1) Enuncieu i demostreu la Regla de Barrow (2n teorema fonamental del càlcul integral). (1 punt) a) Dibuixeu el recinte limitat per aquestes corbes

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "1) Enuncieu i demostreu la Regla de Barrow (2n teorema fonamental del càlcul integral). (1 punt) a) Dibuixeu el recinte limitat per aquestes corbes"

Transcripción

1 Generlitt de Ctluny Deprtment d Ensenyment Institut Jume Blmes Deprtment de Mtemàtiques n BATX MA Integrls definides i mètode de Guss Nom i Cognoms: Grup: Dt: ) Enuncieu i demostreu l Regl de Brrow (n teorem fonmentl del càlcul integrl). y x + x ) Dondes les corbes y x + ) Dibuixeu el recinte limitt per questes corbes b) Clculeu l'àre d'quest recinte. c) Clculeu el volum del cos de revolució que gener l prt d'quest recinte que es trob entre x i x l girr l voltnt de l'eix OX (+,5+,54 punts) ) Tres mics A, B i C volen fer un present un mic comú. El present els cost 780. Com que no disposen de l mteix quntitt de diners, decideixen pgr de l següent mner: A pg el triple del que pguen B i C junts, i per cd 5 euros que pg B, C pg 8 euros. Qunt pg cdscú? [Atenció!!! cl solucionr el sistem utilitznt el mètode de Guss] x y + 7z 8 4) Dont el sistem d equcions. x + y + 5z 6 (,5 punts) ) Afegiu-hi un equció linel de mner que el sistem resultnt sigui incomptible. b) Afegiu-hi un equció linel de mner que el sistem resultnt sigui comptible indetermint. [Justifiqueu en cd cs el procediment seguit]. 5) Discutiu com és quest sistem (és dir digueu si té o no solucions i quntes) segons el vlor del pràmetre k. I interpreteu geomètricment les solucions. x y x + (k ) y x y + z + ( k + ) z k + + kz k (,5 punts)

2 Generlitt de Ctluny Deprtment d Ensenyment Institut Jume Blmes Deprtment de Mtemàtiques n BATX MA Integrls definides i mètode de Guss Nom i Cognoms: Grup: Dt: ) Enuncieu i demostreu l Regl de Brrow (n teorem fonmentl del càlcul integrl). n Teorem Fonmentl del càlcul integrl (Regl de Brrow) b f(x) funció contínu en [,b] f ( x )dx G(b ) G( ) } G(X) és un primitiv de f(x) Demostrció Recordem el r Teorem fonmentl del càlcul integrl Si f(x) és un funció contínu en [,b] definim l funció A( x ) x f (t ) dt x [, b] A(x) és derivble i A'(x) f(x) x [, b] Així doncs tenim dues primitives d'un mteix funció: x [, b] A'(x) f(x) i G'(x) f(x) Per tnt podem firmr que només es diferencien en un constnt: A(X) G(x) + K per cert K R En quest igultt fem x i podrem obtenir el vlor de l constnt K que flt: A() G() + K f (t ) dt G( ) + K 0 G( ) + K G( ) K I substituint l igultt nterior tenim que: A(X) G(x) G() x [, b] i si r en quest drrer igultt donem l x el vlor b b f (t ) dt G(b ) G( ) Com volíem demostrr y x + x ) Dondes les corbes y x + ) Dibuixeu el recinte limitt per questes corbes - Observeu que les dues funcions són contínues tot R. - A més sbem que un és un cúbic i un ltr un rect mb pendent negtiv o L rect pss pels punt (0,), (,) i (, 0) o De l cúbic sbem que tll l'eix OX (y0) en x0, i X i tmbé que lim x + x + i que lim x + x x - x + Si les tllen per obtenir els punts d'intersecció de les dues corbes tenim: y x + x x + x x + x + x + x 0 y x + Hem de descompondre el polinomi en fctors. Observem que el polinomi és divisible per (x ), j que x és un zero del polinomi, ixí doncs dividint per Ruffini tenim

3 0 x 0 x 0 x ( x ) ( x x ) 0 x x ± + 8 x 4 x I per tnt j podem dibuixr l zon tncd per les dues corbes

4 b) Clculeu l'àre d'quest recinte. ( ) A x + x + x dx + x + x ( x + ) dx x x x dx x x x dx x x x x x x + x x unitts c) Clculeu el volum del cos de revolució que gener l prt d'quest recinte que es trob entre x i x l girr l voltnt de l'eix OX V π ( x + x ) ( x + ) dx ( 4 4 ) ( 4 4) π x x + x x x + dx π x 4x + 4x x + 4x 4 dx x 4x 4x x π + + x 4x π π π unitts (+,5+,54 punts)

5 ) Tres mics A, B i C volen fer un present un mic comú. El present els cost 780. Com que no disposen de l mteix quntitt de diners, decideixen pgr de l següent mner: A pg el triple del que pguen B i C junts, i per cd 5 euros que pg B, C pg 8 euros. Qunt pg cdscú? [Atenció!!! cl solucionr el sistem utilitznt el mètode de Guss] Sigui x els que pg A, y els que pg B i z els que pg A (,5 punts) Solució: A pg 585, B 75 i C 0 x y+ 7z 8 4) Dont el sistem d equcions. x+ y+ 5z 6 ) Afegiu-hi un equció linel de mner que el sistem resultnt sigui incomptible. b) Afegiu-hi un equció linel de mner que el sistem resultnt sigui comptible indetermint. [Justifiqueu en cd cs el procediment seguit]. ) Només cl fegir un equció que sigui contrdictòri mb qulsevol d'questes per exemple com l F per cnvint el terme independent per un ltre nombre. x y+ 7z 8 x+ y+ 5z 6 x y+ 7z 0 b) Aquest sistem si l'esclonem fent F F observem que j és SCI mb gru de llibertt. Per tnt només cl fegir un equció que es dedueixi de les nteriors, per exemple F x y+ 7z 8 x+ y+ 5z 6 x y+ 4z 6

6 5) Discutiu com és quest sistem (és dir digueu si té o no solució i quntes) segons el vlor del pràmetre k. I interpreteu geomètricment les solucions. x y + z x + ( k ) y + ( k + ) z k + x y + kz k Esclonem el sistem fent per exemple F F i F F obtenint: 0 k + k k 0 0 k k I r j tenim els tres csos: (,5 punts) CAS I: K i K el sistem és Sistem Comptible Determint (SCD) per tnt té un únic solució i podem dir que cd equció és un pl de l'espi i que els tres plns tenen un únic punt en comú CAS II: Si K el sistem qued ixí i esclonnt-lo tenim 0 0 F F que l vist de l F observem un contrdiccio i per tnt podem ssegurr que el sistem no té solució, és dir és Incomptible (SI). L qul cos vol dir que els tres plns no tenen cp punt en comú. En quest cs es veu que el pl n i r són prl lels (j que questes dues equcions són incomptibles) i el r pl tll tnt l r com l n en els punt d'un rect (SCI mb gru de llibertt). CAS III: Si K el sistem qued ixí i per tnt podem eliminr l F i tenim que el sistem és SCI mb gru de llibertt, i podem gfr com pràmetre lliure tnt x com l z. L qul cos vol dir que els tres plns que determinen les equcions tenen un rect en comú.

Equacions polinòmiques

Equacions polinòmiques EQUACIONS de r i n GRAU Hi h de molts tipus d equcions, per exemple: TEMA 7. EQUACIONS DE r I DE n GRAU I SISTEMES D EQUACIONS -Logrítmiques: -Trigonmètriques: -Rdicls: log( x + ) logx sin x cos x tgx

Más detalles

Aplicacions del càlcul integral

Aplicacions del càlcul integral Apliccions del càlcul integrl Apliccions del càlcul integrl Càlcul de l àre d un funció Per clculr l àre tncd per un funció en un intervl [, ] m l eix X, s h de fer servir l integrl definid. Csos: 1. Si

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 9 PAU 2011 SÈRIE 1

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 9 PAU 2011 SÈRIE 1 Oficin d Orgnitzció de Proves d Accés l Universitt Pàgin 1 de 9 { 2x y +z = 2 1- Dond l rect r: x+z +1 = 0 : () Trobeu-ne un vector director SÈRIE 1 (b) Clculeu l equció contínu de l rect que és prl lel

Más detalles

Apunts de Càlcul Tema 3. Integració de funcions d una variable

Apunts de Càlcul Tema 3. Integració de funcions d una variable Apunts de Càlcul Tem 3. Integrció de funcions d un vrible Lli Brrière, Josep M. Olm Deprtment de Mtemàtic Aplicd 4 - UPC Enginyeri de Sistemes de Telecomunicció Enginyeri Telemàtic EETAC Càlcul (EETAC-UPC)

Más detalles

EQUACIONS DE SEGON GRAU AMB UNA INCÒGNITA

EQUACIONS DE SEGON GRAU AMB UNA INCÒGNITA EQUACIONS DE SEGON GRAU AMB UNA INCÒGNITA Un equió de segon gru mb un inògnit () és un epressió de l form : +b + 0 On, és el oefiient del terme de segon gru i és fonmentl que sigui diferent de zero. (Si

Más detalles

[PAU97S1AQ3] Feu un esquema de la representació gràfica del polinomi

[PAU97S1AQ3] Feu un esquema de la representació gràfica del polinomi FUNCIONS [PAU97JBQ] Clculeu el límit qun i qun de l funció polinòmic n f ( ) K n, on els coeficients,,, n són nombres rels, i n > (hureu de considerr el cs que n sigui prell i el cs que sigui senr). Justifiqueu

Más detalles

Nom i Cognoms: Grup: Data:

Nom i Cognoms: Grup: Data: n BATX MA ) Raoneu la certesa o falsedat de les afirmacions següents: a) Si A és la matriu dels coeficients d'un sistema d'equacions lineals i Ampl és la matriu ampliada del mateix sistema. Rang(A) Rang

Más detalles

Iniciació a les integrals 2

Iniciació a les integrals 2 Inicició les integrls. Primitives. Regles bàsiques per l seu càlcul. Àre sot un corb. Teorem fonmentl del càlcul. Càlcul de l àre entre un corb i l ei X. Càlcul de l àre compres entre dues corbes INICIACIÓ

Más detalles

Polinomis i fraccions algèbriques

Polinomis i fraccions algèbriques Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a

Más detalles

Com pagar una hipoteca

Com pagar una hipoteca IES Arquitecte Mnuel Rspll Com pgr un hipotec 3r trimestre A. ANUALITATS Com molt bé sbeu, poc gent es pot deslliurr de pgr un hipotec, sol licitr un crèdit personl o comprr terminis. Trctrem quests tipus

Más detalles

Classifica els polígons següents. a) b) c) d)

Classifica els polígons següents. a) b) c) d) 1 FIGURES PLNES EXERIIS PER ENTRENR-SE Polígons 1.44 lssific els polígons següents. ) b) c) d) ) Pentàgon irregulr còncu. b) Heptàgon regulr convex. c) ctògon irregulr còncu. d) Hexàgon irregulr convex.

Más detalles

EL MÈTODE DELS ELEMENTS FINITS: FONAMENTS

EL MÈTODE DELS ELEMENTS FINITS: FONAMENTS Problem model EL MÈTODE DELS ELEMENTS FINITS: FONAMENTS Form fort (diferencil) EDP: en Condicions de contorn Dirichlet Lbortori de Càlcul Numèric (LCàN) Universitt Politècnic de Ctluny (Spin) http://www-lcn.upc.es

Más detalles

Nom i Cognoms: Grup: Data:

Nom i Cognoms: Grup: Data: Generalitat de Catalunya Departaent d Educació Institut d Educació Secundària Jaue Bales Departaent de Mateàtiques n BATX MA Àlgebra i vectors No i Cognos: Grup: Data: 1) Discutiu i resoleu en els casos

Más detalles

1.1.- Introducció Càlcul de determinants I Propietats dels determinants Càlcul de determinants II

1.1.- Introducció Càlcul de determinants I Propietats dels determinants Càlcul de determinants II .- DETERMINNTS..- Introducció..- Càlcul de determinnts I..- Propietts dels determinnts..- Càlcul de determinnts II.- MTRIU INVERS.- CÀLCUL DEL RNG D UN MTRIU.- RESOLUCIÓ DE SISTEMES..- Mètode de l mtriu

Más detalles

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions

Más detalles

XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA

XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA Primera fase (Catalunya) 10 de desembre de 1999, de 16 a 0h. 1. Amb quadrats i triangles equilàters de costat unitat es poden construir polígons convexos. Per exemple, es poden

Más detalles

Departament de Física i Química

Departament de Física i Química Deprtment de Físic i Químic EXERCICIS RESOLTS CINÈTICA QUÍMICA n BATXILLERAT Velocitt d un recció químic 1. Oserv l recció següent: clor (g) + igu (g) clorur d hidrogen (g) + 1/ oxigen (g) Escriu l relció

Más detalles

VECTORS EN EL PLA. EQUACIÓ VECTORIAL DE LA RECTA ESQUEMA 1. VECTORS EN EL PLA 2. OPERACIONS AMB VECTORS 3. EQUACIONS PARAMÈTRIQUES DE LA RECTA

VECTORS EN EL PLA. EQUACIÓ VECTORIAL DE LA RECTA ESQUEMA 1. VECTORS EN EL PLA 2. OPERACIONS AMB VECTORS 3. EQUACIONS PARAMÈTRIQUES DE LA RECTA VECTORS EN EL PL. EQUCIÓ VECTORIL DE L RECT ESQUEM 1. VECTORS EN EL PL 2. OPERCIONS M VECTORS 3. EQUCIONS PRMÈTRIQUES DE L RECT 1. VECTORS EN EL PL En un sistema d eixos cartesians, cada punt es descriu

Más detalles

ANÀLISI. MATEMÀTIQUES-2

ANÀLISI. MATEMÀTIQUES-2 1. ANÀLISI. Caldrà repassar alguns temes de cursos anteriors, com el tema de Funcions polinòmiques i, els de Funcions reals i Límits de funcions, caldrà recordar també els gràfics i propietats més importants

Más detalles

11. Triangles SOLUCIONARI 1. CONSTRUCCIÓ DE TRIANGLES 2. MITJANES I ALTURES D UN TRIANGLE

11. Triangles SOLUCIONARI 1. CONSTRUCCIÓ DE TRIANGLES 2. MITJANES I ALTURES D UN TRIANGLE SLUINRI 91 11. Tringles 1. NSTRUIÓ DE TRINLES PENS I LUL Justific si es poden dibuixr els tringles següents coneixent-ne les ddes: ) Tres costts les longituds dels quls són 1 cm, 2 cm i 3 cm b) Un costt

Más detalles

NOMBRES REALS I RADICALS

NOMBRES REALS I RADICALS ESO-B NOMBRES REALS I RADICALS Nombres Rels Quins dels nombres següents no poden expressr-se com quocient de dos nombres enters? ;,; ;, ;, ; π; b Express com frcció quells que sig possible. c Quins són

Más detalles

Matrius i determinants

Matrius i determinants Mtrius i determinnts Mtrius i determinnts Mtrius Un mtriu és un grup de nombres orgnitzts en files i columnes, limitts per prèntesis: 1 2 3 n columnes 11 12 13 1 n 21 22 23 2n A= 31 32 33 3n m 1 m2 m3...

Más detalles

1. RECTA TANGENT I NORMAL 2. DETERMINACIÓ DE PARÀMETRES 3. CREIXEMENT I DECREIXEMENT 4. VELOCITAT I ACELERACIÓ - PUNTS SINGULARS

1. RECTA TANGENT I NORMAL 2. DETERMINACIÓ DE PARÀMETRES 3. CREIXEMENT I DECREIXEMENT 4. VELOCITAT I ACELERACIÓ - PUNTS SINGULARS APLICACIONS DE LA DERIVADA 1. RECTA TANGENT I NORMAL. DETERMINACIÓ DE PARÀMETRES 3. CREIXEMENT I DECREIXEMENT 4. VELOCITAT I ACELERACIÓ - PUNTS SINGULARS 1. RECTA TANGENT I NORMAL 1.1 Trobeu l equació

Más detalles

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. Recordeu: n Un monomi en x és una expressió algebraica de la forma a x on a és un nombre real i n és un nombre natural. A s anomena coeficient i n s anomena grau del

Más detalles

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2009 QÜESTIONS

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2009 QÜESTIONS Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 009 SÈRIE 4 QÜESTIONS 1. Considereu el sistema d inequacions següent: x 0, y 0 x+ 5y 10 3x+ 4y 1 a) Dibuixeu la regió de solucions

Más detalles

GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA

GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA Un vector fijo es un segmento orientado que va del punto A (origen) al punto B (extremo). Módulo del vector : Es la longitud del segmento AB, se representa por. Dirección del

Más detalles

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient

Más detalles

GEOMETRIA ANALÍTICA DEL PLA. MATEMÀTIQUES-1

GEOMETRIA ANALÍTICA DEL PLA. MATEMÀTIQUES-1 GEOMETRIA ANALÍTICA DEL PLA. 1. Vectors en el pla.. Equacions de la recta. 3. Posició relativa de dues rectes. 4. Paral lelisme de rectes. 5. Producte escalar de dos vectors. 6. Perpendicularitat de rectes.

Más detalles

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 Sèrie 5 1. Siguin i les rectes de d equacions : 55 3 2 : 3 2 1 2 3 1 a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. b) Trobeu l

Más detalles

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó Vectors perpendiculars Ortogonal d un subespai Varietats lineals ortogonals Projecció ortogonal Càlcul efectiu de la projecció ortogonal Aplicació: ortonormalització

Más detalles

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:

Más detalles

Seccions còniques. 1 Introducció. 2 Seccions d un con per un pla. Ramon Nolla Departament de Matemàtiques IES Pons d Icart

Seccions còniques. 1 Introducció. 2 Seccions d un con per un pla. Ramon Nolla Departament de Matemàtiques IES Pons d Icart IES Pons d Icrt Seccions còniques 1 Seccions còniques Rmon Noll Deprtment de Mtemàtiques IES Pons d Icrt 1 Introducció S tribuei Menecm (iv C) el descobriment de les seccions còniques. No se sp de quin

Más detalles

EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT

EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT Treball d estiu/r Batillerat CT EXERCICIS MATEMÀTIQUES r BATXILLERAT. Aquells alumnes que tinguin la matèria de matemàtiques pendent, hauran de presentar els eercicis el dia de la prova de recuperació.

Más detalles

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU 37 38 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç

Más detalles

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot LES FRACCIONS Termes d una fracció: a b Numerador Denominador 1.- ELS TRES SIGNIFICATS D UNA FRACCIÓ 1.1. Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació

Más detalles

Integración de funciones reales de una variable real. 24 de octubre de 2014

Integración de funciones reales de una variable real. 24 de octubre de 2014 Cálculo Integrción de funciones reles de un vrible rel 24 de octubre de 2014 c Dpto. de Mtemátics UDC Integrción de funciones reles de un vrible rel L integrl indefinid. Cálculo de primitivs L integrl

Más detalles

Unitat 7. Rectes i angles

Unitat 7. Rectes i angles Unitt 7. Rectes i ngles Pàgin 134. Reflexion Un grup de nois i noies col lboren en l rehbilitció de l cs de cultur. Observ lgunes de les eines de mesure i trçt que utilitzen: L plomd indic l direcció verticl

Más detalles

Oficina d'organització de Proves d'accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 PAU 2004

Oficina d'organització de Proves d'accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 PAU 2004 Oficina d'organització de Proves d'accés a la Universitat Pàgina de 8 PAU 004 SÈRIE 3 Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara bé, dins de cada pregunta podeu utilitzar

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya. Avaluació contínua. Cognoms. Centre: Trimestre: Tardor 11

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya. Avaluació contínua. Cognoms. Centre: Trimestre: Tardor 11 Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya valuació contínua Qualificació prova TOTL Cognoms una lletra majúscula a cada casella: Nom: Centre: Trimestre: Tardor 11 M4

Más detalles

LA INTEGRAL DEFINIDA Si f(x) es una función continua y no negativa definida en el intervalo x [a, b], entonces la integral definida b.

LA INTEGRAL DEFINIDA Si f(x) es una función continua y no negativa definida en el intervalo x [a, b], entonces la integral definida b. Tem 4 Integrción 4.. Primitivs LA INTEGRAL DEFINIDA Si f(x) es un función continu y no negtiv definid en el intervlo x [, b], entonces l integrl definid f(x) represent el áre bjo l gráfic de l función

Más detalles

Màster en Estadística i Investigació Operativa. Matemàtiques. Vera Sacristán

Màster en Estadística i Investigació Operativa. Matemàtiques. Vera Sacristán Màster en Estdístic i Investigció Opertiv Mtemàtiques Anàlisi mtemàtic Ver Scristán Deprtment de Mtemàtic Aplicd II Fcultt de Mtemàtiques i Estdístic Universitt Politècnic de Ctluny Índex 11 Mètric i topologi

Más detalles

Apunts de funcions de vàries variables

Apunts de funcions de vàries variables Apunts de funcions de vàries vribles Llorenç erdà-albern llorenc@cupcedu rcelon, gost de 2015 Índex 1 Vectors 1 2 iferencició 1 3 Funcions vectorils 3 4 Integrls múltiples 4 5 Teoremes d integrció vectoril

Más detalles

SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES

SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES Álgebr UNIDAD SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES.- Resolver, con el método de Guss, los sistems siguientes: ) b) 9 c) 9 8.- Resuelve utilindo l regl de Crmer: ) 7 b).- Anlir l comptibilidd del sistem siguiente:.-

Más detalles

Institut Obert de Catalunya

Institut Obert de Catalunya Institut Obert de Catalunya v aluació contínua Qualif icació prov a TOTL Cognoms Nom: Centre: Trimestre: primavera10 M4 - Matemàtiques 4 1. (2,5 punts) SOLUCIONRI Un cotxe no s'atura de sobte al frenar

Más detalles

Matemàtiques Sèrie 1. Instruccions

Matemàtiques Sèrie 1. Instruccions Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2011 Matemàtiques Sèrie 1 Dades de la persona

Más detalles

Cálculo integral de funciones de una variable

Cálculo integral de funciones de una variable Lino Alvrez - Aure Mrtínez CÁLCULO II Cálculo integrl de funciones de un vrible 1 L integrl de Riemnn Se f : [, b] R R un función cotd en [, b]. Definición 1.- Un prtición P = {t 0, t 1,..., t n } del

Más detalles

Aplicaciones de la Integral.

Aplicaciones de la Integral. Seminrio 2 Aplicciones de l Integrl. 2.1. Áre de figurs plns. Definición 2.1.1. Se f : [, b] R continu y f(x) 0 x [, b]. El áre del recinto {(x, y) R 2 : x b, 0 y f(x)} viene dd por l integrl: A = f(x)

Más detalles

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2010

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2010 Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 SÈRIE 1 Pregunta 1 3 1 lim = 3. Per tant, y = 3 és asímptota horitzontal de f. + 3 1 lim =. Per tant, = - és asímptota horitzontal

Más detalles

Herramientas digitales de auto-aprendizaje para Matemáticas

Herramientas digitales de auto-aprendizaje para Matemáticas Mtemático Tem: L integrl Integrl Herrmients digitles de uto-prendizje pr Mtemátics, Grupo de Innovción Didáctic Deprtmento de Mtemátics Universidd de Extremdur Mtemático Tem: L integrl Integrl Mtemático

Más detalles

MATEMÁTICAS APLICADAS A LAS C.C. SOCIALES

MATEMÁTICAS APLICADAS A LAS C.C. SOCIALES MATEMÁTICAS APLICADAS A LAS C.C. SOCIALES CAPÍTULO 6 Curso preprtorio de l prueb de cceso l universidd pr myores de 5 ños curso 1/11 Nuri Torrdo Robles Deprtmento de Estdístic Universidd Crlos III de Mdrid

Más detalles

LA INTEGRAL DE RIEMANN

LA INTEGRAL DE RIEMANN LA INTEGRAL DE RIEMANN En este tem se introduce el Cálculo Integrl que demás de permitir clculr longitudes, áres y volúmenes, tiene multiples plicciones en l Ciencis, Ingenierí, etc... En primer lugr,

Más detalles

5.2 Integral Definida

5.2 Integral Definida 80 CÁLCULO / CIENCIAS AMBIENTALES / TEMA 5 5.2 Integrl Definid Definición de Integrl Definid El concepto de integrl definid se construye prtir de l ide de psr l límite un sum cundo el número de sumndos

Más detalles

Tema 2: Equacions i problemes de segon grau.

Tema 2: Equacions i problemes de segon grau. Tema : Equacions i problemes de segon grau..1. Les equacions de n grau. Equacions del tipus x + 5x - 3 0, on la incògnita x es troba elevada al quadrat, diem que són equacions de segon grau. Exemples:

Más detalles

Problemes de programació lineal de la sele.

Problemes de programació lineal de la sele. Problemes de programació lineal de la sele. 1. En un taller de confecció es disposa de 80 metres quadrats de tela de cotó i de 120 metres quadrats de tela de llana. Es fan dos tipus de vestits, A i B.

Más detalles

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n, POLINOMIS Un monomi és una expressió de la forma ax m, on el coeficient a és un nombre real o complex, x és una indeterminada i m és un nombre natural o zero. Un polinomi és una suma finita de monomis,

Más detalles

TEMA 3.- Els nombres reals Correspondència amb el llibre de text: Temes 1 i 2.

TEMA 3.- Els nombres reals Correspondència amb el llibre de text: Temes 1 i 2. TEMA.- Els nombres rels Correspondènci mb el llibre de text: Temes i. Guió dels continguts d quest tem: Qulificció Deprtment de Mtemàtiques https://sites.google.com//slesinos.edu/deprtment-de-mtemtiques/

Más detalles

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos DE S L U S RE S I V I C LES Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos aquells exercicis que requereixen

Más detalles

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta .- Elements d una recta..- Vector director d una recta..- Vector normal d una recta.3.- Pendent d una recta.- Equacions d una recta..- Equació ectorial, paramètrica i contínua..- Equació explícita.3.-

Más detalles

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere Les Arcades Molló del terme Ermita la Xara Esglèsia Sant Pere Pàg. 2 Monomi Un monomi (mono=uno) és una expressió algebraica de la forma: *+,-=/, 1 on R N., rep el nom d indeterminada o variable del monomi,

Más detalles

1. INTEGRALES DEFINIDAS E IMPROPIAS

1. INTEGRALES DEFINIDAS E IMPROPIAS . INTEGRALES DEFINIDAS E IMPROPIAS.. INTEGRAL DEFINIDA Se y = f(x) definid pr todo x [, b]. Consideremos un prtiión P del intervlo [, b] P {x 0 = < x < x 2 < < x n = b} Sen P = máx{x i x i }, s n = n m

Más detalles

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne: INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament

Más detalles

b c 2 A = : 2 = 176 m 2 A = p(p a) (p b) (p c) A = = = 47,33 m 2 a = 84 : 4 = 21 m

b c 2 A = : 2 = 176 m 2 A = p(p a) (p b) (p c) A = = = 47,33 m 2 a = 84 : 4 = 21 m 117 elige Mtemátics, curso y tem. 13. Perímetres i àrees 4. Clcul l àre d un tringle rectngle en què els ctets fn m i 16 m 1. PERÍMETRE I ÀREES DELS POLÍGONS (I) PENSA I CALCULA Clcul mentlment el perímetre

Más detalles

EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT CT ESTIU 2015

EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT CT ESTIU 2015 EXERCICIS MATEMÀTIQUES r BATXILLERAT CT ESTIU 0 El trebll d estiu està penst per consolidr els conceptes trebllts primer de btillert que es necesten per rontr mb èit el segon curs.. Mtemàtiques Bt CT Tem:

Más detalles

TEMA 5: INTEGRACIÓN. f(x) dx.

TEMA 5: INTEGRACIÓN. f(x) dx. TEMA 5: INTEGRACIÓN. L integrl indefinid En muchos spectos, l operción llmd integrción que vmos estudir quí es l operción invers l derivción. Definición.. L función F es un ntiderivd (o primitiv) de l

Más detalles

Grado en Biología Tema 3 Integración. La regla del trapecio.

Grado en Biología Tema 3 Integración. La regla del trapecio. Grdo en Biologí Tem Integrción Sección.: Aproximción numéric de integrles definids. Hy funciones de ls que no se puede hllr un primitiv en términos de funciones elementles. Esto sucede, por ejemplo, con

Más detalles

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 12 PAU 2015

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 12 PAU 2015 Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 12 Sèrie 5 Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu fer i per què. Cada qüestió val 2 punts. Podeu utilitzar

Más detalles

Tema 11: Integrales denidas

Tema 11: Integrales denidas Tem : Integrles denids My 9, 7 Denición y propieddes Denición. Si f ) es un función continu en un intervlo [, b] y denid positiv, f ), l integrl denid en ese intervlo l denimos como: f ). Si f ) > l integrl

Más detalles

Aplicaciones del cálculo integral

Aplicaciones del cálculo integral Aplicciones del cálculo integrl Aplicciones del cálculo integrl Cálculo del áre de un función Pr clculr el áre encerrd por un función en un intervlo [,] con el eje X, dee utilizrse l integrl definid. Csos:

Más detalles

Matemàtiques. Proves d accés a la Universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie. el polinomi 2. Solució: tercera arrel. i , i.

Matemàtiques. Proves d accés a la Universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie. el polinomi 2. Solució: tercera arrel. i , i. Pàgina 1 5 Proves d accés a la Universitat per a més grans 5 anys Abril 015 Sèrie Exercicis Opció A A1.- Consireu el polinomi 7 6. Justifiqueu que 1 i són dues arrels l polinomi. Determineu la tercera

Más detalles

x = graduació del vi blanc y = graduació del vi negre

x = graduació del vi blanc y = graduació del vi negre Problemes ( pàgina 44 del llibre de classe, Editorial Casals ) (21) Barregem 60 L de vi blanc amb 20 L de vi negre i obtenim un vi de 10 graus (10% d alcohol). Si, contràriament, barregem 20 L de blanc

Más detalles

Tema 1: TRIGONOMETRIA

Tema 1: TRIGONOMETRIA Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α

Más detalles

Teorema fundamental del Cálculo.

Teorema fundamental del Cálculo. Sesión Teorem fundmentl del Cálculo (TFC) Tems Teorem fundmentl del Cálculo. Cpciddes Conocer y comprender el TFC. Aplicr el TFC en el cálculo de derivds e integrles definids.. Introducción I. Brrow Inglés.

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 8. a) De tercer grau i amb dos termes. Comencem. b) De quart grau i amb cinc termes. c) De segon grau i amb un terme.

SOLUCIONARI Unitat 8. a) De tercer grau i amb dos termes. Comencem. b) De quart grau i amb cinc termes. c) De segon grau i amb un terme. SOLUCIONARI Unitat 8 Comencem Utilitza les potències de base 0 per descompondre aqests nombres: 56;,05;,; 005 i tres milions i mig. 56 0 5 0 6 0,05 0 5 0 0, 0 005 0 5 milions i mig 0 6 5 0 5 Troba el valor

Más detalles

Càlcul d'àrees i volums.

Càlcul d'àrees i volums. Càlcul d'àrees i volums. Exemple 1. Donada la figura següent: Calcula'n: superfície volum Resolució: Fixem-nos que la superfície està formada per tres objectes.: 1. la base del cilindre 2. la paret del

Más detalles

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R) 1 1 3 FUNCIONS LINEALS I QUADRÀTIQUES 3.1- Funcions constants Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) k

Más detalles

EXERCICIS - SOLUCIONS

EXERCICIS - SOLUCIONS materials del curs de: MATEMÀTIQUES SISTEMES D EQUACIONS EXERCICIS - SOLUCIONS AUTOR: Xavier Vilardell Bascompte xevi.vb@gmail.com ÚLTIMA REVISIÓ: 21 d abril de 2009 Aquests materials han estat realitzats

Más detalles

Dadas las matrices: y. a) Hallar A 10. b) Hallar la matriz inversa de B. c) En el caso particular de k=0, halla B 10. (PAU Septiembre )

Dadas las matrices: y. a) Hallar A 10. b) Hallar la matriz inversa de B. c) En el caso particular de k=0, halla B 10. (PAU Septiembre ) Dds ls mtrices: ) Hllr A. b) Hllr l mtri invers de B. c) En el cso prticulr de k=, hll B. (PAU Septiembre 4-5) ) A = = A = = = O A 4 = A A= O A = O ; lo mismo A 5, A 6 por tnto A = b) B = = ; Es un mtri

Más detalles

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2016 Criteris de correcció

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2016 Criteris de correcció Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials SÈRIE 3 1. Una fàbrica de mobles de cuina ven 1000 unitats mensuals d un model d armari

Más detalles

ANALISIS MATEMATICO II INTEGRAL DEFINIDA - 2 PARTE

ANALISIS MATEMATICO II INTEGRAL DEFINIDA - 2 PARTE ANALISIS MATEMATICO II INTEGRAL DEFINIDA - 2 PARTE Mrí Susn Montelr Fultd de Cienis Exts, Ingenierí y Agrimensur - UNR EXTENSIÓN DEL SÍMBOLO INTEGRAL < b f(x) dx = g(x) dx b = b f(x) dx = 0 PROPIEDADES

Más detalles

8 Geometria analítica

8 Geometria analítica Geometria analítica INTRODUCCIÓ Els vectors s utilitzen en diverses branques de la física que fan servir magnituds vectorials, per això és important que els alumnes en coneguin els elements i les operacions.

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Matemàtiques Sèrie 4 Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu fer i per què. Cada qüestió val 2 punts.

Más detalles

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base

Más detalles

TEMA 2: Múltiples i Divisors

TEMA 2: Múltiples i Divisors TEMA 2: Múltiples i Divisors 4tESO CB Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3

Más detalles

Semblança. Teorema de Tales

Semblança. Teorema de Tales Semblança. Teorema de Tales Dos polígons són semblants si el angles corresponents són iguals i els costats corresponents són proporcionals. ABCDE A'B'C'D'E' si: Â = Â',Bˆ = Bˆ', Ĉ = Ĉ', Dˆ = Dˆ', Ê = Ê'

Más detalles

AREA DE CIENCIAS BÁSICAS - CÁLCULO INTEGRAL INTEGRAL DEFINIDA

AREA DE CIENCIAS BÁSICAS - CÁLCULO INTEGRAL INTEGRAL DEFINIDA GUIA DE INTEGRALES DEFINIDAS INTEGRAL DEFINIDA. APLICACIONES DE LA INTEGRAL DEFINIDA Teorem Fundmentl del Cálculo Áre jo l curv de un región Áre entre dos regiones COMPETENCIA: Resolver integrles plicndo

Más detalles

EXERCICIS POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES

EXERCICIS POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES EXERCICIS POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES Suma de monomis. 1. Realitza les següents operacions: + 8 4 9 9 6 + 4 5 5 1 + 4 4 4 11 7 f) 6 7 1 8. Realitza les següents operacions: 1 + 5 5 + 1 y + y + y

Más detalles

Integral Definida. Tema 6. 6.1 Introducción. 6.2 Definición de Integral Definida

Integral Definida. Tema 6. 6.1 Introducción. 6.2 Definición de Integral Definida Tem 6 Integrl Definid 6.1 Introducción En este tem estudiremos l Integrl Definid o Integrl de Riemnn, un concepto mtemático que esencilmente puede describirse como el límite de un sum cundo el número de

Más detalles

APLICACIONES DE LA INTEGRAL DEFINIDA. A1. Curvas expresadas en forma explícita (Coordenadas Cartesianas)

APLICACIONES DE LA INTEGRAL DEFINIDA. A1. Curvas expresadas en forma explícita (Coordenadas Cartesianas) ESCUELA TÉCNICA SUPERIOR DE NÁUTICA Y MÁQUINAS NAVALES / NAUTIKAKO ETA ITSASONTZI MAKINETAKO GOI ESKOLA TEKNIKOA APLICACIONES DE LA INTEGRAL DEFINIDA CÁLCULO DE ÁREAS Y VOLÚMENES (De revolución) A. Cálculo

Más detalles

El Teorema Fundamental del Cálculo

El Teorema Fundamental del Cálculo del Cálculo Deprtmento de Análise Mtemátic Fcultde de Mtemátics Universidde de Sntigo de Compostel Sntigo, 2011 L Regl de Brrow: un resultdo sorprendente Recordemos que f es integrble en I = [, b] y su

Más detalles

TEMA 4. Cálculo integral

TEMA 4. Cálculo integral TEMA 4. Cálculo integrl En este tem considerremos el cálculo integrl, que es un complemento nturl del cálculo diferencil y tiene múltiples plicciones en otrs ciencis. 4.. Introducción l cálculo integrl

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

Optimització amb restriccions d igualtat. Multiplicadors de Lagrange

Optimització amb restriccions d igualtat. Multiplicadors de Lagrange Capítol 7 Optimització amb restriccions d igualtat Multiplicadors de Lagrange La realitat ens imposa models amb restriccions Per exemple, la producció d una empresa està condicionada, entre d altres factors,

Más detalles

Deduce razonadamente en que casos los planos π 1 y π 2 son o no paralelos:

Deduce razonadamente en que casos los planos π 1 y π 2 son o no paralelos: GEOMETRÍA Junio 98 Deduce razonadamente en que casos los planos y son o no paralelos: a) : x + y + z = y : x + y z = 4 b) : x y + z = 4 y : x y + z = Obtén la distancia entre los planos y cuando sean paralelos.

Más detalles

UNIVERSIDAD CARLOS III DE MADRID. Departamento de Matemáticas CAPÍTULO 4 CURSO PREPARATORIO DE LA PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CURSO

UNIVERSIDAD CARLOS III DE MADRID. Departamento de Matemáticas CAPÍTULO 4 CURSO PREPARATORIO DE LA PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CURSO UNIVERSIDAD CARLOS III DE MADRID Deprtmento de Mtemátics MATEMÁTICAS CAPÍTULO 4 CURSO PREPARATORIO DE LA PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CURSO 2010 2011 Elbordo por Elen Romer Índice generl 4. Cálculo

Más detalles

Tema 9 Càlcul integral de funcions reals de variable real

Tema 9 Càlcul integral de funcions reals de variable real Tem 9 Càlcul integrl de funcions rels de vrile rel Ojectius: 1. Clculr funcions primitives m wxmxim. 2. Prcticr m el concepte de funció integrle i l integrl d un funció. 3. Trellr m funcions definides

Más detalles

Determinants. números reales. L oncle Petros i la conjectura de Goldbach. Constantinos apostulu Doxiais

Determinants. números reales. L oncle Petros i la conjectura de Goldbach. Constantinos apostulu Doxiais Solucionrio Determinnts números reles LITERATURA I MATEMÀTIQUES L oncle Petros i l conjectur de Goldch En l nostr primer nit junts, mentre sopàvem l menjdor de l universitt per conèixer-nos millor, li

Más detalles

Integración de funciones de una variable real

Integración de funciones de una variable real Cpítulo 5 Integrción de funciones de un vrible rel 5.1. Introducción Los inicios del Cálculo Integrl se remontn Arquímedes, mtemático, físico e ingeniero griego del S.III A.C., quién clculó el áre de numeross

Más detalles

SISTEMAS DE ECUACIONES. Un sistema de m ecuaciones lineales con n incógnitas, x 1, x 2,, x n es un conjunto de m igualdades de la forma:

SISTEMAS DE ECUACIONES. Un sistema de m ecuaciones lineales con n incógnitas, x 1, x 2,, x n es un conjunto de m igualdades de la forma: SISTEMAS DE ECUACIONES. DEFINICIÓN SISTEMAS DE ECUACIONES Un sistem de m ecuciones lineles con n incógnits,,,, n es un conjunto de m igulddes de l form: n n n n m m mn n m ij son los coeficientes i los

Más detalles