PLA DE MILLORA URBANA DEL BARRI D ARRAONA ENTRE ELS CARRERS DE LA PALMA, TENERIFE, FUERTEVENTURA I ARGENTINA - SABADELL -

Transcripción

1

2 PLA DE MILLORA URBANA DEL BARRI D ARRAONA ENTRE ELS CARRERS DE LA PALMA, TENERIFE, FUERTEVENTURA I ARGENTINA - SABADELL - FEBRER 2007 CONTINGUT DEL DOCUMENT DOCUMENTACIÓ ESCRITA 1. MEMÒRIA INFORMATIVA 1.1 Introducció 1.2 Promoció del Pla de Millora Urbana 1.3 Situació i àmbit 1.4 Estructura de la propietat 1.5 Planejament vigent 1.6 Descripció general del territori 1.7 Descripció de la problemàtica urbanística existent i objectius del nou Pla 2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 2.1 Descripció de l ordenació proposada i la seva adequació al planejament. 2.2 Justificació de les alineacions i rasants 3. MEMÒRIA DE L EXECUCIÓ QUE SE N DERIVA 3.1 Gestió. Delimitació dels polígons d actuació 3.2 Obres d urbanització 4. MEMÒRIA SOCIAL 5. ESTUDI ECONÒMIC 6. PLA D ETAPES DOCUMENTACIÓ GRÀFICA 1. PLÀNOLS DE LA INFORMACIÓ URBANÍSTICA I.1 Situació de l àmbit dins el municipi I.2.1 Planejament vigent - Zonificació I.2.2 Planejament vigent - Ordenació edificació I.2.3 Planejament vigent - Cotes de referència I.2.4 Planejament vigent - Seccions I.3 Topogràfic de l estat actual I.4 Estructura de la propietat I.5 Infraestructura i serveis existents 2. PLÀNOLS D ORDENACIÓ O.1 Unitats d edificació i zonificació O.2.1 Perímetres reguladors planta baixa O.2.2 Perímetres reguladors planta pis O.3.1 Perfils reguladors blocs O.3.2 Perfils reguladors blocs PLÀNOLS ANNEX A.1 Fotografies de la maqueta A.2. Ordenació de l espai públic - Planta A.3 Ordenació de l espai públic - Seccions A.4 Ordenació de l espai públic - Fases d urbanització 7. ESTUDI DE MOBILITAT 8. NORMATIVA 9. JUSTIFICACIÓ MEDIAMBIENTAL

3 1. MEMÒRIA INFORMATIVA 1.1 Introducció El present Pla de Millora Urbana te per objecte establir l ordenació del Barri d Arraona entre els carrers de la Palma, Tenerife, Fuerteventura i Argentina, a Sabadell Promoció del Pla de Millora Aquest pla és d iniciativa publica. El promotor és l Institut Català del Sòl, organisme propietari del sòl mitjançant cessió per part de l Ajuntament de Sabadell, segons conveni signat el 12 de febrer de 1995 entre l Ajuntament de Sabadell i els Departaments de Benestar Social i de Política territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya Situació i àmbit Es tracta de dues illes contigües situades al barri d Arraona, a Sabadell, i separades entre elles per el carrer del Brasil. La primera illa limita al nord amb el c/ de Tenerife, a l est amb el c/ de Fueteventura, al sud amb el c/ de l Argentina i a l oest amb el c/ del Brasil. Té una superfície de m2. La segona illa limita al nord amb el c/ de Tenerife, a l est amb el c/ del Brasil, al sud amb el c/ de l Argentina i a l oest amb el c/ de la Palma. Té una superfície de ,50 m2. El carrer del Brasil, té una amplada de 20 metres i constitueix un únic tram de vial que va en la direcció nord -sud des del c/ de Tenerife fins el c/ de l Argentina. Té una superfície de 3.599,50 m2. La superfície total de l àmbit és de , ,5 = m2. Aquestes dues illes i la macro - illa situada a l altre banda del c/ de la Palma formen el sector d habitatges del Grup Arraona el qual, juntament amb el sector dels Merinals, configuren la totalitat del barri, que fins a l actualitat és el barri situat més a Ponent de Sabadell, separat de l autopista A-18 per els terrenys de Can Gambús. Es tracta d un barri molt ben comunicat amb la resta de Sabadell i amb la vialitat bàsica. Per una banda està molt a prop de la Carretera de Sant Quirze del Vallès i de la N-150 a Terrassa i Barcelona, per un altre, el c/ de l Argentina comunica amb la rotonda de Can Feu, la qual distribueix cap al centre de Sabadell i cap a l autopista A-18.

4 1.4. Estructura de la propietat El propietari del sòl, mentre es fa la transformació del barri, és l Institut Català del Sòl, de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya Planejament vigent El Pla General d Ordenació de Sabadell, aprovat en la seva Revisió el desembre de 1993, estableix a l àmbit objecte d aquest Pla de Millora la qualificació de Zona Residencial en conjunts amb espais oberts d ús públic, subzona 2.1b. El Planejament vigent és la Modificació Puntual del Pla Especial de Reforma interior PE-7M,aprovat definitivament per la Comissió d Urbanisme de Barcelona l Abril de Aquest document no modifica la qualificació 2.1. L espai ocupat per el c/ del Brasil està qualificat com a sistema d espai lliure públic, clau d1. Les característiques d aquest PERI Modificat PE-7M són les següents: Ocupació Ocupació màxima és el 50% ( sobre ,50) = ,25 m2 Sostre màxim edificable 1º FASE: Illa habitatges m2 6 locals, superfície mínima 909,00 m2 3 locals, superfície mínima 896,70 m2 Illa 2 78 habitatges 7.956,00 m2 TOTAL 342 habitatges + 9 locals ,00 m2 2º FASE: Illa habitatges ,00 m2 Regulació dels usos TOTAL ,00 m2 Superfície de l àmbit Illa ,00 m2 Illa ,50 m2 Total ,50 m2 c/ Brasil 3.599,50 m2 TOTAL ,00 m2 Ús dominant : Plurihabitatge (obligatori a totes les unitats excepte als locals de planta baixa) Usos compatibles : comerç, oficines i serveis, restauració, industrial artesanal, educatiu, sanitari - assistencial, esportiu, cultural, associatiu, religiós. Ús complementari : aparcament. Densitat màxima Zonificació Superfície zona residencial amb espais oberts (2.1) ,53 m2 Superfície espai lliure públic (d.1) ,99 m2 Superfície vial vianants (a.1) 612,48 m2 Densitat màxima de 562 habitatges = 342 (1º fase) (2º fase) La densitat de la 2a fase és la resultant d afegir als 170 habitatges que no es toquen la resta de sostre no utilitzat ( partint de la suposició de fer el màxim d habitatges de superfície reduïda). TOTAL ,00 m2

5 1.6 Descripció general del territori El territori a descriure és una zona construïda, habitada i perfectament urbanitzada, però la majoria de les edificacions es troben en mal estat de l estructura degut a problemes d aluminosi en els forjats. Les patologies detectades no son de fàcil solució ja que la alçada lliure dels habitatges és només de 2.20 m i reduir aquesta alçada significaria fer encara més precàries llurs condicions d habitabilitat, les quals algun d ells ja les ha perdut. L objectiu que va impulsar a la redacció de la Modificació del Pla Especial PE- 7M, d abril de 2003, va ser l enderroc de tots els blocs afectats i la seva substitució per uns de nous. L àmbit objecte d aquest Pla de Millora està actualment en aquest procés de substitució seguint el Pla d etapes que regula el planejament vigent PE-7M. A data d avui ens trobem en la fase IV de l esmentat Pla Especial Modificat : - Edificació : blocs 13 i 14 de la illa 2 iniciats en març de 2006 bloc 3 de la illa 1 iniciat al gener de Enderroc : bloc s iniciarà l abril de 2008 Així doncs la descripció actual del territori és la següent: ens trobem amb una conjunt de 5 blocs afectats a la illa 1, 5 afectats a la illa 2 i 7 blocs no afectats a la illa 2. L illa 1 Tenerife - Fuerteventura Argentina Brasil està ocupada per 5 blocs d habitatges existents, blocs lineals, blocs en H i blocs mixtes. Tots ells són blocs afectats, amb una alçada de planta baixa més 4 plantes pis. Seguint la numeració oficial de cada una de les escales, aquest grup correspon als blocs 1-2-3, 4-5-6, 7-8-9, i , amb un ús principal d habitatges i 8 locals comercials, 4 al bloc i 4 al bloc El total d habitatges per substituir en aquesta illa és de 162. Els blocs estan en situacions i orientacions diverses i els espais entre blocs son espais totalment urbanitzats, amb zones enjardinades i circulacions pavimentades per a vianants. La cota de rasant més alta és a la cruïlla dels carrers Tenerife i Fuerteventura, la 166,84 i la més baixa és la a la cruïlla Fuerteventura Argentina. Això dona un pendent aproximat d un 3.05% per el c/fuerteventura, en la dirreció nord sud, i d un pendent del 2.8% en el carrer Brasil. Els carrers perpendiculars, en canvi, són sensiblement horitzontals amb uns pendents del 0.73% el carrer Tenerife i del 0.56% el carrer Argentina. No ens trobem amb una illa de forts desnivells, però degut a la llargada del carrer Brasil (190 m) tenim un desnivell d uns 5.50m entre punta i punta. En aquesta illa ja s ha començat la remodelació i en aquest moment ja estan construïdes 5 de les 6 torres de planta baixa + 5 que donen front al carrer Brasil, seguint la ordenació proposada al planejament vigent PE-7M; això és la construcció de 110 habitatges nous. L illa 2 Brasil Argentina La Palma Tenerife està ocupada per 5 blocs d habitatges afectats, de les mateixes característiques que a l illa 1 i d idèntica alçada. Seguint la numeració oficial els blocs que encara estan pendents de substitució són els 37-38, 43, , 58 i El total d habitatges pendents de substituir és de 140. En espais entre blocs sense edificar són com a l illa 1, creant-ne en aquesta cas dues places, la Plaça Veneçuela i la Plaça Banting i Best. Places respectades en el planejament vigent PE-7M i també en el que ara es proposa. En aquesta illa la configuració de les rasants de la vialitat que l envolta és la mateixa que a l anterior, es a dir, pràcticament plana en el sentit est oest i amb un pendent del 3% en el sentit nord sud. No tota la illa 2 és objecte de substitució, ja que els 7 blocs números 39-40, 41, 47-48, , 52-53, i no son edificis afectats. Es important que aquests blocs entrin en diàleg amb la nova ordenació i gaudeixin com la resta del nou projecte d urbanització que unificarà l àmbit. Els elements i traçats de les diferents xarxes existents estan reflectits als plànols d informació corresponents. 1.7 Problemàtica urbanística existent i objectius del nou Pla de Millora Com tot procés de substitució de barri, ens trobem amb un programa de fases llarg i complicat. Ens aquests moments estem a la meitat del pla d etapes establert en el PE-7M. Per necessitats obvies dels residents d aquest barri, s ha arribat a un acord entre l empresa pública d habitatge Adigsa, l Institut Català del Sòl i l Ajuntament de Sabadell amb el qual s intentarà a través de petites modificacions accelerar el procés de remodelació i escurçar-lo en el temps, així mateix aposten amb aquesta operació per que l espai que quedarà després d haver enderrocat tots els pisos afectats, servirà per complir el programa de remodelació del barri. Així els objectius d aquest Pla de Millora Urbana són els següents: - Accelerar el procés de construcció i enderroc per tal d apropar en el temps la data límit de substitució dels habitatges afectats.

6 - Definir una nova posició del sòl lliure d edificació entre blocs per tal de que es concentrin i s ordenin de manera que siguin utilitzables com a espais lliures d us públic. - Definir uns perímetres reguladors per tal de composar uns volums que garanteixin la necessària relació d integració i coherència entre les noves edificacions i les ja construïdes i determinades en el PE-7M. - Garantir la integració de la nova ordenació en la trama de barri existent i les connexions amb la resta de la ciutat. - Establir un nou front al carrer Fuerteventura adequant-lo al propi traçat del carrer i garantint una permeabilitat clara entre els dos costats del carrer. Per dur a terme aquests objectius es modifica la regulació de l ordenació i s estableix en aquest Pla de Millora que la zona residencial tindrà la clau urbanística Zona residencial en volumetries de front que és, de les previstes per el Pla General Municipal d Ordenació, la que millor s adequa. Es tracta d un sòl residencial amb una ordenació i volumetria especial, derivada d una operació de remodelació - transformació amb cessió de sòl destinat a sistema viari i espais lliures. Per aquesta qualificació són d aplicació els articles 386 al 391 de la Normativa del Pla General que estableixen el sistema de volumetria específica per a la regulació de la forma de l ordenació (articles 94 al 104).

7 2. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA 2.1 Descripció de l ordenació proposada i la seva adequació al planejament. Una vegada estudiat el territori i la proposta d ordenació vigent segon el PE-7M, s arriba a la conclusió de que la implantació, en la illa 1, de les sis torres de planta baixa més 5 plantes pis (PB + 5PP) que donen façana al carrer Brasil i que responen a les primeres fases de construcció i remodelació de barri, està molt ben resolta i respon clarament a les necessitats del barri. Es crea una façana al carrer (fins ara inexistent) amb activitat comercial en planta baixa, però sense establir cap barrera visual i física entre les dues illes del barri. Ens trobem, doncs, amb una implantació contundent (aprovada i acceptada per els veïns) que ens serveix de punt de partida per resoldre la ordenació de la resta d illa que correspon als blocs que ens han de permetre accelerar el procés de remodelació. Els gàlibs que en planta ocupa cada una d aquestes torres donen la pauta per establir una trama que prolongant-la cap al carrer de Fuerteventura, cap al nord est, ens ajuda a situar una altra seqüència,enfrontada a l existent, de sis torres en moviment. Es tracta de sis volums de PB més 5 PP. Aquesta trama dibuixa una mena de guies a través de les quals llisquen les noves torres fins a situar-se en la posició més adequada i que ens ajuda a complir dos dels objectius més importants : - no superposar la nova construcció amb els blocs existents a enderrocar per tal de poder ajustar el calendari segons conveniència - definir amb aquests moviments i decalatges entre torres un desdoblament de recorregut urbà que ens permet organitzar l espai públic de manera clara i controlada - ordenar el sòl lliure entre blocs per garantir el seu ús com a espais públics tractats amb jardineria i arbrat - reforçar les constants penetracions i comunicacions físiques i visuals existents en l actualitat i que ajuden a integrar la nova ordenació en la resta de la ciutat El desdoblament de recorreguts urbans que aporta la proposta de ordenació de la illa 1 permet distingir : - un recorregut urbà entre edificis, paral lel al carrer Brasil, de caràcter molt domèstic, on la variable secció que estableix la diferent posició entre les torres ajuda a determinar espais per a usos diversos destinats principalment als residents dels habitatges - un recorregut d espai públic vinculat al traçat del carrer Fuerteventura i molt relacionat amb l accés a l Institut. Un eix de vianants que es va adaptant al moviment de les noves torres amb un tractament més enjardinat. D aquesta manera, s estableix una relació volumètrica entre els edificis que fan façana a aquests espais i les masses endreçades d arbrat. Per potenciar al màxim la relació del barri amb la resta de ciutat, s han tingut en compte una sèrie de traces existents que prolongant-les en el interior de l àmbit configuren les peces d espai públic. La continuïtat i permeabilitat del barri amb la resta de la ciutat es garanteix amb els següents eixos de circulació : - eix de vianants gairebé paral lel al carrer Tenerife, entre les unitats d edificació UE5 i UE6, que va des de l Institut Miquel Crusafont i Pairó, travessant la illa 1 i 2, fins arribar al carrer de la Palma i connectar amb el Polígon dels Merinals - prolongar el carrer de Gran Canaria, significatiu per ser l única traça que ens arriba de l interior de la trama de ciutat, introduint-lo en la illa 2 i creant un espai públic que alhora ens permet reformar la plaça existent en la illa 2. Aquest traçat permet connectar la Plaça dels Merinals amb el extrem sud de la illa 2, amb els edificis existents no afectats - eix de vianants entre les unitats de edificació UE4 i UE5 que uneix el carrer Fuerteventura amb el carrer Brasil A l illa 2 els blocs que es mantenen del planejament vigent PE-7M son el corresponents a la unitat d edificació UE7, cantonada del carrer Brasil amb el carrer Tenerife. Es tracta de dos blocs que formen una L invertida de PB + 4PP i PB + 5PP. Aquest Pla de Millora proposa una nova ordenació per la UE8, per tal d aconseguir la continuïtat del carrer Gran Canaria fins a l interior d illa 2 i a la vegada alliberar al màxim d edificació la cantonada dels carrer Tenerife Palma. Així doncs, es proposa un bloc de PB + 9 PP que entra en diàleg amb les torres existents a l altre banda del carrer Brasil que formen part del Polígon de Merinals. Aquest bloc modifica l alçada establerta en el planejament vigent però manté la seva edificabilitat. Això ens permet alliberar d ocupació la planta baixa i dotar de més espai lliure públic qualificat la illa 2 que és on es troben els blocs no afectats Les rasants es definiran al projecte bàsic d urbanització, en aquest document s adjunta una planta general de la proposta ( veure plànols Annex)

8 2.2 Quadre resum i comparatiu entre Planejament vigent PE-7M i Pla de Millora Urbana QUADRE COMPARATIU ENTRE PLANEJAMENT VIGENT PE-7M I PROPOSTA PMU 2007 ZONIFICACIÓ PE-7M % ZONA RESIDENCIAL AMB ESPAIS OBERTS ,53 30,90 ESPAI LLIURE PUBLIC d ,99 67,52 SUPERFICI VIARIA a.1 612,48 1,58 TOTAL ,00 100,00 PMU 2007 Sol Residencial % 1.258,00 UE ,00 UE2 ZONA RESIDENCIAL EN VOLUMETRIES DE FRONT ,00 32, ,00 UE3 ESPAI LLIURE PUBLIC d ,02 56, ,00 UE4 ESPAI LLIURE c/brasil d ,50 9, ,00 UE5 SUPERFICI VIARIA a.1 612,48 1, ,00 UE ,00 UE7 TOTAL ,00 100, ,00 UE ,00 Total UE 2.310,00 EXISTENT ,00 TOTAL EDIFICABILITAT PE-7M 1,5 m2/m2 PMU ,5 m2/m2 sostre ILLA habitatges , ,30 residencial ( 132 viv.) 6 locals 909,00 909,00 terciari 132 habitatges , ,70 residencial ( 135 viv.) 3 locals 896,70 450,00 terciari ILLA 2-1º fase- 39 habitatges 3.978, ,00 residencial ( 39 viv.) 39 habitatges 3.978, ,30 residencial ( 36 viv.) 446,70 terciari 342 habitatges , ,30 9 locals 1.805, ,70 TOTAL , ,00 TOTAL ILLA 2-2º fase- C/BRASIL 170 habitatges , , habitatges , ,00 9 locals residencial ( 342 viv.) terciari 170 habitatges 512 habitatges i locals comercials SUPERFICIE ÀMBIT PE-7M ILLA , ,00 ILLA 2-1ºfase , ,00 TOTAL , ,00 ILLA 2-2ºfase , ,50 C/BRASIL 3.599, ,50 TOTAL , ,00 TOTAL SENSE C/BRASIL , ,50 OCUPACIÓ MÀXIMA 50% 17,556,25 m ,53 PMU º FASE - EDIFICABILITAT UE1 44 hab + 2 loc PE-7M 5.006,10 PMU , 10 UE2 44 hab + 2 loc 5.006, ,10 UE3 44 hab + 2 loc 5.006, ,10 UE4 25 hab + 1 loc 3.095, ,90 UE5 46 hab + 1 loc 4.867, ,90 UE6 61 hab + 1 loc 6.397, ,90 UE7 39 hab 3.978, ,00 UE8 39 hab 3.978, ,00 TOTAL 342 hab + 9 loc , ,00 2º FASE HABITATGES NO AFECTATS 170 hab ,00 TOTAL 342 hab + 9 loc ,00 44 hab + 2 loc 44 hab + 2 loc 44 hab + 2 loc 46 hab + 0 loc 45 hab + 1 loc 44 hab + 2 loc 39 hab + 0 loc 36 hab + 1 loc 342 hab i locals

9 3. MEMÒRIA DE L EXECUCIÓ QUE SE N DERIVA Gestió L àmbit del Pla Especial està perfectament definit per la zona que comprén l espai entre els carrers de La Palma, Tenerife, Fuerteventura i Argentina. Cal fer esment que, dins la delimitació de l àmbit abans esmentat, hi ha tres unitats d edificació que van ser construïdes l any 2005 i que consten de sis escales identificades amb els números 22-24, 18-20, 14,-16, 10-12, 6-8 i 2-4 del carrer Brasil. Que aquests tres blocs tot i, estar inclosos dins l àmbit del Pla especial i, que la qualificació del sòl sobre el qual estan construïts es modifica i passa a estar qualificat de 2.3, quan amb el Pla especial actualment vigent era 2.1, aquesta modificació no afectarà a la configuració dels tres blocs i aquests es mantindran dins l àmbit del Pla especial com a obra executada. Així mateix, actualment, es troba en execució una altra unitat d edificació dins l àmbit aquí contemplat i que es troba a la cruïlla del carrer Brasil amb el carrer Tenerife. Aquest bloc consta de dues escales identificades amb els números 35 i 42 del Polígon Merinals. Pel que fa a aquest bloc tindrà el mateix tractament que els tres blocs abans esmentats. Serà objecte de cessió a l Ajuntament el sòl qualificat de públic per aquest Pla especial (els vials, zones verdes). Obres d urbanització El projecte d urbanització es tramitarà en paral lel a aquest PMU,s entrarà el projecte bàsic al departament d Urbanisme de l Ajuntament de Sabadell. En l esmenta t projecte es definirà : - les rasants i topografia de la proposta d espai públic i com es resól la trobada amb les plantes baixes dels diferents blocs d edificació - els materials a emprar en paviments i zones verdes - el mobiliari urbà i elements d enllumenat - l arbrat i vegetació i en general tots els criteris necessaris per tal de poder desenvolupar posteriorment per etapes, i juntament amb les diferents fases d edificació, el projecte executiu d urbanització. El projecte bàsic servirà de pla director per donar a tot l àmbit la idea de projecte unitari. El projecte bàsic descrit no inclou els espais lliures urbanitzats entre els blocs existents no afectats de la illa 2-2º fase-. Per aquest àmbit ja existeix un projecte d urbanització a l Ajuntament de Sabadell promogut per Adigsa. Els espais no ocupats per l edificació i que no siguin de titularitat privada seran de titularitat municipal i ús públic. Com que l execució d aquest Pla especial s haurà de desenvolupar necessàriament per fases les cessions, obligatòries i gratuïtes, de sòl públic es faran al finalitzar tot el procés de remodelació. El manteniment de tot el sòl públic cedit serà a càrrec de l Ajuntament. Tot i que aquest Pla especial no preveu l ús públic del sòl de les parcel les privades, en el supòsit que es permetés el trànsit de vianants per l interior de les parcel.les, de tal manera que s assimilés aquesta planta baixa a sòl públic, es constituiria una servitud d ús públic a favor de l Ajuntament, el qual n assumiria el manteniment.

10 4. MEMÒRIA SOCIAL Introducció De conformitat amb l article 59.1 h) del Text Refós de la Llei d Urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, els plans d ordenació urbanística municipal han d incorporar una Memòria social que contingui la definició dels objectius de producció d habitatge protegit i, si s escau, d altres tipus d habitatge assequible que determini la legislació sectorial, així com les reserves que el planejament hagi establert en referència al sistema urbanístic d habitatges dotacionals definit en l article 34.3 del DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s aprova el text refós de la Llei d urbanisme, en endavant TRLU. Usos residencials L àmbit objecte d aquest Pla de Millora Urbana, està actualment destinat a ús residencial. Es tracta d habitatges plurifamiliars en regim de protecció oficial. Així doncs, la totalitat dels habitatges a construir seran habitatges de protecció oficial, que substituiran als existents. Es per aquesta operació de substitució, que no queda modificat el numero d habitatges existents al barri ni tampoc el seu règim de protecció oficial. El programa d Actuació Municipal també fa esment a l objectiu de formular una Memòria Social d Habitatge en els instruments de planejament urbanístic on escaigui aquesta previsió. En aquest context, la present Memòria Social s integra en la documentació del Pla de Millora Urbana del barri d Arraona entre els carrers de la Palma, Tenerife, Fuerteventura i Argentina de Sabadell, i justifica les previsions sobre reserves d habitatges sotmesos a algun règim de protecció que conté aquest instrument de planejament, en compliment de la normativa vigent. Estructura de la població i situació actual de l habitatge. Com tants altres barris del propi Sabadell i d altres poblacions on es formaren nuclis habitats a partir d edificacions de la Obra Sindical del Hogar o similar, el barri d Arraona es va edificar en quatres dies i la inversió forta va consistir en els blocs d habitatges, d altre banda molt reduïts en les seves 3 dimensions i amb deficiències estructurals. El barri d Arraona, constitueix avui en dia, una zona edificada i consolidada però la majoria de les edificacions es troben en mal estat de l estructura degut a problemes d aluminosi en els forjats. Les patologies detectades no son de fàcil solució ja que la alçada lliure dels habitatges és només de 2.20 m i reduir aquesta alçada significaria fer encara més precàries llurs condicions d habitabilitat, les quals algun d ells ja les ha perdut. Així doncs, i com ja s ha dit, es tracta d una operació de remodelació de barri L objectiu que va impulsar a la redacció de la Modificació del Pla Especial PE- 7M, d abril de 2003, va ser l enderroc de tots els blocs afectats i la seva substitució per uns de nous.

11 5. ESTUDI ECONÒMIC El cost de la construcció de l edificació es pot estimar en - Habitatges + espais comuns ,50 m2 x 700,00 /m2 = ,00 - Locals comercials 1.575,50 m2 x 420,00 /m2 = ,00 - Aparcament ,00 m2 x 420,00 /m2 = ,00 El cost aproximat de les obres d urbanització s estima a partir d una repercussió per m 2, segons l anàlisi d actuacions similars. - Urbanització espai d.1 + a.1 ( sense el carrer Brasil) ,50 m2 x 175,00 /m2 = ,50

12 6. PLA D ETAPES PLANING DE CALENDARI PREVIST D'ENDERROCS I EXECUCIÓ DEL NOUS BLOCS DEL BARRI D'ARRAONA DE SABADELL: Gener 07 DATES Remanent fases 1 i 2 +4 hab. HAB. E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D 132 habitatges al c/brasil: 1a fase blocs 4, 5 i 6 66 Trasllat de veïns i als 4, 5 i 6 Enderroc bloc Enderroc - bloc habitatges al c/brasil: 3a fase bloc 3 22 Trasllat de veïns al bloc 3 dels blocs Enderroc - bloc habitatges c/fuerteventura blocs 7 i 8 44 Trasllat veïns del al 7 i 8 Enderroc bloc habitatges al c/brasil: 2a fase blocs 1 i 2 44 Trasllat de veïns als 1 i 2 dels blocs Enderroc - bloc habit. c/fuerteventura blocs 9 i 10 (Schez-Domènech) 44 Trasllat veïns del al 9-10 Enderroc blocs E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D habitatges al c/tenerife-c/brasi blocs Trasllat veïns del al 39 habitatges c/ Tenerife - c/ Brasil Enderroc - bloc habitatges al c/de la Palma bloc Trasllat veïns del al 39 habitatges del c/ de la Palma Enderroc - bloc E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D habitatges Can Gambús illa 2-2b 64 Trasllat veïns del i al 64 Can Gambús Enderroc - bloc i bloc habitatges c/fuerteventura blocs 11 i Trasllat veïns del i al 11, 12 i sobrant del bloc15 de 39 habitatges Enderroc - bloc i E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D E F M A M J J A S O N D

13

14

15

16

17

18

19 7. ESTUDI DE MOBITITAT Donat que el Pla de Millora Urbana no modifica la densitat d habitatges i usos previstos per el Pla Especial vigent PE-7M, no es considera necessari l estudi de mobilitat generada. Així mateix es compleixen les determinacions del planejament general sobre mobilitat sostenible.

20 8. NORMATIVA CAPITOL I DISPOSICIONS GENERALS Article 1 Àmbit i objecte Article 2 Marc Legal Article 3 Regim urbanístic del sòl Article 4 Qualificació del sòl CAPITOL II. REGULACIÓ DELS SISTEMES Article 5 Sistema d espais lliures CAPITOL III. REGULACIÓ DE LA ZONA Article 6 Disposicions generals Article 7 Condicions de l edificació Article 8 Règim d usos Article 9 Habitatges de protecció oficial Article 10 Compliment Informe Mediambiental CAPITOL IV. EXECUCIÓ DEL PLA DE MILLORA URBANA Article 11 Desviacions d execució Article 12 Assolellament DISPOSICIÓ FINAL 1ª Derogació

21 CAPITOL I DISPOSICIONS GENERALS CAPITOL III. REGULACIÓ DE LA ZONA Article 1. Àmbit i objecte Les presents normes seran d aplicació a l àmbit del Pla de Millora Urbana del barri d Arraona, entre els carrers de la Palma, Tenerife, Fuerteventura i Argentina a Sabadell. Article 6. Disposicions generals. El tipus d ordenació de les edificacions és el de volumetria específica, previst pels Articles 94 al 104 del Text Refós del PGO de Sabadell i es regula pels paràmetres i condicions següents: Article 2. Marc legal Aquest Pla de Millora Urbana del barri d Arraona, entre els carrers de la Palma, Tenerife, Fuerteventura i Argentina a Sabadell, s ha redactat segons d acord amb el Text Refós del Pla General Municipal d Ordenació de Sabadell. En allò no expressament regulat per aquestes, serà d aplicació la Normativa del Pla General Municipal d Ordenació de Sabadell, segons el Text Refós aprovat el 31 de juliol de Article 3. Règim urbanístic del sòl. El sòl comprès en l àmbit del Pla de Millora urbana te la condició de sòl urbà no consolidat,. Es tracta de una operació de remodelació i substitució d habitatges. Article 4. Qualificació del sòl. El sòl compres en l àmbit està qualificat per a Zona residencial en volumetries de front ( Clau 2.3). Es tracta de sol residencial caracteritzat per una volumetria especial en forma i/o intensitat derivada d una operació de remodelació / transformació amb cessió de sòl destinat a espais lliures. La resta de sòl està qualificat majoritàriament d espai lliure Places i jardins urbans (Clau d.1) i una petita superfície de Sistema viari ( Clau a.1). CAPITOL II. REGULACIÓ DELS SISTEMES Article 5. Sistema d espais lliures. A l espai lliure d.1, s hi permet els usos i ocupacions que es fixen al Text Refós del Pla General per a Parcs i Jardins urbans. S hi amplia l ús com a viari de servei interior, a l àmbit destinat al carrer Brasil dintre de l espai lliure d.1. Article 7. Condicions de l edificació 1. Unitats d edificació La unitat d edificació és la mínima que pot desenvolupar-se a través d un únic projecte i, en conseqüència, amb una sola llicència municipal d obra. Les unitats d edificació són 8, identificades com a UE1 al UE8 al plànol O Edificabilitat neta i ocupació màxima Es fixa una edificabilitat neta sobre rasant per a cada unitat d edificació. Aquesta es desglossa, a cada unitat, en dos conceptes: d una banda, l edificabilitat destinada a l ús comercial de planta baixa i per un altra la destinada a habitatge i espais comuns. Al quadre adjunt de les Unitats d Edificació s especifica el sostre màxim per a cada unitat UE, així com el número d habitatges. L ocupació màxima es mesura per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l edificació sobre rasant, exclosos els cossos sortints. A l espai lliure privat 2.3 no edificable s hi permeten les sortides reglamentàries dels garatges, per a vianants i accessos per a vehicles. La posició d aquests elements quedarà fixada al Projecte Bàsic de Urbanització. No s inclouen dins l ocupació els elements que la Normativa del PGO de Sabadell permet ubicar als espais lliures com ara les rampes d accés a les plantes soterrani o pis. Si aquests elements es fan coberts, computaran a efectes d edificabilitat de planta baixa. 3. Perímetres reguladors de l edificació El perímetre regulador és la figura que conté la projecció en planta de l edificació, inclosos els elements i cossos sortints. Es determinen també les alineacions fixes de façana.

22 En el plànol O.2.1 / 2.2 es fixen els perímetres reguladors de planta baixa, planta pis i aparcament, per a cada unitat d edificació. 4. Perfils reguladors de l edificació El perfil regulador és la figura que determina la màxima envolvent dins la qual s inscriu el volum de l edificació. Queda limitat per un pla horitzontal que fixa l alçada màxima de la cara superior del darrer forjat respecte la cota de referència de planta baixa. El perfil podrà ser sobrepassat pels elements de la coberta de l edifici i remat de façana, elements tècnics de les instal lacions i caixes d escala o ascensors. Es defineix el perfil regulador per a cada unitat d edificació al plànol O.3.1 / Cotes de referència de les plantes baixes núm. de plantes alçada màxima (m) PB + 4 PB ,50 20,50 PB ,30 La cota de referència de la planta baixa és la rasant a partir de la qual es determina l alçada del perfil regulador. El punt d aplicació d aquesta cota esta situat, en cada bloc, a una alçada inferior a 100 cm de qualsevol punt de l espai lliure exterior que envolta l edifici. Es determina la cota de refèrencia per a cada un dels blocs. Les rasants de l espai lliure es definiran en el Projecte Bàsic d Urbanització, encara que s adjunta una planta de referència del projecte d urbanització que es tramita en paral.lel. 6. Densitat màxima Densitat màxima de 562 habitatges = 342 (1º fase) (2º fase) La densitat de la 2a fase és la resultant d afegir als 170 habitatges que no es toquen la resta de sostre no utilitzat ( partint de la suposició de fer el màxim d habitatges de superfície reduïda). Article 8. Règim d usos. Ús dominant : Plurihabitatge. Els habitatges de nova creació seran de règim protegit. Les edificacions existents que no es modifiquen seguiran tenint el tipus de règim que tenen en l actualitat. Usos compatibles : locals comercials de planta baixa. El usos poden ser :comerç, oficines i serveis, restauració, industrial artesanal, educatiu, sanitari - assistencial, esportiu, cultural, associatiu, religiós. Ús complementari : aparcament. Es preveu l ocupació del subsòl de cada bloc per a ús de garatge del propi bloc, podent-ne ampliar fins al límit del perímetre regulador. Les comunicacions entre blocs estan contemplades com a sòl privat d ús i manteniment privat, i on s ubiquen els accessos de l aparcament. Article 9. Habitatge de protecció oficial. Tots els habitatges de nova creació seran obligatòriament de règim protegit. Les edificacions existents i que no es modifiquen seguiran tenint el tipus de règim que tenen en l actualitat. Article 10. Compliment Informe Mediambiental S haurà de tenir en compte en el disseny de les edificacions, les mesures concretes establertes al Informe Mediambiental per tal de dur a terme l acompliment del mateix en els seus objectius (Veure punt 3.2 del Informe d aquest PMU). CAPITOL IV. EXECUCIÓ DEL PLA DE MILLORA Article 11. Els projectes d edificació podran establir ajustos en el perímetre i perfil reguladors que no superin el 5% de la superfície del mateix sense necessitat de modificar aquest Pla de Millora Urbana, sempre i quan això no suposi un increment de l edificabilitat i sigui degudament justificat. Article 12. Els habitatges queden exempts de complir l assolellament mínim fixat a l article 99.6 de la Normativa del PGO de Sabadell. DISPOSICIÓ FINAL 1º. Amb l aprovació del present PMU quedarà derogat el PE-7M.

23 UNITATS EDIFICACIÓ UE1 SUPERFICIE 1.258,00 m2 SOSTRE RESIDENCIAL 4.703,10 m2 SOSTRE TOTAL COM PUTABLE SOSTRE TERCIARI 303,00 m ,10 APARCAMENT EN SUBSOL 1.258,00 m2 ARM pb+5 20,50 m NUMERO HABITATGES 44 UE2 SUPERFICIE 1.258,00 m2 SOSTRE RESIDENCIAL 4.703,10 m2 SOSTRE TOTAL COM PUTABLE SOSTRE TERCIARI 303,00 m ,10 APARCAMENT EN SUBSOL 1.258,00 m2 ARM pb+5 20,50 m NUMERO HABITATGES 44 UE3 SUPERFICIE 1.258,00 m2 SOSTRE RESIDENCIAL 4.703,10 m2 SOSTRE TOTAL COM PUTABLE SOSTRE TERCIARI 303,00 m ,10 APARCAMENT EN SUBSOL 1.258,00 m2 ARM pb+5 20,50 m NUMERO HABITATGES 44 UE4 SUPERFICIE 1.409,00 m2 SOSTRE RESIDENCIAL 4.786,90 m2 SOSTRE TOTAL COM PUTABLE SOSTRE TERCIARI 0,00 m ,90 APARCAMENT EN SUBSOL 1.409,00 m2 ARM pb+5 20,50 m NUMERO HABITATGES 46 UE5 SUPERFICIE 1.296,00 m2 SOSTRE RESIDENCIAL 4.636,90 m2 SOSTRE TOTAL COM PUTABLE SOSTRE TERCIARI 150,00 m ,90 APARCAMENT EN SUBSOL 1.296,00 m2 ARM pb+5 20,50 m NUMERO HABITATGES 45 UE6 SUPERFICIE 1.351,00 m2 SOSTRE RESIDENCIAL 4.486,90 m2 SOSTRE TOTAL COMPUTABLE SOSTRE TERCIARI 300,00 m ,90 APARCAMENT EN SUBSOL 1.351,00 m2 ARM pb+5 20,50 m NUMERO HABITATGES 44 UE7 SUPERFICIE 1.295,00 m2 SOSTRE RESIDENCIAL 3.978,00 m2 SOSTRE TOTAL COMPUTABLE SOSTRE TERCIARI 0,00 m ,00 APARCAMENT EN SUBSOL 1.295,00 m2 ARM pb+5 20,5 / 17,5 m NUMERO HABITATGES 39 UE8 SUPERFICIE 1.322,00 m2 SOSTRE RESIDENCIAL <= 3.531,30 m2 SOSTRE TOTAL COMPUTABLE SOSTRE TERCIARI >= 446,70 m ,00 APARCAMENT EN SUBSOL 1.322,00 m2 ARM pb+5 20,50 m NUMERO HABITATGES 36 TOTAL ue1-ue8 SUPERFICIE ,00 SOSTRE RESIDENCIAL ,30 SOSTRE TERCIARI 1.805,70 NUMERO HABITATGES 342 EDIFICABILITAT TOTAL ,00 NOTA: El sostre terciari no pot convertir-se en residencial. El sostre residencial pot convertir-se en terciari, sempre i quan es mantingui el sostre total computable de cada unitat d edificació.