Tratamiento Conservador en ERCA y Coordinación entre distintos niveles MARICEL JULVE EAP EL CASTELL- CASTELLDEFELS SAP DELTA DEL LLOBREGAT
|
|
- José Ángel Olivera del Río
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 Tratamiento Conservador en ERCA y Coordinación entre distintos niveles MARICEL JULVE EAP EL CASTELL- CASTELLDEFELS SAP DELTA DEL LLOBREGAT
2
3 ! 45% de los hospitales ofrecen tratamiento conservador en la consulta ERCA! 9% de los pacientes con ERCA eligen tratamiento conservador, la mayoría por deterioro funcional y/o comorbilidad elevada.! En el 35% de las retiradas no se realiza un Plan de Cuidados Paliativos Avanzado! Un 75% de los pacientes que fallecen tras retirada TRS lo hacen en el Hospital.! El 18% de los pacientes en HD podrían tener un pronóstico de supervivencia inferior a 1 año blog.senefro.org/.../manejo-conservador-y-cuidados-paliativos-en-la-erc-estadio-5
4 ! Uno de cada cuatro pacientes con ERCA tendrá necesidades de Cuidados Paliativos Renales.(CPR)! La prevalencia de síntomas en ERC 4 y 5 es similar o superior a la observada en pacientes con cáncer.! Si el paciente no tiene un adecuado control de síntomas, o la familia claudica, el siguiente paso en la cadena de atención, es la visita al servicio de urgencias o el ingreso hospitalario.! El dolor también es un problema comúnmente subdiagnosticado e infratratado en pacientes con ERCA blog.senefro.org/.../manejo-conservador-y-cuidados-paliativos-en-la-erc-estadio-5
5 SUPERVIVENCIA (75-81 a) n: 526 p > 75 años 2 º AÑO 57,90% 73,40% TC 1 AÑO 73,40% 79,50% HD [VALO R]: [PORCE NTAJE] [VALO R]: [PORCE NTAJE] HD TC Servicio de Nefrologia HU Reina Sofia (Córdoba) 2 º AÑO 1 AÑO 0,00% 50,00% 100,00% SUPERVIVENCIA ( 82 a) 53,2 % 58,6% 69,78 % 71,30% 0,00% 20,00% 40,00% 60,00% 80,00% 100,00% TC HD
6 El estudio afirma que las terapias paliativas, cuyas herramientas son la identificación precoz y la valoración profunda y el manejo eficaz del dolor y otros problemas, tanto físicos como psicosociales o espirituales, son "una alternativa viable para aquellos pacientes más ancianos".
7 Los cuidados paliativos son el enfoque que mejora la calidad de vida de pacientes y familiares que se enfrentan a los problemas relacionados con enfermedades amenazantes para la vida, a través de la prevención y alivio del sufrimiento, por medio de la identificación temprana y la impecable evaluación y tratamiento del dolor y otros problemas físicos, psicosociales y espirituales. OMS
8 El paciente con ERCA es susceptible de recibir tratamiento de soporte y cuidados paliativos renales (CPR) desde el diagnóstico de la enfermedad, durante las distintas etapas de TSR, en su cese y también si se decide tratamiento conservador.
9 COORDINACIÓN IDEAL Atención Primaria Nefrología Cuidados Paliativos Renales
10 Si quieres ir rápido, ves solo, pero si quieres llegar lejos, ves acompañado
11
12 ATENCIÓN PRIMARIA GESTOR/A DE CASOS EQUIPO DE ATENCIÓN PRIMARIA (EAP) DOCUMENTO PREALT SEVIAC PADES NEFROLOGÍA
13 DOCUMENTO PREALT Nace de la necesidad de los profesionales de salud de establecer una continuidad asistencial después del alta hospitalaria de grupos y poblaciones que requieren una atención especial por parte del EAP /EAR.
14 DOCUMENTO PREALT Imprescindible para : " Detectar y valorar las necesidades de estos pacientes en el domicilio de manera conjunta y precoz. " Evitar pérdidas de casos y retrasos en la atención al paciente y familia. " Notificar a los EAP, la previsión del alta con 24-48h de antelación. " Contactar desde los diferentes EAP con el paciente/ cuidador 24-48h post alta hospitalaria.
15 DOCUMENTO PREALT La enfermeria hospitalaria (ERCA/HD/DP) elabora un informe de continuidad de cuidados : Datos generales Seguimiento Hospitalario Escala de Barthel Evaluación entorno social Nivel de competencia paciente/cuidador Problemas pendientes Planes de cuidados
16
17 PLANIFICACIÓN DE DECISIONES ANTICIPADAS (PDA) Exploración sensible y progresiva del grado de conocimiento que tiene el paciente de su enfermedad, identificando los valores, preferencias y los objetivos PLAN DE INTERVENCIÓN INDIVIDUALIZADA Y COMPARTIDA (PIIC) Documento dinámico que se sustenta en la HC3 y que recoge los datos de salud y sociales más importantes de una persona identificada como a paciente crónico complejo (PCC) o persona con enfermedad crónica avanzada (MACA) y las dispone en un entorno compartido
18 PLANIFICACIÓN DE DECISIONES ANTICIPADAS (PDA) Exploración sensible y progresiva del grado de conocimiento que tiene el paciente de su enfermedad, identificando los valores, preferencias y los objetivos Preguntas abiertas y dirigidas Qué sabe de su enfermedad? Cómo ve la enfermedad y su evolución? Qué cosas le preocupan? Qué querría que mejorara o que espera de nosotros? Avanzando en el proceso y pactando para el PIIC Adecuación del esfuerzo terapéutico Cómo y donde querría ser atendido. Delegación en la toma de decisiones Formalización DVA
19 PLAN DE INTERVENCIÓN INDIVIDUALIZADA Y COMPARTIDA (PIIC) Documento dinámico que se sustenta en la HC3 y que recoge los datos de salud y sociales más importantes de una persona identificada como paciente crónico complejo (PCC) o persona con enfermedad crónica avanzada (MACA) y las dispone en un entorno compartido El PIIC permite dar respuesta en texto libre a cuatro preguntas relacionadas con aspectos concretos del proceso de Planificación de decisiones anticipadas (PDA) El paciente ha expresado preferencias sobre el lugar donde quiere ser atendido? Se han pactado explícitamente con el paciente propuestas de adecuación del plan terapéutico? Se han pactado explícitamente con el paciente alguna consideración en relación al uso de técnicas o instrumentaciones? Es necesario tener en cuenta alguna consideración en caso de claudicación del entorno cuidador o, si fuera el caso, de situación de últimos días?
20 ATENCIÓN PRIMARIA GESTOR/A DE CASOS EQUIPO DE ATENCIÓN PRIMARIA (EAP) DOCUMENTO PREALT SEVIAC PADES NEFROLOGÍA
21 Gestión de los cuidados Activación de recursos sanitarios y sociales. Vigilar el cumplimiento de los planes de atención acordados con el conjunto de profesionales, personas y sus familias. GESTOR/A DE CASOS SEVIAC PADES Atención urgente a domicilio, especializado en la atención a la cronicidad G a r a n t i z a l a continuidad asistencial de 20h a 8h, fines de semana y festivos presencial y/o ÁMBITO telefónica. DOMICILIARIO QUE PRESTA SOPORTE A: Personas con enfermedades c r ó n i c a s y / o s í n d r o m e s geriátricos que se hayan descompensado. Personas con enfermedades paliativas. Personas en estado de fragilidad asociada al envejecimiento y dependencia. Personas con enfermedades neurológicas. Personas con enfermedades en
22 PROFESIONALES CUIDADOS Médico primaria/ nefrólogo Enfermería primaria y nefrológica Dietista Tratamiento de los síntomas, medicación, diagnóstico, control clínico, asesoramiento. Educación, orientación, apoyo, actividades diarias de la vida, planificación anticipada de la atención, atención especializada. Consejo de la dieta, pautas de alimentación. Trabajador/a social Especialista en Cuidados Paliativos Asesoramiento, apoyo al cuidador, planificación anticipada de la atención, apoyo de los recursos, apoyo financiero. Control de los síntomas, servicios comunitarios, atención al final de la vida. Cuidador/a Apoyo, ayuda con las actividades diarias, observación, tutela.
23
24 Añadir vida a los años, no años a la vida
25
26 Les principals funcions d aquests equips PADES són: Identificar, valorar i abordar les necessitats de les persones de manera integral amb visió multidimensional. Oferir una atenció individual i personalitzada als pacients a nivell mèdic, d infermeria, social i emocional. Treballar de manera coordinada amb serveis socials, CAP, centres sociosanitaris i hospitals d aguts, per identificar les necessitats de les persones. Fer un seguiment exhaustiu de l estat del malalt amb l'elaboració d'un Pla Terapèutic individualitzat i establir un calendari de visites programades, en funció dels objectius establerts per a cada persona a atendre. Orientar i assessorar al malalt i familiars, respectant els seus valors i preferències, actuant amb ètica professional. Ensenyar als familiars i persones que atenen el malalt tècniques que facilitin la cura de la persona proporcionant seguretat, mitjançant unes guies i pautes d'actuació que s'ensenyen als familiars. Resoldre als familiars i persones que atenen el malalt dubtes i angoixes que els sorgeixen en relació a la malaltia. Donar suport emocional al malalt i al seu entorn. Facilitar i conduir l elaboració del dol al llarg de la intervenció, quan aquesta ho requereix.
CUIDADOS PALIATIVOS BASICOS EN UN EAP
CUIDADOS PALIATIVOS BASICOS EN UN EAP Dr. Vicente Santamaría Meseguer JZBS CS San Agustín Julián Rosselló Llerena Enfermero CS San Agustín Diplomado en Cuidados Paliativos CUIDADOS PALIATIVOS: Definición
Más detallesEl paciente paliativo en Urgencias. Manejo integral
El paciente paliativo en Urgencias. Manejo integral Dra. Eugenia López Romboli Médico Adjunto Servicio de Cuidados Paliativos Hospital Duran i Reynals. L Hospitalet de Llobregat, Barcelona La atención
Más detallesN. Cànovas Essard 1 E. Fructuoso González 1, P. Castro Duran 2, A. Ara Pérez 3, S. Rodoreda Noguerola 3, D. Olmos Pagès 4
Crónico N. Cànovas Essard 1 E. Fructuoso González 1, P. Castro Duran 2, A. Ara Pérez 3, S. Rodoreda Noguerola 3, D. Olmos Pagès 4 1 Enfermera Comunitaria. EAP El Fondo. Servei d Atenció Primaria Barcelones
Más detallesLa cronicidad: un reto para la gestión de los cuidados enfermeros. Diferentes opciones La gestión de casos
La cronicidad: un reto para la gestión de los cuidados enfermeros. Diferentes opciones La gestión de casos Pilar Piñeiro Mendez Adjunta direccíón de EAP Penedès Rural Responsable de la Unidad de cronicidad
Más detallesPERFIL DE PCC/MACA EN UN CENTRO DE SALUD REBECA RAMIREZ MOLINERO EIR FYC ABS EIXAMPLE
PERFIL DE PCC/MACA EN UN CENTRO DE SALUD REBECA RAMIREZ MOLINERO EIR FYC ABS EIXAMPLE 2014-2016 INTRODUCCIÓN El Pla de Salut 2011-2015 Programa de Prevención y Atención a la Cronicidad (PPAC). INTRODUCCIÓN
Más detallesprograma de atención a enfermos crónicos dependientes
programa de atención a enfermos crónicos dependientes Anexo X CIRCUITOS ASISTENCIALES Y FLUJOS DE DERIVACIÓN PROGRAMA DE ATENCIÓN A ENFERMOS CRÓNICOS DEPENDIENTES ÍNDICE Solicitud de intervención de Equipos
Más detallesPrograma PreAlt: Instrumento cualitativo de garantía en la continuidad asistencial
IV Jornadas Nacionales de SCELE Gestión de los cuidados de las enfermedades crónicas Alicante, 14 y 15 de Mayo de 2008 Programa PreAlt: Instrumento cualitativo de garantía en la continuidad asistencial
Más detallesTamara Malek Marín Nefróloga del Departamento de Sagunto
ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA TERMINAL Tamara Malek Marín Nefróloga del Departamento de Sagunto VIII Jornada Autonómica de Bioética de la Comunidad Valenciana, 2017 Es cada vez mayor el número de pacientes
Más detallesSanta Marina Ospitalea Hospital Santa Marina
SANTA MARINA Desde la Plaza Circular- Bilbao- Santa Marina: de 07:30 a 21:30 (cada hora) Desde la puerta del hospital-: Santa Marina-Bilbao: de 08:10 a 21:10 (cada hora) cartera de servicios Santa Marina
Más detallesEXPERIENCIAS PRÁCTICAS DE LA NUEVA ORIENTACIÓN DE LA ASISTENCIA A LOS CRÓNICOS. Enric Garcia Restoy Servicio de Medicina Interna Hospital de Terrassa
EXPERIENCIAS PRÁCTICAS DE LA NUEVA ORIENTACIÓN DE LA ASISTENCIA A LOS CRÓNICOS Enric Garcia Restoy Servicio de Medicina Interna Hospital de Terrassa El Vallès Occidental POBLACIÓN de REFERENCIA 170.800
Más detallesACOMPAÑANDO A LA PERSONA AL FINAL DE SU VIDA. Residència Municipal per a Gent Gran. Parc del Guinardó. Vicenç Bou Médico 24 de Noviembre de2016
ACOMPAÑANDO A LA PERSONA AL FINAL DE SU VIDA Residència Municipal per a Gent Gran. Parc del Guinardó Vicenç Bou Médico 24 de Noviembre de2016 Residencia Parc del Guinardó Titularidad: Ayuntamiento de Barcelona
Más detallesReingresos en pacientes crónicos complejos: factores determinantes y como controlarlos. Soledad Fernández 20 abril 2016
Reingresos en pacientes crónicos complejos: factores determinantes y como controlarlos Soledad Fernández 20 abril 2016 Introducción El envejecimiento de la población ha hecho crecer la demanda de servicios
Más detallesprograma de atención a enfermos crónicos dependientes
programa de atención a enfermos crónicos dependientes Anexo V ENFERMERÍA DE ATENCIÓN PRIMARIA PROGRAMA DE ATENCIÓN A ENFERMOS CRÓNICOS DEPENDIENTES ÍNDICE Objetivos generales...243 Consideraciones previas...243
Más detallesTÍTULO: IMPLEMENTACIÓN DE UN NUEVO ROL ENFERMERO EN EL HOSPITAL UNIVERSITARIO DEL HENARES
TÍTULO: IMPLEMENTACIÓN DE UN NUEVO ROL ENFERMERO EN EL HOSPITAL UNIVERSITARIO DEL HENARES Autores: Mª Dolores Sánchez Roca. Diplomada en Enfermería. Máster en Gestión de Servicios de Enfermería. PDD en
Más detallesINFORME DE DERIVACIÓN A EQUIPO SOPORTE DOMICILIARIO EN CUIDADOS PALIATIVOS (ESDCP): Domicilio: Localidad: CP
INFORME DE DERIVACIÓN A EQUIPO SOPORTE DOMICILIARIO EN CUIDADOS PALIATIVOS (ESDCP): FAX: 921419448.Correo Electrónico: lmaroto@saludcastillayleon.es; Tfnos: 921419515 /629487127 Fecha Derivación: DATOS
Más detallesMesa: PLANES INDIVIDUALES: CUIDADOS CONCRETOS Y COMPARTIDOS. Los aspectos sociales
Mesa: PLANES INDIVIDUALES: CUIDADOS CONCRETOS Y COMPARTIDOS Los aspectos sociales T Victòria Mir Labalsa Coordinadora Trabajo Social Sanitario Instituto Catalán de la Salud Algunos datos sobre población
Más detallesvisita en domicilio para cuidados paliativos
visita en domicilio para cuidados paliativos COMPETENCIAS EN CUIDADOS PALIATIVOS: NIVEL BÁSICO Atención Primaria Cartagena HGB Defensa en Cartagena H Universitario SªMª del Rosell en Cartagena 31 de marzo
Más detallesPROYECTO DE TRABAJO DE INVESTIGACIÓN
PROYECTO DE TRABAJO DE INVESTIGACIÓN TÍTULO Evaluación e impacto sociosanitario y económico de unprograma de atención domiciliaria integral y continuada a pacientes con necesidades asistenciales especiales
Más detallesPlan de Atención al Paciente Crónico
Plan de Atención al Paciente Crónico 20-11-2.014 Situación de partida 1. Existe un número elevado de pacientes con enfermedades crónicas con un alto impacto en el consumo de recursos asistenciales. 2.
Más detallesTratamiento conservador del paciente con ERCA: cuidados de soporte y paliativos Grupo de trabajo de CP en la ERCA 11 junio 2014
Tratamiento conservador del paciente con ERCA: cuidados de soporte y paliativos Grupo de trabajo de CP en la ERCA 11 junio 2014 G.P. Losada González Servicio de Nefrología Hospital Son Espases Introducción
Más detallesI Jornada: Buenas Prácticas en la Atención Integrada en Euskadi: Potenciando la cultura de colaboración entre profesionales
I Jornada: Buenas Prácticas en la Atención Integrada en Euskadi: Potenciando la cultura de colaboración entre profesionales H.U.Cruces-26 de noviembre 2014 Optimizando la atención a los pacientes con demencia
Más detallesCOORDINACIÓN MULTIDISCIPLINAR Y CONTINUIDAD ASISTENCIAL: FRACTURA DE CADERA. Mª Ángeles Martín
COORDINACIÓN MULTIDISCIPLINAR Y CONTINUIDAD ASISTENCIAL: FRACTURA DE CADERA Mª Ángeles Martín PROGRAMA DE ATENCIÓN A PACIENTES CRÓNICOS DEPENDIENTES En el año 2006 se puso en marcha el Programa de atención
Más detallesABORDAJE DE LOS CUIDADOS PALIATIVOS, DESDE LA HOSPITALIZACIÓN AL DOMICILIO. Agustina Silvano Arranz. EGC UGC Oliveros. Distrito Sanitario Almería
ABORDAJE DE LOS CUIDADOS PALIATIVOS, DESDE LA HOSPITALIZACIÓN AL DOMICILIO CUIDADOS PALIATIVOS Asistencia total, activa y continuada de los pacientes y sus familias por el equipo interdisciplinario cuando
Más detallesCuidado paliativo humanizado Facultad de Enfermería. Semipresencial
Semipresencial PRESENTACIÓN Se propone el término de Cuidados Paliativos a un conjunto sistemático de medidas que tiene por objetivo el mejorar la atención de enfermos avanzados y terminales en un contexto
Más detallesContigo. Programa de Cuidados Paliativos. Guía de referencia rápida
Guía de referencia rápida 1. A quíén va dirigido? A usuarios de medicina prepagada (Colsanitas / Medisanitas) mayores de 18 años que tengan cualquiera de las siguientes patologías en una fase avanzada,
Más detallesADAPTACIÓN DE LOS SERVICIOS A LAS NECESIDADES DE LAS PERSONAS MAYORES
ADAPTACIÓN DE LOS SERVICIOS A LAS NECESIDADES DE LAS PERSONAS MAYORES CUIDADOS PERMANENTES DE LAS PERSONAS MAYORES Dra. Lourdes Tellechea Universidad de la República Uruguay Noviembre 2005 CONTENIDO Envejecimiento
Más detallesASISTENCIA DOMICILIARIA EN PACIENTES CRÓNICOS: UN RETO PARA ENFERMERÍA.
HOSPITAL COMARCAL DE VINARÒS ASISTENCIA DOMICILIARIA EN PACIENTES CRÓNICOS: UN RETO PARA ENFERMERÍA. ISABEL FERNÁNDEZ MACÍAS/ ENFERMERA COORDINADORA UHD CONTAR Y APRENDER QUIÉNES SOMOS? DÓNDE ESTAMOS?
Más detallesPRESENTACIÓN Y DISCUSIÓN DE LOS ELEMENTOS CLAVE PARA EL DESARROLLO INICIAL DE UN PROGRAMA DE IC MULTIDISCIPLINAR
PROGRAMA ITERA PRESENTACIÓN Y DISCUSIÓN DE LOS ELEMENTOS CLAVE PARA EL DESARROLLO INICIAL DE UN PROGRAMA DE IC MULTIDISCIPLINAR. Justificación en el ámbito local y reconocimiento de los recursos disponibles
Más detallesEl estado de ánimo de los pacientes terminales mejora casi en el 20 % tras la atención psicosocial de profesionales
Nota de prensa El Informe de impacto del Programa para la Atención Integral a Personas con Enfermedades Avanzadas de la Obra Social la Caixa se desarrolla en 57 centros sanitarios de toda España y 50 unidades
Más detallesOPTIC Optimización de procesos en Insuficiencia Cardíaca,
OPTIC Optimización de procesos en Insuficiencia Cardíaca, Papel de la Enfermería Con la colaboración de Programa de Insuficiencia cardiaca Plan consensuado de protocolos, vías y planes de cuidados Diagnóstico
Más detallesCUIDADO ENFERMERO EN LA ATENCION DOMICILIARIA Mª JESUS COMPANY LLADRO ENFERMERA
CUIDADO ENFERMERO EN LA ATENCION DOMICILIARIA Mª JESUS COMPANY LLADRO ENFERMERA La observación indica como está el paciente; la reflexión indica que hay que hacer; la destreza practica indica como hay
Más detallesOrganización asistencial de los pacientes con necesidades de atención paliativa R3 MFYC
Organización asistencial de los pacientes con necesidades de atención paliativa LAURA JUAN GOMIS R3 MFYC TUTORA: MªDOLORES AICART BORT ÍNDICE 1. Definición cuidados paliativos. 2. Prevalencia pacientes
Más detallesXX JORNADES D ACTUALITZACIÓ
XX JORNADES D ACTUALITZACIÓ PROCESSOS QUIRÚRGICS DE PRÒTESI PRIMÀRIA DE GENOLL I MALUC Dres. Núria Jou J.Sánchez Raya, E.Pagès, A.Cuxart Servei RHB Osteoarticular HVH Barcelona 14 maig 2010 CREACIÓ PROCESSOS
Más detallesComisión Docencia EFYC. Área Salud Badajoz. Enero 2014 R2 EFYC
ENFERMERA GESTORA DE CASOS María Gil Marchena R2 EFYC INTRODUCCIÓN OBJETIVOS DESARROLLO CONCLUSIÓN BIBLIOGRAFÍA Enfermera de Atención Primaria? Enfermera visitadora? Enfermera Familiar y Enfermera de Comunitaria?
Más detallesUNIDAD 4. LA PLURIPATOLOGÍA TEMA 1. CONCEPTO DE PACIENTE PLURIPATOLÓGICO TEST DE EVALUACIÓN
UNIDAD 4. LA PLURIPATOLOGÍA TEMA 1. CONCEPTO DE PACIENTE PLURIPATOLÓGICO TEST DE EVALUACIÓN Test evaluación 1. Las enfermedades crónicas comparten muchas características, excepto: a. Su aparición es gradual
Más detallesLOS CUIDADOS DE ENFERMERÍA PACIENTE CRÓNICO COMPLEJO. Ana Monclús Muro Directora Enfermería Atención Primaria Sector Barbastro Huesca
LOS CUIDADOS DE ENFERMERÍA PACIENTE CRÓNICO COMPLEJO Ana Monclús Muro Directora Enfermería Atención Primaria Sector Barbastro Huesca Introducción ARAGÓN Grafico 1. Sectores Sanitarios de Aragón. Población
Más detallesGestió clínica dels pacients amb complexitat: PCC i MACA
Gestió clínica dels pacients amb complexitat: PCC i MACA 1964: l any que va canviar el món 2 Persistirà la tendència a l envelliment Font: INE, proyecciones 2012 3 La cronicitat s associa a l edat 4 La
Más detallesProyecto MapEA: Mapa de recursos para enfermos de demencia/alzheimer en Cataluña.
Proyecto MapEA: Mapa de recursos para enfermos de demencia/alzheimer en Cataluña. Herramientas de planificación y organización La Comunidad Autónoma de Cataluña cuenta con diferentes herramientas de planificación
Más detallesUnidad 4: La Pluripatología Tema 1: Concepto del Paciente Pluripatológico Nombre de la presentación
Unidad 4: La Pluripatología Tema 1: Concepto del Paciente Pluripatológico Nombre de la presentación Mª José García Lozano: Distrito Sanitario Aljarafe-Sevilla Norte En la actualidad nos encontramos ante
Más detallesJORNADAS DE INTEGRACIÓN COMPARTIENDO EXPERIENCIAS EN LA MEJORA DE LA CONTINUIDAD ASISTENCIAL INTEGRACIÓN DE PROCESOS Y PROFESIONALES OCTUBRE 2013
JORNADAS DE INTEGRACIÓN COMPARTIENDO EXPERIENCIAS EN LA MEJORA DE LA CONTINUIDAD ASISTENCIAL INTEGRACIÓN DE PROCESOS Y PROFESIONALES OCTUBRE 2013 Servicio de Cardiología. Hospital Universitario Basurto.
Más detallesHLP Concepto, Método, Contexto. Ciclo Conoce tu Hospital 12 de enero de 2018
HLP Concepto, Método, Contexto Ciclo Conoce tu Hospital 12 de enero de 2018 Dirección del HLP CICLO CONOCE TU HOSPITAL Salón de actos del HLP, 2 de octubre de 2009 HOSPITAL LA PEDRERA Ideario HLP Ciclo
Más detallesEl abordajedel dolor en el SNS. Valladolid, 6 de marzo de 2015 VII Congreso Nacional de Atención Sanitaria al Paciente Crónico
El abordajedel dolor en el SNS Valladolid, 6 de marzo de 2015 VII Congreso Nacional de Atención Sanitaria al Paciente Crónico DOLOR Problema de salud prioritario por su Frecuencia Repercusión en la calidad
Más detallesCUIDADOS PALIATIVOS, MÉXICO Primer Curso Estatal de Cuidados Paliativos
CUIDADOS PALIATIVOS, MÉXICO Primer Curso Estatal de Cuidados Paliativos TAMAULIPAS 2017 Subsecretaría Proyecto de de extensión Integración a la comunidad y Desarrollo para obtener del resultados Sector
Más detallesDERECHOS DE LOS PACIENTES DE CÁNCER: DIRECTRICES EUROPEAS.
DERECHOS DE LOS PACIENTES DE CÁNCER: DIRECTRICES EUROPEAS. Consideraciones Preliminares Un diagnóstico de cáncer afecta profundamente la vida del paciente y su familia. Tiene un impacto enorme sobre la
Más detallesMÓDULO 1 :IMPLANTACIÓN DE UN MODELO SOCIOSANITARIO La visión del sector sanitario. Manel Jovells Cases Director General Fundación Althaia de Manresa
MÓDULO 1 :IMPLANTACIÓN DE UN MODELO SOCIOSANITARIO La visión del sector sanitario Manel Jovells Cases Director General Fundación Althaia de Manresa -2- ALTHAIA: Una fundación benéfica privada con una participación
Más detallesAnnex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries
Annex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries compartit annex és definir el procediment per establir un acord individualitzat de seguiment de referència -
Más detallesEl abordaje de la cronicidad, reto y oportunidad
AH ASS AP El abordaje de la cronicidad, reto y oportunidad Angélica Miguélez Chamorro SubdireccióAtencióa la CronicitatCoordinacióSociosanitària, SalutMental i Malaties poc frecuents Envejecimiento y tecnología
Más detallesPROGRAMA INTEGRADO DE CUIDADOS PALIATIVOS LOURDES MORENO GAVIÑO MEDICINA INTERNA. UCAMI HOSPITAL VIRGEN DEL ROCÍO. SEVILLA
PROGRAMA INTEGRADO DE CUIDADOS PALIATIVOS LOURDES MORENO GAVIÑO MEDICINA INTERNA. UCAMI HOSPITAL VIRGEN DEL ROCÍO. SEVILLA https://www.youtube.com/watch?v=exbv0nf heq0 Qué NO ES INNOVACIÓN La Atención
Más detallesCuidados paliativos. Estrategia de capacitación. Dra. Laura Magaña Valladares Secretaría Académica Instituto Nacional de Salud Pública
Cuidados paliativos Estrategia de capacitación Dra. Laura Magaña Valladares Secretaría Académica Instituto Nacional de Salud Pública 1. JUSTIFICACIÓN Cuidados paliativos El Cuidado Paliativo es un enfoque
Más detallesContinuidad de cuidados: Unidad de Atención domiciliaria de onco-hematología C. Gallego Hospital Clínic de Barcelona
Continuidad de cuidados: Unidad de Atención domiciliaria de onco-hematología C. Gallego Hospital Clínic de Barcelona Introducción Avances socio-culturales, médicos y técnicos, han permitido: - Envejecimiento
Más detallesManual de trabajo de la enfermería gestora de casos de la Unidad de Gestión Clínica de atención al paciente frágil 2011.
Manual de trabajo de la enfermería gestora de casos de la Unidad de Gestión Clínica de atención al paciente frágil 2011. Autores: Antonio J. Núñez Montenegro, Alfonso Palenzuela Cruz, Maria Angeles Roldán
Más detallesBalance del Programa 2016
27/04/2016 Balance del Programa 2016 Dirección Científica del programa: 1 Por qué nace el Programa? En España mueren anualmente 380.000 personas, de las cuales 120.000 han tenido necesidad de atención
Más detallesEquipo Asistencial de Cuidados Paliativos. Experiencia Micro de Integración
Equipo Asistencial de Cuidados Paliativos. Experiencia Micro de Integración { Conferencia Insular de Salud Los Llanos de Aridane 21 de Noviembre de 2014 Jorge Martín Martín Enfermero Coordinador Equipo
Más detallesD.U.E. Angels Noguera Picornell Enfermera del Gabinete de Función Respiratoria Hospital Son Espases
D.U.E. Angels Noguera Picornell Enfermera del Gabinete de Función Respiratoria Hospital Son Espases Unidad EPOC Frágil Son Espases Unidad asistencial creada 2012. Consta de en equipo multidisciplinar formado
Más detallesPRESTACIONES AREA 1 AREA 2 AREA 3 AREA 4 AREA 5 AREA 6 AREA 7 AREA 8 1. AMBITOS DE LA PRESTACION 1.1 Equipo de Salud Mental Primera consulta SI
PRESTACIONES AREA 1 AREA 2 AREA 3 AREA 4 AREA 5 AREA 6 AREA 7 AREA 8 1. AMBITOS DE LA PRESTACION 1.1 Equipo de Salud Mental 1.1.1 Primera consulta SI SI SI SI SI SI SI SI 1.1.2 Consulta sucesiva SI SI
Más detallesgestió casos i social Luci Jurado Montse Molas
gestió casos i social Luci Jurado Montse Molas gestió casos i social Luci Jurado Montse Molas Atenció al malalt i família Detecció del cas: ens pot arribar a través de serveis externs: Serveis Socials
Más detallesdisponibles según cada institución en que trabaje el alumno en hospital y
Humanismo médico, empatía, compasión, valores del profesional en Cuidados Paliativos. Antropología del proceso de morir en las distintas culturas y en Uruguay. La muerte en la filosofía occidental ayer
Más detallesEL CONTROL DE SÍNTOMAS ES UNA ACTIVIDAD COMÚN PARA TODOS LOS MÉDICOS
TEMA 1. LA ORGANIZACIÓN EN EL TRATAMIENTO SINTOMÁTICO DE LOS PACIENTES ONCOLÓGICOS. PRINCIPIOS DEL TRATAMIENTO PALIATIVO. LA INVESTIGACIÓN EN CUIDADOS PALIATIVOS. EL CONTROL DE SÍNTOMAS ES UNA ACTIVIDAD
Más detallesTRANSICIÓN ENTRE NIVELES ASISTENCIALES: LA ENFERMERA DE ENLACE- GESTIÓN DE CASOS
TRANSICIÓN ENTRE NIVELES ASISTENCIALES: LA ENFERMERA DE ENLACE- GESTIÓN DE CASOS Barcelona 4 y 5 de Abril de Programa ITERA Lola Mendoza García de Paredes, Enfermera de Enlace, SAP Litoral de ENFERMERA
Más detallesPrograma Prevención y Atención a la Cronicidad. Institut Català Salut Sant Cugat 26 gener 2012
Programa Prevención y Atención a la Cronicidad Institut Català Salut Sant Cugat 26 gener 2012 Preguntas a responder Per qué necesitamos un programa de cronicidad? Cuál es el modelo adecuado? Tenemos experiencia
Más detallesP R O G R A M A D E AT E N C I Ó N P S I Q U I Á T R I C A E N R E S I D E N C I A S ( PA P E R )
E x p e r i e n c i a s e n A t e n c i ó n I n t e g r a d a P R O G R A M A D E AT E N C I Ó N P S I Q U I Á T R I C A E N R E S I D E N C I A S ( PA P E R ) Diseño y puesta en marcha de una red de comunicación
Más detallesPlan Integral de Cuidados Paliativos
Plan Integral de Cuidados Paliativos INTRODUCCIÓN N (I): Definici finición n Enfermedad terminal Enfermedad avanzada, progresiva, incurable y sin posibilidad razonable de respuesta al tratamiento específico
Más detallesEnfermería: Pilar básico de Atención Domiciliaria y cuidados paliativos
Enfermería: Pilar básico de Atención Domiciliaria y cuidados paliativos Departamento de Salud 04 Abarca: Camp de Morvedre ( 16 municipios) Alto Palancia ( 27 municipios ) Plana baixa ( 3/20 municipios
Más detallesSISTEMA SANITARIO ESPAÑOL 2
SISTEMA SANITARIO ESPAÑOL 2 PRESTACIONES SANITARIAS DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUD OBJETIVOS Garantizar condiciones básicas y comunes en todo el Estado Conseguir atención sanitaria integral, continuada
Más detallesLa Fundación Bancaria la Caixa y la Fundación Francisco Luzón presentan una alianza global para mejorar la calidad de vida de los enfermos de ELA
La Fundación Bancaria la Caixa y la Fundación Francisco Luzón presentan una alianza global para mejorar la calidad de vida de los enfermos de ELA La Fundación Bancaria la Caixa, a través de su pionero
Más detalles2. Principios de los cuidados paliativos
2. Principios de los cuidados paliativos 2.1. Definición y objetivos La Organización Mundial de la Salud (OMS) (2) define los cuidados paliativos (CP) como «el enfoque que mejora la calidad de vida de
Más detallesATENCIÓN INTEGRAL Y MULTIDISCIPLINAR A NIÑOS Y ADOLESCENTES CON ENFERMEDADES COMPLEJAS DE LARGA EVOLUCIÓN
ATENCIÓN INTEGRAL Y MULTIDISCIPLINAR A NIÑOS Y ADOLESCENTES CON ENFERMEDADES COMPLEJAS DE LARGA EVOLUCIÓN Ricardo Martino Alba Unidad de Cuidados Paliativos Pediátricos Pacientes que requieren cuidados
Más detallesXXXVI Congreso Nacional de la Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI) 1
XXXVI Congreso Nacional de la Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI) 1 CUAL ES EL PROBLEMA? XXXVI Congreso Nacional de la Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI) 2 XXXVI Congreso Nacional de
Más detallesPROGRAMA DE SALUD RENAL EN RED. Un Modelo de abordaje sistémico. DR. CARLOS ZÚÑIGA SM Internista - Nefrólogo
PROGRAMA DE SALUD RENAL EN RED. Un Modelo de abordaje sistémico DR. CARLOS ZÚÑIGA SM Internista - Nefrólogo Enfermedad Renal Crónica actualmente es: Un problema importante de salud pública nacional y mundial
Más detallesINDI. El rol de enfermería en el manejo de la depresión en atención primaria: el modelo INDI. Germán López Cortacans Enric Aragonès Benaiges
El rol de enfermería en el manejo de la depresión en atención primaria: el modelo INDI Germán López Cortacans Enric Aragonès Benaiges INterventions for Depression Improvement Problemas en la detección
Más detallesLas TIC en la gestión de los servicios sociosanitarios
Las TIC en la gestión de los servicios sociosanitarios (Edad & Vida. Pamplona. Mayo 2013) Josep Pascual Director Técnico Asistencial La mayor plataforma integral de centros y servicios de atención sanitaria
Más detallesEl Desafío del Cuidado de Enfermería.
El Desafío del Cuidado de Enfermería. La salud sigue siendo lo más valorado por las personas. El Hospital es la última y la más sofisticada de las herramientas resolutivas con las que contamos. Usuario
Más detallesGESTIÓN DE UNA CONSULTA DE ENFERMERÍA NEUROLÓGICA ORIENTADA AL PACIENTE
GESTIÓN DE UNA CONSULTA DE ENFERMERÍA NEUROLÓGICA ORIENTADA AL PACIENTE M. Àngels Mas Server Consulta Externa de Neurología Hospital Marina Alta Colabora: UIHMA CONSULTA DE ENFERMERÍA NEUROLÓGICA AMBULATORIA
Más detalles05. PLANIFICACIÓN DE LAS ENSEÑANZAS
05. PLANIFICACIÓN DE LAS ENSEÑANZAS 5.1. ESTRUCTURA DE LOS ESTUDIOS Y ORGANIZACIÓN DE LAS ENSEÑANZAS, OBJETIVOS ESPECÍFICOS DE APRENDIZAJE, CRÉDITOS ECTS, FORMA DE DESARROLLO DE LA ENSEÑANZA Y EVALUACIÓN,
Más detallesTEMARIO PARA EL EXAMEN EXTRAORDINARIO DE LA ESPECIALIDAD EN ENFERMERÍA FAMILIAR Y COMUNITARIA
TEMARIO PARA EL EXAMEN EXTRAORDINARIO DE LA ESPECIALIDAD EN ENFERMERÍA FAMILIAR Y COMUNITARIA BLOQUE I: COMPETENCIAS GENERALES DE METODOLOGÍA Y CLÍNICA AVANZADA. Tema 1. Modelos conceptuales y asistenciales
Más detallesUNIDAD FUNCIONAL DE CRÓNICOS ( Mútua Terrassa)
E x p e r i e n c i a s en Atención Integrada UNIDAD FUNCIONAL DE CRÓNICOS ( Mútua Terrassa) La Unidad Funcional de Crónicos de Mútua Terrassa (MT) forma parte, junto con la Unidad de Subagudos, del Modelo
Más detallesCURSO DE CUIDADOS PALIATIVOS PARA EMERGENCIAS Segunda edición (2017)
CURSO DE CUIDADOS PALIATIVOS PARA EMERGENCIAS Segunda edición (2017) Director: Dra. María de los Ángeles Minatel Equipo docente: Psicóloga: Lorena Etcheverry Dra. María de los Ángeles Minatel Dra. Marisol
Más detallesProblemas deontológicos con la identificación y las rutas asistenciales de los enfermos de alta complejidad. Mª Jesús Martínez-Vicente
Problemas deontológicos con la identificación y las rutas asistenciales de los enfermos de alta complejidad Mª Jesús Martínez-Vicente A principios del siglo XX se inicia transición epidemiológica: del
Más detallesCRITERIOS DE INGRESO Y MANEJO HOSPITALARIO DE PACIENTES DEPENDIENTES
CRITERIOS DE INGRESO Y MANEJO HOSPITALARIO DE PACIENTES DEPENDIENTES Pedro L. Carrillo Alascio Especialista en Medicina Interna 01 de Junio de 2011 CARACTERÍSTICAS COMUNES DE LOS PACIENTES DEPENDIENTES
Más detallesLa transformación de la salud
PLATAFORMA CONTINUADA A PACIENTES CRÓNICOS Caso de Éxito: Fundación Althaia La transformación de la salud ana_moraga@iecisa.com PLATAFORMA DE ATENCIÓN CONTINUADA A PACIENTES CRÓNICOS 01 POR QUÉ UNA GESTIÓN
Más detallesProyecto MapEA: Mapa de recursos para enfermos de demencia/alzheimer en Madrid.
Proyecto MapEA: Mapa de recursos para enfermos de demencia/alzheimer en Madrid. Herramientas de planificación y organización La Comunidad de Madrid ha desarrollado planes específicos de demencias y cuenta
Más detallesLlenar la vida de años y los años de vida. Escuela Madrileña de Salud
Llenar la vida de años y los años de vida La es espacio de aprendizaje compartido con el objetivo de promover la adopción de hábitos de vida saludables y fomentar la corresponsabilidad de las personas
Más detallesConsejo de Salubridad General Un siglo de existencia
Consejo de Salubridad General Un siglo de existencia Panel: Modelos de Atención Mayo 12, 2017 Coordina: Dr. Jesús Ancer Rodríguez Secretario del Consejo de Salubridad General Objetivo según Reglamento
Más detallesSistema integrat i integral: les noves tecnologies en l abordatge a la cronicitat.
Sistema integrat i integral: les noves tecnologies en l abordatge a la cronicitat. Dr. Albert Ledesma Castelltort Presentació Mapa Tendències 2013. Tecno Campus Mataró a 20 de desembre de 2013 PROACTIU
Más detalles6 / PLAN ANDALUZ DE CUIDADOS PALIATIVOS / introducción
6 / PLAN ANDALUZ DE CUIDADOS PALIATIVOS 2008-2012 / introducción 1 > introducción + La atención sanitaria a los pacientes en situación terminal y a sus familiares, constituye un problema que adquiere cada
Más detallesAtención Integrada Territorial. Carles Benet Oviedo, 3 de marzo de 2017
Atención Integrada Territorial Carles Benet Oviedo, 3 de marzo de 2017 o Cómo poner la mesa? Territorio Áreas Integrales de Salud de Barcelona (AIS) Atención Integrada Territorial AIS Barcelona Población
Más detallesEstrategia de cronicidad Islas Baleares
EPOC Y CRONICIDAD. UN VIEJO PARADIGMA EN UN NUEVO ENTORNO ESTRATÉGICO Estrategia de cronicidad Islas Baleares Francesc Albertí, Biel Moragues, Estefanía Serratusell Angélica Miguélez Chamorro Sotsdirectora
Más detallesLA ENFERMERA DE INSUFICIENCIA CARDÍACA EN EL PROCESO DE COORDINACIÓN DE LA INTERVENCIÓN SOBRE EL PACIENTE
LA ENFERMERA DE INSUFICIENCIA CARDÍACA EN EL PROCESO DE COORDINACIÓN DE LA INTERVENCIÓN SOBRE EL PACIENTE Neus Badosa Marcè Enfermera coordinadora de la Unidad de Insuficiencia Cardíaca Servicio de Cardiología
Más detallesEstructura organizativa de los CP en España. Dr. Alvaro Gándara del Castillo
Estructura organizativa de los CP en España Dr. Alvaro Gándara del Castillo Estamos organizados en España? 2 4 Justificación Los cuidados paliativos intentan dar una respuesta profesional, científica
Más detallesC O N S U L T A H E R I D A S C R Ó N I C A S.
C O N S U L T A H E R I D A S C R Ó N I C A S. C A T I C. ( Comisión de atención y cuidados en la prevención del deterioro de la integridad cutánea. 1 INTRODUCCIÓN La cura de este tipo de lesiones, representa
Más detallesREDISEÑO DEL PROCESO DE ATENCIÓN DE LAS PERSONAS MAYORES EN ATENCÓN PRIMARIA
REDISEÑO DEL PROCESO DE ATENCIÓN DE LAS PERSONAS MAYORES EN ATENCÓN PRIMARIA Ministerio de Salud DRA. ADRIANA LOPEZ RAVEST SUBSECRETARÍA DE REDES ASISTENCIALES DIVISION DE ATENCION PRIMARIA DESAFIOS DEL
Más detallesPROTOKOLO SOZIO-SANITARIOA
PROTOCOLO SOCIOSANITARIO GOIERRI-ALTO UROLA GOIERRI-UROLA GARAIKO PROTOKOLO SOZIOSANITARIOA 1 El Proceso de Gestación y Desarrollo del Protocolo: ACUERDO MARCO SOCIOSANITARIO: Principales hitos Trabajos
Más detallesEstimulando el cerebro: Intervenciones neuropsicológicas en el ámbito sociosanitario
Estimulando el cerebro: Intervenciones neuropsicológicas en el ámbito sociosanitario Maria José Ciudad Mas Neuropsicòloga Centre Sociosanitari El Carme, Badalona Serveis Assistencials Población de los
Más detalles4. Objetivos del plan de crónicos. Objetivos del Plan de Crónicos. Comunidad Valenciana
4. Objetivos del plan de crónicos Objetivos del Plan de Crónicos Comunidad Valenciana El objeto final del proyecto es mejorar el servicio de atención integral a los pacientes crónicos en la Comunidad Valenciana
Más detallesINDICADORES EN LA COMUNIDAD VALENCIANA. Subdirección General de Conciertos Conselleria de Sanitat Generalitat Valenciana
INDICADORES EN LA COMUNIDAD VALENCIANA Subdirección General de Conciertos Conselleria de Sanitat Generalitat Valenciana SITUACIÓN DE PARTIDA TRS EN 2008 SITUACIÓN DE PARTIDA EN 2008 TRATAMIENTO EN HEMODIÁLISIS
Más detallesComplejidad clínica: Pluripatología: -Índice de Charlson: 3 -Índice pluripatológico: 2 categorías clínicas afectadas
Complejidad clínica: Paciente varón, 74 años. Diagnósticos médicos: -HTA -DLP -EPOC grave -Insuficiencia respiratoria crónica -Anemia multifactorial -Epilepsia -Insuficiencia cardiaca congestiva -Estenosis
Más detallesINTRODUCCIÓN: CURSO DE CUIDADOS PALIATIVOS. Angélica Muñoz Pascual. Geriatra. UCPH. 7/10/14
INTRODUCCIÓN: CURSO DE CUIDADOS PALIATIVOS Angélica Muñoz Pascual. Geriatra. UCPH. 7/10/14 Definición Cuidados Paliativos La OMS propugna entender los cuidados paliativos como el enfoque asistencial que
Más detallesDescripción general IDENTIFICACIÓN DEL PACIENTE QUÉ. Médico de Familia / Internista QUIÉN. Tras la sospecha inicial CUÁNDO DÓNDE
4COMPONENTES Descripción general QUÉ QUIÉN CUÁNDO DÓNDE CÓMO IDENTIFICACIÓN DEL PACIENTE Médico de Familia / Internista Tras la sospecha inicial Centro de Salud / Domicilio / Hospital Aplicación de los
Más detalles