L alimentació en les persones amb discapacitats. Dolors Borau Lladó

Transcripción

1 L alimentació en les persones amb discapacitats Dolors Borau Lladó 1

2 Els nutrients Són les substàncies que fan possible cobrir les necessitats nutritives de l organisme i els obtenim dels aliments. N hi ha sis tipus: Hidrats de carboni Greixos Proteïnes Aigua Sals minerals Vitamines Hidrats de carboni Són la principal font d energia de l organisme. Es classifiquen com a simples i compostos: els simples com el sucre, passen a la sang ràpidament els compostos tenen una digestió lenta i passen a la sang gradualment, com el midó que es troba al pa. 1 g d hidrats de carboni produeix 4 kcal Greixos o lípids Són la principal reserva d energia de l organisme. Es classifiquen en saturats i insaturats: Els saturats són sòlids a temperatura ambient i són d origen animal, com el llard. Els insaturats són líquids a temperatura ambient i són d origen vegetal com l oli d oliva. També es troben en el peix blau. El colesterol només es troba en els aliments d origen animal. El nostre organisme n elabora i és imprescindible per a moltes funcions. 1 g de greixos produeix 9 kcal Proteïnes Es classifiquen en proteïnes animals i vegetals Les animals són riques en aminoàcids essencials i són d alt valor biològic, com la clara d ou o la carn o el peix. Les vegetals són deficitàries en aminoàcids essencials. Cal combinar llegums o soja amb cereals. 1 g de proteïnes produeix 4 kcal. Sals minerals Són elements químics que es troben en diferents teixits del cos i formen part de l estructura. Els elements majoritaris que es troben en quantitats més elevades són: calci, fòsfor, magnesi, sofre, potassi, sodi, clor Els elements minoritaris que es troben en quantitats molt petites són: ferro, iode, fluor, zinc, seleni. No aporten energia Vitamines Són nutrients reguladors. S han d obtenir dels aliments. Es classifiquen en vitamines hidrosolubles i liposolubles. 2

3 Les hidrosolubles es troben en aliments aquosos i en cas d excés s eliminen per l orina:c, B 1, B 2,, B 3, B 4, B 5, B 6, B 12, àcid fòlic (B c ) i biotina (vit. H). Les liposolubles es troben en aliments greixosos o en les parts greixoses dels aliments i en cas d excés s acumulen i poden ser tòxiques: A, D, E, K. No aporten energia. Aigua Hi ha aigua a les cèl lules, la sang i els líquids corporals. És essencial pel manteniment de la temperatura corporal. Cal un equilibri entre les entrades i les sortides. No aporta energia. Els grups d aliments Feculents o farinacis Són aliments rics en hidrats de carboni complexos, és a dir, midó. Són d origen vegetal i no contenen greixos. Es divideixen en tres grups: Cereals i derivats: arròs, farina de blat, blat de moro, civada, sègol i d altres cereals, diversos tipus de pa i de pasta. Llegums: llenties, mongetes seques, cigrons, fesols, faves, pèsols i soja. Tubercles: patates, moniatos, xufla, mandioca. Verdures i hortalisses Són aliments rics en aigua, vitamines i sals minerals. Tenen un petit percentatge d hidrats de carboni Són una font important de fibra. N hi ha molta varietat: bledes, cols, pastanagues, enciams, cebes, pebrots, espàrrecs, carxofes, bolets, albergínia, carbassó, tomàquet... Fruites Són aliments rics en aigua, vitamines, sals minerals i fibra. Aporten una fracció d hidrats de carboni. La fruita madura té més sucres senzills i és de més fàcil digestió. Les fruites més riques en sucre són: el raïm, el plàtan, les figues, les cireres, els nespres, els caquis. Els cítrics com la taronja, la llimona, mandarina i aranja, són una font important de vitamina C. També ho són el kiwi, la pinya i els maduixots. Carns, peixos i ous Són la principal font de proteïnes. Aporten vitamines: la A, el grup B i la D. La carn és una font important de ferro. La carn de xai és la que té més contingut en greix. El pollastre, el gall dind i el conill són les carns més magres. La clara d ou és proteïna, el rovell és la part greixosa. El peix blau conté un tipus de greix saludable per a l organisme (els àcids Ω 3 ) Són peix blau: sardina, verat, salmó, tonyina, seitons, emperador... El peix blanc (lluç, rap, bacallà...) i el marisc són pobres en greixos. Els aliments rics en colesterol són: el rovell d ou, els embotits, les vísceres, els crustacis (gambes i llagostins) i l ànec. Lactis Són la principal font de calci. Aporten proteïnes d alt valor nutritiu, hidrats de carboni (la lactosa), greix saturat i vitamines A, del grup B i D. Hi ha productes desnatats i semidesnatats que conserven el seu contingut en calci, però menys contingut en greix. Els formatges madurats tenen més greix i més calci. 3

4 Els iogurts i llets fermentades tenen microorganisme vius que fermenten la lactosa i són més fàcils de digerir i són beneficiosos per a la flora instestinal. Greixos Els olis vegetals, que són greixos líquids, són rics en greixos insaturats (no contenen colesterol sinó que n afavoreixen el seu equilibri en l organisme). El greixos sòlids com la nata o la crema de llet, el llard, mantega o margarina, són greixos saturats i contenen colesterol. Tots els olis tenen el mateix contingut calòric. La mantega i la margarina tenen el mateix valor calòric, excepte si es tracta d un producte light. Sucres Són aliments que aporten hidrats de carboni d absorció ràpida. S aconsella una aportació moderada per tal de prevenir la càries, la obesitat i la diabetis. Es consideren d aquest grup: les melmelades, els almívars, els caramels, la mel i la xocolata. L alimentació saludable: la piràmide dels aliments. -L alimentació saludable consisteix en combinar tots els grups d aliments per aconseguir un equilibri que ens asseguri una bona aportació de nutrients. -L alimentació saludable ha de ser variada, agradable i suficient en cada etapa de la vida. -La piràmide de l alimentació és una figura que representa la distribució dels aliments dins una dieta saludable. -A la base de la piràmide hi ha el grup d aliments més bàsic i al vèrtex hi ha el grup d aliments que cal prendre amb més moderació. -Les xifres representen les racions que se n aconsellen de cada grup d aliments. -S entén per ració una quantitat habitual de cada aliment que s adequa al tipus de comensal (nens, adults, avis...). 4

5 Consells: Incrementar l activitat física Incrementar el consum de fruites i verdures fresques Incrementar el consum de llegums, patates i pa Reduir el consum de carn i augmentar el del peix blanc i blau Potenciar els primers plats i els plats únics Beure aigua Consum moderat de vi Disfàgia -És la dificultat per empassar o deglutir aliments i begudes. -La disfàgia és present en la major part de les malalties neurològiques. -En moltes ocasions la primera manifestació de disfàgia es presenta amb els líquids, en d altres, en canvi, amb certs aliments o només amb certes textures. -Es pot millorar aquest trastorn utilitzant alguns recursos com ara tècniques posicionals corporals que faciliten la ingesta o la utilització de textures, gelatines i espessidors que modifiquen les textures. -Per saber si un nen té dificultats a l hora d alimentar-se cal observar si es presenten aquests símptomes: L aliment o la beguda queda a la boca i no circula Hipersialosi (baveig) L aliment surt pel nas Es produeix ennuegament i l aliment no passa de la gola Tos Cal fer moltes provatures i maniobres per poder empassar Pirosi (sensació de cremor d estòmac que puja per l esòfag) Pèrdua de pes Recomanacions dietètiques en la disfàgia Es recomana fer 3 àpats principals (esmorzar, dinar, sopar) i fer 2 o 3 ingestes complementàries (a mig matí, berenar, ressopó). És important donar begudes entre àpats. És millor evitar els aliments secs com torrades, snacks, patates xips o galetes. Evitar els aliments enganxosos com l arrós o el pa blanc molt tou o de motlle i bolleria. No afegir condiments com pebre o vinagre i altres àcids com suc de llimona, ni salses fortes i no fer plats salats. És preferible triturar els aliments per tal d obtenir una textura semisòlida. Els aliments sòlids es poden estovar amb llet, brou, salses suaus o mantega. No servir els plats massa calents. Si tenen molèsties els líquids freds poden calmar: gelats, batuts, iogurts remenats. No administrar begudes amb gas. Maniobres en cas d aspiració No posar els dits a la gola, es pot empènyer l aliment avall. No picar a l esquena quan s està assegut perquè es pot fer baixar l aliment i obstruir més l entrada. Deixar tossir i inclinar el cos endavant. Si la criatura és petita o el noi o noia pesa poc, ajeure l de panxa avall sobre els genolls d un adult que està assegut en una cadira i deixar que el cap i els braços pengin endavant i colpejar amb precaució a l esquena. Si es tracta d un adult, practicar-li la maniobra de Heimlich: -Col locar-se darrere la persona i posar-li els braços al voltant de la cintura -Tancar una mà fent un puny i situar-lo per sobre el melic -Amb l altra mà damunt del puny, empènyer cap amunt 5

6 Mucositat i baveig Alguns fàrmacs actuen sobre les glàndules salivals disminuint-ne la secreció com els que actuen sobre el sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic, els antihistamínics i els antidepressius. S evitaran els aliments que afavoreixin la secreció de saliva com els cítrics i tots els altres àcids, la llet, la xocolata i els aliments molt sensucrats. En les situacions de baveig cal incrementar la ingesta d aigua. Quan hi ha disfàgia les secrecions de mocs i salivals s acumulen a la boca i a la cavitat orofaríngea provocant nàusees i ennuegament. Per ajudar a escopir les secrecions mucoses i salivals acumulades és recomanable fer banys d aigua salina (tipus Rhinomer o sèrum fisiològic) aplicant l aigua a pressió pel nas amb una xeringa. També es poden fer exercicis de fisioteràpia que mobilitzin els braços i el tòrax i afavoreixin els moviments respiratoris i, si el metge ho recomana, es pot fer claping. Reflux esofàgic i esofagitis El reflux esofàgic es produeix quan el contingut gàstric retorna al tub esofàgic. Simptomatologia: dolor retroesternal i pirosi (cremor i retorn de contingut cap a la boca). Per acció de l àcid de l interior de l estòmac es produeix la destrucció de les cèl lules de la mucosa de l esòfag i úlceres. Pot ser molt dolorós. El tractament consta de tres aspectes: postural, farmacològic i dietètic. Es recomana quedar-se assegut després de menjar i a la nit no anar a dormir fins dues hores després de sopar És millor dormir amb una alça sota el matalàs o amb doble coixí per tenir el cap més alt. Es recomana no menjar grans quantitats i evitar temperatures extremes. Aliments desaconsellats: la xocolata, el vi, el cava, l all, salses, menta, cítrics, pebre, meló, cogombre, pebrot i productes integrals, nata i mantega. Evitar els fregits i guisats i utilitzar el forn, el microones, el vapor, la planxa o bullir. Restrenyiment Dependrà del grau de mobilitat Incrementar la ingesta d aigua (l aigua dóna una millor consistència a la femta) Afegir oli als aliments (el greix ajuda a evacuar) Fer una dieta rica en fibra No administrar laxants sense prescripció mèdica Parlar amb el metge i el fisioterapeuta per buscar solucions posturals 6