Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període Grau d'enginyeria Química Escola Tècnica Superior d'enginyeria 1 Segon quadrimestre

Transcripción

1 FITXA IDENTIFICATIVA Dades de l'assignatura Codi Nom Bases de l'enginyeria química I Cicle Grau Crèdits ECTS 6.0 Curs acadèmic Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període Grau d'enginyeria Química Escola Tècnica Superior d'enginyeria 1 Segon quadrimestre Matèries Titulació Matèria Caràcter Grau d'enginyeria Química 14 - Bases de l'enginyeria Química Obligatòria Coordinació Nom DEJOZ GARCIA, ANA MARIA MARTINEZ ANDREU, ANTONI Departament ENGINYERIA QUÍMICA ENGINYERIA QUÍMICA RESUM L assignatura Bases de l'enginyeria Química I forma part de la matèria del mateix nom l'objectiu general del qual és que els estudiants adquirisquen i apliquen els principis bàsics de l'enginyeria química per a la seua posterior aplicació al disseny i anàlisi del funcionament dels reactors químics i dels distints tipus d'operacions bàsiques de la indústria de procés. És una assignatura obligatòria de caràcter quadrimestral que s'impartix en el primer curs de la titulació de Grau en Enginyeria Química durant el segon quadrimestre. En el pla d'estudis consta d'un total de 6 crèdits ECTS. Amb esta assignatura es pretén donar una visió general de l'enginyeria Química i proporcionar als estudiants els coneixements necessaris per a aplicar una de les ferramentes fonamentals per a l'anàlisi i disseny de qualsevol equip de procés: els balanços macroscòpics de propietat. D'esta manera, s'establixen els fonaments imprescindibles perquè l'estudiant comence a conéixer i entendre els objectius dels estudis i de la professió i puga abordar posteriorment amb èxit l'estudi de les assignatures de càlcul i disseny d'equips de la indústria de procés. Es tracta d'una assignatura eminentment pràctica en la que, després de la introducció dels conceptes, els estudiants realitzaran nombrosos exercicis pràctics, fonamentalment de resolució de balanços macroscòpics de matèria i energia, així com d'experimentació en el laboratori. 1

2 Els objectius generals de l'assignatura són: Donar a conéixer els estudiants el camp d'aplicació de l'enginyeria Química i en què es distingix un enginyer químic d'un químic, d'una banda, i d'un enginyer industrial, per una altra. Donar a conéixer els estudiants les característiques bàsiques de la indústria de procés, els modes d'operació en la indústria i les operacions unitàries dels processos químics. Aconseguir que l'estudiant adquirisca la terminologia bàsica de l'enginyeria química i que sàpia utilitzar -la. Així mateix, es pretén que conega la nomenclatura i manege correctament les unitats. Desenvolupar en l'estudiant la seua capacitat per a plantejar i resoldre problemes numèrics de balanços de propietat, així com per a interpretar els resultats obtinguts. Potenciar les habilitats de l'estudiant per al raonament i el treball sistemàtic. Introduir l'estudiant en l'experimentació en el camp de l'enginyeria química. Desenrotllar aptituds per al treball en el laboratori i per a la presa de dades, tractament de resultats i presentació d'informes. Els continguts de l'assignatura són: Balanços macroscòpics de matèria i energia. Operacions Bàsiques. Introducció a l'experimentació en enginyeria química. El professorat implicat en la docència d aquesta assignatura forma part del Grup Consolidat d Innovació Docent en Enginyeria Química de la Universitat de València que ha rebut finançament de la universitat mitjançant els programes Finestra Oberta i DocenTIC. CONEIXEMENTS PREVIS Relació amb altres assignatures de la mateixa titulació No heu especificat les restriccions de matrícula amb altres assignatures del pla d'estudis. Altres tipus de requisits Sistema Internacional d'unitats. Canvi d'unitats. Expressió de la concentració de mescles. Equació de reacció i càlculs estequiomètrics elementals. Termodinàmica: entalpia, calor de reacció i equilibri. Maneig de logaritmes i exponencials. Resolució de sistemes d'equacions lineals i no lineals. Resolució d'integrals immediates. Resolució d'equacions diferencials senzilles. Realització de gràfiques de dades experimentals. COMPETÈNCIES Grau d'enginyeria Química - G3 - Coneixement en matèries bàsiques i tecnològiques, que els capacite per a l'aprenentatge de nous mètodes i teories, i els dote de versatilitat per adaptar-se a noves situacions. - G4 - Capacitat de resoldre problemes amb iniciativa, presa de decisions, creativitat, raonament crític i de comunicar i transmetre coneixements, habilitats i destreses en el camp de l'enginyeria industrial. - G5 - Coneixements per a la realització de mesures, càlculs, valoracions, taxacions, peritatges, estudis, informes, plans de tasques i altres treballs anàlegs. 2

3 - TE1 - Coneixements sobre balanços de matèria i energia, biotecnologia, transferència de matèria, operacions de separació, enginyeria de la reacció química, disseny de reactors, i valorització i transformació de matèries primeres i recursos energètics. - TE3 - Capacitat per al disseny i gestió de procediments d'experimentació aplicada, especialment per a la determinació de propietats termodinàmiques i de transport, i modelatge de fenòmens i sistemes en l'àmbit de l'enginyeria química, sistemes amb flux de fluids, transmissió de calor, operacions de transferència de matèria, cinètica de les reaccions químiques i reactors. RESULTATS DE L'APRENENTATGE Resultats d'aprenentatge Conéixer les formes habituals de funcionament dels processos químics. Entendre el concepte de balanç de propietat i la seua aplicació en enginyeria química. Plantejar balanços de matèria i energia a qualsevol tipus de procés químic. Conéixer i distingir els diferents mecanismes de transport de propietat en enginyeria química. Conéixer les operacions unitàries més habituals, sabent diferenciar el tipus de transport de propietat que té lloc en elles. Interpretar i extraure la informació necessària per a resoldre els problemes plantejats. Seleccionar i aplicar els mètodes matemàtics més apropiats per a la resolució de problemas. Manejar distints equips i aparells d'aplicació industrial. Prendre mesures amb exactitud i precisió. Analitzar de forma crítica els resultats obtinguts tant al resoldre els problemes com al realitzar les pràctiques de laboratori. Redactar amb claredat, de forma comprensible i organitzada els informes del treball realitzat en el laboratori. Trobar, seleccionar i entendre la informació en fonts bibliogràfiques especialitzades. Adquirir capacitat per a treballar en grup. Destreses a adquirir El/l'estudiant ha de ser capaç de: Distingir les formes d'operació de la indústria de procés. Identificar i descriure les operacions unitàries de l'enginyeria química. Realitzar el diagrama de flux d'un procés. Extraure informació a partir de l'enunciat d'un problema i del diagrama de flux d'un procés. 3

4 Interpretar i plasmar en forma de variables les dades d'un problema. Interpretar correctament altres dades, definicions i relacions del procés i plasmar-los en forma d'equacions. Comptabilitzar les incògnites d'un procés. Plantejar problemes de balanços macroscòpics de matèria, sense reacció química, en estat estacionari. Plantejar problemes de balanços macroscòpics de matèria, sense reacció química, en estat no estacionari. Plantejar problemes de balanços macroscòpics de matèria, amb reacció química, en estat estacionari. Plantejar problemes de balanços macroscòpics d'energia, sense reacció química, en estat estacionari. Plantejar problemes de balanços macroscòpics d'energia, sense reacció química, en estat no estacionari. Plantejar problemes de balanços macroscòpics d'energia, amb reacció química, en estat estacionari. Comprovar que el problema és consistent. Resoldre el problema aplicant les ferramentes matemàtiques adequades. Interpretar i raonar els resultats d'un problema. Realitzar experiments de balanços de propietat. Interpretar resultats experimentals i elaborar informes. A més dels objectius específics assenyalats amb anterioritat, durant el curs es fomentarà el desenvolupament de diverses competències genèriques, entre les quals cal destacar: Capacitat d'anàlisi i de síntesi. Capacitat per a argumentar des de criteris racionals i lògics. Capacitat per a expressar-se de forma correcta i organitzada. Capacitat per a desenrotllar un problema de forma sistemàtica i organitzada. Capacitat per al treball personal i la distribució del temps. Capacitat per al treball en grup. 4

5 DESCRIPCIÓ DE CONTINGUTS 1. INTRODUCCIÓ A L'ENGINYERIA QUÍMICA L'activitat industrial. La indústria de procés químic i l'enginyeria Química. Procés continu i procés discontinu. Estat estacionari i estat no estacionari. Operació bàsica o unitària. Fenòmens de transport. L'enginyer químic en la indústria química. 2. LLEIS DE CONSERVACIÓ. BALANÇOS MACROSCÒPICS DE MATÈRIA Formulació dels balanços. Balanç total de massa. Balanç total de quantitat de substància. Balanç de massa aplicat a un component. Balanç de quantitat de substància aplicat a un component. Aplicació dels balanços de matèria: sistemes sense reacció química en estat estacionari, sistemes amb reacció química en estat estacionari, sistemes sense reacció química en estat no estacionari. 3. BALANÇOS MACROSCÒPICS D'ENERGIA Balanç total d'energia. Expressió dels distints termes: entalpia, energia potencial, energia cinètica. Balanç d'energia calorífica. Aplicació a sistemes sense reacció química en estat estacionari. Aplicació a sistemes amb reacció química en estat estacionari. Aplicació a sistemes sense reacció química en estat no estacionari. Balanç d'energia mecànica. 4. LABORATORI DE BASES DE L'ENGINYERIA QUÍMICA I Introducció al laboratori. Balanç de matèria en estat no estacionari. Balanç d'energia en estat no estacionari. Càlculs i presentació d'informes. VOLUM DE TREBALL ACTIVITAT Hores % Presencial Pràctiques en aula Classes de teoria Pràctiques en laboratori Elaboració de treballs en grup Elaboració de treballs individuals Preparació d'activitats d'avaluació Preparació de classes de teoria Preparació de classes pràctiques i de problemes Resolució de qüestionaris on-line TOTAL

6 METODOLOGIA DOCENT El desenvolupament de l'assignatura s'estructura en torn les classes de teoria i de problemes, les pràctiques de laboratori i la realització de treballs. En les classes de teoria s'utilitzarà el model de lliçó magistral. El professor exposarà mitjançant presentació i/o explicació els continguts de cada tema incidint en aquells aspectes clau per a la comprensió del mateix. Les classes pràctiques de problemes es desenvoluparan seguint dos models. En algunes de les classes serà el professor el que resolga una sèrie de problemes tipus perquè els estudiants aprenguen a identificar els elements essencials del plantejament i resolució del problema. En altres classes de problemes seran els estudiants, individualment o distribuïts en grups, els que hauran de resoldre problemes anàlegs baix la supervisió del professor. Una vegada conclòs el treball, els problemes seran arreplegats, analitzats i corregits pel professor o pels propis estudiants. Per a les sessions de pràctiques de laboratori es programaran activitats d'introducció de la pràctica a realitzar, activitats de desenvolpament de l'experimentació i activitats d'anàlisi i tractament de resultats. Els estudiants disposaran de guions de pràctiques i l'experimentació serà duta a terme íntegrament per ells davall la supervisió del professor. El treball proposat a l'estudiant es dividirà en tres tipus: Problemes complets, de complexitat semblant als dels exàmens, Qüestionaris dirigits a preparar els conceptes més importants de cada tema i Tests Autocorrectius, a realitzar en Aula Virtual. Part d'estes activitats es realitzarà en classe i la resta tindran un calendari de realització i entrega pels estudiants. Després de la seua correcció, els estudiants rebran informació dels seus resultats i un resum dels aspectes més consolidats i de les fallades més freqüents. Al llarg del curs l'estudiant rebrà el material corregit que constituïx el seu portafoli perquè puga treballar els conceptes que hagen quedat més confusos i generat més errors. AVALUACIÓ L'avaluació de l'aprenentatge dels estudiants en primera convocatòria es durà a terme seguint un dels següents models: A) Mitjançant la valoració, si escau, de les activitats realitzades pels estudiants, les pràctiques experimentals i la nota dels exàmens que es realitzen. B) A partir de la nota d'un examen que es realitzarà en la data oficial i de la qualificació obtinguda en les pràctiques experimentals. Al llarg del curs es proposarà la realització d'una sèrie d'activitats de les quals solament algunes seran puntuables. Per a optar a la modalitat d'avaluació A, l'estudiant ha d'haver realitzat almenys un 60% de les activitats no puntuables de cada tema, el 100% de les activitats puntuables, i haver obtingut una nota mitjana en les activitats del Bloc I i del Bloc II igual o superior a 4,5 sobre 10. S'establirà un calendari per a la realització i lliurament d'activitats d'obligat compliment. 6

7 Modalitat A Els exàmens de la Modalitat A aniran dirigits a comprovar que s'han assimilat els conceptes fonamentals i s'ha treballat el plantejament i resolució de problemes. Constaran d'una primera part teòrica-pràctica, en la qual l'estudiant haurà de demostrar el seu coneixement dels conceptes i relacions vistos en classe i la seua capacitat per a aplicar aquests coneixements a problemes en els quals el més important siga el plantejament, valorant-se especialment la seua aptitud per a extraure la informació de l'enunciat i plantejar les equacions per a la resolució del problema. En una segona part es proposarà un problema amb la finalitat de que l'estudiant demostre la seua capacitat de plantejament i resolució de problemes de balanços en processos químics de certa complexitat. Superats els requisits per a optar a esta modalitat, l'avaluació es durà a terme considerant tres blocs: Bloc I: temes 1 i 2; Bloc II: tema 3; Bloc III: pràctiques experimentals. El Bloc I s'avaluarà sobre la base dels lliuraments, exercicis i qüestionaris puntuables realitzats i a un examen (nota mínima 4) que es realitzarà en finalitzar la matèria d'aquest bloc. Superada la nota mínima de l'examen, la nota del Bloc I s'obtindrà com la major de: la ponderació entre la nota de l examen (70%) i la nota mitjana de les activitats puntuables (30 %) la nota de l examen (100%) La nota mínima per a superar el Bloc I serà de 5 sobre 10. La superació del Bloc I eximirà de l'avaluació d'aquest Bloc en l'examen de la primera convocatòria. La no superació del Bloc I comportarà l'avaluació mitjançant la Modalitat B. El Bloc II s'avaluarà a partir de les activitats puntuables realitzades i de la part corresponent de l'examen a realitzar en la data de la primera convocatòria (nota mínima 4). Superada la nota mínima de l'examen, la nota del Bloc II s'obtindrà com la major de: la ponderació entre la nota de l examen (70%) i la nota mitjana de les activitats puntuables (30 %) la nota de l examen (100%) La nota mínima per a superar el Bloc II serà de 5 sobre 10. El Bloc III s'avaluarà a partir de les qualificacions de les proves preliminars, dels informes de pràctiques i de la nota de la prova final de pràctiques. Per a superar el Bloc III és imprescindible haver assistit a totes les sessions de pràctiques i haver obtingut un mínim de 4 punts en cada un dels informes de pràctiques i de 5 punts en la prova final de pràctiques. La nota de pràctiques s'obtindrà per ponderació entre la nota de les proves preliminars (5%), la nota mitjana dels informes de pràctiques (80%), i la nota de la prova final de pràctiques (15%). La nota mínima per a superar el Bloc III serà de 5 sobre 10. La qualificació de l'assignatura mitjançant la Modalitat A serà la mitjana ponderada de les qualificacions dels tres blocs, sempre que s'haja superat la nota mínima de cada bloc, segons: Nota final Modalitat A = 0.5 Nota Bloc I Nota Bloc II Nota Bloc III Els estudiants que no superen l'assignatura en primera convocatòria per no haver obtingut en el Bloc II una qualificació igual o superior a 5, seran avaluats en segona convocatòria d'acord amb la Modalitat B. 7

8 Si l'assignatura no se superara en primera convocatòria per no haver obtingut en el Bloc III (pràctiques experimentals) una qualificació igual o superior a 5, l'estudiant haurà de presentar en segona convocatòria els informes de pràctiques i/o realitzar el corresponent examen de pràctiques en la data que s'establisca. La nota final dels estudiants de la Modalitat A que hagen suspès l'assignatura per no haver superat el Bloc II o el Bloc III, serà la menor de l'obtinguda en cadascun d'ells. Modalitat B En la Modalitat B es realitzarà un examen final de tota l'assignatura que constarà de qüestions teòriques, qüestions pràctiques i un o diversos problemes de complexitat similar a la dels exàmens de la Modalitat A. Cadascuna d'aquestes parts podrà tenir un percentatge diferent en la nota de l'examen. La nota del examen per a superar l'assignatura haurà de ser igual o superior a 5 sobre 10. En aquesta modalitat el treball puntuable realitzat per l'estudiant al llarg del curs contribuirà necessàriament a la seua qualificació final. L'avaluació de les pràctiques experimentals en aquesta modalitat, i la contribució de la seua nota a la qualificació final serà la descrita per al Bloc III de la Modalitat A. La nota mínima del Bloc III per a superar l assignatura per la Modalitat B serà també de 5 sobre 10. La qualificació de l'assignatura mitjançant la Modalitat B serà: Nota final Modalitat B = 0.7 Nota Examen Nota activitats Nota Bloc III Per a superar l assignatura, la nota final obtinguda haurà de ser igual o superior a 5 sobre 10. La nota final dels estudiants de la Modalitat B que hagen suspès l'assignatura per no haver superat l Examen o el Bloc III, serà la menor de l'obtinguda en cadascun d'ells. En segona convocatòria, la modalitat d'avaluació serà la B. REFERÈNCIES Bàsiques - "Principios Elementales de los Procesos Químicos" R. M. Felder, R. W. Rousseau (Ed. Addison- Wesley) - "Material and Energy Balances" G.V. Reklaitis (Ed. Wiley) - "Introducció a lenginyeria Química" A. Aucejo y otros (Enciclopèdia Catalana) - "Handbook on Material and Energy Balance. Calculations in Materials Processing" (3rd Edition) A.E. Morris, H.A. Fine, G. Geiger (Ed. Wiley-TMS) Recurso electrónico 8

9 Complementàries - "Principles of Chemical and Engineering Processes" N. Ghasem, R. Henda (Ed. CRC Press) - "Ingeniería Química". Vol. 1. E. Costa Novella y Otros (Ed. Alhambra) - "Cálculo de Balances de Materia y Energía" E. J. Henley, E.M. Rosen (Ed. Reverté) - "Principios Básicos y Cálculos en Ingeniería Química" D. M. Himmelblau (Ed. Prentice Hall) - "Problemas de Balances de Materia" A. Valiente, R. Primo Stivalet (Ed. Alhambra) - "Problemas de Balances de Energía" A. Valiente, R. Primo Stivalet (Ed. Alhambra) - "Balances de Materia. Problemas resueltos. I. Procesos sin reacción química". II. Procesos con reacción química" J.J. Peiró, J. García (Universidad Politécnica de Valencia) - "Curso de Ingeniería Química" J. Costa López y otros (Ed. Reverté) 9