LES PROTEÏNES TEMA 4

Documentos relacionados
Elslípids. Característiques generals

Aminoácidos Pi Primera Parte

Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria

FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals

TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC

UNIDAD 5. AMINOÁCIDOS Y PROTEÍNAS

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,

BIOQUÍMICA GENERAL. MSc. Dania Martín

Enllaços intermoleculars

CaF 2 H 2 O. NaCl N 2. SiO 2. Substàncies iòniques. Substàncies covalents moleculars. Substàncies covalents atòmiques. substàncies metàl liques

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

PROTEÍNAS Y AMINOÁCIDOS

TEMA 5. LAS PROTEÍNAS.

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

LES PROTEÏNES 1er Batxillerat

LES PROTEÏNES TEMA 4

LOS COMPONENTES QUÍMICOS DE LA CÉLULA ELS COMPONENTS QUÍMICS DE LA CÈL LULA

Programa de Acceso Inclusivo, Equidad y Permanencia PAIEP U. de Santiago. Biología. Proteínas.

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 2: La composició química de la matèria viva. Els bioelements.

LES PROTEÏNES 1er Batxillerat

La matèria: com es presenta

IES SIVERA FONT. Departament de Física i Química ELEMENTS I COMPOSTOS METALLS I NO METALLS EL SISTEMA PERIÒDIC

SEMANA 29 AMINOACIDOS Y PÉPTIDOS Elaborado por: Lic. Fernando Andrade

Biologia 2n Batxillerat. Biologia. 2n Batxillerat

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES

TEMA 4: LAS PROTEÍNAS

METABOLISME. Concepte de metabolisme. 2n Batxillerat

FACULTAD DE QUÍMICA DEPARTAMENTO DE BIOQUÍMICA. CURSO DE BIOQUÍMICA (CLAVE 1508) Licenciaturas de QFB y QA

FACULTAD DE QUÍMICA DEPARTAMENTO DE BIOQUÍMICA. CURSO DE BIOQUÍMICA (CLAVE 1508) Licenciaturas de QFB y QA

CLASIFICACION POR LA CADENA LATERAL POR SU REQUERIMIENTO POR SU POLARIDAD. Esenciales No esenciales CADENA LATERAL CON GRUPO

ELS ELEMENTS QUÍMICS. IES Jaume Salvador i Pedrol Departament de Física i Química

Tema 9 del vostre llibre pàg. 183

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL

Proteínas y su Papel Biológico

Aminoácidos y Proteínas. Bioquímica Kinesiología UNLaM 2016

EL PENSAMENT CRÍTIC i L ESTUDI DE L EVOLUCIÓ

CLASIFICACION POR LA CADENA LATERAL POR SU REQUERIMIENTO POR SU POLARIDAD. Esenciales No esenciales CADENA LATERAL CON GRUPO

La disposició Lo D és independent de l activitat òptica. Per això, un L aa pot ser levogir o dextrogir i passa el mateix amb la configuració D.

Aminoàcids (aa) Grup amino. Grup àcid. C α C més proper al grup àcid

ELS GLÚCIDS 1. Característiques. Els monosacàrids. Els disacàrids. Els polisacàrids.

AMINOÁCIDOS 3B EXPLIQUE EL COMPORTAMIENTO DEL ACIDO ASPARTICO A UNA SOLUCION CON PH DE 8

Aminoácidos y Proteínas Tema 6 Licenciatura en Enfermería.

ELS ENZIMS. TEMA 1 - part 2

LA DUPLICACIÓ DEL DNA i LA BIOSÍNTESI DE PROTEÏNES 1er Batxillerat

Reaccions redox i metabolisme cel lular

Aminoácidos, péptidos y proteinas

U.1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR

Introducció als elements químics. Sessió 1

BIOQUÍMICA. Metabolisme


8.3. Reaccions àcid-base

Els lípids amb àcids grassos o saponificables

Característiques generals

Característiques. Els enzims. Classificació

Control de Física y Química de 4º E.S.O

ENZIMS. Variació de la velocitat de reacció segons la concentració de substrat

LES PROTEÏNES TEMA 4

TEMA 4: LAS PROTEÍNAS

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

A III-1 Expliqueu amb paraules el significat dels següents símbols i feu un dibuix representatiu.

Area Química Biológica Curso: Bioquímica. Tema 6: PROTEINAS. Dra. Silvia M. Varas

Ciències bàsiques II: Química (20333) PEM

TEMA 2 LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES

FACULTAD DE QUÍMICA DEPARTAMENTO DE BIOQUÍMICA. CURSO DE BIOQUÍMICA (CLAVE 1508) Licenciaturas de QFB y QA

Els lípids 2. Característiques i funcions. Els àcids grassos. Lípids saponificables. Lípids insaponificables.

PROTEINAS AMINOÁCIDOS

PROTEINAS CITOESQUELETO AMINOACIDOS

Departament de Física i Química

TEMA 1 EL METABOLISME CEL LULAR I ELS ENZIMS

Los polímeros naturales están presentes en sustancias como la celulosa, el caucho natural y la seda, pero su mayor relevancia está al interior de

ESTRUCTURES CARACTERÍSTIQUES

3. La matèria i els elements. La matèria: Àtoms i molècules. L'àtom. Els elements. La taula periòdica.

TEMA 2.- PROTEÍNAS. AMINOÁCIDOS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina

Tema 3 La geosfera. Minerals i roques. 1r d ESO, Biologia i Geologia Santillana, Sèrie Observa

PROTEINAS AMINOÁCIDOS FUNCIONES DE LOS AMINOÁCIDOS

Variació periòdica de les propietats dels elements

INTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA

AMINOACIDOS Y PEPTIDOS. SEMANA 29 Licda. Lilian Judith Guzmán Melgar

Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?...

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Biomoléculas PROTEÍNAS

Tema 2: Els éssers vius

AMINOACIDOS Y PEPTIDOS. SEMANA 29 Licda. Lilian Judith Guzmán Melgar

Las proteínas están constituidas por la unión de sustancias químicas denominadas aminoácidos. Son estos la unidad estructural de las proteínas.

Unitat 1: El manteniment de la vida

Biomoléculas. Se clasifican básicamente en 4 grandes grupos: Hidratos de carbono Proteínas Lípidos Ácidos nucleicos

AMINOÁCIDOS y proteínas

Química Criteris específics de correcció Model 2

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?

Transcripción:

LES PROTEÏNES TEMA 4

1. Composició de les proteïnes Biomolècules formades per: Carboni Hidrogen Oxigen Nitrogen Sovint poden contenir altres elemens: Sofre, Fòsfor, Coure, Magnesi,..

1. Composició de les proteïnes Són fonamentals per la seva abundància (50 % en pes sec) Són molt importants per la seva varietat de funcions: (estructural, enzimàtica, reguladora,...) Són molècules grans formades per la unió lineal o polimerització d unitats anomenades: AMINOÀCIDS

1.1 Estructura dels Aminoàcids Els aminoàcids primaris són compostos orgànics de baix pes molecular formats per: Un àtom de C central (Cα) (aminoàcids de tipus α) Un grup carboxil o àcid (-COOH) Un grup amino (-NH 2 ) Un àtom d H. Un radical variable (R) en funció del qual Distingim 20 tipus d aminoàcids

1.1 Estructura dels Aminoàcids Hi ha 20 aminoàcids diferents formant part de les proteïnes. Les cèl lules animals NO són capaces de sintetitzar els vint tipus d'aminoàcids. Els que NO poden sintetitzar s'anomenen aminoàcids essencials i han de ser ingerits en la dieta.

1.1 Estructura dels Aminoàcids Els éssers humans tenim 8 aminoàcids essencials Isoleucina Lisina Fenilalanina Triptòfan Leucina Metionina Treonina Valina

1.2.1 Propietats físiques dels aminoàcids Sòlids, cristal lins, solubles en aigua, punt de fusió elevat. Tots, menys la glicina, tenen al menys un Cα asimètric: a causa d'això els aminoàcids presenten activitat òptica, i per tant hi ha: aminoàcids dextrogirs (+) Desvien la llum a la dreta aminoàcids levogirs (-) Desvien la llum a l esquerra

1.2.1 Propietats físiques dels aminoàcids Els aminoàcids també poden presentar 2 esteroisomers o isomers espacials diferents: Isomer D: grup -NH2 a la dreta Isomer L: grup -NH2 a l esquerra Només les formes L formen part de les proteïnes

1.2.2 Propietats químiques dels aminoàcids En dissolució aquosa els aminoàcids mostren un comportament amfòter: poden ionitzar-se i, segons el ph del medi, actuar com un àcid o com una base (cedint o captant protons del medi) El grup àcid o carboxil allibera protons al medi El grup bàsic o amino capta protons del medi

1.2.2 Propietats químiques dels aminoàcids En medi àcid (molts H + ) El grup carboxil capta els protons Deixa de comportarse com a àcid -COO - + H + -COOH En medi bàsic (pocs H + ) El grup amino allibera protons Deixa de comportarse com a àcid -NH 3 -NH 2 + H +

1.2.2 Propietats químiques dels aminoàcids Els aminoàcids mantenen constant el ph del medi Els aminoàcids tenen doncs un efecte tampó o amortidor El punt isoelèctric d'un aminoàcid és el valor de ph en el qual la molècula presenta una càrrega elèctrica neta igual a 0

1.2.2 Propietats químiques dels aminoàcids En un medi bàsic (amb pocs H+) El grup àcid allibera H+ i es queda -COO- El grup bàsic es queda en forma -NH 2 La quantitat de H+ del medi augmenta i passa a ser un medi neutre L aminoàcid es quedarà carregat negativament

1.2.2 Propietats químiques dels aminoàcids En un medi acid (amb molts H+) El grup àcid capta H+ i es queda COOH El grup bàsic es queda en forma NH 3 + La quantitat de H+ del medi disminueix i passa a ser un medi neutre. L aminoàcid es quedarà carregat positivament.

1.3 Classificació dels aminoàcids Segons el radical R que s enllaça al carboni α aminoàcids és poden classificar en: els No polars o hidrofòbics (R = cadena hidrocarbonada) Polars sense càrrega (R = cadena amb radicals que formen ponts d hidrogen amb H 2 O) Polars amb càrrega negativa o àcids (R presenta grup àcid COOH) Polars amb càrrega positiva o bàsics (R presenta un grup bàsic NH 2 )

1.3 Classificació dels aminoàcids Aminoàcids NO polars o HIDROFÒBICS R = cadena hidrocarbonada (són neutres i insolubles en H 2 O)

1.3 Classificació dels aminoàcids Aminoàcids polars sense càrrega R = és una cadena hidrocarbonada curta amb grups funcionals (grups hidroxil, sulfhidril, amida) Formen enllaços d hidrogen amb l aigua, són més solubles en aigua que els anteriors.

1.3 Classificació dels aminoàcids

1.3 Classificació dels aminoàcids El radical R presenta un grup acid (-COOH) Quan el ph del medi és neutre o bàsic estan carregats negativament

1.3 Classificació dels aminoàcids Grups R polars amb càrrega positiva o bàsics El radical R presenta un grup basic (-NH2) Quan el ph del medi és neutre o àcid estan carregats positivament.

2. L Enllaç Peptídic Els enllaços químics entre aminoàcids s anomenen enllaços peptídics i les cadenes que formen s anomenen pèptids. Segons el número d aminoàcids de la cadena peptídica tindrem: Dipèptid: dos aminoàcids. Tripèptid: tres aminoàcids. Oligopèptid: menys de 10 aminoàcids. Polipèptid: entre 11 i 100 aminoàcids. Proteïna: més de 100 aminoàcids.

2. L Enllaç Peptídic L'enllaç peptídic és: Un enllaç covalent Entre el grup carboxil COOH del primer aminoàcid i el grup amino NH2 del següent Es desprèn una molècula d aigua És un enllaç tipus amida

2. L Enllaç Peptídic Independentment de la longitud de la cadena peptídica sempre hi haurà un grup NH2 que no ha reaccionat (extrem amino) i un grup COOH que tampoc ha reaccionat (extrem carboxil)

2. L Enllaç Peptídic L enllaç peptídic té un comportament similar a un doble enllaç, és a dir, no permet el gir. Al no presentar llibertat de gir, l'enllaç peptídic presenta una certa rigidesa que immobilitza en un pla els àtoms que el formen.

2. L Enllaç Peptídic Una cadena peptídica està formada per una sèrie de plans separats pels grups -CH-R Només els enllaços simples dels àtoms Cα-N i Cα-C presenten llibertat de gir. Al girar, gira tot el pla. Aquesta característica és determinant en el plegament tridimensional de les cadenes peptídiques.