10:00-10:30 Vasopressors/Inotròpics Ponent: Pau Torrabadella. Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona, Barcelona
|
|
- Daniel Valdéz Castellanos
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 Jornada de Residents de la SOCMIC Sessió de residents Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica Dijous, 20 de febrer de :00h. Sales de L'Acadèmia Can Caralleu 10:00-10:30 Vasopressors/Inotròpics Ponent: Pau Torrabadella. Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona, Barcelona
2 Resumen Importancia del soporte cardio-vascular Cuando hay que dar soporte CV?: las horas de oro Alteraciones HMD en el shock séptico Utilización de aminas Qué amina? Efectos de las aminas Dopamina ó noradrenalina Inotropos Lo que ocurre en la macrocirculación ocurre en la microcirculación? Vasopresina Suriving Sepsis Campaign
3 No entiendes realmente algo al menos que seas capaz de explicárselo a tu abuela Albert EINSTEIN
4 Supervivencia en el modelo de peritonitis Natanson C. Am J Physiol Heart Circ 1990 González S. Bases del tratamiento del shock hiperdinámico. En Med. Intensiva. Alejandro Rodríguez. 2013
5
6 Tiempos en la reanimación del shock The golden hours
7 fraction of total patients Early appropiate antibiotic treatment 1.0 survival fraction cumulative antibiotic initiation patients with septic shock Median time to effective antimicrobial therapy was 6 hrs time from hypotension onset (hrs) Kumar A et al. Crit Care Med 2006;34:
8 Evolution Sepsis Treatment in 42 ICUs Spain (Edusepsis) *p< 0.05
9 P. Torrabadella de Reynoso 9
10 Early Fluid Resuscitation Reduces Sepsis Mortality EGDT Rivers recommended resuscitation within 6 hours (NEJM 2001;345: ). 594 patients who had been admitted to the hospital with severe sepsis and septic shock A univariate analysis showed that the median amount of fluid within the first 3 hours was higher in those who survived to discharge than in those who died (2085 vs 1600 ml; P =.007). Lee S. Early Fluid Resuscitation Reduces Sepsis Mortality Society of Critical Care Medicine (SCCM) 42nd Critical Care Congress: Abstract 26. Presented January 20, 2013
11 Early Fluid Resuscitation Reduces Sepsis Mortality The receipt of more total fluid in the first 3 h after sepsis onset was associated with a decrease in hospital mortality (odds ratio, 0.34; 95% confidence interval, ; P =.008) Even though the 2 groups survivors and patients who died in the hospital received the same total amount of fluid in the first 6 hours, there was a big difference in mortality and other clinical outcomes in the group that received a greater proportion of fluid in the first 3 h Lee S. Early Fluid Resuscitation Reduces Sepsis Mortality Society of Critical Care Medicine (SCCM) 42nd Critical Care Congress: Abstract 26. Presented January 20, 2013
12 Early Fluid Resuscitation Reduces Sepsis Mortality
13 Tiempos en la reanimación del shock <3h aminas? <3h fluidos <3h antibióticos
14 Qué alteraciones HMD hay?
15 HIPOTENSIÓN PERFUSIÓN TISULAR Confusión mental Frialdad cutánea Acidosis Hiperlactacidemia Oliguria SHOCK
16 TRATAMIENTO DE LA HIPOTENSIÓN Edema Empeoramiento de la oxigenación... FLUÍDOS FÁRMACOS PRESORES Vasoconstricción excesiva & hipoxia tisular Taquifilaxia Taquicardia... Resucitación insuficiente Persistencia de hipoxia celular
17 Alteraciones HMD en la sepsis González S. Bases del tratamiento del shock hiperdinámico. En Med. Intensiva. Alejandro Rodríguez. 2013
18 HMD en distintos tipos de shock CO SVR CVP/PW Volemia Distributive Hypovolemic Cardiogenic Obstructive CO, Cardiac output; SVR, systemic vascular resistance; CVP, central venous pressure; PAWP, pulmonary artery wedge pressure.
19 IC Perfusión normal Hipoperfusión ligera mmhg Hipoperfusión grave Shock Clasificación clínica de la IC (Forrester, et al. Am J Cardiol 1977;39:137) 4,5 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 0,5 Normal Hipovolemia mortalidad 18 2,2% 10,1% Congestión 22,4% 55,5% Shock ,2 PCP mmhg Dr. Pablo Torrabadella Hipovolemia Congestión pulmonar ligera Congestión pulmonar ligera
20 Modificación de la clasificación clínica de la IC basada en Forrester Perfusión normal Hipoperfusión ligera Hipoperfusión grave Shock 4,5 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 0,5 Hiperdinamia Normal Hipovolemia Hipovolemia 18 Congestión Hipervolemia Congestión PCP mmhg Dr. Pablo Torrabadella 20 pulmonar ligera Shock Congestión 3,5 pulmonar ligera 2,2
21 Hupoperfusión grave Hupoperfusión moderada Nueve patrones hemodinámicos en la sepsis. La disminución de las resistencias vasculares sistémicas (RVS) es constante. IC l/m/m2 4,5 Límites de Forrester Hiperdinamia hipovolémica Hiperdinamia normovolémica Hipervolemia 3,5 Hipovolemia Normal Edema pulmonar 2,5 2,2 1,5 Shock hipovolémico Bajo gasto Shock cardiogénico Congestión pulmonar Edema pulmonar franco PCP mmhg
22 Evolución de los patrones hemodinámicos en la sepsis: hiperdinamia, hipovolemia y fallo cardíaco, dependiendo de la fase y del tratamiento IC l/m/m2 4,5 Límites de Forrester Hiperdinamia hipovolémica Hiperdinamia normovolémica Hipervolemia Evolución HMD 3,5 Hipovolemia Normal Edema pulmonar 2,5 2,2 1,5 Shock hipovolémico Bajo gasto Shock cardiogénico PCP mmhg
23 Volumen, inotrópicos o vasopresores
24 Se utilizan a menudo las aminas?
25 Rivers NEJM 2001 Tratamiento del shock séptico Fluidos: (100%) - Standard 3,5 L/6 h. - TPO 5,0 L/6h. Vasopresores: - Standard 30,3% - TPO 27,4% Inotropos: - Standard 0,8% - TPO 15,7%
26 Aminas antes o después del volumen?
27
28
29 Buy time in the golden hours
30 Efectos adversos de los vasoconstrictores en shock hipovolémico Isquemia mesentérica Hiperlactacidemia Diarrea (Isquemia intestinal) Isquemia cardíaca Disfunción renal Disminución del gasto cardíaco Efectos dispares sobre la supervivencia
31 Qué amina?
32 Efectos de las aminas
33 Acción de los fármacos vasoactivos más utilizados en ug/kg/min Acción beta-2 alfa-1 alfa-2 beta-1 Noradrenalina Adrenalina Fenilefrina Dobutamina Dopamina
34 Recomendación y nivel de evidencia
35 Dopamina, adrenalina o noradrenalina De Backer CCM 2003: Similar hemodynamic effects, but epinephrine can impair splanchnic circulation in severe septic shock De Backer. NEJM 2010: No significant difference in the rate of death, but dopamine was associated with a greater number of adverse events in shock Vasu TS. JICM 2012: Superiority of norepinephrine over dopamine for in-hospital or 28-day mortality in septic shock
36
37
38
39
40
41 J Intensive Care Med May-Jun;27(3): doi: / Epub 2011 Mar 24. Norepinephrine or dopamine for septic shock: systematic review of randomized clinical trials. Vasu TS, Cavallazzi R, Hirani A, Kaplan G, Leiby B, Marik PE. CONCLUSIONS: The analysis of the pooled studies that included a critically ill population with shock predominantly secondary to sepsis showed superiority of norepinephrine over dopamine for inhospital or 28-day mortality.
42 No más dopamina!
43 Recomendaciones
44
45
46 Meta-análisis chino Zhonghua Wei Zhong Bing Ji Jiu Yi Xue Aug;25(8): doi: /cma. j. issn [Effectiveness of norepinephrine versus dopamine for septic shock: a meta analysis] Zhou FH, Song Q. RESULTS: Eleven trials with 1718 cases were enrolled. Meta analysis showed that compared with dopamine, norepinephrine could decrease the mortality (RR=0.89, 95%CI , P=0.02). There were a decreased heart rate (SMD=-2.23, 95%CI to -0.71, P=0.004), cardiac index (SMD=-0.71, 95%CI to -0.35, P=0.0001) and an increased systemic vascular resistance index (SMD=1.39, 95%CI , P=0.001) were found in norepinephrine group compared with dopamine group. However, there were no significant differences on the effect of mean artery pressure (SMD=0.64, 95%CI , P=0.47), oxygen delivery (SMD=-0.54, 95%CI , P=0.27), oxygen consumption(smd=- 0.49, 95%CI , P=0.27) and lactic acid (SMD=-0.24, 95%CI , P=0.48) between these two vasopressors. CONCLUSIONS: Norepinephrine is associated with an improved hemodynamics and decreased mortality compared with dopamine in septic shock patients.
47 Dosis de aminas
48 Dosis EV de fármacos vasoactivos en ug/kg/min Dosis inicial media máxima Noradrenalina 0,05 0,5-2,0 4 Adrenalina 0,04 0,1-0,4 3 Fenilefrina 0,3 0,4-3,1 10 Dobutamina Dopamina Levosimendán ,10 0.2
49 Noradrenalina
50 Dosis de noradrenalina 1 ug/min = 0,014 ug/kg/min 5 ug/min = 0,07 ug/kg/min 8 ug/min = 0,11 ug/kg/min 12 ug/min = 0,15 ug/kg/min 15 ug/min = 0,21 ug/kg/min 30 ug/min = 0,43 ug/kg/min 90 ug/min = 1,29 ug/kg/min 210 ug/min = 3,00 ug/kg/min Baja s Medias Altas Muy altas 2 ml/h 4 ml/h 8 ml/h 12 ml/h 24 ml/h 32 ml/h
51 Equivalencias Para un paciente de 70 Kg ug/min ug/kg/min ml/h Dosis 1 0,014 1,5 Baja 5 0,07 8 Baja 8 0,11 11 Medias 12 0,15 18 Medias 15 0,21 21 Alta 30 0,48 42 Alta 90 1, Muy alta 210 3, Muy alta Un ampolla de 10 ml con 10 mg de bitartrato de noradrenalina. Equivale a 5 mg de noradrenallna base. Se diluye con 40 ml de SF
52
53 Dose of norepinephrine in the literature Low starting doses: usually 0.1 μg/kg/m Relatively high doses: >0.5 μg/kg/m High doses: >0.9 μg/kg/m Maximum: 3.8 μg/kg/m (with 100% mortality)
54 Presentaciones ACTUALES Levophed de 4 ml al 1:1000 (1 mg = 1 ml) con 4 mg de noradrenalina base Noradrenalina inyectable Braun de 10 ml con 10 mg de n-adrenalina bitartrato Noradrenalina Normon Solución inyectable 1mg/ml, de 10 ml (noradrenalina bitartrato) 1mg de noradrenalina bitartrato = 0,5 mg de noradrenalina base
55
56 Estudios con dosis altas
57 Algoritmo para el shock dependiente de dosis altas de presores
58
59 Inotropos
60 Rivers NEJM 2001 Tratamiento del shock séptico Fluidos: (100%) - Standard 3,5 L/6 h. - TPO 5,0 L/6h. Vasopresores: - Standard 30,3% - TPO 27,4% Inotropos: - Standard 0,8% - TPO 15,7%
61 Evolución según IVS basal y después de DBT González S. Bases del tratamiento del shock hiperdinámico. En Med. Intensiva. Alejandro Rodríguez. 2013
62
63
64 Rev. Bras. Ter. Intensiva vol.23 no.3 São Paulo July/Sept Microcirculatory assessment: a new weapon in the treatment of sepsis? Guilherme Loures Penna I,III ; Diamantino Ribeiro Salgado II ; André Miguel Japiassú I ; Marcelo Kalichsztein I ; Gustavo Freitas Nobre I ; Nivaldo Villela II ; Eliete Bouskela III
65 Vasopresina
66
67
68
69
70
71 Efectos adversos
72
73 Vasopresina con corticoides
74 Vaso-nor 35,9-44,7% p=0,03 Vaso-nor 33,7-21,3% p=0,06
75
76 No diferencia en mortalidad
77
78
79 Surviving Sepsis Campaign 2013
80 P. Torrabadella de Reynoso 80
81 P. Torrabadella de Reynoso 81
82 Vasopressor (I) We recommend norepinephrine as the first-choice vasopressor (grade 1B) We suggest epinephrine (added to and potentially substituted for norepinephrine) when an additional agent is needed to maintain adequate blood pressure (grade 2B) P. Torrabadella de Reynoso 82
83 Vasopressor (II) Vasopressin (up to 0.03 U/min) can be added to norepinephrine with the intent of raising MAP to target or decreasing norepinephrine dosage (UG) Low-dose vasopressin is not recommended as the single initial vasopressor for sepsis-induced hypotension, and vasopressin doses higher than U/min should be reserved for salvage therapy (failure to achieve an adequate MAP with other vasopressor agents) (UG) P. Torrabadella de Reynoso 83
84 Vasopressor (III) We suggest dopamine as an alternative vasopressor agent to norepinephrine only in highly selected patients (low risk of tachyarrhythmias and absolute or relative bradycardia) (grade 2C) Phenylephrine is not recommended except: (a) norepinephrine is associated with serious arrhythmias (b) cardiac output is known to be high and blood pressure persistently low (c) as salvage therapy when combined inotrope/ vasopressor drugs and low-dose vasopressin have failed to achieve the MAP target (grade 1C) P. Torrabadella de Reynoso 84
85 P. Torrabadella de Reynoso 85
86 Inotropic We recommend that a trial of dobutamine infusion up to 20 μg/kg/min be administered or added to vasopressor (if in use) in the presence of: a) myocardial dysfunction, as suggested by elevated cardiac filling pressures and low cardiac output b) ongoing signs of hypoperfusion, despite achieving adequate intravascular volume and adequate MAP (grade 1C) P. Torrabadella de Reynoso 86
87 Resumen Importancia del soporte cardio-vascular Cuando hay que dar soporte CV?: las horas de oro Alteraciones HMD en el shock séptico Utilización de aminas Qué amina? Efectos de las aminas Dopamina ó noradrenalina Inotropos Lo que ocurre en la macrocirculación ocurre en la microcirculación? Vasopresina Suriving Sepsis Campaign
88 To take home 1. Las carácterísticas del shock séptico son: hipovolemia, vasodilatación, depresión miocárdica y alteración de la microcirculación 2. Las aminas a emplear son noradrenalina, noradrenalina y noradrenalina (a veces dobutamina) 3. Las dosis inicial 0,05, habitual 0,05-2, máxima 4 4. Dobutamina puede emplearse si hay evidencia de disfunción cardíaca o hipoperfusión con volemia y PAM correctas a dosis entre Vasopresina probablemente no
Forúm Multidisciplinar de la ENFERMEDAD TROMBOEMBOLICA Gerona Embolia pulmonar con inestabilidad hemodinámica
Forúm Multidisciplinar de la ENFERMEDAD TROMBOEMBOLICA Gerona 2007 Embolia pulmonar con inestabilidad hemodinámica TEP : NECESIDAD DE MAS DE UN ENFOQUE DIAGNOSTICO Y TERAPEUTICO Estrategias diagnósticas
Más detallesLevosimendan en la Insuficiencia Cardiaca Aguda
Levosimendan en la Insuficiencia Cardiaca Aguda José González Costello Servei de Cardiologia Hospital Universitari de Bellvitge IDIBELL Universitat de Barcelona L Hospitalet. Barcelona. Spain Inotropos
Más detallesCosto efectividad de la vacunación contra enfermedad neumocóccica en mayores de 60 años en Colombia Nelson Alvis Guzman PhD
Costo efectividad de la vacunación contra enfermedad neumocóccica en mayores de 60 años en Colombia Nelson Alvis Guzman PhD Evaluación Económica de Vacunas Es el uso herramientas analíticas para generar
Más detallesTerapia de depuración extrarrenal en la insuficiencia cardiaca aguda
Terapia de depuración extrarrenal en la insuficiencia cardiaca aguda Qué debe saber el cardiólogo? Gabriela Tirado Conte Índice Introducción Síndrome cardiorenal Terapias de depuración extrarrenal Evidencia
Más detallesIX CURSO DE ACTUALIDAD EN URGENCIAS
IX CURSO DE ACTUALIDAD EN URGENCIAS COMITÉ ORGANIZADOR PRESIDENTE Dr. Pedro Villarroel González-Elipe VICEPRESIDENTE Dr. Juan Jorge González Armengol COMITÉ CIENTÍFICO Dr. F. Javier Martín Sánchez Coordinador
Más detallesInfluencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica
Influencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos Dislipemias,
Más detallesLa hipertensión arterial en el 2013: las nuevas guías de la ESH/ESC. Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa
La hipertensión arterial en el 2013: las nuevas guías de la ESH/ESC Alejandro de la Sierra Hospital Mutua Terrassa Universidad de Barcelona J Hypertens 2013; 31: 1281-1357 Eur Heart J 2013; 34: 2159-2219
Más detallesCómo funciona una Unidad de Insuficiencia Cardiaca?
2 Curso de Aspectos Prácticos en Cardiología Clínica Cómo funciona una Unidad de Insuficiencia Cardiaca? Dr. Ramón Bover Unidad de Insuficiencia Cardiaca Servicio de Cardiología Insuficiencia Cardiaca
Más detallesIgnacio Ferreira González. Unidad de Epidemiología. Servicio de Cardiología. Hospital Vall d Hebron. Barcelona.
Ignacio Ferreira González. Unidad de Epidemiología. Servicio de Cardiología. Hospital Vall d Hebron. Barcelona. Variables de resultado combinadas en los ensayos clínicos (Composite Endpoint / Composite
Más detallesMarcelino Sánchez Casado UCI Hospital Virgen de la Salud. Toledo
Marcelino Sánchez Casado UCI Hospital Virgen de la Salud. Toledo DEFINICIÓN. HIPOPERFUSIÓN TISULAR SISTÉMICA Aporte O 2 Nutrientes TEJIDOS (desequilibrio DO 2 /VO 2 ) SHOCK Mecanismos compensatorios Disfunción
Más detallesPROTOCOLO FÁRMACOS VASOACTIVOS: DOSIS, INDICACIONES Y EFECTOS ADVERSOS
PROTOCOLO FÁRMACOS VASOACTIVOS: DOSIS, INDICACIONES Y EFECTOS ADVERSOS Juan Ignacio Muñoz Bonet, Patricia Roselló Millet H. Clínico Universitario. Servicio de Pediatría. Sección de CI y Urgencias Pediátricas
Más detallesLáctico, ScvO2 y PVC en la Sepsis
Láctico, ScvO2 y PVC en la Sepsis José IgnacioGómez Herreras Servicio de Anestesiología, Reanimación n y Tratamiento del Dolor Hospital Río R o Hortega, Valladolid Sesión n de Formación n Continuada Consorcio
Más detallesVI REUNION DE EPOC SEMI Barcelona, 18 marzo 2011 NUEVOS TRATAMIENTOS EN LA EPOC.
VI REUNION DE EPOC SEMI Barcelona, 18 marzo 2011 NUEVOS TRATAMIENTOS EN LA EPOC. José Manuel Varela Servicio de Medicina Interna, Hospital Virgen del Rocío, Sevilla. CIBER Epidemiología y Salud Pública
Más detallesD-dímero y pronóstico a corto plazo en la embolia de pulmón. JL Lobo Beristain Hospital Txagorritxu. Vitoria
D-dímero y pronóstico a corto plazo en la embolia de pulmón JL Lobo Beristain Hospital Txagorritxu. Vitoria D-Dimero y pronóstico El D-D y la extensión de la enfermedad La gammagrafia Q El Indice de Obstrucción
Más detallesSHOCK SHOCK Definición y fisiopatología. Clasificación. Diagnóstico. Manejo del shock: Fluidoterapia. Drogas vasoactivas. Resumen.
SHOCK José Antonio Gonzalo Guerra Sº Medicina Intensiva HUCA 1 SHOCK Definición y fisiopatología. Clasificación. Diagnóstico. Manejo del shock: Fluidoterapia. Drogas vasoactivas. Resumen. 2 SHOCK DEFINICION:
Más detallesINSUFICIENCIA CARDIACA DEFINICIÓN
INSUFICIENCIA CARDIACA DEFINICIÓN Síndrome clínico caracterizado por alteraciones de tipo mecánico/estructural o funcional del músculo cardiaco que impiden o dificultan el proceso rítmico de llenado/eyección
Más detallesAspectes Claus en la Atenció al Pacient amb Infart Agut de Miocardi a Catalunya. Recomanacions pràctiques en situacions especials
Aspectes Claus en la Atenció al Pacient amb Infart Agut de Miocardi a Catalunya Recomanacions pràctiques en situacions especials Alfredo Bardají Servei de Cardiologia Hospital Universitari de Tarragona
Más detallesUNIVERSIDAD DE GUAYAQUIL FACULTAD DE ODONTOLOGÍA ESCUELA DE POSTGRADO Dr. José Apolo Pineda
UNIVERSIDAD DE GUAYAQUIL FACULTAD DE ODONTOLOGÍA ESCUELA DE POSTGRADO Dr. José Apolo Pineda EVALUACIÓN IN VITRO DE LA FILTRACIÓN APICAL EN RAICES DE DIENTES EXTRAIDOS, UTILIZANDO DOS MÉTODOS DE OBTURACION:
Más detallesIC AGUDA:FISIOPATOLOGIA Y TRATAMIENTO. GUIA DE LA EUROPEAN SOCIETY OF CARDILOGY, 2008
IC AGUDA:FISIOPATOLOGIA Y TRATAMIENTO. GUIA DE LA EUROPEAN SOCIETY OF CARDILOGY, 2008 IC AGUDA DEFINICION? ES EL ESTADO FISIOPATOLOGICO DE RAPIDO COMIENZO, POR EL CUAL EL CORAZON ES INCAPAZ DE BOMBEAR
Más detallesAgentes dirigidos frente al hueso
Agentes dirigidos frente al hueso IDEAS PRINCIPALES 2. Scher HI, Halabi S, Tannock I, Morris M, Sternberg CN, Carducci MA, et al. Design and end points of clinical trials for patients with progressive
Más detallesGUÍAS BASADAS EN LA EVIDENCIA PARA EL MANEJO DE LA HIPERTENSIÓN ARTERIAL EN ADULTOS (JNC 8) DE LA AMERICAN MEDICAL ASSOCIATION
HIPERTENSIÓN ARTERIAL Documentos www.1aria.com GUÍAS BASADAS EN LA EVIDENCIA PARA EL MANEJO DE LA HIPERTENSIÓN ARTERIAL EN ADULTOS (JNC 8) DE LA AMERICAN MEDICAL ASSOCIATION Este informe está basado en
Más detallesINSUFICIENCIA RENAL AGUDA Y SEPSIS DR. HERNÁN TRIMARCHI
INSUFICIENCIA RENAL AGUDA Y SEPSIS DR. HERNÁN TRIMARCHI DEFINICIONES SEPSIS SEPSIS ES LA RESPUESTA SISTÉMICA A UNA INFECCIÓN SIRS TEMPERATURA > 38º C ó < 36ºC FRECUENCIA CARDÍACA > 90 LATIDOS/MIN FRECUENCIA
Más detallesTratamiento de los pacientes con recidiva de ETV a pesar de tratamiento anticoagulante oral. Dr Lobo S de Neumología. Hospital Txagorritxu.
Tratamien de los pacientes con recidiva de ETV a pesar de tratamien anticoagulante oral Dr Lobo S de Neumología. Hospital Txagorritxu. Viria anticoagulación oral con antivitamas K (AVK) a largo plazo 4-7%
Más detallesArtemisa. www.medigraphic.com. Delta de poder cardiaco en choque séptico. Crítica. medigraphic. Trabajo de investigación. en línea
medigraphic Artemisa en línea Trabajo de investigación Revista de la Asociación Mexicana de Medicina Y TERAPIA INTENSIVA Crítica Vol. XXII, Núm. 1 / Ene.-Mar. 2008 pp 15-19 Delta de poder cardiaco en choque
Más detallesPREVENCIÓN N DE ICTUS EN FIBRILACIÓN N AURICULAR: NUEVAS RECOMENDACIONES
PREVENCIÓN N DE ICTUS EN FIBRILACIÓN N AURICULAR: NUEVAS RECOMENDACIONES Cristina Sierra Servicio de Medicina Interna Hospital Clínic de Barcelona FIBRILACIÓN AURICULAR E ICTUS FA: arritmia cardíaca sostenida
Más detallesESTUDIO CLÍNICO CON IMPLANTES DE SUPERFICIE OXALIFE EN PACIENTES FUMADORES Y NO FUMADORES
ESTUDIO CLÍNICO CON IMPLANTES DE SUPERFICIE OXALIFE EN PACIENTES FUMADORES Y NO FUMADORES OXALIFE IMPLANTS SURFACE IN SMOKING AND NO SMOKING PATIENTS: A CLINICAL STUDY Autor: Malbos Marisel Director: Ibáñez
Más detallesMesa redonda: Economía, medicina y bienestar social
Mesa redonda: Economía, medicina y bienestar social Fernando Rodríguez Artalejo Departamento de Medicina Preventiva y Salud Pública Universidad Autónoma de Madrid Medicina, salud pública y bienestar Estado
Más detallesHígado bioartificial Revisión sistemática
CONSEJERÍA DE IGUALDAD, SALUD Y POLÍTICAS SOCIALES AGENCIA DE EVALUACIÓN DE TECNOLOGÍAS SANITARIAS DE ANDALUCÍA (AETSA) Hígado bioartificial Revisión sistemática Informe de evaluación de tecnologías emergentes
Más detallesEVALUACION DEL RIESGO CARDIOVASCULAR EN PACIENTES VIH. Javier de la Fuente Hospital Povisa Mondariz
EVALUACION DEL RIESGO CARDIOVASCULAR EN PACIENTES VIH Javier de la Fuente Hospital Povisa Mondariz 26.6.09 INFORME SEA 2007 124.000 muertes 5.000.000 estancias hospitalarias 7.000 millones de euros INFORME
Más detallesNUEVAS ESTRATEGIAS EN LA PREVENCIÓN Y TRATAMIENTO DE LAS NÁUSEAS Y VÓMITOS POSTOPERATORIOS. Juan I. Gómez-Arnau
Dr. JI Gómez-Arnau NUEVAS ESTRATEGIAS EN LA PREVENCIÓN Y TRATAMIENTO DE LAS NÁUSEAS Y VÓMITOS POSTOPERATORIOS Juan I. Gómez-Arnau III WORKSHOP GATIV SISTEMAS TCI Alicante, 2010 Dr. JI Gómez-Arnau Complicaciones
Más detallesLa embolia pulmonar en España Prevención y tratamiento. Manuel Monreal Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona
La embolia pulmonar en España Prevención y tratamiento Manuel Monreal Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona La embolia pulmonar en España Prevención y tratamiento 1.- Profilaxis 2.- Tratamiento 3.-
Más detallesManejo del paciente en shock séptico
Manejo del paciente en shock séptico Management of the septic shock patient Dr. Alejandro Bruhn C. (1), Dr. Ronald Pairumani M. (2), Dr. Glenn Hernández P. (3) 1. Profesor Asistente. Departamento de Medicina
Más detallesINSUFICIENCIA CARDÍACA REFRACTARIA Y DIÁLISIS PERITONEAL. Noemí Fernández Sánchez Nefróloga y R2 MFyC
INSUFICIENCIA CARDÍACA REFRACTARIA Y DIÁLISIS PERITONEAL Noemí Fernández Sánchez Nefróloga y R2 MFyC INSUFICIENCIA CARDIACA ( IC): Trastorno progresivo crónico INTRODUCCIÓN Incidencia y prevalencia en
Más detallesTema de investigación Vol XXV, Núm 2 / Abr-Jun 2011 pp 66-70 Delta de dióxido de carbono para valorar perfusión tisular como predictor de mortalidad en choque séptico Ariadna Hernández Luna,* Héctor Rafael
Más detalles74 Prime Time. conjetura Suposición acerca de un patrón o relación, basada en observaciones.
A abundant number A number for which the sum of all its proper factors is greater than the number itself. For example, 24 is an abundant number because its proper factors, 1, 2, 3, 4, 6, 8, and 12, add
Más detalles! Dra Viviana Aviaga 5/6/14
! Dra Viviana Aviaga 5/6/14 ! EPOC con VM invasiva: alto riesgo de VM prolongada y de fracaso en la desvinculación de la misma.! La VM en los pacientes retencionistas crónicos de CO2 induce el desarrollo
Más detallesRESUMEN MES DE MAYO 2014
RESUMEN MES DE MAYO 2014 Prasugrel más bivalirudina vs Clopidogrel mas heparina, en pacientes con infarto agudo de miocardio con supradesnivel del ST. European Heart Journal, May 9, 2014 Se conoce que
Más detallesMeningitis Tuberculosa y su Tratamiento Santiago Moreno Hospital Ramón y Cajal. IRYCIS. Madrid
Taller UITB 2012 Barcelona, 19-20 de Noviembre de 2012 Meningitis Tuberculosa y su Tratamiento Santiago Moreno Hospital Ramón y Cajal. IRYCIS. Madrid Meningitis tuberculosa Importancia Presentación clínica
Más detallesCONTROLADORA PARA PIXELS CONPIX
The LedEdit Software Instructions 1, Install the software to PC and open English version: When we installed The LedEdit Software, on the desktop we can see following icon: Please Double-click it, then
Más detallesLDL: Descenso porcentual o hasta alcanzar objetivo. Un análisis razonado
LDL: Descenso porcentual o hasta alcanzar objetivo. Un análisis razonado Lluís Masana Marín Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo Hospital Universitario Sant Joan Universidad Rovira i Virgili, IISPV,
Más detallesTrauma de Cráneo. Gustavo G. Domeniconi Unidad de Terapia Intensiva Hospital Nac. Prof. A. Posadas. El Palomar- Buenos Aires - Argentina
Trauma de Cráneo Gustavo G. Domeniconi Unidad de Terapia Intensiva Hospital Nac. Prof. A. Posadas. El Palomar- Buenos Aires - Argentina RELEVAMIENTO DEL TRAUMATISMO DE CRANEO CERRADO GRAVE EN ARGENTINA
Más detallesNovedades Terapéuticas en IC. Ivabradina
Novedades Terapéuticas en IC. Ivabradina Las recomendaciones de las Guías de 1 Práctica Clínica José R. González Juanatey Área Cardiovascular. Hospital Clínico Universitario de Santiago de Compostela Ivabradina
Más detallesProtocolo de sedación basado en analgesia, guiado por metas y ajustado por enfermería en pacientes críticos en Ventilación Mecánica
Protocolo de sedación basado en analgesia, guiado por metas y ajustado por enfermería en pacientes críticos en Ventilación Mecánica Proyecto FONIS SA05I20091 Temario: I.- II.- Marco teórico Participantes,
Más detallesSHOCK EN EL RECIÉN NACIDO
SHOCK EN EL RECIÉN NACIDO Dra. Ximena Alegría P. I. Concepto. Shock corresponde a un complejo síndrome clínico causado por una falla aguda de la función circulatoria, caracterizada por una inadecuada perfusión
Más detallesFacultad de Medicina Exacerbación de la EPOC (E- EPOC) 1. Diagnós3co de E- EPOC 2. Valorar gravedad 3. Iden3ficar e3ología. 1. Diagnós:co de E- EPOC
Valdivieso J. Josefa, Valenzuela B. Marcela Dra. Emiliana Naretto Larsen Definición Facultad de Medicina Exacerbación de la EPOC (E- EPOC) Guías Clínicas Respiratorio Empeoramiento sostenido y de inicio
Más detallesMANEJO DE DROGAS VASOACTIVAS EN UCI. TENS Francisco Lagos Pino UCI Adultos Hospital Militar Santiago
MANEJO DE DROGAS VASOACTIVAS EN UCI TENS Francisco Lagos Pino UCI Adultos Hospital Militar Santiago DROGAS VASOACTIVAS Son fármacos que ejercen efectos sobre el calibre de los vasos sanguíneos (dilatan
Más detallesCombinaciones Quimioterápicas en Hemopatías Malignas. Linfoma de Hodgkin
Combinaciones Quimioterápicas en Hemopatías Malignas. Linfoma de Hodgkin Anna Sureda Servei d Hematologia Institut Catala d Oncologia Hospital Duran i Reynals Barcelona Tratamiento Antineoplásico en Hematología:
Más detallesUPDATE DE INFECIOSSES INFECCIONS RESPIRATORIES DE LES VIES BAIXES
UPDATE DE INFECIOSSES INFECCIONS RESPIRATORIES DE LES VIES BAIXES Docent : José Paredes Saura PNEUMONIAS 2 Snijders D, Daniels J, De Graaf C, Van der Werf TS, Boersma WG. Efficacy of corticosteroids in
Más detallesRecuperación cardiovascular pediátrica: Relevamiento estadístico 2009-2012
Recuperación cardiovascular pediátrica: Relevamiento estadístico 2009-2012 Daniela I. Otero1, Karina Fiquepron1, Karina Cinquegrani1, Pablo Castellani1, Andrea Piccirilli1, Pamela Saldías1, Mariela Rzepeski1,
Más detallesRecuperación tras la adversidad de partida. Una investigación sobre adoptados internacionales en España
Recuperación tras la adversidad de partida. Una investigación sobre adoptados internacionales en España Recovery after initial adversity. A study on international adoptees in Spain Jesús Palacios Universidad
Más detallesSEPSIS Y SHOCK SÉPTICO Autores: Dra Bangher, Dres Cerantonio, Cardozo, de Tournemine, Piacenza
SEPSIS Y SHOCK SÉPTICO Autores: Dra Bangher, Dres Cerantonio, Cardozo, de Tournemine, Piacenza Definiciones Síndrome de respuesta inflamatoria sistémica (SRIS): conjunto de signos y síntomas desencadenados
Más detallesEl shock cardiogénico (SC) es un estado
CAPÍTULO XIII Shock cardiogénico Juan Gabriel Cendales Rey, MD Internista, Unidad de Cuidado Intensivo Médico Fundación Santa Fe Bogotá El shock cardiogénico (SC) es un estado de hipoperfusión tisular
Más detallesLa EPOC como factor de riesgo para Cáncer de Pulmón. Dr. Juan Pablo de Torres Tajes Servicio de Neumología Clínica Universidad de Navarra
La EPOC como factor de riesgo para Cáncer de Pulmón Dr. Juan Pablo de Torres Tajes Servicio de Neumología Clínica Universidad de Navarra Resumen Una asociación letal Nuestros datos Posibles mecanismos
Más detallesAZATIOPRINA o MICOFENOLATO?
AZATIOPRINA o MICOFENOLATO? Dr. Lucio Pallarés Ferreres Grupo Enf. Autoinmunes Sistémicas (GEAS) SEMI Servicio de Medicina Interna Hospital Universitario Son Espases Palma. Mallorca AZATIOPRINA Larga experiencia
Más detallesSíndrome hepatorrenal
Capítulo 41 Síndrome hepatorrenal Elsa Solà, Pere Ginés Servicio de Hepatología, Hospital Clínic. Universidad de Barcelona. Institut d Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). Centro de
Más detallesLA RESINCRONIZACIÓN CARDIACA: UNA FORMA INTELIGENTE DE TRATAR A PACIENTES SELECCIONADOS. Dra. María Ángeles Castel Hospital Clínic
LA RESINCRONIZACIÓN CARDIACA: UNA FORMA INTELIGENTE DE TRATAR A PACIENTES SELECCIONADOS Dra. María Ángeles Castel Hospital Clínic RESINCRONIZACIÓN CARDIACA auricular VD Posterolateral Estudios clínicos
Más detallesCOMPLICACIONES PERIPARTO EN CUIDADOS INTENSIVOS
COMPLICACIONES PERIPARTO EN CUIDADOS INTENSIVOS C.González Iglesias. C(2); Reus Agustí,A (1); Canto Rivera, MJ (1); Armengol Saez.S(2); Ojeda Perez,F (1). (1)Servicio de Ginecologia y Obstetricia, (2)Servicio
Más detallesENFERMEDAD CORONARIA Y DIABETES MELLITUS EN EL ANCIANO.
ENFERMEDAD CORONARIA Y DIABETES MELLITUS EN EL ANCIANO. UNIVERSIDAD DE SALAMANCA DEPARTAMENTO DE MEDICINA XI Curso ALMA 1 al 4 de Abril de 2012 Salamanca, España El Anciano con Diabetes Introducción La
Más detallesTratamiento de las Hipercolesterolemias. Prevención primaria. Dr. Jorge Elízaga Corrales M. Interna Hospital General de Segovia
Tratamiento de las Hipercolesterolemias. Prevención primaria. Dr. Jorge Elízaga Corrales M. Interna Hospital General de Segovia Guión Seleccionar el paciente en riesgo. Cuándo tratar? Ttos. farmacológicos
Más detallesShock Neonatal. Manuel Sánchez Luna, Maria Luisa Franco Servicio de Neonatología. Hospital General Universitario Gregorio Marañón. Madrid.
56 Shock Neonatal. Manuel Sánchez Luna, Maria Luisa Franco Servicio de Neonatología. Hospital General Universitario Gregorio Marañón. Madrid. DEFINICIÓN El concepto de shock es fisiológico y se basa en
Más detallesDr. Alberto Legarto Servicio de Terapia Intensiva Hospital Italiano La Plata
Dr. Alberto Legarto Servicio de Terapia Intensiva Hospital Italiano La Plata Cátedra Libre de Post-grado de Clínica y Terapéutica Médica Integrada Comité Nacional de Trauma SATI 1 HISTORIA Le Dran 1743:
Más detallesBevacizumab en Cáncer de Colon
1 Bevacizumab ONCOLOGÍA en Cáncer de Colon 2013 Bevacizumab en Cáncer de Colon Recomendaciones para su Uso Coordinador: Dr. Esteban Lifschitz Autores: Dr. Patricio Servienti, Dr. Ventura Simonovich Evaluación
Más detallesCórdoba, de Junio de 2013
Córdoba, 12-15 de Junio de 2013 Panel de discusión Tratamiento local óptimo para el cáncer de próstata de bajo riesgo Braquiterapia Jean-Marc Cosset Institut Curie, Paris, France El tratamiento local óptimo
Más detallesActualización: Guías clínicas SCACEST
Actualización: Guías clínicas SCACEST D R L U I S E D U A R D O E N R Í Q U E Z R O D R Í G U E Z R 2 C A R D I O L O G Í A Índice Definiciones y epidemiología. Diagnóstico inicial y atención prehospitalaria.
Más detallesCONSEJERÍA DE SALUD Y BIENESTAR SOCIAL
CONSEJERÍA DE SALUD Y BIENESTAR SOCIAL AGENCIA DE EVALUACIÓN DE TECNOLOGÍAS SANITARIAS DE ANDALUCÍA (AETSA) Terapias biológicas en el tratamiento de la anemia asociada a insuficiencia renal crónica: eficacia
Más detallesPROGRAMA DE REHABILITACIÓN Sonia Ruiz Bustillo 05/04/2008
PROGRAMA DE REHABILITACIÓN Sonia Ruiz Bustillo 05/04/2008 Múltiples estudios aleatorizados han demostrado que la rehabilitación cardiaca basada en el ejercicio físico mejora la tolerancia al esfuerzo,
Más detallesEl médico debe de estar alerta sobre el hecho de que los pacientes mienten a menudo, cuando ellos afirman que han tomado ciertas medicinas
Hipócrates de Cos (460 a.c. 370 a.c.) El médico debe de estar alerta sobre el hecho de que los pacientes mienten a menudo, cuando ellos afirman que han tomado ciertas medicinas ADHERENCIA A UN TRATAMIENTO
Más detallesPerinatal consequences of Parvovirus infections
Perinatal consequences of Parvovirus infections C. Hubinont,MD, PhD Saint-Luc University Hospital, Université Catholique de Louvain (UCL) B-1200-Brussels, Belgium. Fifth disease- erythema infectiosum,
Más detallesAntagonistas de los receptores ARA II. Dra. Mirtha Pinal Borges
Antagonistas de los receptores ARA II Dra. Mirtha Pinal Borges Antagonistas de los receptores de Angiotensina II (ARA II) Existen 4 tipos de receptores AT (1 y 2 en el hombre y 3 y 4 en los animales) La
Más detallesAnálisis de la coestimulación vía CD28 en células linfoides de pacientes infectados. con el virus de la Hepatitis C RESUMEN
Análisis de la coestimulación vía CD28 en células linfoides de pacientes infectados con el virus de la Hepatitis C RESUMEN La infección por el virus de la hepatitis C (VHC) afecta a más de 170 millones
Más detallesPREVENCION CV Y FACTORES DE RIESGO : Actualización de las guías para el manejo de las dislipidemias. Dr CARLOS E. CASTRO OLIVERA
PREVENCION CV Y FACTORES DE RIESGO : Actualización de las guías para el manejo de las dislipidemias. Dr CARLOS E. CASTRO OLIVERA (Circulation. 2011;124:967-990.) RESUME LA EVIDENCIA DISPONIBLE Y RACIONAL
Más detallesFLUIDOTERAPIA EN EL PREHOSPITALARIO
FLUIDOTERAPIA EN EL PREHOSPITALARIO Dr. Richard J. Peña Bolivar Médico Especialista en Medicina de Emergencia y Desastres Venezuela DIFICULTADES Acceso venoso difícil en hipovolemia severa Dificultad en
Más detallesDr. José Antonio Ramírez Calvo INPerIER
Dr. José Antonio Ramírez Calvo INPerIER ES EL ÚNICO TRATAMIENTO DEFINITIVO Preeclampsia Leve Eclampsia 20 semanas Término Los fetos de madres preeclampsia están sometidos a un estrés que ayuda a madurar
Más detallesAngioplastia Diferida en SCACEST Ricardo Lluberas Profesor de Cardiología Universidad de la República-Montevideo-Uruguay
ProEducar 3er Curso para Intervencionistas en Entrenamiento Dr. José Gabay" Angioplastia Diferida en SCACEST Ricardo Lluberas Profesor de Cardiología Universidad de la República-Montevideo-Uruguay México
Más detallesI CONGRESO CLÍNICO CARDIOVASCULAR -semfyc 5-6 JUNIO, 2008 Zaragoza CLAVES DE LA INTERVENCIÓN MULTIFACTORIAL. Dr. Carlos Brotons PAPPS Cardiovascular
I CONGRESO CLÍNICO CARDIOVASCULAR -semfyc 5-6 JUNIO, 2008 Zaragoza CLAVES DE LA INTERVENCIÓN MULTIFACTORIAL Dr. Carlos Brotons PAPPS Cardiovascular CLAVES DE LA INTERVENCIÓN MULTIFACTORIAL Los factores
Más detallesAporta algo nuevo a nuestros pacientes las Guías EAS/ESC 2011 de dislipemias?
Nuevas Recomendaciones y Objetivos en el control de lípidos Aporta algo nuevo a nuestros pacientes las Guías EAS/ESC 2011 de dislipemias? T. Mantilla Centro de Salud Universitario Prosperidad Madrid 2012
Más detallesNivel de formación en nutrición de médicos intensivistas. Encuesta en hospitales públicos de Asunción
Nutr. Hosp. (2005) XX (5) 326-330 ISSN 0212-1611 CODEN NUHOEQ S.V.R. 318 Original Nivel de formación en nutrición de médicos intensivistas. Encuesta en hospitales públicos de Asunción M.ª E. Goiburu-Bianco*,
Más detallesUso de recursos y costes asociados a las exacerbaciones de EPOC: estudio retrospectivo de base poblacional
Uso de recursos y costes asociados a las exacerbaciones de EPOC: estudio retrospectivo de base poblacional Antoni Sicras 1, Alicia Huerta 2, Ruth Navarro 3, Jordi Ibañez 4 1. Dirección de Planificación.
Más detallesREVASCULARIZACION MIOCARDICA MULTIPLES VASOS Y TRONCO
REVASCULARIZACION MIOCARDICA MULTIPLES VASOS Y TRONCO Congreso Federacion Argentina de Cardiologia 29 31 Mayo 2014 Mendoza Dr. Eduardo Hasbani CABG vs PCI con DES COMO REVASCULARIZAR? DR EDUARDO HASBANI
Más detallesEMBARAZOS EN LOS EXTREMOS DE LA VIDA Y RESULTADOS PERINATALES
EMBARAZOS EN LOS EXTREMOS DE LA VIDA Y RESULTADOS PERINATALES Dra M. de los Angeles Andorno, Dra. Elena Bello Dr. Ricardo E. Martearena, Dra. Griselda I. Abreo Lugar de realización: Servicio de Tocoginecología,
Más detallesVII (nº de capítulo centrado. Lo pone el editor)
VII (nº de capítulo centrado. Lo pone el editor) ANÁLISIS DE LOS ACCIDENTES DE TRABAJO EN ESPAÑA. ESTUDIO POR COMUNIDADES AUTÓNOMAS Raquel García Revilla (U. a Distancia de Madrid España ) Olga Martinez
Más detallesVirus C y Hepatocarcinoma. Perspectivas en 2013
Pamplona, junio de 2008 Virus C y Hepatocarcinoma. Perspectivas en 2013 Bruno Sangro Clínica Universidad de Navarra. CIBERehd. Pamplona, Spain Epidemiología del HCC en Europa Globalmente 50.000 casos nuevos
Más detallesINTERACCIÓN CORAZÓN- PULMÓN
INTERACCIÓN CORAZÓN- PULMÓN Dr. Gabriel Cassalett B Intensivista Pediatra Clínica Shaio X Congreso de la Sociedad Latinoamericana de Cuidado Intensivo Pediátrico (SLACIP) Ciudad de Guatemala Abril 27 al
Más detallesSituaciones clínicas en insuficiencia cardíaca
Situaciones clínicas en insuficiencia cardíaca Dr. Lorenzo Fácila Rubio Cardiología. Hospital General Universitario. Valencia Continuum Cardiovascular e IC Insuficiencia cardiaca Alta mortalidad Frecuentes
Más detallesOSRAM DULUX EL LONGLIFE
LONGLIFE OSRAM compact fluorescent lamps LONGLIFE Tubular ç DULUX EL LL 23W/827 BLI1 23 W 1 20 3 6 4050300 297682 DULUX EL LL 23W/827 BLI1 23 W 1 32 3 6 4050300 537184 ç DULUX EL LL 20W/827 BLI1 20 W 1
Más detallesDesórdenes hipertensivos del embarazo. Dr Pablo Senatra Médico Cardiólogo
Desórdenes hipertensivos del embarazo Dr Pablo Senatra Médico Cardiólogo Introducción Afecta al 15% de los embarazadas Causa de morbimortalidad materna y fetal Clasificación Diagnóstico y estratificación
Más detallesEvolución de la supervivencia en melanoma metastásico BRAF mutado. Nuevas estrategias de tratamiento.
Evolución de la supervivencia en melanoma metastásico BRAF mutado. Nuevas estrategias de tratamiento. Dra. Ainara Soria Rivas Servicio de Oncología Médica Hospital Ramón y Cajal Cuál es la supervivencia
Más detallesSOPORTE VITAL AVANZADO. Fármacos PLAN NACIONAL DE RCP LOS PROFESIONALES DEL ENFERMO CRÍTICO
5 PLAN NACIONAL DE RCP LOS PROFESIONALES DEL ENFERMO CRÍTICO OBJETIVOS Proporcionar los conocimientos necesarios sobre los fármacos esenciales en la RCP: A. Adrenalina. B. Atropina - Magnesio - Lidocaina
Más detallesinsuficiencia cardiaca aguda
Hospital Clínico de San Carlos, Madrid Viernes 23 de Mayo de 2014 insuficiencia cardiaca aguda Jerónimo Farré Servicio de Cardiología Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz idcsalud insuficiencia
Más detallesDr. Carlos Guijarro. Madrid
Qué Hemos Aprendido en la Prevención sobre la Hipertensión y la Hipercolesterolemia? Lessons from Intervention on Risk Factors Hypertension and Hypercholesterolemia. What s new? Dr. Carlos Guijarro Madrid
Más detallesBicicleta pública y su impacto en la salud
Bicicleta pública y su impacto en la salud Dr. David Rojas-Rueda Centro de Investigación en Epidemiología Ambiental Transporte y Salud. Accidentes de trafico Transporte y Salud. Contaminación del aire
Más detallesTRATAMIENTO FARMACOLÓGICO DE LAS ARRITMIAS EN LA ENFERMEDAD DE CHAGAS Dr. Ismael Guzmán Melgar
TRATAMIENTO FARMACOLÓGICO DE LAS ARRITMIAS EN LA ENFERMEDAD DE CHAGAS Dr. Ismael Guzmán Melgar Resumen Las arritmias en Enfermedad de Chagas son luego de la Dilatación del ventrículo izquierdo y la falla
Más detallesUrgencias y Emergencias Hipertensivas
Urgencias y Emergencias Hipertensivas Dr. Hugo Ramos Sociedad de Cardiología Córdoba, Argentina Historia de la HTA Mahomed, Londres 1879 Causa de enfermedad renal Riva Rocci, Torino 1896 Manguito braquial
Más detallesHipertensión arterial conducente a enfermedad cerebrovascular por incumplimiento del plan medicamentoso
MEDISAN 2011; 15(2):204 ARTÍCULO ORIGINAL Hipertensión arterial conducente a enfermedad cerebrovascular por incumplimiento del plan medicamentoso High Blood Pressure leading to cerebrovascular disease
Más detallesImproving Rates of Colorectal Cancer Screening Among Never Screened Individuals
Improving Rates of Colorectal Cancer Screening Among Never Screened Individuals Northwestern University, Feinberg School of Medicine Contents Patient Letter Included with Mailed FIT... 3 Automated Phone
Más detallesDr. Miguel Ángel González Sosa
Dr. Miguel Ángel González Sosa Presentación realizada en el curso de Clinopatología del Aparato Respiratorio dentro de la Licenciatura de Médico Cirujano del Área Académica de Medicina en el semestre Julio
Más detallesEL EJE RIÑÓN-CORAZÓN: OPTIMIZANDO RESULTADOS EN EL PACIENTE DIABÉTICO TIPO 2
EL EJE RIÑÓN-CORAZÓN: OPTIMIZANDO RESULTADOS EN EL PACIENTE DIABÉTICO TIPO 2 Dr. Javier Ena Muñoz Servicio de Medicina Interna Hospital de la Marina Baixa. Villajoyosa, Alicante Caso clínico Una mujer
Más detallesPRO EN INMUNOTERAPIA
PRO EN INMUNOTERAPIA IVAN CHERREZ OJEDA MD, MSc Respiralab- Hospital Kennedy Miembro del Comité Asma de la Organización Mundial de Alergia Chairman del Consejo Latinoamericano de Congestion, Asma Alergia
Más detallesHospital Civil de Guadalajara Dr. Juan I. Menchaca Área que Genera
CONCEPTO Se define como hipertensión arterial a la elevación de las mediciones sistólicas, diastólicas o ambas a cifras iguales o mayores a la percentila 95 para la edad y sexo, por lo menos en tres determinaciones.
Más detallesBAJO GASTO CARDIACO EN EL POSTOPERATORIO DE CIRUGIA CARDICA
BAJO GASTO CARDIACO EN EL POSTOPERATORIO DE CIRUGIA CARDICA < Jose Llagunes Coordinador Anestesia Oscar Torres Rico Medico Residente!"#$%&'()*+,!-./01,2-,345678/01,'4191:727,,+7;-18/7,9-6?5-,2-,@A
Más detalles