DESCRIPTOR D ASSIGNATURA Any acadèmic

Transcripción

1 UIB U n i v e r s i t a t d e l e s I l l e s B a l e a r s Màster en Formació del Professorat DESCRIPTOR D ASSIGNATURA Any acadèmic Fitxa tècnica Assignatura Nom de l assignatura: Metodologia i recursos en el procés d ensenyament - aprenentatge a l àrea de Geografia i Història Bloc: Específic Codi: Nivell: Postgrau Semestre: Anual Curs: Primer Horari: Veure planificació general del curs Idioma: Català Professorat Nom: Catalina Moner Mora Contacte: linamoner@gmail.com Prerequisits: Els d accés al Màster Nombre de crèdits ECTS: 5 Hores de treball presencial: 34 Hores de treball autònom: 91 Descriptors: Mètodes, recursos, estratègies, pensament social, transposició didàctica, causalitat múltiple, espai, temps, patrimoni, seqüència didàctica. Objectius generals de l assignatura 1.- Analitzar el valor educatiu, les finalitats i els propòsits de l ensenyament de les Ciències Socials en l Educació Secundària 2.- Entendre la importància d ensenyar a aprendre a argumentar i justificar per a la formació del pensament social i per a la formació democràtica dels joves 3.- Analitzar els principals problemes que planteja l aprenentatge de les Ciències Socials en l Educació Secundària Obligatòria 4.- Comprendre i aplicar els diferents mètodes i estratègies didàctiques per a l ensenyament de les Ciències Socials

2 5.- Analitzar els estils i pràctiques d ensenyament, valorar la seva coherència d acord amb la manera de pensar del professorat de Ciències Socials i valorar la seva incidència en l aprenentatge dels alumnes 6.- Dissenyar activitats d ensenyament i aprenentatge en el context d una seqüència didàctica 7.- Conèixer els recursos propis de l àrea i valorar la seva incidència en l aprenentatge dels alumnes Competències de l assignatura Genèriques: 1.- Planificar, desenvolupar i avaluar el procés d ensenyament aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l adquisició de les competències pròpies de l àrea 2.- Cercar, processar i comunicar informació, transformar-la en coneixement i aplicar-la al procés d ensenyament aprenentatge 3.- Concretar el currículum, planificar i aplicar diferents metodologies adaptant-se a la diversitat dels estudiants. 4.- Adquirir estratègies per estimular l esforç de l estudiant i promoure la seva capacitat d aprenentatge 5.- Dominar les destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l aprenentatge i la convivència a l aula Específiques: 1.- Saber transformar el currículum en programes d activitats 2.- Saber adaptar i aplicar la informació en els processos d ensenyament aprenentatge 3.- Adquirir criteris i destreses per a la selecció i/o elaboració de recursos didàctics 4.- Desenvolupar i aplicar metodologies que contemplin la diversitat de l alumnat 5.- Elaborar propostes didàctiques que contemplin respostes educatives als alumnes amb dificultats o diferents ritmes d aprenentatge 6.- Conèixer els processos de interacció i comunicació a l aula, desenvolupar estratègies per fomentar un clima positiu de convivència 7.- Conèixer els recursos educatius propis de la matèria 8.- Relacionar els continguts, mètodes i recursos de la matèria amb altres, per tal de desenvolupar experiències interdisciplinàries Continguts 1.- Els models didàctics Estils d ensenyament del professorat de l àrea i models didàctics d ensenyament i aprenentatge. El coneixement social. Les finalitats de l educació social i la formació del pensament social. 2.- La transposició didàctica La concepció didàctica del professorat en la presa de decisions curriculars La naturalesa del coneixement didàctic. 3.- Orientacions didàctiques per a l ensenyament i aprenentatge del diferents tipus de continguts.

3 Competències que cal desenvolupar en l ensenyament de les Ciències Socials. Els propòsits de l ensenyament : les finalitats i els valors en les Ciències Socials. 4.- Anàlisi de les necessitats formatives El tractament de les especificitats i les dificultats que presenta el seu aprenentatge. 5.- Estratègies metodològiques. Ensenyar Ciències Socials perquè els alumnes aprenguin. Mètodes, estratègies i recursos més idonis per a l ensenyament de les Ciències Socials. 6.- Tipus d activitats: disseny, selecció i seqüenciació. Les habilitats lingüístiques, la causalitat múltiple, la concepció de l espai, el temps històric, la observació, les sortides, les noves tecnologies Organització del treball docent a l aula. El paper del professorat. L alumnat que aprèn Ciències Socials. 8.- La comunicació a l aula. 9.- Anàlisi, elaboració i ús de recursos. (materials, mitjans audiovisuals, TIC, etc) El context com a recurs. La importància del context. Elements per a l observació d una classe de Ciències Socials Espais, equipaments i instal lacions L atenció a la diversitat en la metodologia. Metodologia i pla de treball de l estudiant - El desenvolupament de cada tema partirà de la comunicació d objectius amb la finalitat que aquests puguin ser compartits i assumits o modificats, si es fa necessari. - Es consideraran les idees prèvies dels estudiants, els seus interessos, necessitats i expectatives. - Els temes es treballaran a partir de presentacions i exposicions complementades amb lectures individuals, treball cooperatiu, exposicions a classe i debats. Criteris, instruments d avaluació Per a la qualificació es tindran en compte els aspectes següents: - L assistència a un 65% de les sessions - La participació, la iniciativa i l interés manifest durant les classes presencials - Les lectures i treballs individuals que es proposin - Els treballs en grup que es realitzin - Les exposicions orals - L autoavaluació de l alumne - L entrega del quadern de classe - Un exercici pràctic Per superar l assignatura tots els ítems ha de tenir valoració positiva

4 Material didàctic per al treball autònom i lectures recomanades - AAVV (2006): El retorn dels documents confiscats a Catalunya ANC - AAVV (1992): 17 jocs d estratègia i simulació Ed. Graó col. Instruments n. 9 - BENEJAM P. PAGES J. (cord.) (2003): Guias Praxis para el profesorado ESO Ciencias Sociales. Ed. Praxis Madrid - BIOSCA G., CLAVIJO C. (1993): Cambio y diversidad en el mundo contemporáneo. Textos para la enseñanza de las Ciencias Sociales Ed. Graó - Col lecció BC Biblioteca de Classe Graó Ed. - DEBRAY R. (2000): El civisme explicat a la meva filla Ed. Empúries Biblioteca Universal FREIRE P. (1997): A la sombra de este árbol Ed. El Roure - MAALOUF A. (1998): Les identitats que maten Ed. La Campana - PAGES J. CASES M. (2005): Republicans i republicanes als camps de concentració nazis. Testimonis i recursos didàctics per a l ensenyament secundari. Institut d Educació de l Ajuntament de - VALERO I MARTI G,(1992): Itineraris pel centre històric de Palma Monografies núm. 21 Ajuntament de Palma El material de treball s anirà penjant a l aula virtual i les lectures es proposaran el primer dia de classe Bibliografia bàsica: Bibliografia, recursos i annexos - AAVV (1996): Aprender y ensenyar historia del arte Íber núm. 8 Ed. Graó - BATLLORI R., CASAS M. (2000): El conflicto y la diferenciación. Conceptos clave en la enseñanza de las Ciencias Sociales Ed. Milenio Lleida - BENEJAM P. PAGÉS J. ( coord.) (1997): Enseñar y aprender ciencias sociales, geografia e historia en educación secundaria Ed. Horsori - CASAS M. (coord.) (2005): Ensenyar a parlar i a escriure ciències socials Associació de mestres Rosa Sensat Col lecció Premi de Pedagogia - GIMENO SACRISTAN J., PÉREZ GÓMEZ A. (2002): Comprender y transformar la enseñanza Ed. Morata 10ª ed. Madrid - HERNÁNDEZ CARDONA F. X. (2002): Didáctica de las ciencias sociales, geografia e historia Ed. Graó n JORBA J., GÓMEZ I., PRAT A.(ed.) (1998): Parlar i escriure per aprendre. Ús de la llengua en situació d ensenyament aprenentatge des de les àrees curriculars Servei Publicacions UAB - LICERAS RUIZ A. (1997): Dificultades en el aprendizaje de las Ciencias Sociales. Una perspectiva psicodidáctica Grupo editorial Universitario Granada - LICERAS RUIZ A. (2000): Tratamiento de las dificultades de aprendizaje en Ciencias Sociales Grupo Editorial Universitario Granada - SOUTO GONZÁLEZ X. M. (1999): Didáctica de la Geografia. Problemas sociales y conocimiento del medio Ed. del Serbal

5 - TREPAT C., COMES P. (2000): El tiempo y el espacio en la didàctica de las ciencias sociales col. MIE núm. 133 Ed. Graó - TRIBÓ TRAVERIA G. (2005): Enseñar a pensar históricamente Los archivos y las fuentes documentales en la enseñanza de la historia Ed. Horsori - VALLS R., LÓPEZ A. (ed.) (2002): La dimensión europea e intercultural en la enseñanza de las ciencias sociales Ed. Síntesis Madrid Bibliografia recomanada - AAVV (2005): Enseñar Ciencias Sociales en una sociedad multicultural. Una mirada desde el Mediterráneo Universidad de Almeria - AAVV (2001): Enseñar historia: Notas para una didàctica renovadora Junta de Extremadura Mérida - AAVV (1996): Aprender y ensenyar historia del arte Revista Iber núm. 8 Ed. Graó - AAVV (1995): Cinema i filosofia Ed. La Magrana - AAVV (2002): Las ciencias sociales: concepciones y procedimientos Ed. Graó - ALBET A., BENEJAM P. (2000): Una geografia humana renovada: lugares y regiones en un mundo global Ed. Vicens Vives - AMBRÒS A., BREU R. (2008): Cinema i educació Ed. Graó - AVILA R. (2001): Historia del arte, enseñanza y profesores Sevilla Díada - AVILA R., ALCAZAR CR., DIEZ C. (eds.) (2008): Didáctica de las Ciencias Sociales, Currículo Escolar y Formación del Profesorado. La didàctica de las Ciencias Sociales en los nuevos planes de estudio. Jaén - AVILA R., LÓPEZ R., FERNÁNDEZ E. (eds.) (2007): Las competencias profesionales para la enseñanza aprendizaje de las Ciencias Sociales ante el reto europeo y la globalización Bilbao - AVILA R., BORGHI B., MATOZZI I. (coord.) (2009): La educación de la ciudadanía europea y la formación del profesorado. Un proyecto educativo para la estrategia de Lisboa Pàtron Ed. Bologna - BALLESTER VALLORI A. (1999): La didàctica de la geografia Aprenentatge significatiu i recursos didàctics de les Illes Balears Ed. Documenta Balear Palma - BALLESTEROS E., FERNÁNDEZ CR., MOLINA J.A., MORENO P. (coord.) (2003): El patrimonio y la didàctica de las ciencias sociales Universidad de Castilla la Mancha Cuenca - BARDAVIO A., GONZÁLEZ P. (2003): Objetos en el tiempo. Las fuentes materiales en la enseñanza de la historia Horsori - BATLLORI R., GÓMEZ E., OLLER M., PAGÉS J. (eds.) (2004): De la teoria a l aula. Formació de professorat i ensenyament de les Ciències Socials Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials Universitat Autònoma de - BOURDIEU P. (1999): Meditaciones Pascalianas Ed. Anagrama CASAMAYOR G. (cord.) 1998: Cómo dar respuesta a los confictos. La disciplina en la enseñanza secundaria Ed. Graó col. Biblioteca de aula n CARRETERO M., VOSS J.F. (2004): Aprender y pensar la historia Amorrotu Buenos Aires - DELVAL J. (1986): Crecer y pensar. La construcción del conocimiento en la escuela Ed. Laia

6 - DIEZ DE ULZURRUM PAUSAS A., MASEGOSA LABAD A. (1996): La dinàmica de grups en l acció tutorial. Activitats per fer a l aula Ed. Graó col. Biblioteca de Guix n ESCOFET ANNA (1996): Conocimiento y poder. Hacia un anàlisis sociologico de la escuela ICE Horsori - ESTEPA J., FRIERA FL., PIÑEIRO R. (ed.) (2001): Identidades y territorios. Un reto para la didàctica de las Ciencias Sociales Asociacion Universitaria de Profesores de Didáctica de Ciencias Sociales Oviedo - ESTEPA J., DE LA CALLE M., SANCHEZ M. (ed.) (2002): Nuevos horizontes en la formación del profesorado de Ciencias Sociales Palencia FIEN J. (1992): Geografia, sociedad y vida cotidiana Documents d Anàlisi Geogràfica num. 21, pàg GALTUNG J. (1998): Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Afrontando los efectos visibles y invisibles de la guerra y la violencia Bakeaz Bilbao - HUGUET I COMELLES T. (2006): Aprendre junts a l aula. Una proposta inclusiva Ed. Graó Biblioteca de Guix n LLUCH I DUBON F. D. (1997): Geografia de las Islas Baleares Lleonart Muntaner Ed. Palma - MARTINEZ BONAFÉ A.(cord) (1999): Viure la democràcia a l escola. Eines per intervenir a l aula i al centre Ed. Graó Biblioteca de Guix n MARTINEZ BONAFE J. (cord) (2003): Ciutadania, poder i educació Ed. Graó col. Biblioteca de Guix n MUNNÉ M. MAC-CRAGH P. (2006): Els 10 principis de la cultura de mediació Ed. Graó - MONEREO C. (cord.) (2001): Ser estratégico y autónomo aprendiendo Ed. Graó - NOGUEROL A. (1989): Técniques d aprenentatge i estudi. Aprendre a l escola Ed. Graó col. Guix n PAGÉS J., ESTEPA J., TRAVÉ G. (ed.) (2000): Modelos, contenidos y experiencias en la formación del profesorado de Ciencias Sociales Universidad de Huelva - PEREZ X. (1996): Les fonts en les ciències socials. Instruments pera l estudi de les societats Ed. Graó col. Biblioteca de Guix n PICORNELL CL., SEGUI J.Mª (1989): Geografia Humana de las Islas Baleares Ed. Oikos-Tau - PRATS J. (ed.) (2002): La secundària a examen Proa - PRAT J.(dir) (2001): Los jóvenes ante el reto europeo Fundació la Caixa - SAVATER F. (2002): El valor de educar Ed. Ariel 16ena edició - SANTACREU J. M. (ed.) (2000): Manual de pràctiques per a la història contemporània d Amèrica Ed. Club Universitario Alacant - TREPAT C. (1999): Procedimientos en historia Ed. Graó - TREPAT C. (2003): Didàctica de la història de l art. Una proposta de formació inicial Lleida Pagès ed. - VILARRASA A., COLOMBO F. (1987): Migjorn exercicis d exploració i representació de l espai Ed. Graó - ZABALA A. (1995): La pràctica educativa. Com ensenyar Col l. Guix n.18 Graó

7 - ZABALA A. (1999): Enfocament globalitzador i pensament complex. Una resposta per a la comprensió i intervenció en la realitat Ed. Graó Biblioteca Guix n. 115 REVISTES - Enseñanza de las Ciencias Sociales. Revista de Investigación ICE /UB - Revista de Ciencias de la Educación - Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales Geografia e Historia Ed. Graó - Conciencia Social. Anuario de didáctica de geografia, historia y otras ciencias sociales Ed. Akal - Clio Rediris