Operacions avançades. Ramon Benabarre Bonet, Blanca Lluveras. Tècnica comptable

Transcripción

1 Operacions avançades Ramon Benabarre Bonet, Blanca Lluveras Tècnica comptable

2

3 Tècnica comptable Operacions avançades Índex Introducció 5 Resultats d aprenentatge 7 1 Despeses i ingressos en el PGC Compres i despeses Operacions de despeses de gestió Tipus de despeses Vendes i ingressos Operacions d ingressos de gestió Tipus d ingressos Funcionament dels comptes de gestió Càlcul de l import de la factura Els comptes en el balanç de situació Creditors i deutors per operacions comercials Comptes creditors Comptes deutors Lletra de canvi Naixement comptable de la lletra de canvi Cobrament de la lletra de canvi Descomptar la lletra en una institució financera per obtenir l import abans del seu venciment Problemàtica comptable del descompte d efectes El pagaré El xec El rebut Les operacions de tresoreria i finançament Altres operacions amb entitats financeres Operacions de facturatge Altres operacions amb creditors i deutors comercials Bestretes a proveïdors i de clients Deteriorament de valor de crèdits per operacions comercials Deteriorament de les existències Retencions Immobilitzat i fons de finançament Immobilitzat no financer Diferències entre despesa i inversió L amortització de l immobilitzat Immobilitzat material en curs Alienació de l immobilitzat material (baixa de l immobilitzat) Pèrdues extraordinàries de l immobilitzat Comptes de PGC de l immobilitzat i la seva valoració

4 Tècnica comptable Operacions avançades 3.4 Contracte de lísing Tractament comptable del lísing financer Lísing operatiu Fonts de finançament Recursos propis Deutes a llarg termini Deutes a curt termini

5 Tècnica comptable 5 Operacions avançades Introducció Les operacions que duen a terme les empreses no només són comprar, vendre i pagar despeses. La mateixa operatòria empresarial és molt més complexa: hi ha ajornaments, tant de pagament com de cobrament, que es poden fer amb lletres de canvi, pagarés, devolucions; envasos que s han de retornar; envasos que es fan malbé; mercaderies que es deterioren..., a més de les despeses que originen les compres i les vendes. També s ha de tenir en compte que, per poder dur a terme la seva activitat, les empreses s han de servir d elements que tenen una durada superior a un exercici econòmic. Aquests béns reben el nom d immobilitzat, que a més necessita un finançament diferent de l utilitzat en les operacions de l explotació. A l apartat Despeses i ingressos en el PGC estudiarem la complexitat que es dóna en els ingressos i les despeses en les operacions comercials, tenint en compte si estan incloses o no a la factura, i quina comptabilització tenen. En l apartat Creditors i deutors per operacions comercials veurem quina és la documentació que s ha de comptabilitzar i com comptabilitzar-la, tenint en compte el sistema de cobrament o de pagament utilitzat. En l apartat Immobilitzat i fonts de finançament analitzarem aquests béns, com es comptabilitza la seva compra i la seva venda. Veurem com un element d immobilitzat perd valor i com l hem de comptabilitzar, a més de la comptabilització del finançament d aquests elements. Per treballar els continguts d aquest mòdul, és convenient anar fent les activitats i els exercicis d autoavaluació. A les activitats hi ha exercicis enllaçats a un full de càlcul, per poder veure la procedència de cada element.

6

7 Tècnica comptable 7 Operacions avançades Resultats d aprenentatge En finalitzar aquesta unitat l alumne/a: 1. Reconeix la metodologia comptable analitzant la terminologia i els instruments comptables utilitzats en l empresa. Distingeix les fases del d obertura, gestió, regularització i tancament del cicle comptable complet adaptant-les a la legislació vigent. Descriu el concepte de compte com a instrument per representar els diferents elements patrimonials i fets econòmics de l empresa, aplicant el mètode de comptabilització per partida doble. Reconeix els criteris de càrrec i abonament com a mètode de registre de les modificacions del valor dels elements patrimonials. Diferencia els comptes més usuals de compres i despeses i vendes i ingressos. Diferencia els comptes relacionats amb el registre de l IVA. Diferencia els comptes relacionats amb les adquisicions i lliuraments intracomunitaris i amb les operacions exteriors. Diferencia els comptes més usuals d actiu no corrent, existències, creditor i deutors per operacions comercials, comptes financers i finançament bàsic. Diferencia els comptes relacionats amb la depreciació de valor de l immobilitzat. Reconeix la importància del balanç de comprovació com a instrument bàsic per a la identificació d errors i omissions a les anotacions dels comptes. Estableix la funció del balanç de situació, dels comptes de pèrdues i guanys, de l estat de canvis en el patrimoni net (pimes), de l estat de fluxes d efectiu i de la memòria. Obté i interpreta el concepte de resultat comptable. 2. Classifica comptablement els fets econòmics més usuals, aplicant la metodologia comptable i els criteris del Pla general de comptabilitat i el Pla general de comptabilitat PIME. Identifica els comptes d actiu, passiu i net patrimonial que intervenen en les operacions més usuals de les empreses. Codifica els comptes conforme al Pla comptable i determina els conceptes de càrrec i abonament en cada cas.

8 Tècnica comptable 8 Operacions avançades Realitza els assentaments corresponents a les variacions dels comptes de deutors i creditors per operacions comercials i en moneda estrangera. Realitza els assentaments bàsics relacionats amb la compravenda d immobilitzat. Realitza els assentaments corresponents a despeses i ingressos financers habituals. Realitza els assentaments relacionats amb les despeses de personal i les corresponents liquidacions als organismes públics. Realitza els assentaments de variació d existències. Realitza els assentaments d amortització de l immobilitzat. Realitza els assentament de finançament corrent bàsic. Realitza els assentament de declaració i/o liquidació dels impostos relacionats amb l activitat i el resultat empresarial. Realitza les operacions de regularització i tancament a final del cicle comptable. Realitza l operativa comptable amb pulcritud, rigorositat i amb especial atenció a l eliminació d errades, valorant la incidència d aquestes en els controls interns, externs i/o auditories a què està sotmesa l empresa. Aplica els principis de responsabilitat, seguretat i confidencialitat en el tractament comptable de la informació.

9 Tècnica comptable 9 Operacions avançades 1. Despeses i ingressos en el PGC Els comptes de gestió estan formats pels ingressos i despeses generats amb l activitat ordinària de l empresa. Entenem per activitat ordinària allò a què es dedica l empresa. Per exemple, una empresa que comercialitza productes alimentaris, la seva activitat ordinària consistiria a comprar aquests productes per després tornar-los a vendre. Una empresa dedicada a la fabricació de roba esportiva la seva activitat ordinària és la fabricació d aquests productes i, per tant, genera uns ingressos en la venda d aquests productes. Al mateix temps això li genera una sèrie de despeses, com són les compres de les primeres matèries per la confecció d aquests productes, però a la vegada ha de pagar l electricitat que consumeix l empresa, els sous que ha de pagar als treballadors, els impostos que ha de pagar a l ajuntament, el lloguer de la nau industrial i d altres. Les empreses, independentment de l activitat que desenvolupin (comercial, industrial o de serveis), necessiten adquirir una sèrie de béns i de serveis (subministraments, tributs, mà d obra...) que són necessaris per al desenvolupament normal de la seva activitat. Les empreses fan una despesa quan adquireixen o consumeixen algun bé o servei que obtenen de l exterior a canvi d una contraprestació i que no s integra en el patrimoni empresarial. Això ocorre quan contracten treballadors, quan consumeixen algun subministrament... No s ha de confondre una despesa amb un pagament: una despesa es produeix quan s adquireixen o consumeixen béns o serveis, mentre que un pagament es produeix quan hi ha una sortida de diners de tresoreria. Les empreses fan un ingrés quan presten o venen algun bé o servei que no està integrat en el patrimoni empresarial a canvi d una contraprestació. Això succeeix quan les empreses duen a terme serveis de transport, col laboracions amb empreses... No s ha de confondre un ingrés amb un cobrament: es produeix un ingrés quan es venen béns o es presten serveis; en canvi, es produeix un cobrament quan hi ha una entrada de diners a la tresoreria de l empresa. Uns exemples de despeses poden ser: compra de primeres matèries, pagament del rebut del telèfon, pagament d un lloguer, pagament d aigua, gas, electricitat, etc. Uns exemples d ingressos poden ser: Vendes de mercaderies, ingressos d interessos, ingressos per arrendaments.

10 Tècnica comptable 10 Operacions avançades Hem d assignar un compte a cada una d aquestes despeses i aquests ingressos per poder-ho comptabilitzar i ho farem amb els comptes del Pla general comptable. Els comptes de gestió no tenen saldo inicial, ja que es tanquen anualment. Les despeses i les pèrdues sempre s anoten en el deure. Els ingressos i tots els conceptes que representen beneficis sempre s anoten a l haver. Durant l exercici el saldo dels comptes de despeses és deutor i el dels ingressos és creditor. 1.1 Compres i despeses El Pla general de comptabilitat defineix el grup (6) Compres i despeses, com aprovisionaments de mercaderies i altres béns adquirits per l empresa per a revendre ls, sense alterar la seva forma o substància, o després de sotmetre ls a processos industrials d adaptació o transformació. Comprèn també totes les despeses de l exercici, incloses les adquisicions de serveis i de materials consumibles, la variació d existències adquirides i altres despeses i pèrdues de l exercici. En general, tots els comptes del grup 6 tenen saldo deutor i s abonaran quan es tanqui l exercici, amb càrrec al compte (129) Resultat de l exercici. Malgrat això, hi ha algunes excepcions i aquests comptes tenen saldo creditor: (606) Descomptes sobre compres per pagament immediat. (608) Devolucions de compres i operacions similars. (609) Ràpels per compres Operacions de despeses de gestió Despeses Tots els comptes de despeses tenen saldo deutor, Els seus augments s anoten al deure. Els anotarem a l haver en traspassar-les a Pèrdues i guanys a final de l exercici. El Nou Pla general de comptabilitat (NPGC) defineix el grup (6) Compres i despeses com a aprovisionaments de mercaderies i altres béns adquirits per l empresa per revendre ls, alterant la seva forma o amb adaptacions a través de processos industrials (transformació o construcció). Comprèn també totes les despeses de l exercici incloses les adquisicions de serveis i de materials consumibles, la variació d existències comprades i les pèrdues extraordinàries de l exercici.

11 Tècnica comptable 11 Operacions avançades A tota empresa durant el procés econòmic sorgeixen una sèrie de despeses en les quals s inicia una doble circulació econòmica, per un costat surten diners i com a contrapartida es rep alguna cosa real o una contraprestació en béns i serveis que col laboren en el procés productiu. Els comptes del grup 6 són comptes de gestió i no apareixen en el balanç de l empresa Tipus de despeses Segons la seva naturalesa podem diferenciar dos tipus de despeses: Les despeses de l explotació, que són les generades per l activitat principal de l empresa. Les despeses financeres, que són les ocasionades per la disposició de fons aliens destinats a l adquisició de béns i serveis. Els subgrups que formen les despeses són els següents: (62) Serveis exteriors. (63) Tributs. (64) Despeses de personal. (65) Altres despeses de gestió. (66) Despeses financeres. (67) Despeses extraordinàries. (68) Dotacions amortització. (62) Serveis exteriors Els serveis exteriors són de naturalesa variada, comprats per l empresa i que no formen part del preu d adquisició de l immobilitzat o de les inversions financeres temporals ni de l activitat pròpia de l empresa. És a dir, els serveis encarregats a altres empreses. Quan l empresa adquireix determinats serveis els ha de comptabilitzar com a despeses. A més, no ha d oblidar enregistrar correctament l IVA. Si l operació es fa al comptat:

12 Tècnica comptable 12 Operacions avançades Taula Comptabilització del pagament d una despesa al comptat (62_) Serveis exteriors X (472) Hisenda pública IVA suportat X (410) Creditors per prestació de serveis X X (410) Creditors per prestació de serveis X (570) Caixa X O bé a crèdit (termini inferior a un any): Taula 1.2. Operació de despesa a crèdit (62_) Serveis exteriors X (472) Hisenda pública IVA suportat X (410) Creditors per prestacions de serveis X Es classifiquen en els següents comptes: (620) Despeses d investigació i desenvolupament de l exercici. (621) Arrendaments i cànons. (622) Reparacions i conservació. (623) Serveis de professionals independents. (624) Transports. (625) Primes d assegurances. (626) Serveis bancaris i similars. (627) Publicitat, propaganda i relacions públiques. (629) Altres serveis. (628) Subministraments. (63) Tributs Els tributs constitueixen els ingressos de l Estat o d altres organismes públics. És el subgrup de despeses en les quals hem d incloure les quantitats que l Estat exigeix coactivament de les persones físiques i jurídiques per fer front a les despeses públiques com per exemple l IBI (impost sobre béns immobles), l IAE (impost sobre activitats econòmiques), les recollides de residus, ocupacions de via pública, etc. Es classifiquen en els següents comptes:

13 Tècnica comptable 13 Operacions avançades (630) Impost sobre beneficis. Impost que l empresa ha de pagar en el supòsit que tingui beneficis segons la llei fiscal que la reguli. S utilitza únicament el compte (6300). Impost corrent per la comptabilització de la despesa per impost sobre beneficis. (631) Altres tributs. Import dels tributs dels quals l empresa és contribuent i que no tenen assentament específic en altres comptes. (64) Despeses de personal El subgrup Despeses de personal recull les retribucions al personal, qualsevol que sigui el concepte pel qual se satisfan (remuneracions al personal, indemnitzacions per acomiadament, jubilacions, etc.), quotes de la Seguretat Social a càrrec de l empresa i altres despeses de caràcter social. Els comptes del subgrup (64) Personal recullen les despeses del personal que forma part de la plantilla de l empresa. Les despeses originades per persones que no formen part de la plantilla de l empresa es recolliran en comptes del subgrup (62) Serveis exteriors. Per l empresa les despeses de personal estan formades principalment per un sou brut assignat als treballadors més la quota que l empresa ha de pagar a la Seguretat Social pel fet de tenir-los contractats. Els treballadors per la seva part hauran de pagar: Quota del treballador a la Seguretat Social. Pagaments a compte de l IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques). L empresa pagarà al treballador el seu sou brut menys: L empresa retindrà tant la Seguretat Social com l IRPF de la nòmina del treballador. La quota del treballador a la Seguretat Social, que la reté per ingressar-ho en la data prevista a aquest organisme. Pagaments a compte de l IRPF, que li reté per ingressar-ho a Hisenda. Posteriorment l empresa ingressarà: A la Seguretat Social durant el més següent la quota de l empresa més la quota del treballador. A Hisenda a trimestre vençut la retenció a compte de l IRPF que li ha practicat al treballador. Per tant a final de cada mes quan l empresa paga la nòmina al treballador ho farà només pel sou net, és a dir, el sou brut menys la quota del treballador a la S.S.

14 Tècnica comptable 14 Operacions avançades i menys les retencions de l IRPF. Les quotes de la Seguretat social s abonaran al compte (476) Organismes de la Seguretat Social creditora i els creditors de l IRPF al compte (4751) Hisenda pública creditora per retencions practicades. Les despeses de personal estaran formades pels següents comptes: (640) Sous i salaris. Són remuneracions, fixes o eventuals, al personal de l empresa (import brut de la nòmina) a la figura 1.1 presentem un model de nòmina. Figura 1.1. La nòmina paper pot tenir molts formats En aquest compte es reflecteixen una sèrie de comptes que tenen a veure amb el personal de l empresa. (641) Indemnitzacions. Les indemnitzacions són les quantitats que es lliuren al personal de l empresa per rescabalar un dany o prejudici. S inclouen especí-

15 Tècnica comptable 15 Operacions avançades ficament en aquest compte les indemnitzacions per acomiadament i jubilacions anticipades. Taula Comptabilització de les indemnitzacions (641) Indemnitzacions X (572) Bancs cte. ct. X (476) Organismes de la Seguretat Social creditors X (4751) Hisenda Pública, creditor per retencions practicades X (642) Seguretat Social a càrrec de l empresa. El compte 642 reflecteix els imports satisfets pel pagament de les quotes de l empresa a favor de la Seguretat Social per les prestacions que aquesta realitza. (643) Retribucions a llarg termini mitjançant sistemes d aportació definida. Les retribucions a llarg termini mitjançant sistemes d aportació definida son aportacions addicionals a plans de pensions externs. Taula Comptabilitzacio de les aportacions inicials als plans de pensions (643) Retribucions a llarg termini amb sistemes d aportació definida X (572) Bancs ct. ct. X En el cas que quedin pendents de pagament: Taula Comptabilització d aportacions inicials als plans de pensions pendents de pagament (643) Retribucions a llarg termini amb sistemes d aportació definida X (466) Remuneracions mitjançant sistemes d aportació definida pendents de pagament X (649) Altres despeses socials. Són aquelles despeses obligatòries o no per normativa legal. Un exemple podria ser les beques d estudi, subvencions a economats i menjadors, despeses de formació del personal, primes d assegurances de vida, sanitaris o d accidents per al personal de l empresa, etc. (4751) Hisenda pública, creditor, per retencions practicades. L empresa està obligada a fer aquesta retenció i a ingressar-ne l import a la Delegació d Hisenda corresponent, en els períodes establerts. El salari net o líquid a percebre serà la diferència entre el total meritat (suma d ingressos pel treballador) i el total de deduccions. El compte utilitzat,(570) Caixa o (572) Bancs cte. ct.

16 Tècnica comptable 16 Operacions avançades Exemple de comptabilització del compte 4751 Paguem la nòmina del personal a través de transferència bancària. El sou brut és de 3.000AC. La Seguretat social a càrrec de l empresa és de 180 AC. La Seguretat Social a càrrec de treballador és de 70AC. L IRPF és del 13% sobre el sou brut (0,13 x = 390). Taula Comptabilització d una nòmina (640) Sous i Salaris (642) Seguretat Social a càrrec de l empresa 180 (476) Organismes de la Seguretat Social creditors 250 (4751) Hisenda pública, creditor, per retencions practicades 390 (57_) Caixa o bancs cte. ct Amb les relacions entre l empresa i el personal hi ha altres punts a tenir en compte que inclouen els següents comptes: (460) Remuneracions anticipades. Les remuneracions anticipades són les bestretes lliurades al personal a compte de les remuneracions periòdiques (lliuraments a compte). Exemple de comptabilització del compte 460 El treballador FUS demana una bestreta a compte de la remuneració del mes següent de 600 AC: Taula Comptabilització de remuneracions anticipades (460) Remuneracions anticipades 600 (572) Bancs cte. ct. 600 En el moment de la compensació es carregarà a despeses personal: Taula Comptabilització de la compensació (64_) Despeses personal 600 El compte(460). Remuneracions anticipades figuraran a l actiu. Remuneracions pendents de pagament, figurarà en el passiu. (460) Remuneracions anticipades 600 (465) Remuneracions pendents de pagament. Les remuneracions pendents de pagament són les remuneracions meritades i que encara no s han pagat. Exemple de comptabilització del compte 465 El cap de recursos humans ens ha anunciat que el 50% de la paga extraordinària, és a dir AC, queda pendent de pagament.

17 Tècnica comptable 17 Operacions avançades Taula Comptabilització de les remuneracions pendents de pagament (640) Sous i salaris (465) Remuneracions pendents de pagament Quan es paguen les remuneracions: Taula Comptabilització de les remuneracions pendents (465) Remuneracions pendents de pagament (572) Bancs cte. ct (65) Altres despeses de gestió Aquest grup està format per les despeses que no estan compreses en altres subgrups i que no tenen caràcter extraordinari. Les despeses representen el consum de recursos productius que realitza l empresa per desenvolupar el seu procés de creació de valor. L esquema comptable seria el següent: Taula Comptabilització d altres despeses de gestió (65_) Altres despeses de gestió X (43_) Clients X o (44_) Deutors diversos X o (570) Caixa X o (572) Bancs X (659) Altres pèrdues en gestió corrent. El compte Altres pèrdues en gestió corrent reflectirà la regularització anual d eines i utillatge. Taula Comptabilització altres pèrdues de gestió corrent (659) Altres pèrdues de gestió corrent X (214) Eines i utillatge X Els comptes que formen aquest subgrup són:

18 Tècnica comptable 18 Operacions avançades (650) Pèrdues de crèdits comercials incobrables. Pèrdues per deteriorament en insolvències fermes de clients i deutors del grup 4. S ha de carregar per l import de les insolvències fermes, amb abonament a comptes dels subgrups 43 i 44. Taula Comptabilització de crèdits incobrables (650) Pèrdues de crèdits comercials incobrables X (436) Clients de dubtós X o (446) Deutors de dubtós cobrament X Exemples de comptabilització del compte 659 L empresa BKB havia venut en l exercici anterior productes per un import de AC. Un dels seus clients que s havia considerat de dubtós pagament es considera definitivament insolvent. Taula Comptabilització de clients de dubtós cobrament (650) Pèrdues de crèdits comercials incobrables (436) Clients de dubtós cobrament Un client que deu a l empresa 500 AC el declaren amb fallida i l empresa considera irrecuperable el crèdit. Taula Comptabilització de clients de dubtós cobrament (650) Pèrdues de crèdits comercials incobrables 500 (430) Clients 500 (66) Despeses financeres. El subgrup Despeses financeres està format per les despeses a pagar com a preu de préstecs i crèdits obtinguts. Les despeses financeres estan formades per totes les despeses de naturalesa financera. El subgrup (66) Despeses financeres es dividirà amb els següents comptes: (662) Interessos de deutes. Són l import dels interessos dels préstecs rebuts i altres deutes pendents d amortitzar, sigui quina sigui la manera en què s instrumentin aquests interessos. S ha de carregar a la meritació dels interessos per l íntegra d aquests, amb abonament, generalment a comptes dels subgrups 16, 17, 40, 51, o 52, i si s escau al compte 475.

19 Tècnica comptable 19 Operacions avançades Taula Comptabilització d interessos de deutes (662) Interessos de deutes X (572) Bancs cte. ct. X (665) Interessos descompte d efectes (lletres de canvi) i operacions de facturatge (factoring). Són els interessos en les operacions de descompte de lletres i altres efectes, així com operacions de facturatge en les quals l empresa reté substancialment els riscos i beneficis dels drets de cobrament. S ha de carregar per l import dels interessos, amb abonament, generalment, al compte (5208). Deutes per efectes descomptats o (5209) Deutes per operacions de facturatge. Taula Comptabilització interessos descompte efectes (572) Bancs cte. ct. X (665) Interessos per descompte d efectes X (626) Serveis bancaris i similars X (5208) Deutes per efectes descomptats X (5109) Deutes per operacions de facturatge X Exemple de comptabilització del compte 665 Negociem amb el Banc X un efecte de AC domiciliat en el Banc Z i el seu venciment és de 30 dies. Sabent que el Banc X aplica: el 8% per negociacions a trenta dies i que les comissions són de 3 per mil per lletres domiciliades (mínim 3 AC). Liquid = , = 2.971AC Taula Comptabilització d interessos descompte d efectes (572) Bancs ct. ct (626) Serveis bancaris o similars 9.00 (665) Interessos descompte d efectes 20,00 (5208)Deutes per efectes descomptats (668) Diferències negatives de canvi. Són les pèrdues produïdes per modificacions del tipus de canvi en partides monetàries denominades en moneda diferent de la funcional. (669) Altres despeses financeres. Són les despeses de naturalesa financera no recollides en altres comptes, incloent-hi la quota anual que correspon

20 Tècnica comptable 20 Operacions avançades imputar a l exercici de les despeses de formalització de deutes, així com les petites diferències de caixa. Pèrdues procedents d actius no corrents i despeses excepcionals (67) Aquest subgrup comprèn les despeses o pèrdues d una quantia important que no es poden considerar continuats o comuns a l hora de calcular el resultat de l empresa. També recullen les pèrdues produïdes per l alienació de l immobilitzat, ja sigui per la seva venda o per la baixa en l inventari (total o parcial), com a conseqüència de pèrdues o depreciacions irreversibles d aquests actius. Si l operació es realitza en efectiu: Taula Comptabilització despeses extraordinàries (678) Despeses Extraordinàries X (570) Caixa X Si l operació es fa a través del compte corrent bancari: Taula Comptabilització despeses extraordinàries (678) Despeses extraordinàries X (572) Bancs cte. ct. X Exemple de comptabilització del compte 678 L empresa BBK ha tingut una inspecció d Hisenda i per irregularitats li han posat una multa de AC que paga amb xec bancari. Taula Comptabilització despeses extraordinàries (678) Despeses extraordinàries (572) Bancs cte. ct El formaran els següents comptes: (670) Pèrdues procedents de l immobilitzat intangible. Són aquelles pèrdues ocasionades per l alienació de béns de naturalesa no corpòria (no física) susceptibles de valoració econòmica o per la seva baixa a l actiu com a conseqüència de pèrdues irreversibles. S han de carregar per la pèrdua produïda en l alienació o baixa de l immobilitzat intangible, amb abonament als comptes del grup 2 que corresponguin o al compte (580) Actius no corrents mantinguts per la venda.

21 Tècnica comptable 21 Operacions avançades (671) Pèrdues procedents de l immobilitzat material. Són aquelles pèrdues ocasionades per l alienació de béns de naturalesa corpòria (física) susceptibles de valoració econòmica o per la seva baixa a l actiu com a conseqüència de pèrdues irreversibles. S han de carregar per la pèrdua produïda en l alienació o baixa de l immobilitzat, amb abonament als comptes del grup 2 que corresponguin o al compte. (672) Pèrdues procedents de les inversions immobiliàries. Són aquelles pèrdues ocasionades per l alienació de les inversions immobiliàries o per la seva baixa a l actiu. S han de carregar per la pèrdua produïda en l alienació o baixa de l immobilitzat, amb abonament als comptes del grup 2 que corresponguin o al compte. (678) Despeses extraordinàries. Són les pèrdues i despeses de caràcter excepcional i quantia significativa, que atenent a la seva naturalesa, no s han de comptabilitzar en altres comptes del grup 6. Per poder comptabilitzar una despesa extraordinària s han d acomplir els següents requisits: El seu origen no ha de ser de l activitat ordinària de l empresa i que la seva freqüència no sigui continuada. A títol d exemple assenyalem els següents: Les despeses produïdes per les inundacions, sancions, multes, incendis, etc. (68) Dotacions per amortitzacions. Els comptes del grup Dotacions per amortitzacions recullen els comptes que l empresa destina al final de l exercici a cobrir la pèrdua de valor que han sofert els elements d immobilitzat. Els comptes que formen part d aquest grup són: (680) Amortització de l immobilitzat intangible. (681) Amortització de l immobilitzat material. (682) Amortització de les inversions immobiliàries. 1.2 Vendes i ingressos El Pla general de comptabilitat defineix el grup (7) Vendes i ingressos com l alienació de béns i prestacions de serveis que són objecte del tràfic de l empresa, i comprèn també altres ingressos, variació d existències i beneficis de l exercici. En general, tots els comptes del grup 7 tenen saldo creditor i es carregaran quan es tanqui l exercici, amb abonament al compte (129) Resultat de l exercici. També aquí hi ha algunes excepcions i aquests comptes tenen saldo deutor: (706) Descomptes sobre vendes per pagament immediat. (708) Devolucions de vendes i operacions similars.

22 Tècnica comptable 22 Operacions avançades (709) Ràpels sobre vendes. Els ingressos que habitualment s inclouen en la factura són: Ports: ingressos que origina el trasllat de la mercaderia. Es comptabilitzaran com a més valor de la venda, al compte (700) Vendes de mercaderies o al compte (759) Ingressos per serveis diversos, com un més ingrés. Envasos i embalatges: se n diferencien dos tipus: Reutilitzables (amb dret a devolució). En aquest cas, el client els torna al proveïdor i aquest n abona l import i emet la factura de rectificació corresponent. Es comptabilitza en el compte (437) Envasos i embalatges a tornar per clients. No reutilitzables. L import d envasos i embalatges incrementa l import del compte (700) Vendes de mercaderies, és un més ingrés. Si s aplica dins de factura el descompte comercial i el descompte per cobrament immediat, l import serà un menys ingrés. Si el descompte per cobrament immediat es fa fora de factura, es comptabilitzarà al compte (706) Descomptes sobre vendes per pagament immediat Operacions d ingressos de gestió El grup Operacions d ingressos engloba tots els ingressos derivats de la venda de béns i prestació de serveis generats amb l activitat ordinària de l empresa. També s inclou en aquest grup els ingressos de caràcter financer i extraordinari. Els ingressos representen increments de net i ens permetran, junt amb les despeses, calcular el resultat obtingut per l empresa durant l exercici econòmic. Segons el Pla general comptable els ingressos s enregistraran en el grup 7, i els defineix com l alienació de béns i prestació de serveis que són objecte de tràfic a l empresa, i altres ingressos com la variació d existències i els beneficis extraordinaris de l exercici. Els comptes d operacions d ingressos conjuntament amb les despeses figuren al balanç perquè se salden a final de l exercici pel seu trasllat al compte de (129) Pèrdues i guanys Tipus d ingressos Segons la seva naturalesa podem distingir entre diferents tipus d ingressos. Els que s han originat de les operacions continuades es divideixen en:

23 Tècnica comptable 23 Operacions avançades Ingressos d explotació: Són els generats per l activitat principal de l empresa, com poden ser les vendes de mercaderies. Ingressos financers: Els generats per la cessió de recursos propis a terceres persones (préstecs a terceres persones), com poden ser a un treballador, a un banc (compte corrent, cte. de crèdit...). (74) Subvencions, donacions i llegats Aquests comptes comptabilitzen les subvencions rebudes de les administracions públiques, empreses o particulars amb la intencionalitat de compensar dèficits de l explotació o assegurar una rendibilitat mínima. S abonaran per l import concedit amb càrrec als subgrups (44) Deutors, (47) Administracions públiques, o (57) Tresoreria. Els comptes que formen part d aquest subgrup (740) Subvencions, donacions i llegats a l explotació són els rebuts de les administracions públiques, empreses o particulars, en general, per tal d assegurar la rendibilitat mínima o compensar dèficit d explotació de l exercici o d exercicis previs. S ha d abonar per l import concedit, amb càrrec a comptes dels subgrups 44, 47, o 57. Taula Comptabilització de subvencions oficials (47_) Administracions públiques X o (570) Tresoreria X o (440) Deutors diversos X (740) Subvencions oficials a l explotació X Exemple de comptabilització del compte 740 La Generalitat de Catalunya ens concedeix una subvenció de AC per poder-li assegurar la rendibilitat mínima. Taula Comptabilització de subvencions a l explotació (4708) HP deutora per subvencions concedides (740) Subvencions oficials a l explotació

24 Tècnica comptable 24 Operacions avançades (75) Altres ingressos de gestió Els comptes del grup 75 recolliran els ingressos no compresos a altres subgrups, quan no tinguin caràcter extraordinari. Formaran part d aquest subgrup els següents comptes: (752) Ingressos per arrendament. Els meritats pel lloguer de béns mobles o immobles cedits per l ús o la disposició per tercers. S abonarà per l import dels ingressos amb càrrec a comptes del subgrup (44) Deutors o (57) Tresoreria. IVA L haurem de tenir en compte a l hora de comptabilitzar les vendes i els ingressos i utilitzarem el compte (477) Hisenda pública IVA transferit. Si l operació es realitza al comptat en efectiu es comptabilitza: Taula Comptabilització d ingressos (570) Caixa X (752) Ingressos per arrendaments X (477) HP IVA repercutit X Exemple de comptabilització del compte 752 L empresa BBK té una nau industrial llogada a l empresa ABC i li cobra un lloguer a través del banc per valor de AC. L IVA de l operació és del 16 %. Taula Comptabilització d ingressos (572) Bancs compte corrent (752) Ingressos per arrendaments (477) HP IVA repercutit 420 Si l operació es realitza a crèdit: Taula Comptabilització d ingressos (44_) Deutors diversos X (752) Ingressos per arrendaments X (477) HP IVA repercutit X (753) Ingressos de propietat industrial cedides en explotació. Són quantitats fixes i variables que es perceben per la cessió en explotació del dret d ús o la concessió de l ús de les diferents formes de propietat industrial. S abonarà per l import dels ingressos amb càrrec a comptes del subgrup (44) Deutors o (57) Tresoreria. (754) Ingressos per comissions. En aquest compte hi comptabilitzarem aquelles quantitats fixes o variables que es perceben per serveis de mediació, sempre que

25 Tècnica comptable 25 Operacions avançades es realitzin amb caràcter esporàdic. Si la mediació fos l objecte principal de l activitat de l empresa, els ingressos per aquest concepte s enregistrarien en el comptes (705) Prestació de serveis. Si l operació es realitza al comptat en efectiu: Taula Comptabilització d ingressos per comissions (570) Caixa X (75_) Ingressos per comissions X (477) HP IVA repercutit X Si l operació es realitza a través del compte corrent bancari: Taula Operació d ingressos al comptat (572) Bancs compte corrent X (754) Ingressos per comissions X (477) HP IVA repercutit X Si l operació es realitza a crèdit: Taula Operació d ingressos a crèdit (44_) Deutor diversos X (754) Ingressos per comissions X (477) HP IVA repercutit X (755) Ingressos per serveis al personal. Inclouen aquells ingressos obtinguts per l empresa per serveis prestats al personal, com poden ser d economats, de transport, d habitatge, menjadors, etc. S abonarà per l import dels ingressos amb càrrec generalment a comptes del subgrup (57) Tresoreria o del compte (649) Altres despeses socials. Si l operació es realitza al comptat en efectiu: Taula Ingressos per serveis al personal al comptat (570) Caixa X (755) Ingressos per serveis al personal X Si l operació es realitza a través del compte corrent bancari:

26 Tècnica comptable 26 Operacions avançades Taula Ingressos per serveis al personal cobrant per bancs (572) Bancs compte corrent X (755) Ingressos per serveis al personal X Si l operació es realitza a crèdit: Taula Ingressos per serveis al personal a crèdit (649) Altres despeses socials X (755) Ingressos per serveis al personal X (759) Ingressos per serveis diversos. En aquest compte s inclouen aquella prestació de serveis per part de l empresa a altres empreses o particulars, sempre que aquesta sigui de caràcter esporàdic. (76) Ingressos financers Aquest subgrup recull els interessos i rendes meritades a favor de l empresa per inversions realitzades que tenen caràcter financer. Les empreses amb el disponible sobrant per no tenir-lo inactiu, l inverteixen i aquestes inversions els generen uns ingressos que reben el nom de financers. Per exemple, tenen els diners al compte corrent, a un compte d estalvi, el poden deixar al personal, etc. Formen part d aquest subgrup els comptes següents: (762) Ingressos de crèdits. Import dels interessos de préstecs i altres crèdits, meritats a l exercici. S ha d abonar a la meritació dels interessos, tant implícits com explícits, per l íntegra d aquests, amb càrrec a comptes dels subgrups, (25) Altres inversions financeres a llarg termini, (26) Fiances i dipòsits constituïts a llarg termini, (43) Clients, (44) Deutors diversos, o (54) Altres inversions financeres a curt termini i si s escau al compte (473) HP Retencions i pagaments a compte. Si els ingressos de crèdits són a llarg termini: Taula Comptabilització d ingressos de crèdits a llarg termini (25_) Altres inversions financeres a llarg termini X (473) HP retencions i pagaments a compte X (7620) Ingressos de crèdits a llarg termini X Si els ingressos de crèdits son a curt termini:

27 Tècnica comptable 27 Operacions avançades Taula Comptabilització d ingressos de crèdits a curt termini (54_) Altres inversions financeres a curt termini X (473) HP retencions i pagaments a compte X (7621) Ingressos de crèdits a curt termini X (768) Diferències positives de canvi. En el compte (768) es comptabilitzen aquells beneficis produïts per la variació del tipus de moneda, tipus de canvi de crèdit o deutes que s han produït a la seva cancel lació o bé a final de l exercici. Si les diferències de canvi són positives i es realitza en efectiu: Taula Comptabilització de diferències de moneda (571) Caixa moneda estrangera X (768) Diferències positives de canvi X O bé si l operació es realitza a través d una entitat financera: Taula Comptabilització de diferències de moneda (573) Bancs en moneda estrangera X (768) Diferències positives de canvi X (769) Altres ingressos financers. Recull tots aquells ingressos financers que no estan reflectits en altres comptes com per exemple els interessos dels comptes corrents generats. S abonarà per import dels ingressos meritats. Si l operació es realitza en efectiu: Taula Comptabilització d altres despeses financeres (572) Bancs X (769) Altres ingressos financers X (77) Beneficis procedents d actius no corrents i ingressos excepcionals En aquest subgrup es recullen els beneficis que es produeixin per l alienació de l immobilitzat (material o intangible) i els ingressos de tipus extraordinari (obtinguts fora de l activitat ordinària de l empresa i que es produeixen de forma aïllada). També comptabilitzarem en aquest subgrup les subvencions de capital que s han d imputar al resultat de l exercici.

28 Tècnica comptable 28 Operacions avançades Formen part d aquest subgrup els comptes següents: (770) Beneficis procedents de l immobilitzat intangible. Són beneficis procedents de l alienació de l immobilitzat intangible. S han d abonar pel benefici obtingut en l alienació amb càrrec, generalment, als comptes del grup 5 que corresponguin. (771) Beneficis procedents de l immobilitzat material. Són els comptes que comptabilitzen els beneficis procedents de l alienació de l immobilitzat material. S han d abonar pel benefici obtingut en l alienació amb càrrec, generalment, als comptes del grup 5 que corresponguin. (778) Ingressos excepcionals. En aquest compte es comptabilitzen aquells beneficis o ingressos de quantia important que no són habituals a l hora d avaluar resultats futurs de l empresa. Per ser extraordinaris han de complir les següents condicions: No ha de ser conseqüència de l activitat ordinària de l empresa. S ha d esperar que no succeeixin amb freqüència. Si l operació es realitza a través de l entitat financera: Taula Comptabilització d ingressos excepcionals (572) Bancs cte. ct. X (778) Ingressos excepcionals X Si l operació es realitza en efectiu: Taula Comptabilització d ingressos excepcionals (570) Caixa X (778) Ingressos excepcionals X Exemple de comptabilització del compte 778 L empresa XlS durant l exercici anterior va considerar que un crèdit d un client era insolvent. En aquest exercici el client paga en efectiu el deute. L import de l operació era de 1600 AC. Taula Comptabilització d ingressos excepcionals (570) Caixa (778) Ingressos excepcionals 1.600

29 Tècnica comptable 29 Operacions avançades 1.3 Funcionament dels comptes de gestió Les compres i despeses són necessaris per a l obtenció d una venda i d uns ingressos. Per obtenir un producte que després vendrem és necessari per exemple comprar materials, pagar uns salaris, etc. En l operació de venda es pot produir un benefici o una pèrdua que modificarà el net patrimonial. El benefici o pèrdua és el resultat dels comptes que integren els grups 6 i 7. Els comptes dels grups 6 i 7 no són tots sols ni beneficis ni pèrdues, sinó que són despeses necessàries per obtenir els ingressos. Per conèixer el resultat des del punt de vista comptable (benefici o pèrdua), només fa falta traslladar al compte de Pèrdues i guanys tant les compres i les despeses com les vendes i els ingressos que s han obtingut en el període. Com hem vist, les despeses les anotem al deure i els ingressos els anotem a l haver. Hem de tenir en compte que hi ha alguns comptes del grup 6 que representen un ingrés per a l empresa, com poden ser els ràpels sobre compres, els descomptes per pagament immediat, les devolucions de compres, tots els que no figurin a la factura de la compra. Per tant, el seu tractament comptable serà com el dels ingressos Càlcul de l import de la factura A fi d obtenir l import total de la contraprestació (total a pagar) hem de considerar l import brut de cada article, els descomptes aplicats, les despeses a càrrec del comprador i els tipus impositius d IVA que s hi inclouen (figura 1.2). Figura Esquema d una factura

30 Tècnica comptable 30 Operacions avançades L import brut és el resultat de multiplicar les quantitats de cada article pel seu preu unitari corresponent. Els descomptes són bonificacions o rebaixes que s apliquen sobre el valor de la mercaderia. El càlcul dels descomptes es fa de la manera següent: El descompte comercial és un percentatge que s ha de calcular sobre l import de cada article o sobre la suma dels imports si tots tenen el mateix percentatge. La comptabilització és sempre dins de factura. El descompte per pagament immediat es calcula sobre el total de la factura o sobre la base imposable (si es reflecteix dins de factura). Si la comptabilització és fora de factura, es comptabilitza en el compte (606) Descomptes sobre compres per pagament immediat. El descompte per volum o ràpel pot ser una quantitat global o un tant per cent. Si la comptabilització és fora de factura, es comptabilitza en el compte (609) Ràpels per compres. Les despeses a càrrec del comprador Suposen un increment en l import de la compra. Les despeses que habitualment s inclouen en la factura són: Ports: són les despeses que origina el trasllat de la mercaderia fins al lloc designat pel comprador. Assegurança: són activitats exemptes de l IVA, però quan s inclouen a la factura s aplica sobre aquestes el tipus impositiu establert per als béns o serveis facturats. Envasos i embalatges: se n diferencien dos tipus: Reutilitzables (amb dret a devolució). En aquest cas, el client els torna al proveïdor i aquest n abona l import i emet la factura de rectificació corresponent. Es comptabilitza en el compte (406) Envasos i embalatges a tornar a proveïdors. No reutilitzables. L import d envasos i embalatges incrementa l import de la factura. Si el descompte comercial i el descompte per pagament immediat són aplicats dins de factura, l import serà un menys valor de l import de la factura. Si el descompte per pagament immediat s aplica fora de factura, es comptabilitzarà al compte (606) Descomptes sobre compres per pagament immediat.

31 Tècnica comptable 31 Operacions avançades Els comptes en el balanç de situació En el balanç de situació hi pot haver els comptes d envasos que tenen un tractament específic. Es tracta d envasos i embalatges retornables, tan a proveïdors com dels clients. Els comptes a utilitzar són: (437) Envasos i embalatges a tornar per clients: se situarà en l actiu corrent, sota el compte de clients, amb signe negatiu. (406) Envasos i embalatges a tornar a proveïdors: se situarà en el passiu corrent, sota el compte de proveïdors, amb signe negatiu. Exemple d envasos reutilitzables Comptabilitzeu el supòsit següent: l empresa compra mercaderies a crèdit per un import de AC. En la factura figura un descompte comercial del 3%. També hi figuren les despeses: envasos (300 AC), assegurances (150 AC), transport (420 AC) i envasos reutilitzables (230 AC). L IVA de l operació és del 21%. El proveïdor ens retorna la meitat dels envasos reutilitzables i l altra meitat se li han trencat. Paguem pel banc al proveïdor anterior. Taula Comptabilització d envasos reutilitzables a (600) Compres de mercaderies (406) Envasos i embalatges a tornar a proveïdors 230 (472) Hisenda pública, IVA suportat 1.392,09 (400) Proveïdors 8.021,09 b (400) Proveïdors 139,15 (406) Envasos i embalatges a tornar a proveïdors 115 (472) Hisenda pública, IVA suportat 24,15 X (602) Compra d altres aprovisionaments 115 (406) Envasos i embalatges a tornar a proveïdors 115 c (400) Proveïdors 7.881,94 (572) Bancs cte. ct ,94

32

33 Tècnica comptable 33 Operacions avançades 2. Creditors i deutors per operacions comercials En les transaccions empresarials el pagament ajornat és una de les classes de pagament més habituals, com pot ser un pagament a 30 o 60 dies, depenent del producte de què es tracti. Si es tracta d una venda tenim els conceptes següents: Client: persona física o jurídica que compra béns objecte de l activitat habitual. Deutor: persona física o jurídica que deu diners a l empresa per operacions diferents de l activitat habitual. I si es tracta d una compra, tenim els següents: Proveïdor: persona física o jurídica a la qual l empresa deu diners pel subministrament de béns que són objecte de l activitat habitual de l empresa. Creditor: persona física o jurídica que subministra a l empresa una sèrie de productes o serveis que no estan relacionats directament amb l activitat de l empresa, com ara els subministraments d aigua, electricitat... En el moment en què les empreses es relacionen amb tercers per dur a terme tant les compres com les vendes, es produeixen drets i obligacions de pagament. El PGC PIMES estableix el grup 4. Creditors i deutors per operacions comercials per a aquest tipus de comptes, que defineix com instruments financers i comptes que tinguin l origen en el tràfic de l empresa, i també els comptes amb les administracions públiques. Els subgrups del grup 4 són: (40) Proveïdors (41) Creditors varis (43) Clients (44) Deutors varis (46) Personal (47) Administracions públiques (48) Ajustos per periodificació

34 Tècnica comptable 34 Operacions avançades 2.1 Comptes creditors Els comptes creditors són els deutes que tenen el seu origen en operacions comercials. (400) Proveïdors: persones o entitats que venen a l empresa béns que són l objecte de tràfic habitual i que no cobren, és a dir, l operació es fa a crèdit (ajornada). El Pla general de comptabilitat defineix aquest compte com deutes amb subministradors de mercaderies i dels altres béns definits en el grup 3. En aquest compte s inclouen els deutes amb subministradors de serveis utilitzats en el procés productiu. Figura en el passiu corrent del balanç. El seu moviment és el següent: 1. S abonarà: per la recepció amb conformitat de les remeses dels proveïdors, a càrrec de comptes del subgrup Es carregarà: Per la formalització del deute en efectes comercials acceptats (lletres, pagarés...), amb abonament al compte 401. Per la cancel lació total o parcial dels deutes de l empresa amb els proveïdors, amb abonament a comptes del subgrup 57. Pels ràpels que corresponguin a l empresa, concedits pels proveïdors, amb abonament al compte 609. Pels descomptes, no inclosos a la factura, que concedeixin els proveïdors a l empresa pel pagament immediat, amb abonament al compte 606. Per les devolucions de compres efectuades, amb abonament al compte 608. Pels envasos i embalatges retornats a proveïdors que van ser carregats a la factura per aquests i rebuts amb facultat de devolució, amb abonament al compte 406. Farem servir aquest compte quan el proveïdor decideixi documentar l operació en un instrument formal de pagament, com pot ser una lletra de canvi. (410) Creditors per prestacions de serveis: ho són per la compra d altres béns o serveis. (411) Creditors, efectes comercials a pagar: documentats (lletres, pagarés...). Són deutes per les prestacions de serveis. Exemple de compra de matèria primera L empresa RBB, dedicada a la fabricació de taulells, ha comprat 100 quilos d argila per a la producció de taulells per 500 AC. N ha pagat una cinquena part al comptat i per a la resta ha acceptat lletres a dos mesos. L empresa RBB comptabilitzarà:

35 Tècnica comptable 35 Operacions avançades Taula 2.1. (601) Compres de matèria primera 500 (400) Proveïdors 500 X (400) Proveïdors 500 (570) Caixa 100 (401) Proveïdors, efectes comercials a pagar 400 Exemple de devolució de compra de mercaderies L empresa RBB, dedicada a la compravenda de material per a la construcció, que havia comprat deu caixes de taulellets per un import total de 300 AC, en rebre el material es troba que part de les caixes de taulells no són de la qualitat demanada i, per tant, retorna caixes per valor de 100 AC. L empresa RBB farà l assentament següent: Taula 2.2. (400) Proveïdors 100 (608) Devolucions de compres i operacions similars 100 (438) Avançaments de clients: quan els clients fan lliuraments en efectiu a l empresa a compte de subministraments futurs. (465) Remuneracions pendents de pagament: per salaris. (475) Hisenda pública, creditora per conceptes fiscals: pagaments d impostos. (476) Organismes de la Seguretat Social, creditors: pagament de quotes de la Seguretat Social. 2.2 Comptes deutors Els comptes de realitzable són els que representen un dret de cobrament per alguna contraprestació efectuada. Per vendes de mercaderies: (430) Clients (431) Clients, efectes comercials a cobrar: documentats (lletres, pagarés...) Per vendes d altres serveis:

36 Tècnica comptable 36 Operacions avançades (440) Deutors (441) Deutors, efectes comercials a cobrar: documentats (lletres, pagarés...) Per altres inversions financeres a curt termini: (540) Inversions financeres a curt termini d instruments de patrimoni (542) Crèdits a curt termini (544) Crèdits a curt termini al personal (548) Imposicions a curt termini Per salaris: (460) Avançaments de remuneracions Per organismes públics: (470) Hisenda pública, deutora per diversos conceptes (471) Organismes de la Seguretat Social, deutors 2.3 Lletra de canvi Document en virtut del qual una persona, anomenada lliurador, ordena a un altre, denominada lliurat, que pagui una quantitat determinada amb una data determinada i en una data indicada a l ordre d una tercera persona (prenedor, tenidor o beneficiari). La lletra de canvi és un títol de crèdit pel qual el creditor o lliurador ordena al deutor o lliurat que pagui una determinada quantitat a una persona concreta, que sol coincidir amb el creditor. La lletra de canvi ofereix la possibilitat al lliurador de portar-la al descompte a una entitat financera. El descompte d una lletra de canvi és quan el lliurador porta la lletra a una entitat financera de manera que aquesta li avança l import del nominal de la lletra menys el descompte en concepte d interessos i comissions. Al seu venciment l entitat financera cobra l import del nominal de la lletra al lliurat. Els requisits de la lletra de canvi són: 1. Venciment: A la vista (el lliurat ha de pagar-la), a termini vista (pagar-la en la data determinada) i a data fixa (el lliurat té una pròrroga per pagar-la).

37 Tècnica comptable 37 Operacions avançades 2. Endós: Consisteix a cedir el dret de cobrament a una altra persona. 3. Acceptació i pagament: Solament és indispensable quan el venciment és a la vista. El dia del venciment es presenta la lletra al cobrament. Quan el document està signat i pagat, passa a poder del lliurat com a justificant de pagament. La lletra de canvi ha de tenir els següents elements:anvers i revers. A l anvers hi destacarem els següents elements (figura 2.1): Lloc de lliurament: Lloc en què es confecciona la lletra, si no hi consta es considera que és el domicili del lliurador. Moneda: Indicació de la moneda en què s ha expressat el deute. Import de la lletra: amb xifres. Data d emissió o lliurament, dia mes i any. Venciment: dia de pagament de la lletra. Pot ser: A dia concret, quan s estableix una data determinada. És la forma més usual. Per exemple, venciment a data determinada: 20 de març de A la vista, tal com el seu nom indica, es paga el dia que es presenta. Per exemple, la data de pagament es calcula a partir de la data d acceptació. A un termini comptat des de la data, es calcula la data de venciment a partir de la data de lliurament. Per exemple, a 30 dies de la data del lliurament. Nom del tenidor: persona que cobra al seu venciment la lletra de canvi. Import de la lletra: nominal de la lletra escrit amb lletres. Lloc de pagament: lloc en el que s ha d efectuar el pagament de la lletra. Número de compte corrent: es posaran els números corresponents al compte corrent d on procediran els diners per compensar el deute. Clàusules: espai reservat per posar clàusules si és necessari. Nom i domicili del lliurat: identificació i domicili del lliurat, és a dir, qui paga la lletra. Signatura, nom i domicili del lliurador: espai per a la signatura identificació i domicili de qui ordena pagar la lletra. La signatura és imprescindible. Acceptació de la lletra: Signatura on el lliurat es compromet a pagar la lletra al venciment convingut.

38 Tècnica comptable 38 Operacions avançades Figura 2.1. Anvers de la lletra de canvi Al revers han de figurar els següents elements (figura 2.2): Aval: clàusula en la qual l avalista garanteix que la lletra serà pagada al tenidor, ja que respon en cas d impagament.hi ha de constar: Nom de l avalista Data Domicili de l avalista Signatura de l avalista Endós: espai consignat al primer endós. Hi ha de posar: Per pagar a l endossatari (el que rep la lletra endossada). Nom i domicili de l endossant (el que tramita i lliura la lletra a un tercer). Zona del banc: espai en blanc reservat a altres operacions. Figura 2.2. Revers de la lletra de canvi Quan el lliurador vol cobrar una lletra abans del seu venciment pot negociarla en el banc i aquest li exigirà un interès. Però a més el banc, per fer aquesta feina, cobra una comissió, que és generalment un tant per mil del nominal. En el cas que el lliurador vulgui cobrar abans del venciment l import líquid de la negociació d efectes serà: Líquid = Nominal - Descompte comercial - Comissió