fer una presentació pública de l avanç de Pla -Situació actual de La Pobla de Claramunt -Visió estratègica del Pla -Explicació dels aspectes generals del Pla 184

13 2. FASE D INFORMACIÓ PÚBLICA PARTICIPACIÓ OBJECTIU DESCRIPCIÓ 1. Realitzar un control i seguiment de les al legacions presentades per la ciutadania. Avaluar i valorar les al legacions individuals i donar-hi resposta. a. Elaboració de l informe de valoració de les propostes i iniciatives presentades en totes les fases del procediment d elaboració del Pla. 3. FASE POSTERIOR AL PERÍODE D INFORMACIÓ PÚBLICA PARTICIPACIÓ OBJECTIU DESCRIPCIÓ 1. Mecanismes d informació per donar a conèixer el resultat de la fase d al legacions i de tot el procés de participació. Facilitar la participació de la ciutadania Sessió informativa oberta a la ciutadania 2. Donar a conèixer les explicacions de caràcter general del Pla. Realitzar la difusió de l informe de valoració Organització d una jornada d informació sobre els aspectes de caràcter general que s hagin plantejat durant el procés d al legacions i presentació de l informe de resultats. 185

14 6. DIAGNOSI i CONCLUSIONS 6.1 PLANIFICACIÓ SUPRAMUNICIPAL: EL PTPCC I EL PDU PTPCC: El municipi de La Pobla de Claramunt està inclòs dins de l àmbit d ordenació del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTPCC), el qual estableix les pautes especials per al desenvolupament del territori, les quals han de ser respectades per les actuacions territorials, en especial les urbanístiques. En aquest sentit el POUM de la Pobla ha de ser coherent amb les determinacions del PTPCC i facilitar-ne l acompliment. Tal com prescriuen les pròpies normes d ordenació territorial el Pla Territorial vincula directament els plans d ordenació urbanística municipals que s aprovin definitivament a partir del dia 16 de setembre de 2008, data de la seva aprovació definitiva. El PTPCC es centra en la regulació dels tres sistemes bàsics de la realitat territorial, els espais oberts, els assentaments urbans i les infrastructures de mobilitat. a) A través del sistema d espais oberts, el PTPCC assenyala les parts del territori que han de ser preservades de la urbanització. Comprèn els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament vigent i, segons les seves característiques físiques i funció territorial, diferencia tres tipus bàsics de sòl, el de protecció especial, protecció territorial i protecció preventiva. La major part del sòl no urbanitzable de la Pobla de Claramunt es reparteix entre el sòl de protecció territorial i el sòl de protecció preventiva. El marge de discrecionalitat del POUM en la delimitació de l ordenació del sòl no urbanitzable és escàs, tota vegada que les normes relatives al sistema d espais oberts incloses al PTPCC són d aplicació directa i executives a l entrada en vigor del Pla. Això sens perjudici que el POUM pugui establir els subtipus d espais no urbanitzables de protecció que consideri adequats, fins i tot amb un major grau de protecció o una major restricció de les possibles transformacions. b) Quant al sistema d assentaments urbans, el PTPCC assenyala per a cada nucli o àrea urbana les estratègies de desenvolupament que són adequades per a les finalitats del Pla. Aquestes han de ser tingudes en compte com a referències vinculants en les revisions dels plans urbanístics. Així, en coherència amb aquestes estratègies de desenvolupament i amb les característiques físiques, socials i econòmiques de cada nucli i àrea urbana, el planejament urbanístic municipal ha de definir el model d implantació urbana i les determinacions concretes que regularan les iniciatives d urbanització i d edificació. En el cas de La Pobla de Claramunt, el PTPCC proposa: - Pel nucli històric de la Pobla Vella una estratègia de creixement moderat; - En les seves extensions dels barris dels Vivencs, Sant Andreu-Ca l Almiralló i La Rata una estratègia de millora i compleció; - I a l àrea especialitzada d ús industrial / logístic dels Plans d Arau una estratègia d extensió. 186

15 6.1.2 PDU Conca d Odena: La Pobla conforma el sistema urbà sud-est del pla director, conjuntament amb La Torre de Claramunt i Capellades. En aquest àmbit el PDU també estableix determinacions que hauran deser respectades pel POUM, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i protecció del patrimoni territorial, a les infrastructures de mobilitat i a l ordenació dels assentaments i les activitats econòmiques. Estableix com a termini de previsió temporal de les seves hipòtesis fins a l any Pel que fa a l ordenació dels espais oberts, paisatge i patrimoni, el PDU: - S ajusta als 3 tipus de sòl del PTPCC i prescriu al POUM que adscrigui les diverses zones de sòl no urbanitzable a alguna de les àrees definides en la normativa del PDU, podent complementar les mesures de protecció i regulació d actuacions, usos i construccions. - Prescriu l obligació que els Ajuntaments elaborin els corresponents catàlegs de béns a protegir, a partir dels Inventaris del patrimoni cultural, etnològic, arqueològic i paleontològic de Catalunya per tal de completar els elements d interès inclosos en el PDU. Entre aquests destaquen el Castell de la Pobla de Claramunt (Monument Històric BCIN) i Sant Procopi-Els Mollons, com a espai d interès geològic. Quant a l ordenació de les infrastructures de mobilitat, els principals elements que planteja el PDU en l àmbit de la Pobla de Claramunt són: - La millora de la línia de ferrocarril Igualada-Barcelona dels FGC, amb l objectiu de la seva progressiva conversió en metro regional. En aquest sentit, des del PDU es suggereix la creació d una nova estació entre Capellades i la Pobla de Claramunt. - La millora de la vialitat bàsica entre els municipis de La Pobla i la Torre de Claramunt, amb la finalitat d evitar el trànsit a través del nucli urbà de La Pobla. El PDU preveu una nova variant a l altra costat del riu amb la possibilitat de connectar directament aquesta amb la C-15. En relació a l ordenació dels assentaments urbans, el PDU: - Aposta per la consolidació dels teixits existents, tota vegada que detecta un potencial de creixement residencial important en sòl no edificat i en sòl urbanitzable pendent de desenvolupar; - En el sòl urbanitzable residencial, proposa un canvi d ús, de residencial a espai lliure, al sector de Can Solà (1,71 Ha). - Entre els àmbits de desenvolupament condicionat d ús mixt supramunicipal (clau UM), el PDU proposa l àmbit del Nou Claramunt, entre els assentaments de La Pobla i la Torre de Claramunt i n estableix els paràmetres bàsics orientatius, si bé estableix l obligatorietat que estiguin desenvolupats almenys el 75 % dels creixements locals abans de desenvolupar aquest nou sector. - En l àmbit municipal, el PDU proposa 2 àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d ús mixt, a la Pobla Vella i a Cal Llubia-Plana del Sabater, (5,1 Ha d ús mixt) 187

16 - Com a àmbit de desenvolupament urbanístic condicionat d ús especialitzat (UE) de caràcter municipal, el PDU preveu l ampliació del sector industrial dels Plans d Arau i n estableix els paràmetres bàsics orientatius. Referent a l ordenació dels equipaments i els espais lliures locals i supramunicipals, cal destacar l aposta del PDU per la creació del Parc Fluvial de l Anoia, un 16 % de la seva superfície (50,52 Ha) es troba dins del terme municipal de La Pobla. De menor escala, també es preveu el parc del Nou Claramunt, lligat al desenvolupament urbanístic d aquest àmbit. Tal com prescriuen les normes del PDU, la planificació vigent en els municipis on aquest sigui d aplicació, com ara La Pobla, s adaptaran durant els seus processos de revisió del planejament a les determinacions del PDU. Per tant, el PTPCC i el PDU estableixen els criteris i els condicionants de planificació supramunicipal als quals s ha d adaptar la revisió del POUM de la Pobla de Claramunt. 6.2 CONDICIONANTS AMBIENTALS Si existeix un repte en el desenvolupament del planejament municipal de La Pobla de Claramunt és la incorporació dels elements ambientals de forma transversal en el planejament. La conservació del riu, la dificultat que aporta el relleu d aquest territori i el paisatge en mosaic característic són tres elements a tenir en compte per a estructurar un municipi que ha crescut a banda i banda del riu, amb urbanitzacions disperses i de difícil accessibilitat i que veu perillar un paisatge agrícola tant pels condicionants pròpiament naturals com socioeconòmics. El sistema hídric i l encaix d aquest en un relleu complex ha provocat un efecte barrera agreujat per una coincidència en la ubicació d infraestructures paral leles carretera i via ferroviària- que augmenten l efecte impermeable degut a la manca d espai dels creixements que s hi han produït, dispersant-los cap a altres punts més alts del municipi i amb relació amb els municipis llindars. Pel que fa al relleu aquest s incorpora al paisatge natural de La Pobla de Claramunt en tant que configura aquests punts de visuals paisatgístiques que, des del fons de vall, es percep només d entrar al municipi. Alhora el relleu condiciona dos tipus de paisatge diferenciat quant a estructura es refereix, les parts amb més pendent estan ocupades per boscos i, en canvi les part més planeres, encara mantenen l encant agrícola d una plana de transició cap als cultius de secà propis de zones més càlides i amb temperatures extremes. Aquests sistemes locals que configuren els espais lliures són alhora estructuradors del planejament en tant que aporten diferenciació a la resta de sistemes generals i d espais lliures adjacents. La introducció de criteris més enllà de l ús fan pensar en un riquesa d espècies que cal preservar i que només tenint-les en compte des de la reflexió inicial del planejament es podrà aconseguir. L ordenació dels nuclis i la cohesió social s ha de plantejar de manera que integri els elements ambientals com a part de l estructura urbana i adequar els usos d una forma compatible amb els riscos associats. Aquesta ordenació d usos no ha de passar només per tenir en compte els elements ambientals lineals sinó també per considerar el paisatge com a part principal de la seva identitat. 188

17 Un altre aspecte són els nous creixements que, a més de ser ordenats i omplir els buits existents han de permetre compactar el municipi per fer-lo més eficient des del punt de vista ambiental i social com a noves microcentralitats. Tot i que els balanços en relació al consum de recursos aigua i energia, principalmentqueda emmascarat pel fet que La Pobla de Claramunt és un municipi industrial i aquest és un altre condicionant a tenir en compte d una forma positiva. En aquest sentit, lluny que les indústries representin una càrrega ambiental des del punt de vista de la contaminacióesdevenen punts estratègics en el control de qualitat de les aigües o en el fet d una millora de les infraestructures. N és un exemple la propietat dels contenidors de residus, la implantació de depuradores, etc... Tot i que en l auditoria ambiental municipal es remarcava aquest fet, en cap cas es van detectar afectacions ni a les aigües ni a l atmosfera, mantenint-se dins els llindars establerts a la normativa vigent. En aquest sentit, la reflexió ambiental sobre el nou planejament suposar un canvi en el model i això implicarà: - Donar compliment a la normativa ambiental vinculada al planejament de rang superior i als aspectes ambientals vinculats a Plans i Programes sectorials. - Marcar uns límits en els creixement i en l ocupació de l espai, prioritzant l estructura compacte del municipi amb criteris de menys consum de sòl i de recursos energètics com a premissa inicial. - Donar solucions per a què les distàncies siguin més curtes permeabilitzant els condicionants ambientals lineals i establint nous punts de relació amb els elements naturals. - Dimensionar les càrregues ambientals dels diversos nuclis urbans i establint criteris de plurifuncionalitat, afavorint l accessibilitat i reduint la mobilitat obligada, actualment molt lligada als usos industrials dels Plans d Arau. - Estructurar la mobilitat com a solució als condicionants ambientals i per tant, un nou repte per al planejament. - Adequar els usos i els espais del Parc Fluvial de l Anoia per a què esdevingui un connector social a nivell local i natural a nivell supramunicipal. 6.3 DEMOGRAFIA I HABITATGE El 2009 la població de la Pobla de Claramunt era de habitants, concentrats bàsicament al nucli de La Pobla Vella i, en menor mesura, al barri de l Estació. Els barris del Xaró, les Garrigues i La Rata tenen poc pes demogràfic. En els darrers 10 anys la mitjana de creixement de la població ha estat del 3,7 % anual a conseqüència, en gran mesura, de la mobilitat residencial. La piràmide d edats del municipi (2009) reflecteix el rejoveniment que aquest factor ha produït. Així, el grup més nombrós és el de la població adulta (de 35 a 64 anys, el 38,7 %) seguit dels infants fins a 9 anys (17,8 %). Els joves de 15 a 19 anys són el grup menys nombrós (4,4 %) seguit de la població de més de 65 anys (15,6%). 189

18 La immigració d origen estranger té poc pes al municipi (9,4 % el 2009), essent el grup majoritari els originaris del Marroc (31% dels estrangers). Pel que fa a les llars, aquests darrers anys es detecta un gran augment de les llars unipersonals i el manteniment de les llars de dues persones com el principal grup de les llars del municipi. El 2009, la dimensió mitjana de les llars a la Pobla és de 2,78 persones per llar. Quant a les projeccions de població, seguint els criteris de l IDESCAT, s han considerat quatre escenaris possibles de creixement fins a l any En tots els escenaris, l hipòtesi és que el municipi guanyi en població, en una forquilla que pot oscil lar entre els 2771 habitants (escenari baix) i els (escenari alt). En relació a les llars, la seva evolució oscil la des d una mitjana de 2,72 persones/ llar en un escenari alt a 2,76 en un escenari baix. La combinació de les projeccions de població amb la de les llars dóna com a resultat una forquilla que va des de les 1004 (escenari baix de població i de llars) fins a les llars (escenari alt de població i llars). Amb les dades del PDU de la Conca d Odena i la grandària mitjana de les llars el 2009, suposant que totes es dediquessin a primera residència, amb el planejament vigent es podria assolir un potencial de població que superaria els habitants. En el cas de La Pobla les projeccions de població preveuen un creixement positiu per bé que moderat, sempre amb les lògiques limitacions que tenen les projeccions, ja que qualsevol variable imprevista pot tenir una gran incidència en el resultat final del creixement de la població. Per aquest motiu, a l hora de programar sòl residencial, s hauria de preveure prudencialment un marge de creixement una mica superior al que en resulta de les projeccions. Pel que fa al parc d habitatges de La Pobla, aquest ha passat, després d un període de forta activitat constructiva, de les 943 unitats del 2001, a les 1154 unitats del El tipus d habitatge predominant es l habitatge unifamiliar seguit a molta distància per l habitatge bifamiliar. El plurifamiliar és testimonial. El parc d habitatges és força nou, ja que el 63% d aquest ha estat construït a partir dels anys 70. Entre el 2001 i el 2009 s ha assolit un gran creixement, representant els que s han construït en aquesta darrera etapa el 19 % del total del parc d habitatges del municipi. En tractar-se d un parc relativament nou el seu estat de conservació en el seu conjunt és bo (95 % dels habitatges principals). Es descarten situacions d infrahabitatge al municipi. Predomina l habitatge de dimensions mitjanes, de superfície útil compresa entre els 81 i 100 m 2 (44 % dels habitatges principals). Tot i tenir dues urbanitzacions en el municipi, no es pot considerar que estigui especialitzat en segona residència. En l evolució del parc d habitatge sempre ha predominat el domini de l habitatge principal sobre la resta d usos de l habitatge (segona residència i buit). El 2009 s estima que el parc d habitatges principals representa el 70,9 % del total. El règim de tinença de l habitatge principal és majoritàriament de propietat. Pel que fa al parc d habitatges buits, si bé es constata que ha anat en augment els darrers anys, es detecta la manca de dades fiables i contrastables. Les darreres són del cens de població i habitatges de 2001, segons el qual hi havia 224 unitats vacants. Caldrà buscar altres fons d informació ja que l oficial té poca credibilitat. D altra banda, al municipi no es detecten problemes de sobreocupació. Finalment, si analitzem la dinàmica immobiliària, detectem una intensa activitat constructora durant la dècada , tal com ha passat arreu de Catalunya. En el cas de la Pobla es 190

19 van construir 242 habitatges per 100 la dècada anterior. El promig del preu del metre quadrat residencial de nova construcció a la Pobla de Claramunt es situa al voltant dels 1330 /m ACTIVITAT ECONÒMICA D antuvi cal destacar l elevada integració de la base econòmica de la Pobla amb la del seu entorn geogràfic immediat, la Conca d Odena i sobretot la seva capital Igualada. Quant a l estructura productiva actual, es constata la pèrdua de pes del sector primari i l extraordinària importància que el sector industrial ha tingut històricament per als veïns de La Pobla de Claramunt, ocupant un lloc de treball localitzat al mateix municipi o a la Conca d Òdena i que encara té en les ocupacions dels seus veïns (al voltant del 50 % POR), tot i la seva tendència a la disminució progressiva. En aquests darrers anys el sector de la construcció ha anat augmentant la seva quota en la POR (al voltant del 10%), tot i que és dels més baixos de la comarca. El sector serveis ha anat guanyant pes en les ocupacions dels veïns de La Pobla, seguint la tendència habitual de les economies dels països desenvolupats. De la comparació de La Pobla amb la comarca de l Anoia es destaca l especialització de la POR de la Pobla en la indústria i que és dels municipis en què l agricultura, tot i la seva importància en la configuració del paisatge, té menys importància pel que fa a l estructura econòmica. Quant a l anàlisi dels llocs de treball localitzats (LTL) al municipi una dada que destaca és l elevat dinamisme pel que fa a la creació de nous llocs LTA al municipi (922), especialment en la primera meitat de la primera dècada del s. XXI ( ) en què els LTL van créixer força més que no pas la població en el mateix període de temps. Aquest increment ve motivat per l impacte de les noves empreses que es van instal lar en el polígon industrial dels Plans d Arau. Aquestes dades vénen a confirmar l especialització de l estructura econòmica de la Pobla en el sector industrial, la qual passa per l existència dins del terme del polígon dels Plans d Arau. En aquest s hi concentren 67 empreses, més de la meitat de les del municipi i 873 LTL, de tal manera que, més de la meitat dels LTL al municipi estan concentrats al polígon. Les activitats productives a l entorn del riu s han concentrat en un polígon especialitzat, seguint la dinàmica territorial contemporània de segregació de les activitats industrials en l espai. En relació a les dades d atur, hom ha de prendre-les amb precaució i relativitzant-les, atès els moments dramàtics de destrucció de l ocupació que estem vivint. Segons dades oficials de la Generalitat de Catalunya, l abril del 2010 hi havia 223 persones aturades a la Pobla, de les més moderades en números relatius a la Conca d Òdena. Els més afectats, tot i que predomina l estructura industrial, són els provinents del sector serveis. 6.5 SISTEMES URBANÍSTICS D ESPAIS LLIURES I EQUIPAMENTS Entre d altres determinacions el POUM ha de definir els elements determinants del desenvolupament urbà, entre els que s inclouen els sistemes generals d espais lliures i d equipaments comunitaris. 191

20 En el cas de La Pobla de Claramunt, en execució de les normes subsidiàries el sistema urbanístic d equipaments comunitaris té les següents dotacions: PRIVATS EQUIPAMENTS EN ÚS SENSE ÚS ASSIGNAT TOTAL (m 2 ) (m 2 ) (m 2 ) Sense ús, pendent de MP (el Xaró) 6.292,81 Església (religiós) 779,19 Total Privat 7.072,00 PÚBLICS Esportiu , , ,55 Docent , ,34 Cultural 2.363, ,40 Sociosanitari 2.785, ,88 Administratiu + serveis generals 259, , ,37 Varis, reserves i sense ús assignat 424, , ,33 Total Públic , , ,87 Com es pot comprovar, hi ha una reserva important de terrenys reservats per equipaments sense ús assignat i tampoc no es detecten unes necessitats especials de reequipament pel municipi. Quant al sistema general d espais lliures públics, el POUM ha de garantir que aquest respongui, com a mínim, a la proporció de 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre admés pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic. En execució del planejament fins ara vigent, els estàndards que hem pogut comprovar són els següents: 192

21 ESPAIS LLIURE Àmbit territorial m2 Les Garrigues ,03 EMTEXSA 1.664,32 Xaró+La Rata ,83 La Pobla ,56 Plans d'arau ,99 Total ,73 Pel que fa al sostre per ús residencial no inclòs en cap sector de planejament, en execució de planejament vigent tenim les dades següents: ÚS RESIDENCIAL Àmbit territorial m2 sostre residencial El Xaró ,89 Les Cases Noves ,92 Estació-Can Galan ,64 La Rata 6.553,78 La Pobla Vella-Les Figueres-Sant Andreu ,14 Total sostre residencial fora sectors ,37 Per tant, l estandard mínim que ha de complir el sistema general d espais lliures seria de ,37/100*20= ,07 m 2 de sòl destinat a espais lliures. Actualment, el planejament vigent ja en reserva ,73 m 2, és a dir, 171,04 m2 de zona verda per cada 100 m 2 de sostre residencial, estàndard molt superior al mínim exigible de 20 m 2. Tanmateix, hi ha inclosos els espais lliures dels Plans d Arau, els d EMTEXA i els de Les Garrigues, tots ells molt allunyats del centre urbà i, per tant, amb poca participació en la funció urbana de lloc de trobada i esbarjo col lectiu. Si restem aquests, els espais lliures amb vocació més urbana sumen ,39 m 2, és a dir, encara és manté un estàndard força superior al mínim legal exigit (41,46 m 2 ). No obstant això, el POUM haurà de seguir en la línia actual per mantenir aquest equlibri i donar resposta a la necessitat de la població de tenir espais públics de trobada i de lleure arreu del municipi. En definitiva, no es detecten unes necessitats especials de reequipament o d incrementar els espais lliures a nivell global, sense que això no signifiqui que, puntualment, s hagi de delimitar algun polígon d actució urbanística per obtenir algun terreny reservat per a sistemes urbanístics de titularitat pública. 193

22 6.6 MOBILITAT: MANCANCES I NECESSITATS Cal destacar les següents conclusions de la diagnosi de la mobilitat actual: - La distància entre el nucli antic de la Pobla Vella i els diferents barris residencials, sobretot els del Xaró i les Garrigues, a més de 2 km de distància. - La dificultat de desplaçar-se als municipis veïns amb transport públic, tot i que la connectivitat amb Barcelona i Igualada per carretera i ferrocarril és bona. Això fa que la mobilitat, tant interior com exterior, depengui dels desplaçaments amb vehicle privat. - Els pendents elevats condicionen la possibilitat d implementar carrils bici a tot el municipi. - Hi ha aspectes millorables en el disseny i la ubicació de les parades d autobús interurbà situades a la Pobla. Els barris situats a la banda oest de la llera del riu Anoia tenen una cobertura territorial insuficient ja que les parades es troben a una distància superior als 500 metres. - Els accessos al municipi i els carrers urbans presenten un nivell de capacitat molt allunyats dels nivells de saturació. - La travessera de la C-244a pel terme municipal té una amplada insuficient amb una perillositat molt elevada en els trams centrals del nucli urbà. - La distància excessiva entre els principals punts d accés al municipi i el nucli urbà, des dels 2,9 Km de la sortida de la C-15 fins al nucli; dels 3,4 Km de la rotonda de la N-II al nord del terme. - Existència d un únic punt de creuament entre les dues ribes del riu Anoia per connectar el nucli antic i els nous nuclis residencials. Caldria habilitar un altre punt de creuament alternatiu per a vianants i vehicles per reduir part del trànsit de pas que creua aquest punt per accedir a la C-244a i a les principals xarxes de connexió exterior del municipi. - Supressió del pas de vehicles alternatiu entre el C/ Arbres del Papa i el camí de la Riera per la seva perillositat i, per tant, cal dotar al municipi d una alternativa segura per al creuament entre les dues parts del nucli. 6.7 DÈFICITS DE LES XARXES BÀSIQUES DE SERVEIS Pel que fa a la xarxa d abastament cal tenir en compte l existència del conegut risc sobre l aqüífer Carme-Capellades i la protecció que existeix sobre ell. En aquest sentit la planificació existent va encamida a garantir-ne una conservació a través de la creació de noves xarxes de distribució provinents d altres sistemes, principalment Ter-Llobregat. En relació al tractament, aquest s inclou també en un àmbit més general de conservació del riu Anoia al pas pels diversos municipis de la comarca i en aquest sentit només es consolidarà una bona recuperació del riu sí es garanteix la qualitat de les seves aigües i això implica l estructuració a nivell de territori de diverses infraestructures de millora i de seguiment. A La Pobla de Claramunt és molt important destacar la indústria com a principal consumidor d aigua i això queda palès no només en els consums, sinó també en la inversió en infraestructures de millora pròpies i/o col lectives a nivell sectorial. 194

23 Cal doncs, acabar de sol lucionar els punts foscos de la xarxa i buscar finançament per a completar les inversions previstes. En aquest sentit cal tenir present el compliment de la Directiva Marc de l Aigua en la que el Riu Anoia té una dualitat important essent el Pas Blau el punt d inflexió. Un altre aspecte destacable és l energètic ja que, de nou es demostra el punt estratègic del municipi com a cruïlla de camins i, en aquest cas, de línies elèctriques. No es detecta, segons les fonts consultades, cap mancança ni en la distribució ni els consums. En canvi en relació a la xarxa de gas natural existeix una molt bona distribució al marge esquerra de l Anoia, no obstant, aquesta distribució no és uniforme i igual als diversos barris del municipis. Aquesta és una de les mancances més importants a nivell de xarxa de serveis. En relació a la telefonia, actualment no es disposa de dades sobre la xarxa ni sobre la xarxa de telefonia mòbil ni sobre la xarxa de telefonia fixa, tot i que s està a l espera de rebre la informació per part de l empresa corresponent. 6.8 EL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC ACTUAL I LES NECESSITATS FUTURES D antuvi els connectors naturals i després l obertura de noves infrastructures de comunicacions han anat encaixant el municipi de La Pobla de Claramunt en dos assentaments discontinus i diferenciats. D una banda el sector que ocupa la major part del territori, que inclou el nucli històric, els barris i les urbanitzacions. De l altra, una recent implantació industrial, un gran parc d activitats econòmiques que fa de ròtula entre La Pobla, Vilanova i Igualada. El municipi s ha anat consolidant abanda i banda del riu Anoia, tot i que el gruix de l edificació s ha anat posicionant a lesplanes del congost, al costat dret aigües amunt. Des de l aiguabarreig del riu Anoia i la riera de Carme el municipi s estén en forma de ventall des del barri de Sant Procopi fins a la Torre de Claramunt. Només han quedat despenjats els creixements dels Plans d Arau i la urbanització de Les Garrigues. L enrevessat curs del riu Anoia a la falda de la muntanya del Castell i el creuement de camins i corredors que per aquest fons de cona travessen fan d aquest indret, encarat de nord-oes a sud-est, un escenari territorial complex i de difícil ordenació. La mobilitat i la repercussió que aquesta ha tingut sobre el territori, amb la construcció de noves vies de comunicació en les diferents modalitats de transport (ferrocarril, carreteres...) han acabat d estructurrar el teritori però alhora també d acotar i rigiditzar els nous teixits dels assentaments. És en aquest marc territorial cosit amb rius, rieres i vies de comunicació, trinxat per la barrera i l espontaneïtat de le seves actuacions on es planteja la revisió del seu model urbanístic amb l objectiu de plantejar l alternativa més sostenible d acord amb les previsions del creixement. Des d una visió més global, i prèviament a l avanç de planejament, s ha plantejat un encaix territorial amb tots els municipis de la Conca d Òdena sota el paraigües del pla director urbanístic de la conca, amb l objectiu d aconseguir un model territorial coherent amb les diferents sensibilitats del territori. 195

24 tenas i matas arquitectes, slp C/ Major, núm CAMPDEVÀNOL Tel Fax