La convivència democràtica a l aula. Codi: 5162 Estudis de Mestre. Especialitat d Educació Primària

Transcripción

1 Universitat de les Illes Balears Facultat d Educació La convivència democràtica a l aula. Codi: 5162 Estudis de Mestre. Especialitat d Educació Primària Curs: Tipus d assignatura: Obligatòria Durada: 2n Quadrimestre Nombre de crèdits: 4,5 (3 teòrics i 1,5 pràctics) Desdoblament de grups: No Prerequisits de l assignatura: No Participació a Campus Extens: Sí Idioma en que s imparteix l assignatura: català PROFESSOR/A: Mª Bel Pomar Fiol DIRECTORI: Despatx: A-111 Edifici: Guillem Cifre Tel.: Fax: maribelpomar@uib.es TUTORIES: 1r quadrimestre: dimarts, de 12 a 14h. i dijous, de 13 a 14h. 2n quadrimestre: dimarts, de 13 a 14h. i dijous de 12 a 14h. I. OBJECTIUS GENERALS La finalitat de l assignatura és afavorir l'adquisició de les eines conceptuals, actitudinals i procedimentals que permetin als futurs i futures mestres participar activament des de l escola en la promoció de la democràcia, contribuint amb la formació d una ciutadania més crítica, activa i solidària. Aquesta finalitat es concreta en els següents objectius: 1. Aprofundir en el coneixement de l escola des de la seva consideració com a espai de perfecionament de la democràcia. 2. Aprofundir en els coneixements abordats en assignatures anteriors, de manera que s enriqueixin les eines adquirides per afrontar el treball a l aula des d una perspectiva democràtica sobre l ensenyança i les relacions humanes. 3. Reflexionar sobre aquells elements que poden contribuir a la construcció d una cultura democràtica a l escola. 4. Conèixer i analitzar propostes. Iniciatives i experiències educatives escolars que incorporen valors democràtics de convivència i de construcció del coneixement, amb la finalitat de contribuir a la formació de ciutadans i ciutadanes democràtics. 5. Enriquir l experiència de pràctiques viscuda a partir de l anàlisi de les pràctiques realitzades (Practicum II) i des de la perspectiva d una educació encaminada a enfortir la democràcia. 6. Pensar la intervenció educativa d una manera més reflexiva i compromesa i enriquir la la noció d experiència democràtica des d una concepció de l aula com a espai públic de participació, deliberació i decisió, més enllà de pràctiques simplistes.

2 II. CONTINGUTS Tema 1. Escola i democràcia -La diversitat de discursos al voltant de la democràcia -Principis per a una educació democràtica -Les tensions pròpies de la construcció d una escola democràtica -Algunes propostes per a una escola democràtica Tema 2. Viure la democràcia a l aula: les relacions socials -L aula com a comunitat. La identitat col.lectiva -L aprenentatge d habilitats i actituds per a la convivència democràtica -L organització del treball i el paper de l alumnat en la presa de decisions. L aprenentatge de la participació, el judici autònom i la comunicació. -L organització de la convivència: les normes, els drets i els deures, les responsabilitats, els conflictes. La participació i el compromís -La tutoria col.lectiva o assemblea d aula. La tensió entre els valors de la individualitat i de la col.lectivitat -La tutoria individual: el coneixement d un mateix i la implicació a l aula -Condicions que afavoreixen les relacions socials democràtiques a l aula Tema 3. Viure la democràcia a l aula: el curriculum i el pensament crític -Ensenyança per a la comprensió i democràcia: comprendre per a transformar la societat en un lloc més democràtic, just i solidari -L aprenentatge com a experiència compartida -Continguts escolars i concepció de la vida social. De la informació al coneixement, del coneixement a la intervenció. -Les propostes d ensenyança i la promoció de la democràcia crítica: activitats, materials, espais -L organització del treball i el paper de l alumnat. L aprenentatge de la participació, el judici autònom i la comunicació. -L avaluació: el diàleg, la crítica i la participació -La socialització dels aprenentatges III. METODOLOGIA I ACTIVITATS Per a possibilitar situacions d aprenentatge que facilitin l adquisició dels continguts conceptuals, actitudinals i procedimentals, es treballarà fonamentalment a partir de situacions de diàleg. Un diàleg suggerit per les anàlisis teòriques i les experiències pràctiques que es portin a l aula. S espera que aquest diàleg provoqui el plantejament d interrogants a partir de la confrontació de les pròpies concepcions amb la nova informació, així com la recerca de noves respostes més coherents amb el plantejament de l assignatura. Els crèdits teòrics es treballaran a través de: - Les exposicions sobre els temes per part de la professora, de l'alumnat i d altre professorat, si escau. - L estudi dels articles, documents de treball o recursos audiovisuals que s aniran presentant al llarg del curs. - La presentació de situacions de la pràctica docent (per part de la professora i de l alumnat) de forma indirecta (videos, narracions descriptives ) i la seva anàlisi en petit i gran grup. Els crèdits pràctics es treballaran a través de: - Exercicis, lectures, comentaris i estudi d'articles, documents de treball, etc. que s'aniran presentant al llarg del curs i es treballaran en grups de discussió, amb la coordinació de la professora (en alguns casos es demanarà la lectura prèvia). - La presentació de situacions de la pràctica docent (per part de la professora i de l alumnat) de forma indirecta (videos, narracions descriptives ) i la seva anàlisi en petit i gran grup. - Debats en petit i gran grup i posterior anàlisi dels temes tractats. - El treball en petit grup que es concretarà amb l alumnat a l inici de les classes. - El treball individual que igualment es concretarà a l inici de les classes.

3 IV. CRITERIS D AVALUACIÓ L'avaluació de la dinàmica de les classes es farà conjuntament amb l'alumnat per tal de valorar la seva adequació i poder introduir els canvis oportuns, si així es considera. Pel que fa a l'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat, es tindrà en compte: a) La nota obtinguda a l examen (50% de la nota final). La metodologia d'avaluació es concretarà amb l'alumnat. b) El grau de participació i la qualitat de les intervencions a classe orals i escrites (10%). c) El treball en petit grup que s acordi amb l alumnat a l inici de les classes (20%). d) El treball individual que s'especifiqui a l'inici del curs (20%) Per a l'aprovat de l assignatura és imprescindible l aprovat de l'examen i del treball individual. V. OBSERVACIONS L alumnat que no pot assistir regularment a classe ha de comunicar-ho a la professora en qualsevol de les hores de tutoria abans de l inici de les classes. Es recomana a l alumnat que per a qualsevol aspecte que vulgui consultar o comentar a la professora utilitzi les hores de tutoria establertes a tal efecte, o faci ús de la tutoria electrònica. VI. BIBLIOGRAFIA BÀSICA S especificaran l inici del curs les lectures obligatòries. VI. BIBLIOGRAFIA GENERAL AAVV. (2002). La aventura de construir una escuela participativa. Cuadernos de Pedagogía, 319, AAVV. (2003). Algunas buenas prácticas. Cuadernos de Pedagogía, 325, AAVV. (2004). Leer juntos. Cuadernos de Pedagogía, 335, Anaut, L. et alt. (2002). Valores escolares y educación para la ciudadanía. Barcelona: Graó. Apple, M., y Beane, J.A. (comp.) (1997). Escuelas democráticas. Madrid: Morata. Ayuste, A. et al. (1994). Planteamientos de la Pedagogía Crítica. Comunicar y transformar. Barcelona: Graó. Caldeira, C. (2002). Escuela plural. Cuadernos de Pedagogía, 319, Carr, W. (1995). Educación y democracia: Ante el desafío postmoderno. En AA.VV. V., Volver a pensar la educación. Vol. I Política, educación y sociedad. (pp ). Madrid: Morata. Darling-Hammond, L. (2001). El derecho de aprender. Crear buenas escuelas para todos. Barcelona: Ariel. Delval, J. (2005). Más allá de las reformas. Cuadernos de Pedagogía, 342, Delval, J. (2006). Hacia una escuela ciudadana. Madrid: Morata. Dewey, J. (2002). Democracia y educación. Madrid: Morata. Díaz Aguado, Mª J. (2002). Por una cultura de la convivencia democrática. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 44, Escudero, J.M.; González, Mª T. (2000). Por una escuela pública y democrática: valores constitutivos, estructuras políticas y procesos de desarrollo ( Fernández de Castro, I., y Rogero, J. (2001). Escuela pública: democracia y poder. Madrid: Miño y Dávila Editores. Fernández Enguita, M. (2002). Yo, nosotros, todos. Cuadernos de Pedagogía, 317, Freire, P. (1997). A la sombra de este árbol. Barcelona: El Roure. Fullan, M. (2002). Los nuevos significados del cambio en la educación. Barcelona: Octaedro. Galeano, E. (1998). Patas arriba. La escuela del mundo al revés. Madrid: Siglo XXI. Gimeno Sacristán, J. (2001). Educar y convivir en la cultura global. Madrid: Morata. Gimeno Sacristán, J. (2001). El sentido de la escolarización obligatoria. Madrid: Morata. Gimeno Sacristán, J. (2005). La educación que aún es posible. Madrid: Morata. Goodman, J. (2001). La educación democrática en la escuela. Sevilla: Movimiento Cooperativo de Educación Popular.

4 Guarro Pallás, A. (2002). Currículum y democracia. Por un cambio de la cultura escolar. Barcelona: Octaedro. Guixot, V. (2003). Democracia, ciudadanía y educación. Una mirada crítica sobre la obra pedagógica de John Dewey. Madrid: Biblioteca Nueva. Gutmann, A. (2001). La educación democrática. Una teoría política de la educación. Barcelona: Paidós. Hargreaves, A. (2003). Enseñar en la sociedad del conocimiento. Barcelona: Octaedro. Hargreaves, A., y Fullan, M. (1997). Hay algo por lo que mereza la pena luchar en la escuela? Sevilla: Movimiento Cooperativo de Educación Popular. Hernández, F. (2002): La importancia de ser reconocido como sujeto. Cuadernos de Pedagogía, 319, Hernández, F., i Sancho, J. Mª (2002). Desafío, transgresión y riesgo. Cuadernos de Pedagogía, 319, Hernández, J. (2001). La participación social y democrática en educación. Aula Abierta, 78, Imbernon, F. (2002). Cinc ciutadanies per a una nova educació. Barcelona: Graó. Kaplan, A. (2000). Profesor y alumno: diseño de una relación democrática. Revista de Estudios del Curriculum, 3 (1), Marcos Schujman, G. (2004). Formación ética y ciudadanía. Un cambio de mirada. Barcelona: Octaedro. Martínez Bonafé, À. (coord.) (1999). Viure la democracia a l escola. Eines per intervenir a l aula i al centre. Barcelona: Graó. Martínez Bonafé, J. (coord.) (2003). Ciutadania, poder i educació. Barcelona: Graó. Martínez Rodríguez, J.B. (2005). Educación para la ciudadanía. Madrid: Morata. Meirieu, Ph. (2001). La opción de educar. Ética y pedagogía. Barcelona: Octaedro. Meirieu, Ph. (2004). En la escuela hoy. Barcelona: Octaedro. Mir, C. (coord..) (2002). Cooperar en la escuela. La responsabilidad de educar para la democracia. Barcelona: Graó. Miralles, R. (2004). María Ángeles Llorente. Volver a empezar. Cuadernos de Pedagogía, 335, Miralles, R. (2005). Entrevista Edgar Morin. Repensar la reforma, reformar el pensamiento. Cuadernos de Pedagogía, 342, Monogràfic titulat Educar en el aula, a Cuadernos de Pedagogía 325, juny Monogràfic titulat Otro mundo es posible, a Cuadernos de Pedagogía 309, gener 2002 Morduchowicz, R. (coord.) (2002). Comunicación, medios y educación. Un debate para la educación en democracia. Barcelona: Octaedro. Moreno, J.M.; y Luengo, F. (2002). Experiencias. Cuadernos de Pedagogía, 317, Morin: E. (2001). Los siete saberes necesarios para la educación del futuro. Barcelona: Paidós. Murillo, F.J., y Muñoz-Repiso, M. (2002). La mejora de la escuela. Barcelona: Octaedro. Onrubia, J. (2003). Las aulas como comunidades de aprendizaje. Kikirikí, 68, Ortega, R. y Del Rey, R. (2004). Construir la convivencia. Barcelona: Edebé. Pomar, M. (2001). El diálogo y la construcción compartida del saber. Barcelona: Octaedro. Postman, N. (2000). El fin de la educación. Una nueva definición del valor en la escuela. Barcelona: Octaedro. Puig, J.Mª (1997). Com fomentar la participació a l escola: proposta d activitats. Barcelona: Graó. Puig, J.Mª (2000). La escuela como comunidad democrática. Encuentros sobre Educación, 1, Puig, J.Mª (2004). Pensar de nuevo la educación cívico-moral. Cuadernos de Pedagogía, 335, Puig, J.Mª i alt. (2006). Aprenentatge Servei. Educar per a la ciutadania. Barcelona: Octaedro. Santos Guerra, M.Á. (1995). Democracia escolar o el problema de la nieve frita. En AA.VV. V., Volver a pensar la educación. Vol. I Política, educación y sociedad. (pp ). Madrid: Morata. Santos Guerra, M.Á. (2003). Aprender a convivir en la escuela. Madrid: Akal. Santos Guerra, M.Á. (2003). Trampas en la educación: el discurso sobre la calidad. Ed. La Muralla. Santos Guerra, M. Á. (2007). Arte y parte. Desarrollar la democracia en la escuela. Sevilla: MAD S.L.

5 Sharan, Y., y Sharan, S. (2004). El desarrollo del aprendizaje cooperativo a través de la investigación en grupo. Sevilla: MCEP. Sotelo, I. (1995). Educación y democracia. En AA.VV. V., Volver a pensar la educación. Vol. I Política, educación y sociedad. (pp ). Madrid: Morata. Tormo, I. (2000). Pensar la democracia y la escuela. Kikirikí, 55-56, Trilla, J., i Puig, J.Mª (2003). El aula como espacio educativo. Cuadernos de Pedagogía, 325, Unesco (1996). Informe Delors. La educación guarda un tesoro. Madrid: Santillana. Zufiaurre, B. (2000). Democracia, desarrollo y progreso: dificultades para el cambio curricular. Kikirikí, 55-56,