LLATÍ. 4t ESO Fa un ús oral de la llengua llatina amb la pronunciació correcta.

Transcripción

1 Departament de Llengües i Cultura Clàssiques CURS 2017/18 LLATÍ. 4t ESO 1. Criteris d avaluació i estàndars d aprenentatge avaluables 1. Conèixer l origen del llatí com a llengua indoeuropea Explica l evolució de l indoeuropeu i identifica les principals llengües que en deriven. 2. Conèixer les principals etapes i registres del llatí Distingeix les característiques de les diferents etapes del llatí i diferencia el llatí clàssic del llatí vulgar. 3. Conèixer l origen de les llengües romàniques i localitzar-les en un mapa. Classificar les llengües que es parlen a Espanya en romàniques i no romàniques Identifica les llengües romàniques i delimita en un mapa les zones en les quals s utilitzen Diferencia les llengües que es parlen a Espanya segons el seu origen (romànica o no romànica). 4. Conèixer els diferents sistemes d escriptura i l origen de l alfabet llatí. 4.1.Identifica els diferents sistemes d escriptura i els distingeix de l alfabet. 5. Conèixer l origen de l alfabet en les llengües modernes Distingeix els alfabets que es fan servir a Europa juntament amb el seu origen. llatí. 6. Conèixer i aplicar amb correcció les normes bàsiques de pronunciació del 6.1. Fa un ús oral de la llengua llatina amb la pronunciació correcta. 7. Identificar i distingir els diferents formants de les paraules Descompon paraules en els diferents formants i se n serveix per identificar desinències i explicar el concepte de flexió i paradigma. 8. Distingir i classificar diferents tipus de paraules.! 1

2 8.1. Distingeix paraules variables i invariables i explica els trets que permeten identificar-les. 9. Comprendre el concepte de declinació i flexió verbal Enuncia correctament diferents tipus de paraules en llatí, les distingeix a partir de l enunciat i les classifica segons la categoria i declinació. 10. Conèixer els noms dels casos llatins, identificar les principals funcions que tenen en l oració juntament amb les seves desinències i saber usar-los en intervencions orals i identificar-los en la llengua escrita de forma adequada Enumera correctament els noms dels casos que hi ha en la flexió nominal llatina, explica les principals funcions que tenen dins l oració, domina les seves desinències i ho il lustra mitjançant el seu ús oral i la seva comprensió escrita. 11. Conèixer les declinacions, enquadrar les paraules dins d aquestes i identificar les desinències pròpies de cadascuna Aplica correctament per a cada paraula i sintagma el paradigma de flexió corresponent. 12. Conjugar correctament les formes verbals estudiades Identifica les diferents conjugacions verbals llatines i classifica els verbs segons la conjugació a partir de l enunciat Coneix i identifica les formes que componen l enunciat dels verbs de paradigmes regulars i reconeix, a partir d aquestes formes, els diferents models de conjugació Usa i tradueix correctament les formes verbals estudiades. 13. Identificar i relacionar elements morfològics i sintàctics de la llengua llatina que permetin, en l àmbit oral, expressar-se en llatí mitjançant breus intervencions i, en l àmbit escrit, analitzar i traduir oracions i textos senzills S expressa oralment en llatí aplicant-hi els coneixements morfològics i sintàctics adquirits Analitza i tradueix oracions i textos senzills aplicant-hi els coneixements morfològics i sintàctics adquirits. 14. Reconèixer i classificar els tipus d oració simple Compara i classifica diferents tipus d oracions simples i n identifica les característiques. 15. Distingir les oracions simples de les compostes Compara i classifica diferents tipus d oracions compostes i les diferencia de les oracions simples. 16. Expressar-se correctament tant de forma oral com de forma escrita.! 2

3 16.1 Elabora un escrit sense faltes d ortografia, utilitzant amb exactitud la cohèrencia, cohesió i adequació, i porta a terme una correcta exposició oral de coneixements prèviament adquirits. 17. Conèixer els fets històrics més importants dels diferents períodes de la història de Roma Distingeix les diferents etapes de la història de Roma, n explica els trets essencials i les circumstàncies que intervenen en el pas d unes a les altres Sap emmarcar determinats fets històrics en el període corresponent i explica a grans trets les circumstàncies en les quals tenen lloc i les seves principals conseqüències. 18. Conèixer els trets fonamentals de l organització política i social de Roma Descriu els trets essencials que caracteritzen les successives formes d organització del sistema polític romà Descriu l organització de la societat romana, explica les característiques de les diferents classes socials i els papers assignats a cadascuna i els compara amb els actuals. 19. Conèixer la composició de la família i els rols assignats a cada membre Identifica i explica els diferents papers que exerceixen dins la família cadascun dels membres, analitza a través d aquests papers estereotips culturals de l època i els compara amb els actuals. 20. Conèixer les manifestacions més significatives de la cultura llatina Explica aspectes relacionats amb l urbanisme, l enginyeria, la vida quotidiana, etc. característics de la cultura llatina. 21. Llegir una obra representativa de la literatura llatina clàssica Llegeix, entén i explica una obra representativa de la literatura llatina clàssica. 22. Conèixer els principals déus i herois de la mitologia Identifica els principals déus i herois de la mitologia grecollatina juntament amb els seus mites, assenyala els trets que els caracteritzen i estableix relacions entre els déus i herois més importants. 23. Reconèixer la pervivència de la mitologia grecollatina Identifica la influència de la mitologia grecollatina en tot tipus de manifestacions culturals i artístiques posteriors i la pervivència de la figura de l heroi en la nostra cultura. 24. Fer a través d una lectura comprensiva l anàlisi i el comentari del contingut i l estructura de textos clàssics traduïts.! 3

4 24.1. Identifica i explica determinats aspectes culturals presents en els textos seleccionats i aplica, per fer-ho, els coneixements adquirits prèviament en aquesta o en altres assignatures Localitza el tema principal i en distingeix les parts dels textos proposats. 25. Conèixer i identificar el lèxic llatí present en les diferents unitats que formen la part lingüística de l assignatura Dedueix el significat de termes llatins no estudiats partint del context o de paraules de la llengua pròpia Identifica les paraules estudiades, les usa oralment i les tradueix de manera correcta. 26. Conèixer els llatinismes més freqüents usats en el lèxic de les llengües parlades a Espanya Explica el significat dels llatinismes més freqüents i els usa en un context adequat. 2. Procediments d avaluació i criteris de qualificació -Proves escrites: Es faran exàmens de la matèria vista a classe al llarg de totes tres avaluacions (aquests avaluaran tots els apartats que comprèn l assignatura segons constin en la unitat didàctica corresponent: història, cultura, mitologia i llengua llatina). Cada prova es puntuarà sobre 10 i contindrà un nombre de preguntes proporcionals a aquesta puntuació total i al temps donat per a fer la prova. Aquest apartat suposarà un 70% de la nota de l avaluació, el qual es repartirà entre la part lingüística, que obtindrà un 40%, i la part cultural (mitologia, vida quotidiana, història ) acompanyada dels llatinismes, que obtindrà un 30%. Si, a mesura que avança el curs, cal realitzar controls periòdics d algun contingut lingüístic o morfològic perquè els alumnes no ho estiguin estudiant ni assimilant apropiadament, el 40% abans esmentat quedarà dividit en un 25% dedicat a la nota dels exàmens generals i un 15% dedicat a la d aquests controls. -Lectura i treballs: Dins d aquest apartat, s hi inclouen la lectura i els treballs que es portaran a terme al llarg del curs. Suposaran un 15% de la nota de l avaluació. Aquest apartat queda distribuït de la següent manera: Primera avaluació: treball de recerca per escrit i individual sobre Troia. Segona avaluació: lectura d una selecció de relats de les Metamorfosis d Ovidi. Tercera avaluació: treball de recerca en grup sobre les empremtes de la cultura clàssica a Eivissa. L alumne lliurarà al professor el treball de la primera avaluació, exposarà a classe el corresponent a la tercera juntament amb el grup de què formi part i farà un examen de la lectura indicada. Tots tres es puntuaran sobre 10. En les proves escrites i treballs, s hi restarà 0 1 per cada falta d ortografia fins a un màxim d 1 5; d altra banda, els errors d expressió i puntuació es tindran en compte en la valoració de la pregunta corresponent.! 4

5 -Actitud: L interès, l atenció, la participació, el comportament de l alumne a classe, el seu treball personal, els hàbits d estudi, portar el material adient per al desenvolupament de l assignatura, etc. suposaran el restant 15% de la nota. -Treball voluntari: Per tal de dinamitzar l espai clàssic de què disposa el Departament, els alumnes podran realitzar, en grup i voluntàriament, activitats ad hoc, gràcies a les quals pujarà fins a 0 5 punts la nota final de cada avaluació sempre que aquesta estigui aprovada en primera convocatòria o en la recuperació pertinent. 3. Criteris de promoció La nota final de cada avaluació estarà formada per la suma del percentatge corresponent a la mitjana de totes les proves escrites, el corresponent a la lectura o al treball de recerca i el de l actitud, sense que hi hagi parts excloents. Una avaluació es considera aprovada quan el resultat d aquesta suma és cinc o més de cinc. La nota final de curs, si totes les avaluacions estan aprovades, serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions. El curs es considera aprovat quan la nota final és cinc o més de cinc. L arrodoniment de una nota amb decimals es farà de la següent manera: només a partir del decimal 0 7 es passarà a la unitat següent. Exemple: 6 1, 6 2, 6 3, 6 4, 6 5 i 6 6 = 6; 6 7, 6 8 i 6 9 = 7. D altra banda, l alumne podrà realitzar un treball voluntari, el termini del qual serà el final de curs. Mitjançant aquest treball es podrà pujar fins a un punt la nota final de l assignatura, increment que s hi aplicarà tans sols quan aquesta estigui aprovada. El professor explicarà a classe en què consistirà l esmentat treball. 4. Criteris de recuperació A començament de cada trimestre, el professor farà una recuperació de tot allò que l alumne tingui suspès de l anterior avaluació. Els continguts conceptuals i la lectura es recuperaran mitjançant un examen i els treballs de recerca mitjançant un nou treball i, en el seu cas, una nova exposició oral. Abans que acabi el curs es farà una recuperació dels continguts suspesos pertanyents a la tercera avaluació. Els alumnes que no superin l assignatura en juny, hauran de recuperar en setembre el curs sencer en el cas que ho hagin suspès tot, o només els continguts conceptuals d aquella avaluació que no tinguin aprovada juntament amb la lectura o el treball que no hagin superat; però s ha de tenir en compte que els continguts lingüístics es consideren continus, la qual cosa vol dir que, si aquesta és una de les parts a recuperar, l alumne haurà d examinar-se de la llengua de tot el curs en setembre. Un cop realitzat l examen de l avaluació extraordinària, la qualificació obtinguda en la part aquí avaluada s afegirà a les altres aprovades durant el curs i s obtindrà un resultat final que respondrà al següent càlcul: la llengua llatina suposarà un 60%; la cultura, un 30%, i el treball o lectura, un 10%. 5. Faltes d assistència a classe i a proves escrites. Sancions per copiar en exàmens Quan un alumne no assisteixi a una prova escrita en el calendari que s hagi establert, s hi aplicarà el protocol que ha aprovat el centre, el qual diu que la primera vegada que es produeix aquesta mena de absències serà vàlida la justificació paterna o! 5

6 materna sense ser obligatori adjuntar un document oficial que ho demostri; tanmateix, en cas que hi hagi reiteració, sí serà obligatori l esmentat document oficial. D altra banda, el termini de presentació del justificant s estableix en 48 hores, transcorregudes les quals no serà admès cap escrit. L examen no serà realitzat en un nova data si el procediment explicat no s ha portat a terme correctament. Pel que fa a les faltes d assistència a classe, les que no s hagin justificat restaran 0 1 punts de la nota de l actitud. Per últim, la sanció que s aplicarà quan un alumne sigui sorprès copiant en un examen consistirà, a més de la corresponent amonestació, en el suspens ipso facto de l examen en qüestió més la reducció en un punt de la nota final de l avaluació en què s ha comès la infracció.! 6