Elements del paisatge agrari

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Elements del paisatge agrari"

José Ángel Álvarez Redondo
hace 6 años
Vistas:

1 Elements del paisatge agrari Distingim diversos elements: Parcel les Règim d explotació. Tipus de propietat. Tipus de poblament. Sistema de reg. Tipus de cultiu. Rendiments de l explotació. Destí de la producció.

2 PARCEL LES: cada una de les parts en què es divideix l espai agrari. Tipus de parcel la: si estan o no delimitades per tanques d arbustos, murs de pedra seca o tancats de filferro: paisatge de camps oberts o openfield: quan les parcel les no estan tancades paisatge de camps closos o bocage: quan ens trobem amb un paisatge dominat per parcel les amb tanques.

4 Extensió de la propietat: Minifundi menys de 10 hectàrees. Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees Gran explotació de 100 a 250 hectàrees Latifundi més de 250 hectàrees.

5 RÈGIM D EXPLOTACIÓ: Directe, el pagès és el propietari de la terra. Indirecte, el pagès no és el propietari de la terra sinó que l explota en règim de: Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d una part de la collita. Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d un lloguer. Jornalers. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada.

6 TIPUS DE PROPIETAT: individual o col lectiva. TIPUS DE POBLAMENT: concentrat o dispers Disposició dels camins rurals que fan servir els agricultors i d altres vies destinades al trànsit de bestiar.

agricultura de regadiu: l agricultor aporta l aigua que les plantes necessiten a

7 ELS SISTEMES DE REG: presència o no de canals, sèquies, aspersors, etc. agricultura de secà: els conreus només reben l aigua procedent de les pluges agricultura de regadiu: l agricultor aporta l aigua que les plantes necessiten a través de diferents sistemes artificials de reg, com ara l aspersió, el gota a gota, la inundació...

9 TIPUS DE CONREUS. Segons espècies: Herbacis, com els cereals. Arbustius, com la canya de sucre o la vinya. Arboris, com els arbres fruiters A escala mundial, els principals productes que es conreen són: els cereals (arròs, blat, blat de moro, ordi...), algunes plantes que es processen a nivell industrial (canya de sucre, remolatxa...), les fruites, les patates i altres hortalisses (tomàquet, enciam, pastanaga, bleda, ceba...) Segons varietats de productes conreats: monocultiu i policultiu

10 Policultura: un mateix espai es conreen espècies vegetals diferents. Es dóna en parcel les petites, la producció de les quals es destina fonamentalment al consum de la família pagesa, i a les zones d horta Monocultura: en una explotació agrícola es conrea un sol producte, direm que es tracta de monocultura. Simplifica l ús de maquinària i té com a objectiu obtenir la màxima producció al mínim cost per fer-la competitiva, ja que es destina principalment a la venda.

12 Policultiu Monocultiu

13 RENDIMENTS DE L EXPLOTACIÓ Agricultura intensiva. Objectiu produir el màxim cultivant poca terra. Distingim: De baixa productivitat: poca terra, molta mà d obra, poc producte, poc benefici, poca inversió en tecnologia. Exemple els conreus d arròs a l Àsia. D alta productivitat: poca terra, poca mà d obra, molta producció, molta tècnica, alt rendiment, molta pressió demogràfica. Exemple l agricultura d Europa Occidental i Japó.

14 Agricultura extensiva. Grans extensions de terra dedicades al conreu. Distingim: De baixa productivitat: superfícies considerables, poca inversió, poca tecnologia, molta mà d obra, guaret inevitable, rendiments baixos. Exemple: els països tropicals d Àfrica. D alta productivitat: superfícies molt grans, poca mà d obra, molta inversió, elevada tecnologia (maquinària), elevada producció, rendiments mitjans. Exemple les explotacions de cereals als EUA.

16 Noves tècniques de conreu Cultiu d'hivernacle. Mulching Cultiu en sòls artificials: l'arenat. Cultius hidropònic o sense sòl. Biotecnologia i transgènics

22 MÈTODE I DESTÍ DE LA PRODUCCIÓ Agricultura tradicional. Explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialització o només per a comerç interior a petita escala (de subsistència, d artiga i irrigada monsònica). Agricultura de mercat. Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit. Característiques: especialització de la producció, mecanització de les feines del camp, tècniques de conreu avançades, sistemes d emmagatzematge, transport i comercialització a gran escala, grans inversions.

23 Agricultura orgànica: biològica o ecològica (són sinònims): creen diversos sistemes de producció que respectin les característiques ecològiques dels llocs i geo-biològiques dels sòls, procurant respectar les estacions i les distribucions naturals de les espècies vegetals, fomentant la fertilitat del sòl. Agricultura natural: es recullen els productes produïts sense la intervenció humana i es consumeixen.

Documentos relacionados

L'agricultura, la ramaderia i la pesca

L'agricultura, la ramaderia i la pesca TEMA 4 : L'AGRICULTURA LA RAMADERIA I LA PESCA. L'agricultura, la ramaderia i la pesca són activitats econòmiques que pertanyen al sector primari. Aquestes activitats