Sistemes operatius. Ramon Musach Pi P08/04506/01686

Transcripción

1 Sistemes operatius Ramon Musach Pi P08/04506/01686

2

3 Índex Introducció Aplicacions bàsiques del sistema operatiu L'Explorador de Windows Tauler de control Instal lar i desinstal lar programes Altres sistemes operatius: Linux... 18

4

5 5 Introducció Un sistema operatiu és un conjunt de programes que actuen com a interfície entre l'usuari de l'ordinador i el seu maquinari i li faciliten, entre altres, la introducció de dades a l'ordinador, la gestió de fitxers, la gestió de la comunicació entre l'equip i l'usuari mitjançant els perifèrics (ratolí, teclat, pantalla...). En definitiva, el seu objectiu principal és facilitar l'ús del sistema informàtic per a garantir que els seus recursos s'utilitzen de forma eficient.

6

7 7 1. Aplicacions bàsiques del sistema operatiu En engegar el sistema operatiu, en concret Windows XP, disposem d'una aplicació que ens permet fer un recorregut per a les seves funcionalitats des de les més bàsiques fins a unes altres de més avançades. La podem trobar anant a Inicio/ Todos los programas /Accesorios, s'anomena: Paseo por Windows XP. És del tot recomanable executar-la per a poder conèixer una mica més a fons el sistema operatiu. També cal assenyalar que anant a Inicio/Panel de control, trobarem Ayuda y soporte técnico:

8 8 En fer clic sobre aquesta opció, disposarem d'una ajuda en relació amb el sistema operatiu que ens pot ser ben útil: Les ajudes estan classificades per temes i per tasques, però també tenim un cercador intern per paraules clau.

9 9 2. L'Explorador de Windows L'Explorador de Windows és una utilitat que incorpora el sistema operatiu que permet visualitzar com estan organitzades les carpetes i els fitxers del sistema. També s'anomena Explorador o Explorer (caldrà no confondre'l amb el navegador web). L'explorador del Windows el podem localitzar anant a Inicio/Todos los programas/ Accesorios: També podrem accedir-hi més directament anomenant-lo pel seu nom: Explorer des d'inicio/ejecutar. Des de l'explorador podrem crear, copiar, moure, esborrar i reanomenar carpetes i fitxers. De fet, el seu funcionament és molt similar a quan obrim Mi PC, o una carpeta com Mis Documentos. En aquesta imatge podem visualitzar els diferents elements que incorpora la seva finestra:

10 10

11 11 Com podem veure, la finestra queda dividida en dues: la de l'esquerra amb l'estructura en arbre de les unitats de disc i carpetes. Aquesta finestra esquerra pot quedar substituïda per un quadre de tasques, que podem commutar fent clic sobre la icona. La de la dreta conté els fitxers i subcarpetes que podem trobar a la carpeta seleccionada a la part esquerra. La finestra de la dreta pot tenir diferents tipus de vistes que ens ajuden a visualitzar la llista de fitxers d'acord amb el tipus d'organització que ens sigui més útil. Les vistes poden ser:

12 12 Depenent de quina opció seleccionem tindrem una o altra visualització, sense que aquesta visualització n'afecti el contingut. Com podem veure a la part esquerra de l'explorador, se'ns mostren les carpetes i fitxers en forma d'arbre, de manera que podem amagar les seves "branques". Quan seleccionem una carpeta de l'esquerra, de forma automàtica s'expandeix mostrant-nos les subcarpetes que conté. Si volem expandir o contraure una carpeta podem fer-ho així: Fent clic al símbol més (+) del davant de la carpeta per a expandir-la. Fent clic al símbol (-) del davant de la carpeta per a contraure-la. En el cas que necessitem ajuda addicional sobre la utilització de l'explorador del Windows, sempre podem recórrer a l'ajuda que ens facilita el mateix sistema operatiu anant a Inicio/Panel de control, seleccionant l'opció Ayuda y soporte técnico:

13 13 Cercant ajuda per la paraula "Explorador", arribarem al següent quadre de diàleg, en què també hem activat la visualització de l'opció Temas relacionados.

14 14 3. Tauler de control El sistema operatiu Windows XP presenta un tauler de control que s'utilitza per a administrar la majoria de paràmetres de configuració de Windows. Per a accedir al tauler de control anirem a: Inicio / Panel de control Des d'aquest tauler de control, podem accedir a les eines que ens permeten arribar a configurar el nostre sistema: instal lar i desinstal lar programes i maquinari (hardware), configurar dispositius (d'àudio...), administrar usuaris... El tauler de control té a la part esquerra un requadre de tasques des del qual podem accedir a funcions addicionals.

15 15 A partir del tauler de control haurem de seleccionar la categoria que volem configurar. També es podria commutar a una visualització més clàssica del tauler de control (així surt en versions anteriors del sistema operatiu): Commutant a Vista clásica el tauler de control es presenta així:

16 16 Podem observar que surten més opcions que les que podem trobar a partir de la vista per defecte (vista per categories) Instal lar i desinstal lar programes Una tasca molt habitual que es porta a terme en un ordinador és la d'instal lar programes amb alguna finalitat concreta: per a portar la comptabilitat, algun joc, un nou navegador d'internet (per exemple, Mozilla Firefox). Abans d'instal lar un programa ens pot ser útil veure quins són els programes que tenim instal lats. Podem veure-ho des del tauler de control, en concret, anant a Inicio/Panel de control/agregar o quitar programas, i ens sortirà una llista amb els programes instal lats en el nostre ordinador:

17 17 També dins d'aquesta opció tenim una llista de components del sistema operatiu Windows que podem instal lar i desinstal lar en el sistema mitjançant Vídeo recomanat Videotutorial en el qual s'instal la un programa: en concret el programa Belarc Advisor. l'opció: Vídeo 3 Belarc Advisor és un petit programa que en instal lar-se fa una anàlisi exhaustiva de l'ordinador, tant dels elements maquinari connectats com de les aplicacions instal lades. En el vídeo es pot veure des d'on es pot baixar aquest programa i com s'instal la.

18 18 4. Altres sistemes operatius: Linux Els sistemes operatius més populars en el mercat dels ordinadors personals pertanyen a la família Windows de Microsoft: des de Windows 3.1, Windows 95/98/Me, Windows NT/Windows 2000, fins a arribar a Windows XP i Windows Vista. Però ja des de mitjan anys noranta, s'ha anat fent molt popular el sistema operatiu Linux, com a variant del sistema operatiu UNIX (emprat per molts servidors des dels anys setanta). Aquest sistema operatiu, gratuït, l'han anat desenvolupant milers de programadors, i presenta molts tipus de distribucions concretes com: Red Hat, Suse, Ubuntu... Cap als anys vuitanta, les empreses d'informàtica van crear el seu programari (software) amb llicències d'ús i distribució cada vegada més restrictives, com per exemple patents sobre els codis que són a la base dels programes que desenvolupen. És en aquest context que el físic Richard M. Stallman, per no voler signar uns acords de confidencialitat amb el MIT (Massachussets Institute of Technology) en el qual treballava, crea l'organització Free Software Foundation (FSF). Aquesta organització es va proposar crear un sistema operatiu utilitzant només programari lliure, partint del nucli del Sistema Operatiu comercial UNIX. A aquest projecte se li dóna el nom de GNU (GNU is Not Unix). La FSF desenvolupa la llicència GPL (sigles de GNU Public License). Aquesta llicència es pot consultar a l'adreça i és la base del programari lliure. En la base d'aquesta llicència hi ha el fet que tothom pot millorar el codi d'aquests programes sempre que posteriorment es difonguin novament amb aquesta llicència. Concretant amb Linux, la història d'aquest sistema operatiu va lligada a la d'un estudiant d'informàtica finès anomenat Linus Torvalds. Mentre cursava l'assignatura de sistemes operatius, i en concret analitzava el sistema operatiu Minix dissenyat per Andrew S. Tanenbaum, va decidir crear el seu propi nucli de sistema operatiu, que va anomenar Linux i que va començar a distribuir per Internet amb llicència GPL. A partir d'aquí milers de programadors van començar a implementar-ne millores i ampliacions, basades també amb desenvolupaments realitzats pel grup del projecte GNU, i va ser l'any 1994 quan va aparèixer la primera versió de Linux, un sistema operatiu lliure i funcional. Tux, acrònim de Torvals UniX, és la mascota oficial de Linux. Va ser creada per Larry Ewing el Linux

19 19 GNU/Linux Hi ha molts tipus de distribucions Linux, també anomenades GNU/Linux, moltes de les quals plenes de programari addicional amb llicències de programari lliure i codi obert. Entre aquestes destacarem: Debian, Suse, Red Hat, Knoppix, Mandrake, Slackware i Gentoo. Fins i tot tenim distribucions derivades, com Ubuntu, que és una distribució basada en Debian; Fedora, en Red Hat; Kororaa, en Gentoo... Web recomanada Per a més detalls sobre les distribucions podem consultar l'adreça: Anexo:Distribuciones_GNU/ Linux En un mateix ordinador, amb les particions del disc dur adequades o en discs diferents, podem tenir instal lats dos sistemes operatius. És el que s'anomena instal lació dual. L'usuari en engegar l'ordinador triarà amb quins dels dos sistemes operatius vol arrencar l'ordinador. A més de les distribucions instal lables, també tenim les distribucions anomenades Live-CD, que es poden executar directament des d'un CD. En executar l'aplicació des del CD, en aquesta sessió, podrem treballar amb un entorn Linux. Darrerament tant la indústria com les administracions públiques estan donant un bon impuls, amb desenvolupaments de distribucions pròpies. Web recomanada Tot i que la majoria de distribucions ja incorporen el programari necessari (escriptori Gnome, KDE..., navegador, clients de missatgeria, aplicacions per a tractar la informació textual, numèrica, imatges, àudio, vídeo...), en aquesta pàgina podem trobar detalls d'aquest software per a GNU/Linux: Portal:Linux/Software

20