Categorització dels pacients adults amb lesió medul lar

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Categorització dels pacients adults amb lesió medul lar"

Transcripción

1 Presentació del Protocol d atenció inicial al pacient amb lesió medul lar aguda traumàtica (LMAT) Categorització dels pacients adults amb lesió medul lar

2 Fisiopatologia de la LM LM Aguda té 2 fases: LMA primària: produïda directament pel traumatisme, sobre la qual no es pot actuar. LMA secundària

3 Fisiopatologia de la LM LM secundària : que és susceptible de tractament.

4 Fase de Lesión Lesión Primaria Lesión Secundaria Fase Subaguda Fase Intermedia Fase Crónica Tiempo 6horas 72 horas 14 días 6 meses 6 meses Proceso Lesión mecànica inmediata posttraumática Hemorragia y necrosis materia gris. Activación microglia IL-1 TNF-α Edema vasogénico y citotóxico. Peroxidación lipídica Excitotoxicidad mediada por glutamato Necrosis y hemorragia Muerte oligodendrocitos Desmielinización Edema axonal Infiltración macrófagos Astrocitosis Edema Continuación escara glial Formación cavidad cística a nivel lesional. Degeneración wallerina Persistencia Desmielinizació n walleriana Posibilidad de plasticidad estructural y funcional.

5 Signes exploratoris de sospita de LM a. Dolor de raquis b. Alteració motora c. Alteració sensitiva ( dolorosa i/o tàctil) d. Alteració sensibilitat propioceptiva e. Respiració abdominal f. Relaxació d esfínters g. Priapisme h. Hipotensió i bradicàrdia (C2-D5) i. Disfonia o dificultat d emisió del llenguatge j. Posició en flexió de colzes Absència de reflexos osteotendinosos per l existència de xoc medul.lar

6 Exploració neurològica

7 Dermatomes

8 C5 flexors del colze Balanç Muscular 0-1. Balanç Muscular 2. Balanç Muscular 3. Balanç Muscular 4-5.

9 C6 extensors del carp Balanç Muscular Balanç Muscular 3. Balanç Muscular

10 C7 extensors del colze Balanç Muscular 0-1. Balanç Muscular 2. Balanç Muscular 3. Balanç Muscular

11 C8 flexor comú profund dits Balanç Muscular Balanç Muscular 3 Balanç Muscular 4-5

12 D1 interossis Balanç Muscular Balanç Muscular 3 Balanç muscular 4-5

13 L2 flexors de maluc Balanç Muscular 0-1 Balanç Muscular 2 Balanç Muscular 3 Balanç Muscular 4-5

14 L3 extensor del genoll Balanç Muscular 0-1 Balanç Muscular 2 Balanç Muscular 3 Balanç Muscular 4-5

15 L4 tibial anterior Balanç Muscular 0-1 Balanç Muscular 2 Balanç Muscular 3 Balanç Muscular 4-5

16 L5 extensor propi I dit Balanç Muscular 0-1. Balanç Muscular 2. Balanç Muscular 3. Balanç Muscular

17 S1 triceps sural Balanç Muscular Balanç Muscular 3 Balanç Muscular 4-5

18 Exploració anal (S4-S5) TACTE RECTAL Sensibilitat anal Present Absent Contracció anal Absent (0) Dèbil (3) Conservada (5)

19 LESIÓ MEDUL LAR COMPLETA: Abscència de funció motora i sensitiva per sota del nivell de la lesió ZPP (zones parcialment preservades): dermatomes i miotomes distals al nivell neurològic que estàn parcialment innervats (3 nivells màxim per sota del nivell lesionat) LESIÓ MEDUL LAR INCOMPLETA: Preservació parcial de la funció sensitiva i/o motora

20 Escala ASIA A B C D E Lesió completa sensitivo-motora Lesió incompleta sensitiva, completa motora Lesió incompleta sensitivo-motora no funcional (més de la meitat del miotomes per sota del nivell de la lesió tenen puntuació menor de 3) Lesió incompleta sensitivo-motora funcional (més de la meitat del miotomes per sota del nivell de la lesió tenen puntuació major o igual a 3) Funció motora o sensitiva normal. Hiperreflèxia. Esclarin de Ruz A. Lesión medular. Enfoque multidisciplinario. Editorial Médica Panamericana.

21 LM cervical alta C1 C4 (tetraplègia) Afectació motora de les 4 extremitats Afectació sensitiva fins al coll Paràlisi diafragama i musculatura intercostal Intubació inmediata amb assitència respiratòria mecànica Pot existir síndrome Horner

22 LM cervical C5 (tetraplègia) Posició en flexió dels colzes Sensibilitat afectada fins a cara externa del braç Diafragma intacte Pot necessitar suport ventilatori per edema secundari Respiració disfragmàtica amb afectació total musc. intercostal

23 LM cervical C6 (tetraplègia) Posició en flexió dels colzes Sensibilitat afectada fins a cara externa del canell Diafragma intacte Pot necessitar suport ventilatori per edema secundari Respiració disfragmàtica amb afectació total musc. intercostal

24 LM cervical C7 (tetraplègia) Diafragma intacte Respiració disfragmàtica amb afectació total musc. intercostal Es manté una respiració adequada Afectació motora de les 4 extremitats amb capacitat per extendre el canell Afectació sensitiva des de la cara interna del braç

25 LM cervical C8 (tetraplègia) No hi ha compromís repsiratori Respiració disfragmàtica amb afectació total musc. intercostal Afectació de les 4 extremitats Poden moure braç, avantbraç i canell Afectació sensorial del IV i V dits i eminència hipotenar

26 LM cervical D1 (tetraplègia) No hi ha compromís repsiratori Respiració disfragmàtica amb afectació total musc. intercostal Afectació de les 4 extremitats Poden moure braç, avantbraç, canell i flexió dels dits Afectació sensitiva des del costa intern de la mà

27 LM dorsal D2 D10 (paraplègia) Afectació motora del tronc i extremitats inferiors amb preservació extremitats superiors Afectació sensitiva depenent del nivell toràcic afectat Ventilació afectada per dèficit de musculatura abdominal Afectació del sistema nerviós autònom en lesions per sobre de D6

28 LM D10 L5 (paraplègia) Medul la fins a cos vertebral L1 Afectació motora i sensitiva variable a extremitats inferiors Afectació esfinteriana Cap afectació ventilatòria

29 Lesions S1 - S5 Poden ser LM o lesió plurirradicular Molt important exàmen rectal per determinar afectació Important afectació esfinteriana Afectació motora de tríceps sural, flexors de dits i musculatura posterior de la cama (glutis)

30 SÍNDROMES MEDUL LARS Síndrome de Brown-Sequard Hemisecció medul.lar. Dèficit motor homolateral i sensibilitat termoalgèsica contralateral. El pronóstic de recuperació funcional sol ser bo (75-90% recuperen la marxa).

31 SÍNDROMES MEDUL LARS Síndrome Cetromedul lar Molt freqüent Cervical Pacients d edat avançada amb canvis degeneratius artròsics Mecanisme lesional d hiperextensió. Afectació motora predominant a nivell EESS que a EEII, transtorns esfinterians i graus variables d afectació sensitiva.

32 SÍNDROMES MEDUL LARS Síndrom Medul lar Anterior Afectació dels 2/3 anteriors de la medul la. Lesió directa per retropulsió de fragment ossi o discal Per lesions de l arteria espinal anterior. Afectació motora i sensibilitat termoalgèsica, amb preservació dels cordons posteriors.

33 SÍNDROMES MEDUL LARS Síndrom Medul lar Posterior Afectació de la sensibilitat estésica, vibratòria i de la propiocepció (cordons posteriors) amb conservació de la funció motora i de la via termoalgèsica. Marxa atàxica.

34 CONUS MEDUL LAR Afectació a nivell dels nuclis sacres. Segons la lesió amb reflexes sacres o sense ells (anal i bulbocavernós). Disfunció vesical i intestinal + dèficit simètric variable en EEII.

35 CUA DE CAVALL Afectació de segona motoneurona. NO LM Asimètrica Paràlisis flàccida per lesió dels nervis perifèrics. Afectació àrea sacra

36

EXERCICIS ADULTS 1. Data: 02/01/2014 Realitzat: Rosa P. Revisió: 3 Aprovat: Montse Q. Pag1 de 12

EXERCICIS ADULTS 1. Data: 02/01/2014 Realitzat: Rosa P. Revisió: 3 Aprovat: Montse Q. Pag1 de 12 Data: 02/01/2014 Realitzat: Rosa P. Revisió: 3 Aprovat: Montse Q. Pag1 de 12 EXERCICIS PER ADULTS Indicacions: Qualsevol patologia del raquis que cursi amb dolor, dèficit muscular i/o impotència funcional.

Más detalles

Protocol d'atenció inicial al pacient amb lesió medul lar aguda traumàtica (LMAT) Atenció a la LMAT en un Hospital no especialitzat

Protocol d'atenció inicial al pacient amb lesió medul lar aguda traumàtica (LMAT) Atenció a la LMAT en un Hospital no especialitzat Protocol d'atenció inicial al pacient amb lesió medul lar aguda traumàtica (LMAT) Atenció a la LMAT en un Hospital no especialitzat Ha de rebre aquests malalts? Davant la sospita de LMAT adult o pediàtric,

Más detalles

(LMAT) GRUP DE SESSIONS CLÍNIQUES SEM BARCELONA

(LMAT) GRUP DE SESSIONS CLÍNIQUES SEM BARCELONA Revisió de la lesió medul lar aguda causada per traumatisme (LMAT) GRUP DE SESSIONS CLÍNIQUES SEM BARCELONA INTRODUCCIÓ Lesió de la columna associada a lesió neurològica (temporal o permanent) de les funcions

Más detalles

Enfermedades de la médula espinal

Enfermedades de la médula espinal Enfermedades de la médula espinal J. M. Prieto González Servicio Servicio de de Neurología Neurología Hospital Hospital Clínico Clínico Universitario Universitario Santiago Santiago de de Compostela Compostela

Más detalles

Traumatismo Vertebral y Medular

Traumatismo Vertebral y Medular 8 PLAN NACIONAL DE RCP LOS PROFESIONALES DEL ENFERMO CRÍTICO OBJETIVOS 1. Describir los aspectos específicos del traumatismo espinal. 2. Enunciar los aspectos epidemiológicos más relevantes del trauma

Más detalles

Particularitat en l atenció del nen amb LMAT Romy Rossich Verdés

Particularitat en l atenció del nen amb LMAT Romy Rossich Verdés Particularitat en l atenció del nen amb LMAT Romy Rossich Verdés Metgessa adjunta de la Unitat de Cures Intensives Pediàtrica Hospital Universitari Vall d Hebron El nen no és un adult en petit EL NEN ÉS

Más detalles

Tumefacció avantbraç. Dr Oriol Codina Guinó Hospital de Figueres

Tumefacció avantbraç. Dr Oriol Codina Guinó Hospital de Figueres Tumefacció avantbraç Dr Oriol Codina Guinó Hospital de Figueres Antecedents Dona de 52 anys No hàbits tòxics No al lèrgies medicamentoses conegudes Depressió Adenocarcinoma de còlon ( IQ Març 2012). pt4pn0.

Más detalles

Generalidades de Sistema Nervioso

Generalidades de Sistema Nervioso Generalidades de Sistema Nervioso Ximena Rojas Facultad de Medicina Universidad de Chile Sistema Nervioso El sistema nervioso incluye todo el tejido nervioso del cuerpo. Algunas funciones: Provee información

Más detalles

Oriol Codina Guinó Reumatologia Hospital de Figueres. Vinyeta radiològica

Oriol Codina Guinó Reumatologia Hospital de Figueres. Vinyeta radiològica Oriol Codina Guinó Reumatologia Hospital de Figueres Vinyeta radiològica Cas clínic 83 anys Antecedents mèdics Hipertensió arterial. Hipertròfia de pròstata. Tractament habitual: Hidrosaluretil, Adiro

Más detalles

ALTRES AFECCIONS TRAUMÀTIQUES OSTEOARTICULARS DE LA ESPATLLA

ALTRES AFECCIONS TRAUMÀTIQUES OSTEOARTICULARS DE LA ESPATLLA Data: 01/01/2014 Realitzat: Elvira Revisió: 2 Aprovat:Montse Q. Pag: 1 de 6 FRACTURA CLAVÍCULA FRACTURA OMÒPLAT FRACTURA HÚMER FRACTURA HÚMER, TANCADA, PART INESPECIFICADA EXTREM SUPERIOR; EXTREM PROXIMAL;

Más detalles

TRAUMATISMO RAQUIMEDULAR M Laura Canullo Martín Re

TRAUMATISMO RAQUIMEDULAR M Laura Canullo Martín Re TRAUMATISMO RAQUIMEDULAR M Laura Canullo Martín Re Generalidades El traumatismo raquimedular presenta una incidencia anual estimada en 64 por 100.000. Un tercio de las lesiones son cervicales, dentro de

Más detalles

ILKA MELISSA ATENCIA AMIN UNIVERSIDAD DEL MAGDALENA HOSPITAL OCCIDENTE DE KENNEDY INTERNA II

ILKA MELISSA ATENCIA AMIN UNIVERSIDAD DEL MAGDALENA HOSPITAL OCCIDENTE DE KENNEDY INTERNA II ILKA MELISSA ATENCIA AMIN UNIVERSIDAD DEL MAGDALENA HOSPITAL OCCIDENTE DE KENNEDY INTERNA II INTRODUCCION Debe descartarse en pacientes con trauma múltiple Prevalencia según área: Regióncervical 55% Regióntorácica

Más detalles

Klgo. Juan Brunstein PhD

Klgo. Juan Brunstein PhD Klgo. Juan Brunstein PhD Sistema Nervioso Sistema nervioso central: Encéfalo Médula espinal Sistema nervioso periférico: Nervios y ganglios Nervios espinales Nervios craneales Sistema nervioso autónomo

Más detalles

Protocol d atenció inicial al pacient amb lesió medul lar aguda traumàtica

Protocol d atenció inicial al pacient amb lesió medul lar aguda traumàtica Protocol d atenció inicial al pacient amb lesió medul lar aguda traumàtica Protocol de consens d actuació entre l Hospital Universitari Vall d Hebron i el Sistema d Emergències Mèdiques 1a edició: juliol

Más detalles

Lesión Medular Básico. Que es Lesión Medular?

Lesión Medular Básico. Que es Lesión Medular? Lesión Medular Básico Que es Lesión Medular? Lesión medular es el daño que se presenta en la médula espinal, que conduce (según su gravedad) a la pérdida de algunas funciones, movimientos y/o sensibilidad.

Más detalles

Traumatismo Raquimedular

Traumatismo Raquimedular Traumatismo Raquimedular Dr. Osvaldo Romano INTRODUCCIÓN Se entiende por traumatismo raquimedular el compromiso traumático de la columna vertebral y/o de la médula y de las raíces raquídeas. Si bien puede

Más detalles

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT ÍNDEX: Introducció 2.1.- Les palanques de moviment. 2.2.- Eixos i Plans de moviment. 2.3.- Tipus de moviment INTRODUCCIÓ En aquest tema farem un estudi del cos des del punt

Más detalles

Ús d estimulador diafragmàtic en pacients amb dependència de ventilació mecànica. Dr. Xavier Curià Institut Guttmann

Ús d estimulador diafragmàtic en pacients amb dependència de ventilació mecànica. Dr. Xavier Curià Institut Guttmann Ús d estimulador diafragmàtic en pacients amb dependència de ventilació mecànica Dr. Xavier Curià Institut Guttmann Lesions medul lars Lesió per sobre C 4 ( nucli frènic) Paràlisi diafragmàtica Insuficiència

Más detalles

LESION MEDULAR. Dra. Tany Najarro De La Cruz MR1. MEDICINA FISICA Y REHABILITACION

LESION MEDULAR. Dra. Tany Najarro De La Cruz MR1. MEDICINA FISICA Y REHABILITACION LESION MEDULAR Dra. Tany Najarro De La Cruz MR1. MEDICINA FISICA Y REHABILITACION EPIDEMIOLOGIA DE LA LESIÓN MEDULAR ESPINAL Lesión de la médula espinal datos y cifras a la vista publication of the national

Más detalles

Centre de Tractament: Escoliosi Correctiva S.A.

Centre de Tractament: Escoliosi Correctiva S.A. Data: 25/01/00 Realitzat: Rosa P. Revisió:1 Pag:1 de 17 GIMNÀSTICA PER ESCOLIOSI TREBALL GENERAL - Exercicis respiratoris - Exercicis flexibilitzants. - Exercicis d estiraments. - Exercicis de tonificació

Más detalles

Dr. Ortega Rodriguez Neurocirurgia H. U. de Girona Doctor Josep Trueta 3 de Març del 2016

Dr. Ortega Rodriguez Neurocirurgia H. U. de Girona Doctor Josep Trueta 3 de Març del 2016 Dr. Ortega Rodriguez Neurocirurgia H. U. de Girona Doctor Josep Trueta 3 de Març del 2016 Cas clínic Dona de 58 anys. Antecedents personals: Hipotiroïdisme, DM tipus 2. Fumadora de 40 paq/any. Recentment

Más detalles

Tema 3 - Correlaciones Clínicas de la Médula Espinal Por: Fernando Pérez

Tema 3 - Correlaciones Clínicas de la Médula Espinal Por: Fernando Pérez Tema 3 - Correlaciones Clínicas de la Médula Espinal Por: Fernando Pérez Fascículos descendentes (función motora) -Fascículo corticoespinal lateral Fascículos ascendentes (función sensorial) -Columna dorsal

Más detalles

ESCLEROSIS MÚLTIPLE. -Enfermedad autoinmune, pertenece al grupo de las enfermedades desmielinizantes.

ESCLEROSIS MÚLTIPLE. -Enfermedad autoinmune, pertenece al grupo de las enfermedades desmielinizantes. CÁTEDRA CLÍNICA APLICADA 4 AÑO ESCLEROSIS MÚLTIPLE -Enfermedad autoinmune, pertenece al grupo de las enfermedades desmielinizantes. -Una de las patologías neurológicas más graves (por su cronicidad, severidad,

Más detalles

FRACTURAS VERTEBRALES TÓRACO-LUMBARES Arturo Oitabén Mariño Mario López Paz Juan Carlos Mariño Díaz

FRACTURAS VERTEBRALES TÓRACO-LUMBARES Arturo Oitabén Mariño Mario López Paz Juan Carlos Mariño Díaz ABCDE en Urgencias Extrahospitalarias Fracturas vertebrales tóraco-lumbares. FRACTURAS VERTEBRALES TÓRACO-LUMBARES Arturo Oitabén Mariño Mario López Paz Juan Carlos Mariño Díaz INTRODUCCIÓN Ante un traumatismo

Más detalles

FIGURA I. Aposició del polze esquerra en l avantbraç. Síndrome d'hiperlaxitud. Butlletí 27:12 2 de 5

FIGURA I. Aposició del polze esquerra en l avantbraç. Síndrome d'hiperlaxitud. Butlletí 27:12 2 de 5 Introducció El síndrome d hiperlaxitud articular (SHA) es defineix com un augment en l elasticitat dels lligaments amb mobilitat articular augmentada tant activa com passiva. S estima una prevalença en

Más detalles

Valoración neurológica. Funciones sensitivas Funciones motoras Funciones reflejas Test de mecanosensibilidad

Valoración neurológica. Funciones sensitivas Funciones motoras Funciones reflejas Test de mecanosensibilidad Valoración neurológica Funciones sensitivas Funciones motoras Funciones reflejas Test de mecanosensibilidad Funciones sensitivas Táctil Térmica Dolorosa Vibración DERMATOMAS (inervación segmentaria) Funciones

Más detalles

La Lesión Medular. Índice del apartado. Autor: Dr Manuel Bea. Fecha de edición: enero, 2017.

La Lesión Medular. Índice del apartado. Autor: Dr Manuel Bea. Fecha de edición: enero, 2017. La Lesión Medular Autor: Dr Manuel Bea. Fecha de edición: enero, 2017. Si tienes una lesión medular, o alguien cercano a ti la tiene, aquí vas a encontrar información para conocer mejor este problema.

Más detalles

Sistema nervioso periférico. Plexos braquial y lumbosacro.

Sistema nervioso periférico. Plexos braquial y lumbosacro. Universidad Santo Tomás. Escuela de Medicina Veterinaria. Anatomía I. Sistema nervioso periférico. Plexos braquial y lumbosacro. Dr. César Caro Munizaga, DVM. Sistema nervioso periférico. Sistema nervioso

Más detalles

JORNADAS MÉDICO-LEGALES DE FORMACIÓN EN EL BAREMO DEL NUEVO SISTEMA DE VALORACIÓN LEY 35/2015

JORNADAS MÉDICO-LEGALES DE FORMACIÓN EN EL BAREMO DEL NUEVO SISTEMA DE VALORACIÓN LEY 35/2015 JORNADAS MÉDICO-LEGALES DE FORMACIÓN EN EL BAREMO DEL NUEVO SISTEMA DE VALORACIÓN LEY 35/2015 Capítulo I Sistema Nervioso: Neurología y Psiquiatría y Psicología Clínica Dr. Daniel Sanroque Capítulo I Sistema

Más detalles

Se distinguen lumbalgias agudas, crónicas y recidivantes.

Se distinguen lumbalgias agudas, crónicas y recidivantes. Se llama lumbalgia al dolor que se establece en la región lumbar, a veces central y en otras oportunidades paravertebral, unilateral o bilateral. Se acompaña de limitación más o menos acentuada de los

Más detalles

17º CURSO INTERNACIONAL DE ACTUALIZACION CLINICO RADIOLOGICA ENERO 2015

17º CURSO INTERNACIONAL DE ACTUALIZACION CLINICO RADIOLOGICA ENERO 2015 17º CURSO INTERNACIONAL DE ACTUALIZACION CLINICO RADIOLOGICA ENERO 2015 SX. DE MEDULA ESPINAL Y RADICULARES DR. VICENTE GUERRERO JUAREZ NEUROLOGO ADSCRITO AL SERVICIO DE URGENCIAS INNN PROF. ASOC. C FESI.

Más detalles

Sistema sensitivo. Sección de Neurología Complejo Asistencial de Segovia

Sistema sensitivo. Sección de Neurología Complejo Asistencial de Segovia Sección de Neurología Complejo Asistencial de Segovia . Introducción Subjetivo, variabilidad territorios inervación Dirigido a historia clínica Pruebas que valorar la sensibilidad superficial y profunda

Más detalles

ESQUINÇ DE TURMELL. VALORACIÓ DEL BALANÇ ARTICULAR MITJANÇANT THE ANKLE LUNGE TEST

ESQUINÇ DE TURMELL. VALORACIÓ DEL BALANÇ ARTICULAR MITJANÇANT THE ANKLE LUNGE TEST ESQUINÇ DE TURMELL. VALORACIÓ DEL BALANÇ ARTICULAR MITJANÇANT THE ANKLE LUNGE TEST A. Sánchez Ramos; E. Pérez Pérez; C. Fernández García; Philippo de Caneva Epidemiologia Incidència de 2,15 lesions per

Más detalles

CIRUGÍA DE NERVIOS PERIFÉRICOS

CIRUGÍA DE NERVIOS PERIFÉRICOS PROGRAMA ACADÉMICO PARA RESIDENTES DE NEUROCIRUGÍA CIRUGÍA DE NERVIOS PERIFÉRICOS DRA. MARÍA ELENA GONZÁLEZ GONZÁLEZ ANTIGUO HOSPITAL CIVIL DE GUADALAJARA FRAY ANTONIO ALCALDE OBJETIVOS DEL PROGRAMA 1.

Más detalles

Indicaciones para uso de exoesqueletos: RHB vs Compensación

Indicaciones para uso de exoesqueletos: RHB vs Compensación Indicaciones para uso de exoesqueletos: RHB vs Compensación Angel Gil Agudo MD, PhD Jefe del Servicio de Rehabilitación Unidad de Biomecánica y Ayudas Técnicas Hospital Nacional de Parapléjicos de Toledo

Más detalles

Resultats funcionals de les fractures quirúrgiques del cap del radi. Estudi retrospectiu.

Resultats funcionals de les fractures quirúrgiques del cap del radi. Estudi retrospectiu. Resultats funcionals de les fractures quirúrgiques del cap del radi. Estudi retrospectiu. A Lázaro, X Cardona, M Sauné, A Rosinés, X Gómez. Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. MC Mutual Barcelona.

Más detalles

TRAUMA RAQUIMEDULAR. Lizeth cuchigay Deisson garzón Sandra Bernal Alejandra coca Julieth montaña

TRAUMA RAQUIMEDULAR. Lizeth cuchigay Deisson garzón Sandra Bernal Alejandra coca Julieth montaña TRAUMA RAQUIMEDULAR Lizeth cuchigay Deisson garzón Sandra Bernal Alejandra coca Julieth montaña DEFINICIÓN Es aquella lesión de la columna asociada a una lesión neurológica que puede comprometer la medula

Más detalles

Compresión Medular. Dr. Manuel Benavides Orgaz HRU Carlos Haya Málaga

Compresión Medular. Dr. Manuel Benavides Orgaz HRU Carlos Haya Málaga Compresión Medular Dr. Manuel Benavides Orgaz HRU Carlos Haya Málaga Aspectos generales Compresión de la médula espinal o de las raíces nerviosas que forman la cola de caballo 2ª complicación neurológica

Más detalles

CURSO DE EMERGENCIAS MEDICAS Y PATOLOGIAS SEVERAS DE CONSULTA ESPONTANEA TRAUMATISMOS RAQUIMEDULARES. Dr. Daniel A. Amato

CURSO DE EMERGENCIAS MEDICAS Y PATOLOGIAS SEVERAS DE CONSULTA ESPONTANEA TRAUMATISMOS RAQUIMEDULARES. Dr. Daniel A. Amato CURSO DE EMERGENCIAS MEDICAS Y PATOLOGIAS SEVERAS DE CONSULTA ESPONTANEA TRAUMATISMOS RAQUIMEDULARES Dr. Daniel A. Amato EPIDEMIOLOGIA Afectan a la población joven Gran discapacidad y alto costo socioeconómico

Más detalles

MOVIMENTS BÀSICS DE L AERÒBIC

MOVIMENTS BÀSICS DE L AERÒBIC MOVIMENTS BÀSICS DE L AERÒBIC Moviments de baix impacte Marxa march : efecte de caminar a lloc o amb desplaçament. Direccions: davant, darrera, diagonal, lateral i cercle. Durada del moviment: 1 temps.

Más detalles

Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus. EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera

Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus. EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera OBJECTIUS: Major nombre de població nombre persones amb tractament (20%) Normes/consells

Más detalles

EFECTE DOPPLER. Sonda emissora (E) i receptor (R) Gel Pell. Artèria 45º. Velocitat i direcció del flux sang

EFECTE DOPPLER. Sonda emissora (E) i receptor (R) Gel Pell. Artèria 45º. Velocitat i direcció del flux sang EFECTE DOPPLER E R Sonda emissora (E) i receptor (R) 45º Gel Pell Velocitat i direcció del flux sang Artèria APLICACIONS PRÀCTIQUES DEL DOPPLER Es una tècnica útil en la exploració vascular però que ha

Más detalles

esitef ESCUELA INTERNACIONAL DE TERAPIA FISICA

esitef ESCUELA INTERNACIONAL DE TERAPIA FISICA CURSO INTENSIVO DE OSTEOPATIA ESTRUCTURAL Módulo 1 1 Generalidades: Historia de osteopatía. Principios de osteopatía (Principios de Still). - Conceptos de Osteopatía (Tipos de Manipulaciones). - Diagnóstico

Más detalles

Neuroanatomía del canino

Neuroanatomía del canino Neuroanatomía del canino Sistema nervioso periférico Nervios espinales Dr. ISMAEL CONCHA A. iconcha @ust.cl www.anato.cl XI- N. Espinal accesorio M esternomastoideo, M cleidomastoideo, M trapecio XI- N.

Más detalles

Cualquier neoplasia puede producir compresión medular ; los más frecuentes: mama, pulmón, próstata y mieloma múltiple

Cualquier neoplasia puede producir compresión medular ; los más frecuentes: mama, pulmón, próstata y mieloma múltiple Cualquier neoplasia puede producir compresión medular ; los más frecuentes: mama, pulmón, próstata y mieloma múltiple El sindrome de compresion medular es una urgencia oncologica y neurologica de mal pronostico;

Más detalles

Realización en la práctica e implantación en el SNS

Realización en la práctica e implantación en el SNS TALLER: La intervención neurorreflejoterápica (NRT) para el tratamiento de los síndromes mecánicos del raquis (SMR) Realización en la práctica e implantación en el SNS Francisco Kovacs Director Red Española

Más detalles

MASTER OFICIAL EN OSTEOPATIA Y TERAPIA MANUAL. Curso Académico ª de Osteopatía

MASTER OFICIAL EN OSTEOPATIA Y TERAPIA MANUAL. Curso Académico ª de Osteopatía MASTER OFICIAL EN OSTEOPATIA Y TERAPIA MANUAL 1º SEMINARIO: 20-21 de Octubre de 2017. Curso Académico 2017 2018 1ª de Osteopatía FILOSOFÍA E HISTORIA DE LA OSTEOPATÍA: Origen, A. T. Still, definición,

Más detalles

Valoració i tractament en Fisioteràpia de la Síndrome de l espatlla del llançador Pla d actuació clínica

Valoració i tractament en Fisioteràpia de la Síndrome de l espatlla del llançador Pla d actuació clínica Valoració i tractament en Fisioteràpia de la Síndrome de l espatlla del llançador Pla d actuació clínica Núria Carnicero Campmany MARC TEÒRIC 1. Introducció 2. Biomecànica del llançament i espatlla del

Más detalles

Fricción transversa de Cyriax

Fricción transversa de Cyriax Fricción transversa de Cyriax Principios de Cyriax: 1- Todo dolor proviene de una lesión. 2- Todo tratamiento debe llegar al punto exacto de la lesión. 3- Todo tratamiento debe ejercer un efecto beneficioso

Más detalles

5. DESCRIPCIÓ DELS EXERCICIS

5. DESCRIPCIÓ DELS EXERCICIS 5. DESCRIPCIÓ DELS EXERCICIS Escala de dits Exercici Pujar i baixar els dits per l escala. Tant de costat com de cara. Millora La mobilitat de dits i espatlles, la coordinació, l agilitat i la força muscular

Más detalles

Fisiopatología del dolor de origen raquídeo.

Fisiopatología del dolor de origen raquídeo. Fisiopatología del dolor de origen raquídeo. El dolor raquídeo. Los dolores provenientes de la columna vertebral van a tener su origen e algunas de las estructuras que forman parte del llamado segmento

Más detalles

Neuropatías por atrapamiento Formas Clínicas i diagnóstico eletromiográfico

Neuropatías por atrapamiento Formas Clínicas i diagnóstico eletromiográfico . Neuropatías por atrapamiento Formas Clínicas i diagnóstico eletromiográfico Jaume Coll Cantí 1 Neuropatías focales Frecuencia neuropatias focales (n=2426) 2% 1% 4% 8013 EMG El 31% son N. focales 5% 4%

Más detalles

LES LESIONS PER REPETICIÓ. EL MÚSIC UN ESPORTISTA D ÉLITE. Mª Dolors Rosinés i Cubells

LES LESIONS PER REPETICIÓ. EL MÚSIC UN ESPORTISTA D ÉLITE. Mª Dolors Rosinés i Cubells LES LESIONS PER REPETICIÓ. EL MÚSIC UN ESPORTISTA D ÉLITE Mª Dolors Rosinés i Cubells TRAUMATISME REPETITIU medicina De l esport Treball intens segmentari Repetició gest Sensibilitat / elegància Postures

Más detalles

ENFERMEDADES DE LA MOTONEURONA Y ESCLEROSIS LATERAL AMIOTROFICA

ENFERMEDADES DE LA MOTONEURONA Y ESCLEROSIS LATERAL AMIOTROFICA ENFERMEDADES DE LA MOTONEURONA Y ESCLEROSIS LATERAL AMIOTROFICA Clase de neurología. Dr. Jaume Coll i Cantí UAB. 2011 ELA (ESCLEROSIS LATERAL AMIOTRÓFICA) es la más común de las enfermedades de la neurona

Más detalles

Patologia i abordatge terapèutic de pacients atesos al Servei d Urgències

Patologia i abordatge terapèutic de pacients atesos al Servei d Urgències Patologia i abordatge terapèutic de pacients atesos al Servei d Urgències Servei de Medicina Fisica i Rehabilitació Hospital Universitari Vall d Hebron Dres. Rojas K, Monturiol S, Issa D, Pages E, Sanchez

Más detalles

RM urgente en los traumatismos espinales: lo que el neurocirujano quiere saber.

RM urgente en los traumatismos espinales: lo que el neurocirujano quiere saber. RM urgente en los traumatismos espinales: lo que el neurocirujano quiere saber. Poster no.: S-0143 Congreso: SERAM 2012 Tipo del póster: Presentación Electrónica Educativa Autores: M. D. Monedero Picazo,

Más detalles

Marta Calabia Martinez

Marta Calabia Martinez Marta Calabia Martinez DEFINICIÓ Es defineix la GID com la resposta que dona la infermera, des del seu àmbit competencial, a una persona que planteja una demanda relacionada amb la salut, la qual requereix

Más detalles

LESIONS DE GENOLL. Dra. Silvia Treviño BQ

LESIONS DE GENOLL. Dra. Silvia Treviño BQ LESIONS DE GENOLL Dra. Silvia Treviño BQ Salut @doctoratrevi www.doctoratrevi.blogspot.com ANATOMIA DEL GENOLL Les lesions de genoll més típiques són les que afecten els lligaments. El genoll està integrat

Más detalles

PRIMER CURSO MASTER OFICIAL EN OSTEOPATIA Y TERAPIA MANUAL

PRIMER CURSO MASTER OFICIAL EN OSTEOPATIA Y TERAPIA MANUAL PRIMER CURSO MASTER OFICIAL EN OSTEOPATIA Y TERAPIA MANUAL 2016-2017 1º SEMINARIO 23 24 de Septiembre de 2016. FILOSOFÍA E HISTORIA DE LA OSTEOPATÍA: Origen, A. T. Still, definición, principios, biomecánica

Más detalles

TRAQUEOSTOMÍA Y LESIÓN MEDULAR: Estudio epidemiológico de los últimos 7 años

TRAQUEOSTOMÍA Y LESIÓN MEDULAR: Estudio epidemiológico de los últimos 7 años TRAQUEOSTOMÍA Y LESIÓN MEDULAR: Estudio epidemiológico de los últimos 7 años Leire Ortiz, Laura González, Nora Cívicos, Mª Luisa Jáuregui, Montserrat Cuadrado, Blanca del Cura U. L. Medulares S. Rehabilitación

Más detalles

CAPÍTULO 9: NERVIOS DEL TRONCO. ÍNDICE 1. Plexo braquial 2. Plexo lumbosacro 3. Inervación vagal 4. Inervación simpática

CAPÍTULO 9: NERVIOS DEL TRONCO. ÍNDICE 1. Plexo braquial 2. Plexo lumbosacro 3. Inervación vagal 4. Inervación simpática CAPÍTULO 9: NERVIOS DEL TRONCO ÍNDICE 1. Plexo braquial 2. Plexo lumbosacro 3. Inervación vagal 4. Inervación simpática 1. PLEXO BRAQUIAL Los nervios raquídeos se forman al unirse dos raíces, una anterior

Más detalles

Atencion Inicial del paciente Politraumatico con sospecha de lesión medular en el HUVH

Atencion Inicial del paciente Politraumatico con sospecha de lesión medular en el HUVH Atencion Inicial del paciente Politraumatico con sospecha de lesión medular en el HUVH Alejandro Candela Noviembre 2016 1 Objetivos Prevenir y tratar las lesiones con riesgo inminente de muerte. Tomar

Más detalles

Anestesia para pacientes con trauma raquimedular

Anestesia para pacientes con trauma raquimedular Anestesia para pacientes con trauma raquimedular FISIOLOGÍA MEDULAR Flujo Sanguíneo Espinal: 40 60 ml/100 g/min (Sust. Gris) 10 20 ml/100g/min (Sust. Blanca) Presión de Perfusión Medular: 70 mmhg Autorregulación

Más detalles

APORTE ESTUDIANTIL TRAUMA RAQUIMEDULAR

APORTE ESTUDIANTIL TRAUMA RAQUIMEDULAR 48 APORTE ESTUDIANTIL Trauma raquimedular Santiago Moreno García Estudiante de Medicina Coordinador Grupo de Trabajo Estudiantil en Morfología Vitruvio. Universidad Nacional de Colombia samorenoga@unal.edu.co

Más detalles

INERVACIÓN EESS. *El objetivo de esta clase es ver el componente simpático, ya que el parasimpático está dado por el nervio vago.

INERVACIÓN EESS. *El objetivo de esta clase es ver el componente simpático, ya que el parasimpático está dado por el nervio vago. INERVACIÓN EESS Desde la médula espinal salen raíces anteriores (motoras) y raíces posteriores (sensitivas) los cuales se juntan antes del agujero de conjunción y dan origen a los nervios espinales o raquídeos.

Más detalles

Recomanacions ergonòmiques

Recomanacions ergonòmiques Pàg. 1 LLEGEIX la següent introducció, INCLINANT EL CAP Pàg. 2 Relaxació muscular de la ZONA CERVICAL Exercicis de coll Amb l objectiu de reduir la fatiga musculoesquelètica i, en especial, la tensió de

Más detalles

PROGRAMA DE OSTEOPRAXIA DINÁMICA

PROGRAMA DE OSTEOPRAXIA DINÁMICA PROGRAMA DE OSTEOPRAXIA DINÁMICA 1. QUÉ ES LA OSTEOPRAXIA? La Osteopraxia es un sistema natural de técnicas para la columna vertebral y otras articulaciones, incluyendo órganos, vísceras, sistema circulatorio,

Más detalles

Hospital Universitario Jose Eleuterio Gonzalez UANL

Hospital Universitario Jose Eleuterio Gonzalez UANL Hospital Universitario Jose Eleuterio Gonzalez UANL LESIONES DE COLUMNA TORACICA, TORACOLUMBAR Y SACRAS Dr. Oscar F. Mendoza Lemus Dr. Oscar Martinez Gutierrez Dr. Pedro Reyes Fernandez Dr Carlos Paredes

Más detalles

SINDROMES NEUROLOGICOS. DR. RODRIGO AVELLO AVILA Departamento de Especialidades FACULTAD DE MEDICINA Universidad de Concepción

SINDROMES NEUROLOGICOS. DR. RODRIGO AVELLO AVILA Departamento de Especialidades FACULTAD DE MEDICINA Universidad de Concepción SINDROMES NEUROLOGICOS DR. RODRIGO AVELLO AVILA Departamento de Especialidades FACULTAD DE MEDICINA Universidad de Concepción SINDROME DE HIPERTENSION ENDOCRANEANA Cefalea Vómitos Edema de papila SINDROME

Más detalles

Introducció. Efectes de l estirament sobre la unió miotendinosa. Sensitiva. Mecànica

Introducció. Efectes de l estirament sobre la unió miotendinosa. Sensitiva. Mecànica lpacheco@uic.es Introducció Efectes de l estirament sobre la unió miotendinosa Sensitiva Mecànica Lesió muscular Lesions a UMT Microscópiques Macroscópiques Lieber Taylor Balius Nivells de la lesió muscular.

Más detalles

SNC: Encèfali Medul laespinal

SNC: Encèfali Medul laespinal 1. ENCÉFAL SNC: Encèfali Medul laespinal Telencèfal: Percep i fa conscients les sensacions i elabora les respostes voluntàries. A l escorça cerebral hi resideixen els processos relacionats amb la intel

Más detalles

Fisioteràpia Respiratòria

Fisioteràpia Respiratòria Fisioteràpia Respiratòria V Jornada Respiratori CAMFiC (Tarragona) M. Montserrat Inglés Novell Antonio M. Maya Martín Fisioteràpia Respiratòria (FR) La Fisioteràpia Respiratòria, és un conjunt de tècniques

Más detalles

ESCALA D AVALUACIÓ MOTORA DE L EXTREMITAT SUPERIOR EN PACIENTS AMB ACCIDENT CEREBROVASCULAR EXECUCIÓ

ESCALA D AVALUACIÓ MOTORA DE L EXTREMITAT SUPERIOR EN PACIENTS AMB ACCIDENT CEREBROVASCULAR EXECUCIÓ ESCALA D AVALUACIÓ MOTORA DE L EXTREMITAT SUPERIOR EN PACIENTS AMB ACCIDENT CEREBROVASCULAR (MESUPES-braç i MESUPES-mà) Nom del pacient: Data-hora del test: Nom de l'examinador: Durada de la prova: min:

Más detalles

RUTINA D'EXERCICIS PER FER A LA FEINA

RUTINA D'EXERCICIS PER FER A LA FEINA RUTINA D'EXERCICIS PER FER A LA FEINA *Diferència entre sedestació relaxada (quan estem recolzats al respatller de la cadira i el pes del nostre cos recau sobre el sacre; la nostra pelvis cau en retroversió)

Más detalles

TRAUMA RAQUIMEDULAR 01/12/2013. Fisiopatología DEFINICIÓN

TRAUMA RAQUIMEDULAR 01/12/2013. Fisiopatología DEFINICIÓN TRAUMA RAQUIMEDULAR Ulda Jacqueline Olmos Echemendia Pediatra Intensivista Hospital JMM 2013 DEFINICIÓN Lesión aguda postraumática que se produce en la médula espinal o sus componentes que origina un daño

Más detalles

CAS CLÍNIC. TUMORS VASCULARS MÚLTIPLES. TORACOABDOMINAL.

CAS CLÍNIC. TUMORS VASCULARS MÚLTIPLES. TORACOABDOMINAL. CAS CLÍNIC. TUMORS VASCULARS MÚLTIPLES. TORACOABDOMINAL. Anna Pigem Rodeja Resident de Cirurgia General Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta Dona de 27 anys que presenta tumoració en la regió

Más detalles

Contenido. Módulo - 1. Anatomía y biomecánica...4. Planos de movimiento...4. El esqueleto Los Músculos Miembros Inferiores...

Contenido. Módulo - 1. Anatomía y biomecánica...4. Planos de movimiento...4. El esqueleto Los Músculos Miembros Inferiores... www.ittcacademy.com 3 Contenido Módulo - 1 Anatomía y biomecánica...4 Planos de movimiento...4 Plano sagital o anteroposterior...6 Plano frontal o coronal...8 Plano transversal o longitudinal...9 El esqueleto...10

Más detalles

REHABILITACIÓN EN NEUROLOGÍA. Dra Ingrid Kasek Asistente de la Cátedra de Fisiatria.

REHABILITACIÓN EN NEUROLOGÍA. Dra Ingrid Kasek Asistente de la Cátedra de Fisiatria. REHABILITACIÓN EN NEUROLOGÍA Dra Ingrid Kasek Asistente de la Cátedra de Fisiatria. P.R.N.P Aguda. Abordaje Fisiátrico. Evaluación Fisiátrica. Tratamiento. EVALUACIÓN FISIATRICA Historia clinica y exámen

Más detalles

Tema 10. El sistema nervioso humano A.- Organización general del sistema nervioso: órganos receptores, de coordinación y efectores. B.

Tema 10. El sistema nervioso humano A.- Organización general del sistema nervioso: órganos receptores, de coordinación y efectores. B. Tema 10. El sistema nervioso humano A.- Organización general del sistema nervioso: órganos receptores, de coordinación y efectores. B.-Bases del funcionamiento del sistema nervioso. -Descripción de la

Más detalles

PROVA D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I DELS ENSENYAMENTS D ESPORTS 2007 S2_20_3

PROVA D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I DELS ENSENYAMENTS D ESPORTS 2007 S2_20_3 PROVA D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I DELS ENSENYAMENTS D ESPORTS 2007 S O L U C I O N S, C R I T E R I S D E C O R R E C C I Ó I P U N T U A C I Ó D ' E D U C A

Más detalles

FRACTURAS DE COLUMNA VERTEBRAL DR. F E RNÁ ND EZ

FRACTURAS DE COLUMNA VERTEBRAL DR. F E RNÁ ND EZ FRACTURAS DE COLUMNA VERTEBRAL DR. F E RNÁ ND EZ Las fracturas vertebrales por lo general conllevan un componente neurológico importante, a diferencia de una fractura de tibia o de húmero. Estas fracturas

Más detalles

Lesiones Medulares Lesiones de la médula espinal

Lesiones Medulares Lesiones de la médula espinal Lesiones Medulares Lesiones de la médula espinal Las alteraciones de la función corporal dependen del nivel de la lesión y del grado de compromiso de la médula espinal. Tetraplejía: disminución o la pérdida

Más detalles

PROGRAMA DE OSTEOPRAXIA DINÁMICA

PROGRAMA DE OSTEOPRAXIA DINÁMICA PROGRAMA DE OSTEOPRAXIA DINÁMICA 1. QUÉ ES LA OSTEOPRAXIA DINÁMICA? La Osteopraxia Dinámica es un sistema natural de técnicas para la columna vertebral y otras articulaciones, mediante maniobras específicas

Más detalles

OPORTUNIDADES PERDIDAS EN INTERNACION. Dr. Pablo D. Zurdo. Medico Internista Hospital Municipal de Pediatría F. Falcón Del Viso, Pilar

OPORTUNIDADES PERDIDAS EN INTERNACION. Dr. Pablo D. Zurdo. Medico Internista Hospital Municipal de Pediatría F. Falcón Del Viso, Pilar OPORTUNIDADES PERDIDAS EN INTERNACION Dr. Pablo D. Zurdo. Medico Internista Hospital Municipal de Pediatría F. Falcón Del Viso, Pilar LA IMPORTANCIA DEL EXAMEN FISICO MINUCIOSO Por qué es importante realizar

Más detalles

ESQUENA SANA JOSEP MARIA BERMEJO FONTSERÉ VANESSA PUIG AVENTÍN

ESQUENA SANA JOSEP MARIA BERMEJO FONTSERÉ VANESSA PUIG AVENTÍN ESQUENA SANA JOSEP MARIA BERMEJO FONTSERÉ VANESSA PUIG AVENTÍN QUÈ ÉS UNA ESQUENA SANA? FISIOPATOLOGIA DEL DOLOR DOLOR: experiència sensorial i emocional desagradable associada a una lesió tissular real

Más detalles

Unidad de Anatomía Veterinaria UST. Santiago Anatomía 1 Sesión 8 Sistema nervioso periférico Plexo Braquial Plexo lumbo sacro.

Unidad de Anatomía Veterinaria UST. Santiago Anatomía 1 Sesión 8 Sistema nervioso periférico Plexo Braquial Plexo lumbo sacro. Unidad de Anatomía Veterinaria UST. Santiago Anatomía 1 Sesión 8 Sistema nervioso periférico Plexo Braquial Plexo lumbo sacro. Dr. Ismael Concha A. GANGLIO ESPINAL RAICILLAS DORSALES RAIZ DORSAL RAMO DORSAL

Más detalles

Protocolos de Tratamientos CIM

Protocolos de Tratamientos CIM Protocolos de Tratamientos CIM Osteoarticulares y musculoesquelético Guía Ilustrada 3D Página 1 de 23 1. PROTOCOLOS DE TRATAMIENTOS POR SEGMENTOS CORPORALES Página 2 de 23 HOMBRO: Patologías: Bursitis

Más detalles

NEUROPATOLOGIA DE LA (S) ESCLEROSIS MULTIPLE ESCLEROSIS MULTIPLE

NEUROPATOLOGIA DE LA (S) ESCLEROSIS MULTIPLE ESCLEROSIS MULTIPLE NEUROPATOLOGIA DE LA (S) ESCLEROSIS MULTIPLE ESCLEROSIS MULTIPLE Profesor Juan J Zarranz Catedrático y Jefe del Servicio de Neurología Hospital de Cruces Universidad del País Vasco RELATIVISMO DE LA CIENCIA

Más detalles

Sanitat. Primers auxilis W.CFGM.1601.C05/0.10. CFGM - Cures Auxiliars d Infermeria. Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament

Sanitat. Primers auxilis W.CFGM.1601.C05/0.10. CFGM - Cures Auxiliars d Infermeria. Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Sanitat Primers auxilis W.CFGM.1601.C05/0.10 CFGM - Cures Auxiliars d Infermeria Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada i coordinada des de l editorial

Más detalles

TEMA 32.- LESIONES TRAUMÁTICAS DE LA COLUMNA VERTEBRAL. Recuerdo anatómico. Introducción. Clasificación de fracturas toracolumbares (Teoría de Denis)

TEMA 32.- LESIONES TRAUMÁTICAS DE LA COLUMNA VERTEBRAL. Recuerdo anatómico. Introducción. Clasificación de fracturas toracolumbares (Teoría de Denis) TEMA 32.- LESIONES TRAUMÁTICAS DE LA COLUMNA VERTEBRAL 1. Introducción 2. Mecanismo lesión 3. Clasificación 4. Evaluación inicial del paciente 5. Exploraciones complementarias 6. Tratamiento Recuerdo anatómico

Más detalles

Monitorización neurofisiológica intraoperatoria (MIO) en deformidad espinal neuromuscular. Un reto superable?

Monitorización neurofisiológica intraoperatoria (MIO) en deformidad espinal neuromuscular. Un reto superable? Monitorización neurofisiológica intraoperatoria (MIO) en deformidad espinal neuromuscular. Un reto superable? Traba López, A A,B ; Sáez Landete, I B ; Fernández Lorente, J A ; García Martín, A C ; Riquelme

Más detalles

1 Congreso Argentino de Medicina Interna Pediátrica

1 Congreso Argentino de Medicina Interna Pediátrica 1 Congreso Argentino de Medicina Interna Pediátrica Hospital pediátrico de alta complejidad. 3 nivel de atención. Atiende pacientes de todo el país y países limítrofes. 9 salas de internación con entre

Más detalles

Curs de Punció Ecoguiada en Cadàver

Curs de Punció Ecoguiada en Cadàver Curs de Punció Ecoguiada en Cadàver Classes Presencials DIVENDRES 10 DE FEBRER MATÍ 1. Punció ecoguiada en territori cervical 08.30-09.30 Formació teòrica. (quatre grups). - Punció perineural interescalènica

Más detalles

BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans

BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa Aparells, sistemes i òrgans funcions vitals dels éssers vius Tots els aparells i sistemes que formen un organisme fan una determinada funció. Aquestes funcions poden

Más detalles

UNIVERSIDAD NACIONAL AUTÓNOMA DE MÉXICO

UNIVERSIDAD NACIONAL AUTÓNOMA DE MÉXICO UNIVERSIDAD NACIONAL AUTÓNOMA DE MÉXICO Facultad de Estudios Superiores Cuautitlán Parálisis: espástica, flácida, hemiplejia, paraplejia. ABIGAIL MOYA GARCIA PARÁLISIS ESPÁSTICA la parálisis cerebral (PC)es

Más detalles

Parts i funcions del sistema nerviós

Parts i funcions del sistema nerviós Parts i funcions del sistema nerviós El sistema nerviós està format per dues grans parts: El sistema nerviós central: es compon de l'encèfal i la medul.la espinal i es troba protegit dins dels ossos del

Más detalles

CIRCUIT 1 FORÇA MÚSCULS ESPECÍFICS FÀSICS

CIRCUIT 1 FORÇA MÚSCULS ESPECÍFICS FÀSICS CIRCUIT 1 FORÇA MÚSCULS ESPECÍFICS FÀSICS Tots els exercicis els anem a fer amb contracció del sòl pelvià i una correcta posició del maluc i l esquena. Per això, recorda uns punts bàsics d higiene postural:

Más detalles

CONCEPTES CLAU EN LA VENTILACIÓ MECÀNICA

CONCEPTES CLAU EN LA VENTILACIÓ MECÀNICA CONCEPTES CLAU EN LA VENTILACIÓ MECÀNICA 3r Curs d Insuficiència respiratòria i ventilació mecànica domiciliària i hospitalària Octubre 2010 Dr. Enric Prats UFIS Respiratòria Servei de Pneumologia SUMARI

Más detalles

CAS CLÍNIC. Equip PADES Dreta Eixample ABRIL 2007

CAS CLÍNIC. Equip PADES Dreta Eixample ABRIL 2007 CAS CLÍNIC Equip PADES Dreta Eixample ABRIL 2007 Introducció Cas derivat d Atencid Atenció Primària ria el 26/09/2005. Dona de 61 anys afecta de meningioma occipital intervinguda al 2004 provocant tetraplejia

Más detalles

Titulación(es) Titulación Centro Curso Periodo Grado de Fisioterapia FACULTAT DE FISIOTERÀPIA 3 Primer cuatrimestre

Titulación(es) Titulación Centro Curso Periodo Grado de Fisioterapia FACULTAT DE FISIOTERÀPIA 3 Primer cuatrimestre FICHA IDENTIFICATIVA Datos de la Asignatura Código 33020 Nombre Fisioterapia del Sistema Nervioso Ciclo Grado Créditos ECTS 6.0 Curso académico 2014-2015 Titulación(es) Titulación Centro Curso Periodo

Más detalles