SEIMC 2016 EL PAPEL CRÍTICO DEL LABORATORIO DE REFERENCIA DE MICROBIOLOGÍA EN EL PROGRAMA PIRASOA
|
|
- José Miguel Benítez Alcaraz
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 EL PAPEL CRÍTICO DEL LABORATORIO DE REFERENCIA DE MICROBIOLOGÍA EN EL PROGRAMA PIRASOA Servicio de Microbiología Hospital Universitario Virgen Macarena Unidad Intercentros de Enfermedades Infecciosas, Microbiología Clínica y Medicina Preventiva Universidad de Sevilla
2 Programa PIRASOA Programa integral de prevención y control de las infecciones Relacionadas con la asistencia sanitaria y uso apropiado de los antimicrobianos Secretaría General de Salud Pública, Inclusión Social y Calidad de Vida Dirección General de Asistencia Sanitaria y Resultados en Salud Dirección General de Calidad, Investigación, Desarrollo e Innovación 22 de febrero de 2013
3 Definición Es un programa de calidad asistencial, para mejorar el pronóstico de los pacientes, reduciendo la mortalidad y las secuelas que producen las infecciones, en particular las relacionadas con la asistencia sanitaria (IRAS) y las causadas por las bacterias multirresistentes (BMR). Beneficio económico, por la reducción de los gastos directos que genera el diagnóstico y el tratamiento de los pacientes con IRAS y por BMR.
4 Objetivos generales 1. Reducir la incidencia de IRAS hasta alcanzar el nivel de los países europeos con mejores indicadores. 2. Optimizar el uso de antimicrobianos hasta alcanzar el nivel de los países europeos con mejores indicadores.
5 Estructura y organización Hospitales - Equipo de IRAS - Equipo de PROA UGCs - Referentes Comité científico Plataforma digital Distritos - Equipo de PROA Laboratorio de referencia UGCs - Referentes
6 Apoyo institucional Objetivos del programa PIRASOA: CONTRATO PROGRAMA del SAS con los Distritos y Hospitales ACUERDOS DE GESTIÓN de los Distritos y Hospitales con las UGC
7 Laboratorio PIRASOA Antecedentes 1. Reconocimiento como laboratorio de referencia (UPRA) en noviembre de Finalidad: tipado molecular de bacterias MR y ofrecer información relevante en tiempo real para el control de brotes producidos por bacterias MR.
8 Objetivos (I) Servir de apoyo al Programa PIRASOA en la detección, investigación y control de brotes por bacterias MR. Determinar la relación clonal de los aislamientos de patógenos nosocomiales MR mediante la combinación de pruebas fenotípicas y genotípicas en tiempo suficiente para poder tomar medidas de control adecuadas. Estudio fenotípico y genotípico de los mecanismos de resistencia de patógenos nosocomiales de interés y que puedan favorecer el desarrollo de medidas terapéuticas y/o preventivas.
9 Objetivos (II) Identificación y seguimiento de clones de microorganismos MR que circulen en centros hospitalarios de la Comunidad. Creación de una base de datos con los genotipos de interés. Servir de centro centinela para la detección de nuevos mecanismos de resistencia en patógenos nosocomiales o de la comunidad.
10 Metodología Detección de mecanismos de resistencia: Marcadores fenotípicos Marcadores genotípicos: PCR +/- secuenciación Identificación molecular: REP-PCR, PFGE, MLST, Secuenciación Base de datos históricas
11 Primer paso RESISTENCIA TIPADO INFORME Solicitud de estudios. Recepció n de aislados Flujo de trabajo Pruebas de sensibilidad Test rápidos PCR de genes diana PFGE MLST Comparació n con bases de datos Preliminar Definitivo
12 PFGE Normalización Comparación con perfiles previos MLST Nuevos aislados Perfiles de la base de datos de Andalucía Comparación con previos
13 Tiempos de respuesta Informe preliminar: Informe final: < 10 dias < 21 dias Estos tiempos pueden variar de acuerdo a la complejidad del brote
14
15
16 Actividad Octubre 2013-Diciembre 2015 Año Aislados Episodios Aislados/ episodio Centros
17 Enterobacteriaceae K. pneumoniae K. oxytoca 2 4 Others No fermentadores A. baumannii P. aeruginosa 7 15 Others 6 0 Gram positivos Staphylococcus spp 6 2 E. faecium 0 3 Microorganismos Incremento 60%
18 Determinantes de resistencia Epecies/determinante K. pneumoniae BLEE Carbapenemasa Carbapenemasa+BLEE Carbapenemasa+BLEE+pAmpc 0 1 pampc 11 4 Carbapenemasa y BLEE negativo 1 3
19 Determinantes de Resistencia Especies A. baumannii OXA OXA OXA-24/ Especies Otras Enterobacteriaceae BLEE 1 7 Hiper OXY 1 0 Carbapenemasa 2 11 Carbapenemasa+BLEE 0 1 Negativo 4 23
20 Center H. San Cecilio 27 0 H. Reina Sofia H. Virgen de la Victoria H. Alto Guadalquivir Andujar H. San Juan de Dios 3 30 H. Jerez 7 31 H. Costa del Sol 7 25 H. Regional de Málaga 9 6 H. Virgen Macarena 6 22 H. Valme 3 49 H. Virgen del Rocio 0 13 H. Virgen de las Nieves 5 13 H. de la Línea 5 4 H. la Inmaculada Nuercal-Overa 2 3 H. Serrania Malaga 2 4 HARE Puente Genil 5 2 H. Infanta Margarita Cabra 0 9 H. Montilla 2 0 H. Pozoblanco 1 0 H. Riotinto 1 0 HARE Guadiato 3 1 H. Alcala la Real 1 0 H Utrera 0 3 H. Linares 0 2 H. Torrecárdenas 0 6 Aislados /Hospital
21 K. pneumoniae Clones relevantes Productores de Carbapenemasas KPC-3 ST512 (n = 45) ST258 (n = 5) OXA-48 +CTX-M-15 ST15 (n = 7) ST11 (n = 5) ST405 (n = 1)* producer of OXA-245+CTX-M-15 Productores de BLEEs CTX-M-15 ST307 (n = 23)* ST405 (n = 7) CTX-M-15+SHV-2a ST25 (n = 8)* SHV-2 ST870 (n = 10)* *circunscritos a un solo centro
22 Diseminación de K. pneumoniae productora de KPC en la cuenca mediterránea KPC-2/ST258 KPC-3/ST258 Woodford, J Antimicrob Chemother 2008; Kitchel, Antimicrob Agents Chemother 2009; Samuelsen, J Antimicrob Agents Chemother 2009; Baraniak, Antimicrob Agents Chemother 2009; Pounaras J Antimicrob 2009; Warburg, J Antimicrob Chemother 2012; López-Cerero, Int J Antimicrob Agents 2015 KPC-3 ST512 Israel
23 K. pneumoniae ST512 productor de KPC August 2012 Córdoba Transfer from Italy Abril, 2013 Cabra Febrero, 2014 Montilla Abril, 2014 Pozoblanco Mayo, 2014 Sevilla Mayo, 2014 Jerez Agosto, 2014 Alcala la Real Agosto, 2014, Peñarroya-Pueblonuevo Diciembre, 2014 Puente Genil Febrero, 2015 Andujar
24 K. pneumoniae ST512 KPC-3 en 2015 Centro Periodo de los aislados H alto Guadalquivir Andujar Febrero 2015 Mayo 2015 Agosto 2015 H Infanta Margarita (Cabra) Septiembre 2015 H SAS Jérez Enero-abril 2015 HARE del Guadiato Julio 2015
25 Dice (Opt:1.00%) (Tol 1.0%-1.0%) (H>0.0% S>0.0%) [0.0%-100.0%] PFGE EC Aparición de K. pneumoniae ST258 productor de KPC-3 ST258 una variante alélica de ST PFGE EC ST gapa infb mdh pgi phoe rpob tonb Nº Ref Muestra Fecha Origen Centro clon exudate. Orina. Orina. F rectal. F rectal. Orina. F rectal. F rectal. Orina. F rectal. Sangre. F rectal. F rectal. 26/06/12. 27/02/15. 05/03/15. 05/03/15. 25/02/15. 20/11/15. 14/12/15. 16/09/15. 25/10/15. 17/09/15. Cama BOX-5. 22/09/15. 05/12/15. 11/12/15. 09/12/15 caso H U Reina Sofia H de Jerez H de Jerez H de Jerez H U Reina Sofia H Virgen de las Nieves H Virgen de las Nieves H Infanta Margarita H de Jerez H Infanta Margarita H Infanta Margarita H Virgen de las Nieves Aparición de un pulsotipo idéntico a aislados del clon ST512, pero pertenecientes al clon ST258 en H. Virgen de las Nieves noviembrediciembre de 2015 H Virgen de las Nieves H Virgen de las Nieves ST512 ST512 ST512 ST512 ST512 ST258 ST258 ST512 ST512 ST512 ST512 ST258 ST258 ST258
26 K. pneumoniae ST405 productor de CTX-M-15 Dice (Opt:1.00%) (Tol 1.0%-1.0%) (H>0.0% S>0.0%) [0.0%-100.0%] PFGE EC PFGE EC CO-10 CO-13 CO-8 CO-1 CO-11 CO-14 CO-15 CO-16 CO-17 CO-18 CO-2 CO-3 CO-4 CO-5 CO-6 CO-7 CO CO-12-Felipe OXA-245+CTX-M-15 OXA-48+CTX-M-15 +TEM-1 +TEM-1 +TEM-1 +TEM-1 +TEM-1 +TEM-1 +TEM-1 +TEM-1. 16/09/14. 08/06/15.? /11/15. 10/11/15. 26/12/15. 11/01/16. 04/11/15. 10/11/15. 12/11/15. 25/07/15. H Reina Sofia. H Costa del Sol. H Reina Sofia H Reina Sofia H Reina Sofia H Reina Sofia H Reina Sofia H Reina Sofia H Reina Sofia H Reina Sofia H Reina Sofia H Reina Sofia H Reina Sofia H Reina Sofia H Reina Sofia H Reina Sofia H Reina Sofia H Reina Sofia H Reina Sofia H Reina Sofia H La Paz H Reina Sofia. H Torrecardenas. H Torrecardenas. H Torrecardenas. H Torrecardenas. H Torrecardenas. H Torrecardenas. H Torrecardenas. H La Línea 1er brote Neonatología H Virgen de las Nieves 2013 Brote en la comunidad de Madrid 2º brote Neonatología H Torrecárdenas 2015 J. Machuca et al. JAC 2016
27 K. pneumoniae productor de OXA-48+CTX-M-15 ST15 4/2014 H Virgen de la Victoria 6/2014 H S Juan de Dios 10/2014 H Regional Malaga 5/2015 H Virgen de las Nieves 10/2015 H Valme 9/2015 H Infanta Margarita ST431 (ST15 variante) 4/2015 H Costa del Sol
28 K. pneumoniae ST15 productor de OXA-48 + CTX-M-15 Dice (Opt:1.00%) (Tol 1.0%-1.0%) (H>0.0% S>0.0%) [0.0%-100.0%] PFGE EC PFGE EC /# /# OXA-48+CTX-M-15+TEM-1. OXA-48+CTX-M-15+TEM-1. OXA-48. OXA-48+TEM-1. OXA-48+CTX-M-15+TEM-1+SHV-1. 13/11/15 OXA-48+CTX-M-15. OXA-48+BLEE. OXA-48+BLEE OXA-48+CTX-M-15+TEM-1. OXA-48+CTX-M-15+TEM-1. OXA-48+CTX-M-15+TEM-1. OXA-48+CTX-M-15+TEM-1. OXA-48. OXA-48+CTX-M-15+TEM-1. OXA-48+CTX-M-15+TEM-1. OXA-48+CTX-M-15. OXA-48+BLEE. OXA-48+CTX-M-15+TEM-1. OXA-48+TEM-1. OXA-48+CTX-M-15+TEM-1. OXA-48+SHV-1. OXA-48+CTX-M-15. OXA-48+CTX-M-15+TEM-1 OXA-48+CTX-M-15. OXA-48+CTX-M-15. OXA-48+CTX-M-15+TEM-1 OXA-48+CTX-M-15+TEM-1. OXA-48+CTX-M-15+TEM-1. OXA-48+CTX-M-15+TEM-1. OXA-48+CTX-M-15+TEM-1. OXA-48+CTX-M-15+TEM-1. OXA-48+TEM-1. OXA-48+CTX-M-15+TEM-1. OXA-48+CTX-M /09/15. 15/09/15. 21/01/14. 10/10/14. 07/05/14. 14/09/13. 16/09/13. 03/04/14. 29/08/14. 01/09/14. 03/12/14. 09/01/15. 19/01/15. 10/02/15. 29/10/14. 14/09/13. 26/10/14. 24/11/14. 03/09/14. 25/12/14. 20/03/13. 25/05/ /3/14. 02/10/15. 22/04/15. 27/10/14. 30/10/14. 22/10/14. 13/10/14. 14/10/14. 12/12/14. 10/05/14. 09/06/14. H Infanta Margarita. H Infanta Margarita. H U Reina Sofia. H Maritimo. H Valme H U Virgen de la Victoria. H U Virgen Macarena. H U Virgen Macarena H U Virgen de la Victoria. H U Virgen de la Victoria. H U Virgen de la Victoria. H U Virgen de la Victoria. H U Virgen de la Victoria. H U Virgen de la Victoria. H U Virgen de la Victoria. H Carlos Haya. H U Virgen Macarena. H Carlos Haya. H Maritimo. H Pascual. H U Virgen Macarena. H U Virgen Macarena. H Virgen de las Nieves. H U Virgen Macarena. H Valme. H Costa del Sol. H Carlos Haya. H Carlos Haya. H Carlos Haya. H Carlos Haya. H Carlos Haya. H Maritimo. H U Virgen de la Victoria. H San Juan de Dios
29 K. pneumoniae productor de CTX-M-15 +/- OXA-48 grupo ST11 5/2014 H Jerez 9/2014 H Virgen de la Victoria 3/2015 H Costa del sol 9/2015 H Linares
30 K. pneumoniae ST11 productor de CTX-M-15 +/- OXA-48 grupo Dice (Opt:1.00%) (Tol 1.0%-1.0%) (H>0.0% S>0.0%) [0.0%-100.0%] PFGE EC PFGE EC OXA-48+CTX-M-15. OXA-48+CTX-M-15. CTX-M-1. OXA-48+CTX-M-15 OXA-48+CTX-M-15 OXA-48+CTX-M-15. OXA-245+CTX-M-15. OXA-48+CTX-M-15. OXA-48+CTX-M /12/14. 13/01/15. 20/07/14. 01/08/14. 02/03/15. 02/ /04/15. 02/05/14. 23/09/15. H U Virgen de la Victoria. H U Virgen de la Victoria. H U Virgen de la Victoria. H Pascual. H Costa del Sol H U Virgen de la Victoria. H Costa del Sol. H de Jerez. H Linares
31 A. baumannii productor de OXA-23 ST2 2/2014 H. San Cecilio 6/2014 H S J Dios 10/2014 H V Victoria 12/2014 H V Macarena 3/2015 H A G Andújar 9/2015 H Costa Sol ST85 7/2014 H V Victoria
32 A. baumannii productor de OXA-24/40 ST2 6/2014 H S J Dios 2/2014 H V Macarena
33 A. baumannii productor de OXA-58 ST2 3/2015 H Regional Malaga 3/2015 H A G Andújar 8/2015 H Costa del Sol 2/2015 H Virgen Macarena ST98 2/2014 H A G Andujar
34 CMI. 2013
35
36 Agradecimientos
37 Cartera de Servicios (I) Resistencia a antimicrobianos Detección de resistencia a oxacilina (SARM) en Staphylococcus aureus. Detección de resistencia a vancomicina en Enterococcus spp. Detección e identificación de genes de beta-lactamasas de espectro extendido (BLEE) tipo TEM, SHV y CTX-M, más frecuentes en nuestro entorno, en enterobacterias. Detección e identificación de genes de AmpC plasmídicas y cromosómicas. Detección e identificación de genes de beta-lactamasas que hidrolizan carbapenems (carbapenemasas).
38 Cartera de Servicios (II) Tipado molecular o Genotipado Enterobacterias productoras de BLEE o carbapanemasas. Otras enterobacterias multirresistentes Acinetobacter baumannii Pseudomonas aeruginosa S. aureus resistente a meticilina. Enterococcus resistente a vancomicina
4. SISTEMA SANITARIO 4.1 RECURSOS SANITARIOS ATENCION PRIMARIA HOSPITALARIA ADMINISTRACION FARMACEÚTICA
Viceconsejería Servicio de Información y Evaluación 4. SISTEMA SANITARIO 4.1 RECURSOS SANITARIOS ATENCION PRIMARIA TABLA 4.1.1 CENTROS SANITARIOS DE ATENCION PRIMARIA DEL SISTEMA SANITARIO PÚBLICO DE ANDALUCÍA
Más detallesQué se conoce de la estructura poblacional de pneumoniae?
DISPERSIÓN DE KLEBSIELLA PNEUMONIAE SECUENCIOTIPO 11 CON RESISTENCIA A MÚLTIPLES ANTIBIÓTICOS PRODUCTORA DE DIVERSAS BETA-LACTAMASAS DE AMPLIO ESPECTRO. CASO 574 Varón de 74 años de edad sin antecedentes
Más detallesEpidemiología molecular de Klebsiella pneumoniae, productora del gen bla KPC en muestras invasivas en el Ecuador
Epidemiología molecular de Klebsiella pneumoniae, productora del gen bla KPC en muestras invasivas en el Ecuador Klebsiella pneumoniae y sus riesgos Resistencia en el Ecuador Detección de mecanismos de
Más detalles5. ASISTENCIA SANITARIA
D.G. de Calidad, Investigación, Desarrollo e Innovación Servicio de Información y Evaluación 5. ASISTENCIA SANITARIA 1. SERVICIO ANDALUZ DE SALUD Y EMPRESAS PÚBLICAS HOSPITALARIAS TABLA 5.01. CONSULTAS
Más detallesInstituciones Participantes
Instituciones Participantes Clínica El Rosario Centro Clínica El Rosario Sede Tesoro Hospital Pablo Tobón Uribe Clínica Medellín Centro Clínica Medellín Poblado Clínica Medellín Occidente Clínica Las Américas
Más detallesTABLA CENTROS SANITARIOS DEL SISTEMA SANITARIO PÚBLICO DE ANDALUCÍA POR PROVINCIA. AÑO 2
D.G. de Calidad, Investigación, Desarrollo e Innovación Servicio de Información y Evaluación 4. RECURSOS 1. CENTROS Y EQUIPAMIENTOS TABLA 4.01. CENTROS SANITARIOS DEL SISTEMA SANITARIO PÚBLICO DE ANDALUCÍA
Más detallesDijous, 25 de febrer de h sala Geron 2. Edifici Montseny. Parc Sanitari Pere Virgili
Dijous, 25 de febrer de 2016. 12h sala Geron 2. Edifici Montseny. Parc Sanitari Pere Virgili Desafíos que plantea la IN De la IN a la IAAS: Importancia de los CSS Repercusión de las BMR EPC de que hablamos?
Más detallesFORMULARIO DE RECOGIDA DE DATOS
Anexo I Cuestionario global de la OMS (basado en datos de laboratorio) sobre ORGANISMOS MULTIRRESISTENTES (MMR) en la Atención Sanitaria FORMULARIO DE RECOGIDA DE DATOS Cumplimentación del cuestionario:
Más detallesTABLA CENTROS SANITARIOS DEL SISTEMA SANITARIO PÚBLICO DE ANDALUCÍA POR PROVINCIA. AÑ
Viceconsejería Servicio de Información y Evaluación 4. RECURSOS 4.1. CENTROS Y EQUIPAMIENTOS TABLA 4.1.1 CENTROS SANITARIOS DEL SISTEMA SANITARIO PÚBLICO DE ANDALUCÍA POR PROVINCIA. AÑ TABLA 4.1.2 NÚMERO
Más detallesProblemática de la infección nosocomial
Problemática de la infección nosocomial Jesús Rodríguez Baño Unidad Clínica de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Hospital Universitario Virgen Macarena 1 n La infección nosocomial como problema
Más detallesLA BIBLIOTECA VIRTUAL DEL SISTEMA SANITARIO PÚBLICO DE ANDALUCÍA
LA BIBLIOTECA VIRTUAL DEL SISTEMA SANITARIO PÚBLICO DE ANDALUCÍA Verónica Juan Quilis Directora BV-SSPA veronica.juan@juntadeandalucia.es veronicabvsspa@gmail.com ÍNDICE 1. Qué es una Biblioteca Virtual?
Más detallesMódulo 1. Experto en Resistencias Microbianas Módulo 1 - Bases microbiológicas de las resistencias bacterianas. Coordinador. Álvaro Pascual Hernández
Módulo 1 Experto en Resistencias Microbianas Coordinador Álvaro Pascual Hernández Coordinador: Álvaro Pascual Hernández, Jefe de Servicio de Microbiología de la Unidad Intercentros de Enfermedades Infecciosas,
Más detallesGérmenes productores de- Infecciones Hospitalarias
Gérmenes productores de- Infecciones Hospitalarias DEFINICION La infección hospitalaria o nosocomial constituye una patología grave que se presenta durante o después de la internación de un paciente y
Más detallesRuth Figueroa, Servicio de Microbiología y Control de Infección, Hospital Universitario de Basurto, Bilbao.
Protocolo de vigilancia de microorganismos multirresistentes en unidades de enfermos en situación crítica. Organización Sanitaria Integrada (OSI) Basurto-Bilbao Ruth Figueroa, Servicio de Microbiología
Más detallesPROGRAMA INTEGRAL DE PREVENCIÓN, CONTROL DE LAS INFECCIONES RELACIONADAS CON LA ASISTENCIA SANITARIA Y USO APROPIADO DE LOS ANTIMICROBIANOS (PIRASOA).
PROGRAMA INTEGRAL DE PREVENCIÓN, CONTROL DE LAS INFECCIONES RELACIONADAS CON LA ASISTENCIA SANITARIA Y USO APROPIADO DE LOS ANTIMICROBIANOS (PIRASOA). INDICE I. Fundamento. II. Estructura del programa.
Más detallesResolución ss.cc.: 0200/15, de 22 de julio de 2015 R.ss.cc.: 0200/15. Asunto: Indicaciones para el uso de la Tomografía de Emisión de Positrones
Resolución ss.cc.: 0200/15, de 22 de julio de 2015 R.ss.cc.: 0200/15 Asunto: Indicaciones para el uso de la Tomografía de Emisión de Positrones Origen: Dirección General de Asistencia Sanitaria y Resultados
Más detallesTerapia antimicrobiana no impositiva
Terapia antimicrobiana no impositiva Programa PIRASOA Secretaría General de Salud Pública, Inclusión Social y Calidad de Vida Dirección General de Asistencia Sanitaria y Resultados en Salud Dirección General
Más detallesPuntos de corte para definir sensibilidad a los antimicrobianos
Puntos de corte para definir sensibilidad a los antimicrobianos JEHA Dra. Liliana Fernández Canigia Microbiología- Hospital Alemán 2012 Consideraciones generales I Los microorganismos que con mayor frecuencia
Más detallesMapas de Sensibilidad Antimicrobiana Área Sanitaria de Málaga, 2014
Mapas de Sensibilidad Antimicrobiana Área Sanitaria de Málaga, 2014 Dra. MV García López UGC- E. I n f e c c i o s a s, M i c r o b i o l o g í a y M P r e v e n t i v a - I C 24.11.2015 Perfil de Sensibilidad
Más detallesJUNTA DE ANDALUCIA. Servicio Andaluz de Salud CONSEJERÍA DE SALUD
JUNTA DE ANDALUCIA Servicio Andaluz de Salud CONSEJERÍA DE SALUD Autores: Juan Goicoechea Salazar Araceli Díaz Martínez Juliana Rodríguez Herrera Daniel Larrocha Mata Mª Robledo Jiménez Romero Vicente
Más detalles- 1 - infecciones asociadas a la atención de salud.
Alerta epidemiológica: Primer hallazgo de carbapenemasas de tipo New Delhi metalobetalactamasas (NDM) en Latinoamérica 22 de noviembre 2011 Ante el reciente hallazgo de carbapenemasas de tipo New Delhi
Más detallesLa Gestión Ambiental en el Servicio Andaluz de Salud
La Gestión Ambiental en el Servicio Andaluz de Salud V Simposium Nacional de Gestión Ambiental en Centros Sanitarios SALUD, PACIENTE Y MEDIO AMBIENTE Bilbao, mayo 2011 NUEVOS RETOS EN SANIDAD CIENTÍFICO
Más detallesLa resistencia a antimicrobianos en Europa, España y País Vasco
La resistencia a antimicrobianos en Europa, España y País Vasco Dr. Andrés Canut Blasco, Servicio de Microbiología, Hospital Universitario de Álava, Vitoria-Gasteiz En al actualidad la resistencia bacteriana
Más detallesManejo de BGN multiresistentes en los hospitales españoles
Manejo de BGN multiresistentes en los hospitales españoles Anna Hornero Infermera Clínica Control Infecció Hospital Universitari de Bellvitge IV Jornada Nacional y VI Jornada Catalana ACICI 2013 Once upon
Más detallesGUÍA DE TRATAMIENTO ANTIMICROBIANO EMPÍRICO DE MICROORGANISMOS MULTIRRESISTENTES
GUÍA DE TRATAMIENTO ANTIMICROBIANO EMPÍRICO DE MICROORGANISMOS MULTIRRESISTENTES Comisión de Infecciones y Terapéutica Antimicrobiana Hospital Universitario Basurto Marzo 2013 1 TRATAMIENTO EMPÍRICO DE
Más detallesResistencia Bacteriana en el Ecuador
Resistencia Bacteriana en el Ecuador Simposio interdisciplinar de investigación, Postgrados y vinculación con la comunidad Iliana Alcocer Negrete, Dra. Pontificia Universidad Católica del Ecuador Escuela
Más detallesNOTICIA 4- Modificación Anexo III Indicadores-Manual de Procedimiento
NOTICIAS del programa PIRASOA, MAYO 2016 INDICE: NOTICIA 1- FORMACIÓN 1. I Curso de IRAS del Programa PIRASOA 2. Cursos de PROAS del Programa PIRASOA NOTICIA 2- Difusión del Programa PIRASOA 1. Congresos
Más detallesMICROBIOLOGÍA CLÍNICA Y SANITARIA TEMA 29. INFECCIÓN NOSOCOMIAL II INFECCIÓN NOSOCOMIAL: CONSECUENCIAS
INFECCIÓN NOSOCOMIAL: CONSECUENCIAS Aumenta la mortalidad y morbilidad Prolonga la estancia hospitalaria Requiere el uso de antimicrobianos Aumenta el costo sanitario INFECCIÓN NOSOCOMIAL: CONTROL Eliminar
Más detallesGRUPOS RELACIONADOS POR EL DIAGNÓSTICO
CONJUNTO MÍNIMO BÁSICO DE DATOS AL ALTA HOSPITALARIA GRUPOS RELACIONADOS POR EL DIAGNÓSTICO ANDALUCÍA 2014 Servicio Andaluz de Salud CONSEJERÍA DE IGUALDAD, SALUD Y POLÍTICAS SOCIALES CONJUNTO MÍNIMO
Más detallesOrganización, realización y resultados equipo PROA
Hospital Virgen de la Victoria Organización, realización y resultados equipo PROA Enrique Nuño Álvarez UGC Enfermedades Infecciosas Equipo'de'PROA''HVV' PIRASOA'HR/HVV' Miguel'Ángel'Prieto'Palomino' Coordinador
Más detallesViernes, 18 de marzo de 2016.
FACTIBILIDAD DEL PROYECTO RESISTENCIA ZERO EN DIFERENTES MODELOS DE UNIDADES CRÍTICAS. Pedro Mª Olaechea Astigarraga. Medicina Intensiva. OSI Barrualde-Galdakao. Viernes, 18 de marzo de 2016. Contenido
Más detallesAgencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS) Calle Campezo, 1, Edificio 8 E Madrid https://www.aemps.gob.
Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS) Calle Campezo, 1, Edificio 8 E-28022 Madrid https://www.aemps.gob.es Fecha de publicación: junio de 2017 Maquetación: Imprenta Nacional de
Más detallesLa resistencia bacteriana : un problema relevante
Elizabeth Bogdanowicz Médica Infectóloga Pediatra Hospital de Clínicas Ftad de Medicina UBA Comité Nacional de Infectología SAP Al comienzo del siglo XXI nos vemos enfrentados a tres grandes desafíos:
Más detallesITU por bacterias Gram negativas multirresistentes
ITU por bacterias Gram negativas multirresistentes Dra. María del Rosario Castro Soto Junio 2016 En la última década estamos asistiendo al aumento de la incidencia de infecciones causadas por bacterias
Más detalles5. La infección hospitalaria: herramientas para su control
5. La infección hospitalaria: herramientas para su control Por definición se considera infección nosocomial o de adquisición hospitalaria a la que no está presente ni se está incubando en el momento del
Más detallesHay que aislar a los Gram negativos multir? : Cual, cómo y hasta cuando
Hay que aislar a los Gram negativos multir? : Cual, cómo y hasta cuando Cristina González Juanes Programa Control de Infecciones. Servicio de Epidemiología y Evaluación. Reunión XVI GEIH.Sevilla 2010 Introducción
Más detallesActividad en Hospital de Día Quirúrgico en los hospitales del SSPA
Actividad en Hospital de Día Quirúrgico en los hospitales del SSPA Actividad en Hospital de Día Quirúrgico en los Hospitales del SSPA, 2010 Servicio Andaluz de Salud Dirección Gerencia Subdirección de
Más detallesESTRATEGIAS EXITOSAS EN EL CONTROL DE ANTIMICROBIANOS
ESTRATEGIAS EXITOSAS EN EL CONTROL DE ANTIMICROBIANOS Sandra Liliana Valderrama Beltrán Médico Infectólogo. UN MSc Epidemiología con énfasis en IIH Vicepresidente ACIN nacional Implicaciones de la resistencia
Más detallesVIGILANCIA DE PATÓGENOS MULTIRRESISTENTES Y CLOSTRIDIUM DIFFICILE.
Servicio Canario de la Salud DIRECCIÓN GENERAL PROGRAMAS ASISTENCIALES ANEXO V VIGILANCIA DE PATÓGENOS MULTIRRESISTENTES Y CLOSTRIDIUM DIFFICILE. 1) INTRODUCCIÓN La resistencia a antimicrobianos en algunos
Más detallesβ-lactamasas AmpC Fenotipos de resistencia Detección en el laboratorio C. Segura. Patologia Infecciosa. Laboratori de Referència de Catalunya
β-lactamasas AmpC Fenotipos de resistencia Detección en el laboratorio Laboratori de eferència de Catalunya Generalidades Espectro actividad Origen y tipos AmpC plasmídicas Inhibidores Detección en el
Más detallesBloque 6 Estrategias para el control de BMR (I), vigilancia, diagnóstico y declaración
Bloque 6 Estrategias para el control de BMR (I), vigilancia, diagnóstico y declaración Profesores: Mª Dolores Rojo Martín Áurea Morillo García Carmen Montaño Remacha SISTEMAS DE VIGILANCIA DE INFECCIONES
Más detallesResistencia a los antimicrobianos nuevos desafíos. Dra. Paola Pidal. Instituto de Salud Pública P 2011
Resistencia a los antimicrobianos nuevos desafíos Dra. Paola Pidal. Instituto de Salud Pública P de Chile. 2011 La era de los antibióticos ticos data de 1928, cuando se descubrió los efectos del hongo
Más detallesActividad en Hospital de Día Quirúrgico en los Hospitales del SSPA, 2011
2011 Actividad en Hospital de Día Quirúrgico en los Hospitales del SSPA, 2011 Servicio Andaluz de Salud Dirección Gerencia Subdirección de Análisis y Control Interno Servicio de Producto Sanitario Autores:
Más detalles1608 1ª JORNADA SECTORIAL:
Ad Futurum: EL XVII AL XXI: DEL XXI: PROYECTANDO NUESTRA TRADICIÓN HACIA EL FUTURO 1608 1ª JORNADA SECTORIAL: L5-PRODUCCION DE ALIMENTOS Y TECNOLOGÍA ALIMENTARIA 2010 16/03/11 Bacterias patógenas de interés
Más detallesServicio Andaluz de Salud. Consejería de Salud. JUNTA DE ANDALUCIA. https://www.juntadeandalucia.es/servicioandaluzdesalud/
Programa PIRASOA Programa integral de prevención, control de las infecciones relacionadas con la asistencia sanitaria, y uso apropiado de los antimicrobianos DOCUMENTO DE TRABAJO 14/01/2014 Programa PIRASOA:
Más detallesLAS INFECCIONES NOSOCOMIALES EN ESPAÑA: ESTUDIO DE PREVALENCIA EPINE
LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES EN ESPAÑA: ESTUDIO DE PREVALENCIA EPINE Evolución 1990-2005: 16 años Sociedad Española de Medicina Preventiva, Salud Pública e Higiene (SEMPSPH) EPINE: OBJETIVOS Facilitar
Más detallesMICROBIOLOGÍA. INFORME DE RESISTENCIA ANTIMICROBIANA EN ENTEROBACTERIAS 2013 Página 1 de 10
ENTEROBACTERIAS 2013 Página 1 de 10 ENTEROBACTERIAS 2013 OSI BILBAO-BASURTO BASURTO REGISTRO DE REVISIONES MODIFICACIÓN FECHA MOTIVO Revisado por: Control de Infección Aprobado por: D. Médica Fecha:22/12/2014
Más detallesEXPERIENCIA EN LA IMPLANTACIÓN DEL PROTOCOLO PARA LA PREVENCIÓN Y CONTROL DE MICROORGANISMOS MULTIRRESISTENTES: Actividad de la Enfermera
EXPERIENCIA EN LA IMPLANTACIÓN DEL PROTOCOLO PARA LA PREVENCIÓN Y CONTROL DE MICROORGANISMOS MULTIRRESISTENTES: Actividad de la Enfermera Mercedes Fabo Navarro Enfermera de Medicina Preventiva y Seguridad
Más detallesDIAGNOSTICO DE NEUMONIAS
Página 1 de 23 Fecha: DIAGNOSTICO DE NEUMONIAS 1.- El diagnóstico microbiológico de las neumonías es complejo y requiere de la utilización de diversas técnicas microbiológicas, como: cultivo de bacterias,
Más detallesGRUPOS RELACIONADOS POR EL DIAGNÓSTICO
CONJUNTO MÍNIMO BÁSICO DE DATOS AL ALTA HOSPITALARIA ANDALUCÍA 2015 GRUPOS RELACIONADOS POR EL DIAGNÓSTICO Servicio Andaluz de Salud CONSEJERÍA DE SALUD CONJUNTO MÍNIMO BÁSICO DE DATOS AL ALTA HOSPITALARIA
Más detallesEPINE: EVOLUCIÓN , CON RESUMEN DE 2014
EPINE: EVOLUCIÓN 1990-2014, CON RESUMEN DE 2014 Hospitales incluidos. EPINE 1990-2014 Número de Hospitales 300 250 258 257 253 266 276 278 287 287 271 282 269 200 201 206 214 224 233 243 243 246 241 186
Más detallesMicroorganismos multiresistentes y su transmisión. Dra. Dona Benadof Microbiología, Unidad de IIH
Microorganismos multiresistentes y su transmisión Dra. Dona Benadof Microbiología, Unidad de IIH Microorganismos multiresistentes Son microorganismos resistentes ( MOMR) a múltiples antibióticos Por definición
Más detallesInfecciones nosocomiales por enterobacterias y no fermentadores
VII CURSO DE ACTUALIZACIÓN EN INFECCIONES NOSOCOMIALES I SIMPOSIO SOBRE BACTERIEMIAS VII CURSO Dirección DE ACTUALIZACIÓN de Enseñanza y EN INFECCIONES Desarrollo NOSOCOMIALES Académico I SIMPOSIO SOBRE
Más detallesRevisar los PCC de los fármacos europeos ya existentes. Determinar los PCC de los nuevos fármacos y sus PC epidemiológicos.
Sociedad Europea de Microbiología Clínica y Enfermedades Infecciosas (ESCMID) Centro Europeo para la Prevención y Control de Enfermedades Infecciosas (ECDC) y la (AEM) Revisar los PCC de los fármacos europeos
Más detallesOrganización, realización y resultados del equipo IRAS del H. Regional de Málaga
Organización, realización y resultados del equipo IRAS del H. Regional de Málaga Salvador de Oña Compán Jefe de Sección UGC Intercentros Enfermedades Infecciosas, Medicina Preventiva y Microbiologia H.
Más detallesonjunto M ínimo B ásico de D atos al alta hospitalaria Servicio Andaluz de Salud CONSEJERÍA DE SALUD
C onjunto M ínimo B ásico de D atos al alta hospitalaria ANDALUCÍA 2005 Servicio Andaluz de Salud CONSEJERÍA DE SALUD CONJUNTO MÍNIMO BÁSICO DE DATOS AL ALTA HOSPITALARIA ANDALUCÍA 2005 Servicio Andaluz
Más detallesBoletín Farmacéutico
UPSS - FARMACIA Año 07 Vol. 04 Abril 2017 RESISTENCIA A LOS ANTIBIOTICOS PRESENTACIÓN BOLETÍN FARMACÉUTICO AUTORIDADES: La resistencia a los antibióticos está aumentando en todo el mundo a niveles peligrosos.
Más detallesPlan Nacional contra la Resistencia a los Antimicrobianos
Plan Nacional contra la Resistencia a los Antimicrobianos Dra. Tania Herrera Jefa del Departamento de Enfermedades Transmisibles Subsecretaría de Salud Pública Ministerio de Salud Chile La resistencia
Más detallesSITUACIÓN DE LA RESISTENCIA A ANTIBIÓTICOS Y RIESGOS PARA LAS POBLACIONES HUMANAS
SITUACIÓN DE LA RESISTENCIA A ANTIBIÓTICOS Y RIESGOS PARA LAS POBLACIONES HUMANAS (Estudio de la situación actual en poblaciones animales en relación con el hombre) Implicaciones Medicina humana "Sólo
Más detallesDra. Mar Olga Pérez Moreno Responsable Área de Microbiología Laboratori Clínic ICS Terres de l Ebre (Hospital de Tortosa Verge de la Cinta)
IV Jornada Nacional VI Jornada Catalana Lleida 13 junio 2013 Reconocimiento y técnicas microbiológicas de detección de fenotipos de resistencia relevantes en Bacilos Gram Negativos: Enterobacterias productoras
Más detallesDIPLOMA DE EXPERTO RESISTENCIAS MICROBIANAS Y OPTIMIZACIÓN DEL USO DE ANTIMICROBIANOS. Curso académico
DIPLOMA DE EXPERTO RESISTENCIAS MICROBIANAS Y OPTIMIZACIÓN DEL USO DE ANTIMICROBIANOS Curso académico 2015-2016 UNIVERSIDAD DE SEVILLA MERCK SHARP & DHOME SOCIEDAD ANDALUZA DE ENFERMEDADES INFECCIOSAS
Más detallesBibliometría: Una aproximación a la producción científica del SSPA
Bibliometría: Una aproximación a la producción científica del SSPA Teresa Matamoros Casas Jose Mª Carrión Pérez III JORNADAS DE BIBLIOTECAS DEL SSPA RONDA 25, 26 y 27 de mayo de 2009 1. OBJETIVOS Este
Más detallesEPINE : 22 AÑOSA
ESTUDIO DE PREVALENCIA DE LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES EN ESPAÑA EPINE 1990-2011: 22 AÑOSA Sociedad Española de Medicina Preventiva, Salud Pública P e Higiene (SEMPSPH). 2011 Objetivos y características
Más detallesPuntos claves para el control de la infección. de empezar? JOSÉ RAMÓN BARBERA FARRÉ
Puntos claves para el control de la infección Por dónde debemos de empezar? JOSÉ RAMÓN BARBERA FARRÉ PREVENIR LA INFECCIÓN VACUNACIÓN Pacientes de alto riesgo Personal sanitario RETIRADA DE CATÉTERES V.
Más detalles2. Autoridades y personal
Núm. 99 página 26 Boletín Oficial de la Junta de Andalucía 26 de mayo 2015 2. Autoridades y personal 2.2. Oposiciones, concursos y otras convocatorias Consejería de Igualdad, Salud y Políticas Sociales
Más detallesServicio Antimicrobianos Laboratorio Nacional de Referencia en Resistencia INEI ANLIS Dr. C. Malbrán. NOTAS PARA INFORMES 2017 v1.
NOTAS PARA INFORMES 2017 v1 NOTA KPC en ETB Se confirmó la presencia de carbapenemasa en cepa remitida por métodos moleculares. Fue identificada a nivel molecular como enzima de la familia KPC (Klebsiella
Más detallesAbordatge del pacient infectat/portador de microorganismes multiresistents en els diferents nivells assistencials
Abordatge del pacient infectat/portador de microorganismes multiresistents en els diferents nivells assistencials Visió des de l àmbit Sòcio-Sanitari i residencial Dr. Marcos Serrano Godoy Hospital Santa
Más detallesdel antibiograma (en enterobacterias).
(Algunos) Aspectos relevantes del antibiograma (en enterobacterias). Dra L. Caiata. Asistente de Laboratorio de Patología Clínica Hospital de Clínicas. Asistente del Depto de Bacteriología y Virologia.
Más detallesServicio de Microbiología
los microorganismos más habituales Página: 1 de 15 Servicio de Microbiología Informe de la sensibilidad antibiótica de los microorganismos más habituales 1 Página: 2 de 15 ÍNDICE PRESENTACIÓN... 3 Escherichia
Más detallesUso imprudente de los antibióticos
Uso imprudente de los antibióticos Dra. Ruth Figueroa, Médico facultativo, Servicio de Microbiología y Control de Infección, OSI Bilbao- Basurto Los antibióticos son uno de los logros médicos más importantes
Más detallesProgramas de optimización de uso de antibióticos (PROA)
Programas de optimización de uso de antibióticos (PROA) José Miguel Cisneros Herreros Unidad Clínica Intercentros de Enfermedades Infecciosas, Microbiología y Medicina Preventiva Hospital Virgen del Rocío
Más detallesMETODOLOGÍA. 1. Tipo y diseño general del estudio.
METODOLOGÍA 1. Tipo y diseño general del estudio. La presente investigación es un estudio cuantitativo de tipo observacional descriptivo. Por medio de esta investigación identificamos las bacterias presentes
Más detalles5. RECURSOS SANITARIOS Y SALUD DE LA POBLACIÓN
5. RECURSOS SANITARIOS Y SALUD DE LA POBLACIÓN ÍNDICE INTRODUCCIÓN... 2 5.1. RECURSOS SANITARIOS Y SU DISTRIBUCIÓN... 2 Centros asistenciales del servicio andaluz de salud... 2 Centro sanitario especializado...
Más detallesAgente infeccioso emergente de difícil diagnóstico clínico y morfológico
Agente infeccioso emergente de difícil diagnóstico clínico y morfológico Especies de importancia en medicina humana: Naegleria fowlerii Balamutia mandrilaris Acanthamoeba spp Ciclo de vida trofozoito quiste
Más detallesIX - ANÁLISIS DE LOS RESULTADOS
IX - ANÁLISIS DE LOS RESULTADOS Para realizar el análisis y caracterización de variables que den respuesta a los objetivos trazados en el presente trabajo es necesario conocer en primer lugar cual es la
Más detallesXXV Curso de Avances en Antibioterapia
XXV Curso de Avances en Antibioterapia ANTIBIOTICOS Y RESISTENCIA. NUEVOS RETOS. Dr. Manuel López-Brea. Dra. Teresa Alarcón Hospital Universitario de La Princesa. MADRID. EL DESCUBRIMIENTO DE LOS ANTIBIOTICOS.
Más detallesS. aureus resistente a meticilina.
III Jornades VINCat 28 Setembre 2011 Taller 1. Prevención y control de S. aureus resistente a meticilina. Diagnóstico microbiológico M. Ángeles Domínguez Luzón Servicio de Microbiología Hospital Universitari
Más detallesProblema creciente de salud pública, especialmente por infecciones hospitalarias
COMPRENDIENDO LAS RESISTENCIAS PROGRAMAS DE OPTIMIZACIÓN DE TRATAMIENTOS ANTIMICROBIANOS: LLEGANDO AL SIGUIENTE NIVEL DR. RAFAEL CARRANZA GONZÁLEZ MICROBIOLOGÍA CLÍNICA HOSPITAL GENERAL MANCHA CENTRO NOVIEMBRE
Más detallesEl Proyecto para la Humanización de la Atención Perinatal en Andalucía se comienza a desarrollar en el marco del Convenio entre el Ministerio de
El Proyecto para la Humanización de la Atención Perinatal en Andalucía se comienza a desarrollar en el marco del Convenio entre el Ministerio de Sanidad y Consumo y la Consejería de Salud de la Junta de
Más detallesLaboratorio Nacional de Salud Ministerio de Salud Pública Y Asistencia Social
Sistema de Vigilancia de la Resistencia a los Antibióticos en Guatemala Laboratorio Nacional de Salud Ministerio de Salud Pública Y Asistencia Social Red Nacional de Vigilancia de la Resistencia a los
Más detallesPROTOCOLO DE VIGILANCIA Y CONTROL DE INFECCIONES RELACIONADAS CON LA ASISTENCIA SANITARIA (IRAS)
PROTOCOLO DE VIGILANCIA Y CONTROL DE INFECCIONES RELACIONADAS CON LA ASISTENCIA SANITARIA (IRAS) ALGUNOS ASPECTOS ESPECIFICOS POR MICROORGANISMO MULTIRRESISTENTE STAPHYLOCOCCUS AUREUS RESISTENTE A METICILINA
Más detallesUniversidad de Panamá Facultad de Medicina Escuela de Tecnología Médica
Universidad de Panamá Facultad de Medicina Escuela de Tecnología Médica COMPARACIÓN DE MÉTODOS PARA LA DETECCIÓN DE Klebsiella pneumoniae PRODUCTORA DE CARBAPENEMASA (KPC) EN MUESTRAS DE HISOPADOS RECTALES
Más detallesPrograma de Optimización de Antimicrobianos (PROA) Servicio de Geriatría Hospital Universitario de Guadalajara Noviembre 2013- Octube 2014
Programa de Optimización de Antimicrobianos (PROA) Servicio de Geriatría Hospital Universitario de Guadalajara Noviembre 2013- Octube 2014 Dra. Carmen Gimeno Fernández (Serv. Micriobiología) Dra. Alicia
Más detallesDETECCIÓN MOLECULAR DE CARBAPENEMASAS
DETECCIÓN MOLECULAR DE CARBAPENEMASAS Dra. Lucía Martínez Lamas. Servicio de Microbiología, Complejo Hospitalario Universitario de Vigo. En los aislados de Klebsiella nosocomial se ha detectado un aumento
Más detallesGURUTZETAKO UNIBERTSITATE OSPITALEA HOSPITAL UNIVERSITARIO CRUCES PORTADORES DE MICROORGANISMOS MULTIRRESISTENTES: QUÉ SE PUEDE HACER?
GURUTZETAKO UNIBERTSITATE OSPITALEA HOSPITAL UNIVERSITARIO CRUCES PORTADORES DE MICROORGANISMOS MULTIRRESISTENTES: QUÉ SE PUEDE HACER? Jose María Hernández SERVICIO DE MEDICINA PREVENTIVA Medidas eficaces
Más detallesInfecciones asociadas al cuidado de la salud: Un cambio de paradigma Incidencia de microorganismos multirresistentes en el ámbito hospitalario
Dr. Rodolfo Quirós Abril 2011 1 Infecciones asociadas al cuidado de la salud: Un cambio de paradigma Incidencia de microorganismos multirresistentes en el ámbito hospitalario Medidas Medidas efectivas
Más detallesEstudio y control de brote por Ai Acinetobacter baumanii panresistentes. Graciela Sadino
Estudio y control de brote por Ai Acinetobacter baumanii panresistentes Graciela Sadino Infectología Brote Hospitalario Según Durlach Aparición de un número de infecciones mayor al esperado, en un área
Más detallesMedidas para fomentar el uso apropiado de antibióticos en atención primaria. Carlos Llor
Medidas para fomentar el uso apropiado de antibióticos en atención primaria Carlos Llor Tendencias en la resistencia antimicrobiana en las últimas 3 décadas en España BACTERIAS GRAMPOSITIVAS Streptococcus
Más detallesBrote klebsiella pneumoniae BLEE en. Hospital Universitario Virgen Macarena. Sevilla.
Brote klebsiella pneumoniae BLEE en unidad neonatal. Concha Romero. Enfermera Control Infecciones Junio -2013 Hospital Universitario Virgen Macarena. Sevilla. Introducción La infección / colonización neonatales
Más detallesANTIBIÓTICOS E MICRÓBIOS: TAO INIMIGOS E TAO AMIGOS.
ANTIBIÓTICOS E MICRÓBIOS: TAO INIMIGOS E TAO AMIGOS. Resistencia a los antimicrobianos qué aprendimos? Uso de antimicrobianos resistencia: - mutaciones, adquisición elementos genéticos de R, selección
Más detallesNOVEDADES 2014 CLINICAL AND LABORATORY STANDARDS INSTITUTE (CLSI)
NOVEDADES 2014 CLINICAL AND LABORATORY STANDARDS INSTITUTE (CLSI) Melina Rapoport Servicio Antimicrobianos Instituto Nacional de Enfermedades Infecciosas. ANLIS Dr. C. G. Malbrán Se describe aquí un breve
Más detallesANEXO 1. PROPUESTA DE GESTIÓN DEL DESABASTECIMIENTO DE PIPERACILINA/ TAZOBACTAM
CONTEXTO ANEXO 1. PROPUESTA DE GESTIÓN DEL DESABASTECIMIENTO DE PIPERACILINA/ TAZOBACTAM Piperacilina/ tazobactam (PT) es una combinación de antibióticos de amplio espectro con actividad frente a un número
Más detallesTIPIFICACIÓN MOLECULAR
TIPIFICACIÓN MOLECULAR TIPIFICACION MOLECULAR APLICACIONES GENERALES TIPIFICACIÓN MOLECULAR Son todas iguales? Para que diferenciarlas? APLICACION EN MICROBIOLOGIA CLINICA Y EPIDEMIOLOGIA Confirmación
Más detallesInvestigación Oncológica:
Investigación Oncológica: Categorización pronóstica de los tumores M. Álvarez, L. Pérez, E. Gallego, I. Hierro, L. Vicioso, A. Matilla INVESTIGACIÓN ONCOPATOLÓGICA Reunir el máximo número de pacientes
Más detallesINDICE 9 INTRODUCCIÓN 16 MOTIVACIONES GENERALES 17 FUNDAMENTOS DE LA TESIS: NEUMONÍA COMUNITARIA GRAVE 22
INDICE INDICE 9 INTRODUCCIÓN 16 MOTIVACIONES GENERALES 17 MOTIVACIONES PERSONALES 19 FUNDAMENTOS DE LA TESIS: NEUMONÍA COMUNITARIA GRAVE 22 1. EPIDEMIOLOGIA DE LA NEUMONÍA COMUNITARIA GRAVE 22 1.1 Introducción
Más detallesRESUELVE. Primero. Objeto
RESOLUCION DE 23 DE ABRIL DE LA DIRECCION GENERAL DE PERSONAL Y DESARROLLO PROFESIONAL DEL SERVICIO ANDALUZ DE SALUD POR LA QUE SE ANUNCIA CONVOCATORIA PUBLICA PARA LA PROVISION DE PUESTOS DIRECTIVOS EN
Más detallesCompartir la Atención Sanitaria y la Atención Social
Compartir la Atención Sanitaria y la Atención Social Integrando los enfermos en la comunidad, la experiencia de FAISEM Luis Fernandez Portes Psiquiatra Coordinador del Programa Residencial de FAISEM Fundación
Más detallesV Jornada en Enfermedades Infecciosas Valladolid 19 de junio de Dr. Rafael Cantón
Relevancia clínica actual de Staphylococcus aureus resistente a meticilina (SARM) (prevalencia, mecanismo de resistencia, mayor virulencia, más costes, etc) V Jornada en Enfermedades Infecciosas Valladolid
Más detallesImpacto de la resistencia a los antimicrobianos
Impacto de la resistencia a los antimicrobianos Dra. Mercedes Sota Busselo, Jefa de Servicio de Microbiología, Hospital Universitario Cruces, Barakaldo. El uso excesivo e inapropiado de los fármacos antimicrobianos
Más detalles