Reflexions al voltant de la formació. Diversos autors

Transcripción

1 Reflexions al voltant de la formació Diversos autors

2 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ

3 Refl FAES Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales no se identifica necesariamente con las opiniones expresadas en los textos que publica. FAES Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales y los autores, 2003 ISBN: Depósito Legal: M Impreso en España / Printed in Spain EBCOMP, S.A. Bergantín, MADRID

4 Reflexiones en torno a la formación Francisco Cabrillo Juan F. Corona Climent Giné Joan Mateu Francesc Riu Joaquín Trigo Felipe-José de Vicente Prólogo de Josep Piqué

5 SUMARIO 7 Sumario Páginas PRÒLEG PRÓLOGO Josep Piqué EL DRET A L EDUCACIÓ Francesc Riu L ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Climent Giné LA QUALITAT DE L EDUCACIÓ. EL PROFESSORAT COM A FACTOR FONAMENTAL DE MILLORA I DE CANVI Joan Mateu LOS ITINERARIOS SON PARTE DE LA CALIDAD DE LA ENSEÑANZA 83 Felipe-José de Vicente LA FINANCIACIÓN DE LA UNIVERSIDAD ESPAÑOLA Francisco Cabrillo NUEVAS NECESIDADES EDUCATIVAS Joaquín Trigo EL NUEVO PAPEL DE LA UNIVERSIDAD Juan F. Corona

6 PRÒLEG 9 PRÒLEG A una societat com la nostra, sotmesa a canvis accelerats i profunds, només se li poden oferir propostes eficaces i atractives des de la renovació constant d idees, objectius i anàlisis de la re a l i t a t. En definitiva, a través del pensament seriós i de fons sobre els nous reptes. Només impulsant una autèntica reflexió crítica a la recerca de solucions noves podem a f rontar els temps que ens tocarà viure. Una re f l e x i ó així es basa en la convicció que tota la nostra acció s ha d orientar al servei de la llibertat i que el coneixement de les diferents realitats, el diàleg permanent entre les diferents aproximacions als temes, ens enriqueix a tots. L Institut Catalunya Futur, vinculat a FAES Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales és i té voluntat de ser el marc, o un marc, que faciliti el diàleg, l intercanvi d idees, el debat, les diferents aproximacions als reptes i problemes de la societat d avui, pensant en la societat de demà. És i vol ser un àmbit de participació obert a tots aquells que vulguin aportar, que vulguin compartir, les seves reflexions.

7 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 10 És des d aquesta ferma aposta per compartir i obrir el m a rc de reflexió que considerem convenient publicar, i per tant donar a conèixer d una manera àmplia, les aport a c i o n s s o rgides en el si dels nostres debats i seminaris. El lector podrà apreciar de seguida que de cap manera no són posicionaments tancats, sinó, més aviat, textos amb vocació d obrir interrogants. I són aproximacions fetes des de diversos punts de vista. No pretenem fer doctrina, pre t e n e m, amb tanta modèstia com ambició, obrir totes les vies posibles al pensament. En aquesta publicació apleguem un seguit de ponències sobre la formació. Des del dret a l educació fins el nou paper de les universitats, s analitza com cal donar resposta als problemes i com cal atendre la diversitat; quins són els elements a tenir en compte per a garantir una educació de qualitat i que aquesta sigui al seu torn garantia d una sòlida formació dels alumnes, garantia de llur futur personal i professional i, en definitiva, garantia de la igualtat d oportunitats. Pensar quines són les noves necessitats educatives que té una societat dinàmica com la nostra, on els coneixements i la seva transmissió evolucionen vertiginosament, obligant-nos a tots a l actualització constant; quin ha de ser el paper de la institució universitària en aquesta societat, i com cal que s adapti per a donar resposta al seu objectiu d institució que forma, analitza, investiga i reflexiona; com en aquest s han de finançar les universitats en aquest nou marc. Tots aquests són temes que estan en el debat de la societat d avui.

8 PRÒLEG 11 La formació és un factor essencial que determina el progrés econòmic i social, la igualtat d oportunitats a la nostra societat. Una bona educació, una bona formació, serà el gran avantatge competitiu del segle XXI. Hem de plantejar-nos, per tant, continuar aprofundint en la millora de la qualitat de l ensenyament; reflexionar per a millorar el paper de la universitat; pensar com facilitar la necessària formació permanent. Són reflexions necessàries que aquest llibre, com he dit, vol ajudar a fer, oferint algunes aproximacions, alguns punts de vista. No té altra voluntat que aquesta; tindrà utilitat en la mesura que aporti uns granets de sorra al debat seriós i sense apriorismes, ni posicionaments interessats, que al voltant del futur de la formació, i de la formació del futur, tots ens hem de plantejar. Perquè volem seguir avançant en la construcció d una societat cada cop més lliure, i amb més capacitat d iniciativa i benestar. JOSEP PIQUÉ President de l Institut Catalunya Futur

9 PRÓLOGO 13 PRÓLOGO A una sociedad como la nuestra, sometida a cambios acelerados y profundos, sólo se le pueden ofrecer propuestas eficaces y atractivas desde la renovación constante de ideas, objetivos y análisis de la realidad. En definitiva, a través del pensamiento serio y de fondo ante los nuevos retos. Sólo impulsando una auténtica reflexión crítica en busca de soluciones nuevas podemos afrontar los tiempos que nos tocará vivir. Una reflexión de este calibre se basa en la convicción de que toda nuestra acción debe orientarse al servicio de la libertad y de que el conocimiento de varias realidades, el diálogo permanente entre las distintas aproximaciones a los temas, nos enriquece a todos. El Institut Catalunya Futur, vinculado a FAES Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales es y tiene voluntad de ser el marco, o un marco, que facilite el diálogo, el intercambio de ideas, el debate, las distintas aproximaciones a los retos y problemas de la sociedad de hoy, pensando en la s o- ciedad de mañana. Es y quiere ser un ámbito de part i c i p a c i ó n

10 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 14 abierto a todos aquellos dispuestos a aportar, y a compartir, sus reflexiones. Desde esta firme apuesta por ensanchar el marco de reflexión consideramos oportuno publicar, dar a conocer ampliamente, las aportaciones surgidas en el seno de nuestros debates y seminarios. El lector podrá apreciar que no se trata de posiciones cerradas, sino de textos con vocación de abrir inter rogantes. Todo ello a partir de distintos puntos de vista. No pretendemos adoctrinar, pretendemos, con toda la modestia y toda la ambición, abrir tantas vías como sea posible al pensamiento. En esta publicación agrupamos una serie de ponencias sobre la formación. Desde el derecho a la educación hasta el nuevo papel de las universidades, se analiza cómo dar respuesta a los problemas y atender la diversidad; cuáles son los elementos clave para garantizar una educación de calidad y que ésta sea a su vez garantía de una sólida formación de los alumnos, garantía de su futuro personal y profesional, en definitiva garantía de la igualdad de oportunidades. Pensar cuáles son las nuevas necesidades educativas de una sociedad dinámica como la nuestra, donde los conocimientos y su transmisión evolucionan vertiginosamente, obligándonos a todos a la actualización constante; cuál debe ser el papel de la institución universitaria en esta sociedad y cómo debe adaptarse para dar respuesta a su objetivo de institución que forma, analiza, investiga y reflexiona; cómo deben financiarse las universidades en este nuevo marco. Todos estos temas están en el debate de la sociedad de hoy.

11 PRÓLOGO 15 La formación es un factor esencial que determina el progreso económico y social, la igualdad de oportunidades en nuestra sociedad. Una buena educación, una buena formación, será la gran ventaja competitiva en el siglo XXI. Debemos plantearnos, entonces, seguir profundizando en la mejora de la calidad de la enseñanza; reflexionar para mejorar el papel de la universidad; pensar cómo podemos facilitar la necesaria formación permanente. Son reflexiones necesarias que este libro, como ya he dicho, quiere ayudar a hacer, ofreciendo algunas apro x i m a- ciones, algunos puntos de vista. No tiene otra voluntad que ésta; tendrá utilidad en la medida en que aporte unos granitos de arena al debate serio y sin apriorismos, ni posiciones interesadas, que en torno al futuro de la formación, y de la formación del futuro, tenemos que plantearnos. Porque queremos seguir avanzando en la construcción de una sociedad cada vez más libre, y con mayor capacidad de iniciativa y bienestar. JOSEP PIQUÉ Presidente de l Institut Catalunya Futur

12 EL DRET A L EDUCACIÓ 17 EL DRET A L EDUCACIÓ Francesc Riu Secretari General del Secretariat de l Escola Cristiana de Catalunya. CONTINGUT EL DRET A L EDUCACIÓ (I) Consideracions prèvies Tothom té dret a l educació. Es reconeix la llibertat d ensenyament (CE, 27.1). a) Primer principi: Tothom té dret a l educació. b ) Segon principi: Es reconeix la llibertat d ensenyament.

13 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 18 EL DRET A L EDUCACIÓ (II) 1. Una lliçó de la nostra història recent. 2. El dret de tothom a l educació i el dret dels pares a escollir el tipus d educació que desitgen per als seus fills. 3. Breu síntesi conclusiva de la reflexió realitzada. Apèndix

14 EL DRET A L EDUCACIÓ 19 EL DRET A L EDUCACIÓ (I) CONSIDERACIONS PRÈVIES Primera La proclamació del dret a l educació encapçala l article 27 de la Constitució espanyola. Aquest article estableix els principis que han d inspirar la regulació d aquest dret fonamental i forma part del Títol I: Dels drets i deures fonamentals. La redacció escollida és aquesta: Tothom té dret a l educació. Segona Però aquest dret fonamental no està proclamat de forma aïllada, com si se n pogués regular l exercici sen-

15 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 20 se prendre en consideració altres principis constitucionals. En efecte, a continuació, i en el mateix apartat 27.1 de la Constitució, la llibertat d ensenyament és reconeguda com a llibertat bàsica. La redacció escollida és aquesta: Es reconeix la lli - bertat d ensenyament. Tercera Ni l abast del dret de tothom a l educació ni el contingut de la llibertat d ensenyament estan clarament definits a l article 27 de la Constitució. Els autors del text constitucional van optar per sacrificar la claredat d algunes afirmacions amb la finalitat d aconseguir el necessari consens. Quarta Amb posterioritat al moment en què havia estat redactat l article 27 de la Constitució, el Senat va acceptar una esmena d addició a l article 10. Ara l article 10.2 ens dóna la clau per a la superació de l ambigüitat existent en la formulació d alguns drets fonamentals i llibertats que la Constitució reconeix.

16 EL DRET A L EDUCACIÓ 21 En efecte, l apartat 2 de l article 10, que encapçala el Títol I referent als drets i deures fonamentals, afirma el següent: Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconegui s interpre - taran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya. Cinquena La reflexió que ens proposem de realitzar sobre el dret a l educació ha de partir necessàriament del text dels articles de la Constitució referents als drets fonamentals. Però, d aquest text, n hem de fer una lectura que tingui en compte no solament la Declaració Universal de Drets Humans sinó també els tractats i els acords internacionals que es refereixen al dret a l educació (1). Tenint en compte aquestes consideracions, avanço una primera reflexió que proposo com a marc general i punt de partida del diàleg que mantindrem en el seminari que timdrà lloc el proper dia 6 de maig. (1) Les pàgines que segueixen recullen pràcticamen el contingut de la primera part del llibre QÜESTIÓ DE DRETS. Els drets i les lli - bertats en l àmbit escolar, Francesc RIU, SECC, Barcelona, 2001.

17 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 22 TOTHOM TÉ DRET A L EDUCACIÓ. ES RECONEIX LA LLIBERTAT D ENSENY A M E N T CONSTITUCIÓ ESPANYOLA, 27.1 Un dret i una llibertat entre els quals existeix una estreta relació L article 27 de la Constitució comença amb dues afirmacions cabdals que ens caldrà tenir sempre presents al llarg del nostre treball: Tothom té dret a l educació. Es reconeix la llibertat d ensenyament. Com a primer pas de la reflexió que ens proposem de realitzar, farem ara una breu anàlisi d aquestes dues expressions, entre les quals existeix una estreta relació: en la nostra societat democràtica i pluralista, el dret de tothom a l educació ha de poder ser exercit en un marc de llibertat. Dit d una altra manera: l exercici de la llibertat d ensenyament només té ple sentit quan és expressió o està al servei del dret de tothom a l educació.

18 EL DRET A L EDUCACIÓ 23 Farem aquesta breu anàlisi per separat. Després d una presentació general a la primera part, fixarem primer la nostra atenció en els drets i les llibertats que deriven del dret de tothom a l educació (segona part). A) PRIMER PRINCIPI: TOTHOM TÉ DRET A L EDUCACIÓ El dret a l educació dóna unitat a tots els drets i llibertats pro - clamats a l article 27 de la Constitució Des del primer moment ens interessa re m a rcar que el d ret de tothom a l educació és l eix que dóna unitat i coherència al conjunt dels preceptes inclosos a l article 27 de la Constitució, i així ho ha manifestat el Tribunal Const i t u c i o n a l. Recordem-ho: M e n t re alguns d aquests preceptes consagren drets de l l i b e rtat (així, per exemple, els apartats 1, 3 i 6), d altre s imposen deures (així, per exemple, l obligatorietat de l ensenyament bàsic, apartat 4), garanteixen institucions (apartat 10), o drets de prestació (així, per exemple, la gratuïtat de l ensenyament bàsic, apartat 4) o atribueixen, en re l a c i ó, amb això, competències als poders públics (així, per exemple, l apartat 8) o imposen manaments al legislador.

19 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 24 L estreta relació que hi ha entre tots aquests preceptes, derivada de la unitat del seu objecte, autoritza a parlar, sens dubte en termes genèrics, com a denotació conjunta de tots ells, del dret a l educació, o fins i tot del dret de tothom a l educació (2). Principis bàsics que deriven del dret de tothom a l educació: Tenint en compte aquest criteri, i re c o rdant allò que sob re el dret a l educació afirmen la mateixa Constitució espanyola, la Declaració Universal dels Drets Humans, els tractats i els acords internacionals ratificats per Espanya, la llei orgànica del Dret a l Educació, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, vet aquí, de forma esquemàtica, els principis bàsics que deriven del dret de tothom a l educació. La formació integral de l alumne 1. El contingut essencial del dret de tothom a l educació és el ple desenvolupament de la personalitat humana en el (2) Fonament juridic tercer de la Sentència del Tribunal Constitucional 86/1985, de , que desestima un recurs d empara presentat contra una sentència del Tribunal Suprem de

20 EL DRET A L EDUCACIÓ 25 respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals. Per això, la formació integral de l alumne és susceptible d orientacions diverses i pot donar lloc a diferents tipus d educació i a l opció per una determinada formació religiosa i moral (3). Educació bàsica obligatòria i gratuïta 2. L educació bàsica és obligatòria i ha d ésser accessible a tothom de forma gratuïta, per tal de garantir l exercici del dret a l educació en un marc d igualtat d oportunitats i sense exclusions ni discriminacions de cap tipus (4). Gratuïtat progressiva dels ensenyament no obligatoris 3. Els ensenyaments secundaris no obligatoris han d ésser generalitzats i assequibles per a tots els adolescents i joves a través de la implantació progressiva de la gratuïtat en (3) Cf. CE, 27.2; Declaració Universal dels Drets Humans, 26.2; Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l àmbit de l ensenyament, 5.1,a); Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, 13.1; LODE, 2. (4) Cf. CE, 27.4; Declaració Universal dels Drets Humans, 26.1; Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l àmbit de l ensenyament, 4,1a); Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, 13.2,a) i b); LODE, 1.1

21 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 26 aquells centres docents que col laborin en la prestació del serves públic de l educació (5). Dret d escollir centre docent 4. El dret a l educació s ha de poder exercir en un marc de l l i b e rtat. Per això, els pares tenen el dret d elecció d escola e n t re tots els centres públics i els centres docents privats. Són dos tipus de centres convergents i complementaris ( 6 ). Cap tipus de discriminació en l accés a l educació 5. Els alumnes no poden ser objecte de discriminació per raons ideològiques, religioses, morals, socials, de raça o de naixement en el moment d accedir als diversos nivells d ensenyament i als diferents tipus de centres docents sostinguts amb fons públics (7). (5) Cf. CE, 27.9; Declaració Universal dels Drets Humans, 26.1; Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l àmbit de l ensenyament, 4,a); Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, 13.2,c); LODE, 1.2. (6) Cf. Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l àmbit de l ensenyament, 5.1b); Pacte Internacional de Dre t s Econòmics, Socials i Culturals, 13.3; LODE, 4,b); STC 77/1985, Fonament jurídic cinquè, Sentència del Tribunal Suprem de , Fonament jurídic sisè. (7) Cf. CE, 14; Convenció relativa a la lluita contra les discrimina - cions en l àmbit de l ensenyament, 3; LODE, 1 i 20.

22 EL DRET A L EDUCACIÓ 27 Garantia del dret a l educació per part dels poders públics 6. Els poders públics tenen l obligació de garantir a tothom l exercici del dret a l educació a través de la pro g r a- mació general de l ensenyament, la creació de centres docents públics i el finançament i la protecció dels centre s docents privats que reuneixin els requisits que les lleis est a b l e i x i n ( 8 ). Els drets dels alumnes 7. En els centres docents els alumnes han de poder exercir els drets directament relacionats amb la seva formació humana integral (9). Aquests drets i llibertats, i les relacions existents entre ells, seran analitzats amb detall a la segona part. (8) Cf. CE, 27.5 i 9; Convenció relativa a la lluita contra les dis - criminacions en l àmbit de l ensenyament, 5.1b); Pacte Internacio - nal de Drets 8) Econòmics, Socials i Culturals, 13.3; LODE, 27 i 47; STC 77/1985, Fonament juridic onzè. (9) Cf. LODE, 6-8.

23 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 28 B ) SEGON PRINCIPI: ES RECONEIX LA LLIBERTAT D ENSENYAMENT El principi de llibertat d ensenyament Amb criteris semblants als adoptats en recordar els drets i llibertats relacionats amb el dret de tothom a l educació, ara ens cal precisar algunes de les conseqüències més importants del principi de llibertat d ensenyament. Ho farem també de la mà del Tribunal Constitucional, recordant algunes de les afirmacions que trobem en la Sentència sobre el projecte de Llei Orgànica 5/1980, de 19 de juny, per la qual es regula l Estatut de Centres Escolars (LO - ECE): La llibertat d ensenyament és una projecció de la llib e rtat ideològica i religiosa i del dret d expressar i dif o n d re lliurement els pensaments, idees i opinions que garanteixen d altres preceptes constitucionals. La llibertat d ensenyament implica el dret de crear institucions educatives. La llibertat d ensenyament s expressa també mitjançant la llibertat de càtedra dels professors.

24 EL DRET A L EDUCACIÓ 29 De la llibertat d ensenyament, també se n deriva el dret dels pares a elegir la formació religiosa i moral que desitgen per als seus fills (10). Un conjunt de drets i llibertats Segons això, l expressió llibertat d ensenyament no indica una única llibertat, sinó que engloba un conjunt de drets i (10) El Tribunal Constitucional ho argumenta en els termes següents: «La llibertat d ensenyament que explícitament reconeix la nostra Constitució (article 27.1) pot ser entesa com una projecció de la llibertat ideològica i religiosa i del dret d expressar i difondre lliurement els pensaments, idees o opinions que també garanteixen i protegeixen d altres preceptes constitucionals (especialment articles 16.1 i 20.1a). D altra banda, aquesta connexió resta explícitament establerta a l article 9 del Conveni per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals firmat a Roma el 4 de novembre de 1950, d acord amb el qual cal interpretar les normes relatives a drets fonamentals i llibertats públiques que la nostra Constitució incorpora, d acord amb l article Com que l ensenyament és una activitat encaminada de manera sistemàtica i amb un mínim de continuïtat a la transmissió d un determinat cos de coneixements i valors, la llibertat d ensenyament, reconeguda a l article 27.1 de la Constitució, implica, d una banda, el dret de crear institucions educatives (article 27.6), i de l altra, el dret d aquells que duen a terme personalment la funció d ensenyar, a desenvolupar-la amb llibertat dins dels límits propis del lloc docent que ocupen (article 20.1,c). Del principi de llibertat d ensenyament deriva també el dret dels pares d elegir la formació religiosa i moral que desitgen per als seus fills (article 27.3). En tots els casos es tracta de drets que tenen límits necessaris que resulten de la pròpia naturalesa, amb independència dels que es produeixen per l articulació amb altres drets o bé d aquells que pugui establir el legislador, sempre respectant-ne el contingut essencial» (STC 5/1981, Fonament jurídic setè).

25 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 30 llibertats constitucionals que estan relacionats amb el dret a l educació, com són els següents: Dret de crear i dirigir centres docents 1. El dret de les persones físiques i jurídiques de crear i dirigir institucions educatives de caràcter privat dins del respecte als principis constitucionals (11). Dret d establir el caràcter propi dels centres privats 2. El dret dels titulars dels centres docents privats d establir-ne el caràcter propi i de vetllar eficaçment perquè el contingut d aquest caràcter propi siqui aplicat correctament en l acció educativa, sempre dins del respecte a d altres drets i llibertats constitucionals (12). Llibertat de càtedra dels professors 3. El dret dels professors a la llibertat de càtedra en el lloc docent que ocupen, en tots els nivells educatius i en tot (11) Cf. CE, 27.6; Pacte Internacional de Drets Econòmics, So - cials i Culturals, 13.4; LODE, 21; STC 77/1985, Fonament jurídic vintè. (12) Cf. LODE, 22 i 52; STC 5/1981, Fonaments jurídics vuitèdesè; STC 77/1985, Fonaments jurídics setè-desè).

26 EL DRET A L EDUCACIÓ 31 tipus d escoles, també dins del respecte als altres drets i llibertats constitucionals (13). Dret d escollir el tipus d educació i la formació religiosa i moral 4. El dret dels pares i tutors a decidir sobre el tipus d educació que desitgen per als seus fills o pupils i sobre la formació religiosa i moral que aquests han de rebre en els centres docents (14). Dret d escollir centre docent 5. El dret dels pares d escollir per als seus fills el centre escolar que considerin més adequat segons les seves preferències, tant si és de titularitat pública com si és resultat de la iniciativa social (15). (13) Cf. CE, 20.1,c); LODE, 3; STC 5/1981, Fonaments jurídics novè-onzè; STC 47/1985, Fonaments jurídics terc e r- q u a rt; STC 77/1985, Fonament jurídic novè. (14) Cf. CE, 27.3; Declaració Universal dels Drets Humans, 26.3; Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l àmbit de l ensenyament, 5.1,b); Pacte Internacional de Drets Civils i Polí - tics, 18.4; Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Cultu - rals, 13.3; Acord entre l Estat espanyol i la Santa Seu sobre En - senyament i Afers Culturals, 1 i 2; LODE, 4.c). (15) Cf. Convenció relativa a la lluita contra les discriminacions en l àmbit de l ensenyament, 5.1b); Pacte Internacional de Dre t s Econòmics, Socials i Culturals, 13.3; LODE, 4,b); STC 5/1981, Fonament jurídic vuitè; STC 77/1985, Fonament jurídic cinquè.

27 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 32 El dret a la participació en el centre docent 6. El dret dels professors, alumnes i pares d alumnes d intervenir en el control i la gestió dels centres respectius quan aquests són sostinguts amb fons públics (16). Sempre des del respecte als altres drets i llibertats Com ja s ha indicat en alguns casos, l exercici de la llibertat d ensenyament, en qualsevol de les formes indicades, ha de ser respectuós ambs els principis democràtics de convivència i els altres drets i llibertats fonamentals (17). A continuació veurem amb més detall quin és el contingut i l abast de cada un dels drets i llibertats que hem recordat, començant pels que deriven directament del reconeixement del dret de tothom a l educació. El gràfic de la pàgina següent pesenta les relacions més importants existents entre els drets i llibertats. (16) Cf. CE, 27.9; LODE, Títol IV; LOPEG, Títol II. (17) Cf. CE, 27.2; Pacte Internacional de Drets Econòmics, So - cials i Culturals, 13; STC 5/1981, Fonament jurídic setè.

28 EL DRET A L EDUCACIÓ 33

29 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 34 EL DRET A L EDUCACIÓ (II) 1. UNA LLIÇÓ DE LA NOSTRA HISTÒRIA RECENT Era l any Després de moltes anades i vingudes a causa de la dificultat d arribar a un acord satisfactori per a tothom, finalment el contingut de l article 27 del projecte de Constitució havia passat el tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats. Tot feia preveure que el consens es mantindria per sempre més. Però aquesta previsió no va aguantar gaire temps. En efecte, el dia 23 d agost la comissió constitucional del Senat estudiava, article per article, el text que havia estat aprovat pel ple del Congrés dels Diputats. Ningú no pensava en canvis importants perquè el consens assolit al Congrés s havia de mantenir. Malgrat això, l estudi de l article 10, primer del Títol dedicat als drets i a les llibertats fonamentals, va provocar un intens debat.

30 EL DRET A L EDUCACIÓ 35 La causa d aquest debat va ser la proposta d una esmena d addició que incloïa una breu al lusió a la Declaració Universal de Drets Humans i als tractats i acords internacionals ratificats per Espanya. Els senadors que havien proposat i defensaven l esmena pretenien que el contingut d aquests documents fos criteri interpretatiu en el moment de definir el sentit que calia donar als articles de la Constitució relatius als drets i a les llibertats fonamentals, i en particular als proclamats per l article 27 referent a l educació. Els senadors que s oposaven a l acceptació de l esmena proposada insistien que qualsevol modificació del text constitucional suposaria la ruptura del consens que amb tant d esforç s havia assolit al Congrés de Diputats. Uns i altres coneixien prou bé la raó profunda de la seva actitud: l acceptació d una esmena d aquestes característiques desfeia bona part de l ambigüitat de l article 27, en perjudici d una determinada concepció d escola i d una interpretació restrictiva del dret a l educació en el marc de la l l i b e rtat d ensenyament, dels drets dels pares respecte a l educació que s ha de donar als seus fills i de la llibertat de creació i direcció de centres docents. I era veritat. Aquests drets i aquestes llibertats estan clarament definits en els tractats i els acords internacionals ratificats per Espanya. Finalment l esmena va ser aprovada a la comissió d educació, al ple del Senat i, de tornada, també al ple del Congrés

31 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 36 dels Diputats, quedant definitivament incorporada al text constitucional. Diu així: Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconegui s interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya (article 10.2). Els debats que més tard van tenir lloc a les Corts, amb ocasió de l elaboració de la llei orgànica de l Estatut de Centres Escolars LOECE ( ) i la llei orgànica reguladora del Dret a l Educació LODE ( ), demostraren que tenien molta raó tant aquells senadors que volien introduir l esmena citada en el primer article del Títol I de la Constitució com aquells altres que s hi oposaven. Era evident que el seu contingut orientava en un sentit molt determinat la interpretació del contingut de l article 27, i així ho han reconegut explícitament el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem en nombroses sentències sobre els drets i les llibertats fonamentals referents a l educació (1). Per tot això, no podem prescindir d aquesta circumstància quan ara ens preguntem pel sentit i l abast del dret de tothom a l educació. Veiem-ho. (1) CF. Francesc RIU, Tothom té dret a l educació, SECC, Barcelona, 1988.

32 EL DRET A L EDUCACIÓ EL DRET DE TOTHOM A L EDUCACIÓ I EL DRET DELS PARES D ESCOLLIR EL TIPUS D EDUCACIÓ QUE DESITGEN PER ALS SEUS FILLS L article 27.1 de la Constitució proclama: Tothom té dret a l educació. Quin sentit i quin abast té aquest dret fonamental? No havia estat fàcil arribar al consens sobre la forma concreta de proclamar aquest dret fonamental. Alguns membres de la ponència que redactava el text constitucional haurien preferit la mateixa expressió utilitzada en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), que en l article 26 diu textualment: Els pares tindran dret preferent d escollir el tipus d educació que s haurà de donar als seus fills. Davant d aquest fet és normal que ens fem una pregunta: Per què aquesta forma d expressar el dret a l educació no va ser incorporada a la Constitució amb les mateixes paraules? Per a respondre aquesta pregunta proposo unes qüestions que, al meu parer, ajudaran a donar coherència al debat que després podrem mantenir. Podem dir que l Administració educativa garanteix l exercici del dret a l educació assegurant que tots els nois i noies en edat escolar tinguin una plaça a la seva disposició en un centre docent? És a dir, podem afirmar que l abast del dret a l educació no va més enllà del dret a una plaça escolar en un centre sostingut amb fons públics?

33 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 38 O potser la proclamació del dret de tothom a l educació implica el reconeixement del dret dels pares d escollir un tipus d educació determinat per als seus fills i, per tant, que el dret a l educació té una relació molt estreta amb el dret d elecció de centre docent? I encara més: podem afirmar que l exercici del dret a l e d u c a c i ó en un marc de llibertat d ensenyament (CE, 27.1), suposa l existència i la complementarietat de centres docents creats pels poders públics i de centres d iniciativa social dotats d un caràcter propi, és a dir, centres docents que ofereixin un determinat tipus d educació? Si fos així, quin tracte hauria de donar l Administració educativa a aquests dos tipus de centres escolars? El dret d escollir tipus d educació i el dret de decidir sobre la formació religiosa i moral No és cap secret que el debat sobre la llei orgànica reguladora del Dret a l Educació (LODE, 1985) tampoc no va estar exempt de polèmica. En concret, un dels articles que va motivar una dura discussió va ser el 4. No ens ha de sorprendre que després mereixés un pronunciament clarificador per part del Tribunal Constitucional.

34 EL DRET A L EDUCACIÓ 39 Aquest article 4 de la LODE afirma el següent: Els pares o tutors, en els termes que les disposicions legals estableixin, tindran dret: a) Que els seus fills o pupils rebin una educació d acord amb les finalitats establertes a la Constitució i a la present Llei. b) D escollir centre docent diferent dels creats pels poders públics. c) Que els seus fills o pupils rebin la formació religiosa i moral que estigui d acord amb les seves pròpies conviccions. El record d alguns moments del debat parlamentari sobre el text d aquest article de la LODE ens pot ajudar a comprendre un dels elements bàsics del contingut d aquest dret fonamental. Com ja he recordat, la Declaració Universal de Drets Humans reconeix explícitament que Els pares tenen dret preferent d escollir el tipus d educació que s haurà de donar als seus fills (26.3). En canvi, la Constitució no reconeix de forma expressa aquest dret amb les mateixes paraules, sinó que, després de proclamar que Tothom té dret a l educació (27.1) i de pre-

35 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 40 cisar que l educació té per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana (27.2), tot seguit concreta que Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d acord amb les seves conviccions (27.3). Aquesta diversitat de redaccions suscita algunes qüestions que requereixen resposta: Quina relació hi ha entre el dret preferent dels pares d escollir el tipus d educació que s ha de donar als seus fills i el dret de decidir sobre la formació religiosa i moral que aquests han de rebre a l escola? Per què la Constitució i la LODE no reconeixen explícitament el primer d aquests dos drets? Es tracta, potser, de dos drets molt diferents? Un argument que ens fa adonar-nos de la diferència existent entre aquests dos drets, el trobem en el text de l article 5 de la llei orgànica de l Estatut de Centres Escolars (LOECE, 1981), sobre el contingut de la qual el Tribunal Constitucional va haver de pronunciar-se. En efecte, aquesta llei orgànica subratlla precisament el primer dels dos drets citats dret d escollir tipus d educació, amb aquesta redacció: Els pares i tutors tenen dret d escollir el tipus d educació que desitgin per als seus fills o pupils, i que aquests rebin, dins del sistema educatiu, l educació i l ensenyament conforme a les seves conviccions filosòfiques i religioses, i amb aquesta finalitat podran escollir el centre que més s adeqüi a aquestes conviccions (5.1).

36 EL DRET A L EDUCACIÓ 41 En canvi, els redactors de la LODE (1985) van evitar clarament referir-se al dret dels pares d escollir el tipus d educació que desitgen per als seus fills i van preferir limitar l abast del dret de tothom a l educació, precisant que es tractava d un dret a una educació d acord amb les finalitats establertes a la Constitució i a la present llei. Notem que, tal i com està redactat, aquest dret de re b re una educació d acord amb les finalitats establertes a la Constitució i a la present llei podria ser exercit en qualsevol escola que respectés la legislació vigent. És a dir, es podria expre s s a r així: dret a una plaça escolar en un centre autoritzat. Malgrat això, i potser per a compensar aquesta restricció, els autors de la LODE hi afegien un altre dret que ja havia estat proclamat per la Constitució (27.3): que els seus fills o pupils rebin la formació religiosa i moral que estigui d acord amb les seves pròpies conviccions. Es donava per suposat que aquest dret també podria ser exercit en qualsevol escola que respectés la legislació vigent. Pel que fa al dret d elecció d escola, la LODE el limita a escollir centre docent diferent dels creats pels poders públics. Notem que, segons aquesta redacció, l elecció d un centre públic concret no seria objecte d aquest dret, l abast del qual restaria limitat només als centres privats ( diferents dels creats pels poders públics ) (2). (2) Segons ha explicat el Tribunal Suprem no és aquesta la doctrina constitucional sobre el dret d elecció d escola, ja que «els pares

37 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 42 Ens haurem adonat que la redacció d aquest article 4 de la LODE suggereix que hi havia un cert grau de confusió sobre l abast d aquests drets fonamentals o, potser, que hi havia la intenció de fer una lectura més aviat restrictiva dels primers apartats de l article 27 de la Constitució. Per això, considero oportú que centrem la nostra reflexió en el dret proclamat en la Declaració Universal dels Drets Humans, que no està reconegut explícitament ni en la Constitució ni en la LO- DE, i procurem de descobrir-ne els motius. Implicacions del dret dels pares d escollir el tipus d educació que desitgen per als seus fills Pot ser d interès repassar el diari de sessions del Congrés dels Diputats en l elaboració de la LOECE i fixar l atenció en els arguments d aquells que defensaven el reconeixement explícit del dret dels pares d escollir el tipus d educació que s ha de donar als seus fills i en els arguments d aquells altres que s hi oposaven, ja que en el fons la discussió versava sobre dues lectures diferents de l expressió llibertat d ensenyament, que acompanya la proclamació del dret a l educació a l article 27 de la Constitució. Per a uns, havia arribat l hora de traduir l expressió llibertat d ensenyament consagrant de forma explícita els drets tenen el dret fonamental d elegir per als seus fills el centre docent, públic o privat, que respongui millor a les seves preferències» (Sentència de l 1 d abril de 1994, fonament jurídic segon).

38 EL DRET A L EDUCACIÓ 43 dels pares en els termes en què s expressa la Declaració Universal de Drets Humans. Així, un conegut diputat va explicar que escollir el tipus d educació és molt més que optar per una forma d ensenyament o per matèries aïllades. Aquesta frase té un doble contingut molt profund, axiològic i pedagògic, i la llibertat i el dret dels pares es refereixen a tots dos. Per donar força a la seva argumentació, el mateix diputat va citar una sentència del Tribunal Internacional d Estrasburg, en la qual s afirma que escollir tipus d educació és, precisament, escollir els valors que han d inspirar el conjunt integrat i coherent de l ensenyament (3). Segons aquesta manera de pensar, educar suposa afavorir i impulsar el ple desenvolupament de la personalitat humana, com afirma el mateix text constitucional (27.2), i aquest a tasca es pot dur a terme des de cosmovisions i conviccions filosòfiques i religioses diferents. Els qui opinen així argumenten que oferir un tipus d educació implica molt més que impartir uns determinats ensenyaments religiosos i morals als alumnes que els demanin. És a dir, afirmen que no és el mateix ensenyar els continguts culturals d una religió que garantir que tot el conjunt dels ensenyaments escolars, concebuts com a instruments d educació, siguin oferts als alumnes des de les conviccions i la cosmovisió que deriven d una confessió religiosa concreta. (3) CF. Francesc RIU, Estatuto de Centros Escolares, Edebé, Barcelona, 1985, pàgines

39 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 44 Si això és així, és obvi que el dret d escollir el tipus d educació manté una relació molt estreta amb el dret dels centres docents privats de tenir un caràcter propi (4) i amb el dret dels pares d escollir centre docent (5). És a dir, quan els pares demanen plaça per als seus fills en un centre privat que ofereix un tipus d educació determinat, es dóna per suposat que sovint ho fan precisament perquè aquest és el tipus d educació respon a les seves preferències i el que desitgen per als seus fills. Com ja he dit, l any 1985 els redactors de la LODE van evitar de manera molt conscient el reconeixement exprés del dret dels pares d escollir el tipus d educació que desitgen per als seus fills tal i com està proclamat en la Declaració Universal de Drets Humans. S hi havien oposat en la redacció de l article 27 de la Constitució i volien ser c o h e re n t s. Per aquest motiu, la LODE es limita a reconèixer que els pares o tutors (...) tindran dret que els seus fills o pupils rebin una educació d acord amb les finalitats estab l e rtes a la Constitució i a la present llei. D aquesta manera, i procurant d obviar tota al lusió a l Ideari d e l s c e n t res docents privats, es treia importància al dret dels p a res d escollir centre docent d acord amb les seves preferències i, per tant, al dret de decidir el tipus d educació que s ha de donar als seus fills. Això no els impedia de re- (4) Cf. LODE, 22. (5) Cf. LODE, 4,b).

40 EL DRET A L EDUCACIÓ 45 conèixer el dret dels pares de decidir sobre la formació religiosa i moral que havien de re b re els seus fills, que d altra banda la Constitució ja havia pro c l a m a t. Aquest conjunt de circumstàncies va motivar que els autors del recurs previ d inconstitucionalitat contra el projecte de LODE tornessin a insistir en mateix tema que havien defensat en la redacció de la LOECE, amb la intenció manifesta de forçar el Tribunal Constitucional a definir-se. Com a argument, en aquesta ocasió van defensar que el dret d escollir el tipus d educació que els pares volen donar als seus fills transcendeix el dret d elegir la formació religiosa i moral que han de rebre a l escola (6), i que el primer d aquests dos drets és el que en molts casos justifica l elecció d un centre docent privat per part dels pares. En la resposta al recurs presentat, i referint-se als criteris prioritaris que cal aplicar en el procés d admissió d alumnes en els centres docents sostinguts amb fons públics quan no existeixin places suficients, el Tribunal Constitucional ha pre- (6) Motiu primer del recurs previ d inconstitucionalitat contra la LODE, relatiu a l article 20.2 del projecte de llei sobre els criteris prioritaris que cal aplicar en el procés d admissió d alumnes quan en un centre públic no existeixin places suficients per a atendre tota la demanda de les famìlies, ja que, segons els recurrents, l adequació de la demanda educativa a l oferta educativa té un criteri prioritari: l elecció que el pare de l alumne fa perquè el seu fill sigui educat de conformitat amb el tipus d educació que consideri convenient. Cf. FRANCESC RIU, LECTURA CONSTITUCIONAL DE LA LODE, SECC, Barcelona, 1985, pàgines

41 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 46 cisat que la selecció d acord amb els criteris previstos es produeix en un moment diferent i forçosament posterior al moment en què els pares i tutors hagin procedit a l elecció de centre en virtut de les seves preferències (7). És a dir, el TC dóna per suposat que l elecció d un centre docent concret està determinada per la voluntat dels pares de donar als seus fills un tipus d educació que respon a les seves preferències, i que aquesta voluntat ha de ser respectada sempre que sigui possible. Més endavant el mateix TC precisa que tot allò que havia dit sobre l ideari en la Sentència relativa a la LOECE, ara cal aplicar-ho igualment al caràcter propi del qual parla la LODE perquè es tracta de dues expressions equivalents, de la mateixa manera el fet que l article 4 del projecte de llei no reculli e x p ressament el dret dels pares d escollir el tipus d educ a c i ó que desitgin per als seus fills no suposa forçosament que el terme caràcter propi hagi de ser interpretat en tot cas com a limitat a aspectes morals i religiosos, excloent qualsevol altre aspecte (8). És a dir, la LODE no reconeix explícitament el dret dels pares d escollir el tipus d educació que desitgen per als seus fills, però això no vol pas dir que aquest dret no existeixi o que no tingui implicacions, tant en l oferta educativa dels di- (7) Sentència TC 77/1985 de 27 de juny, fonament jurídic cinquè. (8) Ibid., fonament jurídic vuitè.

42 EL DRET A L EDUCACIÓ 47 ferents centres docents privats com en l acte d elecció d un centre concret per part dels pares (9). En relació amb això, en aquella sentència dictada l any 1981 el TC havia afirmat el següent: el dret que l article 34 LOECE reconeix als titulars dels centres privats d establir un ideari educatiu propi dins del respecte dels principis i declaracions de la Constitució forma part de la llibertat de creació de centres, en la mesura que equival a la possibilitat de dotar-los d un caràcter o orientació propis. I més endavant el mateix TC afirma que el dret dels pares de decidir la formació religiosa i moral que els seus fills han de rebre, consagrat per l article 27.3 de la Constitució, és diferent del dret d elegir centre docent que enuncia l article 13.3 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, tot i que també és obvi que l elecció de centre docent sigui una manera d elegir una determinada formació religiosa i moral. Tractant-se d un dret autònom, el dret d establir un ideari no està limitat als aspectes religiosos i morals (9) En efecte, el Tribunal Suprem, en la Sentència de 1 d abril de 1994 referent al Decret 85/1986 de 20 de març que regulava l admissió d alumnes en els centres docents sostinguts amb fons públics, afirma el següent: La doctrina del Tribunal Constitucional relativa a l admissió d alumnes en tots els centres docents sostinguts amb fons públics es fonamenta en els punts següents: 1) els pares tenen el dret fonamental d elegir per als seus fills el centre docent, públic o privat, que respongui millor a les seves preferències; i els poders públics tenen l obligació, dins les seves possibilitats reals, de garantir l exercici d aquest dret d elecció de centre entre els referits anteriorment. (...) (fonament jurìdic segon).

43 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 48 de l activitat educativa, ja que l ideari educatiu propi de cada centre es pot estendre als diversos aspectes de la seva activitat (10). Aquest raonament del Tribunal Constitucional, referit als centres docents privats dotats d un ideari o caràcter propi, es pot completar amb la reflexió feta en referir-se a l exercici de la llibertat de càtedra dels professors en els centres docents públics. En efecte, és sabut que els centres públics no poden tenir un caràcter propi com els centres privats ni oferir un tipus d educació perfectament definit que pugui ser objecte de lliure elecció per part dels pares, perquè es dóna per suposat que, per a moltes famílies, els centres docents públics són els llocs obligats on han d escolaritzar els seus fills. No obstant això, els centres públics han de garantir als pares l exercici del dret d elegir per als seus fills una formació religiosa i (10) Cf. Sentència TC 5/1081, de 13 de juny, fonament jurìdic vuitè. Cal notar que el TC afirma que l elecció de centre docent és una manera d elegir una determinada formació religiosa i moral. D acord amb aquest criteri, la legislació vigent estableix que el dret a la formació religiosa i moral està garantit en els centres docents públics i en els centres privats concertats, sempre que, en el cas d aquests darrers, l exercici d aquell dret no entri en contradicció amb el caràcter propi del centre (Acord de Cooperació de l Estat amb la Comissió Islàmica d Espanya, Llei 26/1992 de 10 de novembre). El mateix principi figura en l Acord de Cooperació de l Estat amb la Federació d Entitats Reli - gioses Evangèliques d Espanya (Llei 24/1992, de 10 de novembre) i en l Acord de Cooperació de l Estat amb la Federació de Comunitats Is - raelites d Espanya (Llei 25/1992, de 10 de novembre).

44 EL DRET A L EDUCACIÓ 49 moral que estigui d acord amb les seves conviccions. Així ho estableix la legislació vigent que regula l aplicació de l article 27.3 de la Constitució. En aquest cas el raonament del TC és el següent: En un sistema jurídic polític basat en el pluralisme, la llibertat ideològica i religiosa dels individus i l aconfessionalitat de l Estat, totes les institucions públiques, i de manera especial els centres docents, han d ésser, en efecte, ideològicament neutrals. Aquesta neutralitat dels centres docents públics no impedeix l organització d ensenyaments de seguiment lliure per tal de fer possible el dret dels pares d elegir per als seus fills la formació religiosa i moral que estigui d acord amb les seves pròpies conviccions (article 27.3 de la Constitució), i és una característica necessària de cadascun dels llocs docents integrats en el centre, i no l hipotètic resultat de la casual coincidència, en el mateix centre i davant dels mateixos alumnes, de professors d orientacions ideològiques diferents, els ensenyaments dels quals es neutralitzen recíprocament. La neutralitat ideològica de l ensenyament en els centres escolars públics regulats per la LOECE imposa als docents que hi desenvolupen la seva funció una obligació de renúncia a qualsevol forma d adoctrinament ideològic, que és l única actitud compatible amb el respecte de la llibertat de les famílies que, per decisió pròpia o forçades per les circumstàncies, no han elegit per als seus fills centres docents amb una orientació ideològica determinada i explícita (11). (11) Ibid., fonament jurídic novè.

45 REFLEXIONS AL VOLTANT DE LA FORMACIÓ 50 Amb aquest pronunciament el Tribunal Constitucional indica clarament que l existència de centres docents privats, que han definit i manifestat públicament un determinat model educatiu en el seu caràcter propi, facilita a les famílies l exercici del dret d escollir el tipus d educació que desitgen per als seus fills. Així, doncs, segons la doctrina del Tribunal Constitucional existeix una relació molt estreta entre el dret dels pares d escollir el tipus d educació que desitgen per als seus fills, el dret dels centres docents privats de tenir un caràcter propi que expressi clarament l orientació global que donen a la seva acció educativa, el dret dels pares de decidir sobre la formació religiosa i moral que han de rebre els seus fills i el dret d elecció de centre docent. D altra banda, el dret dels pares d escollir el tipus d educació que s ha de donar als seus fills és un dret preferent perquè així ho proclama la Declaració Universal dels Drets Humans, que en virtut de l article 10.2 clarifica la interpretació del sentit i l abast dels drets i llibertats fonamentals proclamats a la Constitució. El fet que la LODE no reconegui explícitament aquest dret no li resta importància ni poden ser ignorades les conseqüències que se n deriven. Per tant, si el raonament exposat és correcte, el dret de tothom a l educació va més enllà del dret a una plaça escolar en un centre docent sostingut amb fons públics, ja que implica el dret dels pares d escollir per als seus fills un tipus