Sílvia Montserrat 16 de juny. Miocardiopatia hipertròfica: diagnòstic, pronòstic i conducta

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Sílvia Montserrat 16 de juny. Miocardiopatia hipertròfica: diagnòstic, pronòstic i conducta"

Transcripción

1 Sílvia Montserrat 16 de juny Miocardiopatia hipertròfica: diagnòstic, pronòstic i conducta

2 Miocardiopatia hipertròfica Prevalença: 1/500 Paret >14 mm MCH Paret mm i història familar MCH DD: 1. Joves cor atleta: 2. Grans Cardiopatia HTA. 3. Miocardiopaties sistèmiques: Malaltia de Fabry Sdr. Noonan Pompe... Genètica

3 Cor atleta Paret mm. No història familiar o mutació sarcomèrica. VE dilatat. Funció diastòlica normal. HVE concèntrica o excèntrica basal. Stop esport i revalorar (2x IVS/LV-EDD) > Grazioli et al. Journal of Electrocardiography 2016: 49,

4 Cardiopatia hipertensiva Paret de <25 mm

5 Etiologia

6 Malaltia de Fabry

7 Sdr. Noonan: EP

8 Sdr. Pompe: glucogenosis tipo II o deficiència de maltasa àcida

9

10 Exploració física

11 ECG a MCH A la MCH el 75-95% dels ECG són anormals. WPW associat a MCH Milking DA associat a MCH.

12 ECG

13 ECG

14 Ecocardiograma Gruix > 30 mm: risc de MS Gradient dinàmic: risc IC Volum AE: > 34 ml/m2. risc de FA i IC Eco d exercici: detectat gradient dinàmic. Ecocontrast: apicals (10% no es diagnosticarien) ETE: membrana subaòrtica, patologia mitral primària, ablació OH o miectomia quirúrgica

15

16 Miocardiopatia hipertròfica apical. No obstructiva

17 Miocardiopatia hipertròfica migventricular

18 Miocardiopatia hipertròfica obstructiva

19 Obstrucció TSVE: IC Gradient màxim 30 mm Hg: obstructiva basal o provocable (Valsalva o exercici) Gradient màxim 50 mm Hg i símptomes no controlats amb fàrmacs: ablació septal o miectomia

20 Insuficiència mitral per SAM: IC Jet posterolateral, mig-telesistòlic, si anterior sospitar patologia íntrinseca de la mitral

21 Disfunció diastòlica: IC

22 Disfunció diastòlica Ús clínic PTDVE > 16mmHg PCP > 12 mmhg

23 Holter en MCH Al diagnòstic per detectar TV. Si tenen palpitacions Detectar TVNS cada 1-2 anys Detectar FA

24 RMN cardíaca

25 Classe IB: RMN cardíaca Si ecocardiograma deficient per diagnosticar o valorar gruix, distribució de la hipertròfia o anatomia de la mitral Classe IIaB: fibrosi Classe IIaC MCH apical o aneurismes apicals Amiloidosi Classe IIbC Pre-ablació septal o miectomia

26 RMN

27 Prova d esforç Valorar CF Valorar risc de MS: TV o descens > 20 mm Hg de la TA Valorar gradient dinàmic en pacients amb < de 50 mm Hg basal

28 Disautonomia Hipotensió amb l exercici (no augmenta > 20 mm Hg o disminueix) i bradicàrdia Per obstruccció TSVE i vasodilatació de l exercici: mal pronòstic

29 Isquèmia miocàrdica Hipertròfia: mismatch oferta-demanda Trajectes intramiocàrdics de les arterioles Coronariopatia

30 Descartar coronariopatia Dolor toràcic i risc baix de cardiopatia isquèmica. Alt VPN. Si + pot ser per coronariopatia, per microvascular o per HVE severa

31 Descartar coronariopatia Dolor toràcic i risc alt-moderat de cardiopatia isquèmica. Cal ser invasiu No es vol ser invasiu

32 < 35 anys

33 Indications for ICDs in HCM. *SCD risk modifiers include established risk factors and emerging risk modifiers (Section ). Writing Committee Members et al. Circulation. 2011;124:e783-e831 Copyright American Heart Association, Inc. All rights reserved.

34 Risc de mort sobtada Antecedents personals de TVS, MS: 10% de risc anual de repetir. Antecedents familiars de MS: pares, tiets, cosins. Síncope en < de 6 mesos (recent) no si > de 5 anys. >30 mm de gruix: en joves amb tabic aprox de 30 mm alt risc, igual que en adults de > 30 mm

35 Risc de mort sobtada TVNS ( 3 batecs) al Holter o prova d esforç i sobre tot en < de 30 anys No augment de la TA o descens de > 20 mm Hg. Cal veure si és per augment de gradient dinàmic i llavors caldria tècniques invasives.

36 Risc de mort sobtada

37 Risc de mort sobtada

38

39 Tractament farmacològic Asimptomàtic. Exercici aeròbic lleu. IIa Bbloq? IIb Simptomàtic ( díspnea o angina) Bbloq, Verapamil Disopiramida al hospital (arítmies i QT) Diltiazem

40 Tractament farmacològic Classe III: Asimptomàtic: no diurètic i vasodilatadors Simptomàtic amb gradient dinàmic: Nifedipí. Digoxina Disopiramida sobre tot sola en FA. Dopamina, DBT

41 Tractament invasiu Classe I: CF III- IV o síncope + Gradient 50 mm Hg basal/provocat + >16 mm septe basal Classe IIa: Miectomia Classe IIb: ablació septal.

42 Ecocardiograma d exercici

43 Tractament invasiu Classe III No si el pacient es controla amb fàrmacs No PTS mitral si la IM és per SAM i es pot fer miectomia o ablació septal. No ablació septal - Altres necessitats de cirurgia cardíaca (cardiopatia isquèmica, ruptura de cordes mitral...) - Edat < 21 anys, i no s aconsella en < 40 anys - > 30 mm de septe

44 Ablació septal. Hospital Clínic

45 Ablació septal

46 Complicacions Miectomía Ablación septal Ablación septal Hospital Clínic Mortalidad 1% 2% 0.06% Complicaciones no fatales 2% 3% 26% BAV permanente 2% 10-20% 20% TV durante el ingreso 5% 0.03% Muerte súbita y TV en seguimiento % 3-10% Revisando DAI

47 Miectomia quirúrgica

48 Esport i miocardiopatia hipertròfica Apunts Med Esport. 2017;52: Vol. 52 Núm.193. Contraindicacions cardiològiques per a la pràctica esportiva Gonzalo Grazioli a, Daniel Brotons b, Fernando Pifarré b, Maria Sanz de la Garza a, Sílvia Montserrat a, Bárbara Vidal a, Carles Miñarro c, Ramón Pi d, Georgia Sarquella-Brugada e, Josep Antoni Gutiérrez b, Josep Brugada a, Marta Sitges a

49 Esport i miocardiopatia hipertròfica Grup Alteració Groc Vermell Ventricle esquerre Hipertròfia SIV o PPD mm SIV o PPD > 15 mm o diagnòstic de miocardiopatia hipertròfica Esport VERD GROC VERMELL Recreatives tots els Moderat estàtic, 60-75% FC Estàtica de baixa intensitat < màxima intensitat o Borg 6. 60% FC màxima o Borg 5. Competitiu tots els Contraindicat, excepte alguns casos esports Mitchell IA. Contraindicada Apunts Med Esport. 2017;52: Vol. 52 Núm.193 Contraindicacions cardiològiques per a la pràctica esportiva Gonzalo Grazioli a, Daniel Brotons b, Fernando Pifarré b, Maria Sanz de la Garza a, Sílvia Montserrat a, Bárbara Vidal a, Carles Miñarro c, Ramón Pi d, Georgia Sarquella-Brugada e, Josep Antoni Gutiérrez b, Josep Brugada a, Marta Sitges

50 PREDICT AF HTA anys, més de 3 anys Esportistes anys, més de 4 hores, més de 5 anys. predictaf@gmail.com

51 Moltes gràcies

Síncope, una causa? Irene Buera Surribas 6 de maig de Vall d'hebron Hospital General Unitat d'arítmies

Síncope, una causa? Irene Buera Surribas 6 de maig de Vall d'hebron Hospital General Unitat d'arítmies Síncope, una causa? Irene Buera Surribas 6 de maig de 2013 Vall d'hebron Hospital General Unitat d'arítmies Història clínica Home de 62 anys. Sense hàbits tòxics. HTA, DLP i DM tipus 2. Història cardiològica

Más detalles

Indicacions i valoració del ECG, Holter, Prova d esforç i Ecocardiografia. Ramon Fitó Morató, Jaume Illa Gay Unitat de Cardiologia, HGG

Indicacions i valoració del ECG, Holter, Prova d esforç i Ecocardiografia. Ramon Fitó Morató, Jaume Illa Gay Unitat de Cardiologia, HGG Indicacions i valoració del ECG, Holter, Prova d esforç i Ecocardiografia Ramon Fitó Morató, Jaume Illa Gay Unitat de Cardiologia, HGG Valor predictiu del ECG per isquèmia 30 al 50 % dels pacients amb

Más detalles

ARÍTMIES VENTRICULARS AMBULATÒRIES

ARÍTMIES VENTRICULARS AMBULATÒRIES TRACTAMENT DE LES TAQUICÀRDIES VENTRICULARS ARÍTMIES VENTRICULARS AMBULATÒRIES Victor Bazan Hospital del Mar. Parc de Salut Mar. Barcelona. SOCIETAT CATALANA DE CARDIOLOGIA Barcelona, 7 de Febrer de 2011

Más detalles

A propòsit d un cas. Ruper Oliveró Soldevila Resident de 3r any de Cardiologia Hospital del Mar

A propòsit d un cas. Ruper Oliveró Soldevila Resident de 3r any de Cardiologia Hospital del Mar A propòsit d un cas Ruper Oliveró Soldevila Resident de 3r any de Cardiologia Hospital del Mar Anamnesi Home de 50 anys Fa esport regularment (Pàdel) Antecedents Cardiològics: Síndrome de preexcitació

Más detalles

MUERTE SÚBITA EN MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA NUEVAS GUIAS ESC Pablo Ramos Ardanaz Unidad de Arritmias. Servicio de Cardiología Hospital del Mar

MUERTE SÚBITA EN MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA NUEVAS GUIAS ESC Pablo Ramos Ardanaz Unidad de Arritmias. Servicio de Cardiología Hospital del Mar MUERTE SÚBITA EN MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA NUEVAS GUIAS ESC 2014 Pablo Ramos Ardanaz Unidad de Arritmias. Servicio de Cardiología Hospital del Mar 2003 MUERTE SÚBITA La MCH es la primera causa de muerte

Más detalles

MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA. Virginia Ruiz Pizarro R2 Cardiología HCSC

MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA. Virginia Ruiz Pizarro R2 Cardiología HCSC MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA Virginia Ruiz Pizarro R2 Cardiología HCSC Aspectos generales Diagnóstico: clínica, pruebas de imagen, test genéticos Manejo: tto médico, tto invasivo, muerte súbita, estilo

Más detalles

Chi-Hion Li. Servei de Cardiologia Hospital de la Santa Creu I Sant Pau

Chi-Hion Li. Servei de Cardiologia Hospital de la Santa Creu I Sant Pau Chi-Hion Li Servei de Cardiologia Hospital de la Santa Creu I Sant Pau Home de 51 anys que acut a urgències per dispnea Antecedents personals: Fumador de 2paq/d fins fa 1 mes Enolisme lleu HTA ben controlat

Más detalles

Cas clínic. Ecocardiografia d esforç en valvulopaties. 8 d abril de 2013

Cas clínic. Ecocardiografia d esforç en valvulopaties. 8 d abril de 2013 Cas clínic. Ecocardiografia d esforç en valvulopaties 8 d abril de 2013 Pacient de 72 anys, sense al lèrgies medicamentoses. Vida activa. - Exfumador desde fa 20anys. - Dislipemia en tractament mèdic.

Más detalles

Clasificación y Definición Actual de las Miocardiopatías. Módulo Miocardiopatías SCOB 2003 Dr. A. J. Pasca

Clasificación y Definición Actual de las Miocardiopatías. Módulo Miocardiopatías SCOB 2003 Dr. A. J. Pasca Clasificación y Definición Actual de las Miocardiopatías Módulo Miocardiopatías SCOB 2003 Dr. A. J. Pasca Enfermedad de las proteínas contráctiles del sarcómero Thierfelder, Cell 1994 INCIDENCIA 0.2%

Más detalles

ACTIVITAT FISICA I RISC CARDIOVASCULAR. Vanessa Martinez Garcia Servei de Cardiologia, Althaia

ACTIVITAT FISICA I RISC CARDIOVASCULAR. Vanessa Martinez Garcia Servei de Cardiologia, Althaia ACTIVITAT FISICA I RISC CARDIOVASCULAR Vanessa Martinez Garcia Servei de Cardiologia, Althaia BENEFICIS DE L EXERCICI FISIC Activitat fisica: canvis corporals beneficiosos per a la prevenció i tractament

Más detalles

Actualització en Ecocardiografia en valvulopaties: ecocardiografia d esforç i monitorització no invasiva

Actualització en Ecocardiografia en valvulopaties: ecocardiografia d esforç i monitorització no invasiva Actualització en Ecocardiografia en valvulopaties: ecocardiografia d esforç i monitorització no invasiva Dra. Elena Ferrer Sistach Servei de Cardiologia. Hospital Germans Trias i Pujol 8 d Abril 2013 INTRODUCCIÓ

Más detalles

Evidència de l eficàcia de les revisions prèvies a la competició. Gonzalo Grazioli, MD

Evidència de l eficàcia de les revisions prèvies a la competició. Gonzalo Grazioli, MD Evidència de l eficàcia de les revisions prèvies a la competició. Gonzalo Grazioli, MD Evidence in PPS 5 W s pre-participation screening What? Why? - Evidence When? How? Where? Who? Tengo seis honestos

Más detalles

HIPERTRÒFIA VENTRICULAR ESQUERRA COM DIAGNOSTICAR-LA I TRACTAR-LA

HIPERTRÒFIA VENTRICULAR ESQUERRA COM DIAGNOSTICAR-LA I TRACTAR-LA HIPERTRÒFIA VENTRICULAR ESQUERRA COM DIAGNOSTICAR-LA I TRACTAR-LA Dr. Carlos Pardo Fonfría Dr. Ramón Barbera Reus Dr. Josep Cañellas Isern (Grup ABBEL) Berga, 3 i 4 de març 2006. Objectius Importància

Más detalles

Estratificación de riesgo y prevención de Muerte Súbita en la Miocardiopatía Hipertrófica

Estratificación de riesgo y prevención de Muerte Súbita en la Miocardiopatía Hipertrófica Estratificación de riesgo y prevención de Muerte Súbita en la Miocardiopatía Hipertrófica Dr Luis Salvador Ramos Servicio de Cardiología Hospital de Mérida Epidemiología 1:500. Causa más frecuente de MS

Más detalles

Modulo de Cardiología 2010 MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA

Modulo de Cardiología 2010 MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA Modulo de Cardiología 2010 MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA Miocardiopatia Hipertrofica La miocardiopatia hipertrofica es la mas comun de las enfermedades Geneticas Cardiovasculares, Es causada por una multitud

Más detalles

MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA

MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA Modulo de Cardiología 2010 MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA www.cardioriva.wordpress.com Miocardiopatia Hipertrofica La miocardiopatia hipertrofica es la mas comun de las enfermedades Geneticas Cardiovasculares,

Más detalles

Curso de Educación Continua en Electrocardiología. Muerte súbita cardiaca y desfibrilador automático implantable

Curso de Educación Continua en Electrocardiología. Muerte súbita cardiaca y desfibrilador automático implantable Curso de Educación Continua en Electrocardiología Muerte súbita cardiaca y desfibrilador automático implantable Epidemiología de la muerte súbita Espectro del problema 50% de la mortalidad cardioascular

Más detalles

GENERALIDADES. Diagnóstico: Anamnesis y exploración Severidad ECG

GENERALIDADES. Diagnóstico: Anamnesis y exploración Severidad ECG GENERALIDADES Diagnóstico: Anamnesis y exploración Severidad ECG Radiografía de tórax Eco-Doppler Repercusión funcional Prueba de esfuerzo Estudios isotópicos: cálculo de FE durante el ejercicio VEST:

Más detalles

CAS CLÍNIC. Jordi Lozano Torres Resident de Cardiologia Hospital Universitari de la Vall d Hebron

CAS CLÍNIC. Jordi Lozano Torres Resident de Cardiologia Hospital Universitari de la Vall d Hebron CAS CLÍNIC Jordi Lozano Torres Resident de Cardiologia Hospital Universitari de la Vall d Hebron Home de 40 anys No antecedents mèdics d interés 04.06.2014 Exercici físic moderat (carrera 10km) Mort sobtada

Más detalles

Presentació pràctica

Presentació pràctica Proposta d algoritme per al SCASEST Presentació pràctica Drs. Miquel Sánchez i Ernest Bragulat Secció d Urgències Medicina. Àrea d Urgències Hospital Clínic de Barcelona ANGINA REFRACTÀRIA RIA ANGINA RECURRENT

Más detalles

Cómo funciona una Unidad de Insuficiencia Cardiaca?

Cómo funciona una Unidad de Insuficiencia Cardiaca? 2 Curso de Aspectos Prácticos en Cardiología Clínica Cómo funciona una Unidad de Insuficiencia Cardiaca? Dr. Ramón Bover Unidad de Insuficiencia Cardiaca Servicio de Cardiología Insuficiencia Cardiaca

Más detalles

IMPORTÀNCIA DE LA REVISIÓ MÈDICO-ESPORTIVA. Dra. Silvia Treviño BQ

IMPORTÀNCIA DE LA REVISIÓ MÈDICO-ESPORTIVA. Dra. Silvia Treviño BQ IMPORTÀNCIA DE LA REVISIÓ MÈDICO-ESPORTIVA Dra. Silvia Treviño BQ Salut @doctoratrevi www.doctoratrevi.blogspot.com OBJECTIU DEL RECONEIXEMENT MÈDICO-ESPORTIU Valoració de l estat de salut general. Valoració

Más detalles

Com prevenir i tractar la disfunció ventricular esquerra en pacients amb estimulació cardíaca permanent

Com prevenir i tractar la disfunció ventricular esquerra en pacients amb estimulació cardíaca permanent Com prevenir i tractar la disfunció ventricular esquerra en pacients amb estimulació cardíaca permanent Jordi Pérez Rodon Unitat d Arítmies. Servei de Cardiologia. Hospital Universitari Vall d Hebrón Universitat

Más detalles

Muerte súbita cardiaca: Cómo detectarla y prevenirla?

Muerte súbita cardiaca: Cómo detectarla y prevenirla? Muerte súbita cardiaca: Cómo detectarla y prevenirla? Dr. Gerardo Pozas Garza Instituto de Cardiología y Medicina Vascular TECSALUD 11 septiembre 2015 Epidemiología de la muerte súbita Espectro del problema

Más detalles

Gabriel Vázquez Oliva Corporació de Salut del Maresme i La Selva 16 de novembre 2012 Girona

Gabriel Vázquez Oliva Corporació de Salut del Maresme i La Selva 16 de novembre 2012 Girona Gabriel Vázquez Oliva Corporació de Salut del Maresme i La Selva 16 de novembre 2012 Girona En la població general és del 2-4%. En homes de 40-60 anys és del 5-10% La mortalitat arriba al 1-1.5% anual

Más detalles

CUESTIONARIO REFACIN QCVC 2do. Paquete

CUESTIONARIO REFACIN QCVC 2do. Paquete CUESTIONARIO REFACIN QCVC 2do. Paquete 1- El nivel de BNP o de NT-BNP en pacientes con insuficiencia cardíaca: a) Tiene valor diagnostico b) Tiene valor pronostico c) Depende unicamente de la funcion renal

Más detalles

Caso Clínico. Datos Personales Paciente.-Fem. Edad.-83 años. Sexo.- Femenino. Peso.-75 kg. Factores de Riesgo CV HTA

Caso Clínico. Datos Personales Paciente.-Fem. Edad.-83 años. Sexo.- Femenino. Peso.-75 kg. Factores de Riesgo CV HTA Año2010 Servicio de Cardiología Hospital Bernardino Rivadavia Caso Clínico Datos Personales Paciente.-Fem. Edad.-83 años. Sexo.- Femenino. Peso.-75 kg. Factores de Riesgo CV HTA Antecedentes Cardiovasculares

Más detalles

RHC en pacientes con: enfermedad valvular y enfermedad pulmonar. Programas domiciliarios y de entrenamiento físico.

RHC en pacientes con: enfermedad valvular y enfermedad pulmonar. Programas domiciliarios y de entrenamiento físico. Curso de Postgrado en Rehabilitación Cardiaca RHC- Instituto Nacional de Cardiología Ignacio Chávez Departamento de RHC en pacientes con: enfermedad valvular y enfermedad pulmonar. Programas domiciliarios

Más detalles

Tratamiento de las arritmias ventriculares. Dr. Hugo Verdejo P.

Tratamiento de las arritmias ventriculares. Dr. Hugo Verdejo P. Tratamiento de las arritmias ventriculares Dr. Hugo Verdejo P. Generalidades Extrasistolía ventricular TVNS TVS Manejo de arritmias específicas Torsión de puntas Síndromes genéticos de arritmia ventricular

Más detalles

2. L equip mèdic. Ramon Brugada. Cardiòleg, Hospital Josep Trueta Girona. Degà i Professor Titular, Facultat de Medicina, Universitat de Girona.

2. L equip mèdic. Ramon Brugada. Cardiòleg, Hospital Josep Trueta Girona. Degà i Professor Titular, Facultat de Medicina, Universitat de Girona. 2 1. Càrdia Un centre de medicina cardiovascular que promou la prevenció, la diagnosi i el tractament personalitzat mitjançant les tecnologies més avançades. 3 2. L equip mèdic Jaume Aboal Cardiòleg, Hospital

Más detalles

MANEJO DE ARRITMIAS EN INSUFICIENCIA CARDIACA. Dra María Ocampo Barcia Medico Adjunto Cardiología Hospital de Merida

MANEJO DE ARRITMIAS EN INSUFICIENCIA CARDIACA. Dra María Ocampo Barcia Medico Adjunto Cardiología Hospital de Merida MANEJO DE ARRITMIAS EN INSUFICIENCIA CARDIACA Dra María Ocampo Barcia Medico Adjunto Cardiología Hospital de Merida INTRODUCCIÓN Las arritmias ventriculares y auriculares son muy frecuentes en los pacientes

Más detalles

Revisión a la Guía de Práctica Clínica en Miocardiopatía Hipertrófica ESC 2014. 3 Febrero 2015

Revisión a la Guía de Práctica Clínica en Miocardiopatía Hipertrófica ESC 2014. 3 Febrero 2015 Revisión a la Guía de Práctica Clínica en Miocardiopatía Hipertrófica ESC 2014 3 Febrero 2015 132 recomendaciones: 0 36 (27%) 96 (73%) Aspectos más relevantes Diagnóstico Estudio genético Manejo de la

Más detalles

16/11/11 ENFERMEDADES DEL MIOCARDIO, ASOCIADAS A DISFUNCIÓN CARDÍACA.

16/11/11 ENFERMEDADES DEL MIOCARDIO, ASOCIADAS A DISFUNCIÓN CARDÍACA. ENFERMEDADES DEL MIOCARDIO, ASOCIADAS A DISFUNCIÓN CARDÍACA. 1 MIOCARDIOPATIAS CLASIFICACION (WHO/ISFC) DILATADA HIPERTROFICA RESTRICTIVA ARRITMOGENICA DEL Ventrículo Derecho NO CLASIFICADA 2 FRECUENTES

Más detalles

Protocolo de Seguimiento en Sucesivas

Protocolo de Seguimiento en Sucesivas Protocolo de Seguimiento en Sucesivas se trata de un protocolo de diagnóstico y ni de tratamiento. Priorizamos el enfoque del paciente según la cardiopatía mas significativa. El ALTA a pacientes en las

Más detalles

SERVICIO DE CARDIOLOGÍA (INSTITUT CLÍNIC DEL TÓRAX) HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA

SERVICIO DE CARDIOLOGÍA (INSTITUT CLÍNIC DEL TÓRAX) HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA SERVICIO DE CARDIOLOGÍA (INSTITUT CLÍNIC DEL TÓRAX) Director y coordinador: DR. J. BRUGADA, Director del Institut Clínic del Tórax Director científico: DR. X. BOSCH, Resposable de la Unidad Coronaria,

Más detalles

Insuficiencia Cardiaca con Fracción n de Eyección n Preservada. Gonzalo de la Morena Hospital Universitario Virgen de la Arrixaca Murcia

Insuficiencia Cardiaca con Fracción n de Eyección n Preservada. Gonzalo de la Morena Hospital Universitario Virgen de la Arrixaca Murcia Insuficiencia Cardiaca con Fracción n de Eyección n Preservada Gonzalo de la Morena Hospital Universitario Virgen de la Arrixaca Murcia Definición Insuficiencia Cardiaca con Fracción de Eyección Preservada

Más detalles

S hereta el càncer de mama?

S hereta el càncer de mama? S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el

Más detalles

Indicaciones principales y utilidad de la Imagencardiaca y vascular por Resonancia Magnética

Indicaciones principales y utilidad de la Imagencardiaca y vascular por Resonancia Magnética Indicaciones principales y utilidad de la Imagencardiaca y vascular por Resonancia Magnética Dra. Mónica Alcántara Razo Médico Radiólogo Instituto Nacional de Cardiología Ignacio Chávez Corazón morfológico

Más detalles

El electrocardiograma:

El electrocardiograma: El electrocardiograma: aplicación en la consulta de Atención Primaria. 1. El paciente con disnea Pedro Conthe Medicina Interna Hospital General Universitario Gregorio Marañón Universidad Complutense Madrid

Más detalles

A PROPÒSIT D UN CAS...

A PROPÒSIT D UN CAS... SESSIÓ CLÍNICA TAVI A CATALUNYA A PROPÒSIT D UN CAS... Dra. Fuentes Castillo Servei de Cardiologia. Àrea de Malalties del Cor Hospital Universitari de Bellvitge IDIBELL Antecedents Home de 72 anys: Ex-tabaquisme

Más detalles

PATOLOGIA RESPIRATORIA Y CARDIOVASCULAR

PATOLOGIA RESPIRATORIA Y CARDIOVASCULAR PATOLOGIA RESPIRATORIA Y CARDIOVASCULAR PLAN TEMATICO 1) INSUFICIENCIA RESPIRATORIA MÓDULO RESPIRATORIO y concepto - Manifestaciones clínicas - Composición del gas alveolar - Ventilación - Perfusión pulmonar

Más detalles

Millora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga 2014

Millora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga 2014 Millora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga 2014 1. DISLIPÈMIA. Càlcul del risc coronari (CRC) REGICOR + HTA. Control dels pacients amb HTA i malaltia CV. Mesura del risc coronari (CRC Regicor): Indicació

Más detalles

Auditorio del Edificio Docente, Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona

Auditorio del Edificio Docente, Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona Lugar: Auditorio del Edificio Docente, Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona Organiza: Grupo de Trabajo de Cardiopatías Familiares, Sección de Cardiología Clínica, Sociedad Española de Cardiología Comité

Más detalles

Disfunción cardiaca producida por lesiones o alteraciones funcionales de una o varias válvulas, dando lugar a un flujo anómalo a su través.

Disfunción cardiaca producida por lesiones o alteraciones funcionales de una o varias válvulas, dando lugar a un flujo anómalo a su través. Cuidados de Enfermería en valvulopatías E.U Rosa Contreras y E. Jofré R ENFERMEDADES DE LAS VÁLVULAS DEL CORAZON Definición: Disfunción cardiaca producida por lesiones o alteraciones funcionales de una

Más detalles

IAM EN MALALTIA MULTIVÀS TRACTAR-HO TOT O NO AGUT O DIFERIT DE LA TEORIA A LA VIDA REAL

IAM EN MALALTIA MULTIVÀS TRACTAR-HO TOT O NO AGUT O DIFERIT DE LA TEORIA A LA VIDA REAL IAM EN MALALTIA MULTIVÀS TRACTAR-HO TOT O NO AGUT O DIFERIT DE LA TEORIA A LA VIDA REAL Toni Soriano Colomé Hospital Universitari Vall d Hebrón 8/5/2017 Home de 39 anys que ingressa per IAMEST Killip I

Más detalles

HTA i exercici. Isabel Comerma Nefrologia Fundació Althaia Manresa Abril 2010

HTA i exercici. Isabel Comerma Nefrologia Fundació Althaia Manresa Abril 2010 HTA i exercici Isabel Comerma Nefrologia Fundació Althaia Manresa Abril 2010 Guió Resposta TA a l exercici Normal Exagerada Valor predictor Esportistes hipertensos Teràpia esportiva per hipertensos Resposta

Más detalles

Taula Rodona QUAN DEMANAR UN ESTUDI ELECTROFISIOLÒGIC

Taula Rodona QUAN DEMANAR UN ESTUDI ELECTROFISIOLÒGIC Taula Rodona QUAN DEMANAR UN ESTUDI ELECTROFISIOLÒGIC Utilitat de l estudi electrofisiològic d inducció en la valoració del pacient amb síncope i/o sospita de taquiarítmies ventriculars Jose M Guerra Hospital

Más detalles

ALTERACIONES ELECTROCARDIOGÁFICAS PROTOCOLO DE ECG ANORMAL

ALTERACIONES ELECTROCARDIOGÁFICAS PROTOCOLO DE ECG ANORMAL ALTERACIONES ELECTROCARDIOGÁFICAS PROTOCOLO DE ECG ANORMAL Este protocolo aplica a los individuos que presentan alguna anomalía en el ECG no conocida y estudiada previamente (nuevo hallazgo ECG) que están

Más detalles

Dilatada. Restrictiva. Hipertrofica. Displasia arritmogenica del ventirculo derecho. Sin clasificar. Miocardiopatias

Dilatada. Restrictiva. Hipertrofica. Displasia arritmogenica del ventirculo derecho. Sin clasificar. Miocardiopatias MIOCARDIOPATIAS Definicion Trastornos del miocardio en el que el músculo cardíaco es estructural y funcionalmente anormal. Y esto ocurre en ausencia de enfermedad coronaria, hipertensión, enfermedad valvular

Más detalles

ROL DEL ECO EN LA FASE CRONICA

ROL DEL ECO EN LA FASE CRONICA ROL DEL ECO EN LA FASE CRONICA EL ECO en la etapa crónica DIAGNOSTICO CONTROL EVOLUTIVO EVALUACION DE LA FUNCION SISTOLICA Y DIASTOLICA CONTROL DE LAS COMPLICACIONES IM 1 Predicción de no viabilidad Dimensiones

Más detalles

MANEJO DE LAS COMPLICACIONES EN EL INFARTO AGUDO DE MIOCARDIO EN UTI DR. RAMIRO ARTURO CHOQUETICLLA H. INTENSIVISTA

MANEJO DE LAS COMPLICACIONES EN EL INFARTO AGUDO DE MIOCARDIO EN UTI DR. RAMIRO ARTURO CHOQUETICLLA H. INTENSIVISTA MANEJO DE LAS COMPLICACIONES EN EL INFARTO AGUDO DE MIOCARDIO EN UTI DR. RAMIRO ARTURO CHOQUETICLLA H. INTENSIVISTA XXXII Jornadas SOLACI, Santa Cruz de la Sierra, Bolivia, 11 Región Cono Sur, Abril, 2017

Más detalles

INSUFICIENCIA MITRAL CRÓNICA

INSUFICIENCIA MITRAL CRÓNICA INSUFICIENCIA MITRAL CRÓNICA 1 GENERALIDADES La identificación del mecanismo de la regurgitación mitral es esencial ya que el pronóstico, la terapia médica y la potencial necesidad de intervención quirúrgica

Más detalles

27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014

27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014 27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014 Pedro Armario Area Atenció Integrada Risc Vascular Servei

Más detalles

Arritmias y Manejo Actual Recomendaciones para el Médico General. Dr. Rodulfo Oyarzun Instituto Nacional del Torax 2017

Arritmias y Manejo Actual Recomendaciones para el Médico General. Dr. Rodulfo Oyarzun Instituto Nacional del Torax 2017 Arritmias y Manejo Actual Recomendaciones para el Médico General Dr. Rodulfo Oyarzun Instituto Nacional del Torax 2017 Avances en el Tratamiento de Las Arritmias 1970- Estudio electrofisiológico de WPW

Más detalles

ARÍTMIES A L ATENCIL RIA. Anna Ruiz Comellas Metgessa de família ABS Sant Joan de Vilatorrada

ARÍTMIES A L ATENCIL RIA. Anna Ruiz Comellas Metgessa de família ABS Sant Joan de Vilatorrada ARÍTMIES A L ATENCIL ATENCIÓ PRIMÀRIA RIA Anna Ruiz Comellas Metgessa de família ABS Sant Joan de Vilatorrada ARÍTMIES CARDÍAQUES a l ATENCIÓ PRIMÀRIA - Problema freqüent. - Gran variabilitat de presentació

Más detalles

Alteraciones ECG sugestivas de trastornos eléctricos o arrítmicos primarios

Alteraciones ECG sugestivas de trastornos eléctricos o arrítmicos primarios Alteraciones ECG sugestivas de trastornos eléctricos o arrítmicos primarios zigormadaria@hotmail.com @zigormm ESC 2010 Seattle 2013 Refined 2015 Int Cr 2017 B: 23,5 % N: 34 % B: 6,1 % N: 9,6 % Falsos positivos

Más detalles

ESTENOSIS MITRAL. ECOCARDIOGRAMA Leve Moderada Severa Grad medio (mmhg) < > 10 PSAP (mmhg) < > 50 Area (cm 2 ) 1, ,5 < 1

ESTENOSIS MITRAL. ECOCARDIOGRAMA Leve Moderada Severa Grad medio (mmhg) < > 10 PSAP (mmhg) < > 50 Area (cm 2 ) 1, ,5 < 1 ESTES MITRAL 1 GENERALIDADES El orificio mitral normal mide 4-5 cm 2.y se precisan reducciones inferiores a 2.5 cm 2 para que provoque repercusión fisiopatológica. Hay tres grados de Estenosis : ECOCARDIOGRAMA

Más detalles

Enfoque Clínico de las arritmias Ventriculares

Enfoque Clínico de las arritmias Ventriculares Enfoque Clínico de las arritmias Ventriculares Jorge Enrique Velásquez Velez Medico Internista - Cardiólogo - Electrofisiólogo Universidad CES - CES Cardiología jevelasquez79@gmail.com Caso Clinico Parola

Más detalles

ESTENOSIS AÓRTICA. Dra. Dafne Viliani

ESTENOSIS AÓRTICA. Dra. Dafne Viliani ESTENOSIS AÓRTICA Dra. Dafne Viliani Prevalencia y etiología. Historia clínica y exploración física. Diagnóstico ecocardiográfico y problemas asociados. Pronostico Tratamiento. Manejo de la Eao severa

Más detalles

CARDIOMIOPATIA HIPERTROFICA ESTADO DEL ARTE

CARDIOMIOPATIA HIPERTROFICA ESTADO DEL ARTE CARDIOMIOPATIA HIPERTROFICA ESTADO DEL ARTE ANTONIO CARLOS MIRANDA HOYOS INTERNISTA- CARDIOLOGO - ELECTROFISIOLOGO JEFE DE UNIDAD DE ARRITMIAS Y ESTIMULACION CARDIACA CLINICA SAN RAFAEL-PEREIRA UNIDAD

Más detalles

Varón de 80 años que ingresa por hemorragia digestiva. -HTA - EPOC moderado - Insuficiencia renal crónica (creatinina 2 mg/dl)

Varón de 80 años que ingresa por hemorragia digestiva. -HTA - EPOC moderado - Insuficiencia renal crónica (creatinina 2 mg/dl) Elche 2 de Marzo 2007 Varón de 80 años que ingresa por hemorragia digestiva. -HTA - EPOC moderado - Insuficiencia renal crónica (creatinina 2 mg/dl) Soplo holosistólico 3/6 irradiado a carótidas Ausencia

Más detalles

El miocardio hipertrófico: valoración con RM de las formas atípicas o seudotumorales de las miocardipatías hipertróficas.

El miocardio hipertrófico: valoración con RM de las formas atípicas o seudotumorales de las miocardipatías hipertróficas. El miocardio hipertrófico: valoración con RM de las formas atípicas o seudotumorales de las miocardipatías hipertróficas. Poster no.: S-0080 Congreso: SERAM 2012 Tipo del póster: Presentación Electrónica

Más detalles

Insuficiència cardíaca en Diàlisi Peritoneal: La nostra experiència

Insuficiència cardíaca en Diàlisi Peritoneal: La nostra experiència Insuficiència cardíaca en Diàlisi Peritoneal: La nostra experiència Josep Teixidó Planas Maribel Troya Saborido Servei de Nefrologia Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Antecedents Fa 8-10 a: Revisió

Más detalles

- Anticoagulación oral. - Anatomía del corazón. Formación Científicoacadémica. - Métodos Diagnósticos: Cardiología

- Anticoagulación oral. - Anatomía del corazón. Formación Científicoacadémica. - Métodos Diagnósticos: Cardiología Modulo Área Secciones Temáticas Temas Duración hs Hospital - Anticoagulación oral - Estrategias de abordaje del paciente cardíaco. - Anatomía del corazón Modulo Básico (Desarrollo al inicio de cada año

Más detalles

2. - Sobre la siguiente imagen ventricular izquierda, qué frase considera falsa?

2. - Sobre la siguiente imagen ventricular izquierda, qué frase considera falsa? 1. - Paciente femenina de 72 años con antecedentes de MH de predominio basal con gradiente dinámico, tratada mediante betabloqueantes y con marcapasos definitivo, estando en una situación basal de NYHA

Más detalles

Estenosis aortica Insuficiencia mitral

Estenosis aortica Insuficiencia mitral Estenosis aortica Insuficiencia mitral Estenosis aortica La esclerosis de la válvula aórtica se define como el engrosamiento y la calcificación de la válvula aórtica sin un gradiente significativo (definido

Más detalles

Cardiopatías en la mujer

Cardiopatías en la mujer Cardiopatías en la mujer Cardiopatía isquémica, hay diferencias en el diagnóstico y el tratamiento? 2 2 S e p t i e m b r e 2 0 1 6 V Curso de Aspectos Prácticos en Cardiología Clínica Carmen Olmos Blanco

Más detalles

Riesgo de Muerte Súbita en el Deportista

Riesgo de Muerte Súbita en el Deportista Riesgo de Muerte Súbita en el Deportista Dr. Alejandro Cuesta Holgado PhD Serv. de Arritmias, Instituto de Cardiología Infantil MUCAM Serv. de Cardiología, Hosp. de Clínicas, Fac. de Medicina UDELAR arritmia@yahoo.com

Más detalles

MIOCARDIOPATIES: ACTUALITZACIÓ I CONTROVÈRSIES IMATGE I ALTRES EINES DIAGNÒSTIQUES. José F Rodríguez Palomares MD, PhD, FESC

MIOCARDIOPATIES: ACTUALITZACIÓ I CONTROVÈRSIES IMATGE I ALTRES EINES DIAGNÒSTIQUES. José F Rodríguez Palomares MD, PhD, FESC MIOCARDIOPATIES: ACTUALITZACIÓ I CONTROVÈRSIES IMATGE I ALTRES EINES DIAGNÒSTIQUES José F Rodríguez Palomares MD, PhD, FESC OBJETIVO CLÍNICO Riesgo de muerte súbita Tratamiento en sanos MANEJO MF: SCREENING

Más detalles

Monitorización electrocardiográfica en pacientes con síncope y arritmias

Monitorización electrocardiográfica en pacientes con síncope y arritmias Monitorización electrocardiográfica en pacientes con síncope y arritmias Dr. Gerardo Pozas Garza Instituto de Cardiología y Medicina Vascular TECSalud 4 agosto 2017 Tres indicaciones para la monitorización.

Más detalles

PRUEBA DE ESFUERZO. Vale para algo en la era de la imagen y el intervencionismo? INSTITUTO CARDIOVASCULAR

PRUEBA DE ESFUERZO. Vale para algo en la era de la imagen y el intervencionismo? INSTITUTO CARDIOVASCULAR PRUEBA DE ESFUERZO Vale para algo en la era de la imagen y el intervencionismo? INSTITUTO CARDIOVASCULAR LA PRUEBA DE ESFUERZO SIGUE SIENDO UNA DE LAS EXPLORACIONES COMPLEMENTARIAS DE MAYOR UTILIDAD Por

Más detalles

ESTENOSIS AÓRTICA LO QUE HAY QUE SABER. DAVID VIVAS, MD, PhD

ESTENOSIS AÓRTICA LO QUE HAY QUE SABER. DAVID VIVAS, MD, PhD ESTENOSIS AÓRTICA LO QUE HAY QUE SABER DAVID VIVAS, MD, PhD PREGUNTAS 1. Es muy frecuente? 2. Es una enfermedad de viejos? 3. Cuándo la sospecho? 4. Cómo es la confirmación diagnóstica? 5. Qué tratamientos

Más detalles

Marina Roca Monsó Març 2015

Marina Roca Monsó Març 2015 Marina Roca Monsó Març 2015 Malaltia cardiovascular principal causa de mort a nivell espanyol 2012 Colesterol important factor risc cardiovascular (FRCV) Prevalença 24% hipercolesterolèmia 18% Esterol:

Más detalles

Cómo titulo los fármacos que aumentan la supervivencia en la Insuficiencia Cardiaca con fracción de eyección deprimida?

Cómo titulo los fármacos que aumentan la supervivencia en la Insuficiencia Cardiaca con fracción de eyección deprimida? Cómo titulo los fármacos que aumentan la supervivencia en la Insuficiencia Cardiaca con fracción de eyección deprimida? Marta Cobo Marcos Servicio de Cardiología Puerta de Hierro Unidad Insuficiencia Cardiaca

Más detalles

EXERCICI EN INSUFICIÈNCIA CARDIACA BASES FISIOPATOLÒGIQUES I VALORACIÓ FUNCIONAL

EXERCICI EN INSUFICIÈNCIA CARDIACA BASES FISIOPATOLÒGIQUES I VALORACIÓ FUNCIONAL EXERCICI EN INSUFICIÈNCIA CARDIACA BASES FISIOPATOLÒGIQUES I VALORACIÓ FUNCIONAL Jornada: No t aturis, mou-te Societat Catalana de Medicina de l Esport Societat CatalanoBalear de Fisioteràpia Barcelona

Más detalles

Estudio BEAUTI f UL. Dr. Luis Rodríguez Padial Servicio de Cardiología. Toledo. Fox K et al. Lancet Sep 6;372(9641):

Estudio BEAUTI f UL. Dr. Luis Rodríguez Padial Servicio de Cardiología. Toledo. Fox K et al. Lancet Sep 6;372(9641): Estudio BEAUTI f UL Reducción n de la morbi-mortalidad mortalidad con Ivabradina Dr. Luis Rodríguez Padial Servicio de Cardiología Hospital «Virgen de la Salud» Toledo Fox K et al. Lancet. 2008 Sep 6;372(9641):807-16.

Más detalles

TALLER SEMIOLOGÍA marzo 2011

TALLER SEMIOLOGÍA marzo 2011 Devolución n de la evaluación n diagnóstica (participaron 131) TALLER SEMIOLOGÍA marzo 2011 EVALUACIÓN N DIAGNÓSTICA: DEVOLUCIÓN HIPERTENSIÓN CARDIOMIOPATÍAS AS INSUFICIENCIA CARDÍACA ACA 2. Bronquitis

Más detalles

BUSCANDO EL ORIGEN DEL SINCOPE. Marta Sanz Sanz Médico de Familia C.S. Las Águilas

BUSCANDO EL ORIGEN DEL SINCOPE. Marta Sanz Sanz Médico de Familia C.S. Las Águilas BUSCANDO EL ORIGEN DEL SINCOPE Marta Sanz Sanz Médico de Familia C.S. Las Águilas CASO CLÍNICO Mujer 76 años sin FRCV En los últimos meses ha presentado varios cuadros sincopales, en situaciones diversas,

Más detalles

REVISIÓN SÍNDROME DE TAKOTSUBO. Carlos Palanco Vázquez 1 de marzo de 2016

REVISIÓN SÍNDROME DE TAKOTSUBO. Carlos Palanco Vázquez 1 de marzo de 2016 REVISIÓN SÍNDROME DE TAKOTSUBO Carlos Palanco Vázquez 1 de marzo de 2016 NOMENCLATURA Síndrome de balonización apical, miocardiopatía por estrés, disfunción miocárdica reversible, miocardiopatía de Takotsubo

Más detalles

Unidades de insuficiencia cardiaca como herramienta de mejora. Dr.Pau Llàcer

Unidades de insuficiencia cardiaca como herramienta de mejora. Dr.Pau Llàcer Unidades de insuficiencia cardiaca como herramienta de mejora Dr.Pau Llàcer Magnitud del problema La insuficiencia cardiaca (IC) constituye un problema de salud pública 1,2 La principal causa de ingresos

Más detalles

Cómo decidir lo mejor para mi paciente con Fibrilación Auricular?

Cómo decidir lo mejor para mi paciente con Fibrilación Auricular? Cómo decidir lo mejor para mi paciente con Fibrilación Auricular? CONTROL DE LA FRECUENCIA Y NADA MÁS A QUIÉN Y CÓMO? Felipe Atienza Servicio de Cardiología Contenido 1. Dimensión del problema 2. Evidencias

Más detalles

CRITERIOS DE USO APROPIADO EN ECOCARDIOGRAFÍA TRANSTORÁCICA. Dra. Ana Testa Fernández

CRITERIOS DE USO APROPIADO EN ECOCARDIOGRAFÍA TRANSTORÁCICA. Dra. Ana Testa Fernández CRITERIOS DE USO EN ECOCARDIOGRAFÍA TRANSTORÁCICA Dra. Ana Testa Fernández Se conderan 5 escenarios para el poble uso de la ecocardiografía: 1.Para el diagnóstico inicial 2.Para guiar el tratamiento o

Más detalles

LA INCONTINÈNCIA D ORINA EN LA DONA. EPIDEMIOLOGIA I DIAGNÒSTIC

LA INCONTINÈNCIA D ORINA EN LA DONA. EPIDEMIOLOGIA I DIAGNÒSTIC Rev R Acad Med Catalunya, 2017; 131135 LA INCONTINÈNCIA D ORINA EN LA DONA EPIDEMIOLOGIA I DIAGNÒSTIC * Consultor sènior ICGON, cap de la Unitat d Uroginecologia Hospital Clínic Prof Associat d Obstetrícia

Más detalles

TV y prevención de muerte súbita: aspectos novedosos Óscar Alcalde Unidad de arritmias Servicio de Cardiología Hospital del Mar

TV y prevención de muerte súbita: aspectos novedosos Óscar Alcalde Unidad de arritmias Servicio de Cardiología Hospital del Mar TV y prevención de muerte súbita: aspectos novedosos 2006-2015 Óscar Alcalde Unidad de arritmias Servicio de Cardiología Hospital del Mar 2006-2015 sí, pero no Casi 9 años para una nuevas guías de TV

Más detalles

TAQUICARDIA VENTRICULAR y CARDIOPATÍA ESTRUCTURAL. Uxua Idiazabal Ayesa J. Ramón Carmona Salinas

TAQUICARDIA VENTRICULAR y CARDIOPATÍA ESTRUCTURAL. Uxua Idiazabal Ayesa J. Ramón Carmona Salinas TAQUICARDIA VENTRICULAR y CARDIOPATÍA ESTRUCTURAL Uxua Idiazabal Ayesa J. Ramón Carmona Salinas ANTECEDENTES PERSONALES Varón de 57 años. HTA En seguimiento por Estenosis aórtica bicúspide id leve. 2009

Más detalles

UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA

UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA CÀNCER DE MAMA: LA PREVENCIÓ ÉS ESSENCIAL El 19 d'octubre el dia internacional contra la malaltia, que suposa la primera

Más detalles

SERVICIO DE CARDIOLOGIA (INSTITUT CLÍNIC DEL TÓRAX) HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA

SERVICIO DE CARDIOLOGIA (INSTITUT CLÍNIC DEL TÓRAX) HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA SERVICIO DE CARDIOLOGIA (INSTITUT CLÍNIC DEL TÓRAX) HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA Director y coordinador: DR. J. BRUGADA, Director del Institut Clínic del Tórax Barcelona, del 1 al 5 de octubre de 2007

Más detalles

CUÁNDO REALIZAR SPECT CARDIACO? Dra. Pilar Zuazola S de Cardiología. Hospital General Universitario de Elda

CUÁNDO REALIZAR SPECT CARDIACO? Dra. Pilar Zuazola S de Cardiología. Hospital General Universitario de Elda CUÁNDO REALIZAR SPECT CARDIACO? Dra. Pilar Zuazola S de Cardiología. Hospital General Universitario de Elda ÍNDICE Introducción Isquemia miocárdica Función cardiaca Viabilidad Enfermedad coronaria aguda

Más detalles

LES CARDIOPATIES CRÒNIQUES EN EL PACIENT ANCIÀ MANEIG DE LA FIBRIL.LACIÓ AURICULAR I LES ARITMIES

LES CARDIOPATIES CRÒNIQUES EN EL PACIENT ANCIÀ MANEIG DE LA FIBRIL.LACIÓ AURICULAR I LES ARITMIES LES CARDIOPATIES CRÒNIQUES EN EL PACIENT ANCIÀ MANEIG DE LA FIBRIL.LACIÓ AURICULAR I LES ARITMIES Dra. Sara Darnés Metge adjunt de Cardiologia Hospital de Figueres Prevalència i especificitats de la Fibril.lació

Más detalles

Tabla 1: Definición actual de la insuficiencia cardiaca. Tabla 2: Estadios de la insuficiencia cardiaca

Tabla 1: Definición actual de la insuficiencia cardiaca. Tabla 2: Estadios de la insuficiencia cardiaca Tabla 1: Definición actual de la insuficiencia cardiaca 1. Presencia de síntomas clínicos de IC en reposo o ejericio. 2. Evidencia objetiva de disfunción ventricular (generalmente mediante ecocardiografía)

Más detalles

CARDIOPATIA CHAGASICA

CARDIOPATIA CHAGASICA CARDIOPATIA CHAGASICA Dr. Pablo Marcelo Alvarenga Posadas- Misiones pmalvarenga@hotmail.com No hay mal que dure 100 años.... Rodolfo Viotti, Carlos Vigliano y Alejandro Armenti - Hospital Eva Perón. Buenos

Más detalles

Insuficiència Cardíaca Crònica Paper del metge de família

Insuficiència Cardíaca Crònica Paper del metge de família Insuficiència Cardíaca Crònica Paper del metge de família Joan Cabratosa i Pla ABS Olot. ICS El control de la malaltia cardiovascular crònica 16 de novembre de 2012 Cardiòleg C. Externes Servei de M. Interna

Más detalles

Actualització en ecocardiografia: ecocardiografia d'esforç i monitorització no invasiva a la insuficiència cardiaca

Actualització en ecocardiografia: ecocardiografia d'esforç i monitorització no invasiva a la insuficiència cardiaca Actualització en ecocardiografia: ecocardiografia d'esforç i monitorització no invasiva a la insuficiència cardiaca Dra. Bàrbara Vidal i Hagemeijer Secció d Imatge Cardíaca no Invasiva Institut del Tòrax

Más detalles

TÉCNICAS DE EXPLORACIÓN COMPLEMENTARIA: ECOCARDIOGRAMA, ECG DE HOLTER, ESTUDIOS ISOTÓPICOS, RNM Maite Doñate Rodríguez

TÉCNICAS DE EXPLORACIÓN COMPLEMENTARIA: ECOCARDIOGRAMA, ECG DE HOLTER, ESTUDIOS ISOTÓPICOS, RNM Maite Doñate Rodríguez Técnicas de exploración complementaria 1 TÉCNICAS DE EXPLORACIÓN COMPLEMENTARIA: ECOCARDIOGRAMA, ECG DE HOLTER, ESTUDIOS ISOTÓPICOS, RNM Maite Doñate Rodríguez EXPLORACIONES COMPLEMENTARIAS Son necesarias

Más detalles

Cómo selecciono el Dispositivo ideal para cada Paciente?

Cómo selecciono el Dispositivo ideal para cada Paciente? Cómo selecciono el Dispositivo ideal para cada Paciente? Dr. Fernando A. Vidal Bett Unidad de Arritmia, Electrofisiología y Marcapasos www.ritmocor.com ..Para poder responder ésta pregunta adecuadamente

Más detalles

Resultados del Estudio OFRECE. Prevalencia de Fibrilación Auricular. Dr. Juan José Gómez Doblas H. Clínico U. Virgen de la Victoria (Málaga)

Resultados del Estudio OFRECE. Prevalencia de Fibrilación Auricular. Dr. Juan José Gómez Doblas H. Clínico U. Virgen de la Victoria (Málaga) Prevalencia de Fibrilación Auricular Dr. Juan José Gómez Doblas H. Clínico U. Virgen de la Victoria (Málaga) Estudio OFRECE: Prevalencia de Fibrilación Auricular Diagrama de flujos de participación Estudio

Más detalles

ANTIAGREGACION EN SICA LUCIO TORRES VILLACORTA MEDICO RESIDENTE

ANTIAGREGACION EN SICA LUCIO TORRES VILLACORTA MEDICO RESIDENTE ANTIAGREGACION EN SICA LUCIO TORRES VILLACORTA MEDICO RESIDENTE CONTENIDO CASO CLINICO EXAMENES AUXILIARES MARCO TEORICO DIAGNOSTICO MANEJO CONCLUSIONES CASO CLINICO CASO CLINICO FILIACION - Nombre : DDA

Más detalles

UNIDAD TEMATICA Insuficiencia Cardiaca

UNIDAD TEMATICA Insuficiencia Cardiaca Programa de formación continua en cardiología. Sociedad de Cardiología de Misiones- FAC. UNIDAD TEMATICA Insuficiencia Cardiaca Insuficiencia Cardiaca Diastólica (Aislada, primaria o genuina) Dr. Pablo

Más detalles

Novetats en fibril lació auricular.

Novetats en fibril lació auricular. Novetats en fibril lació auricular. Ablació de la fibril lació auricular. Indicacions, resultats en el món real, complicacions. Potser ha arribat l hora de la generalització? Dr. Julio Martí Almor Secció

Más detalles

Analizando la Muerte Súbita en la Cardiopatía Isquémica

Analizando la Muerte Súbita en la Cardiopatía Isquémica Analizando la Muerte Súbita en la Cardiopatía Isquémica Dr. Manlio F. Márquez Murillo Coordinador de la Alianza Sociedad Interamericana de Cardiología Correo-e: manlio.marquez@gmail.com Mito #1: La Muerte

Más detalles