ANTIAGREGANTS I ANTICOAGULANTS. Que fer davant de diferents situacions clíniques. Dra. Mireia Constans Servei d Hematologia

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "ANTIAGREGANTS I ANTICOAGULANTS. Que fer davant de diferents situacions clíniques. Dra. Mireia Constans Servei d Hematologia"

Transcripción

1 ANTIAGREGANTS I ANTICOAGULANTS Que fer davant de diferents situacions clíniques Dra. Mireia Constans Servei d Hematologia

2 El TAO a Espanya pacients en TAO (aprox. 1% població espanyola) Creixement anual de aprox. 20%: Augment de la supervivència de la població. Augment de les indicacions Freqüència mitja de controls = 10/any Modalitat habitual de control: en Unitats hospitalàries per hematòlegs/derivació a Primària. Costos generats pel control del TAO: 60 milions euros/any Beneficis del TAO 1 : Estalvi 970 milions euros/any Evita al any: AVC, recidiva TE, morts 1 Navarro JL et al. Haematologica, 2001

3 Principals indicacions del tractament anticoagulant: Arritmia cardíaca per fibril.lació auricular Prevenció secundaria del ictus Tractament de la TVP/TEP Profilaxis secundaria del TVP/TEP Vàlvules protésiques biológiques o mecàniques Valvulopaties

4 PREVENCIÓ PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA DE LA MALALTIA TROMBOEMBÒLICA VENOSA Nivell terapèutic: Ràtio Internacional Normalitzada (INR) entre 2 i 3, excepte en algunes situacions especials en les quals pot ser de 2,5 a 3,5. Durada del tractament: - TVP secundari (post-quirúrgics, post-traumàtics, etc.) i sense factors de risc persistents, ha de ser d'un mínim de 3 mesos en trombosi venosa i de 6 mesos en l'embòlia pulmonar. - Espontànis: mínim de 6 mesos per TVP i 12 mesos en l'embòlia pulmonar. - Situacions especials: - En el dèficit congènit d'antitrombina, els defectes combinats, la síndrome antifosfolipídica i en les trombosis recidivants, l'anticoagulació ha de tenir una durada indefinida. - En pacients amb trombofília, congènita o adquirida o amb factors de risc persistents, cal prolongar l'anticoagulació i fer-ne una valoració individualitzada de cada cas (remetre a Hematologia).

5 Indicacions de la teràpia anticoagulant oral (AVK) INDICACIONS DURADA INR TROMBOEMBOLISME VENÓS PATOLOGIA VALVULAR Causes reversibles: 3-6 m Idiopàtica: 6-12 mesos Causes persistents: Indefinida Recorrent: Indefinida 2-3 VALVULOPATIA MITRAL REUMÀTICA + FIBRIL LACIÓ AURICULAR o embolisme sistèmic previ o aurícula esquerra >55 mm PRÒTESI BIOLÒGIQUES Indefinit (+ AAS 100 mg si hi ha persistència embolisme sistèmic malgrat ACO) 3-1 1r. mesos i després AAS 100 mg 3-12 mesos: si hi ha embolisme sistèmic Indefinida: si hi ha FIBRIL LACIÓ AURICULAR, trombes en AE, dilatació auricular, disfunció pròtesi PRÒTESIS MECÀNIQUES Indefinida Mitral: 2,5-3,5 Aòrtica: 2-3 ALTRES MALALTIES CARDÍAQUES FIBRIL LACIÓ AURICULAR NO VALVULAR MIOCARDIOPATIA DILATADA (si FIBRIL LACIÓ AURICULAR o FRACCIÓ D'EJECCIÓ <35%) Indefinida 2-3 Indefinida 2-3 IAM en pacients d'alt risc IAM anterior extens, insuf cardíaca, trombosis intracardíaques, embolisme previ. 3-6 mesos + AAS < 100mg/d. Seguir antiagregant sol. Si dilatació VE, FE< 35% o insuficiència cardíaca mantenir anticoagulació sola. 2-3 ISQUÈMIA ARTERIAL AGUDA (amb factors de risc) Indefinida 2-3

6 PRÒTESIS VALVULARS CARDIAQUES MECÀNIQUES Indicació: qualsevol pròtesi valvular mecànica. Nivell terapèutic: - INR entre 2,5 i 3,5: Pròtesi mitral - INR 2-3: pròtesis aòrtiques de doble hemidisc i sense factors de risc (fibril lació auricular, dilatació de l'aurícula esquerra o fracció d'ejecció reduïda) es recomana un nivell més moderat A tenir en compte: Si hi ha embolisme durant l'anticoagulació, malgrat que hi hagi un correcte control cal valorar sempre si existeix una disfunció protèsica o trombosi a la pròtesi. Si es descarten, es pot optar per: - Mantenir el nivell d'anticoagulació i associar AAS (100 mg/dia) o clopidogrel (75 mg/dia), en cas de contraindicació per als salicilats. - Nivell d'anticoagulació més intens. Durada del tractament: ha de tenir una durada indefinida.

7 BIOPRÒTESIS VALVULARS CARDÍAQUES Indicació: Després de la implantació de qualsevol biopròtesi,( és aconsellable administrar AVK ) Nivell terapèutic: INR entre 2-3 Durada: - durant 3 mesos, sempre que no hi hagi contraindicacions formals per a aquest tractament. Una vegada passat aquest període, si no hi ha factors de risc embòlic, el tractament amb AVK ha de ser substituït per AAS a llarg termini (clopidogrel si hi ha contraindicació d'aas). - Es recomana l anticoagulació de durada indefinida en cas d associar-se fibril lació auricular, història prèvia d embolisme, presència de trombes a l aurícula esquerra, gran dilatació de l aurícula o disfunció protèsica valvular.

8 Indicacions de la teràpia anticoagulant oral (AVK) INDICACIONS DURADA INR TROMBOEMBOLISME VENÓS PATOLOGIA VALVULAR Causes reversibles: 3-6 m Idiopàtica: 6-12 mesos Causes persistents: Indefinida Recorrent: Indefinida 2-3 VALVULOPATIA MITRAL REUMÀTICA + FIBRIL LACIÓ AURICULAR o embolisme sistèmic previ o aurícula esquerra >55 mm PRÒTESI BIOLÒGIQUES Indefinit (+ AAS 100 mg si hi ha persistència embolisme sistèmic malgrat ACO) 3-1 1r. mesos i després AAS 100 mg 3-12 mesos: si hi ha embolisme sistèmic Indefinida: si hi ha FIBRIL LACIÓ AURICULAR, trombes en AE, dilatació auricular, disfunció pròtesi PRÒTESIS MECÀNIQUES Indefinida Mitral: 2,5-3,5 Aòrtica: 2-3 ALTRES MALALTIES CARDÍAQUES FIBRIL LACIÓ AURICULAR NO VALVULAR MIOCARDIOPATIA DILATADA (si FIBRIL LACIÓ AURICULAR o FRACCIÓ D'EJECCIÓ <35%) Indefinida 2-3 Indefinida 2-3 IAM en pacients d'alt risc IAM anterior extens, insuf cardíaca, trombosis intracardíaques, embolisme previ. 3-6 mesos + AAS < 100mg/d. Seguir antiagregant sol. Si dilatació VE, FE< 35% o insuficiència cardíaca mantenir anticoagulació sola. 2-3 ISQUÈMIA ARTERIAL AGUDA (amb factors de risc) Indefinida 2-3

9 Fàrmacs indicats en prevenció primària i secundària del tromboembolisme en FA o aleteig en relació amb la presència d'altres factors de risc (CHADS 2 CHA 2 DS 2 -VASC) AAS (100 o 300 mg/d) CHADS 2 =0 AVK INR 2.0-3,0* CHADS 2 2 AVK INR 2.0-3,0* CHADS 2 <2: CHA 2 DS 2 -vasc 1 AVK INR Sense cap dels factors de risc indicats a la taula Age 75 anys (1) HTA (1) Diabetis mellitus (1) Insuficiència Cardíaca o fracció d'ejecció disminuïda (1) Stroke: Antecedents d'embolisme TIA, AVC, embolisme previ (2) Age 75 anys (2) HTA (1) Diabetis mellitus (1) Insuficiència Cardíaca o fracció d'ejecció disminuïda (1) Stroke: Antecedents d'embolisme TIA, AVC, embolisme previ (2) Malaltia Vascular: Arteriopatia perif, cardiopatia isq, placa aortica (1) Age (1) Sexe femení (1) Pròtesi valvular mecànica *Alternatiu només si risc hemorràgic elevat o impossibilitat de maneig dels AVK: AAS 100 o 300 mg/d Antithrombotic Therapy in Atrial Fibrillation:Evidence-Based Clinical Practice Guidelines American College of Chest Physicians (9 th Edition). Chest 2012

10 FIBRIL LACIÓ AURICULAR I CARDIOVERSIÓ ELECTIVA Pauta recomanada: En els pacients amb fibril lació auricular de més de 2 dies de durada i no anticoagulats prèviament, s'ha d'iniciar l'administració de cumarínics, amb un nivell d 'INR entre 2.0 i 3.0, almenys, 3 setmanes abans de la cardioversió i continuar-los durant, almenys, 4 setmanes després de la cardioversió.

11 Indicacions de la teràpia anticoagulant oral (AVK) INDICACIONS DURADA INR TROMBOEMBOLISME VENÓS PATOLOGIA VALVULAR Causes reversibles: 3-6 m Idiopàtica: 6-12 mesos Causes persistents: Indefinida Recorrent: Indefinida 2-3 VALVULOPATIA MITRAL REUMÀTICA + FIBRIL LACIÓ AURICULAR o embolisme sistèmic previ o aurícula esquerra >55 mm PRÒTESI BIOLÒGIQUES Indefinit (+ AAS 100 mg si hi ha persistència embolisme sistèmic malgrat ACO) 3-1 1r. mesos i després AAS 100 mg 3-12 mesos: si hi ha embolisme sistèmic Indefinida: si hi ha FIBRIL LACIÓ AURICULAR, trombes en AE, dilatació auricular, disfunció pròtesi PRÒTESIS MECÀNIQUES Indefinida Mitral: 2,5-3,5 Aòrtica: 2-3 ALTRES MALALTIES CARDÍAQUES FIBRIL LACIÓ AURICULAR NO VALVULAR MIOCARDIOPATIA DILATADA (si FIBRIL LACIÓ AURICULAR o FRACCIÓ D'EJECCIÓ <35%) Indefinida 2-3 Indefinida 2-3 IAM en pacients d'alt risc IAM anterior extens, insuf cardíaca, trombosis intracardíaques, embolisme previ. 3-6 mesos + AAS < 100mg/d. Seguir antiagregant sol. Si dilatació VE, FE< 35% o insuficiència cardíaca mantenir anticoagulació sola. 2-3 ISQUÈMIA ARTERIAL AGUDA (amb factors de risc) Indefinida 2-3

12 Varó 70 anys AP: DM2, DLP, Tabaquisme, Linfoma limfoplasmocític/waldenström en fase de remisió. ACXFA crònica tractada amb Acenocumarol 17 mgs/setmana des de fa 6 anys. Inicia dolor agut en EIE de forma brusca en repòs. Dx: embolia arteria femoral. (INR: 2,1) Es realitza embolectomia a nivell ileofemoral amb bona tolerància i resolució progressiva dels símptomes isquèmics. Surt d alta als 7 dies amb HBPM FA i alt risc embòlic malgrat TAO i episodi embòlic sistèmic MOTIU DE CONSULTA: Es valora reiniciar tractament anticogulant al CAP CAS 5

13 Varó 70 anys AP: DM2, DLP, Tabaquisme, Linfoma limfoplasmocític/waldenström en fase de remisió. ACXFA crònica tractada amb Acenocumarol 17 mgs/setmana des de fa 6 anys. Inicia dolor agut en EIE de forma brusca en repòs. Dx: embolia arteria femoral. (INR: 2,1) Es realitza embolectomia a nivell ileofemoral amb bona tolerància i resolució progressiva dels símptomes isquèmics. Surt d alta als 7 dies amb HBPM FA i alt risc embòlic malgrat TAO i episodi embòlic sistèmic MOTIU DE CONSULTA: Es valora reiniciar tractament anticogulant al CAP CAS 5 Què fer? Reintroduiria acenocumarol a un altra dosi més elevada. AAS + Clopidogrel Mantindria HBPM indefinidament si ho tolera bé. Donaria un dels nous anticoagulants. Reintroduiria acenocumarol a la dosi prèvia a la embolia perifèrica i iniciar AAS.

14 Indicacions de la teràpia anticoagulant oral (AVK) INDICACIONS DURADA INR TROMBOEMBOLISME VENÓS PATOLOGIA VALVULAR Causes reversibles: 3-6 m Idiopàtica: 6-12 mesos Causes persistents: Indefinida Recorrent: Indefinida 2-3 VALVULOPATIA MITRAL REUMÀTICA + FIBRIL LACIÓ AURICULAR o embolisme sistèmic previ o aurícula esquerra >55 mm PRÒTESI BIOLÒGIQUES Indefinit (+ AAS 100 mg si hi ha persistència embolisme sistèmic malgrat ACO) 3-1 1r. mesos i després AAS 100 mg 3-12 mesos: si hi ha embolisme sistèmic Indefinida: si hi ha FIBRIL LACIÓ AURICULAR, trombes en AE, dilatació auricular, disfunció pròtesi PRÒTESIS MECÀNIQUES Indefinida Mitral: 2,5-3,5 Aòrtica: 2-3 ALTRES MALALTIES CARDÍAQUES FIBRIL LACIÓ AURICULAR NO VALVULAR MIOCARDIOPATIA DILATADA (si FIBRIL LACIÓ AURICULAR o FRACCIÓ D'EJECCIÓ <35%) Indefinida 2-3 Indefinida 2-3 IAM en pacients d'alt risc IAM anterior extens, insuf cardíaca, trombosis intracardíaques, embolisme previ. 3-6 mesos + AAS < 100mg/d. Seguir antiagregant sol. Si dilatació VE, FE< 35% o insuficiència cardíaca mantenir anticoagulació sola. 2-3 ISQUÈMIA ARTERIAL AGUDA (amb factors de risc) Indefinida 2-3

15 ACTUACIÓ EN SITUACIONS ESPECIALS INTERVENCIONS QUIRÚRGIQUES I PROCEDIMENTS INVASIUS

16 PROTOCOL PEL CONTROL DELS ANTICOAGULANTS ORALS (ANTICOAGULANTS ANTAGONISTES DE LA VITAMINA K (AVK)) Generalitat de Catalunya Departament de Salut 2010

17 S'ha de valorar en cada pacient el risc trombòtic i hemorràgic per indicar la necessitat i tipus de teràpia pont. En tots els casos s'ha d'informar el pacient dels riscs i beneficis que això comporta i permetre-li participar en la decisió.

18 Risc tromboembòlic -Pacients de alt risc tromboembòlic: pròtesis valvulars mecàniques, tromboembolisme venós de menys de 3 mesos d'antiguitat i altres diagnòstics amb embolisme sistèmic -Pacients de baix risc tromboembòlic:fibril lació auricular no valvular sense embolisme previ i totes les altres situacions no recollides en alt risc tromboembòlic.

19 Procediment quirúrgic - Procediment quirúrgic menor : -Fotocoagulació amb làser -Infiltracions -Cateterisme cardíac -Exploracions endoscòscopiques amb probable presa de biòpsies -Catarates amb anestèsia retrobulbar - Procediment quirúrgic major : -Totes les altres situacions no recollides previament

20 Aldocumar o sintrom?

21

22 Dona 49 anys AP: Obesitat, DLP, W-P-W Valvulopatia mitral reumàtica i portadora d una pròtesi mitral mecànica des de els 41 anys Tractament: TAO (Acenocumarol 13 mgs/setmana) CAS 2 Qué fer amb el TAO? Assegurar INR correcte el dia del cateterisme Retirar Sintrom 3 dies abans, dia -3: res, dia -2: HBPM a dosis terapèutiques (profilàctiques) 1 cop al dia, dia -1: HBPM a dosis terapèutiques (profilàctiques) 1 cop al dia, dia 0: HBPM a dosis profilàctiques (clexane 40 mgrs/sc dia)+ reintroducció Acenocumarol MOTIU DE CONSULTA: Síncop de en el contexte de Taquicàrdies regulars de complexes amples hemodinàmicament mal tolerades tractades amb propafenona que no han respòs al tractament. Es programa un EEF (estudi electrofisiològic) per fer una ablació amb radiofreqúència. dia +1 i +2: HBPM a dosis profilàctiques (clexane 40 mgrs/sc dia)+ Acenocumarol Dia +3: Stop Clexane i continuar pauta Quin hauria de ser el seu INR? INR entre 2,5 3,5 a llarg termini acenocumarol segons Si en lloc d una pròtesi mecànica fos una biopròtesi? INR entre 2 3 (3 mesos) i desprès AAS a llarg termini.

23 Varó 67 anys CAS 1 Si en lloc d antiagregant estiguès amb TAO, què fariem? AP: HTA, DLP, Tabaquisme, pòlip vellós a colon dret fa 3 anys. Fa 8 mesos, IAM de cara inferior Es realitza cateterisme objectivantse CD dominant obstruïda (lesió del 100%). Es col loquen 3 stents amb resultat TIMI 2-3 amb pèrdua de la rama descendent posterior. Tractament: Clopidogrel 75 mgs + AAS 100 mgs MOTIU DE CONSULTA: Es programa colonoscòpia amb probable polipectomia

24 Varó 67 anys CAS 1 Si en lloc d antiagregant estiguès amb TAO, què fariem? AP: HTA, DLP, Tabaquisme, pòlip vellós a colon dret fa 3 anys. Fa 8 mesos, IAM de cara inferior Es realitza cateterisme objectivantse CD dominant obstruïda (lesió del 100%). Es col loquen 3 stents amb resultat TIMI 2-3 amb pèrdua de la rama descendent posterior. Tractament: Clopidogrel 75 mgs + AAS 100 mgs MOTIU DE CONSULTA: Es programa colonoscòpia amb probable polipectomia Retirar Acenocumarol 3 dies abans: Dia -3: Res Dia -2: Clexane 40 (enoxaparina) al vespre Dia -1: Clexane 60 ) (si < 80 Kgs) Clexane 80 (si > 80 Kgs) Clexane 40 (enoxaparina) al vespre Dia 0: Clexane 40 i iniciar acenocumarol al vespre. Dia +1 i +2: Clexane 40 i iniciar acenocumarol al vespre. Dia +3: Stop Clexane i continuar acenocumarol segons pauta

25 CAS 2 Dona 49 anys AP: Obesitat, DLP, W-P-W Valvulopatia mitral reumàtica i portadora d una pròtesi mitral mecànica des de els 41 anys Tractament: TAO (Acenocumarol 13 mgs/setmana) MOTIU DE CONSULTA: Síncop de en el contexte de Taquicàrdies regulars de complexes amples hemodinàmicament mal tolerades tractades amb propafenona que no han respòs al tractament. Es programa un EEF (estudi electrofisiològic) per fer una ablació amb radiofreqúència. S actuaria igual si en lloc d una pròtesi mitral fos aòrtica? Tenen el mateix risc trombòtic-embòlic?

26

27 CAS 4 Home de 62 anys AP: DLP, Tabaquisme, ACXFA no valvular. Tractament: Tractat amb Acenocumarol 14 mgs/setmana. MOTIU DE CONSULTA: En els últims 2 mesos, Dolor precordial opressiu de petits esforços( angina inestable). Es programa per fer un cateterisme amb eventual ACTP Qué fer amb el anticoagulant? Assegurar INR correcte el dia del cateterisme, (no cal) Retirar Sintrom 3 dies abans, dia -3: res, dia -2: res, dia -1: res, dia 0: reintroducció Acenocumarol

28 CAS 6 Dona 66 anys AP: HTA, DLP, ACXFA crònica tractada amb Acenocumarol 15 mgs/setmana (INR: 2,7) des de fa 3 anys. MOTIU DE CONSULTA: Presenta una tendinitis del manegot dels rotadors del braç dret. Molt dolor i impotència funcional severa. Ha fet AINEs amb protecció gàstrica sense millora. Es planteja fer una infiltració periarticular S infiltra i es fa compressió (com es faria en una IM)? NO Suspenem Acenocumarol i passem a HBPM? NO Retirar Acenocumarol 3 dies abans Dia -3 : Res Dia -2 : Res Dia -1: Res Dia 0: iniciar acenocumarol al vespre.

29 CAS 7 Home 80 anys AP: HTA, DLP Fa 6 mesos va patir un IAM inferior. Se li va col locar un stent i està en tractament amb doble antiagregació: Clopidogrel 75 mgs+aas 100 mgs MOTIU DE CONSULTA: S ha de intervindre de cataracta amb anestèsia retrobulbar. Què fer amb els antiagregants? La intervenció de cataracta no és una intervenció urgent i ens esperariem a retirar un antiagregant i intervindre quan nomès en prenguès un. Què fariem si estiguès tractat amb anticoagulants per ACxFA? Retirar Acenocumarol 3 dies abans: Dia -3: Res Dia -2 : Res Dia -1: Res Dia 0 : iniciar acenocumarol al vespre.

30

31 CAS 7 Què fer amb els anticoagulants? Home 75 anys AP: HTA, hiperuricèmia, IC ACXFA crònica tractada amb Acenocumarol 15 mgs/setmana des de fa 4 anys. (INR: 2,8) MOTIU DE CONSULTA: Presenta una hèrnia engonal dreta Es planteja cirurgia Retirar Acenocumarol 3 dies abans: Dia -3: Res Dia -2 : Clexane 40 (enoxaparina) al vespre Dia -1:Clexane 40 (enoxaparina) al vespre Dia 0: Clexane 40 (enoxaparina) al vespre IC Hematologia Dia +1: Clexane 40 +acenocumarol al vespre. Dia +2: Clexane 40 +acenocumarol al vespre Dia +3: Clexane 40 +acenocumarol al vespre Dia +4: Stop Clexane 40 i continuar acenocumarol al vespre segons pauta habitual.

32

33 CAS 7 extra Què fer amb els anticoagulants? Home 75 anys AP: HTA, hiperuricèmia, IC ACXFA crònica i pròtesi mitral tractada amb Acenocumarol 15 mgs/setmana des de fa 4 anys. (INR: 2,8) MOTIU DE CONSULTA: Presenta una hèrnia engonal dreta Es planteja cirurgia Retirar Acenocumarol 3 dies abans: Dia -3: Res Dia -2 : Clexane a DOSIS TERPÈUTIQUES (enoxaparina) al vespre Dia -1:Clexane 40 (enoxaparina) al vespre Dia 0: Clexane 40 (enoxaparina) al vespre IC Hematologia Dia +1: Clexane a DOSIS TERPÈUTIQUES +acenocumarol al vespre Dia +2: Clexane a DOSIS TERPÈUTIQUES +acenocumarol al vespre Dia +3: Clexane 40 +acenocumarol al vespre. Dia +4: Stop Clexane 40 i continuar acenocumarol al vespre segons pauta habitual.

34

35

36

37

38

39 Foto sintromac amb opcions de pautes QR

40

41 NOUS ANTICOAGULANTS ORALS Elecció del anticoagulant més adequat en la fibril lació auricular no valvular Guia sobre los nuevos anticoagulantes orales (Sociedad española de Hematologia y Hemoterapia/Sociedad española de Trombosis y Hemostasia) G. Escolar, J. Garcia, Mº F. Lopez Agosto 2012

42 Indicacions -Profilaxis TVP post-cirurgia de artroplàstia total de genoll i fèmur: Dabigatran (Pradaxa ), Rivaroxaban (Xarelto ), Apixaban (Eliquis ) -Profilaxis del ictus en fibril lació auricular no valvular: Dabigatran i Rivaroxaban - Tractament de la TVP (i profilaxis secundaria): Rivaroxaban

43 El sintrom i l aldocumar es consideren con a tractament de primera elecció En la FA no valvular amb un risc moderat o alt d AVC

44 Quins malalts han d'iniciar tractament anticoagulant amb els nous anticoagulants orals? (FA no valvular i TVP) -Pacients amb alt risc trombòtic -Pacients amb alt risc hemorràgic -Pacients amb antecedents d'hemorràgia intracraneal -Pacients amb ictus i criteris clínics d'alt risc hemorràgic intracraneal -Pacients amb dificultat per fer els controls

45 Quins malalts amb FA han de mantenir-se amb dicumarínics? -Pacients amb bons controls de INR -Pacients amb risc de sagnat gastro-intestinal (si dispèpsia no donar dabigatran) -Pacients amb insuficiència renal severa <30ml/min. -Pacients que no vulguin canviar. -Pacients amb FA amb valvulopatia

46 Quins malalts amb FA han de canviar de dicumarínics a els nous anticoagulants orals? -Pacients amb mals controls de INR (INR correcte <60% dels controls en els últims 6m segons recomanacions de EMA) -Pacients amb hipersensibilitat coneguda o contraindicació específica per utilitzar dicumarínics -Pacients amb complicacions hemorràgiques a pesar de control de INR correcte (excepte sagnat gastro-intestinal) segons EMA. -Pacients amb antecedents d'hemorràgia intracraneal -Pacients amb ictus i criteris clínics d'alt risc hemorràgic intracraneal -Pacients amb alt risc trombòtic, especialment en ictus o TVP durant el tractament amb dicumarínics. -Pacients amb dificultat per fer els controls

47 Varó 70 anys AP: DM2, DLP, Tabaquisme, Linfoma limfoplasmocític/waldenström en fase de remisió. ACXFA crònica tractada amb Acenocumarol 17 mgs/setmana des de fa 6 anys. Inicia dolor agut en EIE de forma brusca en repòs. Dx: TVP EIE (INR: 2,1) Es realitza embolectomia a nivell ileofemoral amb bona tolerància i resolució progressiva dels símptomes isquèmics. Surt d alta als 7 dies amb HBPM FA i alt risc embòlic malgrat TAO i episodi TVP EIE MOTIU DE CONSULTA: Es valora reiniciar tractament anticogulant al CAP CAS 5 Què fer? Reintroduiria acenocumarol a la dosi prèvia a la TVP Reintroduiria acenocumarol a un altra dosi més elevada (INR ) AAS + Clopidogrel Mantindria HBPM indefinidament si ho tolera bé. Donaria un dels nous anticoagulants.

48 Reversió per la cirurgia Aclarement Cr. Dabigatran Tº dosi prèvia, en cirurgia de risc Standard >80 ml/min 1 dia 2 dies >50 80nl/min 1 dia 3 dies >30 50ml/min 2 dies 4 dies 30ml/min 2-4 dies >5 dies Rivaroxaban >30 ml/min 1 dia 2 dies <30 ml/min 2 dies 4 dies Tº dosi prèvia, en cirurgia de risc alt

49 Canvi de AVK a Dabigatran: -INR 2, stop sintrom e iniciar dabigatran -INR 2-3, stop AVK i iniciar dabigatran a les 48h o quan INR<2 -INR>3, stop AVK i repetir INR a les 48h, iniciar dabigatran si INR <2. Canvi de Dabigatran a AVK: -Si ACr 50ml/min, iniciar AVK 2-3 dies abans de suspendre Dabigatran Canvi de HBPM a Dabigatran: -Iniciar Dabigatran després de les 12h hores de l'última dosi profilàctica de HBPM i a les 24h si és terapèutica. Canvi de Dabigatran a HBPM: Iniciar HBPM a les 12h de la última dosi de Dabigatran si ACr 50ml/min.

50 Gràcies!

XIII CURS DE FORMACIÓ MÈDICA CONTINUADA

XIII CURS DE FORMACIÓ MÈDICA CONTINUADA XIII CURS DE FORMACIÓ MÈDICA CONTINUADA ANTIAGREGANTS I ANTICOAGULANTS Què fer davant de diferents situacions clíniques Coordinadora: Dra. Isabel Roig Grau. ABS Manresa-4 Hematòloga (Anticoagulants): Dra.

Más detalles

Vanessa Martínez Garcia, Servei de Cardiología Atlhaia

Vanessa Martínez Garcia, Servei de Cardiología Atlhaia Vanessa Martínez Garcia, Servei de Cardiología Atlhaia Neurología: Ictus/AIT Vasculopatía perifèrica Cardiopatía isquèmica: Angor estable Angor inestable/scasest SCAEST Fàrmacs antiagregants utilitzats

Más detalles

Urgències i Nous anticoagulants

Urgències i Nous anticoagulants Urgències i Nous anticoagulants Xª Jornada d Urgències de Balears Hospital Son Llàtzer 29 i 30 de novembre de 2013 Dr. Joan Vidal i Puigserver. Adjunt d urgències. HUSE joan.vidal@ssib.es Urgències : Nous

Más detalles

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 2. Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 2.  Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de Con la colaboración de Terapia antitrombótica Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP AMERICAN COLLEGE OF C H E S T P H Y S I C I A N S Módulo 2 Con el aval de: SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ANGIOLOGÍA Y

Más detalles

Nuevos anticoagulantes en el tratamiento de la fibrilación auricular. Dr. Jaime Aboal Unidad coronaria. Hospital universitari Josep Trueta Girona

Nuevos anticoagulantes en el tratamiento de la fibrilación auricular. Dr. Jaime Aboal Unidad coronaria. Hospital universitari Josep Trueta Girona Nuevos anticoagulantes en el tratamiento de la fibrilación auricular Dr. Jaime Aboal Unidad coronaria. Hospital universitari Josep Trueta Girona Avances en el tratamiento FA Introducción -Razones para

Más detalles

MANEJO DE LA ANTIAGREGACIÓN Y ANTICOAGULACION PERIOPERATORIA EN TRAUMATOLOGÍA Y CIRUGÍA GENERAL

MANEJO DE LA ANTIAGREGACIÓN Y ANTICOAGULACION PERIOPERATORIA EN TRAUMATOLOGÍA Y CIRUGÍA GENERAL MANEJO DE LA ANTIAGREGACIÓN Y ANTICOAGULACION PERIOPERATORIA EN TRAUMATOLOGÍA Y CIRUGÍA GENERAL Adaptado de: The perioperative management of antithrombotic therapy: American College of Chest Physicians

Más detalles

Protocolo de anticoagulación en Lleida. Resultados.

Protocolo de anticoagulación en Lleida. Resultados. Protocolo de anticoagulación en Lleida. Resultados. Sección de Hemostasia Servicio de Análisis Clínicos Hospital Universitario Arnau de Vilanova de Lleida Dra. Cristina Marzo Inicio del tratamiento anticoagulante

Más detalles

LES CARDIOPATIES CRÒNIQUES EN EL PACIENT ANCIÀ MANEIG DE LA FIBRIL.LACIÓ AURICULAR I LES ARITMIES

LES CARDIOPATIES CRÒNIQUES EN EL PACIENT ANCIÀ MANEIG DE LA FIBRIL.LACIÓ AURICULAR I LES ARITMIES LES CARDIOPATIES CRÒNIQUES EN EL PACIENT ANCIÀ MANEIG DE LA FIBRIL.LACIÓ AURICULAR I LES ARITMIES Dra. Sara Darnés Metge adjunt de Cardiologia Hospital de Figueres Prevalència i especificitats de la Fibril.lació

Más detalles

PROTOCOLO DE LA UNIDAD DE ARRITMIAS PARA EL MANEJO DE LA ANTICOAGULACIÓN ORAL EN PROCEDIMIENTOS DE ELECTROFISIOLOGÍA Y ESTIMULACIÓN CARDÍACA.

PROTOCOLO DE LA UNIDAD DE ARRITMIAS PARA EL MANEJO DE LA ANTICOAGULACIÓN ORAL EN PROCEDIMIENTOS DE ELECTROFISIOLOGÍA Y ESTIMULACIÓN CARDÍACA. PROTOCOLO DE LA UNIDAD DE ARRITMIAS PARA EL MANEJO DE LA ANTICOAGULACIÓN ORAL EN PROCEDIMIENTOS DE ELECTROFISIOLOGÍA Y ESTIMULACIÓN CARDÍACA. 1. Ablación Fibrilación Auricular 1.1. Previo al procedimiento

Más detalles

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 2. Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 2.  Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de Con la colaboración de Terapia antitrombótica Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP AMERICAN COLLEGE OF C H E S T P H Y S I C I A N S Módulo 2 Con el aval de: SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ANGIOLOGÍA Y

Más detalles

Protocol de prevenció i tractament de la malaltia tromboembòlica venosa (TVP)

Protocol de prevenció i tractament de la malaltia tromboembòlica venosa (TVP) Protocol de prevenció i tractament de la malaltia tromboembòlica venosa (TVP) Ús profilàctic i terapèutic de l heparina de baix pes molecular (HBPM) Consensuat pels serveis clínics de l IMAS Redactat pels

Más detalles

MEDICAMENTS D ALT RISC

MEDICAMENTS D ALT RISC MEDICAMENTS D ALT RISC Gemma Baronet Jordana (HUGC) Barcelona 9 de juny 2016 * Els medicaments d alt risc poden causar danys greus quan es produeix un error en la seva u8lització durant la: -prescripció,

Más detalles

Adecuación de tratamiento con nuevos anticoagulantes orales

Adecuación de tratamiento con nuevos anticoagulantes orales Adecuación de tratamiento con nuevos anticoagulantes orales Prevención primaria de episodios tromboembólicos venosos en pacientes adultos sometidos a cirugía de reemplazo total de CADERA O RODILLA. Dabigatrán

Más detalles

Working Group

Working Group TROMBOC@T Working Group Els Anticoagulants d acció directe (ACOD) en situacions especials Dra. Mireia Constans Servei d Hematologia Fundació Althaia, Manresa Arterioscler Thromb Vasc Biol. 2015;35:1056-1065

Más detalles

ÍNDICE. Introducción. Estratificación del riesgo trombótico y riesgo hemorrágico. Recomendaciones en mínimo riesgo sangrado.

ÍNDICE. Introducción. Estratificación del riesgo trombótico y riesgo hemorrágico. Recomendaciones en mínimo riesgo sangrado. ÍNDICE 1. Introducción. 2. Estratificación del riesgo trombótico y riesgo hemorrágico. 3. Recomendaciones en mínimo riesgo sangrado. 4. Recomendaciones en moderado/alto riesgo sangrado. 5. AVKs FA/ETEV

Más detalles

Maneig perioperatori amb NACOs: a propòsit d un cas clínic

Maneig perioperatori amb NACOs: a propòsit d un cas clínic Maneig perioperatori amb NACOs: a propòsit d un cas clínic M Pilar Lalueza Broto Farmacèutica Adjunt. Servei de Farmàcia A. Trauma plalueza@vhebron.net Jornada Nous Anticoagulants orals Organitzat per

Más detalles

Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió...

Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió... Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió... XI JORNADES D ACTUALITZACIÓ TERAPÈUTICA 2011. Introducció

Más detalles

Indicacions i valoració del ECG, Holter, Prova d esforç i Ecocardiografia. Ramon Fitó Morató, Jaume Illa Gay Unitat de Cardiologia, HGG

Indicacions i valoració del ECG, Holter, Prova d esforç i Ecocardiografia. Ramon Fitó Morató, Jaume Illa Gay Unitat de Cardiologia, HGG Indicacions i valoració del ECG, Holter, Prova d esforç i Ecocardiografia Ramon Fitó Morató, Jaume Illa Gay Unitat de Cardiologia, HGG Valor predictiu del ECG per isquèmia 30 al 50 % dels pacients amb

Más detalles

JORNADA DE DEBAT EN GESTIÓ CLÍNICA Fibril lació auricular/ Anticoagulants. Enric Juncadella Grup Malalties del Cor de la CAMFiC SAP DELTA

JORNADA DE DEBAT EN GESTIÓ CLÍNICA Fibril lació auricular/ Anticoagulants. Enric Juncadella Grup Malalties del Cor de la CAMFiC SAP DELTA JORNADA DE DEBAT EN GESTIÓ CLÍNICA Fibril lació auricular/ Anticoagulants Enric Juncadella Grup Malalties del Cor de la CAMFiC SAP DELTA Título propio de Formación: MANEJO DEL PACIENTE ANTICOAGULADO CON

Más detalles

Ruta clínica de la Fibril lació Auricular a Osona

Ruta clínica de la Fibril lació Auricular a Osona Ruta clínica de la Fibril lació Auricular a sona XVI Curs de cardiologia per a metges d atenció primària 16 de juny 2017 Universitat d Estiu (UVIC Grup de Treball Dra. Berta Bonay (ABS Sant Hipòlit) Dra.

Más detalles

Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus. EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera

Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus. EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera OBJECTIUS: Major nombre de població nombre persones amb tractament (20%) Normes/consells

Más detalles

PROTOCOL ANTICOAGULACIÓ RIA. ABS Sta. Eugènia de Berga

PROTOCOL ANTICOAGULACIÓ RIA. ABS Sta. Eugènia de Berga PROTOCOL ANTICOAGULACIÓ A L ATENCIÓ PRIMÀRIA RIA ABS Sta. Eugènia de Berga VIA INTRINSECA COAGULACIÓ VIA EXTRINSECA F XII COAGULACIÓ F XI FACTOR IX COMPLEXE TENASA CALCI FACTOR VIII FOSFOLÍPIDS PLAQUETARS

Más detalles

INSTRUCCIÓN TÉCNICA. Protocolo de inicio del tratamiento anticoagulante DISTRIBUCIÓN: Jefe de la Unidad de Calidad. Coordinadora de Enfermería

INSTRUCCIÓN TÉCNICA. Protocolo de inicio del tratamiento anticoagulante DISTRIBUCIÓN: Jefe de la Unidad de Calidad. Coordinadora de Enfermería Página 1 de 5 DISTRIBUCIÓN: DEPARTAMENTO Dirección Hematología Enfermería RESPONSABLE Jefe de la Unidad de Calidad Jefe del Servicio de Hematología Coordinadora de Enfermería REVISIÓN FECHA DESCRIPCIÓN

Más detalles

Anticoagulación oral en atención primaria

Anticoagulación oral en atención primaria El efecto anticoagulante comienza a las 48-72 h de iniciar el tratamiento, se debe ajustar la dosis según la patología, mediante determinaciones seriadas del tiempo de protrombina (TP) expresado en INR

Más detalles

Maneig de la coagulació en el pacient cirrótic. Pros i contres dels NAO en la cirrosi

Maneig de la coagulació en el pacient cirrótic. Pros i contres dels NAO en la cirrosi SOCIETAT CATALANA DE DIGESTOLOGIA Curs de Formació Continuada en Digestologia 2013-2014 Maneig de la coagulació en el pacient cirrótic Pros i contres dels NAO en la cirrosi Dr. Pere Domènech Santasusana

Más detalles

Chi-Hion Li. Servei de Cardiologia Hospital de la Santa Creu I Sant Pau

Chi-Hion Li. Servei de Cardiologia Hospital de la Santa Creu I Sant Pau Chi-Hion Li Servei de Cardiologia Hospital de la Santa Creu I Sant Pau Home de 51 anys que acut a urgències per dispnea Antecedents personals: Fumador de 2paq/d fins fa 1 mes Enolisme lleu HTA ben controlat

Más detalles

Perpetuum mobile: Nuevos anticoagulantes orales CASO CLINICO 1. María Pereiro Sánchez MIR III Hematología y hemoterapia.

Perpetuum mobile: Nuevos anticoagulantes orales CASO CLINICO 1. María Pereiro Sánchez MIR III Hematología y hemoterapia. Perpetuum mobile: Nuevos anticoagulantes orales CASO CLINICO 1 María Pereiro Sánchez MIR III Hematología y hemoterapia. Paciente de 60 años FA persistente Solicitan anticoagulación indefinida. NECESITAMOS

Más detalles

LA RETINOPATIA DIABÈTICA

LA RETINOPATIA DIABÈTICA L ULL DIABÈTIC LA RETINOPATIA DIABÈTICA La diabetis és una malaltia que afecta el 13% de la població espanyola, una alta prevalença que va en augment i que la converteix en la malaltia metabòlica més freqüent.

Más detalles

MANEJO DE LA ANTICOAGULACIÓN PERIOPERATORIA

MANEJO DE LA ANTICOAGULACIÓN PERIOPERATORIA MANEJO DE LA ANTICOAGULACIÓN PERIOPERATORIA Isabel Palomero Juan. Servicio de Urgencias Borja Hernandez Moreno. Servicio de Urgencias Daniel Morillo Giles. Servicio de Hematologia y Hemoterapia MANEJO

Más detalles

Revisión de las recomendaciones de anticoagulación en la FA en la nueva Guía de la ESC

Revisión de las recomendaciones de anticoagulación en la FA en la nueva Guía de la ESC Las recomendaciones de la prevención del riesgo tromboembólico en la fibrilación auricular son un motivo de revisión en la actualidad. En la reciente publicación de la nueva Guía de práctica clínica en

Más detalles

NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES. David Muñoz S. Urgencias. H. Galdakao

NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES. David Muñoz S. Urgencias. H. Galdakao NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES David Muñoz S. Urgencias. H. Galdakao USO DE LOS ACO Profilaxis Primaria y Secundaria de los fenómenos embólicos sistémicos en la Fibrilación Auricular. Profilaxis Primaria

Más detalles

A PROPÒSIT D UN CAS...

A PROPÒSIT D UN CAS... SESSIÓ CLÍNICA TAVI A CATALUNYA A PROPÒSIT D UN CAS... Dra. Fuentes Castillo Servei de Cardiologia. Àrea de Malalties del Cor Hospital Universitari de Bellvitge IDIBELL Antecedents Home de 72 anys: Ex-tabaquisme

Más detalles

DE%LA%FIBRILACIÓN%AURICULAR%

DE%LA%FIBRILACIÓN%AURICULAR% Madrid&30&Junio&2011& GUÍA%CLÍNICA%PARA%EL%MANEJO%%%%%%% DE%LA%FIBRILACIÓN%AURICULAR% Pedro&Ruiz&Artacho& Servicio de Urgencias Hospital Clínico San Carlos& & PAROXÍSTICA:&autolimitada&

Más detalles

Dra. Isabel Roig Grau ABS Manresa-4 Dr. Pep Cañellas Isern ABS Balsareny

Dra. Isabel Roig Grau ABS Manresa-4 Dr. Pep Cañellas Isern ABS Balsareny Dra. Isabel Roig Grau ABS Manresa-4 Dr. Pep Cañellas Isern ABS Balsareny Dr. Pep Cañellas Isern ABS Balsareny Dr. Pep Cañellas Isern ABS Balsareny Sumari Fibril lacio auricular Tromboembolisme Anticoagulants

Más detalles

Intervención en paciente anticoagulado con Sintrom que precisa terapia puente con Heparina Sódica Intravenosa

Intervención en paciente anticoagulado con Sintrom que precisa terapia puente con Heparina Sódica Intravenosa F U N D A C I O N J iménez Díaz Capio Intervención en paciente anticoagulado con Sintrom que precisa terapia puente con Heparina Sódica Intravenosa Protocolo A D. Fecha de la cirugía / / Firmado Dr./Dra.

Más detalles

ANTIAGREGANTS EN EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES CARDIAQUES

ANTIAGREGANTS EN EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES CARDIAQUES ANTIAGREGANTS EN EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES CARDIAQUES Dra. Magda Heras ICT, Hospital Clínic, Barcelona Juny 2007 ACTIVACIÓ i INHIBICIÓ DE L AGREGACIO PLAQUETARIA Clopidogrel Prasugrel Cangrelor AZD6140

Más detalles

Fibrilación Auricular Síndrome Coronario Agudo

Fibrilación Auricular Síndrome Coronario Agudo Fibrilación Auricular Síndrome Coronario Agudo A. Javier Trujillo Santos Servicio de Medicina Interna Hospital Universitario Sª Mª del Rosell (Cartagena) Fibrilación Auricular: Prevención de ACV 64% Warfarina

Más detalles

Annex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries

Annex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries Annex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries compartit annex és definir el procediment per establir un acord individualitzat de seguiment de referència -

Más detalles

ANEURISMES POPLITIS. Dr. Santi Riera Batalla

ANEURISMES POPLITIS. Dr. Santi Riera Batalla ANEURISMES POPLITIS Dr. Santi Riera Batalla Servei d Angiologia i Cirurgia Vascular, Hospital Universitari de Bellvitge-IDIBELL. Universitat de Barcelona. L Hospitalet de Llobregat (BARCELONA) GENERALITATS

Más detalles

DABIGATRAN ASPECTOS PRÁCTICOS EN URGENCIAS. 22 de febrero de 2012

DABIGATRAN ASPECTOS PRÁCTICOS EN URGENCIAS. 22 de febrero de 2012 DABIGATRAN ASPECTOS PRÁCTICOS EN URGENCIAS 22 de febrero de 2012 NUEVOS ANTICOAGULANTES GENERALIDADES El dabigatran es un inhibidor directo y reversible de la trombina Concentración máxima a las 2h Vida

Más detalles

TALLER SOBRE ANTIAGREGANTS

TALLER SOBRE ANTIAGREGANTS TALLER SOBRE ANTIAGREGANTS Dr. Carles Pardo Fonfría Metge de Familia. A.B.S. Manresa-4 Dr. Xavier Puigdengolas Armengol Metge de Familia. C.A.P. Sant Fruitós de Bages CAS CLÍNIC Home 57 anys, fumador 5-6

Más detalles

Com optimitzar la prevenció del ictus cardioembòlic? Diagnòstic i nous tractaments. Dra. Mercè Roqué Hospital Clínic de Barcelona.

Com optimitzar la prevenció del ictus cardioembòlic? Diagnòstic i nous tractaments. Dra. Mercè Roqué Hospital Clínic de Barcelona. Com optimitzar la prevenció del ictus cardioembòlic? Diagnòstic i nous tractaments. Dra. Mercè Roqué Hospital Clínic de Barcelona SCC Març 2014 ICTUS CARDIOEMBÒLIC Etiologia Diagnòstic Estratificació del

Más detalles

Cas clínic. Ecocardiografia d esforç en valvulopaties. 8 d abril de 2013

Cas clínic. Ecocardiografia d esforç en valvulopaties. 8 d abril de 2013 Cas clínic. Ecocardiografia d esforç en valvulopaties 8 d abril de 2013 Pacient de 72 anys, sense al lèrgies medicamentoses. Vida activa. - Exfumador desde fa 20anys. - Dislipemia en tractament mèdic.

Más detalles

CAS CLÍNIC Dra. Agnès Rafecas, Dra. María Mutuberria Servei de Cardiologia Sessions d Actualització en Cardiologia SCC 2 de desembre de 2013

CAS CLÍNIC Dra. Agnès Rafecas, Dra. María Mutuberria Servei de Cardiologia Sessions d Actualització en Cardiologia SCC 2 de desembre de 2013 CAS CLÍNIC Dra. Agnès Rafecas, Dra. María Mutuberria Servei de Cardiologia Sessions d Actualització en Cardiologia SCC 2 de desembre de 2013 ANTECEDENTS 71 anys Sense al lèrgies medicamentoses Sense hàbits

Más detalles

IMPACTE DE LES RECOMANACIONS DE LES GUIES EN PACIENTS AMB ACxFA SOTMESOS A ICP

IMPACTE DE LES RECOMANACIONS DE LES GUIES EN PACIENTS AMB ACxFA SOTMESOS A ICP IMPACTE DE LES RECOMANACIONS DE LES GUIES EN PACIENTS AMB ACxFA SOTMESOS A ICP Triple terapia a tots els pacients Academia de Ciencies Mediques Barcelona 2 Desembre- 2013 Dr J Garcia Picart HSCSP ACxFA.

Más detalles

CASO CLÍNICO 13 ANTICOAGULACIÓN EN HIPERTENSO Y DIABÉTICO. Dra. María Monteagudo Dr. Tomás Segura. Casos clínicos ficticios

CASO CLÍNICO 13 ANTICOAGULACIÓN EN HIPERTENSO Y DIABÉTICO. Dra. María Monteagudo Dr. Tomás Segura. Casos clínicos ficticios 6INICIO DE LA CASO CLÍNICO 13 ANTICOAGULACIÓN EN HIPERTENSO Y DIABÉTICO Dra. María Monteagudo Dr. Tomás Segura Casos clínicos ficticios MOTIVO DE CONSULTA Varón de 80 años que acude a Urgencias por mareo

Más detalles

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 3. Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 3.   Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de Con la colaboración de Terapia antitrombótica Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP AMERICAN COLLEGE OF C H E S T P H Y S I C I A N S Módulo 3 Con el aval de: SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ANGIOLOGÍA Y

Más detalles

DM2 Tractament amb Insulina

DM2 Tractament amb Insulina DM2 Tractament amb Insulina i mal control metabòlic DM2 amb mal control metabòlic Home de 67 anys, HTA als 57 anys Diabetis Mellitus tipo 2 als 62 anys i Dislipèmia mixta als 60 anys Debut de la DM2 fa

Más detalles

DM2 Tractament amb Insulina

DM2 Tractament amb Insulina DM2 Tractament amb Insulina i mal control metabòlic DM2 amb mal control metabòlic Home de 67 anys, HTA als 57 anys Diabetis Mellitus tipo 2 als 62 anys i Dislipèmia mixta als 60 anys Debut de la DM2 fa

Más detalles

FIBRILACIÓN AURICULAR, TROMBOSIS Y ANTICOAGULANTES QUE HAY DE NUEVO EN LAS GUÍAS?

FIBRILACIÓN AURICULAR, TROMBOSIS Y ANTICOAGULANTES QUE HAY DE NUEVO EN LAS GUÍAS? FIBRILACIÓN AURICULAR, TROMBOSIS Y ANTICOAGULANTES QUE HAY DE NUEVO Sònia Jiménez Médico Consultor Área de Urgencias Hospital Clínic INDICACIONES FIBRILACIÓN AURICULAR NO VALVULAR. FA con CHADVASC2 2 SIN

Más detalles

Protocol d'atenció inicial al pacient amb lesió medul lar aguda traumàtica (LMAT) Atenció a la LMAT en un Hospital no especialitzat

Protocol d'atenció inicial al pacient amb lesió medul lar aguda traumàtica (LMAT) Atenció a la LMAT en un Hospital no especialitzat Protocol d'atenció inicial al pacient amb lesió medul lar aguda traumàtica (LMAT) Atenció a la LMAT en un Hospital no especialitzat Ha de rebre aquests malalts? Davant la sospita de LMAT adult o pediàtric,

Más detalles

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 3. Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 3.  Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de Con la colaboración de Terapia antitrombótica Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP AMERICAN COLLEGE OF C H E S T P H Y S I C I A N S Módulo 3 Con el aval de: SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ANGIOLOGÍA Y

Más detalles

TRATAMIENTO ANTITROMBÓTICO, ANTICOAGULANTE E HIPOLIPEMIANTE

TRATAMIENTO ANTITROMBÓTICO, ANTICOAGULANTE E HIPOLIPEMIANTE DPT UNIDAD DE ICTUS Fecha: 08/05/2014 Versión1 Revisión: anual Área de Gestión Clínica de Neurociencias TRATAMIENTO ANTITROMBÓTICO, ANTICOAGULANTE E HIPOLIPEMIANTE AUTORES -Isabel Prieto Méndez (Supervisora

Más detalles

Presentació pràctica

Presentació pràctica Proposta d algoritme per al SCASEST Presentació pràctica Drs. Miquel Sánchez i Ernest Bragulat Secció d Urgències Medicina. Àrea d Urgències Hospital Clínic de Barcelona ANGINA REFRACTÀRIA RIA ANGINA RECURRENT

Más detalles

CAPÍTULO 9. CAPÍTULOS de Anticoagulación Oral para Enfermería

CAPÍTULO 9. CAPÍTULOS de Anticoagulación Oral para Enfermería CAPÍTULOS de Anticoagulación Oral para Enfermería CAPÍTULO 9 Cuándo existen contraindicaciones relativas o absolutas para anticoagular a un paciente de forma ambulatoria? El papel de la elección del paciente,

Más detalles

04/12/2012. Prevención de Ictus en Fibrilación Auricular. Actualización CASO CLINICO

04/12/2012. Prevención de Ictus en Fibrilación Auricular. Actualización CASO CLINICO Prevención de Ictus en Fibrilación Auricular. Actualización Jornada d Actualizació en ICTUS 29 noviembre 2012. CAMFIC Pilar Tejero Lopez Angeles Diaz Barroso Grupo Ictus. Camfic EAP BADALONA 6 LLEFIA CASO

Más detalles

Terapia puente en pacientes anticoagulados y antiagregados

Terapia puente en pacientes anticoagulados y antiagregados Terapia puente en pacientes anticoagulados y antiagregados Atención Primaria V1.0 febrero 2018 Pablo Pérez Solís Centro de Salud Laviada, Gijón Recomendaciones basadas en la Guía de enfermedad tromboembólica

Más detalles

Resultats MSIQ setembre ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís

Resultats MSIQ setembre ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís Resultats MSIQ setembre 2014 ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís HOSPITAL TRANSVERSAL (H. Sant Joan Despí Moisès Broggi + H. General de l Hospitalet) Activitat

Más detalles

CASO CLÍNICO 3. Dra. M. Carmen Hernández Sánchez Servicio de Hematología y Hemoterapia

CASO CLÍNICO 3. Dra. M. Carmen Hernández Sánchez Servicio de Hematología y Hemoterapia CASO CLÍNICO 3 Dra. M. Carmen Hernández Sánchez Servicio de Hematología y Hemoterapia PRESENTACIÓN DEL CASO (I) Mujer de 50 años que sufrió un accidente de tráfico a los 35 años, por lo cual presenta una

Más detalles

PAUTAS RECOMENDADAS EN PACIENTES QUE VAN SER SOMETIDOS A PROCEDEMENTOS O CIRUGÍA Y RECIBEN TRATAMENTO ANTIAGREGANTE O ANTICOAGULANTES

PAUTAS RECOMENDADAS EN PACIENTES QUE VAN SER SOMETIDOS A PROCEDEMENTOS O CIRUGÍA Y RECIBEN TRATAMENTO ANTIAGREGANTE O ANTICOAGULANTES PAUTAS RECOMENDADAS EN PACIENTES QUE VAN SER SOMETIDOS A PROCEDEMENTOS O CIRUGÍA Y RECIBEN TRATAMENTO ANTIAGREGANTE O ANTICOAGULANTES TIPO TRATAMIENTO TIPO DE PROCEDEMIENTO INTERVENCIÓN TIP1 TIPO 2 TIPO

Más detalles

Síncope, una causa? Irene Buera Surribas 6 de maig de Vall d'hebron Hospital General Unitat d'arítmies

Síncope, una causa? Irene Buera Surribas 6 de maig de Vall d'hebron Hospital General Unitat d'arítmies Síncope, una causa? Irene Buera Surribas 6 de maig de 2013 Vall d'hebron Hospital General Unitat d'arítmies Història clínica Home de 62 anys. Sense hàbits tòxics. HTA, DLP i DM tipus 2. Història cardiològica

Más detalles

Varicel la i Herpes Zòster

Varicel la i Herpes Zòster Varicel la i Herpes Zòster Carme Batalla CAP Sant Quirze del Vallès Grup d Infeccioses PAPPS-semFYC Varicel la. Epidemiologia L any 2006 s han declarat 177.301 casos de varicel la a Espanya (BES 2006;14:253-264)

Más detalles

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 2. Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 2.   Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de Con la colaboración de Terapia antitrombótica Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP AMERICAN COLLEGE OF C H E S T P H Y S I C I A N S Módulo 2 Con el aval de: SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ANGIOLOGÍA Y

Más detalles

Situació actual de l accés vascular a Catalunya

Situació actual de l accés vascular a Catalunya Situació actual de l accés vascular a Catalunya Emma Arcos, Jordi Comas, Roser Deulofeu i la Comissió de Seguiment del Registre de Malalts Renals de Catalunya Registre de Malalts Renals de Catalunya Organització

Más detalles

UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA

UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA CÀNCER DE MAMA: LA PREVENCIÓ ÉS ESSENCIAL El 19 d'octubre el dia internacional contra la malaltia, que suposa la primera

Más detalles

Examen de Preoperatorio 2010

Examen de Preoperatorio 2010 Examen de Preoperatorio 2010 1.- En pacientes que reciben tratamiento crónico con anticoagulantes orales y que serán sometidos a cirugía no cardiaca, seleccione la opción correcta: a) En procedimientos

Más detalles

IMPORTANCIA DEL PROBLEMA

IMPORTANCIA DEL PROBLEMA IMPORTANCIA DEL PROBLEMA 1) Arritmia más frecuente en servicios de urgencias. 2) Incremento de prevalencia con la edad (15% en mayores de 80 años). 3) Incremento de riesgo de ictus (x5), mortalidad, hospitalización,

Más detalles

Cas Clínic: Malalta de 80 anys que ingressa per Fibril lació Ventricular

Cas Clínic: Malalta de 80 anys que ingressa per Fibril lació Ventricular Cas Clínic: Malalta de 80 anys que ingressa per Fibril lació Ventricular ANTECEDENTS PATOLÒGICS HTA Dislipèmia Obesitat DM tipus 2 insulinodependent amb múltiples complicacions macro i microangiopàtiques:

Más detalles

PROTOCOL D'ANTICOAGULACIÓ A LA CONSULTA D'ATENCIÓ PRIMÀRIA

PROTOCOL D'ANTICOAGULACIÓ A LA CONSULTA D'ATENCIÓ PRIMÀRIA PROTOCOL D'ANTICOAGULACIÓ A LA CONSULTA D'ATENCIÓ PRIMÀRIA Data revisió: desembre 2015 Data propera revisió: desembre 2017 Responsable manteniment: Anna M Rodríguez Ferré Anna Ribas i Casals Directora

Más detalles

! "# $ %& ' 6 maig de Servei de Farmàcia. Hospital Universitari Vall d'hebron 1

! # $ %& ' 6 maig de Servei de Farmàcia. Hospital Universitari Vall d'hebron 1 ! "# $ %& ' Marta Duero Farmacèutica adjunta Servei de Farmàcia Hospital Universitari Vall d Hebron Vall d'hebron 1 Índex -Recordem els clàssics -Mecanisme d acció dels nous anticoagulants -Indicacions

Más detalles

Indicaciones indiscutibles para la elección de ACOD en la prevención del Ictus por FA. Ángel Álvarez Márquez UGC Urgencias HUNS Valme.

Indicaciones indiscutibles para la elección de ACOD en la prevención del Ictus por FA. Ángel Álvarez Márquez UGC Urgencias HUNS Valme. Indicaciones indiscutibles para la elección de ACOD en la prevención del Ictus por FA Ángel Álvarez Márquez UGC Urgencias HUNS Valme. Sevilla Del NACO al ACOD Dabigatrán: FDA en Oct-2010 (España: Nov-2011)

Más detalles

Protocol per al control dels anticoagulants orals antagonistes de la vitamina K

Protocol per al control dels anticoagulants orals antagonistes de la vitamina K Protocol per al control dels anticoagulants orals antagonistes de la vitamina K - 1 - I. Presentació II. Introducció III. El tractament anticoagulant oral amb fàrmacs antagonistes de la vitamina K IV.

Más detalles

A propòsit d un cas. Ruper Oliveró Soldevila Resident de 3r any de Cardiologia Hospital del Mar

A propòsit d un cas. Ruper Oliveró Soldevila Resident de 3r any de Cardiologia Hospital del Mar A propòsit d un cas Ruper Oliveró Soldevila Resident de 3r any de Cardiologia Hospital del Mar Anamnesi Home de 50 anys Fa esport regularment (Pàdel) Antecedents Cardiològics: Síndrome de preexcitació

Más detalles

Nuevas perspectivas de tratamiento en la Fibrilación Auricular

Nuevas perspectivas de tratamiento en la Fibrilación Auricular Nuevas perspectivas de tratamiento en la Fibrilación Auricular Dra. Ana Isabel Heiniger Jefe de servicio de Hematología HRU Carlos Haya. Málaga VII DÍA NACIONAL DEL PACIENTE ANTICOAGULADO Y CORONARIO 17

Más detalles

PAUTAS RECOMENDADAS EN PACIENTES QUE VAN SER SOMETIDOS A PROCEDEMENTOS O CIRUGÍA Y RECIBEN TRATAMENTO ANTIAGREGANTE O ANTICOAGULANTES

PAUTAS RECOMENDADAS EN PACIENTES QUE VAN SER SOMETIDOS A PROCEDEMENTOS O CIRUGÍA Y RECIBEN TRATAMENTO ANTIAGREGANTE O ANTICOAGULANTES PAUTAS RECOMENDADAS EN PACIENTES QUE VAN SER SOMETIDOS A PROCEDEMENTOS O CIRUGÍA Y RECIBEN TRATAMENTO ANTIAGREGANTE O ANTICOAGULANTES TIPO TRATAMIENTO TIPO DE PROCEDEMIENTO INTERVENCIÓN TIPO 1 TIPO 2 TIPO

Más detalles

Novetats en fibril lació auricular.

Novetats en fibril lació auricular. Novetats en fibril lació auricular. Ablació de la fibril lació auricular. Indicacions, resultats en el món real, complicacions. Potser ha arribat l hora de la generalització? Dr. Julio Martí Almor Secció

Más detalles

NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES. LAURA ROIS DONSIÓN. R2 MFyC. ELVIÑA

NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES. LAURA ROIS DONSIÓN. R2 MFyC. ELVIÑA NUEVOS ANTICOAGULANTES ORALES LAURA ROIS DONSIÓN. R2 MFyC. ELVIÑA 73 años. HTA. DM2 Dx de fibrilacion auricular CHADsVASc 4 Que disgusto levo. dixéronmne que tiña que tomalo sintrom E non haberá outra

Más detalles

Enquesta Uro-Oncològica 2016

Enquesta Uro-Oncològica 2016 Enquesta Uro-Oncològica 2016 1. ANTECEDENTS Des de fa ja alguns anys, existeixen nous tractaments amb els quals tractar als pacients oncològics afectats per tumors urològics que augmenten de manera significativa

Más detalles

A continuación se exponen los criterios de inclusión de cada uno de los fármacos en los estudios correspondientes para mayor información del clínico:

A continuación se exponen los criterios de inclusión de cada uno de los fármacos en los estudios correspondientes para mayor información del clínico: TRATAMIENTO ANTITROMBÓTICO EN LAS DIFERENTES CARDIOPATÍAS Febrero 2013 FIBRILACION AURICULAR AISLADA El tratamiento de elección en pacientes con fibrilación auricular aislada e indicación de anticoagulación

Más detalles

AVALUACIÓ I TRACTAMENT DE LA URTICÀRIA

AVALUACIÓ I TRACTAMENT DE LA URTICÀRIA AVALUACIÓ I TRACTAMENT DE LA URTICÀRIA II MATÍ AL LÈRGIA BELLVITGE: URTICÀRIA I ANGIOEDEMA 27 de setembre de 2017 Blanca Andrés Unitat d Al lergologia. Servei de Medicina Interna. Hospital Universitari

Más detalles

CLINICA DE ANTICOAGULACIÓN INTERVENCION DE ENFERMERIA

CLINICA DE ANTICOAGULACIÓN INTERVENCION DE ENFERMERIA CLINICA DE ANTICOAGULACIÓN INTERVENCION DE ENFERMERIA Claudia Rocío Tique Enfermera Educadora Clínicas Especializadas Coordinadora Estudios Clínicos HUFSFB Presidenta ACED CLINICA DE ANTICOAGULACIÓN INTERVENCION

Más detalles

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 2. Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 2.   Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de Con la colaboración de Terapia antitrombótica Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP AMERICAN COLLEGE OF C H E S T P H Y S I C I A N S Módulo 2 Con el aval de: SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ANGIOLOGÍA Y

Más detalles

LOGO EL PACIENTE ANTICOAGULADO

LOGO EL PACIENTE ANTICOAGULADO LOGO EL PACIENTE ANTICOAGULADO Dra Ana Carral Tatay Hematóloga Hospital de Sagunto Dr Jesús J Balaguer Rodríguez MIR 3 MFYC Junio 2010 GUIÓN: 1. DEFINICIÓN, GENERALIDADES 2. CONTROL DOSIFICACIÓN 3. RESUMEN

Más detalles

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 3. Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de

Terapia. course. antitrombótica expert. Módulo 3.  Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP. Con la colaboración de Con la colaboración de Terapia antitrombótica Basado en la 9ª edición de las Guías del ACCP AMERICAN COLLEGE OF C H E S T P H Y S I C I A N S Módulo 3 Con el aval de: SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ANGIOLOGÍA Y

Más detalles

Introducció al Trasplantament Renal

Introducció al Trasplantament Renal Introducció al Trasplantament Renal Introducció al Trasplantament Renal Agenda: 1. Tractament substitutiu de la malaltia renal crònica: diàlisi i trasplantament. 2. Tipus de trasplantament renal. a. Donant

Más detalles

ACTIVITAT FISICA I RISC CARDIOVASCULAR. Vanessa Martinez Garcia Servei de Cardiologia, Althaia

ACTIVITAT FISICA I RISC CARDIOVASCULAR. Vanessa Martinez Garcia Servei de Cardiologia, Althaia ACTIVITAT FISICA I RISC CARDIOVASCULAR Vanessa Martinez Garcia Servei de Cardiologia, Althaia BENEFICIS DE L EXERCICI FISIC Activitat fisica: canvis corporals beneficiosos per a la prevenció i tractament

Más detalles

REVASCULARITZACIÓ CORONÀRIA DESPRÉS DE L ANGIOPLÀSTIA PRIMÀRIA. Revascularització guiada per isquèmia. 16 d Abril 2012

REVASCULARITZACIÓ CORONÀRIA DESPRÉS DE L ANGIOPLÀSTIA PRIMÀRIA. Revascularització guiada per isquèmia. 16 d Abril 2012 REVASCULARITZACIÓ CORONÀRIA DESPRÉS DE L ANGIOPLÀSTIA PRIMÀRIA Revascularització guiada per isquèmia 16 d Abril 2012 Cursos extrems Aprox. 30-60% dels pacients amb IAMEST tenen malaltia multivàs Aquests

Más detalles

Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària. Joan-Ramon Laporte

Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària. Joan-Ramon Laporte Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària Joan-Ramon Laporte Actualització sobre seguretat Risc cardiovascular, estatines, diabetis, miopatia, hepatitis Tractaments antitrombòtics:

Más detalles

Actualitzacions en anticoagulants orals

Actualitzacions en anticoagulants orals Actualitzacions en anticoagulants orals Alfredo Bardají Servicio de Cardiología Hospital Universitario de Tarragona Joan XXIII IISPV. Universitat Rovira Virgili I JORNADA D ACTUALITZACIÓ EN RISC CARDIOVASCULAR

Más detalles

Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària. Joan-Ramon Laporte

Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària. Joan-Ramon Laporte Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària Joan-Ramon Laporte Actualització sobre seguretat Risc cardiovascular, estatines, diabetis, miopatia, hepatitis Tractaments antitrombòtics:

Más detalles

XVII Jornada d'actualització Terapèutica 2017

XVII Jornada d'actualització Terapèutica 2017 XVII Jornada d'actualització Terapèutica 2017 Passat, present i futur dels IBP: veritats i mentides Quan, com i quin IBP? Clara Riera Nadal Especialista en Medicina Familiar i Comunitària EAP Sagrada Família

Más detalles

Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns%

Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns% Grafitinet C/Orient,78084planta1 08172SantCugatdelVallés Tel:935830437 Fax:935879739 Email:info@grafitinet.net Páginaweb:www.grafitinet.net Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns% Què són les

Más detalles

Historia clínica. Juan. Tabaquismo activo HTA mal controlada Antecedente de ACV sin secuelas hace 6 años Toma AAS, atenolol y omeprazol

Historia clínica. Juan. Tabaquismo activo HTA mal controlada Antecedente de ACV sin secuelas hace 6 años Toma AAS, atenolol y omeprazol Juan Edad Peso Sexo 72 79 H Presión Sanguínea 160/95mmHg Pulso 70 lpm Creatinina Sérica 50 ml/min Historia clínica Tabaquismo activo HTA

Más detalles

Farmacología Clínica II MANEJO DE ARRITMIAS

Farmacología Clínica II MANEJO DE ARRITMIAS Generalidades Primeramente se debe identificar la arritmia y clasificarla, buscar la causa de fondo la cual debe tratarse (enfermedad tiroidea, tuvo una isquemia, etc), conocer las implicaciones de presentar

Más detalles

PROFILAXIS DE LA ENFERMEDAD TROMBÓTICA TICA VENOSA (ETV) EN EL PACIENTE NO QUIRÚRGICO. RGICO. PRETEMED Y PROMETEO.

PROFILAXIS DE LA ENFERMEDAD TROMBÓTICA TICA VENOSA (ETV) EN EL PACIENTE NO QUIRÚRGICO. RGICO. PRETEMED Y PROMETEO. PROFILAXIS DE LA ENFERMEDAD TROMBÓTICA TICA VENOSA (ETV) EN EL PACIENTE NO QUIRÚRGICO. RGICO. GUÍAS PRETEMED Y PROMETEO. Vicente Giner Galvañ. FEA Medicina Interna. 15 Sección de Medicina Interna. Alacant.

Más detalles

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ

Más detalles

Nuevos anticoagulantes t orales en pacientes con ENS y dispositivos de estimulación cardiaca

Nuevos anticoagulantes t orales en pacientes con ENS y dispositivos de estimulación cardiaca Nuevos anticoagulantes t orales en pacientes con ENS y dispositivos de estimulación cardiaca 1 Marta Pombo Jiménez Marta Pombo Jiménez XIV Curso de Actualización en Estimulación Cardiaca Zaragoza, 24-25

Más detalles

Fuego cruzado: anticoagulación oral

Fuego cruzado: anticoagulación oral Fuego cruzado: anticoagulación oral Me quedo con el sintrom Dra. Mª Victoria Cañadas Godoy Unidad de Arritmias. Servicio de Cardiología Las limitaciones de AVK son evidentes LIMITACIÓN Tiempo de acción

Más detalles