Sílvia Montserrat 16 de juny. Miocardiopatia hipertròfica: diagnòstic, pronòstic i conducta
|
|
- Juan Manuel Fidalgo Villanueva
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 Sílvia Montserrat 16 de juny Miocardiopatia hipertròfica: diagnòstic, pronòstic i conducta
2 Miocardiopatia hipertròfica Prevalença: 1/500 Paret >14 mm MCH Paret mm i història familar MCH DD: 1. Joves cor atleta: 2. Grans Cardiopatia HTA. 3. Miocardiopaties sistèmiques: Malaltia de Fabry Sdr. Noonan Pompe... Genètica
3 Cor atleta Paret mm. No història familiar o mutació sarcomèrica. VE dilatat. Funció diastòlica normal. HVE concèntrica o excèntrica basal. Stop esport i revalorar (2x IVS/LV-EDD) > Grazioli et al. Journal of Electrocardiography 2016: 49,
4 Cardiopatia hipertensiva Paret de <25 mm
5 Etiologia
6 Malaltia de Fabry
7 Sdr. Noonan: EP
8 Sdr. Pompe: glucogenosis tipo II o deficiència de maltasa àcida
9
10 Exploració física
11 ECG a MCH A la MCH el 75-95% dels ECG són anormals. WPW associat a MCH Milking DA associat a MCH.
12 ECG
13 ECG
14 Ecocardiograma Gruix > 30 mm: risc de MS Gradient dinàmic: risc IC Volum AE: > 34 ml/m2. risc de FA i IC Eco d exercici: detectat gradient dinàmic. Ecocontrast: apicals (10% no es diagnosticarien) ETE: membrana subaòrtica, patologia mitral primària, ablació OH o miectomia quirúrgica
15
16 Miocardiopatia hipertròfica apical. No obstructiva
17 Miocardiopatia hipertròfica migventricular
18 Miocardiopatia hipertròfica obstructiva
19 Obstrucció TSVE: IC Gradient màxim 30 mm Hg: obstructiva basal o provocable (Valsalva o exercici) Gradient màxim 50 mm Hg i símptomes no controlats amb fàrmacs: ablació septal o miectomia
20 Insuficiència mitral per SAM: IC Jet posterolateral, mig-telesistòlic, si anterior sospitar patologia íntrinseca de la mitral
21 Disfunció diastòlica: IC
22 Disfunció diastòlica Ús clínic PTDVE > 16mmHg PCP > 12 mmhg
23 Holter en MCH Al diagnòstic per detectar TV. Si tenen palpitacions Detectar TVNS cada 1-2 anys Detectar FA
24 RMN cardíaca
25 Classe IB: RMN cardíaca Si ecocardiograma deficient per diagnosticar o valorar gruix, distribució de la hipertròfia o anatomia de la mitral Classe IIaB: fibrosi Classe IIaC MCH apical o aneurismes apicals Amiloidosi Classe IIbC Pre-ablació septal o miectomia
26 RMN
27 Prova d esforç Valorar CF Valorar risc de MS: TV o descens > 20 mm Hg de la TA Valorar gradient dinàmic en pacients amb < de 50 mm Hg basal
28 Disautonomia Hipotensió amb l exercici (no augmenta > 20 mm Hg o disminueix) i bradicàrdia Per obstruccció TSVE i vasodilatació de l exercici: mal pronòstic
29 Isquèmia miocàrdica Hipertròfia: mismatch oferta-demanda Trajectes intramiocàrdics de les arterioles Coronariopatia
30 Descartar coronariopatia Dolor toràcic i risc baix de cardiopatia isquèmica. Alt VPN. Si + pot ser per coronariopatia, per microvascular o per HVE severa
31 Descartar coronariopatia Dolor toràcic i risc alt-moderat de cardiopatia isquèmica. Cal ser invasiu No es vol ser invasiu
32 < 35 anys
33 Indications for ICDs in HCM. *SCD risk modifiers include established risk factors and emerging risk modifiers (Section ). Writing Committee Members et al. Circulation. 2011;124:e783-e831 Copyright American Heart Association, Inc. All rights reserved.
34 Risc de mort sobtada Antecedents personals de TVS, MS: 10% de risc anual de repetir. Antecedents familiars de MS: pares, tiets, cosins. Síncope en < de 6 mesos (recent) no si > de 5 anys. >30 mm de gruix: en joves amb tabic aprox de 30 mm alt risc, igual que en adults de > 30 mm
35 Risc de mort sobtada TVNS ( 3 batecs) al Holter o prova d esforç i sobre tot en < de 30 anys No augment de la TA o descens de > 20 mm Hg. Cal veure si és per augment de gradient dinàmic i llavors caldria tècniques invasives.
36 Risc de mort sobtada
37 Risc de mort sobtada
38
39 Tractament farmacològic Asimptomàtic. Exercici aeròbic lleu. IIa Bbloq? IIb Simptomàtic ( díspnea o angina) Bbloq, Verapamil Disopiramida al hospital (arítmies i QT) Diltiazem
40 Tractament farmacològic Classe III: Asimptomàtic: no diurètic i vasodilatadors Simptomàtic amb gradient dinàmic: Nifedipí. Digoxina Disopiramida sobre tot sola en FA. Dopamina, DBT
41 Tractament invasiu Classe I: CF III- IV o síncope + Gradient 50 mm Hg basal/provocat + >16 mm septe basal Classe IIa: Miectomia Classe IIb: ablació septal.
42 Ecocardiograma d exercici
43 Tractament invasiu Classe III No si el pacient es controla amb fàrmacs No PTS mitral si la IM és per SAM i es pot fer miectomia o ablació septal. No ablació septal - Altres necessitats de cirurgia cardíaca (cardiopatia isquèmica, ruptura de cordes mitral...) - Edat < 21 anys, i no s aconsella en < 40 anys - > 30 mm de septe
44 Ablació septal. Hospital Clínic
45 Ablació septal
46 Complicacions Miectomía Ablación septal Ablación septal Hospital Clínic Mortalidad 1% 2% 0.06% Complicaciones no fatales 2% 3% 26% BAV permanente 2% 10-20% 20% TV durante el ingreso 5% 0.03% Muerte súbita y TV en seguimiento % 3-10% Revisando DAI
47 Miectomia quirúrgica
48 Esport i miocardiopatia hipertròfica Apunts Med Esport. 2017;52: Vol. 52 Núm.193. Contraindicacions cardiològiques per a la pràctica esportiva Gonzalo Grazioli a, Daniel Brotons b, Fernando Pifarré b, Maria Sanz de la Garza a, Sílvia Montserrat a, Bárbara Vidal a, Carles Miñarro c, Ramón Pi d, Georgia Sarquella-Brugada e, Josep Antoni Gutiérrez b, Josep Brugada a, Marta Sitges a
49 Esport i miocardiopatia hipertròfica Grup Alteració Groc Vermell Ventricle esquerre Hipertròfia SIV o PPD mm SIV o PPD > 15 mm o diagnòstic de miocardiopatia hipertròfica Esport VERD GROC VERMELL Recreatives tots els Moderat estàtic, 60-75% FC Estàtica de baixa intensitat < màxima intensitat o Borg 6. 60% FC màxima o Borg 5. Competitiu tots els Contraindicat, excepte alguns casos esports Mitchell IA. Contraindicada Apunts Med Esport. 2017;52: Vol. 52 Núm.193 Contraindicacions cardiològiques per a la pràctica esportiva Gonzalo Grazioli a, Daniel Brotons b, Fernando Pifarré b, Maria Sanz de la Garza a, Sílvia Montserrat a, Bárbara Vidal a, Carles Miñarro c, Ramón Pi d, Georgia Sarquella-Brugada e, Josep Antoni Gutiérrez b, Josep Brugada a, Marta Sitges
50 PREDICT AF HTA anys, més de 3 anys Esportistes anys, més de 4 hores, més de 5 anys. predictaf@gmail.com
51 Moltes gràcies
Síncope, una causa? Irene Buera Surribas 6 de maig de Vall d'hebron Hospital General Unitat d'arítmies
Síncope, una causa? Irene Buera Surribas 6 de maig de 2013 Vall d'hebron Hospital General Unitat d'arítmies Història clínica Home de 62 anys. Sense hàbits tòxics. HTA, DLP i DM tipus 2. Història cardiològica
Más detallesIndicacions i valoració del ECG, Holter, Prova d esforç i Ecocardiografia. Ramon Fitó Morató, Jaume Illa Gay Unitat de Cardiologia, HGG
Indicacions i valoració del ECG, Holter, Prova d esforç i Ecocardiografia Ramon Fitó Morató, Jaume Illa Gay Unitat de Cardiologia, HGG Valor predictiu del ECG per isquèmia 30 al 50 % dels pacients amb
Más detallesARÍTMIES VENTRICULARS AMBULATÒRIES
TRACTAMENT DE LES TAQUICÀRDIES VENTRICULARS ARÍTMIES VENTRICULARS AMBULATÒRIES Victor Bazan Hospital del Mar. Parc de Salut Mar. Barcelona. SOCIETAT CATALANA DE CARDIOLOGIA Barcelona, 7 de Febrer de 2011
Más detallesA propòsit d un cas. Ruper Oliveró Soldevila Resident de 3r any de Cardiologia Hospital del Mar
A propòsit d un cas Ruper Oliveró Soldevila Resident de 3r any de Cardiologia Hospital del Mar Anamnesi Home de 50 anys Fa esport regularment (Pàdel) Antecedents Cardiològics: Síndrome de preexcitació
Más detallesMUERTE SÚBITA EN MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA NUEVAS GUIAS ESC Pablo Ramos Ardanaz Unidad de Arritmias. Servicio de Cardiología Hospital del Mar
MUERTE SÚBITA EN MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA NUEVAS GUIAS ESC 2014 Pablo Ramos Ardanaz Unidad de Arritmias. Servicio de Cardiología Hospital del Mar 2003 MUERTE SÚBITA La MCH es la primera causa de muerte
Más detallesMIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA. Virginia Ruiz Pizarro R2 Cardiología HCSC
MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA Virginia Ruiz Pizarro R2 Cardiología HCSC Aspectos generales Diagnóstico: clínica, pruebas de imagen, test genéticos Manejo: tto médico, tto invasivo, muerte súbita, estilo
Más detallesChi-Hion Li. Servei de Cardiologia Hospital de la Santa Creu I Sant Pau
Chi-Hion Li Servei de Cardiologia Hospital de la Santa Creu I Sant Pau Home de 51 anys que acut a urgències per dispnea Antecedents personals: Fumador de 2paq/d fins fa 1 mes Enolisme lleu HTA ben controlat
Más detallesCas clínic. Ecocardiografia d esforç en valvulopaties. 8 d abril de 2013
Cas clínic. Ecocardiografia d esforç en valvulopaties 8 d abril de 2013 Pacient de 72 anys, sense al lèrgies medicamentoses. Vida activa. - Exfumador desde fa 20anys. - Dislipemia en tractament mèdic.
Más detallesClasificación y Definición Actual de las Miocardiopatías. Módulo Miocardiopatías SCOB 2003 Dr. A. J. Pasca
Clasificación y Definición Actual de las Miocardiopatías Módulo Miocardiopatías SCOB 2003 Dr. A. J. Pasca Enfermedad de las proteínas contráctiles del sarcómero Thierfelder, Cell 1994 INCIDENCIA 0.2%
Más detallesACTIVITAT FISICA I RISC CARDIOVASCULAR. Vanessa Martinez Garcia Servei de Cardiologia, Althaia
ACTIVITAT FISICA I RISC CARDIOVASCULAR Vanessa Martinez Garcia Servei de Cardiologia, Althaia BENEFICIS DE L EXERCICI FISIC Activitat fisica: canvis corporals beneficiosos per a la prevenció i tractament
Más detallesActualització en Ecocardiografia en valvulopaties: ecocardiografia d esforç i monitorització no invasiva
Actualització en Ecocardiografia en valvulopaties: ecocardiografia d esforç i monitorització no invasiva Dra. Elena Ferrer Sistach Servei de Cardiologia. Hospital Germans Trias i Pujol 8 d Abril 2013 INTRODUCCIÓ
Más detallesEvidència de l eficàcia de les revisions prèvies a la competició. Gonzalo Grazioli, MD
Evidència de l eficàcia de les revisions prèvies a la competició. Gonzalo Grazioli, MD Evidence in PPS 5 W s pre-participation screening What? Why? - Evidence When? How? Where? Who? Tengo seis honestos
Más detallesHIPERTRÒFIA VENTRICULAR ESQUERRA COM DIAGNOSTICAR-LA I TRACTAR-LA
HIPERTRÒFIA VENTRICULAR ESQUERRA COM DIAGNOSTICAR-LA I TRACTAR-LA Dr. Carlos Pardo Fonfría Dr. Ramón Barbera Reus Dr. Josep Cañellas Isern (Grup ABBEL) Berga, 3 i 4 de març 2006. Objectius Importància
Más detallesEstratificación de riesgo y prevención de Muerte Súbita en la Miocardiopatía Hipertrófica
Estratificación de riesgo y prevención de Muerte Súbita en la Miocardiopatía Hipertrófica Dr Luis Salvador Ramos Servicio de Cardiología Hospital de Mérida Epidemiología 1:500. Causa más frecuente de MS
Más detallesModulo de Cardiología 2010 MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA
Modulo de Cardiología 2010 MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA Miocardiopatia Hipertrofica La miocardiopatia hipertrofica es la mas comun de las enfermedades Geneticas Cardiovasculares, Es causada por una multitud
Más detallesMIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA
Modulo de Cardiología 2010 MIOCARDIOPATÍA HIPERTRÓFICA www.cardioriva.wordpress.com Miocardiopatia Hipertrofica La miocardiopatia hipertrofica es la mas comun de las enfermedades Geneticas Cardiovasculares,
Más detallesCurso de Educación Continua en Electrocardiología. Muerte súbita cardiaca y desfibrilador automático implantable
Curso de Educación Continua en Electrocardiología Muerte súbita cardiaca y desfibrilador automático implantable Epidemiología de la muerte súbita Espectro del problema 50% de la mortalidad cardioascular
Más detallesGENERALIDADES. Diagnóstico: Anamnesis y exploración Severidad ECG
GENERALIDADES Diagnóstico: Anamnesis y exploración Severidad ECG Radiografía de tórax Eco-Doppler Repercusión funcional Prueba de esfuerzo Estudios isotópicos: cálculo de FE durante el ejercicio VEST:
Más detallesCAS CLÍNIC. Jordi Lozano Torres Resident de Cardiologia Hospital Universitari de la Vall d Hebron
CAS CLÍNIC Jordi Lozano Torres Resident de Cardiologia Hospital Universitari de la Vall d Hebron Home de 40 anys No antecedents mèdics d interés 04.06.2014 Exercici físic moderat (carrera 10km) Mort sobtada
Más detallesPresentació pràctica
Proposta d algoritme per al SCASEST Presentació pràctica Drs. Miquel Sánchez i Ernest Bragulat Secció d Urgències Medicina. Àrea d Urgències Hospital Clínic de Barcelona ANGINA REFRACTÀRIA RIA ANGINA RECURRENT
Más detallesCómo funciona una Unidad de Insuficiencia Cardiaca?
2 Curso de Aspectos Prácticos en Cardiología Clínica Cómo funciona una Unidad de Insuficiencia Cardiaca? Dr. Ramón Bover Unidad de Insuficiencia Cardiaca Servicio de Cardiología Insuficiencia Cardiaca
Más detallesIMPORTÀNCIA DE LA REVISIÓ MÈDICO-ESPORTIVA. Dra. Silvia Treviño BQ
IMPORTÀNCIA DE LA REVISIÓ MÈDICO-ESPORTIVA Dra. Silvia Treviño BQ Salut @doctoratrevi www.doctoratrevi.blogspot.com OBJECTIU DEL RECONEIXEMENT MÈDICO-ESPORTIU Valoració de l estat de salut general. Valoració
Más detallesCom prevenir i tractar la disfunció ventricular esquerra en pacients amb estimulació cardíaca permanent
Com prevenir i tractar la disfunció ventricular esquerra en pacients amb estimulació cardíaca permanent Jordi Pérez Rodon Unitat d Arítmies. Servei de Cardiologia. Hospital Universitari Vall d Hebrón Universitat
Más detallesMuerte súbita cardiaca: Cómo detectarla y prevenirla?
Muerte súbita cardiaca: Cómo detectarla y prevenirla? Dr. Gerardo Pozas Garza Instituto de Cardiología y Medicina Vascular TECSALUD 11 septiembre 2015 Epidemiología de la muerte súbita Espectro del problema
Más detallesGabriel Vázquez Oliva Corporació de Salut del Maresme i La Selva 16 de novembre 2012 Girona
Gabriel Vázquez Oliva Corporació de Salut del Maresme i La Selva 16 de novembre 2012 Girona En la població general és del 2-4%. En homes de 40-60 anys és del 5-10% La mortalitat arriba al 1-1.5% anual
Más detallesCUESTIONARIO REFACIN QCVC 2do. Paquete
CUESTIONARIO REFACIN QCVC 2do. Paquete 1- El nivel de BNP o de NT-BNP en pacientes con insuficiencia cardíaca: a) Tiene valor diagnostico b) Tiene valor pronostico c) Depende unicamente de la funcion renal
Más detallesCaso Clínico. Datos Personales Paciente.-Fem. Edad.-83 años. Sexo.- Femenino. Peso.-75 kg. Factores de Riesgo CV HTA
Año2010 Servicio de Cardiología Hospital Bernardino Rivadavia Caso Clínico Datos Personales Paciente.-Fem. Edad.-83 años. Sexo.- Femenino. Peso.-75 kg. Factores de Riesgo CV HTA Antecedentes Cardiovasculares
Más detallesRHC en pacientes con: enfermedad valvular y enfermedad pulmonar. Programas domiciliarios y de entrenamiento físico.
Curso de Postgrado en Rehabilitación Cardiaca RHC- Instituto Nacional de Cardiología Ignacio Chávez Departamento de RHC en pacientes con: enfermedad valvular y enfermedad pulmonar. Programas domiciliarios
Más detallesTratamiento de las arritmias ventriculares. Dr. Hugo Verdejo P.
Tratamiento de las arritmias ventriculares Dr. Hugo Verdejo P. Generalidades Extrasistolía ventricular TVNS TVS Manejo de arritmias específicas Torsión de puntas Síndromes genéticos de arritmia ventricular
Más detalles2. L equip mèdic. Ramon Brugada. Cardiòleg, Hospital Josep Trueta Girona. Degà i Professor Titular, Facultat de Medicina, Universitat de Girona.
2 1. Càrdia Un centre de medicina cardiovascular que promou la prevenció, la diagnosi i el tractament personalitzat mitjançant les tecnologies més avançades. 3 2. L equip mèdic Jaume Aboal Cardiòleg, Hospital
Más detallesMANEJO DE ARRITMIAS EN INSUFICIENCIA CARDIACA. Dra María Ocampo Barcia Medico Adjunto Cardiología Hospital de Merida
MANEJO DE ARRITMIAS EN INSUFICIENCIA CARDIACA Dra María Ocampo Barcia Medico Adjunto Cardiología Hospital de Merida INTRODUCCIÓN Las arritmias ventriculares y auriculares son muy frecuentes en los pacientes
Más detallesRevisión a la Guía de Práctica Clínica en Miocardiopatía Hipertrófica ESC 2014. 3 Febrero 2015
Revisión a la Guía de Práctica Clínica en Miocardiopatía Hipertrófica ESC 2014 3 Febrero 2015 132 recomendaciones: 0 36 (27%) 96 (73%) Aspectos más relevantes Diagnóstico Estudio genético Manejo de la
Más detalles16/11/11 ENFERMEDADES DEL MIOCARDIO, ASOCIADAS A DISFUNCIÓN CARDÍACA.
ENFERMEDADES DEL MIOCARDIO, ASOCIADAS A DISFUNCIÓN CARDÍACA. 1 MIOCARDIOPATIAS CLASIFICACION (WHO/ISFC) DILATADA HIPERTROFICA RESTRICTIVA ARRITMOGENICA DEL Ventrículo Derecho NO CLASIFICADA 2 FRECUENTES
Más detallesProtocolo de Seguimiento en Sucesivas
Protocolo de Seguimiento en Sucesivas se trata de un protocolo de diagnóstico y ni de tratamiento. Priorizamos el enfoque del paciente según la cardiopatía mas significativa. El ALTA a pacientes en las
Más detallesSERVICIO DE CARDIOLOGÍA (INSTITUT CLÍNIC DEL TÓRAX) HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA
SERVICIO DE CARDIOLOGÍA (INSTITUT CLÍNIC DEL TÓRAX) Director y coordinador: DR. J. BRUGADA, Director del Institut Clínic del Tórax Director científico: DR. X. BOSCH, Resposable de la Unidad Coronaria,
Más detallesInsuficiencia Cardiaca con Fracción n de Eyección n Preservada. Gonzalo de la Morena Hospital Universitario Virgen de la Arrixaca Murcia
Insuficiencia Cardiaca con Fracción n de Eyección n Preservada Gonzalo de la Morena Hospital Universitario Virgen de la Arrixaca Murcia Definición Insuficiencia Cardiaca con Fracción de Eyección Preservada
Más detallesS hereta el càncer de mama?
S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el
Más detallesIndicaciones principales y utilidad de la Imagencardiaca y vascular por Resonancia Magnética
Indicaciones principales y utilidad de la Imagencardiaca y vascular por Resonancia Magnética Dra. Mónica Alcántara Razo Médico Radiólogo Instituto Nacional de Cardiología Ignacio Chávez Corazón morfológico
Más detallesEl electrocardiograma:
El electrocardiograma: aplicación en la consulta de Atención Primaria. 1. El paciente con disnea Pedro Conthe Medicina Interna Hospital General Universitario Gregorio Marañón Universidad Complutense Madrid
Más detallesA PROPÒSIT D UN CAS...
SESSIÓ CLÍNICA TAVI A CATALUNYA A PROPÒSIT D UN CAS... Dra. Fuentes Castillo Servei de Cardiologia. Àrea de Malalties del Cor Hospital Universitari de Bellvitge IDIBELL Antecedents Home de 72 anys: Ex-tabaquisme
Más detallesPATOLOGIA RESPIRATORIA Y CARDIOVASCULAR
PATOLOGIA RESPIRATORIA Y CARDIOVASCULAR PLAN TEMATICO 1) INSUFICIENCIA RESPIRATORIA MÓDULO RESPIRATORIO y concepto - Manifestaciones clínicas - Composición del gas alveolar - Ventilación - Perfusión pulmonar
Más detallesMillora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga 2014
Millora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga 2014 1. DISLIPÈMIA. Càlcul del risc coronari (CRC) REGICOR + HTA. Control dels pacients amb HTA i malaltia CV. Mesura del risc coronari (CRC Regicor): Indicació
Más detallesAuditorio del Edificio Docente, Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona
Lugar: Auditorio del Edificio Docente, Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona Organiza: Grupo de Trabajo de Cardiopatías Familiares, Sección de Cardiología Clínica, Sociedad Española de Cardiología Comité
Más detallesDisfunción cardiaca producida por lesiones o alteraciones funcionales de una o varias válvulas, dando lugar a un flujo anómalo a su través.
Cuidados de Enfermería en valvulopatías E.U Rosa Contreras y E. Jofré R ENFERMEDADES DE LAS VÁLVULAS DEL CORAZON Definición: Disfunción cardiaca producida por lesiones o alteraciones funcionales de una
Más detallesIAM EN MALALTIA MULTIVÀS TRACTAR-HO TOT O NO AGUT O DIFERIT DE LA TEORIA A LA VIDA REAL
IAM EN MALALTIA MULTIVÀS TRACTAR-HO TOT O NO AGUT O DIFERIT DE LA TEORIA A LA VIDA REAL Toni Soriano Colomé Hospital Universitari Vall d Hebrón 8/5/2017 Home de 39 anys que ingressa per IAMEST Killip I
Más detallesHTA i exercici. Isabel Comerma Nefrologia Fundació Althaia Manresa Abril 2010
HTA i exercici Isabel Comerma Nefrologia Fundació Althaia Manresa Abril 2010 Guió Resposta TA a l exercici Normal Exagerada Valor predictor Esportistes hipertensos Teràpia esportiva per hipertensos Resposta
Más detallesTaula Rodona QUAN DEMANAR UN ESTUDI ELECTROFISIOLÒGIC
Taula Rodona QUAN DEMANAR UN ESTUDI ELECTROFISIOLÒGIC Utilitat de l estudi electrofisiològic d inducció en la valoració del pacient amb síncope i/o sospita de taquiarítmies ventriculars Jose M Guerra Hospital
Más detallesALTERACIONES ELECTROCARDIOGÁFICAS PROTOCOLO DE ECG ANORMAL
ALTERACIONES ELECTROCARDIOGÁFICAS PROTOCOLO DE ECG ANORMAL Este protocolo aplica a los individuos que presentan alguna anomalía en el ECG no conocida y estudiada previamente (nuevo hallazgo ECG) que están
Más detallesDilatada. Restrictiva. Hipertrofica. Displasia arritmogenica del ventirculo derecho. Sin clasificar. Miocardiopatias
MIOCARDIOPATIAS Definicion Trastornos del miocardio en el que el músculo cardíaco es estructural y funcionalmente anormal. Y esto ocurre en ausencia de enfermedad coronaria, hipertensión, enfermedad valvular
Más detallesROL DEL ECO EN LA FASE CRONICA
ROL DEL ECO EN LA FASE CRONICA EL ECO en la etapa crónica DIAGNOSTICO CONTROL EVOLUTIVO EVALUACION DE LA FUNCION SISTOLICA Y DIASTOLICA CONTROL DE LAS COMPLICACIONES IM 1 Predicción de no viabilidad Dimensiones
Más detallesMANEJO DE LAS COMPLICACIONES EN EL INFARTO AGUDO DE MIOCARDIO EN UTI DR. RAMIRO ARTURO CHOQUETICLLA H. INTENSIVISTA
MANEJO DE LAS COMPLICACIONES EN EL INFARTO AGUDO DE MIOCARDIO EN UTI DR. RAMIRO ARTURO CHOQUETICLLA H. INTENSIVISTA XXXII Jornadas SOLACI, Santa Cruz de la Sierra, Bolivia, 11 Región Cono Sur, Abril, 2017
Más detallesINSUFICIENCIA MITRAL CRÓNICA
INSUFICIENCIA MITRAL CRÓNICA 1 GENERALIDADES La identificación del mecanismo de la regurgitación mitral es esencial ya que el pronóstico, la terapia médica y la potencial necesidad de intervención quirúrgica
Más detalles27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014
27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014 Pedro Armario Area Atenció Integrada Risc Vascular Servei
Más detallesArritmias y Manejo Actual Recomendaciones para el Médico General. Dr. Rodulfo Oyarzun Instituto Nacional del Torax 2017
Arritmias y Manejo Actual Recomendaciones para el Médico General Dr. Rodulfo Oyarzun Instituto Nacional del Torax 2017 Avances en el Tratamiento de Las Arritmias 1970- Estudio electrofisiológico de WPW
Más detallesARÍTMIES A L ATENCIL RIA. Anna Ruiz Comellas Metgessa de família ABS Sant Joan de Vilatorrada
ARÍTMIES A L ATENCIL ATENCIÓ PRIMÀRIA RIA Anna Ruiz Comellas Metgessa de família ABS Sant Joan de Vilatorrada ARÍTMIES CARDÍAQUES a l ATENCIÓ PRIMÀRIA - Problema freqüent. - Gran variabilitat de presentació
Más detallesAlteraciones ECG sugestivas de trastornos eléctricos o arrítmicos primarios
Alteraciones ECG sugestivas de trastornos eléctricos o arrítmicos primarios zigormadaria@hotmail.com @zigormm ESC 2010 Seattle 2013 Refined 2015 Int Cr 2017 B: 23,5 % N: 34 % B: 6,1 % N: 9,6 % Falsos positivos
Más detallesESTENOSIS MITRAL. ECOCARDIOGRAMA Leve Moderada Severa Grad medio (mmhg) < > 10 PSAP (mmhg) < > 50 Area (cm 2 ) 1, ,5 < 1
ESTES MITRAL 1 GENERALIDADES El orificio mitral normal mide 4-5 cm 2.y se precisan reducciones inferiores a 2.5 cm 2 para que provoque repercusión fisiopatológica. Hay tres grados de Estenosis : ECOCARDIOGRAMA
Más detallesEnfoque Clínico de las arritmias Ventriculares
Enfoque Clínico de las arritmias Ventriculares Jorge Enrique Velásquez Velez Medico Internista - Cardiólogo - Electrofisiólogo Universidad CES - CES Cardiología jevelasquez79@gmail.com Caso Clinico Parola
Más detallesESTENOSIS AÓRTICA. Dra. Dafne Viliani
ESTENOSIS AÓRTICA Dra. Dafne Viliani Prevalencia y etiología. Historia clínica y exploración física. Diagnóstico ecocardiográfico y problemas asociados. Pronostico Tratamiento. Manejo de la Eao severa
Más detallesCARDIOMIOPATIA HIPERTROFICA ESTADO DEL ARTE
CARDIOMIOPATIA HIPERTROFICA ESTADO DEL ARTE ANTONIO CARLOS MIRANDA HOYOS INTERNISTA- CARDIOLOGO - ELECTROFISIOLOGO JEFE DE UNIDAD DE ARRITMIAS Y ESTIMULACION CARDIACA CLINICA SAN RAFAEL-PEREIRA UNIDAD
Más detallesVarón de 80 años que ingresa por hemorragia digestiva. -HTA - EPOC moderado - Insuficiencia renal crónica (creatinina 2 mg/dl)
Elche 2 de Marzo 2007 Varón de 80 años que ingresa por hemorragia digestiva. -HTA - EPOC moderado - Insuficiencia renal crónica (creatinina 2 mg/dl) Soplo holosistólico 3/6 irradiado a carótidas Ausencia
Más detallesEl miocardio hipertrófico: valoración con RM de las formas atípicas o seudotumorales de las miocardipatías hipertróficas.
El miocardio hipertrófico: valoración con RM de las formas atípicas o seudotumorales de las miocardipatías hipertróficas. Poster no.: S-0080 Congreso: SERAM 2012 Tipo del póster: Presentación Electrónica
Más detallesInsuficiència cardíaca en Diàlisi Peritoneal: La nostra experiència
Insuficiència cardíaca en Diàlisi Peritoneal: La nostra experiència Josep Teixidó Planas Maribel Troya Saborido Servei de Nefrologia Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Antecedents Fa 8-10 a: Revisió
Más detalles- Anticoagulación oral. - Anatomía del corazón. Formación Científicoacadémica. - Métodos Diagnósticos: Cardiología
Modulo Área Secciones Temáticas Temas Duración hs Hospital - Anticoagulación oral - Estrategias de abordaje del paciente cardíaco. - Anatomía del corazón Modulo Básico (Desarrollo al inicio de cada año
Más detalles2. - Sobre la siguiente imagen ventricular izquierda, qué frase considera falsa?
1. - Paciente femenina de 72 años con antecedentes de MH de predominio basal con gradiente dinámico, tratada mediante betabloqueantes y con marcapasos definitivo, estando en una situación basal de NYHA
Más detallesEstenosis aortica Insuficiencia mitral
Estenosis aortica Insuficiencia mitral Estenosis aortica La esclerosis de la válvula aórtica se define como el engrosamiento y la calcificación de la válvula aórtica sin un gradiente significativo (definido
Más detallesCardiopatías en la mujer
Cardiopatías en la mujer Cardiopatía isquémica, hay diferencias en el diagnóstico y el tratamiento? 2 2 S e p t i e m b r e 2 0 1 6 V Curso de Aspectos Prácticos en Cardiología Clínica Carmen Olmos Blanco
Más detallesRiesgo de Muerte Súbita en el Deportista
Riesgo de Muerte Súbita en el Deportista Dr. Alejandro Cuesta Holgado PhD Serv. de Arritmias, Instituto de Cardiología Infantil MUCAM Serv. de Cardiología, Hosp. de Clínicas, Fac. de Medicina UDELAR arritmia@yahoo.com
Más detallesMIOCARDIOPATIES: ACTUALITZACIÓ I CONTROVÈRSIES IMATGE I ALTRES EINES DIAGNÒSTIQUES. José F Rodríguez Palomares MD, PhD, FESC
MIOCARDIOPATIES: ACTUALITZACIÓ I CONTROVÈRSIES IMATGE I ALTRES EINES DIAGNÒSTIQUES José F Rodríguez Palomares MD, PhD, FESC OBJETIVO CLÍNICO Riesgo de muerte súbita Tratamiento en sanos MANEJO MF: SCREENING
Más detallesMonitorización electrocardiográfica en pacientes con síncope y arritmias
Monitorización electrocardiográfica en pacientes con síncope y arritmias Dr. Gerardo Pozas Garza Instituto de Cardiología y Medicina Vascular TECSalud 4 agosto 2017 Tres indicaciones para la monitorización.
Más detallesPRUEBA DE ESFUERZO. Vale para algo en la era de la imagen y el intervencionismo? INSTITUTO CARDIOVASCULAR
PRUEBA DE ESFUERZO Vale para algo en la era de la imagen y el intervencionismo? INSTITUTO CARDIOVASCULAR LA PRUEBA DE ESFUERZO SIGUE SIENDO UNA DE LAS EXPLORACIONES COMPLEMENTARIAS DE MAYOR UTILIDAD Por
Más detallesESTENOSIS AÓRTICA LO QUE HAY QUE SABER. DAVID VIVAS, MD, PhD
ESTENOSIS AÓRTICA LO QUE HAY QUE SABER DAVID VIVAS, MD, PhD PREGUNTAS 1. Es muy frecuente? 2. Es una enfermedad de viejos? 3. Cuándo la sospecho? 4. Cómo es la confirmación diagnóstica? 5. Qué tratamientos
Más detallesMarina Roca Monsó Març 2015
Marina Roca Monsó Març 2015 Malaltia cardiovascular principal causa de mort a nivell espanyol 2012 Colesterol important factor risc cardiovascular (FRCV) Prevalença 24% hipercolesterolèmia 18% Esterol:
Más detallesCómo titulo los fármacos que aumentan la supervivencia en la Insuficiencia Cardiaca con fracción de eyección deprimida?
Cómo titulo los fármacos que aumentan la supervivencia en la Insuficiencia Cardiaca con fracción de eyección deprimida? Marta Cobo Marcos Servicio de Cardiología Puerta de Hierro Unidad Insuficiencia Cardiaca
Más detallesEXERCICI EN INSUFICIÈNCIA CARDIACA BASES FISIOPATOLÒGIQUES I VALORACIÓ FUNCIONAL
EXERCICI EN INSUFICIÈNCIA CARDIACA BASES FISIOPATOLÒGIQUES I VALORACIÓ FUNCIONAL Jornada: No t aturis, mou-te Societat Catalana de Medicina de l Esport Societat CatalanoBalear de Fisioteràpia Barcelona
Más detallesEstudio BEAUTI f UL. Dr. Luis Rodríguez Padial Servicio de Cardiología. Toledo. Fox K et al. Lancet Sep 6;372(9641):
Estudio BEAUTI f UL Reducción n de la morbi-mortalidad mortalidad con Ivabradina Dr. Luis Rodríguez Padial Servicio de Cardiología Hospital «Virgen de la Salud» Toledo Fox K et al. Lancet. 2008 Sep 6;372(9641):807-16.
Más detallesTALLER SEMIOLOGÍA marzo 2011
Devolución n de la evaluación n diagnóstica (participaron 131) TALLER SEMIOLOGÍA marzo 2011 EVALUACIÓN N DIAGNÓSTICA: DEVOLUCIÓN HIPERTENSIÓN CARDIOMIOPATÍAS AS INSUFICIENCIA CARDÍACA ACA 2. Bronquitis
Más detallesBUSCANDO EL ORIGEN DEL SINCOPE. Marta Sanz Sanz Médico de Familia C.S. Las Águilas
BUSCANDO EL ORIGEN DEL SINCOPE Marta Sanz Sanz Médico de Familia C.S. Las Águilas CASO CLÍNICO Mujer 76 años sin FRCV En los últimos meses ha presentado varios cuadros sincopales, en situaciones diversas,
Más detallesREVISIÓN SÍNDROME DE TAKOTSUBO. Carlos Palanco Vázquez 1 de marzo de 2016
REVISIÓN SÍNDROME DE TAKOTSUBO Carlos Palanco Vázquez 1 de marzo de 2016 NOMENCLATURA Síndrome de balonización apical, miocardiopatía por estrés, disfunción miocárdica reversible, miocardiopatía de Takotsubo
Más detallesUnidades de insuficiencia cardiaca como herramienta de mejora. Dr.Pau Llàcer
Unidades de insuficiencia cardiaca como herramienta de mejora Dr.Pau Llàcer Magnitud del problema La insuficiencia cardiaca (IC) constituye un problema de salud pública 1,2 La principal causa de ingresos
Más detallesCómo decidir lo mejor para mi paciente con Fibrilación Auricular?
Cómo decidir lo mejor para mi paciente con Fibrilación Auricular? CONTROL DE LA FRECUENCIA Y NADA MÁS A QUIÉN Y CÓMO? Felipe Atienza Servicio de Cardiología Contenido 1. Dimensión del problema 2. Evidencias
Más detallesCRITERIOS DE USO APROPIADO EN ECOCARDIOGRAFÍA TRANSTORÁCICA. Dra. Ana Testa Fernández
CRITERIOS DE USO EN ECOCARDIOGRAFÍA TRANSTORÁCICA Dra. Ana Testa Fernández Se conderan 5 escenarios para el poble uso de la ecocardiografía: 1.Para el diagnóstico inicial 2.Para guiar el tratamiento o
Más detallesLA INCONTINÈNCIA D ORINA EN LA DONA. EPIDEMIOLOGIA I DIAGNÒSTIC
Rev R Acad Med Catalunya, 2017; 131135 LA INCONTINÈNCIA D ORINA EN LA DONA EPIDEMIOLOGIA I DIAGNÒSTIC * Consultor sènior ICGON, cap de la Unitat d Uroginecologia Hospital Clínic Prof Associat d Obstetrícia
Más detallesTV y prevención de muerte súbita: aspectos novedosos Óscar Alcalde Unidad de arritmias Servicio de Cardiología Hospital del Mar
TV y prevención de muerte súbita: aspectos novedosos 2006-2015 Óscar Alcalde Unidad de arritmias Servicio de Cardiología Hospital del Mar 2006-2015 sí, pero no Casi 9 años para una nuevas guías de TV
Más detallesTAQUICARDIA VENTRICULAR y CARDIOPATÍA ESTRUCTURAL. Uxua Idiazabal Ayesa J. Ramón Carmona Salinas
TAQUICARDIA VENTRICULAR y CARDIOPATÍA ESTRUCTURAL Uxua Idiazabal Ayesa J. Ramón Carmona Salinas ANTECEDENTES PERSONALES Varón de 57 años. HTA En seguimiento por Estenosis aórtica bicúspide id leve. 2009
Más detallesUN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA
UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA CÀNCER DE MAMA: LA PREVENCIÓ ÉS ESSENCIAL El 19 d'octubre el dia internacional contra la malaltia, que suposa la primera
Más detallesSERVICIO DE CARDIOLOGIA (INSTITUT CLÍNIC DEL TÓRAX) HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA
SERVICIO DE CARDIOLOGIA (INSTITUT CLÍNIC DEL TÓRAX) HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA Director y coordinador: DR. J. BRUGADA, Director del Institut Clínic del Tórax Barcelona, del 1 al 5 de octubre de 2007
Más detallesCUÁNDO REALIZAR SPECT CARDIACO? Dra. Pilar Zuazola S de Cardiología. Hospital General Universitario de Elda
CUÁNDO REALIZAR SPECT CARDIACO? Dra. Pilar Zuazola S de Cardiología. Hospital General Universitario de Elda ÍNDICE Introducción Isquemia miocárdica Función cardiaca Viabilidad Enfermedad coronaria aguda
Más detallesLES CARDIOPATIES CRÒNIQUES EN EL PACIENT ANCIÀ MANEIG DE LA FIBRIL.LACIÓ AURICULAR I LES ARITMIES
LES CARDIOPATIES CRÒNIQUES EN EL PACIENT ANCIÀ MANEIG DE LA FIBRIL.LACIÓ AURICULAR I LES ARITMIES Dra. Sara Darnés Metge adjunt de Cardiologia Hospital de Figueres Prevalència i especificitats de la Fibril.lació
Más detallesTabla 1: Definición actual de la insuficiencia cardiaca. Tabla 2: Estadios de la insuficiencia cardiaca
Tabla 1: Definición actual de la insuficiencia cardiaca 1. Presencia de síntomas clínicos de IC en reposo o ejericio. 2. Evidencia objetiva de disfunción ventricular (generalmente mediante ecocardiografía)
Más detallesCARDIOPATIA CHAGASICA
CARDIOPATIA CHAGASICA Dr. Pablo Marcelo Alvarenga Posadas- Misiones pmalvarenga@hotmail.com No hay mal que dure 100 años.... Rodolfo Viotti, Carlos Vigliano y Alejandro Armenti - Hospital Eva Perón. Buenos
Más detallesInsuficiència Cardíaca Crònica Paper del metge de família
Insuficiència Cardíaca Crònica Paper del metge de família Joan Cabratosa i Pla ABS Olot. ICS El control de la malaltia cardiovascular crònica 16 de novembre de 2012 Cardiòleg C. Externes Servei de M. Interna
Más detallesActualització en ecocardiografia: ecocardiografia d'esforç i monitorització no invasiva a la insuficiència cardiaca
Actualització en ecocardiografia: ecocardiografia d'esforç i monitorització no invasiva a la insuficiència cardiaca Dra. Bàrbara Vidal i Hagemeijer Secció d Imatge Cardíaca no Invasiva Institut del Tòrax
Más detallesTÉCNICAS DE EXPLORACIÓN COMPLEMENTARIA: ECOCARDIOGRAMA, ECG DE HOLTER, ESTUDIOS ISOTÓPICOS, RNM Maite Doñate Rodríguez
Técnicas de exploración complementaria 1 TÉCNICAS DE EXPLORACIÓN COMPLEMENTARIA: ECOCARDIOGRAMA, ECG DE HOLTER, ESTUDIOS ISOTÓPICOS, RNM Maite Doñate Rodríguez EXPLORACIONES COMPLEMENTARIAS Son necesarias
Más detallesCómo selecciono el Dispositivo ideal para cada Paciente?
Cómo selecciono el Dispositivo ideal para cada Paciente? Dr. Fernando A. Vidal Bett Unidad de Arritmia, Electrofisiología y Marcapasos www.ritmocor.com ..Para poder responder ésta pregunta adecuadamente
Más detallesResultados del Estudio OFRECE. Prevalencia de Fibrilación Auricular. Dr. Juan José Gómez Doblas H. Clínico U. Virgen de la Victoria (Málaga)
Prevalencia de Fibrilación Auricular Dr. Juan José Gómez Doblas H. Clínico U. Virgen de la Victoria (Málaga) Estudio OFRECE: Prevalencia de Fibrilación Auricular Diagrama de flujos de participación Estudio
Más detallesANTIAGREGACION EN SICA LUCIO TORRES VILLACORTA MEDICO RESIDENTE
ANTIAGREGACION EN SICA LUCIO TORRES VILLACORTA MEDICO RESIDENTE CONTENIDO CASO CLINICO EXAMENES AUXILIARES MARCO TEORICO DIAGNOSTICO MANEJO CONCLUSIONES CASO CLINICO CASO CLINICO FILIACION - Nombre : DDA
Más detallesUNIDAD TEMATICA Insuficiencia Cardiaca
Programa de formación continua en cardiología. Sociedad de Cardiología de Misiones- FAC. UNIDAD TEMATICA Insuficiencia Cardiaca Insuficiencia Cardiaca Diastólica (Aislada, primaria o genuina) Dr. Pablo
Más detallesNovetats en fibril lació auricular.
Novetats en fibril lació auricular. Ablació de la fibril lació auricular. Indicacions, resultats en el món real, complicacions. Potser ha arribat l hora de la generalització? Dr. Julio Martí Almor Secció
Más detallesAnalizando la Muerte Súbita en la Cardiopatía Isquémica
Analizando la Muerte Súbita en la Cardiopatía Isquémica Dr. Manlio F. Márquez Murillo Coordinador de la Alianza Sociedad Interamericana de Cardiología Correo-e: manlio.marquez@gmail.com Mito #1: La Muerte
Más detalles