Importancia de la vuelta a diálisis después del trasplante renal: cuantitativa y cualitativa DP vs HD en el paciente nuevo en TRS. Peculiaridades del

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Importancia de la vuelta a diálisis después del trasplante renal: cuantitativa y cualitativa DP vs HD en el paciente nuevo en TRS. Peculiaridades del"

Transcripción

1 Rafael Pérez García

2 Importancia de la vuelta a diálisis después del trasplante renal: cuantitativa y cualitativa DP vs HD en el paciente nuevo en TRS. Peculiaridades del paciente que vuelve a diálisis después del Tx. Semejanzas y diferencias en la elección de técnica entre el paciente nuevo en tratamiento renal sustitutivo (TRS) y el que retorna después de un trasplante fallido. A qué paciente nos referimos? Individualización A qué HD nos referimos? La diálisis domiciliaria es de elección en el paciente que quiere y puede.

3 Cuantos vuelven?

4 ?

5

6

7 Durante el año 2014, el 3,6 % de los prevalentes en diálisis eran pacientes que volvieron después de un trasplante renal fallido (REER) Prevalentes en diálisis 2014: HD 500 pmp DP 64,1 pmp Total 564,1 pmp El 3,6 % representan un 20,3 pmp En 2006, en el H. Ry C., el 10,9% de los pacientes incidentes en diálisis lo hizo a causa de la pérdida de un Tx. J.Cubero y cols. Nefrología Estos pacientes constituyen una población significativa y en aumento

8 Vuelven a diálisis 20,3 pmp 15 %

9 Datos epidemiológicos de la vuelta a diálisis después de un trasplante renal fallido USA: 4,1 % de los pacientes que inician diálisis en % de los pacientes en lista de espera para Tx han tenido un Tx previo (30% en RyC) Retrasplante sólo en el 15-18% de estos pacientes Canadá: 2-3 % de los Tx prevalentes vuelven a diálisis al año España (REER): 2012: 2,4 % prevalentes en diálisis (1.091 pmp / 48,3 %) (12,6 / 120,6) ( 10% incidentes de novo) 2014: 3,6 % prevalentes ( 15% incidentes de novo)

10 Datos epidemiológicos de la vuelta a diálisis después de un trasplante renal fallido: HD/DP En España, la mayoría de los pacientes vuelven a HD En el REMER (Madrid 2008): Incidentes de Novo 1 DP / 5 HD Postrasplante 1 DP / 12 HD En Pais Vasco y Rioja (154 p): 73,7 % a HD y 18,5 % DP (27% a DP en incidentes) En USA, la proporción de los que vuelven a DP es baja, pero mayor que en España. Según United States Renal Data System (USRDS) data: de los pacientes que vuelven a diálisis después de perder un trasplante renal, el 16% escogen DP, en comparación con el 12% de la población global con ERCA incidentes en TRS.

11 En España, entre 1999 y 2010, el 5,1 % de los pacientes que comienzan DP, provienen de un tx renal fallido

12 Datos epidemiológicos de la vuelta a diálisis después del fallo del trasplante renal: supervivencia

13 Datos epidemiológicos de la vuelta a diálisis después de un trasplante renal fallido: supervivencia Qué grupos comparamos? - Grupo trasplante renal fallido respecto a: Grupo Tx funcionante: OR 3 veces más mortalidad Pacientes en lista de espera Tx: OR 1,78 Pacientes incidentes en TRS Peor o igual?

14 Importancia de la vuelta a diálisis después del trasplante renal: cuantitativa y cualitativa La vuelta a Diálisis después del Trasplante es proporcional al numero de pacientes prevalentes trasplantados. En España, son 608,5 pmp (51,7% de los prevalentes) (2014) Se puede calcular que, anualmente, vuelven a Diálisis, 20 pmp. Un 15 % de los incidentes de novo. En España, la mayoría vuelven a HD. El 5,1 % de los pacientes que comienzan DP vienen del Tx ( ). DP 16,47 % de los incidentes de novo. Aunque hay resultados discordantes, los pacientes que vuelven del Tx tienen peor pronóstico que los equivalentes que inician TRS o que continúan con Tx

15 Vuelta a diálisis después del trasplante renal Cuál es la mejor técnica? Importancia de la vuelta a diálisis después del trasplante renal: cuantitativa y cualitativa DP vs HD en el paciente nuevo en TRS. Peculiaridades del paciente que vuelve a diálisis después del Tx. Semejanzas y diferencias en la elección de técnica entre el paciente nuevo en tratamiento renal sustitutivo (TRS) y el que vuelve a HD después de un trasplante fallido A qué paciente nos referimos? A qué HD nos referimos? La diálisis domiciliaria es de elección en el paciente que quiere y puede.

16 Efecto of starting with hemodialysis compared with peritoneal dialysis in patients new on dialysis treatment: a randomized controlled trial. Korevar JC et al. NECOSAD Study Group Kidney Int 2003 Dec;64(6): Due to the low inclusion rate, the trial was prematurely Dificultad para realizar un estudio controlado y randomizado. Los pacientes quieren elegir la técnica. stopped after which 38 patients had been randomized: 18 patients to hemodialysis and 20 to peritoneal dialysis. The mean QALY score in the first 2 years was 59.1 (SD 12) for hemodialysis patients versus 54.0 (SD 19) for peritoneal Entre dialysis los patients, pocos which pacientes constitutes randomizados, a small difference in la calidad favor of de hemodialysis vida percibida of 5.1 (95%CI es semejante -7.3 to 17.6) entre HD y DP.

17 A comparative assessment of survival between propensity score-matched patients with peritoneal dialysis and hemodialysis in Taiwan. Chang YK et al. Medicine Baltimore 2012 May;91(3): En un periodo de 10 años, de 1997 a 2006, la tasa de mortalidad global fue similar entre los pacientes tratados con DP y los tratados Aproximaciones con HD (12.0 estadísticas vs para por 100 personas intentar y año, paliar respectivamente), la disparidad de con un razon DP-a-HD poblaciones. (hazard ratio) de 1.02 (intervalo Propensity de score-matched confianza [CI] patients 95%, ).

18 Selection Bias Explains Apparent Differential Mortality between Dialysis Modalities Quinn RR et al. J Am Soc Nephrol. Aug 2011; 22(8): Los resultados de este estudio sugieren que la DP y la HD se asocian a una supervivencia semejante en pacientes incidentes, que inician diálisis de forma electiva, después de un seguimiento prediálisis mínimo de 4 meses. En los trabajos observacionales, el efecto de la selección, más que el efecto de la técnica per se, explica las diferencias en el riesgo de muerte entre HD y DP.

19 Mortalidad

20 No hay evidencias que demuestren que la DP sea superior a la HDF-OL ni a la HD-HF. Si el paciente prefiere una técnica domiciliaria y puede, ésta es la mejor solución. En nuestra sociedad, con los medios actuales, la mejor opción de inicio, para la mayoría de los pacientes, es la HD asistida. En una sociedad con mayor nivel de vida, la opción mayoritaria de inicio sería el trasplante anticipado o una técnica domiciliaria.

21 Vuelta a diálisis después del trasplante renal Cuál es la mejor técnica? Importancia de la vuelta a diálisis después del trasplante renal: cuantitativa y cualitativa DP vs HD en el paciente nuevo en TRS. Peculiaridades del paciente que vuelve a diálisis después del Tx. Semejanzas y diferencias en la elección de técnica entre el paciente nuevo en tratamiento renal sustitutivo (TRS) y el paciente que vuelve a HD después de un trasplante fallido A qué paciente nos referimos? Individualización A qué HD nos referimos? La diálisis domiciliaria es de elección en el paciente que quiere y puede.

22 Peculiaridades del paciente que vuelve a diálisis después del Tx: Son pacientes más jóvenes Existe una menor proporción de diabé8cos Tienen menor comorbilidad En comparación a los que inician por primera vez TRS Rao PS et al. Survival on dialysis port- kidney transplant failure: Am J kidney Dis 2007 (175,436 pacientes)

23 Qué ocurre en España? Son pacientes más jóvenes (43,8 frente 53,3 años) Menor proporción de diabé8cos (18,4 % frente a 21,9%) Menor frecuencía de eventos CV previos (15,8 % frente al 24,7 %) En comparación a los que inician por primera vez TRS Portoles J y cols. Diálisis peritoneal y trasplante. Experiencia de Grupo centro. Nefrología 2011 (906 pacientes)

24 Los pacientes provenientes del trasplante, 8enen mayor resistencia a la EPO, 8enen menor FRR y la pierden antes

25 Peculiaridades del paciente que vuelve a diálisis después del Tx Menor capacidad de UF en DP 9 pacientes

26 Peculiaridades del paciente que vuelve a diálisis después del Tx PREDISPOSICIÓN A UN PERFIL DE ALTO TRASPORTADOR PERITONEAL EN LOS PACIENTES QUE INICIAN DP POR HABER PERDIDO UN TRASPLANTE RENAL (42%) - Hebert LA, Wilmer WA, Falkenhain ME et al. Renoprotec8on: one or many therapies? Kidney Interna8onal 2001; 59: Mujais S, Vonesh E. Profiling of peritoneal ultrafiltra8on. Kidney Int Suppl 2002; S81: S17 S22.

27 Tiene el paciente ya una FAV funcionante?

28 Posibilidad de Tx Los pacientes en que entran en DP después de un trasplante renal fallido, tienen menor posibilidad de retrasplantarse (18,4%) que los pacientes en DP de novo, de recibir un primer trasplante (35,2%). Entre los que están en lista de espera, 32,6 % vs 64,1 %, respectivamente. Tiempo medio de espera hasta el Tx 4,77 vs 1,74 años, respectivamente

29 Características de los pacientes que vuelven a diálisis después del fallo de un Tx renal Más jóvenes Menos diabéticos Menor comorbilidad Mas anemia / inflamación Menor mantenimiento de la FRR Menor UF peritoneal Menor posibilidad de trasplantarse Mayor probabilidad de FAV Obesidad

30 Comparación de la supervivencia y morbilidad de los pacientes en DP después de un Tx renal fallido Zarraga y cols.

31 Semejante supervivencia en DP de los pacientes que vuelven de un trasplante fallido, respecto a los pacientes nuevos y los transferidos desde HD Patient and technique survival on peritoneal dialysis in patients with failed renal allograft: A case control study. S Mujais and K Story. Kidney International (2006) 70, S133 S137

32 Pa8ent and technique survival on peritoneal dialysis in pa8ents with failed renal allograp: A case control study. S Mujais and K Story. Kidney Interna8onal (2006) 70, S133 S137

33 Similar supervivencia en DP, entre los pacientes que vuelven de un trasplante renal fallido y los nuevos pacientes incidentes, salvo: Effect of previously failed kidney transplantation on peritoneal dialysis outcomes in the Australian and New Zealand patient populations. Sunil V. Badve, Carmel M. Hawley, Stephen P. McDonald, David W. Mudge, Johan B. Rosman, Fiona G. Brown and David W. Johnson for The ANZDATA Registry PD Working Committee. Nephrol Dial Transplant (2006) 21:

34 Que resultados hay en la literatura, respecto a HD/DP?

35 No diferencias significativas en las características de los 1865 pacientes que entran en DP (B) respecto a los que lo hacen en HD (A2), una vez emparejados para el análisis de riesgo de muerte

36

37 Un IMC > 30 Kg/m2 y una FFR < 5 ml/min condicionan peores resultados en DP

38 Comparación de la supervivencia y morbilidad de los pacientes en DP/HD después de un trasplante renal fallido La evaluación del pronós8co de los pacientes que vuelven a DP/HD después de un Tx fallido depende del grupo control u8lizado: pacientes que inician TRS en DP, en cualquier forma de diálisis; emparejados por edad y diabetes; datos actuariales; trasplantados renales o pacientes en diálisis en lista de espera. En estos pacientes, no hay evidencias de que la HD o la DP implique un mejor pronós8co. Existen algunas caracterís8cas de los pacientes, como la obesidad, baja FRR, alto transportador, que pueden inclinar la balanza hacia la HD.

39 Vuelta a diálisis después del trasplante renal Cuál es la mejor técnica? Importancia de la vuelta a diálisis después del trasplante renal (Txd): cuantitativa y cualitativa DP vs HD en el paciente nuevo en TRS. Peculiaridades del paciente que vuelve a diálisis después del Tx. Semejanzas y diferencias en la elección de técnica entre el paciente nuevo en tratamiento renal sustitutivo (TRS) y el paciente que vuelve a diálisis después de un trasplante renal fallido A qué paciente nos referimos? Individualización A qué HD nos referimos? La diálisis domiciliaria es de elección en el paciente que quiere y puede.

40 Decisiones a tomar ante un trasplante renal fallido y el paso a diálisis Técnica de diálisis Momento de inicio de la diálisis Pauta de inmunosupresión Transplantectomia Inclusión el lista de espera para trasplante Management of patients with a failed kidney transplant: Dialysis reinitation, inmunosuppression weaning, and transplantectomy. P.T. Pham et al WJN (UCLA) Trasplantectomia tras fallo del injerto renal. G. Antón-Pérez. Nefrología 2012.

41 Momento de inicio de diálisis Precoz o tardía? Gill JS et al Kidney Int 2002 Molnar MZ et al NDT 2012 Igual que en el caso del inicio del TRS? Parecida Clínica, comorbilidad (ICC), nutrición. Beddhu S et al JASN 2003 Igual en DP que en HD? Antes en DP? Jain AK et al Am J Kid Dis 2014 (Canada >10,5)

42 Pauta de inmunosupresión y transplantectomia Perdida precoz o tardía DP o HD (Catéter o FAV) Síndrome de intolerancia al injerto clínica o bioquímica Alosensibilización Arterioesclerosis y comorbilidad cardiovascular Riesgo infecciones Management of patients with a failed kidney transplant: Dialysis reinitation, inmunosuppression weaning, and transplantectomy. P.T. Pham et al WJN (UCLA) Managing a failed kidney graft. Nephrectomy versus embolisation. I. Pérez-Flores y cols. Nefrología 2009.

43 Vuelta a diálisis después del fallo de un riñón trasplantado Un riesgo de muerte ajustado más de tres veces mayor que los pacientes que continúan con un trasplante renal. El momento del inicio de la diálisis debe guiarse de la clínica del paciente, comorbilidades y estado nutricional. El mantenimiento de la inmunosupresión se asocia a mayor riesgo cardiovascular, infecciones y neoplasias. No hay suficientes evidencias sobre que el mantenimiento de la inmunosupresión preserve la FRR La transplantectomia debe ser una decisión individualizada

44 Características de los pacientes que vuelven a diálisis después de un Tx renal fallido, que implican un mejor pronóstico en HD respecto a DP Obesidad (IMC > 30 kg7m2?) FRR escasa (< 5 ml/min?) Necesidad de nefrectomía del injerto Alto trasportador peritoneal FAV normofuncionante Contraindicación para mantener inmunosupresión?

45 Vuelta a diálisis después del trasplante renal Cuál es la mejor técnica? Importancia de la vuelta a diálisis después del trasplante renal: cuantitativa y cualitativa DP vs HD en el paciente nuevo en TRS. Peculiaridades del paciente que vuelve a diálisis después del Tx. Semejanzas y diferencias en la elección de técnica entre el paciente nuevo en tratamiento renal sustitutivo (TRS) y el que vuelve a diálisis después de un Tx renal fallido A qué paciente nos referimos? Individualización A qué HD nos referimos? La diálisis domiciliaria es de elección en el paciente que quiere y puede.

46 Elementos de una HD adecuada actual Acceso vascular mediante una FAV. Hemodiafiltración en línea (HDF-OL): Eliminación de moléculas pequeñas, medianas y grandes) Trasporte convectivo, > L por sesión Tiempo suficiente: > 12 horas semanales. Eliminación de moléculas con volumen de distribución pequeño: Fósforo, B2Microglobulina. Domiciliaria / Mayor frecuencia, 5-6 sesiones semanales.

47 Qué debería ser?

48

49 En este estudio, se confirma que la HD domiciliaria es superior a la DP y a la HD en centros, que mantienen resultados semejantes entre sí. Tal vez, al principio, es algo superior la DP y posteriormente, la HD, como sucede en otros estudios semejantes.

50 NxStage System ONE. Hemodiálisis en casa seis días por semana

51 A Comparison of Clinical Parameters and Outcomes Over 1 Year in Home Hemodialysis Patients Using 2008K@home or NxStage System One. Brunelli SM, Wilson SM, Ficociello LH, Mullon C, Diaz-Buxo JA. ASAIO J Dec 21. Clinical parameters and outcomes for HHD patients using 2008K@home and System One were largely equivalent, although 2008K@home usewas associated with higher stdkt/v. Scope and design of the Following Rehabilitation, Economics and Everyday- Dialysis Outcome Measurements (FREEDOM) Study. Jaber BL, Finkelstein FO, Glickman JD, Hull AR, Kraus MA, Leypoldt JK, Liu J, Gilbertson D, McCarthy J, Miller BW, Moran J, Collins AJ; FREEDOM Study Group. Am J Kidney Dis Feb;53(2): This study has the potential to elucidate the health and economic benefits of DHD and complement results of current clinical trials. Hospitalization in daily home hemodialysis and matched thrice-weekly incenter hemodialysis patients. Weinhandl ED, Nieman KM, Gilbertson DT, Collins AJ. Am J Kidney Dis Jan;65(1): All-cause hospitalization risk was similar in daily HHD and thrice-weekly in-center hemodialysis patients. However, risk of cardiovascular-related admission was lower with daily HHD, and risk of infection-related admission was higher. More attention should be afforded to infection in HHD patients.

52 Conclusiones La vuelta a diálisis después de un trasplante renal fallido es un tema prevalente y con connotaciones específicas. La diálisis domiciliaria, tanto hemodiálisis como diálisis peritoneal, es una buena opción de tratamiento para estos pacientes. La decisión sobre si es preferible la HD o la DP debe ser individualizada La decisión de la técnica de elección, debe ir unida a otras decisiones, como son: tiempo de inicio; mantenimiento de la inmunosupresión; trasplantectomia; posibilidades de retrasplante.

Se debe forzar a los pacientes a iniciar en DP?

Se debe forzar a los pacientes a iniciar en DP? Se debe forzar a los pacientes a iniciar en DP? LA RESPUESTA: NO Jose Portolés. MD PhD Jefe Servicio Hospital Universitario Puerta de Hierro. Presidente SOMANE (S. Madrileña de Nefrología) Miembro GADDPE

Más detalles

Vuelta a diálisis tras el trasplante renal cuál es la mejor técnica? Diálisis Peritoneal

Vuelta a diálisis tras el trasplante renal cuál es la mejor técnica? Diálisis Peritoneal Vuelta a diálisis tras el trasplante renal cuál es la mejor técnica? Diálisis Peritoneal JE Sánchez UGC Nefrología Hospital Universitario Central de Asturias Cáceres, 29 enero 2016 Agenda Epidemiología

Más detalles

EL RIESGO PROPORCIONAL DE MUERTE ES DOS VECES MENOR RECIBIENDO UN TRASPLANTE DE RIÑÓN DE MÁS DE 75 AÑOS QUE PERMANECIENDO EN DIÁLISIS

EL RIESGO PROPORCIONAL DE MUERTE ES DOS VECES MENOR RECIBIENDO UN TRASPLANTE DE RIÑÓN DE MÁS DE 75 AÑOS QUE PERMANECIENDO EN DIÁLISIS EL RIESGO PROPORCIONAL DE MUERTE ES DOS VECES MENOR RECIBIENDO UN TRASPLANTE DE RIÑÓN DE MÁS DE 75 AÑOS QUE PERMANECIENDO EN DIÁLISIS M.José Pérez Sáez, Emma Arcos 2, Jordi Comas 2, Josep Lloveras, Julio

Más detalles

Resultados globales en una Unidad de Diálisis Peritoneal durante tres décadas

Resultados globales en una Unidad de Diálisis Peritoneal durante tres décadas Resultados globales en una Unidad de Diálisis Peritoneal durante tres décadas M. Auxiliadora Bajo Servicio de Nefrología Hospital Universitario La Paz Madrid Número acumulado de pacientes Grado de especialización

Más detalles

Factores de riesgo de mortalidad en pacientes candidatos a trasplante renal: Un estudio de cohortes del Registro Andaluz de Enfermos Renales

Factores de riesgo de mortalidad en pacientes candidatos a trasplante renal: Un estudio de cohortes del Registro Andaluz de Enfermos Renales Factores de riesgo de mortalidad en pacientes candidatos a trasplante renal: Un estudio de cohortes del Registro Andaluz de Enfermos Renales S. Luengo, P. Castro de la Nuez, P. Ruiz, D. Burgos, M. Cabello

Más detalles

Implementación y Resultados de un programa de Diálisis Domiciliaria

Implementación y Resultados de un programa de Diálisis Domiciliaria Implementación y Resultados de un programa de Diálisis Domiciliaria Ma. Fernanda Slon Roblero Médico Adjunto Nefrología Complejo Hospitalario de Navarra Cuál técnica de diálisis opinan que es la mejor?

Más detalles

La edad es un factor limitante para el. acceso al trasplante? Federico Oppenheimer. Servei de Nefrologia I Trasplantament Renal

La edad es un factor limitante para el. acceso al trasplante? Federico Oppenheimer. Servei de Nefrologia I Trasplantament Renal La edad es un factor limitante para el acceso al trasplante? Federico Oppenheimer Servei de Nefrologia I Trasplantament Renal Hospital Clínic de Barcelona oppen@clinic.ub.es Más supervivencia con trasplante

Más detalles

INFLUENCIA DE LA EDAD DEL RECEPTOR Y DONANTE EN LA SUPERVIVENCIA DEL INJERTO RENAL. Clara Inés Flórez Almonacid. José Berlango Jiménez

INFLUENCIA DE LA EDAD DEL RECEPTOR Y DONANTE EN LA SUPERVIVENCIA DEL INJERTO RENAL. Clara Inés Flórez Almonacid. José Berlango Jiménez INFLUENCIA DE LA EDAD DEL RECEPTOR Y DONANTE EN LA SUPERVIVENCIA DEL INJERTO RENAL Clara Inés Flórez Almonacid. José Berlango Jiménez Servicio de Nefrología. Hospital Reina Sofía de Córdoba INTRODUCCIÓN

Más detalles

Informe de Diálisis y Trasplante 2014

Informe de Diálisis y Trasplante 2014 Informe de Diálisis y Trasplante 2014 Registros Informe de diálisis y trasplante 2014 Registro Español de 1 Autores Esta presentación se basa en la información recogida por Registro Español de de la siguientes

Más detalles

Informe de Diálisis y Trasplante 2013

Informe de Diálisis y Trasplante 2013 Informe de Diálisis y Trasplante 2013 Registros Informe de diálisis y trasplante 2013 Registro Español de Autores Esta presentación se basa en la información recogida por Registro Español de de la siguientes

Más detalles

Nuevas estrategias en hemodiálisis crónica: modificar tiempo y frecuencia. Dr. Rodrigo Orozco B.

Nuevas estrategias en hemodiálisis crónica: modificar tiempo y frecuencia. Dr. Rodrigo Orozco B. Nuevas estrategias en hemodiálisis crónica: modificar tiempo y frecuencia Dr. Rodrigo Orozco B. Redefinir lo que es la hemodiálisis adecuada La diálisis adecuada es aquella que permite rehabilitar al paciente

Más detalles

Informe de Diálisis y Trasplante 2015

Informe de Diálisis y Trasplante 2015 Informe de Diálisis y Trasplante 2015 Registros Informe de diálisis y trasplante 2015 Registro Español de 1 Autores Esta presentación se basa en la información recogida por Registro Español de de la siguientes

Más detalles

La enfermedad renal crónica: Prevalencia y valor pronóstico

La enfermedad renal crónica: Prevalencia y valor pronóstico La enfermedad renal crónica: Prevalencia y valor pronóstico Dr Jose Luis Górriz Servicio de Nefrologia Hospital Universitario Dr Peset Valencia. España Concepto de enfermedad renal crónica (ERC) de las

Más detalles

Información al paciente sobre el fallo de la técnica. María José Fernández-Reyes Luis Servicio de Nefrología.Segovia

Información al paciente sobre el fallo de la técnica. María José Fernández-Reyes Luis Servicio de Nefrología.Segovia Información al paciente sobre el fallo de la técnica María José Fernández-Reyes Luis Servicio de Nefrología.Segovia Fallo Causas de de la técnica salida de la técnica De que quiero hablar?... En el tratamiento

Más detalles

Está la diálisis peritoneal indicada solo en transportadores intermedios?

Está la diálisis peritoneal indicada solo en transportadores intermedios? 4ª reunión MADiálisis. Sociedad Madrileña de Nefrología Madrid, 12-13 de Febrero de 2014 Está la diálisis peritoneal indicada solo en transportadores intermedios? Dr. F. Javier Pérez Contreras Unidad de

Más detalles

SUPERVIVENCIA EN TERAPIAS DIALÍTICAS EN COLOMBIA

SUPERVIVENCIA EN TERAPIAS DIALÍTICAS EN COLOMBIA SUPERVIVENCIA EN TERAPIAS DIALÍTICAS EN COLOMBIA TITULO SUPERVIVENCIA EN TERAPIAS DIALÍTICAS EN COLOMBIA (DIALYSIS OUTCOMES IN COLOMBIA: DOC STUDY) Tesis presentada a la facultad de medicina como requisito

Más detalles

23è Curs de Formació Continuada de la Societat Catalana de Nefrologia

23è Curs de Formació Continuada de la Societat Catalana de Nefrologia 23è Curs de Formació Continuada de la Societat Catalana de Nefrologia Pronòstic del pacient Diabètic: diferències entre Hemodiàlisi i Diàlisi Peritoneal Dra. Esther Ponz Servei de Nefrologia Corporació

Más detalles

Inisi de Diàlisi Peritoneal A qui, quan y com?

Inisi de Diàlisi Peritoneal A qui, quan y com? Inisi de Diàlisi Peritoneal A qui, quan y com? Claves para una adecuada selección de modalidad de Tratamiento Sustitutivo Renal Estrategia sistemática y organizada, basada en: Educación prediálisis Decisión

Más detalles

Transferència de técnica de Diàlisi del Pacient Renal.

Transferència de técnica de Diàlisi del Pacient Renal. Transferència de técnica de Diàlisi del Pacient Renal. Aventatges i Inconvenients de les Tècniques de Diàlisis en el Pacient amb Insuficiència Cardíaca. Diálisis Peritoneal versus Hemodiálisis Periódica

Más detalles

HIPOGAMMAGLOBULINEMIA Y RIESGO DE INFECCIÓN EN RECEPTORES DE TRASPLANTE RENAL: resultados del estudio ATALANTA

HIPOGAMMAGLOBULINEMIA Y RIESGO DE INFECCIÓN EN RECEPTORES DE TRASPLANTE RENAL: resultados del estudio ATALANTA Barcelona, 18 de Marzo de 2011 The ATALANTA Study HIPOGAMMAGLOBULINEMIA Y RIESGO DE INFECCIÓN EN RECEPTORES DE TRASPLANTE RENAL: resultados del estudio ATALANTA Mario FERNÁNDEZ RUIZ a, Francisco LÓPEZ

Más detalles

Alejandro Martin Malo Hospital Universitario Reina Sofía. Córdoba

Alejandro Martin Malo Hospital Universitario Reina Sofía. Córdoba Beneficios clínicos de la Hemodiafiltración en línea Beneficios clínicos de la Hemodiafiltración en línea Alejandro Martin Malo Hospital Universitario Reina Sofía. Córdoba US Renal Data System 2011 Annual

Más detalles

Hoy: ENFERMEDADES RENALES

Hoy: ENFERMEDADES RENALES Hoy: ENFERMEDADES RENALES LA IMPORTANCIA DE LA INFORMACIÓN y EDUCACIÓN EN LA ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA Dr. César Remón Hospitales Univ. Puerto Real y Puerta del Mar LA IMPORTANCIA DE LA INFORMACIÓN y EDUCACIÓN

Más detalles

EPIDEMIOLÓGICOS EN LA ELECCIÓN DE LA MODALIDAD DE TRATAMIENTO RENAL SUSTITUTIVO EN LA CONSULTA ERCA HOSPITAL UNIVERSITARIO INFANTA LEONOR.

EPIDEMIOLÓGICOS EN LA ELECCIÓN DE LA MODALIDAD DE TRATAMIENTO RENAL SUSTITUTIVO EN LA CONSULTA ERCA HOSPITAL UNIVERSITARIO INFANTA LEONOR. INFLUENCIA DE FACTORES EPIDEMIOLÓGICOS EN LA ELECCIÓN DE LA MODALIDAD DE TRATAMIENTO RENAL SUSTITUTIVO EN LA CONSULTA ERCA HOSPITAL UNIVERSITARIO INFANTA LEONOR. MADRID INTRODUCCIÓN El proceso de información

Más detalles

Una visión de 360 grados alrededor de la Diálisis

Una visión de 360 grados alrededor de la Diálisis 09.00-09.30h Conferencia Inaugural Moderador: Rafael Sánchez (Hosp. La Paz) Una visión de 360 grados alrededor de la Diálisis Dr. Rafael Pérez García Como es, en nuestro medio, la realidad del Tratamiento

Más detalles

Diálisis peritoneal y trasplante. Experiencia del Grupo Centro de Diálisis Peritoneal (GCDP) en un camino de doble sentido

Diálisis peritoneal y trasplante. Experiencia del Grupo Centro de Diálisis Peritoneal (GCDP) en un camino de doble sentido http://www.revistanefrologia.com 2011 Revista Nefrología. Órgano Oficial de la Sociedad Española de Nefrología originales Diálisis peritoneal y trasplante. Experiencia del Grupo Centro de Diálisis Peritoneal

Más detalles

Registros Autonómicos de Enfermos Renales. Informe de Diálisis y Trasplante 2011

Registros Autonómicos de Enfermos Renales. Informe de Diálisis y Trasplante 2011 Informe de Diálisis y Trasplante 2011 Población España: 47.190.493 hab. Población cubierta: 47.095.618 hab. 99,8% (estimada por incorporación de registros no poblacionales) Registro Español de Incidencia

Más detalles

HEMODIAFILTRACIÓN ON LINE: ÚLTIMOS DATOS

HEMODIAFILTRACIÓN ON LINE: ÚLTIMOS DATOS HEMODIAFILTRACIÓN ON LINE: ÚLTIMOS DATOS Dr. Francesc Moreso Servicio Nefrología Hospital Universitario Vall d Hebron 1 AVANCES EN HEMODIÁLISIS Transporte membrana difusión Primera diálisis animal Primer

Más detalles

ESTADO DE NUTRICION EN PACIENTES CON INSUFICIENCIA RENAL SEVERA PREDIALISIS.

ESTADO DE NUTRICION EN PACIENTES CON INSUFICIENCIA RENAL SEVERA PREDIALISIS. ESTADO DE NUTRICION EN PACIENTES CON INSUFICIENCIA RENAL SEVERA PREDIALISIS. Carmen Domínguez, Visitación Machado, Jesús Márquez. Hospital Infanta Cristina. Badajoz. Póster INTRODUCCION La desnutrición

Más detalles

Tuberculosis e Insuficiencia Renal Crónica

Tuberculosis e Insuficiencia Renal Crónica Tuberculosis e Insuficiencia Renal Crónica Barcelona, 4 de noviembre 2013 Luis Anibarro Unidad de tuberculosis. Complexo hospitalario de Pontevedra Insuficiencia Renal National Kidney Fundation. Am J Kidney

Más detalles

6INDICADORES PREDIÁLISIS Y DIÁLISIS I NDICADORES

6INDICADORES PREDIÁLISIS Y DIÁLISIS I NDICADORES 6INDICADORES PREDIÁLISIS Y DIÁLISIS 1. Tiempo de respuesta para evaluación en prediálisis Fundamento: Conocer la proporción de pacientes que son vistos en la consulta de prediálisis en un plazo inferior

Más detalles

EPIDEMIOLOGIA DE ENFERMEDAD RENAL CRONICA. Tratamiento sustitutivo. Dra. DANIELA SARMANTANO Dr. WALTER DOUTHAT

EPIDEMIOLOGIA DE ENFERMEDAD RENAL CRONICA. Tratamiento sustitutivo. Dra. DANIELA SARMANTANO Dr. WALTER DOUTHAT EPIDEMIOLOGIA DE ENFERMEDAD RENAL CRONICA. Tratamiento sustitutivo. Dra. DANIELA SARMANTANO Dr. WALTER DOUTHAT INTRODUCCIÓN La enfermedad Renal Crónica es una patología de alta prevalencia poblacional,

Más detalles

Evidencia Clínica y Económica

Evidencia Clínica y Económica Evidencia Clínica y Económica de una nueva forma de gobierno de una cohorte de pacientes con Diálisis Junio 2017 Total población afiliada NUEVA EPS 2017 3.048.887 CONTRIBUTIVO 1.077.702 SUBSIDIADO 4.126.589

Más detalles

REXER año Responsable del registro: Mª Encarnación Bouzas Caamaño. Coordinación Autonómica de Trasplantes

REXER año Responsable del registro: Mª Encarnación Bouzas Caamaño. Coordinación Autonómica de Trasplantes REXER año 2016 Responsable del registro: Mª Encarnación Bouzas Caamaño Coordinación Autonómica de Trasplantes Incidencia 80 pacientes Dp HD 296 pacientes Tx 2 pacientes 22 pacientes Vienen de fuera de

Más detalles

TROMBECTOMÍA QUIRÚRGICA

TROMBECTOMÍA QUIRÚRGICA Mesa 6: Trombosis del acceso vascular TROMBECTOMÍA QUIRÚRGICA DEL ACCESO VASCULAR Claudia Riera Hernández Servicio de Angiología y Cirugía Vascular Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Badalona

Más detalles

Estratègies per augmentar el trasplantament renal de donant viu

Estratègies per augmentar el trasplantament renal de donant viu Estratègies per augmentar el trasplantament renal de donant viu Frederic Oppenheimer Servei de Nefrologia i Trasplantament Renal Hospital Clínic de Barcelona oppen@clinic.cat Por qué el trasplante renal

Más detalles

HHD ( HOME HEMODIALYSIS ) Dr. Pérez Alba Hospital General de Castellón

HHD ( HOME HEMODIALYSIS ) Dr. Pérez Alba Hospital General de Castellón HHD ( HOME HEMODIALYSIS ) Dr. Pérez Alba Hospital General de Castellón HDD: Reseña Histórica En la década de los 50 se perfecciona el riñón artificial. Durante los años 60 empiezan a generarse los primeros

Más detalles

HIPERTENSIÓN ARTERIAL

HIPERTENSIÓN ARTERIAL HIPERTENSIÓN ARTERIAL EXISTE UNA TERAPIA STANDARD? DR RODRIGO SEBIK GUEDE CARDIOLOGO - HOSPITAL C VAN BUREN Pero existen una serie de ASOCIACIONES STANDARD Recomendación 6 En la población general de

Más detalles

Diálisis Peritoneal: primera opción de tratamiento sustitutivo renal? Dra. Liliana Gadola URUGUAY

Diálisis Peritoneal: primera opción de tratamiento sustitutivo renal? Dra. Liliana Gadola URUGUAY Diálisis Peritoneal: primera opción de tratamiento sustitutivo renal? Dra. Liliana Gadola URUGUAY Sobrevida Preservación de Función renal residual Tasa de infecciones y hospitalizaciones Calidad de vida

Más detalles

REGISTRO DE ENFERMOS RENALES COMUNIDAD AUTONOMA REGIÓN DE MURCIA. Informes Epidemiológicos 3 / 2015 INFORME 2013

REGISTRO DE ENFERMOS RENALES COMUNIDAD AUTONOMA REGIÓN DE MURCIA. Informes Epidemiológicos 3 / 2015 INFORME 2013 Región de Murcia Consejería de Sanidad Dirección General de Salud Pública y Adicciones Servicio de Epidemiología Ronda Levante 11 30008 Murcia 968 36 20 39 968 36 66 56 epidemiologia@carm.es Informes Epidemiológicos

Más detalles

Trasplante Hepático con Donantes en Asitolia Maastricht tipo 3

Trasplante Hepático con Donantes en Asitolia Maastricht tipo 3 Trasplante Hepático con Donantes en Asitolia Maastricht tipo 3 Dra Alejandra Otero Unidad de Trasplante Hepático, CHUAC Noviembre 2017 Introducción El trasplante hepático es el tratamiento de elección

Más detalles

Terapia de campo de tumores en el tratamiento del glioblastoma

Terapia de campo de tumores en el tratamiento del glioblastoma Terapia de campo de tumores en el tratamiento del glioblastoma Revisión sistemática Informe de síntesis de tecnología emergente Tumor treating fields therapy (TTF) for glioblastoma. A Systematic Review

Más detalles

enero 27, 2014 RESPETAR ESTILO DEL DOCUMENTORESPETAR ESTILO

enero 27, 2014 RESPETAR ESTILO DEL DOCUMENTORESPETAR ESTILO enero 27, 2014 RESPETAR ESTILO DEL DOCUMENTORESPETAR ESTILO DEL Región DOCUMENTORESPETAR de Murcia ESTILO DEL DOCUMENTOenero 27, 2014enero 27, Consejería 2014 de Sanidad y Política Social Dirección General

Más detalles

Diálisis frecuentes, o nocturna o cuarto día frente a diálisis incremental. Pro: Rafael Pérez García

Diálisis frecuentes, o nocturna o cuarto día frente a diálisis incremental. Pro: Rafael Pérez García Diálisis frecuentes, o nocturna o cuarto día frente a diálisis incremental. Pro: Rafael Pérez García Hemodiálisis incremental? Hemodiálisis una vez a la semana Hemodiálisis dos veces a la semana Hemodiálisis

Más detalles

Registro Español Pediátrico de Insu6iciencia Renal (REPIR 1) Estudio parcial de pacientes en Diálisis peritoneal

Registro Español Pediátrico de Insu6iciencia Renal (REPIR 1) Estudio parcial de pacientes en Diálisis peritoneal Registro Español Pediátrico de Insu6iciencia Renal (REPIR 1) Estudio parcial de pacientes en Diálisis peritoneal Datos correspondientes a los años 2014, 2015 y 2016 Rafael Bedoya y Ángel Alonso coordinadores

Más detalles

Cómo reducir el fallo de la técnica en Diálisis Peritoneal?

Cómo reducir el fallo de la técnica en Diálisis Peritoneal? Cómo reducir el fallo de la técnica en Diálisis Peritoneal? Supervivencia de la técnica en DP y HD 58% 100 90 80 70 60 2 años 5 años 50 40 79 84 76 82 85 80 30 20 56 58 45 55 10 0 Andalucía Levante Catalunya

Más detalles

IV Reunión de diálisis de MADIALISIS. Madrid, 13 de Febrero Dr. F. Maduell, Hospital Clínic Barcelona

IV Reunión de diálisis de MADIALISIS. Madrid, 13 de Febrero Dr. F. Maduell, Hospital Clínic Barcelona Vale lo que cuesta la HDF-OL? Coste Beneficio Vale lo que cuesta la HDF-OL? Inversión 1 Dispones de tratamiento de agua adecuado para conseguir agua ultrapura? Tratamiento del agua para HDF Agua corriente

Más detalles

ESTUDIO EPIDEMIOLÓGICO SOBRE EL TRATAMIENTO DE

ESTUDIO EPIDEMIOLÓGICO SOBRE EL TRATAMIENTO DE ESTUDIO EPIDEMIOLÓGICO SOBRE EL TRATAMIENTO DE LA ANEMIA EN EL PACIENTE URÉMICO M Martínez Molina, RJ Esteban de la Rosa, R López Raya, M Cantero Robledo, RM Nieto Poyato, JA Dueñas Megías, MD Yeste Rodríguez,

Más detalles

REGISTRO DE ENFERMOS RENALES COMUNIDAD AUTONOMA REGIÓN DE MURCIA. Informes Epidemiológicos 1 / 2017 INFORME 2015

REGISTRO DE ENFERMOS RENALES COMUNIDAD AUTONOMA REGIÓN DE MURCIA. Informes Epidemiológicos 1 / 2017 INFORME 2015 Informes Epidemiológicos 1 / 2017 http://www.murciasalud.es/epidemiología Región de Murcia Consejería de Sanidad Dirección General de Salud Pública y Adicciones Servicio de Epidemiología Ronda Levante

Más detalles

Dr. Fernando Tornero Servicio de Nefrología Hospital Clínico San Carlos Madrid

Dr. Fernando Tornero Servicio de Nefrología Hospital Clínico San Carlos Madrid Dr. Fernando Tornero Servicio de Nefrología Hospital Clínico San Carlos Madrid CONTROVERSIA: DIALISIS PERITONEAL vs HEMODIALISIS/ TRATAMIENTO CONSERVADOR EN EL ANCIANO FRAGIL CONTROVERSIA: DIALISIS PERITONEAL

Más detalles

Fallo precoz de trasplante renal y vuelta a diálisis peritoneal: estudio preliminar de permeabilidad y eficacia de diálisis

Fallo precoz de trasplante renal y vuelta a diálisis peritoneal: estudio preliminar de permeabilidad y eficacia de diálisis http://www.revistanefrologia.com 2014 Revista Nefrología. Órgano Oficial de la Sociedad Española de Nefrología originales breves Fallo precoz de trasplante renal y vuelta a diálisis peritoneal: estudio

Más detalles

Hoy: ENFERMEDADES RENALES

Hoy: ENFERMEDADES RENALES Hoy: ENFERMEDADES RENALES Mecanismos de la enfermedad vascular y de la arteriosclerosis acelerada en los enfermos en diálisis: Sugerencias de dianas terapéuticas. Julia Carracedo Investigadora de la UGC

Más detalles

"Hemodialfiltración de Alto Volumen. Dr. Fernando González F. Facultad de Medicina Oriente Universidad de Chile

Hemodialfiltración de Alto Volumen. Dr. Fernando González F. Facultad de Medicina Oriente Universidad de Chile "Hemodialfiltración de Alto Volumen en Diálisis Crónica" Dr. Fernando González F. Facultad de Medicina Oriente Universidad de Chile Agenda Definiciones: HD, HF, HDF, HD bajo y alto flujo, HDF bajo y alto

Más detalles

Cuidados especiales al paciente renal

Cuidados especiales al paciente renal Cuidados especiales al paciente renal Curso de 80 h de duración, acreditado con 14,4 Créditos CFC 1. INSUFICIENCIA RENAL CRÓNICA EN NIÑOS Programa 2) Etiología de la IRC en niños 3) Control clínico del

Más detalles

Desventajas Requiere un grado de motivación y de atención a la limpieza mientras se realizan los intercambios.

Desventajas Requiere un grado de motivación y de atención a la limpieza mientras se realizan los intercambios. === Ventajas === * Puede hacerse en casa. * Relativamente fácil de aprender. * Fácil para viajar, los bolsos de solución son fáciles de llevar en vacaciones. * El balance de fluido es normalmente más fácil

Más detalles

[Año] Desarrollo de la Diálisis Peritoneal en el SSPA Informe Ejecutivo

[Año] Desarrollo de la Diálisis Peritoneal en el SSPA Informe Ejecutivo [Año] Desarrollo de la Diálisis Peritoneal en el SSPA Informe Ejecutivo ASISTENCIA SANITARIA ESTRATEGÍA DE CUIDADOS SISTEMA SANITARIO PÚBLICO ANDALUZ Febrero 2012 1. INTRODUCCIÓN La pérdida de las funciones

Más detalles

REGISTRO DE ENFERMOS RENALES COMUNIDAD AUTONOMA REGIÓN DE MURCIA. Informes Epidemiológicos 2 / 2018 INFORME 2016

REGISTRO DE ENFERMOS RENALES COMUNIDAD AUTONOMA REGIÓN DE MURCIA. Informes Epidemiológicos 2 / 2018 INFORME 2016 Región de Murcia Consejería de Salud Dirección General de Salud Pública y Adicciones Servicio de Epidemiología Ronda Levante 11 30008 Murcia 968 36 20 39 968 36 66 56 epidemiologia@carm.es Informes Epidemiológicos

Más detalles

MÓDULO BÁSICO Subsistema Insuficiencia Renal Crónica. Informe provisional 2011 XL REUNIÓN ANUAL DE LA

MÓDULO BÁSICO Subsistema Insuficiencia Renal Crónica. Informe provisional 2011 XL REUNIÓN ANUAL DE LA Sistema de Información de la Coordinación Autonómica de Trasplantes de Andalucía MÓDULO BÁSICO Subsistema Insuficiencia Renal Crónica Informe provisional 2011 XL REUNIÓN ANUAL DE LA SOCIEDAD ANDALUZA DE

Más detalles

Invierte en resultados a largo plazo

Invierte en resultados a largo plazo Invierte en resultados a largo plazo Advagraf y guías COMMIT Manuel Rodríguez-Perálvarez Hospital Universitario Reina Sofía de Córdoba Neuberger J, et al. Transplantation Funded and developed 2017;101(4S):

Más detalles

CONSIDERACIONES GENERALES SOBRE LA ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA CONCEPTO Y EPIDEMIOLOGIA

CONSIDERACIONES GENERALES SOBRE LA ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA CONCEPTO Y EPIDEMIOLOGIA CONSIDERACIONES GENERALES SOBRE LA ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA CONCEPTO Y EPIDEMIOLOGIA EPIDEMIOLOGÍA DE LA ERC La ERC es un problema de salud pública mundial La prevalencia de la ERC terminal esta aumentando

Más detalles

Diálisis y Embarazo DRA.RAQUEL OJEDA HOSPITAL CLÍNIC BARCELONA

Diálisis y Embarazo DRA.RAQUEL OJEDA HOSPITAL CLÍNIC BARCELONA Diálisis y Embarazo DRA.RAQUEL OJEDA HOSPITAL CLÍNIC BARCELONA Guión Introducción Embarazo en diálisis, complicaciones maternofetales Características de la diálisis durante el embarazo Cuál es el mejor

Más detalles

Impacto del diagnóstico y tratamiento oportuno sobre la progresión de la ERC. Dr. Carlos Zúñiga San Martín

Impacto del diagnóstico y tratamiento oportuno sobre la progresión de la ERC. Dr. Carlos Zúñiga San Martín Impacto del diagnóstico y tratamiento oportuno sobre la progresión de la ERC Dr. Carlos Zúñiga San Martín Facultad de Medicina Universidad de Concepción Chile Objetivos de la Presentación 1.- Reforzar

Más detalles

TRASPLANTE RENAL SISTEMAS DE INFORMACIÓN DE LA COORDINACIÓN AUTONÓMICA DE TRASPLANTES DE ANDALUCÍA

TRASPLANTE RENAL SISTEMAS DE INFORMACIÓN DE LA COORDINACIÓN AUTONÓMICA DE TRASPLANTES DE ANDALUCÍA SISTEMAS DE INFORMACIÓN DE LA COORDINACIÓN AUTONÓMICA DE TRASPLANTES DE ANDALUCÍA TRASPLANTE RENAL Alberto Rodríguez Benot Hospital Universitario Reina Sofía, Córdoba COLABORADORES DIRECTOS en los hospitales:

Más detalles

REGISTRO DE ENFERMOS RENALES COMUNIDAD AUTONOMA REGIÓN DE MURCIA. Informes Epidemiológicos 1 / 2016 INFORME 2014

REGISTRO DE ENFERMOS RENALES COMUNIDAD AUTONOMA REGIÓN DE MURCIA. Informes Epidemiológicos 1 / 2016 INFORME 2014 Región de Murcia Consejería de Sanidad Dirección General de Salud Pública y Adicciones Servicio de Epidemiología Ronda Levante 11 30008 Murcia 968 36 20 39 968 36 66 56 epidemiologia@carm.es Informes Epidemiológicos

Más detalles

Caso Clínico 2. Vuelta a diálisis del paciente trasplantado. Dr. César Ruiz García Fundació Puigvert

Caso Clínico 2. Vuelta a diálisis del paciente trasplantado. Dr. César Ruiz García Fundació Puigvert Caso Clínico 2 Vuelta a diálisis del paciente trasplantado Dr. César Ruiz García Fundació Puigvert Introducción Caso clínico Hombre de 54 años Antecedentes personales: HTA en tto farmacológico VHC positivo

Más detalles

Morbimortalidad en pacientes diabéticos en diálisis peritoneal. Experiencia de 25 años en un solo centro

Morbimortalidad en pacientes diabéticos en diálisis peritoneal. Experiencia de 25 años en un solo centro http://www.revistanefrologia.com 2010 Revista Nefrología. Órgano Oficial de la Sociedad Española de Nefrología Ver comentario editorial en página 599 Morbimortalidad en pacientes diabéticos en diálisis

Más detalles

TÍTULO: DESGASTE PROTEICO-ENERGÉTICO EN PACIENTES CON ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA.

TÍTULO: DESGASTE PROTEICO-ENERGÉTICO EN PACIENTES CON ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA. TÍTULO: DESGASTE PROTEICO-ENERGÉTICO EN PACIENTES CON ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA. Autores: Julen Ocharan-Corcuera María del Carmen Natalia Espinosa-Furlong Centro: OSI Araba. HUA Santiago. Vitoria-Gasteiz.

Más detalles

Análisis crítico de los estudios de supervivencia en diálisis

Análisis crítico de los estudios de supervivencia en diálisis http://www.revistanefrologia.com 2010 Revista Nefrología. Órgano Oficial de la Sociedad Española de Nefrología Análisis crítico de los estudios de supervivencia en diálisis C. Remón 1, P.L. Quirós 1, J.

Más detalles

Optimizació de la Superfície del Dialitzador i Flux Líquid Diàlisi en HDF on-line. R. Ojeda. Hospital Clínic Barcelona

Optimizació de la Superfície del Dialitzador i Flux Líquid Diàlisi en HDF on-line. R. Ojeda. Hospital Clínic Barcelona Optimizació de la Superfície del Dialitzador i Flux Líquid Diàlisi en HDF on-line R. Ojeda. Hospital Clínic Barcelona Introducción. HDF-OL Introducción. HDF-OL Introducción Introducción. HDF-OL Definición

Más detalles

Supervivencia comparada a medio plazo entre diálisis peritoneal y hemodiálisis según el acceso vascular de inicio

Supervivencia comparada a medio plazo entre diálisis peritoneal y hemodiálisis según el acceso vascular de inicio http://www.revistanefrologia.com 2013 Revista Nefrología. Órgano Oficial de la Sociedad Española de Nefrología Ver comentario editorial en página 623 Supervivencia comparada a medio plazo entre diálisis

Más detalles

Función Renal Residual en DP 10 años después del reanálisis del estudio CANUSA. Reunión Nacional DP Oviedo 2012

Función Renal Residual en DP 10 años después del reanálisis del estudio CANUSA. Reunión Nacional DP Oviedo 2012 Función Renal Residual en DP 10 años después del reanálisis del estudio CANUSA Reunión Nacional DP Oviedo 2012 GRACIAS POR INVITARME A ESTAR AQUI Contenido de la ponencia Efectos de la función renal residual

Más detalles

[ Comunicación breve ]

[ Comunicación breve ] [ Comunicación breve ] Influencia de factores epidemiológicos en la elección de la modalidad de tratamiento renal sustitutivo en la consulta de enfermería de enfermedad renal crónica avanzada Sonia García

Más detalles

Influencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica

Influencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica Influencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos Dislipemias,

Más detalles

Consulta ERCA Papel de enfermería. Josep Mª Gutiérrez Vilaplana

Consulta ERCA Papel de enfermería. Josep Mª Gutiérrez Vilaplana Consulta ERCA Papel de enfermería Josep Mª Gutiérrez Vilaplana Tratamiento de la enfermedad Calidad de vida Objetivos asistenciales - Corrección de la anemia - Prevención de la enfermedad

Más detalles

Manejo del Paciente Diabético en Diálisis Crónica. Dr. Andrés Wurgaft Nefrólogo Clínica Las Condes

Manejo del Paciente Diabético en Diálisis Crónica. Dr. Andrés Wurgaft Nefrólogo Clínica Las Condes Manejo del Paciente Diabético en Diálisis Crónica Dr. Andrés Wurgaft Nefrólogo Clínica Las Condes Abel, 1913 Georg Hass, Giessen, 1924 willem johan kolff cellophane Belding Scribner Pacientes jóvenes,

Más detalles

Calcineurínicos si o no: Trasplante pulmonar

Calcineurínicos si o no: Trasplante pulmonar Calcineurínicos si o no: Trasplante pulmonar Situación actual respecto a los INH Deberían emplerase menos? Por qué se siguen empleando? Existen alternativas? REGISTRO ESPAÑOL DE TX PULMONAR WEB ONT? https://portal.ont.es

Más detalles

Enfermedad linfoproliferativa tras el trasplante renal: características asociadas e impacto en la supervivencia. Cádiz 2013. SICATA - Trasplante renal

Enfermedad linfoproliferativa tras el trasplante renal: características asociadas e impacto en la supervivencia. Cádiz 2013. SICATA - Trasplante renal Enfermedad linfoproliferativa tras el trasplante renal: características asociadas e impacto en la supervivencia. Cádiz 2013 SICATA - Trasplante renal Factores asociados con la ELP post-trasplante renal

Más detalles

INFLUENCIA DE LA CONSULTA PREDIÁLISIS EN LOS PACIENTES CON ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA AVANZADA

INFLUENCIA DE LA CONSULTA PREDIÁLISIS EN LOS PACIENTES CON ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA AVANZADA INFLUENCIA DE LA CONSULTA PREDIÁLISIS EN LOS PACIENTES CON ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA AVANZADA Mª Carmen Gago Gómez, Susana Martínez Gómez, Carolina Sesmero Ramos, Mª Del Mar Andrés Vazquez, Pilar Velayo

Más detalles

Controversias clínicas

Controversias clínicas Controversias clínicas La edad es un factor limitante para el acceso al trasplante? Trasplante Pulmonar Iker López Sanz Servicio de Cirugía Torácica Hospital Vall d Hebron Dilema ético Problemas en el

Más detalles

Informe de Diálisis y Trasplante 2016

Informe de Diálisis y Trasplante 2016 Informe de Diálisis y Trasplante 2016 Registros Informe de diálisis y trasplante 2016 Registro Español de 1 Autores Esta presentación se basa en la información recogida por Registro Español de de la siguientes

Más detalles

Registro de Enfermos Renales de Galicia (Rexer) Informe 2015

Registro de Enfermos Renales de Galicia (Rexer) Informe 2015 Registro de Enfermos Renales de Galicia (Rexer) Informe 2015 Edita: Xunta de Galicia. Consellería de Sanidad. Servicio Gallego de Salud Elabora: Coordinación Autonómica de Trasplantes. ADOS Autor: Mª Encarnación

Más detalles

Donar es recibir. Donar es recibir. VIVE el trasplante de donante vivo VIVE. Algoritmo de evaluación del donante vivo para trasplante renal

Donar es recibir. Donar es recibir. VIVE el trasplante de donante vivo VIVE. Algoritmo de evaluación del donante vivo para trasplante renal Donar es recibir Algoritmo de evaluación del donante vivo para trasplante renal NO RECEPTOR POSIBILIDAD donante vivo SÍ Evaluación Tx Donante Fallecido NO Compatibilidad ABO y Prueba cruzada negativa (1)

Más detalles

Tamara Malek Marín Nefróloga del Departamento de Sagunto

Tamara Malek Marín Nefróloga del Departamento de Sagunto ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA TERMINAL Tamara Malek Marín Nefróloga del Departamento de Sagunto VIII Jornada Autonómica de Bioética de la Comunidad Valenciana, 2017 Es cada vez mayor el número de pacientes

Más detalles

Registro de Enfermos Renales de Galicia (Rexer) Informe 2014

Registro de Enfermos Renales de Galicia (Rexer) Informe 2014 Registro de Enfermos Renales de Galicia (Rexer) Informe 2014 CONSELLERÍA DE SANIDADE Edita: Xunta de Galicia. Consellería de Sanidade. Servicio Gallego de Salud. Elabora: Oficina de Coordinación de Trasplantes.

Más detalles

Registros Autonómicos de Enfermos Renales. Informe de Diálisis y Trasplante 2017

Registros Autonómicos de Enfermos Renales. Informe de Diálisis y Trasplante 2017 Informe de Diálisis y Trasplante 2017 1 Autores Esta presentación se basa en la información recogida por Registro Español de de la siguientes fuentes: Centros de diálisis y hospitales = Notificación Registros

Más detalles

Trasplante renal prediálisis y posdiálisis. Estudio comparativo de trasplantes con donante fallecido

Trasplante renal prediálisis y posdiálisis. Estudio comparativo de trasplantes con donante fallecido TRABAJOS ORIGINALES Trasplante renal prediálisis y posdiálisis. Estudio comparativo de trasplantes con donante fallecido Pre-and post-dialysis renal transplant: A comparative study of transplants from

Más detalles

Importancia de la comorbilidad en el control de calidad del tratamiento de pacientes en diálisis

Importancia de la comorbilidad en el control de calidad del tratamiento de pacientes en diálisis NEFROLOGÍA. Vol. XXI. Número 5. 2001 Importancia de la comorbilidad en el control de calidad del tratamiento de pacientes en diálisis N. Mazzuchi, C. González, F. González-Martínez, E. Schwedt, A. Correa,

Más detalles

PROBALIDAD DE TRASPLANTE RENAL EN LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DEL PAÍS VASCO

PROBALIDAD DE TRASPLANTE RENAL EN LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DEL PAÍS VASCO MASTER ALIANZA EN DONACION Y TRASPLANTE DE ÓRGANOS, TEJIDOS Y CÉLULAS 2012 PROBALIDAD DE TRASPLANTE RENAL EN LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DEL PAÍS VASCO Dr. JOÃO FERNANDO PICOLLO DE OLIVEIRA TUTORA: PILAR ELORRIETA

Más detalles

La mortalidad inmediata total fue de 3,3%. La frecuencia de mortalidad para los grupos fue de 6,5% (n= 6) vs. 1,9% (n= 4) respectivamente.

La mortalidad inmediata total fue de 3,3%. La frecuencia de mortalidad para los grupos fue de 6,5% (n= 6) vs. 1,9% (n= 4) respectivamente. 33 Bogotá, Colombia. Existen controversias acerca de las posibles ventajas del abordaje transperitoneal vs. extraperitoneal en la cirugía de aneurisma de aorta abdominal; con este último, algunos estudios

Más detalles

Ensayos Clínicos en Colombia. José Alexander Carreño Md, Esp. MHA 2016

Ensayos Clínicos en Colombia. José Alexander Carreño Md, Esp. MHA 2016 Ensayos Clínicos en Colombia José Alexander Carreño Md, Esp. MHA jcarreno@cáncer.gov.co 2016 1 2 3 ICMJE - International Committee of Medical Journal Editors began requiring trial registration as a condition

Más detalles

Significado de las pérdidas proteicas peritoneales en Diálisis Peritoneal. Ana Rodríguez- Carmona Unidad de Diálisis Domiciliaria A Coruña

Significado de las pérdidas proteicas peritoneales en Diálisis Peritoneal. Ana Rodríguez- Carmona Unidad de Diálisis Domiciliaria A Coruña Significado de las pérdidas proteicas peritoneales en Diálisis Peritoneal Ana Rodríguez- Carmona Unidad de Diálisis Domiciliaria A Coruña TRANSPORTE Poros ultrapequeños r < 0.5 nm Poros pequeños r 4-6

Más detalles

Tratamiento anticoagulante de la FA en SUH. Estudio HERMES-AF

Tratamiento anticoagulante de la FA en SUH. Estudio HERMES-AF Tratamiento anticoagulante de la FA en SUH Estudio HERMES-AF Alfonso Martín Martínez. Coordinador Grupo Arritmias Cardiacas. SEMES Jefe Sº Urgencias, H Universitario Severo Ochoa. Universidad Alfonso X.

Más detalles

HEMODIÁLISIS EN DÍAS ALTERNOS: NUESTRA EXPERIENCIA

HEMODIÁLISIS EN DÍAS ALTERNOS: NUESTRA EXPERIENCIA HEMODIÁLISIS EN DÍAS ALTERNOS: NUESTRA EXPERIENCIA Antonio Lozano Díaz*, Beatriz Benavides Almela*, Rosario García Palacios**, Amalia Tejuca Marenco** *Nefrólogo Hospital Universitario Puerto Real ** Enfermera

Más detalles

HEMODIÁLISIS CRÓNICA HACIA LA FRONTERA DEL NEONATO. Jean Grandy H Jefe Unidad de Hemodiálisis HEGC

HEMODIÁLISIS CRÓNICA HACIA LA FRONTERA DEL NEONATO. Jean Grandy H Jefe Unidad de Hemodiálisis HEGC HEMODIÁLISIS CRÓNICA HACIA LA FRONTERA DEL NEONATO Jean Grandy H Jefe Unidad de Hemodiálisis HEGC ANTECEDENTES - TRR en lactantes comienza a ser aceptado a mediados de los 80s - 1998. 41% de nefrólogos

Más detalles

Peritonitis fúngica en el Hospital Nacional Cayetano Heredia: Reporte de 7 casos

Peritonitis fúngica en el Hospital Nacional Cayetano Heredia: Reporte de 7 casos Peritonitis fúngica en el Hospital Nacional Cayetano Heredia: Reporte de 7 casos Pablo Angeles Resumen: Introducción: La infección fúngica es infrecuente, pero se asocia con una alta morbilidad, con la

Más detalles