INTRODUCCIÓ ALS MODELS NO EXPONENCIALS I XARXES DE CUES

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "INTRODUCCIÓ ALS MODELS NO EXPONENCIALS I XARXES DE CUES"

Transcripción

1 INTRODUCCIÓ ALS MODELS NO EXPONENCIALS I XARXES DE CUES INTRODUCCIÓ A LES XARXES DE CUES. Concepte de xarxa oberta i tancada. Xarxes obertes i Teorema de Jackson. MODELS NO EXPONENCIALS Cua M/G/: Fòrmula de Pollaczeck-Khintchine. Cua G/M/: casos Ek/M/, Hip/M/, Hyp/M/. Ús de QTS_EXCEL. APROXIMACIONS PER A CUES GI/G/s. Aproximació d Allen-Cuneen. Aproximacions per a cues congestionades (Heavy Traffic) TCiS. Grau-IU UB-UPC I.O.E. Diplomatura de Estadística INTRODUCCIÓ ALS MODELS NO EXPONENCIALS UPC

2 XARXES DE CUES EXPONENCIALS Sistemes de cues exponencials formant una xarxa de muntatge de ordenadors o cotxes, per exemple. Podem considerar dos tipus de xarxes de S.E.: a) OBERTES. reben entrades de clients procedents de una o varies poblacions externes i que tenen sortides cap a l exterior;. b) TANCADES. No reben entrades de poblacions externes ni tenen sortides a l exterior. Número constant de clientes circulant dins de la xarxa. Exemple. Xarxa oberta de S.E. Pobl. Exter. Exemple. Sistema M/M/s/./N: Pobl. Grau IU UB-UPC. Esteve Codina TCiS Xarxes de Cues. U P C

3 Xarxes Obertes. Teorema de Jackson Condicions sota les que les xarxes obertes de S.E. presenten propietats per efectuar una anàlisis per descomposició.. El S.E. (nodo) i té un número de servidors s i de característiques idèntiques entre sí. Els temps de servei de cada servidor tenen distribució exponencial de probabilitats amb capacitat individual de servei μ i.. La capacitat de la cua en cada S.E. és il limitada.. Els clients que han estat servits en el nus i es reparteixen entre els nusos j E(i), emergents del i i, amb probabilitats p ij > constants al llarg de tota l evolució del sistema. 4. el temps associat a l arc (i,j) és zero. Si totes les arribades externes estan distribuïdes poissonianament i es verifiquen les condicions anteriors llavors s anomenen xarxes de Jackson i sobre elles pot aplicar-se el resultat del teorema de Jackson (957). Grau IU UB-UPC. Esteve Codina TCiS Xarxes de Cues. U P C

4 U P C Grau IU UB-UPC. Esteve Codina TCiS Xarxes de Cues. Teorema de Jackson. Segui una xarxa oberta de S.E. verificant les condiciones per a la descomposició anteriors, amb solucions del sistema: N j p r N i ij i j j,, + tals que i i i s μ < per a tot S.E. i,,n. Llavors cada S.E. es comporta com una cua M/M/s i amb entrades de clientes con taxa i i que presentarà en estat estacionari una distribució de probabilitats pròpia de les cues M/M/s i independent de la dels altres sistemes dins de la xarxa. + N NN N N N N N p p p p p p r r

5 U P C Grau IU UB-UPC. Esteve Codina TCiS Xarxes de Cues / / / / / / / / / 5 Pobl. Pobl. Exter. / / / / r r 5

6 Per tant les xarxes de Jackson exhibeixen de la propietat que la distribució de probabilitats del número de clients en una estació i y el número mig de clients en la estació es pot calcular tractant l estació i como un modelo M/M/ s i amb taxa d arribades i i taxa de servei per servei μ i. El procediment d anàlisis consisteix en els següents punts:. Estableix la matriu d incidències entre nusos, P, constituïda per la probabilitat p ij de cada possible transició de nus.. Resoldre el sistema de equacions lineal: r + P.. Verificar que i < si μi para i,,n. 4. El número de clientes total en la xarxa, L Total estació de servei: N L Total L i. i, és la suma dels clientes en cada Grau IU UB-UPC. Esteve Codina TCiS Xarxes de Cues. U P C

7 L 5. El temps esperat de permanència al sistema es W Total on r i és el i número mig de clients que arriben des de l exterior al sistema per unitat de temps. Exemple. Es vol dimensionar la xarxa de S.E. anterior i es disposa de servidors con taxa individual de servei μ. Determinar en cada nus el número mínim de servidors de forma que la xarxa de S.E. presenti estat estacionari i calcular les demores mitjanes en tots els S.E. de la xarxa. Se sap que les entrades als S.E., i són respectivament:,, 45. Per tant:. Per al nus, si s, ρ /μ / <.. Per al nus, si s, ρ /μ / <.. Per al nus, cal dotar-lo de s 4 servidors i llavors ρ /(s μ ) 45/(4 ) <. Els nusos i amb un sol servidor són cues de tipus M/M/ amb les mateixes taxes d entrada: ρ L L L 5, W W / ρ P - ρ -/ /6; N Grau IU UB-UPC. Esteve Codina TCiS Xarxes de Cues. U P C

8 El nus es comporta com una cua M/M/4: Si θ /μ 45/ llavors: 4 8,8 ( i P θ θ θ θ ρ + ) 5! 4! i 4!,656 Grau IU UB-UPC. Esteve Codina TCiS Xarxes de Cues. U P C

9 U P C Grau IU UB-UPC. Esteve Codina TCiS Xarxes de Cues. Exemple Es disposa de servidors amb taxa de servei μ. Per a la xarxa determinar: a) El número mínim de servidors en cada sistema de espera de forma que s arribi a l estat estacionari. b) La taxa de sortida de clients a l exterior per als S.E. i 4. Exter. 4 / / / / / / / / / + / / / / / / / / / / / / / / ,4,857,857 5,74 4

10 Per tant, per al sistema d espera són necessaris servidors, per al nus, servidors, per al nus són necessaris 7 servidors i per al nus 4, 9 servidors. Les sortides a l exterior per al nus,857/4,8. Les sortides per al nus 4 7,4/8,57. Per al nus, ρ /μ,95 θ /μ 5,74/,857 P + θ + θ + i θ ρ! i / Per al nus, ρ /μ,857/4,74, θ /μ,48 L q P θ ρ Lq.48 W +!( ρ ) μ. Grau IU UB-UPC. Esteve Codina TCiS Xarxes de Cues. U P C

11 El model M/G/ Els S.E. que responen a model M/G/ són aquelles que: o Les arribades segueixen un procés de Poisson amb taxa constant i igual a i són i.i.d. o Els temps de servei obeeixen a una distribució de probabilitat comuna qualsevol i són i.i.d, d esperança /μ i variança σ o Hi ha un únic servidor al sistema. Per aconseguir que s arribi a l estat estacionari n hi ha prou amb que el factor de càrrega sigui <. (ρ <) P - ρ TCiS. Grau-IU UB-UPC I.O.E. Diplomatura de Estadística INTRODUCCIÓ ALS MODELS NO EXPONENCIALS UPC

12 La fórmula de Pollaczek-Khintchine determina l esperança matemàtica de la longitud de cua en règim estacionari: Lq A partir de las fórmules de Little s obtenen la resta de magnituds, L, W, Wq. La fórmula reflecteix la influència de la dispersió dels temps de servei (variança σ ) en el comportament del S.E.: A major σ, major serà la longitud mitjana de cua Lq a igualtat de ρ i TCiS. Grau-IU UB-UPC I.O.E. Diplomatura de Estadística INTRODUCCIÓ ALS MODELS NO EXPONENCIALS UPC

13 Cas particular M/M/, tenemos σ /μ i la fórmula de Pollaczek- Khintchine es converteix en, coincidint amb el resultat trobat anteriorment. Cas particular M/Ek/: la distribució dels tempos de servei és Erlang de paràmetres k y μ /E[x], sa variança és /(kμ ), i en aplicar la fórmula de Pollaczek-Khintchine: TCiS. Grau-IU UB-UPC I.O.E. Diplomatura de Estadística INTRODUCCIÓ ALS MODELS NO EXPONENCIALS UPC

14 o En el cas M/D/, la distribució dels temps de servei és constant, de mitjana /μ unitats de temps (μ serveis per unitat de temps) y variança σ, la fórmula de Pollaczek-Khintchine determina l expressió de la longitud mitjana de la cua com, TCiS. Grau-IU UB-UPC I.O.E. Diplomatura de Estadística INTRODUCCIÓ ALS MODELS NO EXPONENCIALS UPC

15 QTS_EXCEL: CASOS M/Ek/, M/D/ M/E(k)/ system-size probabilities probability,,,8,6,4,, size M/D/ system-size probabilities probability,5,,5,,5,,5, size

16 APROXIMACIÓ DE LA CUA GI/G/s Fórmula d aproximació d Allen-Cuneen Exacta per a M/M/s, M/G/ Per a qualsevol sistema GI/G/s es verifica: TCiS. Grau-IU UB-UPC I.O.E. Diplomatura de Estadística INTRODUCCIÓ ALS MODELS NO EXPONENCIALS UPC

17 APROXIMACIÓ DE LA CUA GI/G/s Condicions properes a la saturació: heavy traffic Per a la cua GI/G/s, w q (v.a. temps d espera en cua) segueix una distr. aprox. exponencial i: TCiS. Grau-IU UB-UPC I.O.E. Diplomatura de Estadística INTRODUCCIÓ ALS MODELS NO EXPONENCIALS UPC

18 E(k)/M/ system-size probabilities CDF for E(k)/M/ line waiting times probability,,5,,5,,5, size cdf,,8,6,4,,,,,, time cdf CDF for E(k)/M/ system waiting times,,8,6,4,,,,,, time

19 CUA G/M/

20 CUA G/M/ TCiS. Grau-IU UB-UPC I.O.E. Diplomatura de Estadística INTRODUCCIÓ ALS MODELS NO EXPONENCIALS UPC

21

22 Pràctica 4: QTS_EXCEL: Aproximació d Allen-Cuneen

23 TCiS. Grau-IU UB-UPC I.O.E. Diplomatura de Estadística UPC

( 3.c) INTRODUCCIÓN A LOS MODELOS NO EXPONENCIALES Y REDES DE COLAS

( 3.c) INTRODUCCIÓN A LOS MODELOS NO EXPONENCIALES Y REDES DE COLAS (.c) INTRODUCCIÓN A LOS MODELOS NO EXONENCIALES Y REDES DE COLAS INTRODUCCIÓN A LAS REDES DE COLAS. Cocepto de red abierta y cerrada. Redes abiertas y Teorema de Jackso. MODELOS NO EXONENCIALES Cola M/G/:

Más detalles

TEMA 5 : Resolució de sistemes d equacions

TEMA 5 : Resolució de sistemes d equacions TEMA 5 : Resolució de sistemes d equacions 5.1. EQUACIÓ LINEAL AMB n INCÒGNITES Una equació lineal de n incògnites es qualsevol expressió de la forma: a 1 x 1 + a 2 x 2 +... + a n x n = b, on a i b son

Más detalles

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS 2.1. Divisió de polinomis. Podem fer la divisió entre dos monomis, sempre que m > n. Si hem de fer una divisió de dos polinomis, anirem calculant les divisions

Más detalles

Valor esperat, variància

Valor esperat, variància Valor esperat, variància 2009-10 Esperança de v.a. discretes i contínues Definició Valor esperat Si X és una v.a. discreta, amb f(m)p P[x], l esperança o valor esperat d X és Si X és una v.a. contínua,

Más detalles

TEMA 4 : Matrius i Determinants

TEMA 4 : Matrius i Determinants TEMA 4 : Matrius i Determinants MATRIUS 4.1. NOMENCLATURA. DEFINICIÓ Una matriu és un conjunt de mxn elements distribuïts en m files i n columnes, A= Aquesta és una matriu de m files per n columnes. És

Más detalles

Variables aleatòries

Variables aleatòries Variables aleatòries 2009-10 Variables aleatòries Definicions bàsiques i propietats Funció (de massa) de probabilitat PF (o FP) Variables aleatòries discretes Funció de distribució (acumulativa) DF (o

Más detalles

Variables aleatòries

Variables aleatòries Variables aleatòries 2010-11 Variables aleatòries Definicions bàsiques i propietats Variables aleatòries discretes, funció (de massa) de probabilitat, exemples, funció de distribució Variables aleatòries

Más detalles

MODELITZACIÓ DEL TEMPS DE VIDA

MODELITZACIÓ DEL TEMPS DE VIDA MODELITZACIÓ DEL TEMPS DE VIDA 1. Definició de procés de Renovació. Funció de renovació. Cas exponencial. Distribució k- Erlang 2. Teorema Elemental de Renovació. 3. Funció de Fiabilitat i funció de taxa

Más detalles

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions

Más detalles

TEMA 5 Variables aleatòries: Generalitats

TEMA 5 Variables aleatòries: Generalitats TEMA 5 Variables aleatòries: Generalitats Dep. Estadística i Inv. Operativa Univ. de València Definició de variable aleatòria Una variable aleatòria (v.a.) és una funció que a cada element de l espai mostral

Más detalles

SI ÉS CONVEXA HA DE SER SIMPLE FME, UPC, 3/5/2017. Andreu Mas-Colell, UPF i Barcelona GSE

SI ÉS CONVEXA HA DE SER SIMPLE FME, UPC, 3/5/2017. Andreu Mas-Colell, UPF i Barcelona GSE SI ÉS CONVEXA HA DE SER SIMPLE FME, UPC, 3/5/2017 Andreu Mas-Colell, UPF i Barcelona GSE Basada en recerca conjunta amb el Professor Sergiu Hart de la Universitat Hebrea de Jerusalem (vegis: Hart i Mas-Colell:

Más detalles

1.- Sabem que el vector (2, 1, 1) és una solució del sistema ax + by + cz = a + c bx y + bz = a b c. . cx by +2z = b

1.- Sabem que el vector (2, 1, 1) és una solució del sistema ax + by + cz = a + c bx y + bz = a b c. . cx by +2z = b Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina de 5 PAU 0 - Sabem que el vector (,, ) és una solució del sistema ax + by + cz = a + c bx y + bz = a b c cx by +z = b Calculeu el valor

Más detalles

UPF, Curs Trimestre 1 Probabilitat i Estadística, Examen Primer Trimestre, Probabilitat

UPF, Curs Trimestre 1 Probabilitat i Estadística, Examen Primer Trimestre, Probabilitat UPF, Curs 2015-16 Trimestre 1 Probabilitat i Estadística, Examen Primer Trimestre, Probabilitat Professors: Albert Satorra, Christian Brownlees, Mireia Besalú Nom i Cognoms: DNI: Grup: Signeu aquí 1. Ompliu

Más detalles

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques 4.1. EXPONENCIALS Definim exponencial de base a i exponent n:. Propietats de les exponencials: (1). (2) (3) (4) 1 (5) 4.2. EQUACIONS EXPONENCIALS Anomenarem

Más detalles

1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables

1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables Càlcul 2 1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables Dept. de Matemàtica Aplicada I www.ma1.upc.edu Universitat Politècnica de Catalunya 12 Febrer 2012 Copyleft c 2012 Reproducció permesa sota

Más detalles

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:

Más detalles

MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS. 1r BATXILLERAT

MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS. 1r BATXILLERAT MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS 1r BATXILLERAT Llibre utilitzat: Matemàtiques aplicades a les ciències socials 1, Editorial Castellnou UNITAT 1. ELS NOMBRES REALS 1.1 Classificació dels nombres

Más detalles

2 desembre 2015 Límits i número exercicis. 2.1 Límits i número

2 desembre 2015 Límits i número exercicis. 2.1 Límits i número I. E. S. JÚLIA MINGUELL Matemàtiques 2n BAT. 2 desembre 205 Límits i número exercicis 2. Límits i número 4. Repàs de logaritmes i exponencials: troba totes les solucions de cadascuna de les següents equacions:

Más detalles

Llei dels Grans Nombres, Teorema Central del Límit, distribucions asimptòtiques

Llei dels Grans Nombres, Teorema Central del Límit, distribucions asimptòtiques Llei dels Grans Nombres, Teorema Central del Límit, distribucions asimptòtiques Albert Satorra Probabilitat, UPF Albert Satorra ( Probabilitat, UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2013 1 / 15 Continguts 1 Suma de variables

Más detalles

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.

Más detalles

UPF, Curs Trimestre 1 Probabilitat i Estadística, Groups 1 a 4. Examen Final

UPF, Curs Trimestre 1 Probabilitat i Estadística, Groups 1 a 4. Examen Final UPF, Curs 2012-13 Trimestre 1 Probabilitat i Estadística, Groups 1 a 4 Examen Final Professors: Albert Satorra i Christian Brownlees Nom i Cognom..., Grup... NIA... Nom i Cognoms... 1 Test A Llegiu aquestes

Más detalles

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels

Más detalles

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ UNITAT 7 DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 56 Tangents a una corba y f (x) 5 5 9 4 Troba, mirant la gràfica i les rectes traçades, f'(), f'(9) i f'(4). f'() 0; f'(9) ; f'(4) 4 Digues uns altres

Más detalles

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient

Más detalles

1. Què tenen en comú aquestes dues rectes? Com són entre elles? 2. En què es diferencien aquestes dues rectes?

1. Què tenen en comú aquestes dues rectes? Com són entre elles? 2. En què es diferencien aquestes dues rectes? En la nostra vida diària trobem moltes situacions de relació entre dues variable que es poden interpretar mitjançant una funció de primer grau. La seva expressió algebraica és del tipus f(x)=mx+n. També

Más detalles

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25 TEMA 2: Múltiples i Divisors Activitats Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per

Más detalles

Perquè Teoria de Sistemes

Perquè Teoria de Sistemes Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 3 Activitat Completa els productes següents. a) 0 = 5... e) 0 = 5... b)... = 5 3 f) 25 =... 5 c) 5 =... g) 55 = 5... d) 30 = 5... h) 40 =...... a) 0 = 5 0 e)

Más detalles

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 19 de Març del 2015

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 19 de Març del 2015 ognoms i Nom: odi Model Qüestions: 50% de l examen cada qüestió només hi ha una resposta correcta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta = -0.25 punts, en blanc = 0 punts.

Más detalles

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne: INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament

Más detalles

MÚLTIPLES I DIVISORS

MÚLTIPLES I DIVISORS MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 5

SOLUCIONARI Unitat 5 SOLUCIONARI Unitat 5 Comencem Escriu tres equacions que no tinguin solució en el conjunt. Resposta oberta. Per exemple: a) x b) 5x 0 c) x Estableix tres equacions que no tinguin solució en el conjunt.

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

TEMA 4 : Programació lineal

TEMA 4 : Programació lineal TEMA 4 : Programació lineal 4.1. SISTEMES D INEQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITA La solució d aquest sistema és l intersecció de les regions que correspon a la solució de cadascuna de les inequacions

Más detalles

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la

Más detalles

1. Indica si les següents expressions són equacions o identitats: a. b. c. d.

1. Indica si les següents expressions són equacions o identitats: a. b. c. d. Dossier d equacions de primer grau 1. Indica si les següents expressions són equacions o identitats: Solucions: Equació / Identitat / Identitat / Identitat 2. Indica els elements d aquestes equacions (membres,

Más detalles

Introducció a la probabilitat. Curs

Introducció a la probabilitat. Curs Introducció a la probabilitat Curs 2009-10 Continguts Conjunts Dels conjunts a la probabilitat Axiomes de la probabilitat; Conseqüències Mètodes de recompte Probabilitat condicionada i Independència Experiments

Más detalles

Anàlisi mitjançant teoria de cues

Anàlisi mitjançant teoria de cues Anàlisi mitjançant teoria de cues Enric López i Rocafiguera PID_00160513 FUOC PID_00160513 2 Anàlisi mitjançant teoria de cues FUOC PID_00160513 Anàlisi mitjançant teoria de cues Índex Introducció... 5

Más detalles

TEMA 2: Múltiples i Divisors

TEMA 2: Múltiples i Divisors TEMA 2: Múltiples i Divisors 4tESO CB Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3

Más detalles

Lliçons 15: Suma de moltes variables independents: Llei dels Grans Nombres, Teorema del Limit Central; Aproximem distribucions

Lliçons 15: Suma de moltes variables independents: Llei dels Grans Nombres, Teorema del Limit Central; Aproximem distribucions Lliçons 15: Suma de moltes variables independents: Llei dels Grans Nombres, Teorema del Limit Central; Aproximem distribucions Albert Satorra Probabilitat, UPF Albert Satorra ( Probabilitat, UPF ) AD/E-GRAU

Más detalles

3. Per quantificar la incertesa, és habitual establir un marge d'error del... a).0,025. b).0,050%. c).0,050. d).0,025%.

3. Per quantificar la incertesa, és habitual establir un marge d'error del... a).0,025. b).0,050%. c).0,050. d).0,025%. Autoavaluació: Decisió Estadística i Errors Associats a una Prova de Decisió 1 1. Volem decidir quin és el nivell d'ansietat estadística dels estudiants de psicologia a la població en base als nivells

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

c) C = (c ij ) de tres files i tres columnes per a) u r = (1, 2, 3, 4), c) u r = (1, 1, 1), v r = (2, 4, 8) i w r = (3, 9, 27)

c) C = (c ij ) de tres files i tres columnes per a) u r = (1, 2, 3, 4), c) u r = (1, 1, 1), v r = (2, 4, 8) i w r = (3, 9, 27) SOLUCONAR Unitat 8 Comencem Cada 100 g de producte d un determinat aliment conté 0,06 g de vitamina A, 0,3 g de vitamina B i 0, g de calci. Anàlogament, un altre aliment conté 0,1 g de vitamina A, 0, g

Más detalles

Distribucions bivariants, independencia, covariància, correlació

Distribucions bivariants, independencia, covariància, correlació Distribucions bivariants, independencia, covariància, correlació Albert Satorra UPF Albert Satorra ( UPF ) AD/E-GRAU Tardor 2015 1 / 29 Continguts 1 Variables aleatòries bivariants (discretes) Distribucions

Más detalles

2 ESO - Física i Química

2 ESO - Física i Química 2 ESO - Física i Química Alfons Rovira Octubre 2016 Contents Prefaci 3 Unitat 1 4 1. Les ciències física i química................................. 4 2. La matèria i les seues propietats..............................

Más detalles

Examen FINAL M2 FIB-UPC 12 de juny de 2015

Examen FINAL M2 FIB-UPC 12 de juny de 2015 Examen FINAL M FIB-UPC 1 de juny de 015 1. ( punts Sigui a R, calculeu els límits següents segons els valors d a: n + n n + a+ a+n a n n n, n n + n!.. ( punts Considereu la integral següent: I = 1.8 1

Más detalles

(3.d) ESTIMACIÓN DE LOS PARÁMETROS EN MODELOS DE COLAS PARA LOS PROCESOS DE LLEGADA Y

(3.d) ESTIMACIÓN DE LOS PARÁMETROS EN MODELOS DE COLAS PARA LOS PROCESOS DE LLEGADA Y (3.d) ESTIMACIÓN DE LOS PARÁMETROS EN MODELOS DE COLAS TEST DE χ SERVICIO. PARA LOS PROCESOS DE LLEGADA Y INTERVALOS DE CONFIANZA PARA λ, µ, ρ. SIMULACIÓN DE UNA COLA M/M/1. PRÁCTICA 3. 3.3. ASIGNATURA

Más detalles

Equacions i sistemes de segon grau

Equacions i sistemes de segon grau Equacions i sistemes de segon grau 3 Equacions de segon grau. Resolució. a) L àrea del pati d una escola és quadrada i fa 0,5 m. Per calcular el perímetre del pati seguei els passos següents: Escriu l

Más detalles

UIB 2 + f (x) + f(x) ց ց ր ր Per tant, el punt ( 3. Una altra forma de veure-ho és calcular la derivada segona i mirar el signe en x = 3: 2 f (x) =

UIB 2 + f (x) + f(x) ց ց ր ր Per tant, el punt ( 3. Una altra forma de veure-ho és calcular la derivada segona i mirar el signe en x = 3: 2 f (x) = El cas positiu no té solució. Si analitzam el cas negatiu, ens surt x = x+, d on x =. A continuació fem la taula següent per veure si el valor obtingut és un màxim, mínim o un punt de sella. x + f (x)

Más detalles

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot LES FRACCIONS Termes d una fracció: a b Numerador Denominador 1.- ELS TRES SIGNIFICATS D UNA FRACCIÓ 1.1. Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació

Más detalles

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ Representem un punt A en un pla i tracem dues semirectes amb origen en aquest punt. El punt A serà el vèrtex de l angle i cada semirecta serà el costat. 1..

Más detalles

Polinomis i fraccions algèbriques

Polinomis i fraccions algèbriques Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a

Más detalles

Facilitar als alumnes l'accés al programari i dades de pràctiques que ara només tenen accessible a les aules d informàtica.

Facilitar als alumnes l'accés al programari i dades de pràctiques que ara només tenen accessible a les aules d informàtica. AULES VIRTUALS OBJECTIUS Facilitar als alumnes l'accés al programari i dades de pràctiques que ara només tenen accessible a les aules d informàtica. Per facilitar l accés entenem: - Que puguin accedir

Más detalles

Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve

Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve 1 Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve 2 1. Distribució de la població mundial. A partir del document, respon: a) Classificació.

Más detalles

AVALUACIÓ DE LA DOCÈNCIA FCSB

AVALUACIÓ DE LA DOCÈNCIA FCSB AVALUACIÓ DE LA DOCÈNCIA 2014-15 FCSB EVOLUCIÓ DE LA PARTICIPACIÓ GLOBAL DELS ESTUDIANTS EN LES ENQUESTES 80 70 Curs/Semestre Fisioteràpia Infermeria Nutrició Mitjana 3 tit. 200910, 34 27,09 32,76 31,28

Más detalles

Proporcionalitat i percentatges

Proporcionalitat i percentatges Proporcionalitat i percentatges Proporcions... 2 Propietats de les proporcions... 2 Càlul del quart proporcional... 3 Proporcionalitat directa... 3 Proporcionalitat inversa... 5 El tant per cent... 6 Coneixement

Más detalles

Manual d accés a les aplicacions

Manual d accés a les aplicacions Manual d accés a les aplicacions Registre de planejament urbanístic de Catalunya Mapa urbanístic de Catalunya Juliol de 2011 1 ÍNDEX 1 REGISTRE DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DE CATALUNYA...4 1.1 DESCRIPCIÓ...4

Más detalles

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - ELECTRÒNICA 1 de desembre de 2016

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - ELECTRÒNICA 1 de desembre de 2016 1 de desembre de 016 Model A Qüestions: 50% de l examen A cada qüestió només hi ha una resposta correcta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta = -0.5 punts, en blanc =

Más detalles

Probabilitat, probabilitat condicionada, independència

Probabilitat, probabilitat condicionada, independència Probabilitat, probabilitat condicionada, independència Curs 2010-11 Continguts Conjunts Dels conjunts a la probabilitat Axiomes de la probabilitat; Conseqüències Mètodes de recompte Probabilitat condicionada

Más detalles

PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT INSTITUT EUROPA CURS

PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT INSTITUT EUROPA CURS PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT INSTITUT EUROPA CURS 2013-2014 La prova d accés a la universitat s estructura en dues fases: Fase general (obligatòria) Fase específica (voluntària) Els exàmens de les PAU

Más detalles

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos DE S L U S RE S I V I C LES Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos aquells exercicis que requereixen

Más detalles

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó Vectors perpendiculars Ortogonal d un subespai Varietats lineals ortogonals Projecció ortogonal Càlcul efectiu de la projecció ortogonal Aplicació: ortonormalització

Más detalles

TEORIA I QÜESTIONARIS

TEORIA I QÜESTIONARIS ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ

Más detalles

Lleis de Kirchoff Llei de nusos o conservació de càrrega

Lleis de Kirchoff Llei de nusos o conservació de càrrega TEM. CCUTS ESSTUS LNELS. TEOEMES MÈTODES D NÀLS Lleis de Kirchoff Característica iv d un element de circuit. Linealitat esistència lineal i llei d Ohm esistència equivalent en sèrie, paral.lel i equivalent

Más detalles

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 5 d octubre de 2017

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 5 d octubre de 2017 xamen parcial de ísica - CONT CONTINU Model Qüestions: 50% de l examen cada qüestió només hi ha una resposta correcta. ncercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta = -0.25 punts,

Más detalles

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto) e-mail FIB Problema 1.. @est.fib.upc.edu A. En una ciudad existen dos fábricas de componentes electrónicos, y ambas fabrican componentes de calidad A, B y C. En la fábrica F1, el porcentaje de componentes

Más detalles

Dossier d aprenentatge. Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT)

Dossier d aprenentatge. Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT) Dossier d aprenentatge Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT) Aprenentatge 1 Dades de la flota La xarxa d autobusos presta servei a Barcelona i altres municipis de l àrea metropolitana. La xarxa

Más detalles

Tema 2: GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA

Tema 2: GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA Tema : GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA Vector El vector AB és el segment orientat amb origen al punt A i extrem al punt B b a A B Les projeccions del vector sobre els eixos són les components del vector: a

Más detalles

Propietats de les desigualtats.

Propietats de les desigualtats. Inequacions Desigualtats Direm que a < b a és menor que b si b a és un nombre positiu. Gràficament, a queda a l esquerra de b. Direm que a > b a major que b si a b és un nombre positiu. Gràficament, a

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA La velocitat de les reaccions La VELOCITAT d una reacció es mesura per la quantitat d un dels reactants que es transforma per unitat de temps. Equació de

Más detalles

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA Nom i cognoms DNI / NIE PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA COMPETÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA 1. Està prohibit l ús de la calculadora o de qualsevol altre aparell

Más detalles

Examen Final 17 de gener de 2013

Examen Final 17 de gener de 2013 MATEMÀTIQUES FIB-UPC Examen Final 7 de gener de 03 a) Representeu gràficament la corba definida per l equació y = x 5x. b) Determineu si el conjunt C = { x R x 5x 6 } és fitat superiorment inferiorment)

Más detalles

CARACTERÍSTIQUES DE FUNCIONS ELEMENTALS

CARACTERÍSTIQUES DE FUNCIONS ELEMENTALS CARACTERÍSTIQUES DE FUNCIONS ELEMENTALS 1. FUNCIÓ CONSTANT (document d'ajuda: 1_funcio_constant.html ) Expressió algèbrica: f(x) = n. Gràfica: 2. FUNCIÓ LINEAL (document d'ajuda: 2_funcio_lineal.html )

Más detalles

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 3 d Octubre del 2013

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 3 d Octubre del 2013 Examen parcial de Física - COENT CONTINU Model Qüestions: 50% de l examen cada qüestió només hi ha una resposta correcta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta = -0.25

Más detalles

XXVII OLIMPÍADA MATEMÀTICA 2016 NIVELL A

XXVII OLIMPÍADA MATEMÀTICA 2016 NIVELL A XXVII OLIMPÍADA MATEMÀTICA 2016 NIVELL A 1r cicle SECUNDÀRIA ATENCIÓ ESCRIU LES TEUES DADES PERSONALS ÚNICAMENT EN AQUEST FULL. EN LA RESTA DE FULLS ÚNICAMENT CONTESTA LES PREGUNTES. COM MÉS EXPLIQUES

Más detalles

( 2 3, utilitzeu la matriu inversa B 1 ( 1 4 ( 2 1. Matrius i determinants Sèrie 3 - Qüestió 4. Donada la matriu B =

( 2 3, utilitzeu la matriu inversa B 1 ( 1 4 ( 2 1. Matrius i determinants Sèrie 3 - Qüestió 4. Donada la matriu B = 1998 - Sèrie 3 - Qüestió 4 Donada la matriu B = ( 2 3, utilitzeu la matriu inversa B 1 1 1) B X B = ( 1 4 3 2). per trobar una matriu X tal que 2004 - Sèrie 1 - Qüestió 3 Considereu les matrius Trobeu

Más detalles

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere Les Arcades Molló del terme Ermita la Xara Esglèsia Sant Pere Pàg. 2 Monomi Un monomi (mono=uno) és una expressió algebraica de la forma: *+,-=/, 1 on R N., rep el nom d indeterminada o variable del monomi,

Más detalles

FÍSICA DEL MEDI AMBIENT 2. La radioactivitat

FÍSICA DEL MEDI AMBIENT 2. La radioactivitat FÍSICA DEL MEDI AMBIENT 2 La radioactivitat 1 Sumari Les lleis de desintegració radioactiva Condicions Diagrames de desintegració Activitat La llei de Rutherdford i Soddy Cadenes de desintegració Radioactivitat

Más detalles

la cohesió social va per barris

la cohesió social va per barris la cohesió social va per barris Introducció Diem que hi ha cohesió social quan els individus que habiten en un territori reconeixen als altres com que pertanyen a la mateixa comunitat. Les diverses desigualtats

Más detalles

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT 4 Funcions Lògiques II Les funcions lògiques retornen un valor o un altre (Vertader o Fals) en funció de si els arguments compleixen o no les condicions que incorpora aquesta

Más detalles

INTEGRACIÓ EN UNA XARXA D ÀREA LOCAL, D UN SISTEMA D AUTENTIFICACIÓ SENSE FILS AMB UN SERVIDOR RADIUS.

INTEGRACIÓ EN UNA XARXA D ÀREA LOCAL, D UN SISTEMA D AUTENTIFICACIÓ SENSE FILS AMB UN SERVIDOR RADIUS. INTEGRACIÓ EN UNA XARXA D ÀREA LOCAL, D UN SISTEMA D AUTENTIFICACIÓ SENSE FILS AMB UN SERVIDOR RADIUS. TFC INTEGRACIO DE XARXES TELEMÀTIQUES Alumne: Mª Teresa Martí Ferrando Consultor: Antoni Morell Pérez

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2008 QÜESTIONS

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2008 QÜESTIONS Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 SÈRIE 4 Aquestes pautes no preveuen tots els casos que en la pràctica es poden presentar. Tampoc no pretenen donar totes les possibles

Más detalles

1) (4 punts) La física clàssica prediu correctament la forma dels espectres atòmics? Justifica la teva resposta.

1) (4 punts) La física clàssica prediu correctament la forma dels espectres atòmics? Justifica la teva resposta. Juny 3 Només es corregirà el que estigui escrit en bolígraf. 1) (4 punts) La física clàssica prediu correctament la forma dels espectres atòmics? Justifica la teva resposta. ) (4 punts) L energia de la

Más detalles

UPF, Curs Trimestre 1 Probabilitat i Estadística, Examen Primer Trimestre, Probabilitat

UPF, Curs Trimestre 1 Probabilitat i Estadística, Examen Primer Trimestre, Probabilitat UPF, Curs 2015-16 Trimestre 1 Probabilitat i Estadística, Examen Primer Trimestre, Probabilitat Professors: Albert Satorra, Christian Brownlees, Mireia Besalú Nom i Cognoms: DNI: Grup: Signeu aquí 1. Ompliu

Más detalles

Pregunta 1 (1 punto) Pregunta 2 (1 punto)

Pregunta 1 (1 punto) Pregunta 2 (1 punto) 1 de 5 06/02/2004 18:02 Autoavaluació Tema 5-A Nombre: Francesca Peiró Vista preliminar Hora de inicio: Febrero 6, 2004 17:57 Tiempo permitido: 30 minutos Número de preguntas: 10 Terminar Ayuda Pregunta

Más detalles

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...

Más detalles

Exercicis de trigonometria

Exercicis de trigonometria Mesura d'angles 1. En una circumferència de 5 cm de radi, un arc fa 1, m. Troba el seu angle central corresponent en radians i en graus sexagesimals.. Expressa en radians de manera exacta els angles següents,

Más detalles

Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Abril 2017

Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Abril 2017 Pàgina 1 de Proves d accés a la universitat per a més grans de anys Abril 017 èrie 1 Part 1 Resoleu QUATRE de les cinc qüestions proposades. [4 punts: 1 punt per cada qüestió] Qüestió 1 Completeu la taula

Más detalles

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n, POLINOMIS Un monomi és una expressió de la forma ax m, on el coeficient a és un nombre real o complex, x és una indeterminada i m és un nombre natural o zero. Un polinomi és una suma finita de monomis,

Más detalles

MAGNITUDS I UNITATS. Magnituds Físiques 4/9/17 CURS ZERO SETEMBRE Unitats. Magnitud)Física = { Valor)Numèric}

MAGNITUDS I UNITATS. Magnituds Físiques 4/9/17 CURS ZERO SETEMBRE Unitats. Magnitud)Física = { Valor)Numèric} MAGNITUDS I UNITATS CURS ZERO SETEMBRE 2017 Magnituds Físiques Tota propietat que pugui ser observada i mesurada property of a phenomenon, body, or substance, where the property has a magnitude that can

Más detalles

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics. 2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar

Más detalles

TEMA 5: Sistema mètric decimal

TEMA 5: Sistema mètric decimal TEMA 5: Sistema mètric decimal Concepte de magnitud Són característiques dels cossos que es poden quantificar (relacionar amb un nombre) o mesurar. Nombre de llibres de una biblioteca magnitud Amplada

Más detalles

LA INFRAESTRUCTURA DE RECÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

LA INFRAESTRUCTURA DE RECÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS LA INFRAESTRUCTURA DE RECÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS Copyright 2016 EVECTRA MOBILITY SERVICES 1 EVECTRA ÉS UNA EMPRESA ESPECIALITZADA EN PROJECTES APLICATS A LA MOBILITAT ELÈCTRICA, QUE OFEREIX LES

Más detalles

2. Si la configuració d'un robot és RRR, quin tipus de robot és? a) Cilíndric b) De braç articulat c) Esfèric d) SCARA

2. Si la configuració d'un robot és RRR, quin tipus de robot és? a) Cilíndric b) De braç articulat c) Esfèric d) SCARA Cicle de grau superior: Data: Automatització i robòtica industrial 22/12/14 Mòdul professional: RA % M7: Robòtica industrial RA1 100 Unitat formativa: RA2 29,41 UF1: Configuració de robots industrials

Más detalles

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. Recordeu: n Un monomi en x és una expressió algebraica de la forma a x on a és un nombre real i n és un nombre natural. A s anomena coeficient i n s anomena grau del

Más detalles

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU 37 38 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç

Más detalles

x + 2 y = 3 2 x y = 1 4 x + 3 y = k a) Afegiu-hi una equació lineal de manera que el sistema resultant sigui incompatible.

x + 2 y = 3 2 x y = 1 4 x + 3 y = k a) Afegiu-hi una equació lineal de manera que el sistema resultant sigui incompatible. 1998 - Sèrie 3 - Qüestió 4 Discutiu el sistema d'equacions a x y + 2 z = (2 a) 2 x + 3 y z = 3a x + 2 y z = 2a segons els valors del paràmetre a. 1999 - Sèrie 1 - Qüestió 1 Resoleu el sistema següent per

Más detalles

z 2 4z + 5 = 0, z = x + iy, i 1,

z 2 4z + 5 = 0, z = x + iy, i 1, Àlgebra i Geometria I Tema I NOMBRES COMPLEXOS 1- Necessitat dels nombres complexos i definició (a) Les solucions de les equacions polinòmiques El nombre imaginari i 1 Els enters Z, els racionals Q i els

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles