TEMA 12 La llum i el so

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "TEMA 12 La llum i el so"

María Jesús Espinoza Salazar
hace 6 años
Vistas:

1 TEMA 12 La llum i el so

2 1. Què és una ona? Una ona és una forma de propagació de l'energia d'un punt a un altre de l'espai, que no va acompanyada de desplaçament de matèria.

3 1.Longitud de ona 2. Cresta 3. Vall

4 Les ones es defineixen per dues característiques principals: FREQUÈNCIA Nombre d oscil lacions de la partícula per segon. La seva unitat en el sistema internacional és l'hertz (Hz).

5 LONGITUD D ONA (λ) Distància que hi ha entre dues crestes. La unitat en el SI és el metre (m). Les ones amb poca longitud d'ona són molt energètiques, les de longitud d'ona més gran tenen menys energia.

7 LA LLUM I EL SO ES PROPAGUEN EN FORMA DE ONES Necessita un medi material Pot propagar-se en el buit

8 2. Els objectes com a fonts secundàries de llum FONTS LLUMINOSES NATURALS ARTIFICIALS

10 FONTS LLUMINOSES EMISSOR SECUNDARI Només els podem veure quan són il luminats

11 Tots els cossos absorbeixen una part de la llum que reben i en reflecteixen una altra part.

12 BLANC: REFLECTEIX MOLTA LLUM

13 NEGRE: REFLECTEIX MOLTA POCA LLUM

14 TRANSPARE NT OPAC TRANSLÚCI D

15 TRANSPARENT Deixen passar la llum i es poden veure els objectes a través seu amb nitidesa TRANSLÚCID Deixen passar una part de la llum que reben, però no permeten veure-hi amb total claredat OPAC No deixen passar la llum i, per tant, no permeten veure-hi a través seu

16 3. La llum es propaga en línia recta

17 RAIG LLUMINÓS Cadascuna de les direccions en què la llum es propaga a partir d'un focus lluminós

18 FEIX DE LLUM

19 La velocitat de la llum depèn del medi en què es propagui. En el buit i en l'aire, la velocitat de la llum és similar i arriba als km/s. CONCEPTE D ANY LLUM

21 4.3 anys = dies = hores = s d = v t d = km/s s = km

22 4. Les ombres i els eclipsis Quan un objecte opac s'interposa en un raig de llum, darrere seu es crea una silueta fosca amb la seva forma, anomenada ombra.

23 La forma de l'ombra està determinada per la del cos que la causa.

24 La forma de l'ombra pot variar segons l'orientació del focus lluminós.

25 Si un focus de llum és molt petit o està situat molt lluny de l'objecte, es produeixen ombres nítides. Ara bé, si el focus és molt gran o està situat a la vora de l'objecte, l'ombra no té contorns nítids i al seu voltant apareixen zones de penombra.

27 ELS ECLIPSIS Un eclipsi té lloc quan un astre s'amaga de manera parcial o total, perquè s'hi interposa un altre que n'impedeix la visió.

28 Parcials: Si només s'amaga una part de l'astre.

29 Totals: Si queda amagat tot l'astre.

30 Eclipsi de Sol

31 Eclipsi de Lluna

32 Seqüència d un eclipsi de Sol

33 Eclipsi de Lluna

34 5. La reflexió de la llum La reflexió de la llum és el canvi de direcció que experimenta un raig lluminós en xocar contra la superfície d'un cos.

37 ELS MIRALLS Cos opac, amb una superfície llisa i polida, capaç de reflectir totalment i regularment la llum que rep. PLANS ESFÈRICS CÒNCAUS CONVEXOS

38 PLANS Produeixen imatges que tenen la mateixa forma i mida que l'objecte real i que són simètriques respecte seu.

39 ESFÈRICS CÒNCAUS Part interna d'una cullera

40 CONVEXOS Part externa d'una cullera

42 Esfera d Escher

$6. La refracció de la llum La refracció de la llum és el canvi de direcció que experimenta$

43 6. La refracció de la llum La refracció de la llum és el canvi de direcció que experimenta un raig lluminós quan passa d'un medi a un altre en què la velocitat de propagació és diferent.

$imatges refractant la llum;$

45 LES LENTS Cossos transparents, generalment de vidre, que poden formar imatges refractant la llum; és a dir, desviant-la.

46 LENTS CONVERGENTS

47 LENTS DIVERGENTS

48 7. La descomposició de la llum

49 Newton va demostrar que la llum blanca, com la del Sol, està composta per diferents tipus d'ones lluminoses. El prisma dispersa o separa els colors simples que la componen.

50 L'arc de Sant Martí té lloc quan els raigs del Sol travessen les gotes d'aigua de l'atmosfera. Les gotes actuen com a prismes i dispersen la llum solar en tots els seus colors. Quan veiem un arc de Sant Martí sempre podrem veure el Sol i estarà plovent. En una cascada també se sol veure un arc de Sant Martí. VÍDEO

51 8. El color dels cossos La llum és la font de tots els colors i aquests són una conseqüència i un efecte de la llum.

52 Quan un cos opac és il luminat amb llum blanca, absorbeix una part de la llum que els arriba i en reflecteix una altra. La llum que reflecteix correspon al color que nosaltres observem d'aquest objecte.

53 Si reflecteix tots els colors i no n'absorbeix cap, veurem l'objecte de color blanc.

54 Si absorbeix tots els colors i no en reflecteix cap, veurem l'objecte de color negre.

55 Si absorbeix tots els colors menys un, veurem l'objecte del color de la llum que reflecteixi.

60 Per què el cel és blau?

61 9. La percepció de la llum. L ull. L'ull és l'òrgan del sentit de la vista. Té la capacitat de captar l'energia lumínica.

62 10. El so. Quan vibra un objecte, es produeix un so.

63 CARACTERÍSTIQUES 1) El so no es propaga en el buit. Necessita un medi material per propagar-se.

64 2) El so es propaga en totes les direccions.

65 3) El so transporta energia en propagar-se, però no matèria.

66 LA VELOCITAT DE PROPAGACIÓ La velocitat de propagació del so depèn del medi en què es transmet.

67 En general, la velocitat del so és més gran en els sòlids que en els líquids, i en aquests més gran que en els gasos. Barrera del so

68 11. Les qualitats del so INTENSITAT Quantitat d'energia que arriba a la nostra orella per unitat de temps. Disminueix amb la distància. Els sons poden ser febles, si porten poca energia, o forts, si en porten molta.

69 La intensitat d'un so es mesura en decibels (db).

70 TO Està determinat per la freqüència i es mesura en hertzs (Hz). Els sons poden ser greus (quan la freqüència és baixa) o aguts (quan la freqüència és alta).

72 TIMBRE Qualitat que ens permet distingir sons de la mateixa intensitat i to produïts per dues fonts sonores diferents.

73 ECO I REVERBERACIÓ Quan una ona sonora troba un obstacle, rebota i canvia de direcció; és a dir, es reflecteix. La reflexió del so és la causa d aquests dos fenòmens

74 Si en una zona silenciosa cridem al davant d'una paret rocosa o d'un edifici molt alt, podrem sentir amb claredat el so directe del nostre crit i després el so reflectit en l'obstacle. Aquesta repetició d'un mateix so reflectit s'anomena eco. La nostra orella només és capaç de distingir dos sons si arriben separats amb una diferència mínima d'una dècima de segon. A causa d'això, si l'eco d'un so arriba abans de 0,1 s des que s'ha emès el so original, no podrem diferenciar-los i els percebrem com un de sol.

75 Com que la velocitat del so en l'aire és de 340 m/s, en una dècima de segon recorre 34 m. Per tant, per percebre l'eco, l'obstacle ha d'estar situat, com a mínim, a 17 metres del focus emissor. D'aquesta manera, el so recorrerà 17 m per anar i 17 m per tornar. Quan l'obstacle està a menys d'aquesta distància, el so reflectit no es distingeix clarament del directe, sinó que es barregen i es confonen. Aquest efecte s'anomena reverberació. La reverberació es percep, per exemple, quan es parla en una habitació sense mobles, ja que les ones sonores es reflecteixen en totes les parets.

76 12. La percepció del so. L orella.

77 L'orella humana només és capaç de percebre sons amb una freqüència entre 20 i Hz. Les ones per sota de 20 Hz s'anomenen infrasons, i les que estan per sobre de Hz, ultrasons. Alguns animals, com el ratpenat, l'abella, la balena o el dofí, poden percebre ultrasons de freqüències de fins a Hz, i això els permet orientar-se per mitjà de senyals acústics.

78 4NJuk2OO8lA&feature=related 933eE0u1CY K---Larc-de-Sant-Marti# xri-yw

Documentos relacionados

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment) D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit