Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente. Dos consejeros (C y E) están de acuerdo en los mismos candidatos (B, C y D).

Documentos relacionados
Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente. Dos consejeros (C y E) están de acuerdo en los mismos candidatos (B, C y D).

MATRICES UNIDAD 2. Página 50

ÁLGEBRA DE MATRICES. Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente.

c) C = (c ij ) de tres files i tres columnes per a) u r = (1, 2, 3, 4), c) u r = (1, 1, 1), v r = (2, 4, 8) i w r = (3, 9, 27)

TEMA 4 : Matrius i Determinants

( 2 3, utilitzeu la matriu inversa B 1 ( 1 4 ( 2 1. Matrius i determinants Sèrie 3 - Qüestió 4. Donada la matriu B =

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

VECTORS EN L ESPAI. Pàgina 130. Pàgina 131. Problema 1. Troba l àrea d aquest paral lelogram en funció de l angle α: Área = 8 5 sen α = 40 sen α cm 2

SOLUCIONARI Unitat 5

DETERMINANTES UNIDAD 3. Página 76

Matrices. Álgebra de matrices.

TEMA 5 : Resolució de sistemes d equacions

ÁLGEBRA LINEAL I Algunas soluciones a la Práctica 3

P =

TEMA 7: MATRICES. OPERACIONES.

MATRICES. Se denomina matriz de dimensión m n a todo conjunto cuyos elementos están dispuestos en m filas y n columnas. o simplemente A = (a.

DETERMINANTES. Página 77 REFLEXIONA Y RESUELVE. Determinantes de orden 2

Districte Universitari de Catalunya

LÍMITS DE FUNCIONS. CONTINUÏTAT I BRANQUES INFINITES

MATEMÁTICAS 2º BACH TECNOL. MATRICES. Profesor: Fernando Ureña Portero MATRICES

Tema 1: Matrices. El concepto de matriz alcanza múltiples aplicaciones tanto en la representación y manipulación de datos como en el cálculo numérico.

Nom i Cognoms: Grup: Data:

Estos apuntes se han sacado de la página de internet de vitutor con pequeñas modificaciones.

Tema 1: Matrices. El concepto de matriz alcanza múltiples aplicaciones tanto en la representación y manipulación de datos como en el cálculo numérico.

ÁLGEBRA LINEAL I Algunas soluciones a la Práctica 3

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó

Matrices 1. Se denomina matriz a todo conjunto de números o expresiones dispuestos en forma rectangular, formando filas y columnas.

y C= determinar la matriz X que verifica la ecuación matricial A B X=C X+I, siendo I =

RESOLUCIÓN DE SISTEMAS MEDIANTE DETERMINANTES

TEMA 1. MATRICES, DETERMINANTES Y APLICACIÓN DE LOS DETERMINANTES. CONCEPTO DE MATRIZ. LA MATRIZ COMO EXPRESIÓN DE TABLAS Y GRAFOS.

Definición de matriz Una matriz A es un conjunto de números dispuestos en filas y en columnas.

TEMA 1: MATRICES. x 2. Ejercicio y B =, se pueden encontrar matrices C y D para que existan los productos ACB y BDA?.

Problemas Sesión 5: Matrices I

TEST DE DETERMINANTES

RESOLUCIÓN DE SISTEMAS MEDIANTE DETERMINANTES

ACTIVIDADES INICIALES

Matemáticas Física Curso de Temporada Verano Ing. Pablo Marcelo Flores Jara

Matrices y determinantes

CONTENIDOS MATEMÁTICAS II SEGUNDA EVALUACIÓN CURSO 2017/2018 MATRICES

FUNCIONS I FÓRMULES TRIGONOMÈTRIQUES

Matrices y determinantes

1 SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES. MÉTODO DE GAUSS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente. Dos consejeros (C y E) están de acuerdo en los mismos candidatos (B, C y D).

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.

Es decir, det A = producto de diagonal principal producto de diagonal secundaria. Determinante de una matriz cuadrada de orden 3

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

Matrices y determinantes

ÁLGEBRA DE MATRICES. Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente.

Resolucions de l autoavaluació del llibre de text

Equacions i sistemes de segon grau

de la forma ), i =1,..., m, j =1,..., n, o simplemente por (a i j ).

MATRICES. Matriz de los coeficientes. Matriz de las incógnitas. Matriz de los términos independientes. Matriz ampliada. Información general

Polinomis i fraccions algèbriques

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Matrices, determinantes y sistemas de ecuaciones lineales

Tema 1 CÁLCULO MATRICIAL y ECUACIONES LINEALES

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ

Matrices. Una matriz es una forma de representar un conjunto de números que guardan una relación entre sí, dando un orden mediante filas y columnas.

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

UIB 2 + f (x) + f(x) ց ց ր ր Per tant, el punt ( 3. Una altra forma de veure-ho és calcular la derivada segona i mirar el signe en x = 3: 2 f (x) =

Determinantes. Determinante de orden uno. a 11 = a 11 5 = 5

Matrices. Primeras definiciones

6. Obtén las matrices A y B que verifiquen el sistema. 7. Encuentra una matriz X que cumpla. siendo. 9. Resuelve la siguiente ecuación matricial:

ELEMENTOS DE ALGEBRA LINEAL

BLOQUE DE ÁLGEBRA: TEMA 1: MATRICES.

Matrices y Sistemas Lineales

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Una ecuación lineal de n-incógnitas es una igualdad de la forma:

Matemàtiques 1 - FIB

ÁLGEBRA LINEAL I Algunas soluciones a la Práctica 3

Matemáticas 2ºBachillerato Aplicadas a las Ciencias Sociales

Determinantes. Concepto de determinante A cada matriz cuadrada A se le asigna un número denominado determinante de A, denotado por A o por det (A).

CURSO BÁSICO DE MATEMÁTICAS PARA ESTUDIANTES DE ECONÓMICAS Y EMPRESARIALES

EJERCICIOS DETERMINANTES. 1º/ Calcula el siguiente determinante:

TEMA 1: MATRICES. Una matriz de orden mxn es un conjunto de m n números reales dispuestos en m filas y n columnas ...

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ

Programa EUROPA Ayuda a la Mejora en el Aprendizaje Matemáticas Cuarta sesión

2.1 Introducción. Propiedades.

TEMA V. Pues bien, a estas caracterizaciones de los sistemas de ecuaciones lineales se las llamó matrices. En el caso del sistema considerado tenemos:

MATRICES. Una matriz es un conjunto de números o expresiones dispuestos en forma rectangular, formando filas y columnas.

Matrices y Sistemas Lineales

Sistemas de Ecuaciones Lineales y Matrices

1. Página 10 La matriz consta de dos filas que corresponden a los alumnos y cuatro columnas con sus calificaciones. Así:

EJERCICIOS DETERMINANTES. 1º/ Calcula el siguiente determinante:

6. Potències i arrel quadrada

Concepto de matriz Se denomina matriz a todo conjunto de números o expresiones dispuestos en forma rectangular, formando filas y columnas.

Àlgebra lineal i equacions diferencials. Curs 2001/02 Exemple de diagonalització.

x + 2 y = 3 2 x y = 1 4 x + 3 y = k a) Afegiu-hi una equació lineal de manera que el sistema resultant sigui incompatible.

NOMBRES REALS. Pàgina 27 REFLEXIONA I RESOL. El pas de Z a Q. El pas de Q a Á

Matrices 2º curso de Bachillerato Ciencias y tecnología

NOMBRES COMPLEXOS. Pàgina 147 REFLEXIONA I RESOL. Extraure fora de l arrel. Potències de. Com es treballa k 1? Trau fora de l arrel:

Transcripción:

ÁLGEBRA DE MATRIU Pàgina 48 Ajudant-te de la taula... De la tabla podemos deducir muchas cosas: Al consejero A no le gusta ninguno de sus colegas como presidente. B solo tiene un candidato el C. Dos consejeros C y E están de acuerdo en los mismos candidatos B, C y D. El consejero F no opta por ninguno de sus compañeros. Al candidato E no le prefiere ninguno de los otros consejeros. De hecho, es el único que no se considera idóneo para el cargo. Los candidatos B y D han obtenido los mismos resultados. olo A y C se consideran idóneos para el puesto de presidente.... egún los resultados, el candidato C es el más idóneo para presidir la empresa por lo menos eso piensan sus compañeros del consejo. Pàgina 49 Ací tens representats, mitjançant fletxes, els vols que hi ha el dimarts des del país B fins al país C. Representa, mitjançant una taula com la de la pàgina anterior, la informació recollida en el diagrama. B B 1 B B 3 B 4 C C 1 C C 1 C B 1 3 B 1 0 B 3 1 0 B 4 0 Unitat. Álgebra de matrius 1

Anem a veure per a què podem utilitzar les taules anteriors. uposa que una persona vol eixir el dilluns de A, passar la nit a B i arribar el dimarts a C. A B A 1 A A 3 B 1 B B 3 B 4 En total tenim 5 possibles formes d anar de A 1 a C 1. Continua tu, omplint raonadament la resta de la taula i explicant, en cada cas, com arribes a la resposta. Pàgina 51 1. Escriu les matrius transposades de: 3 1 5 7 5 4 1 0 7 6 A = B = 1 3 5 1 C = 0 4 1 7 4 1 1 0 D = E 7 6 3 3 7 1 5 6 = F = 5 4 6 1 A t = B t = C t = 7 0 6 4 1 1 3 1 0 7 D t = E t = F t =. Escriu una matriu X de tal manera que X t = X. 1 1 Por ejemplo, X = 3 0. 1 0 4 1 7 4 7 1 0 4 0 3 4 5 1 7 0 C 1 C A 1 5 A A 3 0 1 7 4 7 1 0 4 0 3 6 1 0 3 1 0 6 3 1 5 4 0 1 1 3 5 4 6 1 Unitat. Álgebra de matrius

3. Escriu una matriu que descriga el següent: 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 Pàgina 5 1. iguen les matrius: 1 0 1 7 1 1 3 1 5 A = B = C = D = 4 1 3 Calcula E = A 3B + C D. 0 4 3 0 3 7 1 1 6 18 1 18 E = + = 8 6 1 3 9 4 1 3 8 1 8 1 1 4 8 6 4 16 15 3 Pàgina 55. Efectua tots els possibles productes entre les matrius següents: A = 7 0 7 1 5 1 1 1 1 3 1 1 B = C 6 3 0 5 5 1 5 1 0 3 3 3 4 = D = 8 4 5 4 4 1 10 A C = ; A D = ; B A = 8 6 1 5 3 3 4 C B = 39 3 ; D C = 6 5 0 ; D D = 4 31 4 9 4 7 18 4 0 30 5 8 38 1 10 7 14 1 3 3 5 1 5 6 13 4 4 17 Unitat. Álgebra de matrius 3

3. Intenta aconseguir una matriu I 3 de dimensió 3 3 que, multiplicada per qualsevol altra matriu A3 3, la deixe igual. És a dir: A I 3 = I 3 A = A La matriu I 3 s anomena matriu unitat d ordre 3. Quan la tingues, sabràs obtindre una matriu unitat de qualsevol ordre. 1 I 3 = 0 Pàgina 56 1. Comprova les propietats, 3 i 4 anteriors, referents al producte de nombres per matrius, prenent: a = 3, b = 6 3 5 1 7 1 A = B = 3 0 4 6 8 7 45 9 9A = 18 7 0 9 15 3 3A + 6A = + 18 30 6 = 7 45 9 6 9 0 1 18 0 18 7 0 9A = 3A + 6A 10 3 0 3 3A + B = 3 = 30 9 0 6 3 8 18 9 4 9 15 3 3A + 3B = + 1 6 3 = 30 9 0 6 9 0 3A + B = 3A + 3B 3 5 1 3 0 4 1 A = = A 1 18 4 18 9 4 Pàgina 57. Comprova les propietats distributives per a les matrius següents: 1 4 0 5 1 6 1 5 6 7 3 0 9 A = B = C = D = A B + C = A 15 68 19 3 6 1 7 = 15 5 75 3 1 14 3 11 5 4 1 4 3 6 0 15 68 19 A B + A C = 15 0 45 10 + 0 5 5 5 = 15 5 75 17 5 60 5 1 0 96 5 4 5 36 30 4 1 6 0 0 1 5 5 1 0 96 5 1 5 3 Unitat. Álgebra de matrius 4

A B + C = A B + A C 3 6 1 7 4 B + C D = D = 3 1 14 3 60 0 4 4 B D + C D = + = 48 B + C D = B D + C D 1 60 Pàgina 60 1 1. Calcula x, y, z, t perquè es complisca: x y = 5 1 z t 0 1 x y = x z y t = 5 1 z x z = 5 x = y t = 1 3 y = z = 0 z = 0 t = t = x y olución: = 5/ 3/ z t t 5 1 0 7 a A B + C = A B + A C b A + B C = A C + B C c A B C = A B C. Per a les matrius: A =, B =, C =, comprova: 3 5 a A B + C = A = 3 5 5 0 41 10 1 5 A B + A C = + 4 0 = 3 5 0 5 b A + B C = C = 5 5 6 6 30 6 4 0 A C + B C = + 1 5 = 5 5 1 5 c A B C = A = 1 5 15 1 107 3 1 5 A B C = C = 1 5 z 6 3 6 3 15 7 0 t 15 7 15 1 107 3 0 1 5 4 1 41 10 30 6 4 0 1 1 A B + C = A B + A C A + B C = A C + B C A B C = A B C Unitat. Álgebra de matrius 5

3. iguen A = y B =. Troba X que complisca: 3 X A = 5 B 0 30 3X = 5B + A = + 6 0 = 6 30 5 15 10 15 17 10 X = 5 17/3 4. Troba dues matrius, A i B, de dimensió que complisquen: 1 4 1 A + B = A B = 0 1 0 1 4 A + B = 0 0 6 0 umando: 3A = 1 A = 3 0 1 0 A B = 1 0 1 B = A = 0 1 = 1 0 1 0 3 0 5 1 0 olución: A =, B = 1 0 1 0 1 0 0 6 1 3 1 0 5. Troba dues matrius X i Y que verifiquen: 1 5 X 3Y = y X Y = 1 0 1 5 1 5 X 3Y = X 3Y = 4 4 1 0 0 X Y = X + Y = 3 6 3 5 3 5 umando: Y = Y = 10 10 1 0 X = + Y = 1 0 + 3 5 = 4 5 3 6 3 6 10 5 16 4 5 olución: X =, Y = 3 5 5 16 4 6 1 10 3 6 6. Esbrina com ha de ser una matriu X que complisca la condició següent: X = X x y X = z 1 1 t 1 1 Unitat. Álgebra de matrius 6

1 1 X = x y 1 1 = x x + y z t z z + t 1 1 1 1 X = x y = x + z y + t x = x + z x + y = y + t z = z z + t = t x y olución: X = 0 x 7. Efectua les operacions següents amb les matrius donades: a A B + A C b A B C c A B C 1 4 7 1 1 A = B = C = 7 a A B + A C = + 7 3 + 9 10 9 0 9 6 18 6 5 5 b A B C = 1 1 = 10 15 3 3 3 6 9 7 c A B C = 1 1 = 3 1 8. Donada la matriu A = comprova que A I = 0. A I 0 = 0 = 9 0 x = t z = 0 z t 0 3 3 1 z 9 9 t 3 0 han de ser iguales, donde x e y son números reales cualesquiera. 3 9. Troba la inversa de les matrius: 7 3 3 a b 1 7 3 x y a = 1 0 7x + 3z 7y + 3t = 1 0 1 z t 8 5 x + z y + t 7x + 3z = 1 x + z = 0 x = 1 z = 7y + 3t = 0 y + t = 1 y = 3 t = 7 Por tanto, la inversa es. 3 x y b = 1 0 3x z 3y t = 1 0 8 5 z t 1 3 7 8x + 5z 8y + 5t Unitat. Álgebra de matrius 7

3x z = 1 8x + 5z = 0 x = 5 z = 8 3y t = 0 8y + 5t = 1 y = t = 3 Por tanto, la inversa es. Pàgina 61 1. Considera u 7, 4,, v 5, 0, 6, w 4, 6, 3, a = 8, b = 5, elements de Á 3 i Á. Comprova les huit propietats que s enumeren damunt. Asociativa: u+ v+ w= u+ v + w u+ v+ w = 1, 4, 4 + w = 16, 10, 1 u+ v + w = u + 9, 6, 3 = 16, 10, 1 Conmutativa: u+ v = v+ u u+ v = 1, 4, 4 = v+ u Vector nulo: v+ 0 = v v+ 0 = 5, 0, 6 + 0, 0, 0 = 5, 0, 6 = v Vector opuesto: v+ v = 0 v+ v = 5, 0, 6 + 5, 0, 6 = 0, 0, 0 Asociativa: a b v = a b v 8 5 5, 0, 6 = 40 5, 0, 6 = 00, 0, 40 8 [ 5 5, 0, 6] = 8 5, 0, 30 = 00, 0, 40 Distributiva I: a + b v = a v+ b v a + b v = 3 5, 0, 6 = 15, 0, 18 a v + b v = 8 5, 0, 6 5 5, 0, 6 = 40, 0, 48 5, 0, 30 = 15, 0, 18 Distributiva II: a u+ v = a u+a v a u+ v = 8 1, 4, 4 = 96, 3, 3 a u+a v = 8 7, 4, + 8 5, 0, 6 = 56, 3, 16 + 40, 0, 48 = 96, 3, 3 Producto por 1: 1 v = v 1 v = 1 5, 0, 6 = 5, 0, 6 = v Pàgina 63 5 8 3 Comprova si els següents conjunts de n-uples són L.I. o L.D.. 3, 0, 1, 0,, 1, 5, 0, 0, 0, 1, 1, 4,, 0, 5 Aplicamos la propiedad fundamental: x3, 0, 1, 0 + y, 1, 5, 0 + z0, 0, 1, 1 + w4,, 0, 5 = 0, 0, 0, 0 Operando, llegamos a: 3x + y + 4w, y w, x + 5y + z, z 5w = 0, 0, 0, 0 Unitat. Álgebra de matrius 8

Esta igualdad da lugar al siguiente sistema: 3x + y + 4w = 0 y w = 0 x + 5y + z = 0 z 5w = 0 Este sistema tiene como solución única x = 0, y = 0, z = 0, w = 0. Por tanto, los vectores son linealmente independientes. 3. 3, 0, 1, 0,, 1, 5, 0, 0, 0, 1, 1, 0, 0, 0, 1 Aplicamos la propiedad fundamental: x3, 0, 1, 0 + y, 1, 5, 0 + z0, 0, 1, 1 + w0, 0, 0, 1 = 0, 0, 0, 0 Operando, llegamos a: 3x + y, y, x + 5y + z, z + w = 0, 0, 0, 0 Esta igualdad da lugar al sistema: 3x + y = 0 y = 0 x + 5y + z = 0 z + w = 0 Este sistema tiene como solución única x = 0, y = 0, z = 0, w = 0. Por tanto, los vectores son linealmente independientes. 4., 4, 7, 1, 0,, 0, 1, Aplicamos la propiedad fundamental: x, 4, 7 + y1, 0, + z0, 1, = 0, 0, 0 Operando, llegamos a: x + y, 4x + z, 7x + y + z = 0, 0, 0 Esta igualdad da lugar al sistema: x + y = 0 4x + z = 0 7x + y + z = 0 Este sistema tiene como solución única x = 0, y = 0, z = 0. Por tanto, los vectores son linealmente independientes. 5. 1, 0, 0, 1, 1, 0, 0, 0, 0 Explica per què si en un conjunt de vectors està el vector zero, aleshores són L.D. Aplicamos la propiedad fundamental: x1, 0, 0 + y1, 1, 0 + z0, 0, 0 = 0, 0, 0 Unitat. Álgebra de matrius 9

i hacemos x = 0, y = 0, z puede tomar cualquier valor, por tanto, los vectores son linealmente dependientes. i en un conjunto de vectores u 1, u,, u n está el vector cero, podemos conseguir una combinación lineal de ellos: x 1u1 + x u + + x n 1 un 1 + x n 0 = 0, 0, 0,, 0 en la que x 1 = x = = x n 1 = 0 y x n 0. Como no todos los coeficientes son nulos, los vectores son linealmente dependientes. Pàgina 65 1. Calcula el rang de les matrius següents: 1 4 1 1 3 0 A = B = C = 1 4 1 1 4 1 1 4 1 A = 1 3 0 7 1 0 7 1 0 1 3 1 1 3 1 1 3 1 B = 1 5 0 7 7 0 7 7 1 10 8 + 3-ª 1 3 1 1 5 1 10 8 3-ª 0 6 0 7 7 1 0 1 1 0 1 1 1 1 3 0 0 8 7 9 4 3-ª 3-ª + D 1 0 3 = 1 3 1 4 0 0 1 5 1 ran A = 3 ran B = C = 1 0 1 1 0 1 1 1 1 3 0 0 8 7 9 4 3-ª + 4-ª 1 0 1 1 0 1 1 5 3 1 0 8 7 9 4 3-ª + 4-ª 4 1 0 1 1 0 1 1 11 5 4 1 5 4 3-ª 4-ª + 3-ª 1 0 1 1 0 1 1 11 5 4 0 ran C = 3 1 0 3 1 3 1 4 1 5 1 D = 1 0 3 1 1 + 3-ª ran D = 1 0 3 1 1 0 5 5 5 3-ª 5 Unitat. Álgebra de matrius 10

Pàgina 70 EXERCICI I PROBLEME PROPOAT PER A PRACTICAR Operacions amb matrius 7 3 0 3 1 1 a A + 3B b A B c B A d A A B B 1 Donades les matrius A = y B =, calcula: 3 4 17/ 1 6 43 16 a b c d 9 0 = 34 16 1 4 Efectua el producte 3. 0 1 7 7 = 7 3 b Troba, si és possible, les matrius AB; BA; A + B; A t B. 3 a ón iguals les matrius A = i B = 3? a No, A tiene dimensión 1 y B tiene dimensión 1. Para que dos matrices sean iguales, deben tener la misma dimensión y coincidir término a término. 4 6 b A B = 11/ 1 1 1 5 8 6 0 1 4 5 9 ; B A = 1 3; A + B no se puede hacer, pues no tienen la misma dimensión. 6 9 A t B = 3 3 = 4 4 Donades les matrius: A = i B = comprova que: a A + B t = A t + B t b 3A t = 3A t a A + B t = t 5 1 5 0 = 1 1 1 1 1 3 4 5 1 A t + B t = 0 + = 1 1 1 1 0 1 1 3 4 0 1 1 0 A + B t = A t + B t Unitat. Álgebra de matrius 11

b 3A t = t 3 9 3 6 3 = 6 0 9 0 3 1 3 3 9 3A t = 3 0 = 6 0 1 1 3 3 3 3 3A t = 3A t 5 Calcula 3AA t 3 1 I, sent A = 5. 3A A t I = 3 5 1 0 = 3 17 9 0 = 30 51 = 0 = 8 51 6 Donades les matrius A = i B =, comprova que A B t = B t A t. 3 5 A B = A B t 3 = 1 5 1 B t A t 1 0 3 3 = = 7 Calcula, en cada cas, la matriu B que verifica la igualtat: 3 1 5 4 0 6 a + B = 1 0 3 0 1 4 5 4 b 3B = 3 4 0 6 a B = 3 1 5 = 1 1 1 0 1 4 5 4 1 4 5 4 3 4 b 3B = 3B = = 3 1 1 4/3 B = 1 3 1 51 87 3 5 1 3 0 0 1 1 0 3 0 1 3 1 3 0 5 1 51 85 1 1 17 1 3 0 A B t = B t A t 0 1 6 3 Matriu inversa 8 Comprova que la matriu inversa de A és A 1 : 1 1 3 6 1 A = 0 A 1 = 0 0 3 A A 1 = I 4 1 Unitat. Álgebra de matrius 1

9 Quina és la matriu inversa de la matriu unitat? La matriz unidad, I. 10 Troba la matriu inversa de A = i la de B =. A = A 1 0 1 = 1/ 1/ B = 4 B 1 1 0 = 1/ 1/4 1 1 0 1 0 4 11 Amb les matrius A i B de l exercici anterior i les seues inverses, A 1 i B 1, comprova que: a A + B 1 A 1 + B 1 b A B 1 = B 1 A 1 a A + B 1 0 = 1 1 = 1 4 1/ 0 A 1 + B 1 1 1 = b A B 1 3 8 = 1 = 1 0 1/8 3/8 B 1 A 1 1 0 = 0 1 = Rang d una matriu 1 Estudia la dependència o independència lineal dels següents conjunts de vectors: a u 1 = 1, 1, 3, 7, u =, 5, 0, 4 i digues quin és el rang de la matriu les columnes de la qual són u 1 y u. b v 1 = 1, 0,, 3, 1, v =, 1, 3, 0,, v 3 = 4, 1, 1, 6, 4 i digues quin és el rang de la matriu les files de la qual són v 1, v, v 3. 1 1 1 1 5 0 7 a M = + 0 7 ran M = 3 0 3-ª 3 0 6 6 + 7 3-ª 7 4 4-ª 7 0 10 10 ª + 7 4-ª 1 3/4 1/ 1/4 Los vectores u 1 y u son linealmente independientes. 1 0 3 1 1 3 0 4 1 1 6 4 1/ 1/ 3-ª 4 1/8 3/8 1 0 3 1 0 1 7 6 0 0 1 7 6 0 b M = A + B 1 A 1 + B 1 A B 1 = B 1 A 1 3-ª Unitat. Álgebra de matrius 13

1 0 3 1 0 1 7 6 0 ran M = 0 es linealmente dependiente. Hay dos vecto- El conjunto de vectores v 1, v, v 3 res linealmente independientes. 13 Estudia el rang d aquestes matrius i digues, en cada cas, el nombre de columnes que són L.I.: 1 3 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 3 A = B = C = 1 5 3 3 1 1 1 1 3 5 11 4 1 1 1 1 1 D = 1 1 1 1 1 1 6 9 6 3 3 7 5 5 1 1 1 1 1 1 1 3 5 11 1 1 6 9 A = 1 1 1 3 7 1 41 3-ª ran A = 3 1 1 1 3 7 0 5 7 3-ª + Hay 3 columnas linealmente independientes en A. 1 3 1 3 1 3 B = 4 1 7 7 Hay columnas linealmente independientes en B. C = 6 3 1 3 1 1 1 5 3 3 1 1 1 1 3 7 5 5 1 1 1 1 0 4 0 4 0 4 3-ª 3 3-ª 4-ª 3ª + 4ª 7 1 1 1 1 1 5 3 3 1 3 1 1 3 7 5 5 3-ª 0 3-ª 4ª 3 1 1 1 1 0 4 ran C = ran B = Hay dos columnas linealmente independientes en C. D = 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 3-ª 4-ª 1 1 1 1 0 0 0 ran D = 4 Las cuatro columnas de D son linealmente independientes. Unitat. Álgebra de matrius 14

Equacions amb matrius 14 Troba les matrius X i Y que verifiquen el sistema 1 4 1 1 X + Y =, X Y = 0 1 0. 1 4 X + Y = 0 1 1 X Y = 1 0 3 /3 1 3X = X = 3 0 Despejamos Y en la ecuación: 1 1 /3 1 1 1 1/3 Y = X = = 1 0 /3 1 1 0 umando las dos ecuaciones, queda: 1 0 1 0 1/3 1 0 Por tanto, X = y Y =. 15 Calcula X de tal manera que X B = A B, sent: 1 1 0 1 A = 1 1 0 B = 1 1 1 X = A B + B 1 A B = 1 0 1 0 B = 1 1 16 Determina els valors de m per als quals m 0 X = verifique X 5 X + I = 0. 0 5 m 0 0 X X + I = + = m = 0 5 m 0 m + = 5/m + 1 0 = 0 4 0 X = 4 1 3 m 0 0 0 Tiene que cumplirse que: m 5 m + 1 = 0 m 5m + = 0 5 m 0 0 1 0 Unitat. Álgebra de matrius 15

5 ± 5 16 5 ± 3 m = = = 4 4 m = 1 m = Hay dos soluciones: m 1 = ; m = 1 1 x 1 x 3 17 Resol: = 1 1 x 1 x 3 = 3 3 y y y 1 y 1 1 x y 3x + y 3 + x 3y = x y = 3 + x 3x + y = 3y x + y = 3 3x y = 5 5 umando: 4x = 5 x = y = 3 x = 3 + = 4 4 5 7 olución: x = ; y = 4 4 7 4 Pàgina 71 PER A REOLDRE 18 Donada la matriu A =, calcula A, A 3,, A 18. 4 4 1 3 3 1 1 A = A A = ; A3 = A A = = I; A4 = A 3 A = I A = A 4 4 1 A 18 = A 4 3 + = A 3 4 A = I 4 A = I A = A = 3 3 1 5 4 19 Comprova que A = A I, sent: A = 1 1 i I la matriu unitat d ordre 3. 4 4 1 Utilitza aquesta igualtat per a calcular A 4. 9 8 4 A = A A = 4 3 8 8 3 10 8 4 1 9 8 4 A I = 4 0 = 4 3 8 8 4 5 1 3 4 1 3 4 0 1 0 8 8 3 1 A = A I Unitat. Álgebra de matrius 16

Calculamos A 4 : A 4 = A = A I = A I A I = 4A A A + I = = 4A I 4A + I = 8A 4I 4A + I = 4A 3I = 5 4 1 0 16 8 3 17 16 8 = 4 1 1 3 0 = 8 4 4 0 3 0 = 8 7 4 4 4 1 16 16 4 3 16 16 7 0 Determina a i b de forma que la matriu 1 A = verifique A = A. a b A 1 1 = A A = = 4 a b a b a b a + ab a + b 4 a b a + ab a + b A = A = Por tanto, a = y b = 1. 1 a b 4 a = a = b = 1 b = 1 a + ab = a 4 = a + b = b + 1 = 1 1 Calcula A n i B n 1 0 sent: A = 0 B = 1 1/7 1/7 1 1/7 1/7 1 /7 /7 A = A A = 0 = 0 1 /7 /7 1 1/7 1/7 1 3/7 3/7 A 3 = A A = 0 = 0 1 n/7 n/7 Así, A n = 0. Lo probamos por inducción: Acabamos de comprobar que para n = primer caso relevante, funciona. uponemos que es cierto para n 1: 1 n 1/7 n 1/7 1 1/7 1/7 1 n/7 n/7 A n = A n 1 A = 0 0 = 0 B 1 0 = = = 1 0 0 3 0 3 0 3 1 1/7 1/7 0 9 B 3 = B 1 0 B = = = 0 9 0 3 0 7 0 3 3 0 3 Unitat. Álgebra de matrius 17

Por tanto, B n 1 0 = 0 3 n. Lo probamos por inducción: Igual que en el caso anterior, para n = se cumple. uponemos que es cierto para n 1: B n = B n 1 1 0 B = 1 0 0 3 = 0 3 0 3 n 1 n 1 Donada la matriu A =, troba una matriu B de tal manera que 1 0 3 A B = 3 0. 0 3 A B = A 1 AB = A 1 0 3 0 3 B = A Calculamos A 1 : A = 3; A 1 1 1 = Por tanto: 1 1 0 3 1 0 1 1 B = = = 0 1 0 Demostra després que la matriu I + A + A és la matriu inversa de I A. 3 Donada la matriu A =, prova que A3 és la matriu nul la. 3 0 3 Multiplica I + A + A per I A. 0 A = 0 ; A3 = A A = 0 0 Veamos que I + A + A es la inversa de I A: I + A + A I A = I A + A A + A A 3 = I A 3 = I 0 = I. Como I + A + A I A = I, entonces I + A + A es la inversa de I A. 3 0 8 3 1 6 0 5 com a combinació lineal de A i I. 4 Donada la matriu A = comprova que A + I = 0 i expressa A 3 0 8 1 4 0 8 A + I = 3 1 6 + 0 = 3 0 6 0 5 1 4 0 8 4 0 8 0 A + I = 3 0 6 3 0 6 = 0 0 4 3 0 0 4 3 0 3 1 0 1 0 4 0 1 0 3 0 1 Unitat. Álgebra de matrius 18

Expresamos A como combinación lineal de A e I: A + I = 0 A + I A + I = A + A + A + I = A + A + I = 0 A = A I 5 a Comprova que la inversa de A és A 1 : 5 0 1/5 /5 0 A = A 1 = 3/5 6/5 1 3 1 0 b Calcula la matriu X que verifica XA = B sent A la matriu anterior i B = 1 3. a A A 1 = I b XA = B X A A 1 = B A 1 X = B A 1 Por tanto: 1/5 /5 0 X = 1 3 3/5 6/5 1 = 7 1 0 0 5 5 6 Estudia la dependència lineal dels següents conjunts de vectors segons els valors del paràmetre t: a u 1 = 1, 1, 0,, u =, 0, 1,, u3 = 3, 1, 1, t b v1 =,, 0, 0, v = 1, 5, 3, 3, v3 = 1, 1, t, 1, v 4 =, 6, 4, 4 a Debemos estudiar el rango de la matriz: 1 1 0 3 1 1 t 3-ª 3 1 1 0 0 1 6 0 4 1 t 6 M = 3-ª 1 1 0 0 1 6 ran M = 3 para cualquier valor de t 0 4 1 t + 6 Los tres vectores son linealmente independientes, cualquiera que sea el valor de t. b Hallamos el rango de la matriz: : 1 5 3 3 M = 1 1 t 1 4-ª : 6 4 4 3-ª 1 1 1 5 3 3 1 3 1 1 t 1 3-ª 4ª Unitat. Álgebra de matrius 19

1 1 0 6 3 3 0 4 0 t 1 : 3 3ª : 4ª 1 1 0 1 1 0 1 1 0 t 1 3ª 4ª 1 1 0 1 1 t 10 i t = 1, ran M = i t 1, ran M = 3 Hay dos vectores linealmente independientes. Hay tres vectores linealmente independientes. 7 Estudia el rang de les matrius següents segons el valor del paràmetre k : 1 1 1 1 4 1 3 1 1 1 0 M = 1 1 N = 1 3 P = 6 4 k Q = 1 3 1 0 1 k 1 1 1 1 1 1 k M = 1 4 1 3 1 k ran M = 3 para cualquier valor de k. N = 1 + k = 0 si k = 1 i k =, ran N =. 1 i k, ran N = 3. 1 3 1 1 3 1 1 3 1 P = 6 4 k 1 3 1 4 1 8 4 3-ª + 3-ª 3-ª : 4 1 k 1 1 1 3 0 3 k + 1 4 7 + k 0 6 4 k i k = ran P = 1 i k ran P = 4 1 8 4 3-ª 10 3 k 1 0 k + 1 1 0 1 3 1 0 10 3 k Q = 1 1 0 0 4 1 0 k + 3-ª + 1 1 0 0 4 1 3 k + 4 3-ª 3 i k = ran Q = i k ran Q = 3 Unitat. Álgebra de matrius 0

8 Troba el valor de k perquè el rang de la matriu A siga. 5 5 6 A = 5 3 1 5 5 6 5 5 6 5 5 6 A = 5 3 1 0 7 0 7 0 k 7 + 3-ª 0 k 7 0 k 7 3-ª + Para que ran A =, ha de ser k = 0; es decir, k =. 0 k 0 9 Troba X i Y sabent que 5X + 3Y = i 3X + Y =. 0 6 0 5X + 3Y = 15X 9Y = 4 15 1 45 1 1 5 5 3X + Y = 15X + 10Y = 1 1 1 1 1 5 3 9 1 3 3X = Y = = X = 9 9 1 3 1 5 olución: X = ; Y = 30 Donada la matriu A = troba dos nombres reals m i n tals que A + ma + ni = 0. 3 9 1 1 1 0 A + ma + ni = 0 + m + n = 3 0 1 3 0 3 0 4 15 10 45 6 9 1 1 9 1 5 umando: Y = 0 3 + m + n 1 + m = + m 3 + 3m + n olución: m = 1; n = 0 + m + n = 0 n = 0 1 + m = 0 m = 1 + m = 0 m = 1 3 + 3m + n = 0 n = 0 31 Determina, si és possible, un valor de k perquè la matriu A ki siga la matriu nul la, sent: 0 1 A = 1 0 0 1 k k 1 A ki = 1 0 0 k 0 = 1 k 1 1 3 k 1 1 3 1 1 3 k Unitat. Álgebra de matrius 1

k 1 1 k 1 1 3 k A ki = = = 0 0 0 = k = 1 k 1 1 k 1 1 3 k k 1 k 4k 4 k k 1 4k 4 k k k 6k + 5 3 Una companyia de mobles fabrica butaques, engrunsadores i cadires, i cada una d aquestes de tres models: E econòmic, M mitjà i L luxe. Cada mes produeix 0 models E, 15 M i 10 L de butaques; 1 models E, 8 M i 5 L d engrunsadores, i 18 models E, 0 M i 1 L de cadires. Representa aquesta informació en una matriu i calcula n la producció d un any. BUTACA MECEDORA ILLA E M L 5 10 1 8 5 18 Cada mes: E M L 480 144 96 60 16 444 5 10 Cada año: 1 1 8 5 = 18 BUTACA MECEDORA ILLA Pàgina 7 33 En un edifici hi ha tres tipus d habitatges: L3, L4 i L5. Els habitatges L3 tenen 4 finestres xicotetes i 3 de grans; els L4 tenen 5 finestres xicotetes i 4 de grans, i els L5, 6 de xicotetes i 5 de grans. Cada finestra xicoteta té vidres i 4 frontisses, i les grans, 4 vidres i 6 frontisses. a Escriu una matriu que descriga el nombre i grandària de finestres de cada habitatge i una altra que expresse el nombre de vidres i frontisses de cada tipus de finestra. b Calcula la matriu que expressa el nombre de vidres i de frontisses de cada tipus d habitatge. P G 4 3 5 4 6 5 C B 4 4 6 L3 a ; P L4 L5 P G 4 3 5 4 6 5 C B 4 4 6 C B 0 34 6 44 3 54 L3 L3 b P L4 = L4 G L5 G L5 Unitat. Álgebra de matrius

34 Un industrial fabrica dos tipus de bombetes: transparents T i opaques O. De cada tipus es fan quatre models: M 1, M, M 3 i M 4. T O M 1 300 M Aquesta taula mostra la producció setmanal de bombetes de cada tipus i model. 400 50 M 3 580 M 4 500 300 El percentatge de bombetes defectuoses és el % en el model M1, el 5% en el M, el 8% en el M 3 i el 10% en el M 4. Calcula la matriu que expressa el nombre de bombetes transparents i opaques, bones i defectuoses, que es produeixen. D B T O M 1 M M 3 M 4 M 1 300 0,,05 0,08 0,1 M 400 50 = 0,98 0,95 0,9 0,9 M 3 580 M 4 500 300 T O T O 96 60,9 D 96 61 1 354 869,1 B 1 354 869 D 35 Troba totes les matrius X de la forma tals que X =. a 1 0 a 1 0 a a + b 1 1 X = 0 b 1 0 b 1 = 0 b b + c = 0 a = 1 a + b = 0 b = 1 b + c = 0 c = 1 c a = ±1 a = b b = ±1 c = b c = ±1 c a = 1 b = 1 c = 1 a = 1 b = 1 c = 1 1 1 0 1 1 0 Hay dos soluciones: 0 1 1 y 1 c 1 B a 1 0 0 b 1 c 1 0 36 Calcula una matriu X que commuta amb la matriu, A X = X A, sent 1 1 A =, i calcula A + A 1 X. a c b d X = 1 1 a b a + c b + d A X = = c d c d a b 1 1 a a + b X A = = c d c c + d han de ser iguales. a + c = a b + d = a + b d = c + d c = 0 d = a c = 0 a b X =, con a, b Á 0 a Unitat. Álgebra de matrius 3

1 1 1 A + A 1 X = + = + = 0 a 0 a 1 + a + b a = + a a b 1 Observamos que la matriz que hemos obtenido también es de las que conmutan con A. a b a 37 iguen A i B les matrius donades per: 5 0 a b 0 A = 5 0 B = c c 0 Troba les condicions que han de complir els coeficients a, b, c perquè es verifique A B = B A. 5 0 a b 0 5a + c 5b + c 0 A B = 5 0 c c 0 = a + 5c b + 5c 0 a b 0 5 0 5a + b a + 5b 0 B A = c c 0 5 0 = 7c 7c 0 Para que A B = B A, debe cumplirse que: 5a + c = 5a + b 5b + c = a + 5b a + 5c = 7c b + 5c = 7c c = b c = a 7c = 7c 7c = 7c a = b = c 0 3 4 1 4 5 1 3 4 aquesta igualtat per a obtindre A 10. 38 Donada la matriu: A = prova que es verifica A3 + I = 0 i utilitza Fes A 10 = A 3 3 A i tin en compte que A 3 = I. 1 1 0 A = 1 4 4 ; A3 = 0 1 0 A 3 + I = 0 1 3 3 1 0 Obtenemos A 10 teniendo en cuenta que A 3 + I = 0 A 3 = I : 0 3 4 A 10 = A 3 3 A = I 3 A = I A = A = 1 4 5 1 3 4 Unitat. Álgebra de matrius 4

39 Una matriu quadrada s anomena ortogonal quan la seua inversa coincideix amb la seua transposada. 3/5 x 0 Calcula x i y perquè aquesta matriu A siga ortogonal: A = y 3/5 0 Fes A A t = I. i A 1 = A t, ha de ser A A t = I; entonces: 3/5 x 0 3/5 y 0 9/5 + x 3/5y 3/5x 0 1 A A t = y 3/5 0 x 3/5 0 = 3/5y 3/5x y + 9/5 0 = 0 9 + x = 1 x 16 = x = ± 5 5 3 3 y x = 0 y = x y = x 5 5 y 9 + = 1 y 16 = 5 5 4 4 4 4 Hay dos soluciones: x 1 = ; y 1 = x = ; y = 5 5 5 5 1 1 4 6 4 40 Resol l equació matricial: X = 1 1 1 4 1 4 = ; 1 0 1 = 3 4 Por tanto: 1 1 4 6 4 4 1 6 4 0 1 X = X = = 3 4 3 1 1 0 1 6 olución: X = 1 8 1 0 14 0 1 1 6 = = 4 3 4 1/ 1/ 4 5 1 0 3 1 1 8 14 14 1/ QÜETION TEÒRIQUE 41 Justifica per què no és certa la igualtat: A + B A B = A B quan A i B són dues matrius qualssevol. A + B A B = A AB + BA B Para que la igualdad fuera cierta, tendría que ser AB = BA; y, en general, no es cierto para dos matrices cualesquiera. Unitat. Álgebra de matrius 5

4 iga A una matriu de dimensió 3: a Hi ha una matriu B tal que A B siga una matriu d una sola fila? b I per a B A? 1 Posa un exemple per a cada cas, sent: A = 1 0 1 a No; A B tendrá filas necesariamente. Por ejemplo, tomando A = 1 y B =, tenemos que: A B = 1 0 b í; si tomamos una matriz de dimensión 1 ha de tener dos columnas para poder multiplicar B A, el resultado tendrá una sola fila. Por ejemplo: 1 1 0 i A = y B = 1, entonces B A = 5 0 4 1 0 43 iguen A i B dues matrius quadrades d igual grandària. i A i B són simètriques, ho és també el seu producte A B? i la resposta és afirmativa, justifica-la, i si és negativa, posa n un contraexemple. i A y B son dos matrices cuadradas de igual tamaño, simétricas, su producto, A B, no tiene por qué ser una matriz simétrica. Por ejemplo: 1 0 1 1 1 1 3 1 3 1 0 1 0 1 5 1 1 5 1 4 1 1 i A = y B = A B = no es simétrica. Pàgina 73 44 Definim la traça d una matriu quadrada A d ordre com tr A = a 11 + a. Prova que si A i B són dues matrius quadrades d ordre, aleshores tr A B = tr B A. a 11 a 1 a 1 a b 11 b 1 b 1 b i A = y B = ; entonces: a 11 b 11 + a 1 b 1 a 11 b 1 + a 1 b a 1 b 11 + a b 1 a 1 b 1 + a b A B = tr A B = a 11 b 11 + a 1 b 1 + a 1 b 1 + a b b 11 a 11 + b 1 a 1 b 11 a 1 + b 1 a b 1 a 11 + b a 1 b 1 a 1 + b a B A = tr B A = a 11 b 11 + a 1 b 1 + a 1 b 1 + a b Por tanto, tr A B = tr B A. Unitat. Álgebra de matrius 6

45 iga A una matriu quadrada d ordre 3 tal que a ij = 0 si i j A és una matriu diagonal. Prova que el producte de dues matrius diagonals és una matriu diagonal. a 11 b 11 i A = 0 a y B = 0 0 b 0 A B = a 33 a 11 b 11 0 a b 0 a 33 b 33 b 33, su producto es:, que también es una matriz diagonal. 46 iguen A = a ij m, n, B = b ij n, p, C = c ij q, r. Quines condicions han de complir p, q i r perquè es puguen efectuar les operacions següents? a A C B b A B + C a n = q = r b n = q; p = r 47 iga A una matriu de dues files i dues columnes el rang de la qual és. En pot variar el rang si afegim una fila o una columna? No, porque el número de filas linealmente independientes coincide con el número de columnas linealmente independientes. i añadimos una fila, A seguiría teniendo dos columnas; y si añadimos una columna, A seguiría teniendo dos filas. Por tanto, el rango seguiría siendo. 48 Una matriu de 3 files i 3 columnes té rang 3. a Com pot variar el rang si llevem una columna? b i suprimim una fila i una columna, podem assegurar que el rang de la matriu resultant serà? a Tendrá rango dos. b No. Podría ser dos o uno. Por ejemplo: 1 1 1 i en A = 1 suprimimos la primera fila y la tercera columna, queda, que tiene rango 1 A tenía rango 3. 49 a i A és una matriu regular d ordre n i hi ha una matriu B de tal manera que AB + BA = 0, provar que BA 1 + A 1 B = 0. 3 b i A =, troba una matriu B 0 tal que AB + BA = 0. 4 3 a Multiplicamos por A 1 por la izquierda en la igualdad: AB + BA = 0 A 1 AB + A 1 BA = 0 B + A 1 BA = 0 Unitat. Álgebra de matrius 7

Ahora multiplicamos la igualdad obtenida por A 1 BA 1 + A 1 BAA 1 = 0 BA 1 + A 1 B = 0 por la derecha: b i B =, entonces: 3 a b A B = = 3a c 3b d 4 3 c d 4a + 3c 4b + 3d a b B A = 3 3a + 4b a + 3b = Así: a c c b d d 4 3 6a + 4b c a d AB + BA = = 4a + 4d 3c + 4d c + 3d 4b c + 6d 6a + 4b c = 0 a d = 0 4a + 4d = 0 4b c + 6d = 0 3a b + c = 0 a + d = 0 d = a a + d = 0 b c + 3d = 0 3a b + c = 0 c = 3a + b a b 3a + b a Por tanto: B =, a y b 0 1 1 Por ejemplo, con a = 1 y b = 1, queda B = 1 1. 50 Demostra que si una matriu verifica A = és la matriu nul la, aleshores A no pot tindre inversa. upongamos que se verifica que A = 0, pero que A sí tiene inversa, que existe A 1. Multiplicando la igualdad A = 0 por A 1, quedaría: A 1 A = 0 A 1 A = 0 I = 0; lo cual es absurdo. Por tanto, deducimos que no existe A 1. 1 0 3 51 És possible afegir una fila a la matriu 1 matriu tinga rang 4? Raona la resposta. Calculemos el rango de la matriz dada: de forma que la nova 1 0 3 1 0 3 1 0 3 1 1 1 7 3 0 3-ª 0 3 3 6 7 3 0 3-ª 3 Tiene rango ; luego, añadiendo una fila, la matriz resultante no podrá tener rango 4 tendría rango ó 3. Unitat. Álgebra de matrius 8

PER A APROFUNDIR 5 iguen A i B dues matrius quadrades del mateix ordre. De la igualtat A B = = A C no pot deduir-se, en general, que B = C. a Prova aquesta afirmació buscant dues matrius B i C distintes tals que 1 1 A B = A C, sent A = 1 1. b Quina condició ha de complir la matriu A perquè de A B = A C es puga deduir que B = C? a Por ejemplo, si B = y C =, entonces: 3 3 b Debe existir A 1. 1 1 3 A B = = A C, pero B C. 3 1 53 Troba una matriu quadrada d ordre, distinta de I i de I; la inversa de la qual coincidisca amb la seua transposada. a b ea A =. i su inversa, A 1, coincide con su traspuesta, A t, ha de tenerse que c d A A t = I. Es decir: A A t a b = a c = a + b ac + bd = 1 0 c a + b = 1 ac + bd = 0 c + d = 1 d b d ac + bd c + d Por ejemplo, obtenemos, entre otras: ; 0 1 ; ; 0 1 1 0 1 0 1 0 1 0 54 Estudia el rang de les matrius següents segons els valors de a: 1 1 a 1 0 M = 4 a A = 3 1 1 1 1 M = 4 a a + a 1 3-ª a 1 a 1 a 1 1 i a = 1, ran M = i a =, ran M = i a 1 y a, ran M = 3 a 1 0 a 1 0 A = 3 3 a 1 1 3-ª i a = 0, ran A = i a 0, ran A = 3 Unitat. Álgebra de matrius 9

55 Es diu que una matriu és antisimètrica quan la seua transposada és igual a la seua oposada. Obtín la forma general d una matriu d ordre que siga antisimètrica. a b i A =, entonces a c At = y A = a b c d b d c d. Para que A t = A, ha de ser: a c = a b b d c d 0 b Por tanto, una matriz antisimétrica de orden es de la forma: PER A PENAR UN POC MÉ 56 Recorda que una matriu A és simètrica si A t = A. Una matriu s anomena antisimètrica si A t = A. Tant les matrius simètriques com les antisimètriques són, òbviament, quadrades. Demostra que en una matriu antisimètrica tots els elements de la diagonal principal són zeros. i A = a ij n n, los elementos de su diagonal principal son a ii, i = 1,,, n. La traspuesta es A t = a ji n n ; los elementos de su diagonal principal también serán a ii los mismos que los de A. La opuesta de la traspuesta es A t = a ji n n ; los elementos de su diagonal principal serán a ii. Para que A t = A, han de ser a ii = a ii ; por tanto, a ii = 0, i = 1,, n es decir, los elementos de la diagonal principal son ceros. 57 Diem que una matriu quadrada és màgica de suma k quan la suma dels elements de cada fila, com també els de cada columna i els de les dues diagonals és, en tots els casos, igual a k. Quant val k si una matriu màgica és antisimètrica? Troba totes les matrius màgiques antisimètriques d ordre 3. Hemos visto en el ejercicio anterior que, en una matriz antisimétrica, los elementos de la diagonal principal son ceros. Por tanto, si la matriz es antisimétrica, k = 0. Buscamos las matrices mágicas antisimétricas de orden 3: sabemos que, en este caso, la suma ha de ser cero. Veamos cómo es una matriz antisimétrica de orden 3: a b c d e f g h i a = a c = b b = c d = d a d g b e h c f i a = 0 c = b d = 0 b 0 A = A t = A antisimétrica si At = A; es decir: a d g a b c b e h = d e f c f i g h i a = a b = d c = g d = b e = e f = h g = c h = f i = i Unitat. Álgebra de matrius 30

0 b c Luego, una matriz antisimétrica de orden 3 es de la forma: A = b 0 f Para que A sea mágica, ha de tenerse que: es decir: c = b f = b Por tanto, las matrices mágicas antisimétricas de orden 3 son de la forma: 0 b b A = b 0 b b b 0, con b Á. b + c = 0 b + f = 0 c f = 0 58 Obtín totes les matrius màgiques simètriques d ordre 3 per a k = 0. Una matriz simétrica de orden 3 es de la forma: a b c A = b d e pues A = At. Para que sea mágica con k = 0, ha de ser: c e f b c = 0 b f = 0 c + f = 0 c f 0 a + b + c = 0 b + d + e = 0 c + e + f = 0 a + d + f = 0 c + d = 0 1 1 1 1 1 0 1 0 1 0 3-ª 4-ª 5-ª 1 1 1 1 1 0 0 1 1 1 0 1 0 3-ª 4-ª + 5-ª 1 1 1 1 1 0 1 1 1 0 1 0 3-ª 4-ª + 3-ª 5-ª 3-ª 1 1 1 1 1 0 0 0 0 0 3-ª 4-ª : 5-ª + 4-ª 1 1 1 1 1 0 0 1 1 0 0 3 0 a + b + c = 0 a = b c = f b + d + e = 0 b = e = f c + e + f = 0 c = 0 d + e + f = 0 e = f 3d = 0 d = 0 Unitat. Álgebra de matrius 31

Por tanto, una matriz mágica simétrica de orden 3 con k = 0, es de la forma: f f 0 A = f 0 f 0 f f, con f Á. 59 Obtín totes les matrius màgiques simètriques d ordre 3 per a k = 3. a b c Una matriz simétrica de orden 3 es de la forma: A = b d e Para que sea mágica con k = 3, ha de ser: c e f a + b + c = 3 b + d + e = 3 c + e + f = 3 a + d + f = 3 c + d = 3 1 1 1 0 3 1 0 3 1 3 1 3 1 3 3-ª 4-ª 5-ª 1 1 1 0 3 1 0 3 1 3 0 1 1 1 0 1 3 3-ª 4-ª + 5-ª 1 1 1 0 3 1 0 3 1 3 1 1 1 3 1 3 3-ª 4-ª + 3-ª 5-ª 3-ª 1 1 1 0 3 1 0 3 1 3 0 6 0 3 3-ª 4-ª : 5-ª + 4-ª 1 1 1 0 3 1 0 3 1 3 0 1 1 3 0 3 3 a + b + c = 3 a = 3 b c = 3 f 1 = f b + d + e = 3 b = 3 d e = 3 1 + f = f c + e + f = 3 c = 3 e f = 3 + f f = 1 d + e + f = 3 e = 3 d f = 3 1 f = f 3d = 3 d = 1 Por tanto, una matriz mágica simétrica de orden 3 con k = 3, es de la forma: A = f f 1 f 1 f 1 f f, con f Á Por ejemplo, con f = 0, queda: A = 1 0 Unitat. Álgebra de matrius 3