NOVEDADES EN EL TRATAMIENTO ANTIRRETROVIRAL 2011

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "NOVEDADES EN EL TRATAMIENTO ANTIRRETROVIRAL 2011"

Transcripción

1 NOVEDADES EN EL TRATAMIENTO ANTIRRETROVIRAL 2011 Daniel Podzamczer Unitat VIH. Servei de Malalties Infeccioses Hospital Universitari de Bellvitge L Hospitalet. Barcelona

2 Agenda Cuando se inicia el TAR? Con que pautas se inicia? Nuevos fármacos Nuevas estrategias en el uso de TAR

3 FÁRMACOS ANTIRRETROVIRALES ANÁLOGOS DE NUCLEÓSIDOS/ NUCLEÓTIDOS (INH. TI) ZDV ddi 3TC FTC d4t ABC TDF ZDV/3TC ZDV/3TC/ABC ABC/3TC TDF/FTC INHIB. NO NUCLEÓS. DE LA TI EFAVIRENZ NEVIRAPINA ETRAVIRINA RILPIVIRINA INHIBIDORES DE PROTEASA ritonavir SAQUINAVIR INDINAVIR NELFINAVIR LOPINAVIR/rtv ATAZANAVIR FOSAMPRENAVIR TIPRANAVIR DARUNAVIR INHIBIDORES DE LA ENTRADA ENFUVIRTIDE MARAVIROC (CCR5) INHIB. DE LA INTEGRASA RALTEGRAVIR

4 Principales guías de TAR Disponible en : Consultado septiembre Hammer S. et al JAMA. 2008;300(5):

5

6 CUANDO INICIAR EL TAR?

7 Guidelines for Initiating ART in Asymptomatic Patients: Panel CD4+ Cell Count, cells/mm³ US DHHS June 1998 < 500 February 2001 < 350 April 2005 < 200 International AIDS Society-USA Panel July 1998 Any January 2000 < 500 July British HIV Association (BHIVA) June 1998 > 350 July July 2005 < 200

8 Mean CD4+ Cell Count (cells/mm 3 ) Likelihood of Achieving Normal CD4+ Cell Count Depends on BL Level Johns Hopkins HIV Clinical Cohort ATHENA National Cohort BL CD4+ Cell Count 1000 > < Years on HAART Moore RD, et al. Clin Infect Dis. 2007;44: Gras L, et al. J Acquir Immune Defic Syndr. 2007;45: BL CD4+ Cell Count > < Weeks From Starting HAART

9 Association Between Current CD4+ Cell Count & Non-AIDS Complications Study Lower Current CD4+ Cell Count Significantly Associated With Increased Risk? Non-AIDS malignanci es Renal disease/ death CVD events/ death Liver disease/ death FIRST Yes Yes Trend, NS No D:A:D Yes Yes Trend, NS Yes CASCADE Yes NA Yes Yes SMART Trend, NS Trend, NS Trend, NS Yes Phillips A, et al. CROI Abstract 8.

10 July 15, 2010 P.inclusión: CD4<350 CD4<200

11 Survival after ART initiated at different CD4 count levels between Muerte SIDA/Muerte The HIV-CAUSAL Collaboration, Ann Intern Med 2011

12 NA Accord. Effect of early versus deferred antiretroviral therapy for HIV on survival Kitahata M. N Eng J Med 2009; 360

13 START Design HIV-infected adults, ART-naive with CD4+ cell counts > 500 cells/mm 3 Early ART Group Immediately initiate ART N=2,000 Deferred ART Group Defer ART until CD4+ <350 cells/mm 3 or symptoms develop N=2,000 Primary endpoint: Serious AIDS & serious non-aids disease (375) Current Status: 1600 randomised; randomisation finished < 2012 and study < Substudies assessing various organ dysfunction incl. arteries, neuro-system & lungs. INSIGHT study group and collaborator

14 HIV/AIDS Highlights From Rome clinicaloptions.com/hiv HPTN 052: HIV Transmission Reduced by 96% in Serodiscordant Couples Total HIV-1 Transmission Events: 39 (4 in immediate arm and 35 in delayed arm; P <.0001) Linked Transmissions: 28 Unlinked or TBD Transmissions: 11 Delayed Arm: 27 P <.001 Immediate Arm: 1 Single transmission in patient in immediate ART arm believed to have occurred close to time therapy began and prior to HIV-1 RNA suppression cortesía de JM Gatell Cohen MS, et al. N Engl J Med. 2011; 365:

15 RECOMENDACIONES DE INICIO DE TAR 2011 DHHS EACS GESIDA CD4<350 R R R CD R C(R) 1 R 2 CD4 >500 C 3 D(R/C) 4 D(C) 5 1 R = Nefropatía, TNC, L.Hodgkin, HPV cáncer; C = VHB, VHC 2 Excepto CD4 estable, carga viral baja, poca predisposición del paciente 3 50% del panel = recomendar; 50% = diferir 4 R/C = similar a C= en VHC; VHB en tratamiento; CV > ; CD4 < 14%; > 55 años ; RCV ; nefropatía VIH ; parejas discordantes con alto riesgo de transmisión DHHS octubre 2011; EACS octubre 2011; GESIDA enero 2011

16 Evolución del retraso diagnóstico en los nuevos diagnósticos de infección por VIH. Cataluña, Nous diagnòstics VIH N ,3 64,0 61,1 44,0 45,9 44, ,9 35, ,1 32, ,3 35, ,0 51,6 32,8 32, % <200(N) (N) <200(%) <350(%) Gallois A, Esteve A, y Grupo de estudio Piscis

17 CON QUÉ INICIAR EL TAR?

18 FÁRMACOS ANTIRRETROVIRALES ANÁLOGOS DE NUCLEÓSIDOS/ NUCLEÓTIDOS (INH. TI) ZDV ddi 3TC FTC d4t ABC TDF ZDV/3TC ZDV/3TC/ABC ABC/3TC TDF/FTC INHIB. NO NUCLEÓS. DE LA TI EFAVIRENZ NEVIRAPINA ETRAVIRINA RILPIVIRINA INHIBIDORES DE PROTEASA ritonavir SAQUINAVIR INDINAVIR NELFINAVIR LOPINAVIR/rtv ATAZANAVIR FOSAMPRENAVIR TIPRANAVIR DARUNAVIR INHIBIDORES DE LA ENTRADA ENFUVIRTIDE MARAVIROC (CCR5) INHIB. DE LA INTEGRASA RALTEGRAVIR

19 DHHS Guidelines (OCT 2011) Preferred antiretroviral regimens for antiretroviral therapy-naïve patients Panel on Antiretroviral Guidelines for Adults and Adolescents. Guidelines for the use of antiretroviral agents in HIV-1-infected adults and adolescents. Department of Health and Human Services. October 14, 2011; 1 167

20 EACS Guidelines (Oct 2011).Initial combination regimen for antiretroviral-naïve adults patients Panel on EACS Guidelines. European AIDS Clinical Society (EACS) Guidelines. Version 6.0. October, 2011; 1 60

21

22 ARV THERAPY IN HIV-INFECTED NAIVE PATIENTS Education Willingness Viral load Social support Disease status Number of pills Other diseases

23 Evolución anual de la pauta de inicio de TAR en los pacientes de la Cohorte PISCIS ( ) 100% 80% 60% 40% Otros Basado en 3AN Basado en NN Basado en IP/boosted Basado en IP 20% 0% Any d'inici de tractament Gallois A, Esteve A, y Grupo de estudio Piscis

24 TAR inicial: temas en continuo debate Que análogos de nucleósidos? INNTI o IP/r? Que INNTI? Que IP/r? Otros fármacos? (Inhib. Integrasa, CCR5) Otras estrategias? (pautas sin AN)

25 RESISTÈNCIA TRANSMESA, PATRÓ DE MUTACIÓ Hospital Universitari de Bellvitge, Nº de pacients amb resistència (%) Patró de mutació (N) n= n= ITIAN 13 (4,58) 15 (4,20) TAMs=11 T69D=1 TAMs=13 T69D=1 M184V=1 M184V=1 ITINN 3 (1,05) 20 (5,60) K103N=2 Y181C=1 K103N=15 Altres=5 IP 0 3 (0,84) M46L=1 I54V, V82A=1 G48V, I54V, V82A, I84V, L90M=1 Total 16 (5,63) 34 (9,52)

26 Truvada o Kivexa producen aumento similar de la grasa en extremidades y tronco CROI LB (G McComsey)

27 RPV: menor toxicidad SNC mejor perfil lipídico, pero... Mayor fallo virológico y selección de resistencias en pts con CV > c/ml DHHS (oct 2011): alternativa a EFV Aprobado por FDA en mayo 2011 agosto 2011: TDF/FTC/RPV Cohen C, et al. Lancet 2011; 378:

28 Randomized, phase 2 evaluation of two single-tablet regimens elvitegravir/cobicistat/emtricitabine/tenofovir disoproxil fumarate versus efavirenz/ emtricitabine/tenofovir disoproxil fumarate for the initial treatment of HIV infection Cohen C, et al. AIDS 2011; 25: F7-F12 28

29 Proportion (%) <50 c/ml (TLOVR) DOLUTEGRAVIR: Rapid and Sustained Antiviral Activity.Week 48 Efficacy Analysis (%<50 c/ml) 91% 90% 88% 82% DTG 10mg DTG 25mg DTG 50mg EFV 600mg 95% confidence intervals are derived using the normal approximation 6 th IAS Conference on HIV Pathogenesis, Treatment and Prevention July 2011 Rome, Italy

30 TDF/FTC impact on BMD HOPS Cohort 1 Increased rate of bone fractures in HIV+ compared to general population ACTG S sub-study ABC/3TC had less impact on BMD than TDF/FTC Differences in fracture outcomes cannot be causally related to choice of ARV regimen in this study 1. Young B et al. CID 2011; 52: McComsey GA et al. JID 2011; 203: McComsey GA et al. CROI Feb 16-20

31 PI monotherapy has been investigated in a number of studies MONET Study 1 DRV/r OD + 2 NRTI vs. DRV/r OD N = 256 OK04 Study 2 LPV/r BID + 2 NRTI vs. LPV/r OD N = 200 ACTG 5201 Study 3 ATZ/r OD N = 36 Patients and methods Taking 2 NRTI + either NNRTI or boosted PI at screening HIV RNA <50 cp/ml for 6 months Taking LPV/r + 2 NRTI for >2 months HIV RNA <50 cp/ml for >6 months Taking a PI + 2 NRTI for >48 weeks HIV RNA <50 cp/ml for >6 months Study findings At 96 weeks: Discontinuations were slightly higher in the DRV/r monotherapy arm, compared with DRV/r + 2NRTI Most elevations in HIV RNA were low level ( copies/ml). Patients were resuppressed either on the original randomised treatment or with intensified treatment At 96 weeks: Discontinuation due to adverse events was a more frequent cause of treatment failure in the LPV/r + 2 NRTI group In the monotherapy group low level viremia was the main cause for a treatment change. The majority of these patients resuppressed after restarting nucleosides At 24 weeks: Virologic success occurred in 91% of patients No treatment discontinuations due to adverse effects No significant changes in CD4 cell count or plasma lipid levels 1. Rieger et al, IAS 2010; 2. Arribas et al, EACS 2007; 3. Swindells et al, JAMA 2006

32 Proportion of Subjects Responding at Week 96 (FDA-TLOVR)

33 MVC + ATV/r is active and well-tolerated in a 24-week interim analysis 9/121 subjects discontinued therapy prior to week 24 (5 MVC arm; 4 TDF/FTC arm) 2 subjects in MVC arm due to AEs (vomiting, jaundice) 1 subject in MVC arm due to insufficient clinical response No resistance observed in 5 evaluable patients 3 patients on MVC 2 patients on TDF/FTC 121 CCR5-tropic treatment-naïve patient (CD4+ counts 100 cells/µl) were randomized to receive ATV/r with either MVC 150mg QD or TDF/FTC; * 1 patient accidentally dosed with MVC prior to 24-hr sample draw Mills A et al, IAS 2010

34 Probability of not having a VF Probability of not having a VF ACTG 5262: DRV/r+RAL Time to Virologic Failure (ITT approach) 1.0 Time to Virologic Failure (VF) 1.0 Time to VF by Baseline HIV-1 RNA Log Rank Test p= HIV-1 RNA 100,000 copies/ml HIV-1 RNA > 100,000 copies/ml Time (weeks) n with VF: n at risk: Taiwo B, et al. CROI Boston. # Time (weeks) HIV-1 RNA 100,000 copies/ml n with VF: n at risk: HIV-1 RNA > 100,000 copies/ml n with VF: n at risk:

35 N Engl J Med 2010; 363:

36 DISEÑO Participantes: 2499 VIH (-) HSH ó transexuales (varones de nacimiento) con prácticas de riesgo. Período: 10 julio 2007 a 17 diciembre Centros: 11 centros en seis países (EEUU, Perú, Ecuador, Brasil, Tailandia y Sudáfrica) Intervención: - TVD ó placebo (1 c/dia). - Visitas a semanas 0, 4, 8, 12, 18, 24 y cada 12 meses. Counselling sobre protección sexual, adherencia al tratamiento, diagnóstico y tratamiento de ETS. Seguimiento 1,2 años (máximo 2,8 años).

37 36 infectados en TVD vs 64 en placebo: 44% reducción (IC 95% 15-63; p<0.005).

38 Oral Preexposure prophylaxis for HIV Another arrow in the quiver? VIH+; 7000 nuevas infecciones/d ( /año!!) Medidas de prevención: métodos barrera, < prev. sangre, modif. conductas, prof. postexposición, saber sero-status, ARV embarazo/lactancia, tto ETS. Más recientes: circuncisión varones, vacunas, microbicidas vaginales. PROF. PREEXPOSICION: eficacia 44% (IC95% 15-63) (> si niveles fármacos) Limitaciones/dudas: -baja correlación adherencia auto-referida/niveles fármacos -toxicidad (renal) a largo plazo (> con > adherencia!) -resistencia a FTC (en 2 pts con infeción aguda) (y a HBV?) -adherencia en mundo real fuera de un estudio? (fatiga...) -efecto sobre otras medidas de prevención (preservativos), sobre el conoc. de status VIH? sobre frecuencia sexo casual? Michael, NL. N Engl J Med 2010; 363:

39 Efficacy of Daily Oral FTC/TDF PrEP Trial Pop. Efficacy 95% CI iprex MSM 42% 18 to 60% Partners PrEP Men 83% 49 to 94% Women 62% 19 to 82% TDF2 Men 80% 25 to 97% Women 49% -22 to 81% FemPREP Women Discontinued for futility Grant R, NEJM 2010; Grant R, IAS 2011 (Rome); Baeten J, IAS 2011 (Rome); Thigpen M, IAS 2011 (Rome); FHI Press Release April 18, cortesía de JM Gatell

40 Trends in virological and clinical outcomes in individuals with HIV-1 infection and virological failure of drugs from three antiretroviral drug classes: a cohort study. Lancet Infectious Diseases 2011 (published online October 10, 2011) Fármacos nuevos: más eficaces, menos tóxicos, menos comprimidos y tomas Combos: facilitan la adherencia y la supresión viral a largo plazo Inicio más precoz del TAR: Mayor eficacia y menor toxicidad

41 TAR. Conclusiones Inicio cada vez más precoz del TAR ( ) Pautas individualizadas Siguen apareciendo nuevos ARV (RPV, DTG...) Biterapia (útil en algunos escenarios?, faltan datos, diferencias según pautas) Papel de profilaxis pre-exposición en la vida real?

INICIO TRATAMIENTO ARV

INICIO TRATAMIENTO ARV Infección HIV/SIDA INICIO TRATAMIENTO ARV Dr. Daniel O. David Jefe Departamento de Infect. y Med. Interna Hospital Rawson Julio 2016 Conflicto de Interes Investigador Clínico de Estudios patrocinados por:

Más detalles

Tratamiento Antirretroviral y Perspectivas de Futuro. Juan E. Losa. 18 de junio de 2009 18:45-19:45

Tratamiento Antirretroviral y Perspectivas de Futuro. Juan E. Losa. 18 de junio de 2009 18:45-19:45 Tratamiento Antirretroviral y Perspectivas de Futuro Juan E. Losa 18 de junio de 2009 18:45-19:45 TAR y Perspectivas de Futuro Guión 1.- Lo básico 2.- El rollo 3.- Lo interesante 4.- Lo necesario 5.-

Más detalles

Indicadores de tratamiento, atención y seguimiento de pacientes VIH Positivos

Indicadores de tratamiento, atención y seguimiento de pacientes VIH Positivos Indicadores de tratamiento, atención y seguimiento de pacientes VIH Positivos Dra. Rosa Elena Morales Diplomado Centroamericano Monitoreo Y Evaluación para la Gestión de Políticas y Programas de VIH SIDA

Más detalles

Controversias en VIH. Mª José López Álvarez. Unidad de E.Infecciosas Hospital Lucus Augusti

Controversias en VIH. Mª José López Álvarez. Unidad de E.Infecciosas Hospital Lucus Augusti Controversias en VIH Mª José López Álvarez Unidad de E.Infecciosas Hospital Lucus Augusti Caso clínico Varón de 22 años. Asintomático Acude irregularmente a las consultas de seguimiento No comorbilidades

Más detalles

GUIAS DE TRATAMIENTO UTILIDAD CUANDO COMENZAR

GUIAS DE TRATAMIENTO UTILIDAD CUANDO COMENZAR Infección HIV/SIDA GUIAS DE TRATAMIENTO UTILIDAD CUANDO COMENZAR Dr. Daniel O. David Jefe Departamento de Infect. y Med. Interna Hospital Rawson Julio 2016 Que son las guías de Tratamiento Antirretroviral

Más detalles

Eficacia y seguridad de dolutegravir maś rilpivirina en la vida real. Resultados a 24 semanas. Estudio DORIVIR

Eficacia y seguridad de dolutegravir maś rilpivirina en la vida real. Resultados a 24 semanas. Estudio DORIVIR Eficacia y seguridad de dolutegravir maś rilpivirina en la vida real. Resultados a 24 semanas. Estudio Rosario Palacios 1,2, Marisa Mayorga 3, Carmen-Mariá Gonzaĺez-Domeńech 2, Carmen Hidalgo- Tenorio

Más detalles

Caso clínico. Aurelio Orta-Reséndiz, MD. Sesión 1 Introducción a los inhibidores de integrasa

Caso clínico. Aurelio Orta-Reséndiz, MD. Sesión 1 Introducción a los inhibidores de integrasa Caso clínico Sesión 1 Introducción a los inhibidores de integrasa Aurelio Orta-Reséndiz, MD Instituto Nacional de Ciencias Médicas y Nutrición Salvador Zubirán 30 de Agosto 2018. Ciudad de México, México

Más detalles

Descripción Familias Fármacos Análogos nucleós/tidos. No Análogos.

Descripción Familias Fármacos Análogos nucleós/tidos. No Análogos. Descripción Familias Fármacos Análogos nucleós/tidos. No Análogos. Tratamiento antirretrovírico: mecanismo de acción, descripción de familias farmacológicas, indicaciones y efectos secundarios Dr. Luis

Más detalles

Restyling de los clásicos: Raltegravir. Vicente Estrada Hospital Clínico San Carlos, IdISSC Universidad Complutense Madrid

Restyling de los clásicos: Raltegravir. Vicente Estrada Hospital Clínico San Carlos, IdISSC Universidad Complutense Madrid Restyling de los clásicos: Raltegravir Vicente Estrada Hospital Clínico San Carlos, IdISSC Universidad Complutense Madrid XII Curso Avances en Infección VIH y Hepatitis Virales, Vigo 2-3 Feb2018 Caso clínico

Más detalles

Tratamiento antirretroviral los últimos 18 meses. Antonio Ocampo CHUVI de Vigo

Tratamiento antirretroviral los últimos 18 meses. Antonio Ocampo CHUVI de Vigo Tratamiento antirretroviral los últimos 18 meses Antonio Ocampo CHUVI de Vigo Three Eras of HIV Care Chu and Selwyn, J Urb Health, 2011. 88:556-566 2013 Mitalipov células madre embrionarias humanas de

Más detalles

NUEVAS MODALIDADES DE TAR Monoterapia y Biterapia. José D. Pedreira Andrade Servicio de Medicina Interna CHUAC

NUEVAS MODALIDADES DE TAR Monoterapia y Biterapia. José D. Pedreira Andrade Servicio de Medicina Interna CHUAC NUEVAS MODALIDADES DE TAR Monoterapia y Biterapia José D. Pedreira Andrade Servicio de Medicina Interna CHUAC 19 de Marzo 2012 Objetivos Evitar efectos secundarios Disminuir coste Mantener eficacia 2 Monoterapia

Más detalles

Desafíos para la implementación de PrEP en Argentina

Desafíos para la implementación de PrEP en Argentina Desafíos para la implementación de PrEP en Argentina IAS 2017: Taller post-conferencia Buenos Aires, Argentina, 3-4 de noviembre de 2017 Desafíos para la implementación de PrEP en Argentina Profilaxis

Más detalles

Simplificación de tratamiento ARV. Dr. Samuel Navarro Alvarez, MSP Medico Internista e Infectologo

Simplificación de tratamiento ARV. Dr. Samuel Navarro Alvarez, MSP Medico Internista e Infectologo Simplificación de tratamiento ARV Dr. Samuel Navarro Alvarez, MSP Medico Internista e Infectologo Mayo 2015 1. Que es simplificación de tratamiento 2. Quienes son los mejores candidatos de simplificación

Más detalles

Novedades Terapéuticas

Novedades Terapéuticas Mesa Redonda: VIH Novedades Terapéuticas Santiago Moreno Hospital Ramón y Cajal. Madrid Novedades Terapéuticas Qué personas infectadas por VIH deben recibir tratamiento? Cuál es el mejor tratamiento de

Más detalles

Caso clínico: que acude para

Caso clínico: que acude para Caso clínico: Mujer de 35 años a que acude para valoración n inicial de infección n VIH Iris de la Rocha Vedia Isabel Ríos Holgado HGU Ciudad Real HUPM Cádiz Coordinador Miquel Aranda Antecedentes Familiares:

Más detalles

BAJO NIVEL DE VIREMIA. SU SIGNIFICADO Y RIESGO DE RESISTENCIA. OTTO A SUSSMANN P Médico Microbiólogo Especialista en Infectología

BAJO NIVEL DE VIREMIA. SU SIGNIFICADO Y RIESGO DE RESISTENCIA. OTTO A SUSSMANN P Médico Microbiólogo Especialista en Infectología BAJO NIVEL DE VIREMIA. SU SIGNIFICADO Y RIESGO DE RESISTENCIA OTTO A SUSSMANN P Médico Microbiólogo Especialista en Infectología CASO No. 1 Masculino 46 años Diagnóstico 2000 Neumocistosis Inicio de terapia

Más detalles

ANTIRETROVIRAL DRUGS. 2017

ANTIRETROVIRAL DRUGS. 2017 Paper dels diferents Inhibidors de la Integrassa en les estratègies del tractament actual Experiència en vida real a l Hospital Universitari de Bellvitge. Dr. Daniel Podzamczer Unitat de VIH i MTS. Servei

Más detalles

VIH/SIDA, tratamiento antiretroviral

VIH/SIDA, tratamiento antiretroviral VIH/SIDA, tratamiento antiretroviral Dr. Samuel Navarro Alvarez, MSP Medico Internista e Infectólogo Objetivos de aprendizaje Mostrar los beneficios del tratamiento anti retroviral Describir cuales son

Más detalles

SITUACIÓN ACTUAL Y MANEJO DEL VIH-SIDA

SITUACIÓN ACTUAL Y MANEJO DEL VIH-SIDA SITUACIÓN ACTUAL Y MANEJO DEL VIH-SIDA Augusto G. Escalante Candia Médico Infectólogo Hospital Regional Docente de Medicina Tropical Pedro Ortiz Cabanillas VIH SIDA: OMS 2014 35 millones de personas

Más detalles

8 Congreso Argentino de Infectología Pediátrica. Abril Abordaje terapéutico del paciente viviendo con VIH/Sida

8 Congreso Argentino de Infectología Pediátrica. Abril Abordaje terapéutico del paciente viviendo con VIH/Sida 8 Congreso Argentino de Infectología Pediátrica. Abril 2017. Abordaje terapéutico del paciente viviendo con VIH/Sida Novedades en el tratamiento antirretroviral del niño viviendo con VIH. Dra. Graciela

Más detalles

Prevención de la Infección por VIH: Profilaxis Pre Exposición. Dra. Virginia Antelo Dra. Zaida Arteta

Prevención de la Infección por VIH: Profilaxis Pre Exposición. Dra. Virginia Antelo Dra. Zaida Arteta Prevención de la Infección por VIH: Profilaxis Pre Exposición Dra. Virginia Antelo Dra. Zaida Arteta Caso Clínico 26 años, homosexual. Reciente diagnóstico de VIH. Asintomático. CV: 5.000 copias /ml. CD4:

Más detalles

CORPORACIÓN DE LUCHA CONTRA EL SIDA

CORPORACIÓN DE LUCHA CONTRA EL SIDA CORPORACIÓN DE LUCHA CONTRA EL SIDA Educación, Investigación y Salud Discusión Interactiva: Tendencias actuales para el tratamiento inicial. Cómo escoger una racional y óptima combinación Controversias

Más detalles

Meningitis Tuberculosa y su Tratamiento Santiago Moreno Hospital Ramón y Cajal. IRYCIS. Madrid

Meningitis Tuberculosa y su Tratamiento Santiago Moreno Hospital Ramón y Cajal. IRYCIS. Madrid Taller UITB 2012 Barcelona, 19-20 de Noviembre de 2012 Meningitis Tuberculosa y su Tratamiento Santiago Moreno Hospital Ramón y Cajal. IRYCIS. Madrid Meningitis tuberculosa Importancia Presentación clínica

Más detalles

Secuenciación de la terapia antiretroviral: Considerando la barrera genética

Secuenciación de la terapia antiretroviral: Considerando la barrera genética Secuenciación de la terapia antiretroviral: Considerando la barrera genética José Luis Blanco Servicio de Enfermedades Infecciosas Hospital Clinic. Barcelona Agenda 1. Concepto de barrera genética 2. Prescripción

Más detalles

Nuevas modalidades de tratamiento en niños con infección HIV. Dra Rosa Bologna Hospital de Pediatría Dr J.P.Garrahan Helios Salud

Nuevas modalidades de tratamiento en niños con infección HIV. Dra Rosa Bologna Hospital de Pediatría Dr J.P.Garrahan Helios Salud Nuevas modalidades de tratamiento en niños con infección HIV Dra Rosa Bologna Hospital de Pediatría Dr J.P.Garrahan Helios Salud Qué le pedimos hoy a los tratamientos antirretrovirales? Máxima eficacia

Más detalles

Lucio Jesús García-Fraile Fraile Ignacio de los Santos Gil Jesús Sanz Sanz. Hospital Universitario de La Princesa

Lucio Jesús García-Fraile Fraile Ignacio de los Santos Gil Jesús Sanz Sanz. Hospital Universitario de La Princesa CAMBIO A UN REGIMEN ANTIRRETROVIRAL (ARV) CON DOLUTEGRAVIR (DTG) EN EL TRATAMIENTO DEL VHC CON ANTIVIRALES DE ACCIÓN DIRECTA (AAD) EN PACIENTES COINFECTADOS Lucio Jesús García-Fraile Fraile Ignacio de

Más detalles

Fundamentos y Recomendaciones para el Manejo Racional de la Falla Virológica Temprana.

Fundamentos y Recomendaciones para el Manejo Racional de la Falla Virológica Temprana. Fundamentos y Recomendaciones para el Manejo Racional de la Falla Virológica Temprana. Amneris E. Luque, MD Profesora Asociada de Medicina Directora Médica del Centro del SIDA University of Rochester Falla

Más detalles

Influencia de la Complejidad Terapéutica en el TAR

Influencia de la Complejidad Terapéutica en el TAR Influencia de la Complejidad Terapéutica en el TAR Elena Calvo Cidoncha FIR II UGC Farmacia. Hospital Universitario Nuestra Señora de Valme Sevilla, 19 de Febrero 2013 Influencia de la Complejidad Terapéutica

Más detalles

CONDICIONES DE USO DE ELVITEGRAVIR Y DOLUTEGRAVIR HASTA SU EVALUACIÓN POR LA COMISIÓN REGIONAL DE FARMACIA Y TERAPÉUTICA

CONDICIONES DE USO DE ELVITEGRAVIR Y DOLUTEGRAVIR HASTA SU EVALUACIÓN POR LA COMISIÓN REGIONAL DE FARMACIA Y TERAPÉUTICA CONDICIONES DE USO DE ELVITEGRAVIR Y DOLUTEGRAVIR HASTA SU EVALUACIÓN POR LA COMISIÓN REGIONAL DE FARMACIA Y TERAPÉUTICA Grupo de Trabajo de VIH Comisión Regional de Farmacia y Terapéutica Consejería de

Más detalles

Tratamiento actual de la Infección por VIH. Dr Jesús Sanz Servicio de Medicina Interna-Infecciosas Hospital Universitario de la Princesa

Tratamiento actual de la Infección por VIH. Dr Jesús Sanz Servicio de Medicina Interna-Infecciosas Hospital Universitario de la Princesa Tratamiento actual de la Infección por VIH Dr Jesús Sanz Servicio de Medicina Interna-Infecciosas Hospital Universitario de la Princesa Madrid, 24 de febrero de 2011 Situación mundial de la epidemia en

Más detalles

Efavirenz debe seguir siendo el tratamiento de primera línea en México. Dr. Juan Sierra Madero

Efavirenz debe seguir siendo el tratamiento de primera línea en México. Dr. Juan Sierra Madero Efavirenz debe seguir siendo el tratamiento de primera línea en México Dr. Juan Sierra Madero Los hechos son cosas tercas. y para algunos pueden ser incómodos. Si no los enfrentamos en forma decidida arriesgamos

Más detalles

P. Crusells S. Enfermedades Infecciosas HCULB

P. Crusells S. Enfermedades Infecciosas HCULB P. Crusells S. Enfermedades Infecciosas HCULB REALIZAMOS EL CONTROL Y TRATAMIENTO ADECUADO? Frecuencia de eventos no SIDA en nuevos diagnósticos en España: COHORTE CORIS Frecuencia de eventos No- SIDA

Más detalles

G E S I D A LO MEJOR DEL AÑO Clínica. Dr. Federico Pulido Unidad VIH Hospital 12 de Octubre Madrid

G E S I D A LO MEJOR DEL AÑO Clínica. Dr. Federico Pulido Unidad VIH Hospital 12 de Octubre Madrid LO MEJOR DEL AÑO 2017 Clínica Dr. Federico Pulido Unidad VIH Hospital 12 de Octubre Madrid Artículos disponibles en: bit.ly/mejorclin2017 La supervivencia continua mejorando. 18 cohortes europeas y norteamericanas

Más detalles

Inicio de la terapia antirretroviral: Cúal es el límite de CD4+ recomendado?

Inicio de la terapia antirretroviral: Cúal es el límite de CD4+ recomendado? Inicio de la terapia antirretroviral: Cúal es el límite de CD4+ recomendado? Adaptado de Clinical Care Options www.clinicaloptions.com por la Fundación Apoyarte DHHS 2009: Cuando empezar Recuento de CD4+

Más detalles

Resistencia a Drogas en el Manejo de VIH

Resistencia a Drogas en el Manejo de VIH Resistencia a Drogas en el Manejo de VIH Robert M Grant J. David Gladstone Institutes Universidad de California, San Francisco Lima, Peru Marzo 2008 Programa de TARGA y Mortalidad en Perú Resistencia y

Más detalles

Tratamiento Antirretroviral: Esquemas de tratamiento actuales y futuros: Eficacia.

Tratamiento Antirretroviral: Esquemas de tratamiento actuales y futuros: Eficacia. Tratamiento Antirretroviral: Esquemas de tratamiento actuales y futuros: Eficacia. Unidad de Enfermedades Infecciosas Departamento de Medicina Clínica de Enfermedades Infecciosas Hospital Roosevelt Ciudad

Más detalles

RESISTENCIA A LOS ARV ASPECTOS BÁSICOS

RESISTENCIA A LOS ARV ASPECTOS BÁSICOS RESISTENCIA A LOS ARV ASPECTOS BÁSICOS Dr Antonio Solano III Congreso Centroamericano de Infectología Honduras 2012 Objetivos Definir resistencia Conocer la epidemiología Establecer su importancia Conocer

Más detalles

III Jornada de promoció de la salut i qualitat de vida per a persones amb VIH/SIDA ACTUALITZACIÓ EN TRACTAMENTS. Barcelona, 15 de novembre de 2006

III Jornada de promoció de la salut i qualitat de vida per a persones amb VIH/SIDA ACTUALITZACIÓ EN TRACTAMENTS. Barcelona, 15 de novembre de 2006 III Jornada de promoció de la salut i qualitat de vida per a persones amb VIH/SIDA ACTUALITZACIÓ EN TRACTAMENTS Barcelona, 15 de novembre de 2006 Casos nuevos anuales Evolución de la incidencia y mortalidad

Más detalles

CONGRESO GESIDA 2015

CONGRESO GESIDA 2015 Evolucionando para avanzar: nuevas direcciones en el tratamiento del VIH Un breve recorrido por los últimos 20 años José Antonio Pérez Molina Servicio de Enfermedades Infecciosas Hospital Ramón y Cajal,

Más detalles

DIA MUNDIAL DEL SIDA 1DIC

DIA MUNDIAL DEL SIDA 1DIC El dia mundial del SIDA destaca el éxito de los esfuerzos en todo el mundo para combatir el VIH/SIDA y la importancia del apoyo continuo a estos esfuerzos. El Centro de Control y Prevención de Enfermedades

Más detalles

Nuevas estrategias en el tratamiento del

Nuevas estrategias en el tratamiento del Nuevas estrategias en el tratamiento del paciente VIH Joaquín Ignacio Serrano López de las Hazas Servicio de Farmacia Hospital Son Llàtzer jserrano@hsll.es Introducción (necesidad) Esquema Pacientes naïve

Más detalles

IX CURSO DE AVANCES EN INFECCIÓN POR VIH Y HEPATITIS VIRALES

IX CURSO DE AVANCES EN INFECCIÓN POR VIH Y HEPATITIS VIRALES La Coruña 30 y 31 de Enero 2015 IX CURSO DE AVANCES EN INFECCIÓN POR VIH Y HEPATITIS VIRALES TERAPIA DEL PACIENTE NAIVE CON UN RÉGIMEN ANTIRRETROVIRAL STR Javier de la Fuente Aguado S. M. Interna. H. POVISA.

Más detalles

TASA ALGO SUPERIOR A EU DISCRETO DESCENSO EN 2012

TASA ALGO SUPERIOR A EU DISCRETO DESCENSO EN 2012 1 2 TASA ALGO SUPERIOR A EU DISCRETO DESCENSO EN 2012 3 CASI EL 50% MAS % HOMBREES MAS % MUJERS

Más detalles

PROTOCOLO DE PROFILAXIS POST-EXPOSICIÓN FRENTE A VIH

PROTOCOLO DE PROFILAXIS POST-EXPOSICIÓN FRENTE A VIH PROTOCOLO DE PROFILAXIS POST-EXPOSICIÓN FRENTE A VIH Ante paciente que acude por posible contacto con VIH, o personal sanitario en contacto potencial con el virus, se recomienda seguir el siguiente algoritmo

Más detalles

LO QUE UN DIA FUE NO SERA?

LO QUE UN DIA FUE NO SERA? LO QUE UN DIA FUE NO SERA? PAPEL DE LOS ITRNN EN PRIMERA LINEA Sandra Treviño Pérez CLISIDA HGR No. 1 IMSS Uso de inhibidores de la Integrasa en sujetos Naive Dr. Samuel Navarro Alvarez, MSP Jefe Epidemiologia

Más detalles

TAR para los próximos 18 meses INDICE

TAR para los próximos 18 meses INDICE TAR para los próximos 18 meses INDICE Directrices de GESIDA 2015: pautas en naive Nuevas co-formulaciones Futuro próximo: nuevos fármacos, nuevas combinaciones Diretricesde GESIDA 2015 en pacientes naive

Más detalles

Estudios sobre cuándo iniciar. Alberto La Rosa

Estudios sobre cuándo iniciar. Alberto La Rosa Estudios sobre cuándo iniciar TARGA Alberto La Rosa Cuándo comenzar TARGA? Mas de dos décadas de antiretrovriales pero aun no tenemos una respuesta definitiva a esta pregunta Visión clásica sobre relación

Más detalles

Atención y Tratamiento en VIH-SIDA

Atención y Tratamiento en VIH-SIDA Atención y Tratamiento en VIH-SIDA Dra. Rosa Elena Morales Diplomado Centroamericano Monitoreo Y Evaluación para la Gestión de Políticas y Programas de VI`H SIDA Enero 2012 Infección por el Virus de Inmunodeficiencia

Más detalles

POSIBILIDAD DE SIMPLIFICACIÓN DE LA TERAPIA VIH A: - INHIBIDOR DE LA PROTEASA POTENCIADO - INHIBIDOR DE LA PROTEASA POTENCIADO MÁS LAMIVUDINA

POSIBILIDAD DE SIMPLIFICACIÓN DE LA TERAPIA VIH A: - INHIBIDOR DE LA PROTEASA POTENCIADO - INHIBIDOR DE LA PROTEASA POTENCIADO MÁS LAMIVUDINA Protocolo Asistencial para el uso de antirretrovirales en condiciones diferentes a las autorizadas POSIBILIDAD DE SIMPLIFICACIÓN DE LA TERAPIA VIH A: - INHIBIDOR DE LA PROTEASA POTENCIADO - INHIBIDOR DE

Más detalles

Medidas preventivas de la infección por VIH. Información y educación de la sociedad. José López Aldeguer Medicina Interna.

Medidas preventivas de la infección por VIH. Información y educación de la sociedad. José López Aldeguer Medicina Interna. Medidas preventivas de la infección por VIH. Información y educación de la sociedad José López Aldeguer Medicina Interna. Hospital La Fe Índice Cómo se transmite el VIH Prevención de la transmisión Vía

Más detalles

NUEVOS INHIBIDORES DE PROTEASA

NUEVOS INHIBIDORES DE PROTEASA NUEVOS INHIBIDORES DE PROTEASA Dra. Amneris E. Luque Profesora Asociada de Infectología Directora Médica del Centro del SIDA Universidad de Rochester Escoja la respuesta falsa en relación a los resultados

Más detalles

Comparación DMO en VIH versus no VIH en relación a la edad

Comparación DMO en VIH versus no VIH en relación a la edad Comparación DMO en VIH versus no VIH en relación a la edad Los pacientes VIH tiene DMO equivalente a la observada 20 años después en población no infectada Falutz J et al 18 th CROI, 2011, paper 831 Alta

Más detalles

Ernesto Martínez B., MD Internista Infectólogo

Ernesto Martínez B., MD Internista Infectólogo Ernesto Martínez B., MD Internista Infectólogo Impacto bidireccional: Coinfección TB VIH Sociedad para delinquir La tuberculosis: - Es el más potente factor de progresión de la infección por VIH a SIDA

Más detalles

Tercera línea de tratamiento anti retroviral

Tercera línea de tratamiento anti retroviral Tercera línea de tratamiento anti retroviral PREGUNTA Cuál es el esquema farmacológico más recomendable para pacientes con infección por VIH con fracaso de dos esquemas previos de: a) Inhibidor de la transcriptasa

Más detalles

Actualidad y tendencia de tratamiento ARV. Dr. Miguel A Arreola P HE CMN S XXI

Actualidad y tendencia de tratamiento ARV. Dr. Miguel A Arreola P HE CMN S XXI Actualidad y tendencia de tratamiento ARV Dr. Miguel A Arreola P HE CMN S XXI Terapia antirretroviral en 2006 Inhibidores de TR Nucleosidos AZT, DDI,DDC,D4T, 3TC, ABC TDF, FTC No nucleósidos Efavirenz,

Más detalles

Bases y principios del tratamiento antirretroviral. Guías GESIDA e Internacionales

Bases y principios del tratamiento antirretroviral. Guías GESIDA e Internacionales Bases y principios del tratamiento antirretroviral. Guías GESIDA e Internacionales Dr. Adrià Curran Servei de Malalties Infeccioses Hospital Universitari Vall d Hebron Barcelona 19 de Mayo de 2016 Tratamiento

Más detalles

Guías de tratamiento antirretroviral en adultos infectados por el VIH. Diferencias y similitudes

Guías de tratamiento antirretroviral en adultos infectados por el VIH. Diferencias y similitudes Madrid, 24 de abril de 2014. Jornadas de actualización en AF al paciente con patologías víricas. Guías de tratamiento antirretroviral en adultos infectados por el VIH. Diferencias y similitudes José Manuel

Más detalles

RESISTENCIAS VIH-1. Lourdes Anta Laboratorio de Biología Molecular Servicio de Enfermedades Infecciosas Hospital Carlos III, Madrid

RESISTENCIAS VIH-1. Lourdes Anta Laboratorio de Biología Molecular Servicio de Enfermedades Infecciosas Hospital Carlos III, Madrid RESISTENCIAS VIH-1 Lourdes Anta Laboratorio de Biología Molecular Servicio de Enfermedades Infecciosas Hospital Carlos III, Madrid CURSO BIOLOGÍA MOLECULAR, Vigo 15-16/Enero/2010 History of HIV Drug Resistance

Más detalles

SEGUIMIENTO FARMACOTERAPÉUTICO EN PVVS. Francisco J. Gutiérrez Henao MD, SSc & MSc. Grupo de Promoción y Prevención Farmacéutica

SEGUIMIENTO FARMACOTERAPÉUTICO EN PVVS. Francisco J. Gutiérrez Henao MD, SSc & MSc. Grupo de Promoción y Prevención Farmacéutica SEGUIMIENTO FARMACOTERAPÉUTICO EN PVVS Francisco J. Gutiérrez Henao MD, SSc & MSc. Grupo de Promoción y Prevención Farmacéutica PROPÓSITO: Dar a conocer los aspectos más relevantes de la conceptualización

Más detalles

INFORME ETES-DAUM-DIGEMID/MINSA

INFORME ETES-DAUM-DIGEMID/MINSA INFORME ETES-DAUM-DIGEMID/MINSA Proceso: Revisión y actualización del Petitorio Nacional Único de Medicamentos Esenciales (PNUME) Solicitante: Equipo Técnico para el proceso de revisión y actualización

Más detalles

línea en el paciente VIH.. Dr.Antonio Rivero. UGC de Enfermedades Infecciosas. Hospital Reina Sofía. Córdoba

línea en el paciente VIH.. Dr.Antonio Rivero. UGC de Enfermedades Infecciosas. Hospital Reina Sofía. Córdoba Terapia antirretroviral de primera línea en el paciente VIH.. Dr.Antonio Rivero. UGC de Enfermedades Infecciosas. Hospital Reina Sofía. Córdoba Terapia antirretroviral de primera línea en el paciente VIH.

Más detalles

Roberto C. Arduino, MD Profesor de Medicina The University of Texas-Houston División de Infectología

Roberto C. Arduino, MD Profesor de Medicina The University of Texas-Houston División de Infectología Las mejores opciones de tratamiento ante falla terapéutica: Cómo aprovechar mejor y más tempranamente las tradicionales y nuevas familias de medicamentos Roberto C. Arduino, MD Profesor de Medicina The

Más detalles

Situación actual y perspectivas futuras de la biterapia

Situación actual y perspectivas futuras de la biterapia Situación actual y perspectivas futuras de la biterapia Autor Dr. Esteban Ribera Pascuet Servicio de Enfermedades Infecciosas Hospital Universitari Vall d Hebron Barcelona 2 Autor Dr. Esteban Ribera Pascuet

Más detalles

Situación actual de la epidemia por VIH en España. JOSÉ A. PEREZ MOLINA Hospital Ramón y Cajal, Madrid 14 de febrero de 2018

Situación actual de la epidemia por VIH en España. JOSÉ A. PEREZ MOLINA Hospital Ramón y Cajal, Madrid 14 de febrero de 2018 Situación actual de la epidemia por VIH en España JOSÉ A. PEREZ MOLINA Hospital Ramón y Cajal, Madrid 14 de febrero de 2018 Normalización expectativa de vida en personas VIH+ Ministerio de Sanidad. Valoración

Más detalles

Tratamiento antirretroviral y farmacia hospitalaria.

Tratamiento antirretroviral y farmacia hospitalaria. Simposium. Miércoles 19 oct 2011 Análisis coste-eficacia del tratamiento antirretroviral en pacientes VIH. Balance de beneficios, riesgos y costes basado en le evidencia científica. Tratamiento antirretroviral

Más detalles

Tratamiento de combinación en el melanoma irresecable o avanzado BRAF + Dra. Ainara Soria Rivas Servicio de Oncología Médica

Tratamiento de combinación en el melanoma irresecable o avanzado BRAF + Dra. Ainara Soria Rivas Servicio de Oncología Médica Tratamiento de combinación en el melanoma irresecable o avanzado BRAF + Dra. Ainara Soria Rivas Servicio de Oncología Médica EVOLUCIÓN DEL TRATAMIENTO DEL MELANOMA DACARBAZINA Combinaciones de quimioterapia

Más detalles

1. DHHS Guidelines. Enero 29, 2008 Acceso en:

1. DHHS Guidelines. Enero 29, 2008 Acceso en: Nucleosidos y No Nucleosidos en el tratamiento del VIH Luis Manuel Valdez Fernández Baca Docente UPCH Editor Asociado Revista Médica Herediana Internista-Infectologo Infectologo Clínica Anglo-Americana

Más detalles

Sesión 1 - Inicio de TARV Coordinadores: Cristina Freuler Ricardo Marino- Celia Wainstein. 1 - Indicaciones de Terapia antirretroviral

Sesión 1 - Inicio de TARV Coordinadores: Cristina Freuler Ricardo Marino- Celia Wainstein. 1 - Indicaciones de Terapia antirretroviral Sesión 1 - Inicio de TARV Coordinadores: Cristina Freuler Ricardo Marino- Celia Wainstein 1 - Indicaciones de Terapia antirretroviral Gustavo Lopardo, Alejandro Ferro, Daniel David Los beneficios de TARV

Más detalles

Simplificación del Tratamiento Antirretroviral

Simplificación del Tratamiento Antirretroviral Simplificación del Tratamiento Antirretroviral Dr. Santiago Moreno Servicio de Enfermedades Infecciosas Hospital Universitario Ramón y Cajal Instituto Ramón y Cajal de Investigación Sanitaria (IRYCIS)

Más detalles

Boston 2008: La nueva generación. Ernesto Martínez B., MD Internista Infectólogo Presidente ACIN

Boston 2008: La nueva generación. Ernesto Martínez B., MD Internista Infectólogo Presidente ACIN Boston 2008: La nueva generación Ernesto Martínez B., MD Internista Infectólogo Presidente ACIN Temario Infección primaria por VIH Tratamiento inicial Falla terapéutica Hombre de 50 a. en cuarta falla

Más detalles

Simplificació del Tractament Antirretroviral

Simplificació del Tractament Antirretroviral Simplificació del Tractament Antirretroviral Arkaitz Imaz Unitat de VIH Hospital Universitari de Bellvitge Simplificar el TAR Que és? Com? Per què? Quan? A qui? Simplificar Simplificar 1. v. tr. [LC] Fer

Más detalles

VIH/SIDA. En el paciente pediátrico

VIH/SIDA. En el paciente pediátrico VIH/SIDA En el paciente pediátrico Resumen mundial sobre la epidemia de sida 2011 Número de personas que viven con el VIH Total Adultos Mujeres Niños (

Más detalles

Profilaxis pre-exposición ( PrEP ): Estado actual e implicaciones

Profilaxis pre-exposición ( PrEP ): Estado actual e implicaciones Profilaxis pre-exposición ( PrEP ): Estado actual e implicaciones Alvaro Carrascal, MD, MPH Director, División de Atención de Salud Instituto del SIDA, Departamento de Salud del Estado de Nueva York Profesor

Más detalles

Tratamiento del IRIS

Tratamiento del IRIS XVI Taller Internacional sobre Tuberculosis UITB-2012 Barcelona, 19-20 de Noviembre 2012 Tratamiento del IRIS Dr. Federico Pulido Unidad VIH. Hospital 12 de Octubre Madrid 1 Aviso a Navegantes Puede producirse

Más detalles

Clinical case on reduced drug regimen with integrase inhibitors. Dr. Federico Pulido Unidad VIH. Hospital 12 de Octubre. Madrid

Clinical case on reduced drug regimen with integrase inhibitors. Dr. Federico Pulido Unidad VIH. Hospital 12 de Octubre. Madrid Clinical case on reduced drug regimen with integrase inhibitors Dr. Federico Pulido Unidad VIH. Hospital 12 de Octubre. Madrid Caso Clínico Varón 40 años Heterosexual Fumador (20 cig/día); Bebe 1 litro

Más detalles

Métodos para la Prevención del VIH

Métodos para la Prevención del VIH VI Congreso Científico del Instituto Nacional de Salud Métodos para la Prevención del VIH Jorge Sanchez MD, MPH Asociación Civil Impacta Salud y Educación Lima, 29 de Noviembre de 2012 Eficacia de Estrategias

Más detalles

Experiencia clínica con Inhibidores de la Integrasa

Experiencia clínica con Inhibidores de la Integrasa Experiencia clínica con Inhibidores de la Integrasa Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Barcelona M. Gutiérrez, I. Mur, G. Mateo, N. Corbacho, J. Muñoz, G. Ballarin Introducción Los inhibidores de la

Más detalles

Situación actual de la Infección por VIH Beneficios del Diagnóstico Precoz

Situación actual de la Infección por VIH Beneficios del Diagnóstico Precoz Situación actual de la Infección por VIH Beneficios del Diagnóstico Precoz Dr Jesús Sanz Servicio de Medicina Interna-Infecciosas Hospital Universitario de la Princesa, Madrid Madrid, 26 de abril de 2013

Más detalles

e-highlights CROI 2014: Tratamiento antirretrovírico. Dr. Antonio Antela (Hospital de Santiago de Compostela)

e-highlights CROI 2014: Tratamiento antirretrovírico. Dr. Antonio Antela (Hospital de Santiago de Compostela) e-highlights CROI 2014: Tratamiento antirretrovírico. Dr. Antonio Antela (Hospital de Santiago de Compostela) TAR EN PACIENTES SIN TRATAMIENTO PREVIO ( naïve ) el Dr. F. Raffi presentó los datos del estudio

Más detalles

Terapia antirretroviral: Nuevas combinaciones. Álvaro Mena Servicio de Medicina Interna.

Terapia antirretroviral: Nuevas combinaciones. Álvaro Mena Servicio de Medicina Interna. Terapia antirretroviral: Nuevas combinaciones Álvaro Mena Servicio de Medicina Interna. alvaro.mena.de.cea@sergas.es Combinaciones clásicas ITIAN -TDF/FTC -ABC/3TC -AZT/3TC ITINAN IP INI CCR5 -EFV -NVP

Más detalles

Concepto de EQUIVALENTE TERAPÉUTICO

Concepto de EQUIVALENTE TERAPÉUTICO Introducción Concepto de EQUIVALENTE TERAPÉUTICO Medicamentos equivalentes NO son moléculas iguales Medicamentos equivalentes NO son distintas marcas comerciales de un mismo fármaco (EFG-marcas de fantasía)

Más detalles

Tratamiento antirretroviral como prevención de la infección por VIH: una perspectiva clínica

Tratamiento antirretroviral como prevención de la infección por VIH: una perspectiva clínica Tratamiento antirretroviral como prevención de la infección por VIH: una perspectiva clínica Antonio Antela Hospital Clínico Universitario Santiago de Compostela III Encuentro VIH/SIDA. Madrid, 22.Octubre.2013

Más detalles

Resistencia antirretroviral primaria: Situación Global y en México

Resistencia antirretroviral primaria: Situación Global y en México Resistencia antirretroviral primaria: Situación Global y en México Dra. Alicia Piñeirúa Menéndez Clínica Especializada Condesa Iztapalapa 16 de junio de 2018 Agenda Definiciones Situación global Situación

Más detalles

Pruebas de Resistencia a los Antirretrovirales: Como facilitar su interpretación práctica y mejorar sus indicaciones de uso en Latinoamérica

Pruebas de Resistencia a los Antirretrovirales: Como facilitar su interpretación práctica y mejorar sus indicaciones de uso en Latinoamérica Pruebas de Resistencia a los Antirretrovirales: Como facilitar su interpretación práctica y mejorar sus indicaciones de uso en Latinoamérica Dr. Roberto C. Arduino Profesor de Medicina The University of

Más detalles

INICIO DE TERAPIA ANTIRETROVIRAL

INICIO DE TERAPIA ANTIRETROVIRAL INICIO DE TERAPIA ANTIRETROVIRAL Dra Georgina Morales Medicina Interna CLINICA ESPECIALIZADA CONDESA AGENDA 1. ANTECEDENTES 2. IMPORTANCIA 3. OPCIONES 4. ANTES DE INICIAR 5. QUE INICIAR? 6. CASOS CLINICOS

Más detalles

MANUAL DE OPERACIÓN VIH. FALLA VIROLÓGICA INMUNOLÓGICA Versión Vigente: 2

MANUAL DE OPERACIÓN VIH. FALLA VIROLÓGICA INMUNOLÓGICA Versión Vigente: 2 Página 1 de 5 FALLA VIROLÓGICA INMUNOLÓGICA Versión Vigente: 2 1. Objetivo: Detectar con toda oportunidad rebote en el RNA del VIH en suero, debido a resistencia a agentes antirretrovirales provocando

Más detalles

Profilaxis post exposición sexual (no ocupacional)

Profilaxis post exposición sexual (no ocupacional) XV Curso Nacional VIH/SIDA 24-25 agosto 2012 Profilaxis post exposición sexual (no ocupacional) Dr. Rodrigo Blamey D. Unidad de Infectología Hospital del Salvador Clínica Las Condes Comité Asesor ITS -

Más detalles

Zaragoza, 23 de Septiembre de Santiago Moreno

Zaragoza, 23 de Septiembre de Santiago Moreno 54 Congreso de la S.E.F.H. Zaragoza, 23 de Septiembre de 2009 Cuándo Iniciar el Tratamiento Antirretroviral? Santiago Moreno Hospital Ramón y Cajal. Madrid. Evolución de la incidencia y mortalidad por

Más detalles

QUÉ APORTA LA INMUNOTERAPIA AL CÁNCER DE CABEZA Y CUELLO? JULIO LAMBEA SORROSAL SERVICIO DE ONCOLOGÍA MÉDICA HOSPITAL CLÍNICO LOZANO BLESA ZARAGOZA

QUÉ APORTA LA INMUNOTERAPIA AL CÁNCER DE CABEZA Y CUELLO? JULIO LAMBEA SORROSAL SERVICIO DE ONCOLOGÍA MÉDICA HOSPITAL CLÍNICO LOZANO BLESA ZARAGOZA QUÉ APORTA LA INMUNOTERAPIA AL CÁNCER DE CABEZA Y CUELLO? JULIO LAMBEA SORROSAL SERVICIO DE ONCOLOGÍA MÉDICA HOSPITAL CLÍNICO LOZANO BLESA ZARAGOZA UNA NECESIDAD NO CUBIERTA EN ENFERMEDAD R/M HISTORIA

Más detalles

Outcomes Clínicos en Infección por VIH

Outcomes Clínicos en Infección por VIH Efectividad del Medicamento en la Práctica Clínica Outcomes Clínicos en Infección por VIH Santiago Moreno Hospital Ramón y Cajal. IRYCIS. Madrid Outcomes en Ensayos Clínicos Eficacia Tolerabilidad Toxicidad

Más detalles

CURSO ONLINE SOGAISIDA-UNIVADIS. BASES DEL TAR: Replicación vírica Mecanismo de acción de los ARV Descripción somera de familias de ARV

CURSO ONLINE SOGAISIDA-UNIVADIS. BASES DEL TAR: Replicación vírica Mecanismo de acción de los ARV Descripción somera de familias de ARV CURSO ONLINE SOGAISIDA-UNIVADIS BASES DEL TAR: Replicación vírica Mecanismo de acción de los ARV Descripción somera de familias de ARV REPLICACIÓN VÍRICA Estructura del VIH REPLICACIÓN VÍRICA Genoma del

Más detalles

Inhibidores de la. integrasa

Inhibidores de la. integrasa XI CURSO AVANCES EN INFECCION VIH Y HEPATITIS VIRALES Vigo, 3 y 4 de Febrero 2017 Inhibidores de la integrasa Esteban Martínez esteban@fundsoriano.es Los inhibidores de la integrasa bloquean la integración

Más detalles

Consideraciones para la Terapia Antirretroviral de Rescate

Consideraciones para la Terapia Antirretroviral de Rescate Consideraciones para la Terapia Antirretroviral de Rescate Dra. Amneris Esther Luque Profesora Asociada de Infectología Directora Médica Centro del SIDA Universidad de Rochester. Rochester, New York Consideraciones

Más detalles

Estudio SHARP. Implicaciones en la Prevención 2ª de la Cardiopatía Isquémica. José R. González Juanatey

Estudio SHARP. Implicaciones en la Prevención 2ª de la Cardiopatía Isquémica. José R. González Juanatey Estudio SHARP 1 Implicaciones en la Prevención 2ª de la Cardiopatía Isquémica 1 José R. González Juanatey Área Cardiovascular. Hospital Clínico Universitario de Santiago de Compostela Ezetimibe 2011 Cuestiones

Más detalles

ENVEJECIMIENTO Y COMORBILIDADES EN EL VIH

ENVEJECIMIENTO Y COMORBILIDADES EN EL VIH ENVEJECIMIENTO Y COMORBILIDADES EN EL VIH Dr. Sergio Fdz-Espínola Coordinador Grupo AFVIH Servicio de Farmacia. Hospital Antequera. Área Sanitaria Norte Málaga El paciente VIH+ esta envejeciendo A PESAR

Más detalles

Cáncer y VIH: Causas, Alcance y Prevención. Juan Ambrosioni MD, PhD

Cáncer y VIH: Causas, Alcance y Prevención. Juan Ambrosioni MD, PhD Cáncer y VIH: Causas, Alcance y Prevención Juan Ambrosioni MD, PhD Introducción Clasificación OMS 1993, cánceres definitorios de SIDA: Sarcoma de Kaposi HHV8 Limfomas no Hodgkin (LCP, Burkitt e inmunoblástico)

Más detalles

Servicio de Enfermedades Infecciosas. Hospital Clínic - IDIBAPS. Universidad de Barcelona. Barcelona

Servicio de Enfermedades Infecciosas. Hospital Clínic - IDIBAPS. Universidad de Barcelona. Barcelona Infección aguda por VIH, tratamiento antirretroviral inicial, paradas del tratamiento antirretroviral, terapias inmunomediadas y profilaxis postexposición accidental Título corto: Tratamiento antirretroviral

Más detalles