Ecografia abdominal. Revisió de les lesions més freqüents. Dra. Marta Fité Metge adjunt de Radiodiagnòstic Coorporació de Salut del Maresma i la Selva

Transcripción

1 Ecografia abdominal Revisió de les lesions més freqüents Dra. Marta Fité Metge adjunt de Radiodiagnòstic Coorporació de Salut del Maresma i la Selva

2 Ecografia abdominal pediàtrica L ecografia en l abdomen pediàtric és una tècnica segura, no invasiva, que utilitza l ultrasó per produïr imatges dels òrgans abdominals i vassos abdominals d un nen. Donat que l ecografia no presenta efectes secundaris nocius i és una tècnica de fàcil accès, és considera la tècnica d elecció en l estudi de dolor abdominal, pèlvic o escrotal en nens. L estudi Doppler color pot ser útil en l ecografia abdominal en nens i del tot necessari en l estudi de la patologia escrotal aguda.

3 Sonda lineal ( mhz) Sonda convex (1.9-6 mhz)

4

5

6 Ecografia abdominal pediàtrica ECOGRAFIA ABDOMINAL EN EL NEN ASSIMPTOMÀTIC: 1.1 Ectasia piélica 1.2 Malaltia renal quística 1.3 Litiasis biliar ECOGRAFIA ABDOMINAL EN EL NEN AMB PATOLOGIA AGUDA: LACTANT: 1.1 Hipertrofia pilòrica 1.2 Invaginació 1.3 Pielonefritis NEN: 2.1 Dolor FID 2.2 Escrot agut

7 Ecografia abdominal pediàtrica -ECOGRAFIA ABDOMINAL EN EL NEN ASSIMPTOMÀTIC: 1.1 Ectasia piélica 1.2 Malaltia quística renal 1.3 Litiasis biliar

8 Dilatació del sistema pièlic renal amb o sense dilatació calicilar associada. Dx habitualment prenatalment. Grau de dilatació prenatalment Ectasia pièlica 2º trimestre 3º trimestre LLEU 4-7mm de dm 7-9mm de dm MODERADA 7-10mm de dm 9-15mm de dm GREU > 10mm de dm >15mm de dm Ecografia generalment passats 4/5 dies de vida. Pelvis > 10mm de dm en un tall transversal del ronyó medint diàmetre AP. GRAU I GRAU II GRAU III GRAU IV Dilatació pièlica sense dilatació calicilar Dilatació pièlica amb ectasia calicilar de calzes mayors Dilatació pièlica amb calzes majors I menors dilatats amb parènquima conservat. Dilatació pièlica amb calzes majors I menors dilatats amb parènquima disminuit. CUMS en casos de moderada o greu dilatació del sistema excretor ( pelvis >15mm).

9 D: 7 mm Lactant de 5 mesos control ectàsia pièlica diagnosticada al naixement.

10 D: 25,4mm

11 Malaltia quística renal Les malalties quístiques renals poden ser hereditàries, esporàdiques, unilaterals, bilaterals i, amb diagnòstic prenatal o detectades tardanament. Malaltia quística bilateral : Poliquistosis renal recesiva. Malaltia quística unilateral: Ronyó displàsic multiquístic.

12 Poliquistosis renal Afecta bilateralment els dos ronyons. Ronyos augmentats de tamany e hiperecogènics. Presència de petits quists entre 1-2 mm de dm a nivell de cortical i medular dels dos ronyos. S associa a ectasia biliar i fibrosis hepàtica. NN més afectació renal i en nens més grans més afectació hepática.

13 Displasia renal multiquística -Anomalia NO hereditària. -Forma greu de displàsia 2º a obstrucció del tracte urinari intraúter. -Unilateral. -Múltiples quists de diferents tamanys no comunicats entre ells. Absència de teixit renal normal. -Molt important valoració del ronyó contralateral.

14 Displàsia quística renal Unilateral: 1/1000 Bilateral: 1/ % transplante Riñón muliquístico displásico Atresia pielo-ureteral Defecto genético: TCF2/HNF1ß 10% patología renal previa en la familia

15 Litiasis biliar L incidència de litiasis biliar en nens es situa aprox en un 1,5%. ( 10% menors de 6 mesos, 20% entre 6m-10a i un 70% adolescents). Colelitiasis neonatal s ha associat a anomalies congènits del tracte biliar, fototerapia, deshidratació i nutrició parenteral. En nens i adolescents les causes més freqüents és fibrosis quística, malabsorció, malaltia de Crohn i alguns fàrmacs ( ceftriaxona i ciclosporina). En un 85% dels nens i adolescents amb colelitiasis hi sol haver una patologia subjacent que predisposa a la formació de càlculs.

16 Ecografia abdominal pediàtrica -ECOGRAFIA ABDOMINAL EN EL NEN AMB PATOLOGIA AGUDA: LACTANT: 1.1 Hipertrofia pilòrica 1.2 Invaginació 1.3 Pielonefritis NEN: 2.1 Dolor FID 2.2 Escrot agut

17 Patologia aguda del lactant

18 LACTANT AMB VÒMITS EN PROJECTIL Lactant de poques setmanes de vida, amb vòmits no biliosos postpandrials. Irritable. Pèrdua de pes. Alcalosis metabòlica.

19

20 Estenosis Hipertròfica Pílor ( EHP) La EHP es caracteritza per un defecte de la contractilitat o relaxació de la musculatura del pílor que provoca una hipertrofia de la mucosa del mateix i provoca una obstrucció del buidament gàstric. La incidència és de aprox 1/1000 RN. Primers 2 mesos de vida. Clínica de vòmits no biliosos en projectil. Irritabilitat. Palpació abdominal de oliva pilórica a nivell epigàstric. Ecografia: Engruiximent de la musculatura > 3mm elongació >17mm.

21 LACTANT AMB CLÍNICA DE IRRITABILITAT I PLOR Lactant de 16 mesos remès pel Pediatre per clínica de dolor abdominal tipus còlic, plor.

22

23

24 Invaginació Intestinal És la causa més freqüent d abdomen agut en la primera infància ( pic d incidència entre 5-8 mesos >2 anys). Es produeix quan una part de l intestí (cap invaginant) és prolapsa dins un segment de intestí més caudal. La localizació més freqüent: Íleo-cólica, ileo-ileal i cólico-cólica. En la majoria de casos no existeix etiologia coneguda. Altres casos ( Merckel, pólips intestinals, limfoma ). Celiaquía.

25 Imatge de Donut Imatge de Pseudoronyó

26 LACTANT AMB FEBRE I POSTRACCIÓ

27 RD RD RD RI

28 Pielonefritis aguda L ecografia renal és una pràctica habitual en tots els nens i lactants inferiors a 5 anys amb una primera infecció d orina. L ecografia renal es fa tant per identificar possibles alteracions ecogràfiques relacionades amb la infecció amb per descartar anomalies que predisposin a la mateixa (Reflux). L ecografia abdominal és normal en la majoria de casos. Augment de tamany global o focal del ronyó afecte, amb àrees d alteració de la ecogenicitat, amb disminució de la captació de senyal vascular a l estudi Doppler color.

29

30 NEN AMB DOLOR ABDOMINAL Nena de 5 anys amb clínica de dolor abdominal de 24 hores d evolució. Febril. Dolor selectiu a nivell de FID amb Blumberg +/-. Lleugera leucocitosis amb desvicació i PCR discretament elevada.

31 Dist. A : 9,1mm

32 Nen de 15 anys amb dolor FID

33 Apendicitis Patologia quirúrgica urgent més freqüent en l edat pediàtrica. Típicament els pacients presenten dolor periumbilical que migra cap a FID. Sol haver febre i leucocitosis. Dx clínic pero 1/3 tenen Dx preoperatori incert. Ecografia estudi de imatge prinicipal en casos incerts per diferenciar apendicitis. Estudi ecogràfic amb tranductors lineals ( 5-7 Mhz) i és important compressió gradual i punt màxim dolor. Apèndix normal estructura compressible, acaba en fons de sac e inferior a 6mm de diàmetre màxim. Apèndix inflamat estructura tubular, no compressible, diàmetre transversal superior a 6mm. Tall tranversal imatge en diana ( líquid, capa interna ecogènica ( mucosa i submucosa) i capa hipoecogènica ( muscular). Eco Doppler amb augment de la captació de senyal a nivell de la pared apendicular. Complicacions: perforació apendicular, abcés i peritonitis.

34 NEN AMB DOLOR ABDOMINAL Nena de 9 anys amb clínica de dolor abdominal de 48 hores d evolució. Afebril. Dolor inespecífic, centrat a FID. Bumblerg +/-. Lleugera leucocitosis sense desvicació, PCR dins la normalitat.

35

36 Limfadenitis mesentèrica Entitat clínica caracteritzada per la inflamació benigna dels ganglis limfàtic de caràcter infección/inflamatori. Els nens típicament es presenten amb un quadre de dolor abdominal agut, en molts casos indistingible de una apendicitis. Ganglis mesenteris es consideren inflamats quan el diàmetre AP és superior a 4 mm. En alguns casos pot haver antecedent de quadre infecciós de víes altes o gastroenteritis previ al quadre. Dx diferencial amb apendicitis. Tractament conservador.

37 URGÈNCIA RADIOLÒGICA PEDIÀTRICA. DIAGNÒSTIC D UN ESCROT AGUT ÉS RADIOLÒGIC. DAVANT LA SOSPITA CLÍNICA D ESCROT AGUT, ECOGRAFIA URGENT.

38 Nen de 7 anys amb clínica de dolor a nivell de teste dret de 24 hores d evolució. A l exploració, teste edematós, discretament dolorós. Febrícula.

39 La epididimitis representa aprox entre el 28%-50% dels casos d escrot agut. Causa infecciosa en adolescents ( C. trachomatis), en adolescents ( E. coli) en nens petits descartar malformacions genitourinaries associades. Clínica de dolor gradual, edema escrotal i en alguns casos febre. Epidídim difusament engruixit d ecogenicitat disminuida. En aprox 20% dels casos dissemina a nivell testicular. Augment de senyal Doppler color a nivell de epidídim i a nivell de les cubertes testiculars. Tractament antibiòtic

40 Nen de 9 anys amb clínica de dolor a nivell de teste dret de 5 hores d evolució. A l exploració, marcadament dolorós, de difícil exploració. Febrícula.

41 La torsió testicular es produeix quant el testicle i cordó espermàtic giren més d una vegada sobre si mateixos i comprometen el flux testicular. L aparença del teste depèn de les hores d evolució. Fins les 4 hores és normal I després hipoecoic, augmentat de tamany i edematós. Passades 24h teste heterogeni. SEMPRE ESTUDI DOPPLER COLOR PEL SEU DIAGNÒSTIC. La presència de flux NO EXCLOU LA TORSIÓ. SEMPRE ESTUDI DEL CORDÓ TESTICULAR ( Loop de cordó). Pronòstic depèn de les hores d evolució. Urgència radiològica.

42 CONCLUSIONS L ecografia és una exploració radiològica de gran utilitat en l estudi del pacient pediàtric. Amb l aparició d aparells d ecografia d alta gamma i amb l utilització transductors d alta frequència i multifreqüència, l ecografia ha augmentat molt la seva sensibilitat per a la detecció de lesions i la seva especificitat siguent en poques ocasions necessàries altre tècniques ( TC, RM) per un correcte diagnòstic. Baix cost i fàcil accès. NO IRRADIA!!!!!!

43 BIBLIOGRAFIA 1. Ecografía Pediátrica. Siegel. 2.Pielonefritis aguda en la edad pediátrica: estudio comparativo entre la ecografía power-doppler y el DMSA. M.ª Dolores Muro et al. Radiologia 2002;44(6): Utilidad de la ecografía en niños con dolor en la fosa ilíaca derecha. L. Raposo Rodrígueza et al. Radiología. 2012;54(2): Diagnóstico por imagen del dolor en la fosa ilíaca derecha en los niños. Grace S. Phillips et al. Radiología. 2011;53(6): Urgencias radiológicas en pediatría: utilidad de la ecografía. Goya Enríquez, Marta Fité. An Pediatr Contin 2004;2(2): ARPKD and early manifestations of ADPKD: the original polycystic kidney disease and phenocopies. Carsten Bergmann. Pediatr Nephrol (2015) 30: Gray-Scale and Color Doppler Sonography of Scrotal Disorders in Children: An Update. Celestino Aso et al. RadioGraphics 2005; 25: