La disposició Lo D és independent de l activitat òptica. Per això, un L aa pot ser levogir o dextrogir i passa el mateix amb la configuració D.
|
|
- Milagros Casado Ayala
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Proteïnes Bioelements: C, H,O i N. Poden ser presents S i P i altres oligoelements Fe, Cu, I,... Són polímers lineals formats per unitats estructurals bàsiques els aminoàcids. A les proteïnes hi ha 20 aminoàcids diferents que es repeteixen, en un ordre específic per a cada proteïna. D aquests alguns no els poden sintetitzar les nostres cèl lules, són els aminoàcids essencials, s han de subministrar amb la dieta. (9 en els adults) Valina, leucina, isoleucina, treonina, metionina, fenilalanina, triptòfan, lisina i histidina (10 en els infants) + arginina Només es consideren proteïnes si estan formats per més de 100 aminoàcids. Són solubles en aigua, sòlids, amb punts de fusió elevats i cristal litzables. Un aa té configuració D si quan es disposa en l espai el grup carboxil queda a dalt, i el grup NH2 queda situat a la dreta. Té configuració L si el grup amino es troba a l esquerra. A la naturalesa la forma L és la més abundant Activitat òptica Tots els aa, tret de la glicina, tenen un Calfa asimètric,ja que està enllaçat a 4 R diferents. Degut aquesta característica, els aa presenten activitat òptica, són capaços de desviar el pla de llum polaritzada que travessa una dissolució d aa. Si l aa desvia la llum polaritzada cap a la dreta, s anomena dextrogir (+), o si ho fa cap a l esquerra, levogir (-). La disposició Lo D és independent de l activitat òptica. Per això, un L aa pot ser levogir o dextrogir i passa el mateix amb la configuració D. Classificació dels aa Classificació segons la polaritat del R: Apolars o hidròfobs. Exemple: Ala Polars o hidròfils amb càrrega. Exemple: Lys Polars o hidròfils sense càrrega. Exemple: Ser Classificació segons el tipus de cadena lateral (R): Els aa alifàtics.cadena hidrocarbonada oberta. Es classifiquen en : Neutres. Si el radical R no té grups carboxil ni amino. Àcids. Si el radical R presenta grups carboxil, però no amino. Bàsics. Si el radical R té grups amino, però no carboxil. 1
2 Aa aromàtics. Són aquells el radical R dels quals és una cadena tancada, generalment relacionada amb el benzè. Aa Heterocíclics. Són aquells el radical R és una cadena tancada, generalment complexa i amb alguns àtoms diferents del carboni i de l hidrogen. L enllaç peptídic La unió d aa per mitjà d un enllaç covalent anomenat peptídic formen un dipèptid. Entre el grup carboxil d aa i el grup amino d un altre, amb l alliberament d una molècula d aigua. De 5 a 10 aa constitueixen els oligopèptids La unió de molts aa formen una cadena llarga anomenada polipèptid. Els pèptids poden hidrolitzar-se per ebullició amb un àcid o base fortes i donar els aa lliures. L enllaç peptídic és un enllaç covalent té un comportament similar al d un enllaç doble i no permet rotació. Els enllaços adjacents permeten girar amb certes limitacions. La combinació de gir d enllaços adjacents i de no gir de l enllaç peptídic és bàsica per explicar l estructura tridimensional (conformació) de les proteïnes. Permeten que la proteïna adopti formes molt variades. 2
3 Les interaccions entre els R dels aa de la cadena polipeptídica (influïts per les condicions ambientals) determinen la conformació espacial de la proteïna. La conformació d una proteïna és fonamental perquè d ella depèn l activitat biològica. Estructura de les proteïnes Les cadenes d aminoàcids que constitueixen les proteïnes no estan ramificades són cadenes lineals. ESTRUCTURA PRIMÀRIA: Constituïda per la disposició lineal dels aminoàcids en la cadena peptídica. Es la seqüència d aa en la cadena peptídica (nombre, tipus i ordre) i ve determinada genèticament. Aquesta seqüència és important ja que determinarà la forma tridimensional de la proteïna i en darrer terme la seva funció biològica. Per conveni, l estructura 1ª es dóna llegint les seqüències d aa de l extrem amino lliure a l extrem carboxil. Enllaços peptídics. Gràcies a la rotació dels aa al voltant dels carbonis alfa, la cadena polipeptídica pot adoptar un nombre elevat de formes diferents o conformacions. Les interaccions dels aa de la cadena, que s uneixen entre si mitjançant enllaços d H, poden originar diversos tipus de plegaments de la cadena que constitueixen l estructura secundària. ESTRUCTURA SECUNDÀRIA: estructura espacial de plegament de la cadena d aa. Enllaços ponts d hidrogen entre diverses zones de la cadena que dóna lloc a diferents formes de plegament, entre les quals destacarem la d hèlix alfa i la de làmines beta En l'α - hèlix, l 'estructura primària s' enrotlla sobre si mateixa tot formant una espiral dextrògira, que s'estabilitza pels ponts d'hidrogen formats entre els grups NH- i CO- dels enllaços peptídics. Aquesta estructura comporta una periodicitat de 3,6 aa en cada volta d'hèlix, de manera que cada aminoàcid estableix contacte amb dos aminoàcids situats en l 'espira superior i inferior de la mateixa cadena. Els R queden dirigits cap a l exterior. No totes les seqüències adopten la configuració α, ja que la presència de determinats aminoàcids desestabilitza l'estructura, ja sigui perquè tenen cadenes laterals molt voluminoses o per la presència de càrregues elèctriques del mateix signe a dos cadenes laterals pròximes; per aquesta raó els segments que presenten aquesta configuració α són sovint curts i apareixen units a altres, configuració β- laminar, per mitjà de porcions que mostren una configuració irregular. 3
4 2.- La configuració β- laminar està formada per la interacció de polipèptids situats en posició paral lela o antiparal lela. La conformació s'estabilitza per mitjà de ponts d' hidrogen entre els àtoms de l'enllaç peptídic. El resultat és que les diferents regions de la cadena s'associen per formar làmines plegades en zigi-zaga. Fulla plegada i alfa hèlix. Aquestes estructures poden coexistir en una mateixa cadena polipeptídica 3.- Estructura secundària: hèlix de col lagen, proteïna fibrosa. El col lagen té una disposició en hèlix especial, una mida més allargada de la alfa hèlix a causa de l abundància de prolina. Aquests aa tenen una estructura que dificulta molt la formació d enllaços d hidrogen, per la qual cosa es forma una hèlix més estesa que només presenta 3 aa per volta. L estabilitat de l hèlix de col lagen es deguda a l associació de 3 hèlixs, unides per mitjà d enllaços covalents i enllaços febles de tipus pont d H, que originen una superhèlix No tenen estructura terciària, malgrat que algunes d elles poden formar associacions suprasecundàries que alguns autors consideren estructures quaternàries. ESTRUCTURA TERCIÀRIA: Consisteix en la disposició que adopta la proteïna a l espai- Està formada per un conjunt de plegaments característics originats per les interaccions entre les cadenes laterals R dels aa situats al llarg de la cadena. Enllaços: pont disulfur, pont d hidrogen, interacció iònica, forces de van der Waals i interacció hidrofòbica. Presenten aquesta estructura les proteïnes globulars Ponts disulfurs entre cisteïnes, són enllaços covalents.(forts) Ponts d H entre els R polars en els quals existeixen càrregues parcials a la seva cadena lateral. Atraccions electrostàtiques entre grups R amb càrrega elèctrica oposada. 4
5 Forces de van der Waals entre grups no carregats però que poden polaritzar-se en presència d una carrega. són forces febles. Interaccions hidrofòbiques entre els R apolars que se situen cap a l interior de la molècula plegada en cabdell La conformació globular de les proteïnes en facilita la solubilitat en aigua i en dissolucions salines., Acostumen a tenir diversos trams d hèlix alfa i làmines beta. Les cadenes laterals apolars és disposen cap a l interior de la molècula per evitar les interaccions amb l aigua i, d aquesta manera, es forma un nucli compacte hidrofòbic. Les cadenes laterals polars es troben a l exterior, fet que permeten que aquestes proteïnes siguin solubles en aigua i en dissolucions salines L estructura terciària determina les funcions biològiques de les proteïnes. El canvi d un sol aa de l estructura primària pot donar lloc a un plegament diferent, atès que poden originar enllaços diferents amb la qual cosa altera la funció de la proteïna. Dominis estructurals En les proteïnes de mida grossa es distingeixen determinades combinacions d hèlix alfa i làmines beta que formen unitats compactes molt estables i que es repeteixen en diferents proteïnes són els dominis estructurals. El fet que proteïnes diferents presentin els mateixos dominis s explica, des del punt de vista evolutiu, considerant que certes seqüències d aminoàcids van ser tan útils per a les estructures i funcions que realitzen, que han tingut tendència a anar-se repetint una i altra vegada en diferents proteïnes. ESTRUCTURA QUATERNÀRIA: Constituïda per l 'associació de vàries cadenes peptídiques amb estructura terciària, donant lloc a un agrupament de subunitats proteiques o protòmers. L' associació entre aquestes subunitats s' estableix per unions dèbils, de tipus ponts d'hidrogen, iònics, forces de Van der Waals; en alguns casos apareixen ponts disulfur entre dos cadenes. 5
6 Aminoàcids Estructura: 1, 2 (hèlix i làmina), 3 i 4. PROPIETATS DE LES PROTEÏNES 1.-Desnaturalització La conformació tridimensional de les proteïnes es imprescindible per a la seva funció biològica. Si es desnaturalitza, això vol dir que perden la seva conformació nativa, aquesta continua tenint la mateixa seqüència d aa, però ha perdut l estructura espacial característica i, per tant, deixa de realitzar la seva funció biològica. La desnaturalizació d'una proteïna es refereix a la ruptura dels enllaços que mantenien les seves estructures quaternària, terciària i secundària, conservant-se solament la primària. En aquests casos les proteïnes es transformen en filaments lineals i prims que s'entrellacen fins a formar compostos fibrosos i insolubles en aigua. Els agents que poden desnaturalitzar a una proteïna poden ser: calor excessiva; substàncies que modifiquen el ph; alteracions en la concentració; alta salinitat; agitació molecular; etc... L'efecte més visible d'aquest fenomen és que les proteïnes es fan menys solubles o insolubles i que perden la seva activitat biològica. La major part de les proteïnes experimenten desnaturalitzacions quan s'escalfen entre 50 i 60 ºC; unes altres es desnaturalitzen també quan es refreden per sota dels 10 a 15 ºC. La desnaturalizació pot ser reversible (renaturalizació) però en molts casos és irreversible. 6
7 2. Especificitat Les proteïnes tenen molta especificitat, és a dir, cada espècie d ésser viu té les seves proteïnes, fins i tot hi ha diferències entre individus d una mateixa espècie. 3.-Capacitat amortidora Tendeixen a neutralitzar les variacions de ph. En dissolucions aquoses els aminoàcids mostren un comportament amfòter, és a dir, poden iontzar-se, depenent del ph: En dissolucions neutres actuen com ions dipolars (zwitterió) amb càrregues + i en la mateixa molècula. En medi àcid es comporten com a bases els grups -NH2 capten protons, quedant (-NH3+ ). En medis bàsics es comporten com a àcids alliberant protons, quedant (-COO'). 4.-Solubilitat Les proteïnes globulars són d una gran mida molecular i, per tant, quan es dissolen donen lloc a dispersions col loïdals Les proteïnes filamentoses són insolubles en aigua. Les més conegudes són el col lagen dels ossos. Funcions de les proteïnes Funció estructural A nivell cel lular, es poden citar les glicoproteïnes de les membranes plasmàtiques, les histones que serveixen de suport al DNA. A nivell de teixits, es poden esmentar les queratines de les ungles, el col lagen dels ossos. Funció de reserva L ovoalbúmina de la clara d ou, la caseïna de la llet. Funció de transport Permeases (proteïnes de membrana) que regulen el pas de molècules a través de la membrana cel lular, els pigments respiratoris com l hemoglobina que transporta oxigen per la sang. Funció enzimàtica Els enzims són proteïnes que tenen acció biocatalitzadora, es a dir que afavoreixen les reaccions bioquímiques. Exemple: la catalasa. Funció hormonal Les hormones són substàncies generalment transportades per la sang que actuen sobre determinades cèl lules, les quals estimulen perquè iniciïn determinades reaccions. Ex. La insulina del pàncrees. Funció de defensa Els anticossos que tenen la funció d associar-se a les substàncies estranyes que penetren a l organisme (antígens) i neutralitzar-les. Funció contràctil L actina i la miosina que es poden moure entre si i produeixen la contracció i la relaxació de els fibres musculars. Funció homeostàtica La trombina i el fibrinogen que participen en el procés de coagulació de la sang. 7
Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular
Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular U1 Lleis químiques Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust Teoria atòmica
Más detallesTEORIA I QÜESTIONARIS
ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ
Más detallesEscherichia coli. Bacteri simbiont que habita lʼintestí gruixut de molts animals entre ells lʼhome.
2.2 Teixits Els organismes més simples que existeixen són aquells que estan formats per una única cèl lula. Aquest tipus d organismes s anomenen unicel lulars. Aquesta cèl lula és capaç de fer totes les
Más detallesLos polímeros naturales están presentes en sustancias como la celulosa, el caucho natural y la seda, pero su mayor relevancia está al interior de
Polímeros Naturales Los polímeros naturales están presentes en sustancias como la celulosa, el caucho natural y la seda, pero su mayor relevancia está al interior de nuestro propio cuerpo y se denomina
Más detallesEJERCICIOS DE BIOQUÍMICA: PRÓTIDOS
EJERCICIOS DE BIOQUÍMICA: PRÓTIDOS 1) Qué es un tetrapéptido?. Construye uno, formado por los siguientes aminoácidos: Ala, Cys, Ser y Tyr. 2) Haz corresponder los elementos de las dos columnas: -Cys -Hormona
Más detallesComposición química de la materia viva. Componentes orgánicos. Proteínas
Composición química de la materia viva. Componentes orgánicos. Proteínas Tema 1 parte 4 PROTEÍNAS: Concepto, clasificación (oligopéptidos, polipéptidos, holoproteínas, heteroproteínas). Aminoácidos: estructura
Más detallesCAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS
El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la
Más detalles3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA
1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament
Más detallesProteínas. Características generales
Proteínas Características generales Son las macromoléculas más abundantes en las células. Constituyen hasta el 50% del peso. Forman moléculas específicas en cada especie, incluso entre individuos. Además,
Más detallesELS GLÚCIDS. MONOSACÀRIDS, OLIGOSACÀRIDS I POLISACÀRIDS. Els glúcids són un conjunt de composts orgànics formats per carboni, oxigen i hidrogen.
ELS GLÚCIDS. MONOSACÀRIDS, OLIGOSACÀRIDS I POLISACÀRIDS. ELS GLÚCIDS QUÈ SÓN ELS GLÚCIDS? Els glúcids són un conjunt de composts orgànics formats per carboni, oxigen i hidrogen. Són les biomolècules més
Más detalles1,94% de sucre 0,97% de glucosa
EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%
Más detallesHoloproteínas (sólo contienen aa)
TEMA 4: P ROTEÍNAS 1. Concepto y clasificación Las proteínas son biomoléculas orgánicas formadas por C, H, O, N y en menor medida P y S y otros elementos (Fe,Cu, Mg, ). Son polímeros no ramificados de
Más detallesTEMA 2.- PROTEÍNAS. AMINOÁCIDOS
TEMA 2.- PROTEÍNAS. AMINOÁCIDOS Diversidad estructural y funcional de las proteínas. Aminoácidos: características estructurales y clasificación. Aminoácidos estándares y derivados. Aminoácidos esenciales
Más detallesOBJETIVO Describir las moléculas orgánicas e inorgánicas en cuanto a su estructura y función nuestro organismo.
1 OBJETIVO Describir las moléculas orgánicas e inorgánicas en cuanto a su estructura y función nuestro organismo. 2 3 4 Son las moléculas que forman a los organismos o participan de su metabolismo. Orgánicas
Más detallesDIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
Más detallesEstructura y propiedades de las proteínas
Estructura y propiedades de las proteínas Matilde Julián Seguí Introducción Las proteínas son las macromoléculas biológicas más importantes. Hay gran variedad de proteínas y cumplen gran variedad de funciones
Más detallesAminoácidos I Br. Cecilia López Área Bioquímica Departamento de Biología Molecular y Celular Marzo 2012 Aminoácidos Proteínas Neurotransmisores (GABA, dopamina) Mediadores de la inflamación (Histamina)
Más detallesAminoácidos. Los aminoácidos se agrupan en la figura según las propiedades de sus cadenas
Aminoácidos Es esencial tener un conocimiento básico acerca de la química de las proteínas, para entender la nutrición y otros conceptos del metabolismo. Las proteínas se componen de carbono, hidrógeno,
Más detalles1. CONCEPTE DE GLÚCID
1. CONCEPTE DE GLÚCID Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen. Les unitats bàsiques (monòmers) per formar glúcids són els monosacàrids, de fórmula empírica (CH 2
Más detallesPolígon. Taula de continguts. Noms i tipus. De Viquipèdia. Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)».
Polígon De Viquipèdia Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)». Un polígon (del grec, "molts angles") és una figura geomètrica plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials.
Más detallesPROVES D ACCÉS A CFGS
PROVES D ACCÉS A CFGS QUÍMICA TEMARI BLOC 1: ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA 1.1 Introducció històrica: l atomisme 1.2 Lleis ponderals de les reaccions químiques: Llei de conservació de la massa o de Lavoisier
Más detallesTEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS )
TEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS ) ÍNDEX: 8.1.- Generalitats 8.2.- La Força 8.3.- La Resistència 8.4.- La Velocitat 8.5.- La Flexibilitat 8.1.- GENERALITATS El moviment corporal té
Más detallesAminoácidos y péptidos
Aminoácidos y péptidos AMINOÁCIDOS: Moléculas orgánicas con un grupo amino (NH 2) y un grupo carboxilo (COOH). Los aminoácidos proteicos son α aminoácidos, que portan las dos funciones sobre el carbono
Más detallesProteínas. Tabla 1: Funciones de las proteínas
Colegio Lectura Hispano Complementaria Americano Depto. de Ciencias - Biología Nivel: 4to medio Unidad I Proteínas 1 En las células, son las proteínas las macromoléculas más abundantes y las que constituyen
Más detallesPrograma Grumet Èxit Fitxes complementàries
MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.
Más detallesPROTEÍNAS. Las proteínas están constituidas por la unión de numerosas moléculas sencillas (monómeros) denominados aminoácidos.
PROTEÍNAS 1. INTRODUCCIÓN Las proteínas son los constituyentes químicos fundamentales de la materia viva. Constituyen alrededor del 50% en peso seco del cuerpo. Los glúcidos y lípidos se encuentran en
Más detallesCentre de Documentació i Experimentació en Ciències ELS GLÚCIDS. En aquesta activitat estudiareu l'estructura i funció dels glúcids.
ELS GLÚCIDS En aquesta activitat estudiareu l'estructura i funció dels glúcids. Composició A partir dels esquemes de dos glúcids que teniu a continuació contesteu les següents qüestions: 1. Per quins elements
Más detallesTema 7. Àcids nucleics
Tema 7. Àcids nucleics Funcions Són molècules portadores de la informació genètica. Són molècules responsables de la transmissió de la informació genètica en les cèl lules. Aquesta transmissió es realitza
Más detallesTema 5: aminoácidos y proteínas
1. Los aminoácidos 2. Propiedades de los aminoácidos 3. El enlace peptídico 4. Estructuras 1 aria y 2 aria de las proteínas 5. Estructuras 3 aria y 4 aria de las proteínas 6. Propiedades de las proteínas
Más detallesVeure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.
Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15
Más detallesEls centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)
Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat
Más detallesFORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo
FORMACIÓ BONIFICADA Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo Les empreses que cotitzen a la Seguretat Social per la contingència
Más detallesVALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE.
VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE. Existeix una massa patrimonial a l actiu que s anomena Existències. Compren el valor de les mercaderies (i altres bens) que
Más detallesFACULTAD DE QUÍMICA DEPARTAMENTO DE BIOQUÍMICA. CURSO DE BIOQUÍMICA (CLAVE 1508) Licenciaturas de QFB y QA
FACULTAD DE QUÍMICA DEPARTAMENTO DE BIOQUÍMICA CURSO DE BIOQUÍMICA (CLAVE 1508) Licenciaturas de QFB y QA Prof. Laura Carmona Salazar Grupos: 03 Semestre: 13-I Este material es exclusivamente para uso
Más detallesUnidad 3: Organización molecular de la célula Proteínas
Proteínas Las proteínas son las biomoléculas más abundantes de las células, constituyendo el 50% de su peso seco aproximadamente. Estructuralmente, son polímeros de aminoácidos. Existe una enorme variedad
Más detallesAMINOÁCIDOS, PÉPTIDOS Y PROTEINAS. M.Sc. GABY MÓNICA FELIPE BRAVO
AMINÁCIDS, PÉPTIDS Y PRTEINAS M.Sc. GABY MÓNICA FELIPE BRAV AMINÁCIDS C H 2 N C H R TDS LS AMINÁCIDS QUE FRMAN PARTE DE LAS PRTEÍNAS SN L-AMINÁCIDS CLASIFICACIÓN DE LS AMINÁCIDS ALIFÁTICS N PLARES ARMÁTICS
Más detallesComponentes químicos de
Componentes químicos de las célulasc Componentes químicos Las células están compuestas por una enorme cantidad y variedad de moléculas que pueden clasificarse en: Componentes inorgánicos Componentes orgánicos
Más detallesEs important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents.
1 CÀLCUL VECTORIAL Abans de començar a parlar de vectors i ficar-nos plenament en el seu estudi, hem de saber distingir els dos tipus de magnituds que defineixen la física: 1. Magnituds escalars: magnituds
Más detallesCLASIFICACIÓN SEGÚN SU POLARIDAD NO POLARES POLARES NEUTROS ACIDOS BASICOS
AMINOACIDOS Y PEPTIDOS Licda. Lilian Judith Guzmán Melgar 2015 29 AMINOACIDOS Compuestos que contienen un grupo carboxílico y un grupo amino. Los más importantes en el mundo biológico son los α-aminoácidos,
Más detallesEstructura tridimensional de proteínas
Estructura tridimensional de proteínas 1. En solución acuosa, la conformación proteica esta determinada por dos factores prioritarios. Uno es la formación de un número máximo de enlaces de hidrógeno. El
Más detallesBIOMOLÉCULAS. Son moléculas fundamentales para la constitución y funcionamiento de todo ser vivo. Se clasifican en dos grupos:
FICHA N 2 UNIDAD III: CÉLULAS A ORGANISMOS Profesora Verónica Abasto Córdova Ciencias Naturales 8 Básico Nombre : Curso : Fecha : Revisión BIOMOLÉCULAS Son moléculas fundamentales para la constitución
Más detallesEL TRANSPORT DE MERCADERIES
EL TRANSPORT DE MERCADERIES En primer terme s ha d indicar que en tot el que segueix, ens referirem al transport per carretera o via pública, realitzat mitjançant vehicles de motor. El transport de mercaderies,
Más detallesBiomoléculas orgánicas: Proteínas y Ácidos nucleicos. Propiedad Intelectual Cpech
Biología Biomoléculas orgánicas: Proteínas y Ácidos nucleicos Repaso Moléculas orgánicas Carbohidratos Lípidos 1. Monosacáridos: glucosa 2. Disacáridos: maltosa 3. Polisacáridos: glucógeno 1. Ácidos grasos.
Más detalles4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)
D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit
Más detallesFISIOLOGÍA GENERAL Jesús Merino Pérez y María José Noriega Borge
BIOMOLÉCULAS. PROTEÍNAS BIOMOLÉCULAS Los bioelementos se unen para formar biomoléculas, también denominadas principios inmediatos. En los seres vivos las moléculas se caracterizan por presentar una gran
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesMetabolismo y uso de Proteínas. Jorge Ml. Sánchez Centro de Inv. en Nutrición Animal Escuela de Zootecnia Universidad de Costa Rica
Metabolismo y uso de Proteínas Jorge Ml. Sánchez Centro de Inv. en Nutrición Animal Escuela de Zootecnia Universidad de Costa Rica Metabolismo de las Proteínas Funciones en el organismo 1. Constituyen
Más detallesUnidad 5 (Parte 5) Aminoácidos, Péptidos y Proteínas.
Unidad 5 (Parte 5) Aminoácidos, Péptidos y Proteínas. Las proteínas se encuentran en todos los organismos vivos, son de muchos tipos diferentes y desempeñan muchas funciones biológicas distintas. La queratina
Más detallesCONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.
CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. Descripció: A partir de la fitxa de treball núm.1, comentar i diferenciar la dentició temporal de la permanent, així
Más detallesProteínas fibrosas. α-queratinas
Hélices α entrecruzadas por puentes disulfuro Proteínas fibrosas α-queratinas Estructura Características Localización Estructuras resistentes e insolubles de dureza y flexibilidad variables Estructura
Más detallesAminoácidos y Proteínas. Bioquímica Kinesiología UNLAM 2014
Aminoácidos y Proteínas Bioquímica Kinesiología UNLAM 2014 Proteínas Constituyen las moléculas orgánicas más abundantes de las células (50% del peso seco). Son macromoléculas, formadas por aminoácidos
Más detallesGeneralitat de Catalunya Departament d Ensenyament Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya
TEMARI DEL PRIMER EXERCICI DE LA PART A HISTÒRIA 1. L hominització. De l'australopitec a l'homo sapiens. 2. L Homo sapiens i la colonització de la Terra. 3. Del depredador al productor, canvis en l economia
Más detallesBIOSINTESIS DE AMINOÁCIDOS INTEGRANTES: ZACHARY FERNANDA CUELLAR CARDOZO PAOLA ANDREA CASTAÑO PAYA
BIOSINTESIS DE AMINOÁCIDOS INTEGRANTES: ZACHARY FERNANDA CUELLAR CARDOZO PAOLA ANDREA CASTAÑO PAYA Aminoácidos Es una molécula orgánica con un grupo amino (-NH 2 ) y un grupo carboxilo (- COOH). Los aminoácidos
Más detalles- Las proteínas son esenciales para la formación y el mantenimiento de los tejidos corporales.
TEMA 6. PROTEÍNAS - Las proteínas son esenciales para la formación y el mantenimiento de los tejidos corporales. - Los aa son los elementos estructurales de las proteínas. Las proteínas de plantas y animales
Más detallesRegistre del consum d alcohol a l e-cap
Registre del consum d alcohol a l e-cap Rosa Freixedas, Estela Díaz i Lídia Segura Subdirecció General de Drogodependències ASSOCIACIÓ D INFERMERI A FAMILIAR I COMUNITÀRI A DE CATALUN YA Índex Introducció
Más detallesI) Biomoléculas 6) Proteínas I-6 PROTEÍNAS
I-6 PROTEÍNAS CONCEPTO Y CARACTERÍSTICAS Concepto: Se pueden definir como polímeros formados por la unión, mediante enlaces peptídicos, de unidades de menor masa molecular llamadas aminoácidos. Son moléculas
Más detallesProteínas. José Seijo Ramil
P.1. Aminoácidos: P.1.1. Concepto y fórmula general. P.1.2. Estereoisomería y actividad óptica P.1.3. Propiedades de los aminoácidos: Comportamiento anfótero. Punto isoeléctrico P.1.4 Clasificación P.2.
Más detallesFIB Enunciats de Problemes de Física DFEN. Camp magnètic
Camp magnètic 1. Calculeu la força de Lorentz que actua sobre una càrrega q = -2 10-9 C que es mou amb una velocitat v = -(3 10-6 m/s) i, si el camp magnètic és a) B = 6000 G j b) B = 6000 G i + 6000 G
Más detalles1. CONFIGURAR LA PÀGINA
1 1. CONFIGURAR LA PÀGINA El format de pàgina determina l aspecte global d un document i en modifica els elements de conjunt com són: els marges, la mida del paper, l orientació del document i l alineació
Más detallesTutorial amplificador classe A
CFGM d Instal lacions elèctriques i automàtiques M9 Electrònica UF2: Electrònica analògica Tutorial amplificador classe A Autor: Jesús Martin (Curs 2012-13 / S1) Introducció Un amplificador és un aparell
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2014 Biologia Sèrie 1 Fase específica Opció: Ciències Opció: Ciències de la salut Exercici 1 Exercici 2 Exercici 3 Qualificació a
Más detallesI. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC
DIBUIX TÈCNIC I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES 1. Dist. d un punt a una recta - Abatiment del pla format per la recta i el punt 2. Dist. d un punt a un pla - Canvi de pla posant el pla de perfil
Más detallesPagina casos de estudios:
Libros para consulta de alumnos en el Área de Biología La Célula. De Coopers Biología Celular y Molecular G. Karp Becker.El mundo de la Célula 6Ed. Editorial Pearson Education. Alberts/Bray/Hopkin/Johnson/Lewis/Raff/Roberts/Walter.
Más detallesProteínas Globulares: Hemoglobina. Proteínas Fibrosas: Colágeno
Proteínas Globulares: Hemoglobina. Proteínas Fibrosas: Colágeno Tema 3 Proteínas Fibrosas y Proteínas Globulares Fibrosas Globulares Forma alargada Unidades repetidas de un solo tipo de estructura secundaria
Más detallesUNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS
M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de
Más detallesBLOCS BLOGGER. Document de treball del camp d aprenentatge de l alt Berguedà. MARÇ 2009
BLOCS BLOGGER Document de treball del camp d aprenentatge de l alt Berguedà. MARÇ 2009 CREAR I DISSENYAR UN BLOC. (BLOGGER) 1. CREAR UN BLOC: 1.1 Entrar a la pàgina web del blogger (https://www.blogger.com/start).
Más detallesUnidad 5 (Parte 6) Aminoácidos, Péptidos y Proteínas.
Unidad 5 (Parte 6) Aminoácidos, Péptidos y Proteínas. Las proteínas se encuentran en todos los organismos vivos, son de muchos tipos diferentes y desempeñan muchas funciones biológicas distintas. La queratina
Más detalles6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6
Geometria dossier estiu 2012 2C 1. Dibuixa dues rectes, m i n, que siguin: a) Paral leles horitzontalment. c) Paral leles verticalment. b) Secants. d) Perpendiculars. 6 2. Dibuixa una recta qualsevol m
Más detallesAMINOÁCIDOS Y PÉPTIDOS
TEMA 4 AMINOÁCIDOS Y PÉPTIDOS 1. Estructura y clasificación de los aminoácidos. 2. Propiedades ácido-base de los aminoácidos y péptidos 3. El enlace peptídico 4. Péptidos: hidrólisis y secuenciación 1.
Más detallesTema 4c Estructura tridimensional de las proteínas. Proteínas fibrosas. Proteínas globulares.
Tema 4c Estructura tridimensional de las proteínas. Proteínas fibrosas. Proteínas globulares. Proteínas fibrosas Estructura y función de las queratinas Estructura y función del colágeno Triple hélice de
Más detallesINFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA
INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES
Más detallesVeiem que la fórmula molecular és la mateixa, però el H i el Cl han canviat de pla.
Tema 2: Els Glúcids: Hi ha diversos tipus i començarem pels monosacàrids: Són un grup de substàncies amb fórmula empírica (CH2O)n amb 3
Más detallesTema 4b Estructura tridimensional de las proteínas. Estructura supersecundaria y terciaria.
Tema 4b Estructura tridimensional de las proteínas. Estructura supersecundaria y terciaria. Estructura supersecundaria Motivos Dominios Estructura terciaria Fuerzas que la estabilizan Plegamiento de proteínas
Más detallesPENJAR FOTOS A INTERNET PICASA
PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA Penjar fotos a internet. (picasa) 1. INSTAL.LAR EL PROGRAMA PICASA Per descarregar el programa picasa heu d anar a: http://picasa.google.com/intl/ca/ Clicar on diu Baixa
Más detallesUnitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1)
Unitat Didàctica 5.- Habilitats específiques. Esports col lectius. Unitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1) 1.- La història del voleibol. El voleibol va néixer l any 1895 als Estats Units, a la
Más detallesSeguretat informàtica
Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada
Más detallesQUÍMICA DE PROTEÍNAS
QUÍMICA DE PROTEÍNAS COMPOSICIÓN ALIMENTO VOLATIL POR SECADO (AGUA o HUMEDAD) MATERIA SECA ORGANICA INORGANICA (CENIZAS) SOLUBLE EN DISOLVENTES ORGANICOS (GRASA O LIPIDOS) CON NITROGENO (PROTEINAS) NO
Más detalles8. Com es pot calcular la constant d Avogadro?
8. Objectius Fer una estimació del valor de la constant d Avogadro. Analitzar les fonts d error més importants del mètode proposat. Introducció La idea bàsica del mètode és la següent: si sabem el volum
Más detallesTema 1: Los seres vivos: composición y función
Tema 1: Los seres vivos: composición y función https://www.youtube.com/watch?v=-s28cydwauo El nivel atómico El nivel atómico Bioelementos: elementos que constituyen la materia viva Fundamentales: C, H,
Más detallesMATEMÀTIQUES Versió impresa POTÈNCIES I RADICALS
MATEMÀTIQUES Versió impresa POTÈNCIES I RADICALS 1. IDEA DE POTÈNCIA I DE RADICAL Al llarg de la història, han aparegut molts avenços matemàtics com a solucions a problemes concrets de la vida quotidiana.
Más detallesInforme sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils
annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB
Más detalles3. AMINOACIDOS. PROPIEDADES ACIDO-BASE
Departamento de Bioquímica y Biología Molecular ph y equilibrios acido-base 3. AMINOACIDOS. PROPIEDADES ACIDO-BASE ESQUEMA - Aminoácidos. Definición, funciones y clasificación - Tipos de aminoácidos: aminoácidos
Más detalles8 Geometria analítica
Geometria analítica INTRODUCCIÓ Els vectors s utilitzen en diverses branques de la física que fan servir magnituds vectorials, per això és important que els alumnes en coneguin els elements i les operacions.
Más detallesGuía de Biología I Medio Departamento de Ciencias Profesora NATALIA URQUIETA M.
COLEGIO SAN CRISTOBAL Av. Diego Portales N 1.520. La Florida Guía de Biología I Medio Departamento de Ciencias Profesora NATALIA URQUIETA M. MOLÉCULAS ORGANICAS. Los componentes orgánicos de la materia
Más detalles2n d ESO (A B C) Física
INS INFANTA ISABEL D ARAGÓ 2n d ESO (A B C) Física Curs 2013-2014 Nom :... Grup:... Aquest dossier s ha d entregar completat al setembre de 2014; el dia del examen de recuperació de Física i Química 1.
Más detallesLehninger Principles of Biochemistry Fourth Edition
David L. Nelson and Michael M. Cox Lehninger Principles of Biochemistry Fourth Edition Capítulo 3: Amino Acidos, Péptidos, y Proteínas Copyright 2004 by W. H. Freeman & Company Estereoquímica de Aminoácidos
Más detallesA M I N O Á C I D O S
A M I N O Á C I D O S Qué son? Son componentes básicos, estructurales o funcionales de los pép-dos y las proteínas. Presentan: un grupo carboxilo COOH (ácido) y un grupo amino NH2 (básico) Todos los aminoácidos
Más detallesTEMA 11.- Finançament extern de l empresa. 11.1. Accions/ Participacions.
TEMA 11.- Finançament extern de l empresa. 11.1. Accions/ Participacions. Les accions representen parts alíquotes del capital social, i és nul la la creació d'accions que no respongui a una efectiva aportació
Más detallesGUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL
GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL L Oficina Virtual de l Ajuntament d Ontinyent és el lloc on els ciutadans poden fer gestions i tràmits administratius de forma electrònica o també rebre informació
Más detallesELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR Les característiques més importants. MERCURI És el planeta més petit del Sistema Solar i el més proper al Sol. Des de la Terra a l alba i al crepuscle es veu molt brillant.
Más detallesPREUNIVERSITARIO POPULAR FRAGMENTOS COMUNES. Sábado 24 abril 2012 Ciencias - Biología. Aldo Gárate Soto BIOMOLÉCULAS. Aminoácidos y Proteínas.
Sábado 24 abril 2012 Ciencias - Biología. Aldo Gárate Soto BIOMOLÉCULAS Aminoácidos y Proteínas. Los aminoácidos son compuestos orgánicos que poseen un grupo amino (NH 2 ), un grupo carboxilo (COOH), un
Más detallesL EDAT DELS ARBRES LA EDAD DE LOS ÁRBOLES. Les plantes tenen tres parts que són les arrels, la tija i les fulles.
LA EDAD DE LOS ÁRBOLES L EDAT DELS ÀRBRES Gabinet de Didàctica Jardí Botànic Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1 LA EDAD DE LOS ÁRBOLES L EDAT DELS ARBRES Las plantas tienen tres partes que son las raíces,
Más detallesGUIA DE ESTUDIO Nº 9: Aminoácidos, Proteínas y Enzimas
GUIA DE ESTUDIO Nº 9: Aminoácidos, Proteínas y Enzimas I.- Conceptos básicos: Aminoácidos: Estructura y propiedades ácido base de los aminoácidos. Clasificación según su polaridad. Capacidad buffer. El
Más detallesAMINOACIDOS Y PROTEÍNAS
AMINOACIDOS Y PROTEÍNAS I. OBJETIVO. Reconocer aminoácidos y proteínas a nivel de laboratorio. Analizar el tipo de estructura de los aminoácidos. II. FUNDAMENTO TEORICO. AMINOACIDOS: Cualquiera de los
Más detallesCERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA -----
CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA ----- Infraestructures Turístiques Hotel Aigua Blava Begur, 2 d octubre 2009 Miquel Alsius. Enginyer de Camins. Pte. Grup CETT Infraestructures Turístiques Què
Más detallesJ o c s E s p o r t i u s E s c o l a r s d e C a t a l u n y a. c u r s 2 0 1 03-2 0 1 14 NORMATIVA TÈCNICA. GIMNÀSTICA RÍTMICA INDIVIDUAL i CONJUNTS
J o c s E s p o r t i u s E s c o l a r s d e C a t a l u n y a c u r s 2 0 1 03-2 0 1 14 NORMATIVA TÈCNICA GIMNÀSTICA RÍTMICA INDIVIDUAL i CONJUNTS ÍNDEX CIRCULAR INFORMATIVA...PÀG. 2 APARELLS GIMNÀSTICA
Más detalles