Fig ESTUDI DE LA DEMANDA
|
|
- Manuel Carmona Hidalgo
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 Fig ESTUDI DE LA DEMANDA INVESTIGACIÓ DE L'USUARI Sexe Edat Riquesa Llc CÀLCUL DE L'INDEX D'ÚS Segmentació Freqüència Duració INVESTIGACIÓ DEL COMPRADOR Usuaris Intermediaris Prescriptrs INVESTIGACIÓ DE LES MOTIVACIONS Demanda induïda Demanda d'intercanvi Demanda d'inversió
2 Fig LA PIRÀMIDE DE NECESSITATS DE MASLOW
3 Fig LA SEGMENTACIÓ DEL MERCAT
4 LES 5 FORCES DE PORTER: ANÀLISI DE LA COMPETÈNCIA -prter El mdel de las cinc fuerzas de Prter es una herramienta de gestión que permite realizar un análisis extern de una empresa, a través del análisis de la industria sectr a la que pertenece. Esta herramienta cnsidera la existencia de cinc fuerzas dentr de una industria: Rivalidad entre cmpetidres Amenaza de la entrada de nuevs cmpetidres Amenaza del ingres de prducts sustituts Pder de negciación de ls prveedres Pder de negciación de ls cnsumidres El clasificar estas fuerzas de esta frma permite lgrar un mejr análisis del entrn de la empresa de la industria a la que pertenece y, de ese md, en base a dich análisis, pder diseñar estrategias que permitan aprvechar las prtunidades y hacer frente a las amenazas. 1. Rivalidad entre cmpetidres Hace referencia a las empresas que cmpiten directamente en una misma industria, freciend el mism tip de prduct. El grad de rivalidad entre ls cmpetidres aumentará a medida que se eleve la cantidad de ésts, se vayan igualand en tamañ y capacidad, disminuya la demanda de prducts, se reduzcan ls precis, etc. El análisis de la rivalidad entre cmpetidres ns permite cmparar nuestras estrategias ventajas cmpetitivas cn las de tras empresas rivales y, de ese md, saber, pr ejempl, si debems mejrar rediseñar nuestras estrategias. 2. Amenaza de la entrada de nuevs cmpetidres Hace referencia a la entrada ptencial de empresas que vendan el mism tip de prduct. Al intentar entrar una nueva empresa a una industria, ésta pdría tener barreras de entradas tales cm la falta de experiencia, lealtad del cliente, cuantis capital requerid, falta de canales de distribución, falta de acces a insums, saturación del mercad, etc. Per también pdrían fácilmente ingresar si es que cuenta cn prducts de calidad superir a ls existentes, precis más bajs. El análisis de la amenaza de la entrada de nuevs cmpetidres ns permite establecer barreras de entrada que impidan el ingres de ests cmpetidres, tales cm la
5 búsqueda de ecnmías de escala la btención de tecnlgías y cncimients especializads;, en td cas, ns permite diseñar estrategias que hagan frente a las de dichs cmpetidres. 3. Amenaza del ingres de prducts sustituts Hace referencia a la entrada ptencial de empresas que vendan prducts sustituts alternativs a ls de la industria. Un ejempl de prducts sustituts sería las bebidas gasesas que pdrían ser sustitutas cmpetencia de las aguas minerales. La entrada de prducts sustituts pne un tpe al preci que se puede cbrar antes de que ls cnsumidres pten pr un prduct sustitut. En análisis de la amenaza del ingres de prducts sustituts ns permite diseñar estrategias destinadas a impedir la penetración de las empresas que vendan ests prducts, en td cas, estrategias que ns permitan cmpetir cn ellas. 4. Pder de negciación de ls prveedres Hace referencia a la capacidad de negciación cn que cuentan ls prveedres, pr ejempl, mientras menr cantidad de prveedres existan, mayr será su capacidad de negciación, ya que al n haber tanta ferta de insums, ésts pueden fácilmente aumentar sus precis. Además de la cantidad de prveedres que existan, el pder de negciación de ls prveedres también pdría depender del vlumen de cmpra, la cantidad de materias primas sustitutas que existan, el cst que implica cambiar de materias primas, etc. El análisis del pder de negciación de ls prveedres, ns permite diseñar estrategias destinadas a lgrar mejres acuerds cn nuestrs prveedres, en td cas, estrategias que ns permitan adquirirls tener un mayr cntrl sbre ells. 5. Pder de negciación de ls cnsumidres Hace referencia a la capacidad de negciación cn que cuentan ls cnsumidres cmpradres, pr ejempl, mientras menr cantidad de cmpradres existan, mayr será su capacidad de negciación, ya que al n haber tanta demanda de prducts, ésts pueden reclamar pr precis más bajs. Además de la cantidad de cmpradres que existan, el pder de negciación de ls cmpradres también pdría depender del vlumen de cmpra, la escasez del prduct, la especialización del prduct, etc. Cualquier que sea la industria, l usual es que ls cmpradres siempre tengan un mayr pder de negciación frente a ls vendedres.
6 El análisis del pder de negciación de ls cnsumidres cmpradres, ns permite diseñar estrategias destinadas a captar un mayr númer de clientes u btener una mayr fidelidad lealtad de ésts, pr ejempl, estrategias tales cm aumentar la publicidad u frecer mayres servicis garantías.
7 EL CICLE DE VIDA DEL PRODUCTE "El cicl de vida de un prduct puede tener efect direct en la supervivencia de una cmpañía" Stantn, Etzel y Walker Según Lamb, Hair y McDaniel, el cncept de cicl de vida del prduct es muy útil para estimular a ls mercadólgs a planear, a fin de que sean capaces de tmar la iniciativa, en lugar de reaccinar a hechs pasads [1]. En ese sentid, cabe señalar que el cicl de vida del prduct es especialmente útil cm herramienta de predicción prnóstic, puest que ls prducts pasan pr etapas distintivas que permiten calcular la ubicación de un determinad prduct en el cicl de vida mediante el us de dats histórics, cm el de las utilidades, las ventas y la cantidad de cmpetidres, ya que ésts tienden a seguir una ruta predecible durante el cicl de vida [1]. Este cálcul, es muy necesari debid a que las estrategias de ambiente cmpetitiv y de mercadtecnia que se han de usar dependen rdinariamente de la etapa particular del cicl de vida del prduct [2]. Pr td ell, resulta de vital imprtancia que ls mercadólgs cnzcan qué es el cicl de vida del prduct, cuáles sn las etapas que l cnfrman y qué características distinguen a cada etapa en particular, cn la finalidad de que tengan ls cncepts básics para utilizar adecuadamente ésta valisa herramienta de predicción prnóstic, cn la cual, se pueden btener diverss elements que permiten identificar las prtunidades y riesgs que plantean las diferentes etapas pr las que atraviesan ls prducts desde su intrducción hasta su declive. Qué es el Cicl de Vida del Prduct? En términs generales, el cicl de vida del prduct es una herramienta de administración de la mercadtecnia que permite cncer y rastrear la etapa en la que se encuentra una determinada categría clase de prduct, l cual, es un requisit indispensable para fijar adecuadamente ls bjetivs de mercadtecnia para un "x" prduct, y también, para planificar las estrategias que permitirán alcanzar ess bjetivs. En términs más específics, el cicl de vida del prduct tiene diversas definicines; razón pr la que se incluyen las siguientes prpuestas de diverss experts en temas de mercadtecnia: Según Hair, Lamb y McDaniel, el cicl de vida del prduct es un cncept que prprcina una frma de rastrear las etapas de la aceptación de un prduct, desde su intrducción (nacimient) hasta su declinación (muerte) [1].
8 Para Stantn, Etzel y Walker, el cicl de vida del prduct cnsiste en la demanda agregada pr un tiemp prlngad de tdas las marcas que cmprenden una categría de prduct genéric [2]. Según Richard L. Sandhusen, el cicl de vida del prduct es un mdel que supne que ls prducts intrducids cn éxit a ls mercads cmpetitivs pasan pr un cicl predecible cn el transcurs del tiemp, el cual cnsta de una serie de etapas (intrducción, crecimient, madurez y declinación), y cada etapa plantea riesgs y prtunidades que ls cmerciantes deben tmar en cuenta para mantener la redituabilidad del prduct [3]. Para Ktler y Armstrng, el cicl de vida del prduct (CVP) es el curs de las ventas y utilidades de un prduct durante su existencia [4]. En síntesis, el cicl de vida del prduct es el cnjunt de etapas (intrducción, crecimient, madurez y declinación) pr las que atraviesa una categría genérica de prducts; y cuys cncepts sn utilizads cm una herramienta de administración de la mercadtecnia para cncer y rastrear la etapa en la que se encuentra una determinada categría de prducts, cn la finalidad, de identificar cn anticipación ls riesgs y prtunidades que plantea cada etapa para una marca en particular. En este punt, cabe señalar que el cncept del Cicl de Vida del Prduct (CVP) n es una herramienta que se aplica a una marca individual; sin a una categría genérica del prduct (auts, televisres, micrprcesadres, etc...). Pr tant, una de las tareas cruciales que tienen ls mercadólgs cnsiste en identificar la etapa pr la que está atravesand la categría genérica en la que se encuentra su prduct, para lueg, planificar aquell que se hará para enfrentar ls riesgs que plantea cada etapa, al mism tiemp que se aprvechan las prtunidades que frece. Etapas del Cicl de Vida del Prduct: Diverss experts en temas de mercadtecnia cinciden en señalar que sn cuatr las etapas que cnfrman el cicl de vida del prduct: 1) Intrducción, 2) Crecimient, 3) Madurez y 4) Declinación. 1. INTRODUCCIÓN: Esta primera etapa del cicl de vida del prduct, se inicia cuand se lanza un nuev prduct al mercad, que puede ser alg innvativ (cm en su mment fue el televisr, el celular la reprductra de videcasetes) puede tener una característica nvedsa que dé lugar a una nueva categría de prduct (cm el cas del hrn micrndas y el televisr a clr). Esta etapa se caracteriza pr presentar el siguiente escenari: Las ventas sn bajas. N existen cmpetidres, y en el cas que ls haya sn muy pcs. Ls precis suelen ser alts en esta etapa, debid a que existe una sla ferta, unas cuantas. Ls gasts en prmción y distribución sn alts.
9 Las actividades de distribución sn selectivas. Las utilidades sn negativas muy bajas. El bjetiv principal de la prmción es infrmar. Ls clientes que adquieren el prduct sn ls innvadres. Según Stantn, Etzel y Walker, la etapa de intrducción es la etapa más arriesgada y cstsa de un prduct prque se tiene que gastar una cnsiderable cantidad de diner n sl en desarrllar el prduct sin también en prcurar la aceptación de la ferta pr el cnsumidr [2]. Pr ell, cabe señalar que sn muchs ls nuevs prducts que fracasan en esta etapa debid principalmente a que n sn aceptads pr una cantidad suficiente de cnsumidres. 2. CRECIMIENTO: Si una categría de prduct satisface al mercad y sbrevive a la etapa de intrducción, ingresa a la segunda etapa del cicl de vida del prduct que se cnce cm la etapa de crecimient; en la cual, las ventas cmienzan a aumentar rápidamente. Esta etapa suele presentar el siguiente escenari: Las ventas suben cn rapidez. Muchs cmpetidres ingresan al mercad. Aparecen prducts cn nuevas características (extensines de prduct, servici garantía). Ls precis declinan de manera gradual cm un esfuerz de las empresas pr incrementar las ventas y su participación en el mercad. La prmción tiene el bjetiv de persuadir para lgrar la preferencia pr la marca. La distribución pasa de ser selectiva a intensiva. Las utilidades aumentan, a medida que ls csts unitaris de fabricación bajan y ls csts de prmción se reparten entre un vlumen más grande. Ls clientes que adquieren el prduct en esta etapa sn ls adptadres temprans. Según Lamb, Hair y McDaniel, en la etapa de crecimient las ventas suelen incrementarse a tasas crecientes, muchs cmpetidres ingresan en el mercad, las grandes cmpañías pueden cmenzar a adquirir pequeñs negcis piners y las utilidades sn saludables [1].
10 3. MADUREZ: Es en esta tercera etapa del cicl de vida del prduct, el crecimient de las ventas se reduce y/ se detiene. Las características que distinguen esta etapa sn las siguientes: En una primera etapa, las ventas siguen aumentand, per a ritm decreciente, hasta que llega el mment en que se detiene. La cmpetencia es intensa, aunque el númer de cmpetidres primer tiende a estabilizarse, y lueg cmienza a reducirse. Las líneas de prducts se alargan para atraer a segments de mercad adicinales [1]. El servici juega un papel muy imprtante para atraer y retener a ls cnsumidres. Existe una intensa cmpetencia de precis. Existe una fuerte prmción (cuy bjetiv es persuadir) que pretende destacar las diferencias y beneficis de la marca. Las actividades de distribución sn aún más intensivas que en la etapa de crecimient. Las ganancias de prductres y de intermediaris decaen principalmente pr la intensa cmpetencia de precis. Ls clientes que cmpran en esta etapa sn la mayría media. Según Ktler y Armstrng, esta etapa nrmalmente dura más tiemp que las etapas anterires y presenta rets imprtantes para la dirección de mercadtecnia. La mayr parte de ls prducts se encuentran en la etapa de madurez de su cicl de vida, pr l que casi tda la dirección de mercadtecnia se cupa de prducts madurs [4]. 4. DECLINACIÓN: En esta cuarta etapa del cicl de vida del prduct, la demanda disminuye, pr tant, existe una baja de larga duración en las ventas, las cuales, pdrían bajar a cer, caer a su nivel más baj en el que pueden cntinuar durante muchs añs. Las características que permiten identificar esta etapa, sn las siguientes: Las ventas van en declive. La cmpetencia va bajand en intensidad debid a que el númer de cmpetidres va decreciend. Se prducen recrtes en las líneas de prducts existentes mediante la discntinuación de presentacines. Ls precis se estabilizan a niveles relativamente bajs. Sin embarg, puede haber un pequeñ aument de precis si existen pcs cmpetidres (ls últims en salir). La prmción se reduce al mínim, tan sl para refrzar la imagen de marca para recrdar la existencia del prduct.
11 Las actividades de distribución vuelven a ser selectivs. Pr l regular, se discntinuan ls distribuidres n rentables. Existe una baja en las utilidades hasta que ésts sn nuls, e inclus, se cnvierten en negativs. Ls clientes que cmpran en esta etapa, sn ls rezagads. Según Stantn, Etzel y Walker, la etapa de declinación, medida pr el vlumen de ventas de la categría ttal, es inevitable pr una de las raznes siguientes: 1) Se crea un prduct mejr mens csts para satisfacer la misma necesidad. 2) La necesidad del prduct desaparece, a menud pr el desarrll de tr prduct. 3) La gente sencillamente se cansa de un prduct (un estil de rpa, pr ejempl), así que este desaparece del mercad [2]. Pr ell, y al ver pcas prtunidad de lgrar ventas ganancias revitalizadas, la mayría de cmpetidres abandnan el mercad en esta etapa [2]. Ntas y Fuentes Cnsultadas: [1]: Del libr: Marketing, Sexta Edición, de Lamb Charles, Hair Jseph y McDaniel Carl, Internatinal Thmsn Editres S.A., 2002, Pág [2]: Del libr: Fundaments de Marketing, 13va. Edición, de Stantn William, Etzel Michael y Walker Bruce, Mc Graw Hill, 2004, Pág [3]: Del libr: Mercadtecnia, Primera Edición, de Sandhusen L. Richard, Cmpañía Editrial Cntinental, 2002, Pág. 389 y 393. [4]: Del libr: Fundaments de Marketing, Sexta Edición, de Ktler Philip y Armstrng Gary, Prentice Hall, 2003, Pág Otrs texts de cnsulta: - Diccinari de Marketing, de Cultural S.A., Edición 1999, Pág. 51.
La Satisfacción del Cliente
La Satisfacción del Cliente Cnzca cuáles sn ls beneficis de lgrar la satisfacción del cliente, cóm definirla, qué elements la cmpnen y cuál es la fórmula para determinar el nivel de satisfacción del cliente...
Más detallesEl Plan de Mercadotecnia
El Plan de Mercadtecnia El Plan de Mercadtecnia El plan de mercadtecnia es un valis instrument que sirve de guía a tdas las persnas que están vinculadas cn las actividades de mercadtecnia de una empresa
Más detallesManual de Ecodiseño InEDIC
Herramienta 4 Análisis de mercad Manual de Ecdiseñ InEDIC Herramienta 4: Análisis de Mercad La herramienta de Análisis de Mercad prprcina un enfque práctic de ls cncepts teórics descrits en el capítul
Más detallesCORPORACION UNIFICADA NACIONAL DE EDUCACION SUPERIOR FUNDAMENTOS DE MERCADEO DOCENTE: IROND VASQUEZ CASTRO
En términos generales, el ciclo de vida del producto es una herramienta de administración de la mercadotecnia utilizada para conocer y rastrear el MOMENTO en que se encuentra el producto, requisito indispensable
Más detalles1 Impacto del diseño en el medio ambiente
1 Impacto del diseño en el medio ambiente Actualmente vivimos uno de los problemas más serios en toda la historia de la humanidad, la contaminación ambiental, así como hemos avanzado en temas de tecnología
Más detallesEstrategias genéricas Estrategias de diferenciación
Estrategias genéricas Estrategias de diferenciación Pr flexibilidad del prduct Pr cmpatibilidad cn trs Pr bajs csts Pr mejr servici Pr cnveniencia Pr numersas características Estrategias genéricas Estrategias
Más detallesGUIA DE ESTUDIO ESTRATEGIAS DE PRECIO
GUIA DE ESTUDIO ESTRATEGIAS DE PRECIO 1. Cnsecución de ls bjetivs 2. Cncepts que se desarrllan 1. CONSECUCIÓN DE LOS OBJETIVOS Al acabar el estudi de este apartad, el estudiante tendrá que tener clar ls
Más detallesAnálisis de la demanda, la oferta y los precios
DP0020_M2AA1L2_Análisis Análisis de la demanda, la ferta y ls precis pr Alma Ruth Crtés Análisis de la demanda De acuerd a Hernández (2008), la demanda de un determinad prduct se refiere a las cantidades
Más detallesCapacitación y negociación en RRPP PLANIFICACIÓN
Capacitación y negciación en RRPP PLANIFICACIÓN FODA, mderna herramienta para el análisis de situacines. Permite el estudi de situacines cmpetitiva de una rganización y hasta una Nación. Permite diseñar
Más detallesA continuación presentamos un posible modelo del contenido de un plan de mercadeo:
Mdel del cntenid del plan de mercade Existe una gran variedad de mdels de planes de mercade que reflejan n slamente la rientación y las perspectivas que tienen las empresas de vender en diferentes mercads,
Más detallesMercado Org. Empresarial UTN - T.S.P.
Mercad La escasez y ls factres prductivs La escasez La escasez surge prque las necesidades humanas sn virtualmente ilimitadas mientras que ls recurss ecnómics sn limitads. N es un prblema tecnlógic, sin
Más detallesInformación general: Curso del III Ciclo del plan de estudios del 2002 Requisitos: No tiene Correquisitos: No tiene Créditos: 03 Horas por semana: 3
Misión Prmver la frmación humanista y prfesinal en el área de ls negcis, cn respnsabilidad scial, y capacidad de gestión integral, mediante la investigación, la dcencia y la acción scial, para generar
Más detalles1. Los recursos (factores) productivos
1. Ls recurss (factres) prductivs Ls bienes y servicis que generan las empresas sn ls respnsables de que las persnas puedan satisfacer sus necesidades. Sabems que ls bienes tienen carácter tangible, pr
Más detallesPara Enrique B. Franklin, la logística es "el movimiento de los bienes correctos en la
1 de 6 Gestión Empresarial Lgística una herramienta en ls negcis Cn la lgística se busca la ptimización en el aprvechamient de ls recurss humans, tecnlógics y de capital, cn ls que cuenta las empresas
Más detallesCómo ofrecer microseguros a las poblaciones pobres. 29 / septiembre / 2013
Cóm frecer micrsegurs a las pblacines pbres 29 / septiembre / 2013 Nuestr clientes En Cmpartams estams trabajand para pder cntar cn ciertas medicines, que prprcinen elements claves para cncer el estad
Más detallesMERCADEO DE SERVICIOS ESPECIALIDAD DE MERCADOTECNIA
MERCADEO DE SERVICIOS ESPECIALIDAD DE MERCADOTECNIA CÓDIGO: 10246 ESCUELA: Administración de Empresas ÁREA: Mercadtecnia CICLO: 2d. Semestre 2013 COORDINADORA: Licda. María del Carmen Mejía CATEDRÁTICO
Más detallesINTRODUCCIÓN A LA ADMINISTRACIÓN
INTRODUCCIÓN A LA ADMINISTRACIÓN CONCEPTO DE ADMINISTRACION "La tarea básica de la administración es hacer las csas pr medi de las persnas de manera eficaz y eficiente" Idalbert Chiavenat [1] Cmencems
Más detallesCMM - CMMI MÁXIMO ESTÁNDAR EN INGENIERÍA DE SOFTWARE CAPABILITY MATURITY MODEL MODELO DE MADUREZ DE CAPACIDAD
CMM - CMMI MÁXIMO ESTÁNDAR EN INGENIERÍA DE SOFTWARE CAPABILITY MATURITY MODEL MODELO DE MADUREZ DE CAPACIDAD El sftware exhibe características de ubicuidad. Se encuentra en tdas partes, desde redes de
Más detallesUNIDAD III CÓMO ESTRUCTURAR SU FRANQUICIA
UNIDAD III CÓMO ESTRUCTURAR SU FRANQUICIA Estrategia de Fijación de Precis M.A. Omar Sants Guerrer Cuand cmenzams tenems en mente abrir una Franquicia, tenems td baj cntrl cm un verdader sueñ: publicidad,
Más detallesCAPÍTULO 2 MARCO CONTEXTUAL. Las micro, pequeñas y medianas empresas dedicadas a la manufactura en México y en
CAPÍTULO 2 MARCO CONTEXTUAL 2.1 Micr, pequeñas y medianas empresas Las micr, pequeñas y medianas empresas dedicadas a la manufactura en Méxic y en general en ls países en desarrll asumen un papel imprtante
Más detallesGuía del usuario: Perfil País Proveedor
Guía del usuari: Perfil País Prveedr Qué es? El Perfil del País Prveedr es una herramienta que permite a ls usuaris cntar cn una primera aprximación a la situación pr la que atraviesa un país miembr de
Más detallesOPERACIÓN TURISTICA. Definición, importancia, esquemas y estructura del presupuesto en un hotel mediano. Ma. del Carmen Ruiz
OPERACIÓN TURISTICA Definición, imprtancia, esquemas y estructura del presupuest en un htel median. Ma. del Carmen Ruiz INTRODUCCIÓN El departament financier tiene cm bjetiv generar la máxima riqueza para
Más detallesPRESENTACIÓN PROYECTO
PRESENTACIÓN PROYECTO Jsé León Gómez Rsari, 10-1º 06490 - Puebla de la Calzada (Badajz) E-mail: jselen@extremaduraregin.cm Tfn.: 629.41.04.93 EL PROBLEMA En la actualidad ls niveles de exigencia de ls
Más detallesLA PROMOCIÓN EN EL PUNTO DE VENTA: CLAVE EXITOSA
I.S.S.N. 1989 4538 Depósit Legal: MU 1502-2009 Nº 43 NOVIEMBRE 2013 LA PROMOCIÓN EN EL PUNTO DE VENTA: CLAVE EXITOSA Resumen AUTORIA Mª TRINIDAD SEVILLANO CALERO TEMÁTICA EDUCACIÓN ETAPA FORMACIÓN PROFESIONAL
Más detallesSegmentación dinámica de mercados B2B
1 Segmentación dinámica de mercads B2B Palabras clave: B2B, servicis empresariales, segmentación de mercads, mercads cambiantes. Intrducción Esta Herramienta se deriva del Zm Gerencial Pr la rutas digitales
Más detallesEVALUACIÓN DE IMPACTO APLICADA
EVALUACIÓN DE IMPACTO APLICADA Respnderems estas preguntas 1 Qué es la evaluación de impact? 2 Pr qué es útil la evaluación de impact? 3 En qué cnsiste una buena evaluación de impact? Respnder las preguntas
Más detallesMBA On Line Investment Readiness (Módulo Inversión y Business Plan) Investment Readiness MBA On Line. Página: 1/6
(Módul Inversión y Business Plan) Investment Readiness MBA On Line Página: 1/6 (Módul Inversión y Business Plan) Investment Readiness Inversión y Business Plan Desarrll de un plan de negcis para una cmpañía
Más detallesDefinición del problema y desarrollo del enfoque del problema
MT0020_M1AA1L2_Definicin Definición del prblema y desarrll del enfque del prblema pr Eduard Martínez Ls ds primers pass del prces de investigación de mercads crrespnden a la definición ( planteamient)
Más detallesCapítulo V. Conclusiones y Recomendaciones. 1. Después de haber investigado a fondo cada uno de los procesos que
Capítul V Cnclusines y Recmendacines 4.1 Cnclusines 1. Después de haber investigad a fnd cada un de ls prcess que intervienen en la escuela de Educación a Distancia de la Universidad San Francisc Quit,
Más detallesTÉCNICAS DE CREATIVIDAD
HERRAMIENTAS PARA LA REFLEXIÓN ESTRATÉGICA B usiness Mdel Canvas, es una herramienta para trabajar sbre el mdel de negci analizand ls diferentes cmpnentes de frma práctica, sencilla y visual. El Canvas
Más detallesSESIÓN 5 DEPARTAMENTO DE VENTAS
Práctica Dcumental y Administrativa SESIÓN 5 DEPARTAMENTO DE VENTAS I. CONTENIDO: 1. Finalidad del departament de ventas. 2. Organigrama del departament de ventas. 3. Funcines del departament de ventas
Más detallesMERCADOTECNIA. 1 Evolución de la definición por la Asociación estadounidense de mercadotecnia. 2.2 La mezcla de la mercadotecnia (las «cuatro P»)
MERCADOTECNIA De Wikipedia, la enciclpedia libre En Administración el términ mercadtecnia mercadlgía. (en inglés marketing) tiene diversas definicines. Según Philip Ktler (cnsiderad pr alguns el padre
Más detallesInclusión Financiera Responsable. Yerom Castro Fritz Director de Inclusión Financiera y Control Interno GENTERA
Inclusión Financiera Respnsable Yerm Castr Fritz Directr de Inclusión Financiera y Cntrl Intern GENTERA Definición de IF El acces y us de una gama de prducts y servicis pr parte de la pblación, baj una
Más detalles1. DATOS GENERALES. 1.1 Datos Básicos Nombre Plan de Negocios Fecha de Inicio Plan de Negocios Ciudad Código Plan. Datos Empresa:
Códig: FUN-FT-GG-016 1. DATOS GENERALES 1.1 Dats Básics Nmbre Plan de Negcis Fecha de Inici Plan de Negcis Ciudad Códig Plan Dats Empresa: Nmbre de la Empresa Actividad Ecnómica Sectr Tip de Persna Tip
Más detallesClasificación de los datos: secundarios y primarios
MT0020_M2AA1L2_Clasificacin Revisr: Eduard Martínez Clasificación de ls dats: secundaris y primaris pr Eduard Martínez Un de ls aspects más imprtantes en el diseñ de una investigación de mercads, cnsiste
Más detallesConceptos generales de la Administración de Servicios TICs
FACULTAD DE SISTEMAS Y TELECOMUNICACIONES Administración de Servicis TICs Dcente: Ing. Ana María Arellan Arcentales Cuestinari Primer Examen Cncepts generales de la Administración de Servicis TICs 1. Que
Más detallesCEMEX Política Global Antimonopolio (Competencia Económica)
CEMEX Plítica Glbal Antimnpli (Cmpetencia Ecnómica) En CEMEX estams dedicads a cnducir tdas nuestras actividades cn el nivel más alt de ética. Estams cmprmetids a actuar y cmunicarns cn transparencia en
Más detallesIntroducción al mercado
Intrducción al mercad De acuerd cn l aprendid durante el curs y a las actividades realizadas, escribe la infrmación que se te slicita en cada apartad. Al terminar, brra las recmendacines subrayadas en
Más detallesQuieres Clientes Nuevos? PROSPECTA Contribución de ACTION International Querétaro
En las ventas, el primer pas cnsiste en PROSPECTAR que significa, buscar e identificar clientes calificads; determinar quiénes sn y cnfirmar que tienen una necesidad y un interés inicial pr nuestrs prducts
Más detallesForma de uso. La primera parte del material se utilizará para definir conceptos. Más adelante se hará uso de ejemplos para consolidar lo aprendido.
Forma de uso La última parte es una reflexión desde el diseño industrial sobre la importancia del ciclo de vida y su interacción con el ecodiseño y la obsolescencia programada El presente material se expondrá
Más detallesMarketing Skills: Orientación y Servicio al Cliente
Marketing Skills: Orientación y Servici al Cliente Del 16 al 19 de Juni, 2015 1 TITULO DEL CURSO Marketing Skills: Orientación y Servici al Cliente DIRECTORA DEL CURSO Lla C. Duque Prfesra Visitante de
Más detallesUniversidad Autónoma del Estado de México Facultad de Contaduría y Administración. Licenciatura en Mercadotecnia
Universidad Autónma del Estad de Méxic Facultad de Cntaduría y Administración Licenciatura en Mercadtecnia Prgrama de Estudis Desarrll Emprendedr Elabró: M.A.N Lucia Arleen Carmna Bernáldez M. en PP. Anabel
Más detallesMiembro de Global Compact de las Naciones Unidas - Member United Nations Global Compact SEMINARIOS HERRAMIENTAS COMERCIALES, TEMA:
LAS "REDES SOCIALES" EL NUEVO MODELO DE NEGOCIO ONLINE N. De hras: 8 hras Intrducción Muchas empresas han encntrad en estas cmunidades un canal idóne para cnseguir l que siempre han estad buscand: ser
Más detallesUniversidad Paccioli de Córdoba Licenciatura en Administración de Empresas Mercadotecnia Nombre del Alumno: Sughey Castillo Hernández PRODUCTO
PRODUCTO Cncept Es el cnjunt de beneficis y servicis que frece un cmerciante en el mercad. Englba atributs tangibles e intangibles que el cmpradr acepta cm alg que frece satisfacción a sus deses. Clasificación
Más detallesBARRERAS A LA COMPETENCIA E INSUMOS ESENCIALES
BARRERAS A LA COMPETENCIA E INSUMOS ESENCIALES Nuev Marc Jurídic de Cmpetencia Ecnómica Cmisinada María Elena Estavill Flres 30 de juni de 2014 Ciudad de Méxic 1 Barreras a la cmpetencia y libre cncurrencia
Más detallesAhorra tiempo y esfuerzos con SAP Business One Lite!
Objetivs Beneficis Ahrra tiemp y esfuerzs cn SAP Business One Lite! Objetivs Beneficis Mantenga el impuls en la medida que crece su negci. Está trabajand cn hjas de cálcul tiene diferentes sftwares para
Más detallesPROCESO DE TRANSICIÓN A CLIENTE MAYORISTA EN MEXICO JULIO DE Preguntas frecuentes
PROCESO DE TRANSICIÓN A CLIENTE MAYORISTA EN MEXICO JULIO DE 2018 Preguntas frecuentes 1. Cuál es el prces de transición de ls Clientes Preferentes actuales? Tds ls Clientes Preferentes existentes en Méxic
Más detallesTecnologías de la Información en la Gestión Empresarial
Tecnlgías de la Infrmación en la Gestión Empresarial Sesión 2: Herramientas tecnlógicas y su integración Cntextualización Cm pudims bservar previamente las TICS y ls sistemas pueden ser la base para nuevas
Más detallesINFORME DESCRIPTIVO FONDO DE INVERSION PRIVADO o PRIVATE EQUITY
INFORME DESCRIPTIVO FONDO DE INVERSION PRIVADO PRIVATE EQUITY Breve Definición Para efects de este infrme, un fnd de inversión privad private equity se refiere a fnds que invierten generalmente en empresas
Más detallesGuía para realizar la mejor inversión inmobiliaria
Guía para realizar la mejr inversión inmbiliaria Realiza la mejr inversión inmbiliaria Invertir en inmuebles es una de las pcines más seguras y rentables para pner a trabajar tu diner. Puedes btener hasta
Más detallesPlan de Empresa. Idea. Ejemplo:Tele Huerta SL CONSULTORÍA DE CREACIÓN DE EMPRESAS
Idea Plan de Empresa Ejempl:Tele Huerta SL Mdel de Negci Canvas Describe cm una rganización crea, distribuye y añade valr Visualizams ls aspects claves de la empresa en 9 blques Ejempl: En esta presentación
Más detallesLECCIÓN N 06 EL INVENTARIO
LECCIÓN N 06 EL INVENTARIO 1.- CONCEPTOS GENERALES La base de tda empresa cmercial es la cmpra y venta de bienes servicis; de aquí la imprtancia del manej del inventari pr parte de la misma. Este manej
Más detallesNUEVAS HERRAMIENTAS DE MERCADOTECNIA PARA LAS PYMES EN NAVOJOA, SONORA.
NUEVAS HERRAMIENTAS DE MERCADOTECNIA PARA LAS PYMES EN NAVOJOA, SONORA. GONZALEZ MEDINA KARLA MARIA JUAREZ VILLEGAS MARTHA GUADALUPE ROBLES TERAN JULIA YOCUPICIO ALCANTAR ADILENE M.M.C.I. GUILLELY MARQUEZ
Más detallesAnálisis del futuro estratégico de ETB
Análisis del futur estratégic de ETB etb.c May de 2016 Las pryeccines e infrmación cntenida en este dcument n cnstituyen garantía del desempeñ futur de la Cmpañía ni han de entenderse cm una certificación
Más detallesPlan de Negocios. Diciembre 2011
Plan de Negcis Diciembre 2011 Este dcument es una herramienta que permite cncer la rganización, su razón de ser, sus bases y el sentid al que se quieren dirigir. Cntenid Resumen ejecutiv... 3 Industria...
Más detallesEjes de la Comunicación Organizacional
Ejes de la Cmunicación Organizacinal Guerra Rmán Ana Karen Jiménez Martínez María Fernanda Juárez Drantes Andrea Limón Muñz Sandra Mendza Paulin Jesús Daniel Sánchez Galeazzi Brenda Cristina Cmunicación
Más detallesEL MERCADO DE LENCERÍA EN FRANCIA
EL MERCADO DE LENCERÍA EN FRANCIA En un cntext de reducción del pder adquisitiv, el preci se ha cnvertid en un factr clave para la cmpra. Pr ell, se prevé que la demanda de lencería y rpa interir siga
Más detallesSISTEMAS DE GESTIÓN DE LA CALIDAD (ISO 9001:2008) Actualizado a:
Hja 1 de 6 (ISO 9001:2008) Actualizad a: 01.07.2011 Duración: 80 Hras Preci: 200 * Mdalidad: A Distancia Códig: C-CAL-001 * Materiales didáctics, títul de frmación y gasts de enví incluids Nuestrs curss,
Más detallesFormación para Directivos Programa Estrategia Comercial Online y Nuevas Tecnologías
FORMACIÓN para DIRECTIVOS Práctica y Cmercial Tutría Frmación para Directivs Prgrama Estrategia Cmercial Online y Nuevas Tecnlgías Adaptarse al Nuev Escenari es un Factr de Éxit clave en un entrn cambiante
Más detallesEconomía Apoyo en ejercicios
Pide una ctización a nuestrs crres. Maestrs Online Ecnmía Apy en ejercicis Servici de asesrías y slución de ejercicis Ciencias_help@htmail.cm Tarea 1: Aprtación inicial del cas 1. Cn ls dats que se presentan
Más detallesLa importancia de la Logística y del e-fulfillment
7. La imprtancia de la Lgística y del e-fulfillment 1 Pr La imprtancia de la Lgística y el e-fulfillment A pesar de que el ecmmerce ya lleva muchs añs cm canal alternativ y cmplementari de ventas, aún
Más detallesMERCADOTECNIA II UNIVERSIDAD DE SAN CARLOS DE GUATEMALA
UNIVERSIDAD DE SAN CARLOS DE GUATEMALA FACULTAD DE CIENCIAS ECONÓMICAS ESCUELA DE ADMINISTRACIÓN DE EMPRESAS ÁREA DE MERCADOTECNIA MERCADOTECNIA II CÓDIGO 8241 CICLO 2d. semestre 2011 COORDINADORA Licda.
Más detallesResolución Rectoral: 079-R-UNICA ADENDA: Resolución Rectoral 1251-R-UNICA MENCION EN: DISEÑO Y GESTION DE NEGOCIOS EN SALUD
UNIVERSIDAD NACIONAL SAN LUIS GONZAGA DE ICA Reslución Rectral: 079-R-UNICA-2014 ADENDA: Reslución Rectral 1251-R-UNICA- 2013 Diplmad de Especialización Prfesinal Pst Grad MENCION EN: DISEÑO Y GESTION
Más detallesCAPITULO N 8. Medición, Análisis y Mejora. (Mejora Continua)
CAPITULO N 8 Medición, Análisis y Mejra (Mejra Cntinua) MEDICIÓN, ANÁLISIS Y MEJORA La Universidad Sant Tmás Tunja DEBE planificar e implementar ls prcess de seguimient, medición, análisis y mejra necesaris
Más detallesSAP Business One + Retail Pro: Una alianza que hará crecer a tu negocio!
Objetivs Slución Beneficis SAP Business One + Retail Pr: Una alianza que hará crecer a tu negci! Objetivs Slución Beneficis Una alianza exitsa que hará crecer tu negci! VisualK y BES Cnsulting se unen
Más detallesLos españoles pasan más de cuatro horas al día conectados a internet por motivos personales
AIMC presenta un nuev Q Panel dedicad al Us de Internet en Mvilidad Ls españles pasan más de cuatr hras al día cnectads a internet pr mtivs persnales La media de tiemp diaria que pasams navegand es de
Más detallesLos beneficios de utilizar el PeatSim-AR con múltiples fines
IV Taller Internacinal La Mdelización en el sectr agrpecuari Facultad de Agrnmía de la UBA Ls beneficis de utilizar el PeatSim-AR cn múltiples fines María Marta Rebiz Fundación INAI Niclás Jrge Prgrama
Más detallesUNIVERSIDAD TECNOLÓGICA DE SANTIAGO UTESA ESCUELA DE INGENIERÍA EN SISTEMAS COMPUTACIONALES PROGRAMAS DE ASIGNATURAS. PENSUM 2015
1. Nmbre Asignatura 2. Añ 3. Códig 4. Númer de crédits Elabración INTRODUCCIÓN A LOS ALGORITMOS COMPUTACIONALES 2015 INF-117 4 5. Prerrequisits: 6. Intrducción: Esta asignatura frece una visión general
Más detallesUnidad 8: Aplicaciones de la Informática en otras Disciplinas y Tendencias Futuras
Unidad 8: Aplicacines de la Infrmática en tras Disciplinas y Tendencias Futuras 8.1 Aplicacines de la Infrmática en tras disciplinas carreras 8.1.1. Cntabilidad Infrmática para la autmatización de ciertas
Más detallesMarketing-Mix Internacional
CÓDIGO: MF1008_3 CURSO: Marketing-Mix Internacinal HORAS LECTIVAS: 130 AULA: Claudi Cell, 141 28006 Madrid INICIO: 06/09/2013 FINAL: 11/10/2013 OBJETIVOS HORARIO: Tardes: 16:00 a 21:00 Organizar y supervisar
Más detallesQUÉ ES UNA META Y CUÁL ES SU IMPORTANCIA EN EL PROCESO DE INSTRUCCIÓN?
IDENTIFICACIÓN Y EVALUACIÓN DE LAS METAS DE APRENDIZAJE QUÉ ES UNA META Y CUÁL ES SU IMPORTANCIA EN EL PROCESO DE INSTRUCCIÓN? Las metas sn ls fines hacia ls cuales ns dirigims, ls resultads que querems
Más detalleselogistic, la importancia de la gestión logística en el ecommerce. La Gran Distribución ante los nuevos retos del E-Food.
elgistic, la imprtancia de la gestión lgística en el ecmmerce. La Gran Distribución ante ls nuevs rets del E-Fd. Para empezar Alguna cifras que ns puedan indicar la incidencia que tiene en la actualidad
Más detallesPLAN DE PRODUCCIÓN. Recuerden! Definición
PLAN DE PRODUCCIÓN Ls cambis que han currid en la fabricación de prducts, ejecución de prcess, aplicación de sistemas y técnicas rientadas pr el mercad permiten nuevas iniciativas cmpetitivas; la cmpetencia
Más detallesConceptos fundamentales de los sistemas de información
Intrducción Cncepts fundamentales de ls sistemas de infrmación Ls cncepts de sistemas sustentan el camp de ls sistemas de infrmación. Ls cncepts genérics de sistemas se aplican a empresas cmerciales y
Más detallesINDICACIÓN DEL PAÍS DE ORIGEN DE LA CARNE UTILIZADA COMO INGREDIENTE EN ALIMENTOS
MITOS Y REALIDADES INDICACIÓN DEL PAÍS DE ORIGEN DE LA CARNE UTILIZADA COMO INGREDIENTE EN ALIMENTOS I. Transparencia Mit "La industria alimentaria de la UE está en cntra de una mayr transparencia en el
Más detallesEDUCACION ASISTIDA POR COMPUTADORA EN LA MODALIDAD DE TUTORIAL, EJERCITACION Y PRACTICA
EDUCACION ASISTIDA POR COMPUTADORA EN LA MODALIDAD DE TUTORIAL, EJERCITACION Y PRACTICA Yahleel Abdala Carmna INTRODUCCION El creciente us de ls medis electrónics en la educación, particularmente las tecnlgías
Más detallesMERCADOTECNIA II UNIVERSIDAD DE SAN CARLOS DE GUATEMALA
UNIVERSIDAD DE SAN CARLOS DE GUATEMALA CENTRO UNIVERSITARIO DE JUTIAPA JUSAC- LICENCIATURA EN ADMINISTRACIÓN DE EMPRESAS MERCADOTECNIA II CÓDIGO 08241 CICLO 2d. semestre 2013 COORDINADOR Lic. Hernán Antni
Más detallesProyecto CHINA INVIERTE ESPAÑA. Si te interesa China, tenemos que hablar
2018 Pryect Si te interesa China, tenems que hablar Si te interesa China, tenems que hablar PROYECTO 1. HENGQIN 2 Intrducción Lcalización Oprtunidad para España Cmunicacines 2. 4 Qué es China Invierte
Más detallesANÁLISIS Y CONCLUSIONES DE LA CALIDAD DE EJECUCIÓN OBTENIDA EN LOS CENTROS DE EJECUCIÓN.
ORGANIZACIÓN Fecha de publicación 18 de ener de 2019 Númer de publicación 000620 Númer de versión 00 Tip de dcuments Banc Medilanum, S.A. ANÁLISIS Y CONCLUSIONES DE LA CALIDAD DE EJECUCIÓN OBTENIDA EN
Más detallesEntendimiento del fenómeno creativo BLOQUEOS CREATIVOS II. RACIONALES / PERCEPTIVOS
Entendimient del fenómen creativ BLOQUEOS CREATIVOS II. RACIONALES / PERCEPTIVOS MALA DEFINICIÓN DE LOS PROBLEMAS Cnfundir una situación prblemática cn el prblema que la genera. Estancamient en el prces
Más detallesLa necesidad de rediseñar y mejorar con uso de TIC los procesos de provisión de productos estratégicos.
ÁREA: CALIDAD DE ATENCIÓN DE USUARIOS SISTEMA: GOBIERNO ELECTRÓNICO - TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN ETAPA I OBJETIVOS REQUISITOS TÉCNICOS 2012 La institución realiza un Diagnóstic de us de Tecnlgías de
Más detallesCatedrático: Lic. Angélica Avalos Cano
Carrera: Ing. Infrmática Materia: Estrategias TI Alumns: Fernand Flres Arias Jrge Luis Damián Zenten Carls Manuel López Velásquez Grad - grup: 8v A Catedrátic: Lic. Angélica Avals Can Teapa, Tabasc 05
Más detallesUniversidad Alas Peruanas
Universidad Alas Peruanas Facultad de Ciencias Empresariales Escuela Prfesinal de Administración y Negcis Internacinales SILABO 1. DATOS INFORMATIVOS 1.1 Asignatura : DIRECCIÓN DE MARKETING 1.2 Códig :
Más detallesUniversidad de San Carlos de Guatemala Facultad de Ingeniería Escuela de Ingeniería Mecánica Industrial
Universidad de San Carls de Guatemala Facultad de Ingeniería Escuela de Ingeniería Mecánica Industrial DISEÑO DE ESTRATEGIAS DE MERCADO CON BASE A LA ETAPA DE CRECIMIENTO DE UNA BEBIDA DE FRUTAS Lesbia
Más detallesEvolución de la pyme industrial catalana en el 2018 y perspectivas para el Enero de 2019
Evlución de la pyme industrial catalana en el 2018 y perspectivas para el 2019 Ener de 2019 Númer: 1/2019 0 Intrducción Un añ más realiza un cmpendi de la evlución de la pyme industrial catalana en el
Más detallesLa información no es de valor hasta que un número es asociado con ella. o Benjamín Franklin.
Histria de la Medición en el Sftware La infrmación n es de valr hasta que un númer es asciad cn ella. Benjamín Franklin. N puedes cntrlar l que n puedes medir. Si crees que el cst de la medición es alt,
Más detallesInclusión financiera: Sistema de pagos y Mercado de Valores. Alberto Graña Setiembre 2014
Inclusión financiera: Sistema de pags y Mercad de Valres Albert Graña Setiembre 2014 Esquema Imprtancia de la Inclusión Financiera Inclusión Financiera Fc BCU Qué ha hech BCU para disminuir factres de
Más detallesPresentación. Objetivos
Cmunicación Eficaz cn PNL Presentación Cmunicación Eficaz cn PNL es un Seminari cuya aplicación está rientada a Empresas u Organizacines y muy especialmente a gente de negcis y grups de trabaj, cm Fuerzas
Más detallesPautas para matrícula de acciones de desarrollo en el SGD
Pautas para matrícula de accines de desarrll en el SGD El Mdel de Cmpetencias del Grup Manuelita es un cnjunt de cmprtamients que han sid clasificads en ds tips de Cmpetencias según su finalidad. COMPETENCIAS
Más detallesEVALUACION DE LA IDEA
EVALUACION DE LA IDEA FORMATO PARA LA EVALUACION DE IDEAS INNOVADORAS DE NEGOCIO 1. DATOS DE LOS PARTICIPANTES PARTICIPANTE Nr. 1. CODIGO FITEC : TELEFONOS : EMAIL : CARRERA : NIVEL : PARTICIPANTE Nr.
Más detallesActividad Final ESTADÍSTICA INFERENCIAL. Asignatura Transversal
Actividad Final ESTADÍSTICA INFERENCIAL Asignatura Transversal La estadística inferencial en mercadtecnia PRESENTACIÓN Para finalizar el curs de Estadística Inferencial tendrás que elabrar una actividad
Más detallesPresentación resumida de TPM
Presentación resumida de TPM 1 TPM Presentación 1.1 Beneficis del TPM Organizativs Mejra de calidad del ambiente de trabaj. Mejr cntrl de las peracines. Increment de la mral del emplead. Creación de una
Más detallesEquipos de respaldo de energía eléctrica UPS, SPS
Equips de respald de energía eléctrica UPS, SPS Intrducción Pág. 1 Sistema UPS Pág. 2 Funcinamient Pág. 2 Sistema SPS Pág. 2 Funcinamient Pág. 3 Diferencias Técnicas Principales Pág. 3 Cnclusión Pág. 4
Más detallesESCUELA SUPERIOR POLITÉCNICA DEL LITORAL Facultad de Ingeniera en Electricidad y Computación
ESCUELA SUPERIOR POLITÉCNICA DEL LITORAL Facultad de Ingeniera en Electricidad y Cmputación Tema: Desarrll de un Plan de Negci para prducts de Sftware Integrantes: Maria Augusta Reins Calle 1 Denisse Patricia
Más detallesREQUIEREN MERCADOS DEL SECTOR FINANCIERO MAYOR PRESIÓN COMPETITIVA
REQUIEREN MERCADOS DEL SECTOR FINANCIERO MAYOR PRESIÓN COMPETITIVA COFECE-013-2014 Entrega la COFECE el Trabaj de investigación y recmendacines sbre el sistema financier y sus mercads que el H. Cngres
Más detallesUNIÓN DE CERVECERÍAS PERUANAS BACKUS Y JOHNSTON S.A.A.
UNIÓN DE CERVECERÍAS PERUANAS BACKUS Y JOHNSTON S.A.A. ANÁLISIS Y DISCUSIÓN DE LA ADMINISTRACIÓN ACERCA DEL RESULTADO DE LAS OPERACIONES Y SITUACIÓN FINANCIERA AL 30 DE SETIEMBRE DE 2008 Y AL 30 DE SETIEMBRE
Más detallesINTRODUCCION A LA TEORIA DE SISTEMAS
INTRODUCCION A LA TEORIA DE SISTEMAS Este Cncept puede aplicarse a cualquier ente que psee vida algún tip particular de actividad. Este Cncept da lugar a la distinción entre niveles rangs de sistemas,
Más detallesTEMARIO 5 Proceso contable. Sesión 5. Sistematización de la Contabilidad
TEMARIO 5 Prces cntable Sesión 5. Sistematización de la Cntabilidad 5. Sistematización de la Cntabilidad. INTRODUCCION: El papel de la cntabilidad en la ecnmía mderna es la presentación de estads financiers
Más detallesPrecursores de la calidad
Precursresdelacalidad Pr: Carls Flres Alccer Ls primers estudis sbre la calidad y el cntrl de calidad ls encntrams en Estads Unids en ls añs de la década de 1920, dichs tratads se centraban en la prducción
Más detalles