NUTRICIÓ i SALUT. nutricionals. 1. Nutrició i salut 2. Tendències en el consum d aliments 3. Ingestes recomanades i objectius

Transcripción

1 NUTRICIÓ i SALUT 1. Nutrició i salut 2. Tendències en el consum d aliments 3. Ingestes recomanades i objectius nutricionals 4. Guies dietètiques 5. Altres aspectes 6. Consell dietètic Dr. Josep Vaqué Hospital Universitari Vall d Hebron. Facultat de Medicina. UAB Donut: IG = 75

2 1. Nutrició i salut Hi ha una clara relació entre el consum d aliments i la morbiditat i mortalitat de la població La promoció d una alimentació adequada és molt beneficiosa per a la salut de la població En aquests moments en el nostre entorn existeix un notable problema: l epidèmia d excés de pes

3 Terminologia Alimentació. Acte conscient i voluntari d incorporar una sèrie de substàncies anomenades aliments Dieta. Conjunt d aliments ingerits de forma habitual, generalment a diari, per un individu o un grup. Representa el patró que segueix un individu o grup Nutrició. Conjunt de processos (involuntaris) de digestió, absorció, transport, utilització i eliminació de les substàncies contingudes en els aliments

4 Evolució de la dieta occidental CONSUM + aliments d origen animal + productes refinats d alta densitat energètica - aliments d origen vegetal APORT ENERGÈTIC > aport energètic > a partir del greix total, greixos saturats i sucres < a partir d hidrats de carboni complexos (oligo- i poli- sacàrids) i de proteines d origen vegetal

5 Conducta alimentària Predisposició genètica Elecció dels aliments Disponibilitat d aliments Factors socioculturals i familiars Disponibilitat económica Cultura culinària L educació sanitària L estat de salut L estil de vida La producció i manufactura d aliments L agricultura La demografia i economia La publicitat El sistema de distribució i vendes

6 Malaltia cardiovascular Cardiopatia isquèmica Relació amb consum de greix saturat i colesterol de la dieta Més risc si el greix saturat representa més del 10% de l energia Els àcids grassos trans poden incrementar el risc També el consum regular de carn roja Intervé la manca de fruites fresques i vegetals (fibra)? Hipertensió arterial Relació amb l índex de massa corporal Relació dèbil amb el consum de sal

7 Nutrició i Malaltia coronària Mortalitat per Malaltia coronària. Taxes estandarditzades per homes de anys Subministrament de fruites i vegetals (Kg/Persona/Any) Richard Wilkinson, Michael Marmot, eds. Social determinants of health: the solid facts. 2ª edició. WHO 2003, p. 27.

8 Càncer Una dieta rica en fruites i hortalisses s associa a un menor risc de càncer de pulmó, mama, còlon, esòfag, estòmac i pàncreas Un consum elevat de carn vermella augmenta el risc de càncer de còlon, pròstata i pàncreas Els paísos amb major consum de greix per càpita tenen taxes més elevades de càncer de còlon, mama, pròstata i altres L obesitat s associa a càncer d endometri, mama, ovari cèrvix, via biliar, còlon i pròstata L excés calòric promou la carcinogènesi

9 Incidència de Càncer de Mama per dones, anys Nutrició i càncer Yugoslavia Rumania Hong Kong Japó Itàlia Israel Austràlia EEUU Suissa Canadà Alemania França Dinamarca UK Nova Zelanda Suècia Noruega Finlàndia Espanya Polònia Hungria Disponibilitat de greix per càpita (Kcal) Prentice RL et al. J Natl Canc Inst 1988; 80:

10 Nutrició i altres alteracions Sobrepés i obesitat Diabetis Osteoporosi Alteracions del sistema immunitari Anèmies carencials Càries dental

11 Gran expansió de l Obesitat i la Diabetis Obesitat. La prevalença en la població adulta espanyola és del 14,5% (IC 95%: 13,9-15,1%) (Med Clin (Barc). 2003;120: ) L epidèmia de sobrepés i obesitat afecta a tots els segments de la societat Diabetis.- La prevalença de Diabetis a tot el món era del 2,8% el 2000 i s estima que serà del 4,4% el 2030 (Wild S. Diabetes Care. 2004;27: )

12 Complicacions de l Obesitat Gran increment del risc (RR >3) Diabetis (tipus II) Hipertensió arterial Dislipèmia Hipoventilació Dificultat per respirar Apnees del son Litiasi biliar Moderat increment del risc (RR = 2-3) Cardiopatia isquèmica Insuficiència cardíaca Artrosi (genoll) Hiperuricèmia - gota Pre-eclàmpsia Discret augment del risc (RR = 1-2) Càncer digestiu (còlon, recte, bufeta biliar) Altres càncers: (endometri, mama) Ovari poliquístic Lumbàlgies Risc anestèsic Teratogènia Han TS, et al. BMJ. 2006;333:

13 L Obesitat i les seves causes Nutrició inadequada Desequilibri calòric: ingesta de grans quantitats de menjar i/o en racions desproporcionades; elevada proporció de les calories obtingut del consum de greixos Ingesta preferent d aliments d elevat index glucèmic Ambient obesogènic : menjar fora de casa, consum de menjars precuinats i de fast food Estil de vida inadequat i factors socials desfavorables Sedentarisme en el treball i/o en el temps lliure Manca d exercici físic Nivell sòcio-econòmic baix

14 Index glucèmic, IG (1) L IG és un sistema numèric (%) que mesura la capacitat d un hidrat de carboni (glúcid) d augmentar la glucèmia A igual quantitat de glúcids en un aliment, la glucèmia serà diferent segons la naturalesa d aquest aliment. L augment depén de la proporció de glúcids absorbida que es transforma en glucosa, p.e.: Calories en una ració de Calories disponibles en l organisme 100 g de glúcid pur en forma de glucosa després de l absorció IG Xarop de gucosa 400 kcal 400 kcal % Patates fregides 400 kcal 380 kcal 380/400 = 95% Pa blanc 400 kcal 280 kcal 280/400 = 70% Llenties 400 kcal 120 kcal 120/400 = 30%

15 Index glucèmic, IG (2) Un IG baix produeix un augment petit de la glucèmia; un aliment amb un IG alt produeix un increment intens L IG de la glucosa és de 100, això significa que quan arriba a l intesti és absobida de forma completa (100%). L IG de les patates fregides és del 95%, el del sucre blanc 95%, donut 75%, pa blanc 70%, croissant 70%, gelat 60%, tomàquet fregit 45%, sigrons 35%, llenties 30%, taronja fresca 35% Per evitar l increment de pes, i per perdre l, cal elegir de forma preferent glúcids que tinguin un IG baix o molt baix (igual o inferior a 35) Aliments amb un IG baix: cereals complets, fruites Aliments amb un IG molt baix: verdures, llegums Foster-Powell K, Holt S, Brand-Miller JC. International table of glycemic index and glycemic load values: Am J Clin Nutr 2002;76:5-56

16 Diabetis tipus II Factors de risc Dieta rica en greixos (àcids grassos saturats) i pobra en fibra Obesitat amb distribució androide Ingesta calòrica excessiva per a les necessitats metabòliques i l activitat física desenvolupada

17 Altres malalties Osteoporosi La densitat òssia depèn d ingesta de calci Sistema immunitari Disregulació immunitària Anèmies carencials Anèmies prevenibles amb una ingesta adequada de ferro, vit B 12 i folats El 15-25% de la població mundial en pateix Càries dental L afavoreix el consum freqüent de sucre

18 2. Tendències en el consum d aliments a Espanya Mètode: Registre de totes les despeses familiars durant una setmana ( famílies el ; el ; el ) Descens del consum de pa, llegums, patates, pasta i arròs Augment del consum de carns (sobretot de porc i pollastre), peix, llet i formatge

19 Tendències en el consum d aliments a Espanya Pa Patates Vi Llegums Arròs Sucre Ous Xai Oli Pasta Verdures Peix Llet Boví Fruita Carn (total) Formatges Pollastre Porc % Font: Hábitos alimentarios y consumo de alimentos en España. Dieta mediterránea. A: Ll. Serra Majem et al. Nutrición y Salud Pública. Ed. Masson, 1995

20 % de l aport energètic total individual Evolució de l aport energètic dels macronutrients a Espanya Hidrats de carboni Greixos Proteïnes

21 Evolució de l aport energètic dels macronutrients a les llars d Espanya Any Hidrats de Greixos% Proteines% carboni % ,9 46, ,9 45, ,6 45,9 13, ,9 44,9 14, ,4 45,4 14, ,9 44,6 14,5 Expresat en percentatge (%) de l aport energètic total individual. Recomanat: 50-75%, 30-35% i 10-15%

22 Indicador: Ministerio de Sanidad. Indicadores, 2009 Total calories % greixos

23 Indicador: Ministerio de Sanidad. Indicadores 2009 La ingesta total de Glúcids ha de suposar el 55-75% de l energia diària La ingesta total de Greixos ha de suposar el 30-35% de l energia diària Saturats 7-8% Monoinsaturats 15-20% Poliinsaturats 5% La ingesta total de Proteïnes ha de suposar el 10-15% de l energia diària

24 Bons hàbits alimentaris a Catalunya, 2011 La ingesta diària de 5 racions de fruita i/o verdura és un bon hàbit alimentari. L 11,4% de la població general segueix aquesta recomanació (8,7% dels homes i 14,1% de les dones). Entre els menors de 15 anys, el percentatge es redueix a la meitat (6,5%), sense diferències entre sexe. En la població adulta,el percentatge de població que menja diàriament aquestes racions augmenta amb l edat, i en la població de 65 anys i més és del 17,2% en els homes i del 21,1% en les dones. El 73,4% dels menors de 3 a 14 anys tenen bons hàbits alimentaris, és a dir, durant els 7 darrers dies han consumit, com a molt tres vegades: menjar ràpid (pollastre fregit, hamburgueses, pizzes, etc.), begudes ensucrades (refrescos), productes amb sucre (pastes, brioixeria, caramels, etc.) o piscolabis i menjars salats (patates fregides, galetes salades, etc.). Font: Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), 2011

25 Bon hàbit alimentari (5 racions de fruita i/o verdura) en la població general, per grup d edat i sexe. Catalunya, 2011 Enquesta de Salut de Catalunya, 2011 Bon hàbit alimentari en la població general, per classe social i sexe i per nivell d estudis i sexe. Catalunya, 2011

26 3. Ingestes recomanades i objectius nutricionals Ingestes recomanades i Objectius nutricionals Ingestes recomanades: Conjunt de recomanacions per evitar estats carencials que prioritzen uns determinats conceptes nutricionals (ingesta energètica, aports de proteïnes i de vitamines i minerals) Objectius nutricionals / guies dietètiques: Conjunt de recomenacions destinades a prevenir malalties cròniques

27 Ingestes recomanades vs Objectius nutricionals Proporcionar una quantitat suficient de nutrients Individus sans Finalitat Base Prevenció de malalties cròniques Evidències indirectes Quantitat de nutrient/dia Formulació Distribució energètica per grups d aliments Per grups d edat, sexe Expressió Poblacional INGESTA RECOMANADA OBJECTIU NUTRICIONAL

28 Ingestes recomanades Requeriments d un nutrient: quantitat necessària per a prevenir deficiències Nutrients essencials: aquells que no poden ser sintetitzats (aminoàcids essencials, fonts d energia, vitamines, minerals, àcids grasos) Ingesta recomanada: orientació sobre uns aports mitjans vàlids per a tota la població sana Mitjana més dues desviacions estàndar del consum del nutrient en individus sans, i mitjana de la ingesta calòrica

29 Necessitats energètiques diàries Una persona amb un pes estàndar (IMC entre 19 i 25), requereix per l activitat física diària un promig de kcal. Segons l OMS, la dieta de supervivència es considera de 1500 kcal diàries i la de manteniment de 1800 kcal diàries Aport energètic nutricional [promig] Hidrats de carboni: 4 kcal/g Lípids: 9 kcal/g Proteïnes: 4 kcal/g

30 Ingesta recomanada de proteïnes (g/dia) Edat (anys) Homes Dones >

31 Objectius nutricionals Els consells i les recomanacions s expressen com percentatge d energia o de quantitat de nutrients Fan referència a tota la comunitat Es formulen en termes quantitatius Objectius nutricionals FAO/OMS, 2003

32 Objectius nutricionals FAO/OMS (1) Que la ingesta total de glúcids sigui un 55-75% de l energia diària Glúcids complexos: com a mínim el 50% Consum de sucre refinat: inferior a 10% Que la ingesta total de proteïnes suposi un 10-15% de l energia diària Font proteica: d origen animal i vegetal Objectius nutricionals FAO/OMS, 2003

33 Objectius nutricionals FAO/OMS (2) Que la ingesta total de greixos no superi el 30-35% de l energia diària Ingesta mínima : un 15% de l energia diària Que la ingesta màxima de greixos saturats sigui un 10% de l energia diària Poliinsaturats: de 3 a 7% d energia diària Ingesta màxima de colesterol: 300 mg/dia Objectius nutricionals FAO/OMS, 2003

34 Objectius nutricionals FAO/OMS (3) Fruites i hortalisses: 400 grams diaris, com a mínim 30 g diaris de llegums, fruits secs i llavors Limitar el consum de sal a 6 g diaris Objectius nutricionals FAO/OMS, 2003

35 Objectius nutricionals per a la població espanyola (SENC, 2000) Intermedis (2005) Finals (2010) Greixos totals (% energia) 35% 30-35% - Saturats 10% 7-8% - Monoinsaturats 20% 15-20% - Poliinsaturats 5% 5%

36 Pla de salut de Catalunya Objectius generals (1) D aquí a l any 2010 cal: Incrementar el consum poblacional de verdures i hortalisses per sobre de 300 g/dia Incrementar el consum poblacional de fruites per sobre de 400 g/dia Reduir el consum de productes dolços en una quantitat de tres o menys vegades al dia

37 Pla de salut de Catalunya Objectius generals (2) D aquí a l any 2010 cal: Incrementar el consum de fibra en la dieta un 25% Augmentar l aportació de folats un 30% Reduir l aportació de greixos saturats de la dieta per sota del 10% de l energia. Reduir el risc d ingestes deficitàries de vitamines i minerals un 25%

38 Recomanacions de dieta saludable segons la Guia europea sobre prevenció de la malaltia cardiovascular en la pràctica clínica, 2012 Guía europea sobre prevención de la enfermedad cardiovascular en la práctica clínica (versión 2012).The Fifth Joint Task Force of the European Society of Cardiology and Other Societies on Cardiovascular Disease Prevention in Clinical Practice. Rev Esp Cardiol. 2012;65(10):937.e1-e66

39 4. Guies dietètiques Tradueixen els objectius nutricionals a un llenguatge comprensible pel públic Les recomanacions s expressen com aliments, racions o tendències

40 Grups d aliments i nutrients principals GRUP D ALIMENTS Llet i derivats Carn, peix i ous Pa i fècules Olis i greixos Verdures i hortalisses Fruita PRINCIPALS NUTRIENTS Proteïnes; calci Proteïnes Glúcids complexos; fibra Lípids Fibra; vitamines; minerals Glúcids simples; fibra; vitamines; minerals

41 Piràmide dels aliments Guia dietètica desenvolupada el 1991 pel Departament d Agricultura dels EEUU, modificada el 2005, 2008 i 2010 En la base de la piràmide hi ha els aliments que cal consumir més En el vértex de la piràmide, els que cal consumir menys

42 Piràmide dels aliments United States Department of Agriculture Center for Nutrition Policy & Promotion

43 Piràmide dels aliments 2005 ACTIVITAT FÍSICA CEREALS VEGETALS OLIS CARNS I LLEGUMS FRUÏTES LÀCTICS

44 Piràmide dels aliments 2005 L amplada de les bandes dóna una idea de la proporció del nutrient a ingerir en relació a la resta

45 Piràmide dels aliments (1)

46 Piràmide dels aliments (2) Aigua: 1,5-2 litres Greixos Bolleria, dolços Carns greixoses, embotits Carns magres, peix, ous, llegums i fruits secs: 2 racions Consum ocasional Làctics i derivats: 2-4 racions Verdures, fruites i hortalisses: 3-5 racions Oleaginosos: 3-6 racions Consum diari Pa, cereals, cereals integrals, arrós, pasta, patates: 4-6 racions dia

47 Cereals, pa i pasta i fècules 4-6 racions/dia 1 ració conté: g de pa Un plat d'arròs, fideus, macarrons, etc (80 g en cru) Una patata mitjana ( g)

48 Fruites, verdures i hortalisses (1) 1 ració conté: Un plat d amanida Un plat de verdura fresca o congelada 2 pastanagues 2 tomàquets 5 racions al dia

49 Fruites, verdures i hortalisses (2) 5 racions al dia 1 ració conté: Una peça mitjana de fruita (poma, plàtan) 2 ò 3 mandarines 3 ò 4 albercocs Mitja tassa de maduixes o cireres 2 trossos de meló

50 Llet i derivats làctics 1 ració conté: 2-4 racions al dia Una tassa de llet (250 ml) 2 unitats de iogurt g de formatge tipus bola 125 g de mató

51 Carns, peix, ous i llegums 2 racions al dia 1 ració conté: g de carn 150 g de peix 1/4 de pollastre 1/4 de conill 2 ous Un plat de llegums

52 Oli 1 ració conté: Una cullerada sopera d oli ( 10 ml) És preferible utilitzar oli d oliva 3-6 cullerades al dia

53 Nova guia americana EEUU, 2011 U.S. Department of Agriculture and U.S. Department of Health and Human Services. Dietary Guidelines for Americans, th Edition, Washington, DC: U.S. Government Printing Office, December 2010.

54 EEUU, 2011

55 EEUU: Dietary Guidelines 2010 Àcids grassos saturats: haurien de proporcionar menys del 10% de calories Menys del 7%: es redueix més el risc de Malaltia CV Substituir-los per àcids grassos poli- i monosaturats Greixos trans: consumir el mínim possible. Colesterol: menys de 300 mg dia. L efecte és petit comparat amb l evitació dels d acids grassos saturats i trans. Lema d ou: 1 al dia. Reduir la ingesta de calories a partir de greixos sòlids i sucres afegits (SoFAS). Actualment proporcionen el 35% de les calories i aporten pocs nutrients. Només el 5-15% de les calories a partir de SoFAS podrien acomodar-se dins una dieta saludable Limitar el consum de productes de gra refinat, especialment els que contenen greixos sòlids, sucres afegits i sodi. Els productes de gra refinat enriquits proveeixen d algunes vitamines i minerals, però no proporcionen fibra com els grans complets. Cal substituir els productes de gra refinat pels de gra complet.

56 5. Altres aspectes Carn magra Dieta mediterrània Fibra dietètica Aliments funcionals Begudes ensucrades Noves proteïnes Legislació recent Regla d or

57 Carn magra Es aquella que conté menys del 10% de matèria grassa, com per exemple la de pollastre, conill, gall dindi i vedella. La que conté més del 10% cal considera-la carn grassa, com per exemple la de xai, porc i ànec. De tota manera cal tenir en compte la peça de l animal, per exemple, algunes parts del porc com el llom i el pernil, o la llengua i el cor de tots els animals, cal considerar-les carn magra.

58 Dieta mediterrània Els treballs inicials d Ancel Keys van donar a conèixer la longevitat i bona salut dels pastors de Creta, que s alimentaven amb una dieta rica en oli d oliva, peix, fruita i hortalisses (1970) També es va descriure aquesta associació en poblacions de la riba nord del Mediterrani i en les seves illes. Ha estat la dieta habitual de Grècia, Itàlia, França i Espanya S han descrit múltiples efectes beneficiosos (gran varietat, però és discutible; el principal efecte es la reducció de la cardiopatia coronària) Característica nutricional distintiva: Elevada proporció d àcids grassos monoinsaturats (procedent bàsicament d oli d oliva), que en èpoques passades arribava fins el 33% del total de calories Keys A (ed.). Coronary heart disease in seven countries. Circulation. 1970;41:1-211.

59 Components de la dieta mediterrània Són el següents: 1) Aliments rics en glúcids procedents de cereals (pa, pasta, arrós) 2) Llegums: llenties, mongetes, pèsols, sigrons, faves 3) Hortalisses: verdures i altres productes horticoles 4) Fruites (consum estacional variable, dependent de la disponibilitat) 5) Peix (fresc o en conserva) i altres aliments d origen mari 6) Productes làctics: principalment els conservats (formatge, yogur) de llet de cabra i ovella 7) Carns: d aus, cabra i ovella, porc en el nord i oest (tant fresc com en conserva) 8) Olis d origen vegetal: principalment d oliva, però també de llavors, p.e., de sèsam 9) Fuits secs: ametlles, pinyons, avellanes, nous, pistatxos,... Alemany M. Concepto de dieta mediterránea: un grupo de alimentos saludables, una dieta o una panacea publicitaria?. Med Clín (Barc). 2009

60 META-ANÀLISI: Adherència a la Dieta Mediterrània i Mortalitat (two point increase in the adherence score) Mortalitat per totes les causes Mortalitat per malalties cardiovasculars Sofi F, Cesari F, Abbate R, Gensini GF, Casini A. Adherence to Mediterranean diet and health status: meta-analysis. analysis. BMJ 2008;337:a1344 Mortalitat per càncer The total adherence scores varied from a minimum of 0 points indicating low adherence, to a maximum of 7-9 points reflecting high adherence to a Mediterranean diet.

61 Fibra dietètica Composició Constituida per polisacàrids no-amilacis: cel lulosa, hemicel lulosa i midó resistent (no solubles en aigua), pectines, inulina i gomes (solubles) La fibra insoluble reté poca aigua i s infla poc; promou el peristaltisme La fibra soluble capta molta aigua; pot disminuir i enlentir l absorció de glúcids i greixos Efectes Modula l absorció intestinal de glúcids i greixos Regularitza la motilitat intestinal Augmenta la sacietat Quantitat diària recomanada i fonts Es recomana un consum diari de g, però en els adults aquesta quantitat pot ser superior, fins a g/d Les principals fonts són els cereals integrals (pa integral o complet, arrós integral, pasta integral, cereals de l esmorzar,...) i els llegums (mongetes, pesols, llenties, soja,...). També, les verdures (carxofes, espinaques, mongeta verda,...) i la fruita (poma, pera, cítrics, maduixes, codony,...)

62 Aliments funcionals Son aliments preparats per a determinades funcions específiques, a més a més de les característiques nutricionals pròpies. Per això, se ls hi afegeixen components biològicament actius com fibra alimentària, vitamines, minerals, antioxidants, etc. Son aliments d ús diari i no complements dietètics. P.e.: cereals fortificats per esmorzar, llet i derivats làctics desnatats, barretes energètiques, begudes isotòniques, etc. Els aliments funcionals que contenen fitosterols (esterols i estanols de les plantes) son efectius per a la reducció de les concentracions de cldl en un 10%, de mitjana, quan es consumeixen quantitats de 2 g/dia. L efecte hipocolesterolemiant es addicional a l obtingut mitjançant una dieta baixa en greixos i l ús d estatines*. *Guía europea sobre prevención de la enfermedad cardiovascular en la práctica clínica (versión 2012).The Fifth Joint Task Force of the European Society of Cardiology and Other Societies on Cardiovascular Disease Prevention in Clinical Practice. Rev Esp Cardiol. 2012;65(10):937.e1-e66

63 Begudes ensucrades Les begudes refrescants ensucrades son la principal font de sucres i calories afegides a la dieta als EEUU i també en son una font important a Europa. Als EEUU, en els infants i adolescents, aquestes begudes proporcionen un 10-15% de les calories consumides, i en el període els adults en van consumir una mitjana de 151 kcal/dia (72 kg/any). El consum diari d aquestes begudes ha estat associat a sobrepès, obesitat, diabetis i malaltia cardiovascular (MCV)*. El consum regular de begudes ensucrades (2 begudes/dia front 1 al mes) es va associar a un 35% més de risc de MCV en dones, fins i tot després d ajustar per altres hàbits poc saludables de vida i dieta. De tota manera, les begudes amb edulcorants artificials no es van associar a MCV**. *Sugar-sweetened beverage consumption among adults - 18 States, MMWR 2014;63: **Guía europea sobre prevención de la enfermedad cardiovascular en la práctica clínica (versión 2012).The Fifth Joint Task Force of the European Society of Cardiology and Other Societies on Cardiovascular Disease Prevention in Clinical Practice. Rev Esp Cardiol. 2012;65(10):937.e1-e66

64 La ingesta de fructosa (la generació pepsi) L any 1901 William Osler va senyalar que l increment del consum de sucre havia contribuït a augmentar el risc de Gota. La prevalença de gota ha augmentat molt en el darrers 50 anys, de forma simultània a l increment de l obesitat i la diabetis. Una possible explicació és l augment del consum de sucre. Fins el segle 17 el principal endolcidor alimentari era la mel. Després es popularitzà el consum de canya de sucre (sucrosa) en forma de sucre de taula. Al voltant de 1960 va començar a usarse xarop de blat-de-moro, que te un elevat contingut de fructosa: és dolç, estable, soluble i barat. Actualment la fructosa s usa a gran escala per endolcir begudes i pastissos. Estudis en humans i animals han mostrat que l ingestió de fructosa augmenta l àcid úric sèric. El recent gran increment de la Gota als EEUU s ha produit en paral lel al de l ús de la fructosa. SUCROSA o SACAROSA: es un disacàrid: glucosa i fructosa. FRUCTOSA o LEVULOSA: es un monosacàrid; el seu index glucèmic es 32. Pillinger MH, Keenan RT. Update and management of hyperuricemia and gout. Bulletin of NYU Hospital for Joint Diseases. 2008; 66:

65 Noves proteïnes (soja, llevats, bolets): contingut dels 8 aminoàcids essencials (mg/g proteïna), comparativament amb la carn de boví Aminoàcid Carn de bovi Soja Llevats Bolets Isoleucina Leucina Lisina Metionina (+Cistina) Fenilalanina (+Tirosina) Treonina Triptòfan Valina Tenen menys Metionina Lean MEJ. Fox and Cameron Food Science, Nutrition & Health. 7th Ed. London: Hodder Arnold, 2006, pp 165

66 España. Ley 17/2011, de 5 de julio, de seguridad alimentaria y nutrición Artículo 40. Medidas especiales dirigidas al ámbito escolar. 1. Las autoridades educativas competentes promoverán la enseñanza de la nutrición y alimentación en las escuelas infantiles y centros escolares, transmitiendo a los alumnos los conocimientos adecuados, para que éstos alcancen la capacidad de elegir, correctamente, los alimentos, así como las cantidades más adecuadas, que les permitan componer una alimentación sana y equilibrada y ejercer el autocontrol en su alimentación. 6. En las escuelas infantiles y en los centros escolares no se permitirá la venta de alimentos y bebidas con un alto contenido en ácidos grasos saturados, ácidos grasos trans, sal y azúcares. Estos contenidos se establecerán reglamentariamente BOE. Nº 160, Miércoles 6 de julio de 2011

67 Regla d or: 5 al dia i 4 a la setmana 1. Consum de fruita i verdures: 5 vegades al dia 2. Exercici: 20 minuts, 4 dies a la setmana Consell preventiu: Consumir fruita i verdures 5 vegades al dia, diariàment, i fer exercici físic durant 20 minuts al menys 4 dies a la setmana

68 6. Consell preventiu sobre dieta o consell dietètic Grups diana Dones de 25 anys i més Homes de 45 anys i més Pacients amb problemes de salut relacionats amb la dieta Pacients amb desequilibris alimentaris que requereixin modificació Dones embarassades

69 Missatges del consell dietètic Incrementar el consum de: Verdures, hortalisses i fruita Hidrats de carboni de molècula complexa (cereals integrals, llegums, tubercles) Afavorir el consum de: Productes làctics baixos en greixos (<1%) Carn magra (pollastre, conill) i peix Mantenir el consum d oli d oliva

70 Estratègies del consell dietètic Ha d ésser individualitzat i adaptat a la situació socioeconòmica del pacient Cal aprofitar les demandes per problemes d excés de pes, per informar sobre els avantatges d una alimentació equilibrada És possible utilitzar material de suport, com tríptics informatius o fulletons

71 Si us plau, preguntes i dubtes

72 Moltes gràcies per la vostra atenció