DISFUNCIÓ TIROIDAL SUBCLÍNICA. Dr. M. Porta Dra. A. Ribas Dra. R. Bellmunt Sta. Eugènia de Berga 18 de Febrer del 2005
|
|
- Susana Alarcón Gil
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 DISFUNCIÓ TIROIDAL SUBCLÍNICA Dr. M. Porta Dra. A. Ribas Dra. R. Bellmunt Sta. Eugènia de Berga 18 de Febrer del 2005
2 CAS 1 Dona de 41a que consulta per astènia, dolor precordial no coronari amb crisis d angoixa.
3 CAS 1 Na antecedents patològics d interès. No medicació habitual. Constants i exploració física anodina AG: TSH 4,8 (?) () i T4L 0,94 (N).
4 Què fer? Es va diagnosticar de sd. ansietat i HIPOTIROIDISME SUBCLÍNIC. Tractament amb benzodiazepines. Posteriorment tractament antidepressiu. Control funció tiroidal als 6 mesos.
5 CAS 2 Dona de 79a que consulta per dispnea de grans esforços i edemes lleus a EEII al 2002.
6 CAS 2 MEDICACIÓ ACTUAL: Lacimen 1c/d, Hidrosaluretil 1c/d, Disgren 1c/12h. ANTECEDENTS PATOLÒGICS: HTA Dislipèmia Deterior cognitiu lleu Colon irritable Diverticulosi colònica Hèrnia d hiatus Artropatia degenerativa 1997 i 1998: Hipertiroidisme de Graves-Basedow Basedow.
7 Exploració i proves complementàries TA146/74. ACV: ritme irregular a 94x. Lleus edemes a EEII. ECG: ACxFA a 100x AG: TSH 0,002 (?)( T4L 1,39 (N). T3 199 (?) (
8 Què fer? Es diagnostica de ACxFA i HIPERTIROIDISME CLÍNIC. A primària s inica tractament TAO i diurètic. AE1 cardiologia: : en ritme sinusal. Stop Sintrom. Antiagregació + antihipertensius. Derivació a endocrinologia
9 Prevalença de les disfuncions tiroidals en la població general DISFUNCIÓ TIROIDAL PREVALENÇA Hipotiroidisme Hipotiroidisme subclínic Hipertiroidisme Hipertiroidisme subclínic 2% 5-15% 0,2% 0,1-5%
10 GENERALITATS Subclínic no vol dir asimptomàtic en tots els casos. Constitueixen les disfuncions tiroidals més prevalents (5-18%); l hipotiroidisme subclínic la més freqüent. La prevalença de malaltia tiroidal subclínica és més elevada en dones i d edat avançada. Pronòstic incert. Dubtes sobre el tractament.. En qualsevol cas, sempre fer un seguiment.
11 Factors de risc de les disfuncions tiroidals subclíniques HIPERTIROIDISME SUBCLÍNIC Goll Malaltia nodular tiroidal Hª familiar altres malalties tiroidals AC x FA HIPOTIROIDISME SUBCLÍNIC Sexe femení Edat avançada Hª de tirotoxicosi per malaltia de Gaves tractat Tiroiditis post-part part Radiació de cap i coll Malalties autoimmunes Hª familiar de: patologia tiroidal, anèmia perniciosa, DM1.
12 HIPOTIROIDISME SUBCLÍNIC TSH elevada (4.5-15mU/L) i T4 normal. Prevalença 5-13%. Més freqüent en dones i augmenta amb l edat (10% > 40anys; 10-20% > 60 anys). Menys freqüent en poblacions amb baixa ingesta de iode (menys Ac antitiroidals). 5% recuperen xifres normals a l any del diagnòstic % tenen AC anti TPO.
13 Quina importància té l hipotiroidisme subclínic? La progressió a hipotiroidisme clínic Simptomatologia sistèmica de hipotiroidisme Augment del risc cardiovascular
14 Progressió a hipotiroidisme clínic Risc de progressió si: Proporcional a elevació de TSH. (>10mUI/L 2-5%). 2 Presència de AC antitiroidals (4-5%) Edat avançada No hi ha estudis sobre prevenció de la progressió amb tractament.
15 Símptomes sistèmics d hipotiroidisme Clínica: Astènia Sequetat de pell Intolerància al fred Estrenyiment Major clínica psiquiàtrica: ansietat, sd. depressiva) No evidència d estudis sobre el benefici del tractament per disminuir clínica o evitar l aparició de clínica.
16 Increment del risc cardiovascular Augment de la contractilitat miocàrdica (no s ha demostrat augment de mortalitat cardiovascular). Alteracions del perfil lipídic:?colest total,?c-ldl i?c-hdl. El tractament millora perfil lipídic dic, mai fins la normalitat. No evidència que sigui un factor de risc cardiovascular independent. Estudi Wchikham: : no augment cardiopatia isquèmica entre dones amb patologia tiroidal autoimmune.. Nº pacients a tractar per prevenir 1 cas d hipotiroidisme: :
17 Tractament hipotiroidisme subclínic: : CONTROVÈRSIA! A favor: Possibilitat evitar progressió. Evitar símptomes en formes que progressen. Millora perfil lipídic Disminució risc cardiovascular En contra: Pocs estudis d intervenció i resultats no concloents. Risc de hipertiroidisme iatrogènic No benefici clínic constatat; ; no modifica història natural de la malaltia.
18 A qui hem de tractar? Xifres TSH > 10mUI/L: SEMPRE TSH 5-10mUI/L 5 amb: Simptomatologia Factors de risc que afavoreixin progressió: colest >240mg/dl dl,, GOLL, Ac, anti TPO +. Cirurgia prèvia o radio-iode iode. Infertilitat Embaràs i nens: : SEMPRE (TSH>5mUI/L)
19 Casos tractats: : control TSH als 6 mesos i a l any. Resta de casos: seguiment anual de TSH.
20 Tractament Hipotiroidisme subclínic Levotiroxina: Iniciar dosis de mcg/d. Augmentar cada 6-86 setmanes fins a normalitzar funció. Control a les 4-84 setmanes de l inici del tractament. Control anual, si funció normalitada. Si persisteixen símptomes de hipofunció s aconsella suspendre tractament.
21 CAS 1 Recidiva de la simptomatologia, tractada en diverses ocasions amb antidepressius. Controls funció tiroidal cada 6 mesos, amb hipotiroidisme subclínic fins al gener 2005: TSH 10,5 T4L 0,77 S incia tractament amb levotiroxina 25 mg/d.
22 HIPERTIROIDISME SUBCLÍNIC TSH? (<0,1 mui/l) i T4L i T3L normals. TSH 0,1-0,4 0,4 mui/l: marge no definit. No es considera hipertiroidisme subclínic nic. Causes exògenes o endògenes genes. Afecta entre 14-21% dels pacients tractats amb levotiroxina.
23 Hipertiroidisme subclínic Prevalença: : 0,6-2%. Més freqüent ent en dones i amb l edat. Major prevalença en pacients amb alt consum de iode.
24 Quina importància té l hipertiroidisme subclínic? Progressió a hipertiroidisme clínic. Símptomes sistèmics de hipertiroidisme Alteracions cardíaques Alteracions massa òssia
25 Progressió a hipertiroidisme Progressió 1-33 %. No hi ha evidències sobre la utilitat del tractament antitiroidal per prevenir la progressió.
26 Símptomes sistèmics Palpitacions Nerviosisme Tremolor Intolerància a la calor
27 Alteracions cardíaques Creixement ventricle esquerra Arítmies auriculars Altres,, de significat incert: Alteracions contractilitat Deteriorament funció diastòlica
28 Alteracions massa òssia En dones joves, no hi ha dades suficients que confirmin pèrdua accelerada de massa òssia. En postmenopàusiques, sense tractament hormonal sustitutiu, sí hi ha augment de risc de fractures òssies.
29 A qui hem de tractar? No hi ha acord uniforme sobre el tractament. Cal individualitzar,, en cada cas.
30 A qui hem de tractar? Tots els casos de hipertiroidisme exògen (revisar dosis levotiroxina) TSH < 0,1: derivar a especialista per valoració endocrinològica. TSH 0,1-0,4: 0,4: recomanacions dietètiques (retirar iode).
31 Seguiment cada mesos, sense tractament.
32 Tractament hipertiroidisme subclínic Tractament: Antitiroidals a dosis baixes. Cal derivar a especialista per fer el tractament.
33 CAS 2 Evolució: Tractament amb tirodril i controls a endocrinologia. Va continuar fent crisis paroxístiques ACxFA malgrat tractament posterior amb propafenona 150mg/12h i IECA. Actualment està en tractament TAO, i està en ritme sinusal (ACxFA( paroxístiques freqüents).
34 Bibliografia Medical guidelines for clinical practice for evaluation and treatment of hypertiroidism and hypotiroidism.. AACE Subclinical thyroid disease.. AACE. Hossein Gharib Hipotiroidismo subclínico. Guías clínicas Mª José Modroño, Está indicado el tratamiento del hipotiroidismo subclínico? Jacinta Landa. Medicos de familia, nº1 vol 5 març Tabla 1: prevalencia diferentes funciones en población. Gener 2005 Alteraciones en las pruebas del laboratorio. Evaluación y tratamiento de las disfunciones tiroidales.. Formación acreditada Patologia tiroidea del adulto. FMC protocols 3/2004.
35
TRANSTORNS TIROÏDALS i COMPLICACIONS OBSTÈTRIQUES
TRANSTORNS TIROÏDALS i COMPLICACIONS OBSTÈTRIQUES Marta Ricart. Departamento de Obstetricia, Ginecología y Reproducción del Hospital Universitario Quirón Dexeus INTRODUCCIÓ Les alteracions tiroïdals constitueixen
Indicacions i valoració del ECG, Holter, Prova d esforç i Ecocardiografia. Ramon Fitó Morató, Jaume Illa Gay Unitat de Cardiologia, HGG
Indicacions i valoració del ECG, Holter, Prova d esforç i Ecocardiografia Ramon Fitó Morató, Jaume Illa Gay Unitat de Cardiologia, HGG Valor predictiu del ECG per isquèmia 30 al 50 % dels pacients amb
DM2 Tractament amb Insulina
DM2 Tractament amb Insulina i mal control metabòlic DM2 amb mal control metabòlic Home de 67 anys, HTA als 57 anys Diabetis Mellitus tipo 2 als 62 anys i Dislipèmia mixta als 60 anys Debut de la DM2 fa
DM2 Tractament amb Insulina
DM2 Tractament amb Insulina i mal control metabòlic DM2 amb mal control metabòlic Home de 67 anys, HTA als 57 anys Diabetis Mellitus tipo 2 als 62 anys i Dislipèmia mixta als 60 anys Debut de la DM2 fa
A propòsit d un cas. Ruper Oliveró Soldevila Resident de 3r any de Cardiologia Hospital del Mar
A propòsit d un cas Ruper Oliveró Soldevila Resident de 3r any de Cardiologia Hospital del Mar Anamnesi Home de 50 anys Fa esport regularment (Pàdel) Antecedents Cardiològics: Síndrome de preexcitació
UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA
UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA CÀNCER DE MAMA: LA PREVENCIÓ ÉS ESSENCIAL El 19 d'octubre el dia internacional contra la malaltia, que suposa la primera
Chi-Hion Li. Servei de Cardiologia Hospital de la Santa Creu I Sant Pau
Chi-Hion Li Servei de Cardiologia Hospital de la Santa Creu I Sant Pau Home de 51 anys que acut a urgències per dispnea Antecedents personals: Fumador de 2paq/d fins fa 1 mes Enolisme lleu HTA ben controlat
Isabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016
Que hi ha de nou en Hipertensió Novetats darrer any Isabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016 Que hi ha de nou en Hipertensió Novetats darrer any Isabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016 En que podem millorar?
Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió...
Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió... XI JORNADES D ACTUALITZACIÓ TERAPÈUTICA 2011. Introducció
ACTIVITAT FISICA I RISC CARDIOVASCULAR. Vanessa Martinez Garcia Servei de Cardiologia, Althaia
ACTIVITAT FISICA I RISC CARDIOVASCULAR Vanessa Martinez Garcia Servei de Cardiologia, Althaia BENEFICIS DE L EXERCICI FISIC Activitat fisica: canvis corporals beneficiosos per a la prevenció i tractament
EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA
A Unitat Docent d Estades en Pràctiques Tutelades 3a Jornada EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA Dra. MªAngels Via Sosa Professora Associada de la UB UCD Barcelonès Nord i Maresme 18 de març 2014 Per
Millora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga 2014
Millora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga 2014 1. DISLIPÈMIA. Càlcul del risc coronari (CRC) REGICOR + HTA. Control dels pacients amb HTA i malaltia CV. Mesura del risc coronari (CRC Regicor): Indicació
LES ESTATINES VALORACIÓ COMPARATIVA. Dr. Joan A. de Luna CAP Bellpuig (2010)
LES ESTATINES VALORACIÓ COMPARATIVA Dr. Joan A. de Luna CAP Bellpuig (2010) Taxa mortalitat malaltia isquèmica del cor 250 200 150 100 50 0 Calculadora Regicor Indicacions aprovades per a les estatines
S hereta el càncer de mama?
S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el
Curs de FMC en gerontologia clínica i cures pal liatives
Curs de FMC en gerontologia clínica i cures pal liatives Dona de 79 anys que ingressa desprès de AVC per fer RHB Malalta de 79 anys que es trobada a terra per la seva filla, presenta disminució del nivell
Cardiopatia isquèmica
OBESITAT i morbi mortalitat cardiovascular. Cardiopatia isquèmica Dra. Mercè Camprubí Servei de Cardiologia Hospital Universitari Joan XXIII Tarragona Obesitat i morbimortalitat cardiovascular Reducció
Factors de risc de l arteriosclerosi obliterant: una perspectiva poblacional
3a Jornada VASCULAR AIS - BE ISQUÈMIA CRÒNICA EXTREMITATS HOSPITAL UNIVERSITARI SAGRAT COR 9 de Novembre de 2010 Factors de risc de l arteriosclerosi obliterant: una perspectiva poblacional José Miguel
Insuficiència Cardíaca Crònica Paper del metge de família
Insuficiència Cardíaca Crònica Paper del metge de família Joan Cabratosa i Pla ABS Olot. ICS El control de la malaltia cardiovascular crònica 16 de novembre de 2012 Cardiòleg C. Externes Servei de M. Interna
CAS 1 Malalta de 52 anys, fumadora de 10cig/dia, HTA tractada t amb ARA-2. DM2 coneguda fa 15 anys, actualment tractada amb metformina( mg) 1-1-
Quan i com insulinitzar? Dr. Jaume Puig de Dou Servei d Endocrinologia i Nutrició Hospital del Mar CAS 1 Malalta de 52 anys, fumadora de 10cig/dia, HTA tractada t amb ARA-2. DM2 coneguda fa 15 anys, actualment
EFECTES NEUROPSIQUIÀTRICS DE
EFECTES NEUROPSIQUIÀTRICS DE L INTERFERÓ PEGILAT ALFA EN EL TRACTAMENT DE L HEPATITIS C DE PACIENTS CO-INFECTATS PEL VIH Marta Martin-Subero 1, Antoni Jou 2, Carmina R. Fumaz 2, Anna Salas 2, M. Eulalia
RELACIÓ ENTRE ELS NIVELLS DE TSH PRE- QUIRÚRGICS I EL RESULTAT DE LA CITOLOGIA EN L ESTUDI DEL NÒDUL TIROÏDAL. ANÀLISI DE 249 CASOS
RELACIÓ ENTRE ELS NIVELLS DE TSH PRE- QUIRÚRGICS I EL RESULTAT DE LA CITOLOGIA EN L ESTUDI DEL NÒDUL TIROÏDAL. ANÀLISI DE 249 CASOS A. Ortiz-Zuñiga 1, C. Zafon 1, E. Altamore 2, C. Iglesias 3, M. Velazques
HIPERTRÒFIA VENTRICULAR ESQUERRA COM DIAGNOSTICAR-LA I TRACTAR-LA
HIPERTRÒFIA VENTRICULAR ESQUERRA COM DIAGNOSTICAR-LA I TRACTAR-LA Dr. Carlos Pardo Fonfría Dr. Ramón Barbera Reus Dr. Josep Cañellas Isern (Grup ABBEL) Berga, 3 i 4 de març 2006. Objectius Importància
IMPORTÀNCIA DE LA REVISIÓ MÈDICO-ESPORTIVA. Dra. Silvia Treviño BQ
IMPORTÀNCIA DE LA REVISIÓ MÈDICO-ESPORTIVA Dra. Silvia Treviño BQ Salut @doctoratrevi www.doctoratrevi.blogspot.com OBJECTIU DEL RECONEIXEMENT MÈDICO-ESPORTIU Valoració de l estat de salut general. Valoració
Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT
MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ
AVALUACIÓ I TRACTAMENT DE LA URTICÀRIA
AVALUACIÓ I TRACTAMENT DE LA URTICÀRIA II MATÍ AL LÈRGIA BELLVITGE: URTICÀRIA I ANGIOEDEMA 27 de setembre de 2017 Blanca Andrés Unitat d Al lergologia. Servei de Medicina Interna. Hospital Universitari
Evolució de la complexitat assistencial en atenció sociosanitària d internament
Evolució de la complexitat assistencial en atenció sociosanitària d internament Evolució de la complexitat assistencial en atenció sociosanitària d internament Objectiu Analitzar el comportament d indicadors
Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària. Joan-Ramon Laporte
Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària Joan-Ramon Laporte Actualització sobre seguretat Risc cardiovascular, estatines, diabetis, miopatia, hepatitis Tractaments antitrombòtics:
ARÍTMIES VENTRICULARS AMBULATÒRIES
TRACTAMENT DE LES TAQUICÀRDIES VENTRICULARS ARÍTMIES VENTRICULARS AMBULATÒRIES Victor Bazan Hospital del Mar. Parc de Salut Mar. Barcelona. SOCIETAT CATALANA DE CARDIOLOGIA Barcelona, 7 de Febrer de 2011
CRITERIOS DE DERIVACION DE LA OBESIDAD DESDE ATENCION PRIMARIA A ENDOCRINOLOGÍA Y NUTRICIÓN
CRITERIOS DE DERIVACION DE LA OBESIDAD DESDE ATENCION PRIMARIA A ENDOCRINOLOGÍA Y NUTRICIÓN Ante repetidos intentos de disminuir peso desde la Consulta de AP sin resultados evidentes INDICADA: - IMC >
Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària. Joan-Ramon Laporte
Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària Joan-Ramon Laporte Actualització sobre seguretat Risc cardiovascular, estatines, diabetis, miopatia, hepatitis Tractaments antitrombòtics:
LA RETINOPATIA DIABÈTICA
L ULL DIABÈTIC LA RETINOPATIA DIABÈTICA La diabetis és una malaltia que afecta el 13% de la població espanyola, una alta prevalença que va en augment i que la converteix en la malaltia metabòlica més freqüent.
Dra. Silvana Estrada E. Clínica médica A Prof. Dra. Gabriela Ormaechea Junio/2017
Dra. Silvana Estrada E. Clínica médica A Prof. Dra. Gabriela Ormaechea Junio/2017 Objetivo Establecer las indicaciones de tratamiento de hipotiroidismo sub-clínico (HTsc) en población adulta (no embarazada)
Cas clínic. Ecocardiografia d esforç en valvulopaties. 8 d abril de 2013
Cas clínic. Ecocardiografia d esforç en valvulopaties 8 d abril de 2013 Pacient de 72 anys, sense al lèrgies medicamentoses. Vida activa. - Exfumador desde fa 20anys. - Dislipemia en tractament mèdic.
Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular
Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina
DISLIPÈMIA. Aportacions locals
DISLIPÈMIA Aportacions locals Punt de partida Situació actual- GPC ICS 2009 DSL RISC TRACT Objectius RC 240 o DFA RC 10% CEV i Fàrmacs cldl < 130 Diabetis amb MAU Molt alt o PS CEV i
LES CARDIOPATIES CRÒNIQUES EN EL PACIENT ANCIÀ MANEIG DE LA FIBRIL.LACIÓ AURICULAR I LES ARITMIES
LES CARDIOPATIES CRÒNIQUES EN EL PACIENT ANCIÀ MANEIG DE LA FIBRIL.LACIÓ AURICULAR I LES ARITMIES Dra. Sara Darnés Metge adjunt de Cardiologia Hospital de Figueres Prevalència i especificitats de la Fibril.lació
Oriol Codina Guinó Reumatologia Hospital de Figueres. Vinyeta radiològica
Oriol Codina Guinó Reumatologia Hospital de Figueres Vinyeta radiològica Cas clínic 83 anys Antecedents mèdics Hipertensió arterial. Hipertròfia de pròstata. Tractament habitual: Hidrosaluretil, Adiro
TUMORS NEUROENDOCRINS GASTRO-ENTERO-PANCREÀTICS A LA SÍNDROME MEN1:
TUMORS NEUROENDOCRINS GASTRO-ENTERO-PANCREÀTICS A LA SÍNDROME MEN1: EXPERIÈNCIA D UN HOSPITAL DE 3R NIVELL A. Pané, S. Ruiz, C. Viñals, L. Boswell, J. Llopis, J. Ferrer, J. Oriola, F. Hanzu, M. Mora, I.
UTILITAT DE L ÍNDEX TURMELL-BRAÇ COM A MARCADOR
UTILITAT DE L ÍNDEX TURMELL-BRAÇ COM A MARCADOR PRONÒSTIC DE MALALTIA CARDIOVASCULAR. RESULTATS DEL SEGUIMENT DURANT 10 ANYS D UNA COHORT DE PACIENTS DIABÈTICS TIPUS 2. M. Bundó, L. Muñoz, C. Pérez, JJ.
Actualització en patologia tiroïdal. Ignasi Castells Fusté Hospital General de Granollers
Actualització en patologia tiroïdal Ignasi Castells Fusté Hospital General de Granollers Hipotiroïdisme 1ª -Prevalença: Hipotiroïdisme: població general: 0,5-1% > 65 anys: 2-4% Hipotiroïdisme subclínic:
Síncope, una causa? Irene Buera Surribas 6 de maig de Vall d'hebron Hospital General Unitat d'arítmies
Síncope, una causa? Irene Buera Surribas 6 de maig de 2013 Vall d'hebron Hospital General Unitat d'arítmies Història clínica Home de 62 anys. Sense hàbits tòxics. HTA, DLP i DM tipus 2. Història cardiològica
Més enllà del bloqueig del sistema renina angiotensina en el pacient diabètic: canvi de paradigma? IECA / ARA.
Més enllà del bloqueig del sistema renina angiotensina en el pacient diabètic: canvi de paradigma? IECA / ARA. Mència Benítez Camps Metge de Família EAP Gòtic La diabetis en el segle XXI Regions Prevalença
BLOC 2: OSTEOPOROSI PER FÀRMACS. INCOMPLIMENT DANIEL MARTÍNEZ L AGUNA MF CAP SANT MARTÍ. GDT OP CAMFIC. GREMPAL IDIAP JORDI GOL
MANEIG DE L OSTEOPOROSI SECUNDÀRIA A PATOLOGIES PREVALENTS A LES CONSULTES D ATENCIÓ PRIMÀRIA 12 DE MAIG DEL 2016 BLOC 2: OSTEOPOROSI PER FÀRMACS. INCOMPLIMENT Fractures per fragilitat secundàries a fàrmacs
Situació actual de l accés vascular a Catalunya
Situació actual de l accés vascular a Catalunya Emma Arcos, Jordi Comas, Roser Deulofeu i la Comissió de Seguiment del Registre de Malalts Renals de Catalunya Registre de Malalts Renals de Catalunya Organització
El control de la malaltia cardiovascular crònica en el sistema de salut
Girona 16 de novembre de 2012 El control de la malaltia cardiovascular crònica en el sistema de salut Prevenció primària: El control dels factors de risc Rafel Ramos Prevalença i control dels factors de
30-40) 8-9: :1 5:1 1:1 3-4:1. Causa Autoinmune Autoinmune Autoinmune Desconocida Infecciosa Desconocida Anatomía patológica.
LUIS mifsud i grau R2-MFYC. Sagunt Sinónimos Hashimoto Postparto Esporádica indolora Linfocítica crónica autoinmune Linfocitaria silente Silente Frecuencia Frecuente Frecuente Poco frecuente Edad inicio
DONA DE 30 ANYS AMB UN COLESTEROL ELEVAT
DONA DE 30 ANYS AMB UN COLESTEROL ELEVAT CAS CLÍNIC MOTIU DE CONSULTA Acut per comentar una anàlisi practicada a la darrera revisió d empresa, amb un colesterol de 342 mg/dl, HDL 67, LDL 252, Tg 118. Hemograma,
Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar?
Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar? 2 abril de 2011 Berga Clotilde Morales Especialista en Medicina Interna Unitat De Lípids i Risc Vascular Althaia. Manresa Em toca convèncer-vos que baixar
Working Group
TROMBOC@T Working Group Els Anticoagulants d acció directe (ACOD) en situacions especials Dra. Mireia Constans Servei d Hematologia Fundació Althaia, Manresa Arterioscler Thromb Vasc Biol. 2015;35:1056-1065
4 de novembre2015 Neurologia. Parc sanitari Sant Joan de Deu
4 de novembre2015 Neurologia. Parc sanitari Sant Joan de Deu Guies mèdiques de la Societat Catalana de Neurologia. Diagnòstic i tractament de la Malaltia d Alzheimer. Guías oficiales de la Sociedad Española
FIGURA I. Aposició del polze esquerra en l avantbraç. Síndrome d'hiperlaxitud. Butlletí 27:12 2 de 5
Introducció El síndrome d hiperlaxitud articular (SHA) es defineix com un augment en l elasticitat dels lligaments amb mobilitat articular augmentada tant activa com passiva. S estima una prevalença en
Varicel la i Herpes Zòster
Varicel la i Herpes Zòster Carme Batalla CAP Sant Quirze del Vallès Grup d Infeccioses PAPPS-semFYC Varicel la. Epidemiologia L any 2006 s han declarat 177.301 casos de varicel la a Espanya (BES 2006;14:253-264)
COST-EFECTIVITAT DE LES ESTATINES
COST-EFECTIVITAT DE LES ESTATINES Pere Plans Rubió Direcció General de Salut Pública Departament de Salut de Catalunya Acadèmia de Ciències Mèdiques 19 de maig de 2010 Cost-efectivitat de les estatines
Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus. EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera
Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera OBJECTIUS: Major nombre de població nombre persones amb tractament (20%) Normes/consells
ANEURISMES POPLITIS. Dr. Santi Riera Batalla
ANEURISMES POPLITIS Dr. Santi Riera Batalla Servei d Angiologia i Cirurgia Vascular, Hospital Universitari de Bellvitge-IDIBELL. Universitat de Barcelona. L Hospitalet de Llobregat (BARCELONA) GENERALITATS
Actualització en Ecocardiografia en valvulopaties: ecocardiografia d esforç i monitorització no invasiva
Actualització en Ecocardiografia en valvulopaties: ecocardiografia d esforç i monitorització no invasiva Dra. Elena Ferrer Sistach Servei de Cardiologia. Hospital Germans Trias i Pujol 8 d Abril 2013 INTRODUCCIÓ
Tractament farmacològic de la malaltia d Alzheimer
Tractament farmacològic de la malaltia d Alzheimer Informe d avaluació de resultats del Registre de tractament farmacològic de la malaltia d Alzheimer Gerència d Harmonització Farmacoterapèutica Àrea del
Abordatge tabac - cànnabis. MC. Pinet Psiquiatra Unitat Toxicomanies Servei de Psiquiatria
Abordatge tabac - cànnabis MC. Pinet Psiquiatra Unitat Toxicomanies Servei de Psiquiatria Perquè parlem de cànnabis en una jornada de tabac? La via d administració de cànnabis més freqüent és amb tabac
DESPRÈS DE LA CARDIOPATIA ISQUÈMICA, QUÈ FER? Carles Pardo Fonfría. Metge de Família. ABS Manresa-4. Membre Grup ABBEL.
DESPRÈS DE LA CARDIOPATIA ISQUÈMICA, QUÈ FER? Carles Pardo Fonfría. Metge de Família. ABS Manresa-4. Membre Grup ABBEL. Cas Clínic 1 Any 2007 Home 75 anys, nou en el cupo. Antecedents: Artrosis (2000).
Daniel Martínez
Daniel Martínez Laguna @DrMartinezL 34859dml@comb.cat Sessions: Canvi epidemiologia fractures osteoporótiques El paradigma masculí Durant quant de temps hem de tractar? Comunicacions: Despesa fractures
Presentació pràctica
Proposta d algoritme per al SCASEST Presentació pràctica Drs. Miquel Sánchez i Ernest Bragulat Secció d Urgències Medicina. Àrea d Urgències Hospital Clínic de Barcelona ANGINA REFRACTÀRIA RIA ANGINA RECURRENT
AGONISTES BETA 2 INHALATS
AGONISTES BETA 2 INHALATS Agonistes beta 2 d acció curta (ABAC): salbutamol, terbutalina INDICACIONS Són els fàrmacs d elecció fase lleu de la malaltia pel control dels símptomes medicació de rescat en
Preoperative estimated glomerular filtration rate and the risk of major adverse cardiovascular and cerebrovascular events in non-cardiac surgery
Preoperative estimated glomerular filtration rate and the risk of major adverse cardiovascular and cerebrovascular events in non-cardiac surgery A. Mases, S. Sabaté, N. Guilera, M. Sadurní, R. Arroyo,
ESQUINÇ DE TURMELL. VALORACIÓ DEL BALANÇ ARTICULAR MITJANÇANT THE ANKLE LUNGE TEST
ESQUINÇ DE TURMELL. VALORACIÓ DEL BALANÇ ARTICULAR MITJANÇANT THE ANKLE LUNGE TEST A. Sánchez Ramos; E. Pérez Pérez; C. Fernández García; Philippo de Caneva Epidemiologia Incidència de 2,15 lesions per
Cas Clínic: Malalta de 80 anys que ingressa per Fibril lació Ventricular
Cas Clínic: Malalta de 80 anys que ingressa per Fibril lació Ventricular ANTECEDENTS PATOLÒGICS HTA Dislipèmia Obesitat DM tipus 2 insulinodependent amb múltiples complicacions macro i microangiopàtiques:
Menjar saper viure més i millor
Menjar saper viure més i millor Dra. Margarida Ferrer Endocrinologia i Nutrició Servei Medicina Interna Sra. M Carme Sanchez Dietista Servei de Medicina Interna Santa Coloma de Gramenet, 12 de juny de
"Tractem pacients, NO analítiques" Dr. Carlos Gómez ABS Collblanc. L Hospitalet Llob. Membre Grup GEDAPS
"Tractem pacients, NO analítiques" Dr. Carlos Gómez ABS Collblanc. L Hospitalet Llob. Membre Grup GEDAPS carlos.gomez@sanitatintegral.org XVIII JORNADES D ACTUALITZACIÓ TERAPÈUTICA 2018 https://pixabay.com
2. L equip mèdic. Ramon Brugada. Cardiòleg, Hospital Josep Trueta Girona. Degà i Professor Titular, Facultat de Medicina, Universitat de Girona.
2 1. Càrdia Un centre de medicina cardiovascular que promou la prevenció, la diagnosi i el tractament personalitzat mitjançant les tecnologies més avançades. 3 2. L equip mèdic Jaume Aboal Cardiòleg, Hospital
Resultats funcionals de les fractures quirúrgiques del cap del radi. Estudi retrospectiu.
Resultats funcionals de les fractures quirúrgiques del cap del radi. Estudi retrospectiu. A Lázaro, X Cardona, M Sauné, A Rosinés, X Gómez. Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. MC Mutual Barcelona.
MALALTIES DEL PERICARDI - CAS CLÍNIC -
MALALTIES DEL PERICARDI - CAS CLÍNIC - Societat Catalana de Cardiologia 2 de març de 2015 Sílvia Rodero i López Servei de Cardiologia Hospital Universitari Vall d Hebron Dona de 56 anys. ANTECEDENTS PATOLÒGICS
REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA 2013: LÍPIDS. Xavier Pintó Unitat de Lípids i Risc Vascular Servei de Medicina Interna Hospital Universitari de Bellvitge
REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA 2013: LÍPIDS Xavier Pintó Unitat de Lípids i Risc Vascular Servei de Medicina Interna Hospital Universitari de Bellvitge Primary Prevention of Cardiovascular Disease with a Mediterranean
Update en infeccions urinàries Angel Cano Romera
Update en infeccions urinàries Angel Cano Romera Metge de Família CAP on Pastor. arcelona 1. The Role of Asymptomaticaceriuria in young Women With Recurrent Urinary Tract Infections:To Treat or Not to
Ruta clínica de la Fibril lació Auricular a Osona
Ruta clínica de la Fibril lació Auricular a sona XVI Curs de cardiologia per a metges d atenció primària 16 de juny 2017 Universitat d Estiu (UVIC Grup de Treball Dra. Berta Bonay (ABS Sant Hipòlit) Dra.
27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014
27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014 Pedro Armario Area Atenció Integrada Risc Vascular Servei
Revisió bibliogràfica lipidologia Laia Matas Pericas Unitat de Risc Vascular Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Revisió bibliogràfica lipidologia 2017 Laia Matas Pericas Unitat de Risc Vascular Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Lluita contra les dislipèmies Reptes amb els intolerants a estatines Tractaments no
Annex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries
Annex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries compartit annex és definir el procediment per establir un acord individualitzat de seguiment de referència -
TAULES PER AL CÀLCUL DEL RISC CORONARI EN 10 ANYS
TAULES PER AL CÀLCUL DEL RISC CORONARI EN 10 ANYS ADAPTACIÓ DE LES TAULES DE FRAMINGHAM A LA POBLACIÓ DE CATALUNYA PREVENCIÓ PRIMÀRIA DE LA MALALTIA CORONÀRIA Taules de Framingham calibrades per al seu
GUIES DE LA SOCIETAT CATALANA D'HIPERTENSIÓ ARTERIAL. 1 de juny del 2011
GUIES DE LA SOCIETAT CATALANA D'HIPERTENSIÓ ARTERIAL 1 de juny del 2011 Guies Practica Clínica Conjunt recomanacions basades en l evidencia Ajuda als professionals a seleccionar les opcions diagnostiques
XLIX CURS DIVULGACIÓ SCP
XLIX CURS DIVULGACIÓ SCP Sinusitis. Dr. Joan Martí Línea Pediátrica La Marina. Barcelona SINUSITIS Inflamació / Infecció de les cavitats paranasals amb component mucosa nasal. RINOSINUSITIS Nadó 5 anys
Sílvia Montserrat 16 de juny. Miocardiopatia hipertròfica: diagnòstic, pronòstic i conducta
Sílvia Montserrat 16 de juny Miocardiopatia hipertròfica: diagnòstic, pronòstic i conducta Miocardiopatia hipertròfica Prevalença: 1/500 Paret >14 mm MCH Paret 13-14 mm i història familar MCH DD: 1. Joves
Diagnóstico y tratamiento de
GUÍA DE PRÁCTICA CLÍNICA GPC Actualización 2016 Diagnóstico y tratamiento de HIPOTIROIDISMO PRIMARIO Y SUBCLÍNICO en el adulto Guía de Referencia Rápida Catálogo Maestro de Guías de Práctica Clínica: IMSS-265-10
Marina Roca Monsó Març 2015
Marina Roca Monsó Març 2015 Malaltia cardiovascular principal causa de mort a nivell espanyol 2012 Colesterol important factor risc cardiovascular (FRCV) Prevalença 24% hipercolesterolèmia 18% Esterol:
No t hi resignis, la incontinència té solució. El primer pas: parlar-ne. Dexeus GINECOLOGIA TEST D INCONTINÈNCIA URINÀRIA
GINECOLOGIA TEST D INCONTINÈNCIA URINÀRIA No t hi resignis, la incontinència té solució. El primer pas: parlar-ne. Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA
Campanya de vacunació antigripal
Campanya de vacunació antigripal 2016-2017 Barcelona, 21 d octubre de 2016 Departament de Salut La grip és un problema important de salut pública Malaltia infecciosa vírica molt contagiosa. La incidència
Utilitat clínica dels MARCADORS TUMORALS. 29 de setembre de 2004
Utilitat clínica dels MARCADORS TUMORALS 29 de setembre de 2004 MARCADORS TUMORALS - Què són? - Pronòstic, seguiment i monitorització. Cribratge? CLASSIFICACIÓ DELS MARCADORS TUMORALS I. MARCADORS TUMORALS
PROVES RÀPIDES DE DETECCIÓ DEL VIH EN L ENTORN NO CLÍNIC 2013
PROVES RÀPIDES DE DETECCIÓ DEL VIH EN L ENTORN NO CLÍNIC 2013 Coordinació Autonòmica de Drogues i de l Estratègia de la Sida 2 ÍNDEX: Introducció... 3 Resultats de les proves ràpides de detecció del VIH...
REVASCULARITZACIÓ CORONÀRIA DESPRÉS DE L ANGIOPLÀSTIA PRIMÀRIA. Revascularització guiada per isquèmia. 16 d Abril 2012
REVASCULARITZACIÓ CORONÀRIA DESPRÉS DE L ANGIOPLÀSTIA PRIMÀRIA Revascularització guiada per isquèmia 16 d Abril 2012 Cursos extrems Aprox. 30-60% dels pacients amb IAMEST tenen malaltia multivàs Aquests
Present i futur del tractament dels pacients infectats pel VHC
XXIII Congrés de la Societat Catalana de Digestologia Present i futur del tractament dels pacients infectats pel VHC Lleida, 30 Gener 2014 Simposi MSD Fites en el tractament del VHC 100 PegIFN Inhibidors
Hipertensió Arterial
HipertensióArterial Què és la hipertensió arterial (HTA)? És l elevació continuada de les xifres de pressió arterial (PA), tant la sistòiica com la diastòlica. Una persona és hipertensa quan té repetidamentuna
Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.
Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a. Actualització a 30 de juny de 2012 1 Índex Introducció...3 Diagnòstics de VIH...4 Casos de SIDA...6 Resum i conclusions...7 Taules Diagnòstics
HORMONOTERAPIA EN CANCER DE MAMA. MANEIG DELS EFECTES SECUNDARIS. INTERACCIONS FARMACOLOGIQUES. Granollers, 18 de març de 2010
HORMONOTERAPIA EN CANCER DE MAMA. MANEIG DELS EFECTES SECUNDARIS. INTERACCIONS FARMACOLOGIQUES. Granollers, 18 de març de 2010 HORMONOTERAPICS EFECTES SECUNDARIS Salut òssia Menopausics Musculo-esquelètics
OBESITAT I MORBI-MORTALITAT CÀRDIOVASCULAR; INSUFICIÈNCIA CARDIACA. Dra. E. Zamora. Gener 2012
OBESITAT I MORBI-MORTALITAT CÀRDIOVASCULAR; INSUFICIÈNCIA CARDIACA Dra. E. Zamora. Gener 2012 OBESITAT I IC L obesitat és un factor de risc independent de morbilitat i de mortalitat càrdiovascular Augment
Complicació de cirurgia percutània de galindons
Presentat a: Complicació de cirurgia percutània de galindons José L. Bada Jaime Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Hospital Comarcal de Blanes Consorci Sanitari del Maresme i la Selva Introducció Indicacions
TNM del càncer de pròstata: Visió de l Oncòleg Radioteràpic. F. Casas
TNM del càncer de pròstata: Visió de l Oncòleg Radioteràpic F. Casas 1. Introducció La prostatectomia radical en series molt seleccionades, en series seleccionades i en series te una incidència de marges
Estimulació elèctrica transcranial
Estimulació elèctrica transcranial en l AVCinfantil JulitaMedina1, Cristina Caballero2, Itziar Alonso3, Natalia Rodriguez1, Meritxell Vigo1, Anna Febrer1. 1 Metge rehabilitador 2 Terapeuta ocupacional
DIABETIS MELLITUS. < 100 mg/dl (< 5,6 mmol/l) Resultat normal. Si no hi ha evidència de risc i > 45 anys
DIABETIS MELLITUS Nivell 2 Cribratge oportunístic Algoritme diagnòstic IMC (1) > 23 kg/m 2 Un o més criteris de risc de diabetis Glucèmia basal (en dejú) (2) Glucèmia (GB) (en dejú) < 100 mg/dl (< 5,6
CAS CLÍNIC Dra. Agnès Rafecas, Dra. María Mutuberria Servei de Cardiologia Sessions d Actualització en Cardiologia SCC 2 de desembre de 2013
CAS CLÍNIC Dra. Agnès Rafecas, Dra. María Mutuberria Servei de Cardiologia Sessions d Actualització en Cardiologia SCC 2 de desembre de 2013 ANTECEDENTS 71 anys Sense al lèrgies medicamentoses Sense hàbits
Pressió ambulatòria en els
Pressió ambulatòria en els hipertensos Dia Nit 130/84 103/59 Morbimortalidad CV Normotensos vs HCA vs HTA sostenida 1.564 HTA estadío I; Seguimiento 10 años Verdecchia P. Hypertension 2000; 35: 844-851.