VALORACIÓ DEL RISC CARDIOVASCULAR: NOVES TÈCNIQUES PER LA DETERMINACIÓ DE LA LESIÓ ORGÀNICA SUBCLÍNICA

Transcripción

1 26 Jornades Catalanes sobre Hipertensió Arterial Barcelona, 18 de desembre 2013 VALORACIÓ DEL RISC CARDIOVASCULAR: NOVES TÈCNIQUES PER LA DETERMINACIÓ DE LA LESIÓ ORGÀNICA SUBCLÍNICA Jennifer Moreno Infermera de la Unitat de Recerca del Servei de Nefrologia

2 INTRODUCCIÓ Malalties cardiovasculars (MCV) representen la major causa de mortalitat mundial. La hipertensió arterial (HTA) com a principal factor de risc i més prevalent en el desenvolupament de MCV. La prevenció precoç dels factors de risc que afavoreixen les MCV és la mesura més efectiva. Valoració del risc CV mitjançant bateria de proves diagnòstiques per la lesió orgànica subclínica (segons les recomanacions de la ESH/ESC)

3 VALORACIÓ DEL RISC CARDIOVASCULAR 1. Valoració dels factors de risc CV - Anamnesi - Exploració física - TA clínica - Paràmetres analítics 2. Valoració de la lesió orgànica subclínica - Monitorització ambulatòria de la pressió arterial (MAPA) - Ecocardiograma - Electrocardiograma (ECG) - Índex turmell-braç (ITB) - Ecografia del gruix íntima mitja carotídia (GIM) - Ecografia renal - Velocitat de la ona del pols (VOP) - Tensions centrals

4 1. Valoració dels factors de risc CV

5 1.1 ANAMNESIS - Malalties concomitants - Signes/símptomes lesió orgànica 1.3 TA CLÍNICA Mitjana de 3 mesures de TAS/TAD - Antecedents personals/familiars - Hàbits de vida: tabac, dieta, exercici físic. 1.2 EXPLORACIÓ FÍSICA - Perímetre cintura -Talla - Pes - IMC 1.4 PARÀMETRES ANALÍTICS - Glicèmia basal / Hb1A - Colesterol / HDL-LDL - Creatinina - Filtrat glomerular - etc.

6 2. Valoració de la lesió orgànica subclínica

7 2.1 Electrocardiograma Detecció d alteracions que puguin suposar un increment del risc cardiovascular: Hipertròfia de ventricle esquerre (HVI) Índex Sokolow-Lyon Alteracions del ritme: Fibril lació Auricular...

8 2.2 Índex turmell braç (ITB) Què és? És el millor mètode per la valoració de la malaltia vascular perifèrica Material: Senzill No invasiu Econòmic Esfigmomanòmetre convencional Sonda Doppler continu (llapis) Gel conductor

9 ITB Realització de la tècnica: 1- Repós de 5 min. estirat a la camilla. 2- Col locar el maneguet a la zona humeral. 3- Detectar acústicamentel pols de artèria humeral amb la sonda doppler. 4- Inflar el maneguet fins deixar d escoltar el fluxe. 5- Desinflar el maneguet progressivament fins a escoltar novament el pols. 6- Anotar els mmhg corresponents al primer batec post-insuflació Artèria humeral Artèria tibial posterior Artèria pèdia Repetir procés a les dues extremitats superiors. Realitzar mesura a pols tibial posterior i pols pedi de les dues extremitats inferiors

10 Fòrmula per el càlcul ITB= TAS maleolar (més elevada d entre tibial posterior o pèdia) TAS humeral Resultats ITB > 1,3 Vas no compressible (calcificació arterial) ITB 0,9 1,29 Normal ITB <0,9 Arteriopatia Limitacions de la tècnica - Edema de les extremitats - Malaltia vascular severa - Calcificació arterial Origina TAS falsament elevada

11 2.3 Gruix íntima mitja carotídia (GIM) Arterioesclerosis: Procés degeneratiu crònic caracteritzat per l engruiximent focal de certes àrees de la íntima de les artèries. Assimptomàtic en fases inicials Diagnòstic* Ecografia carotídia en mode B Gruix de la íntima Plaques ateroma * DETECCIÓ PRECOÇ!! Senzill No invasiu Econòmic Entrenament observador

12 Realització de la tècnica: 1- Rastreig transversal de la caròtida. 2- Sonda vascular en posició longitudinal - Caròtida comú - Bifurcació o bulb GIM - Caròtida interna Plaques ateroma Sonda en posició transversal 3- Doppler color, imatge del fluxe (detecció estenosis). estenosis si... velocitat pic sistòlic >125 cm/seg Repetir el procés a les dues artèries caròtides Sonda en posició longitudinal

13 Ecografia de caròtida NORMAL Ecografia de caròtida PATOLÒGICA Flux doppler

14 2.4 Ecografia renal Ecografia renal: Tècnica per visualització de l estructura i circulació intrarenal Què ens permet estudiar? 1- Mida renal: cm longitud 2- Simetria renal: aspecte i longitud similar en els dos ronyons 3- Aspecte de la parènquima: Ecogenicitat similar fetge/melsa 4- Dilatació de les vies 5- Presència de litiasis o quists 6- Índex de resistència intrarenal (<0,8) No invasiu Econòmic Entrenament de l observador

15 Búsqueda ronyó zona abdominal Ronyó Fluxe intrarenal

16 Distancia/ temps 2.5 Velocitat d ona de pols Definició: Temps que triga a propagar-se la ona del pols pel sistema arterial des de la caròtida fins la femoral. Indicador més fiable de la rigidesa arterial Caròtida Velocitat Rigidesa arterial aòrtica Risc cardiovascular Sistemes de mesura: A- Complior B- Doppler Femoral C- SphygmoCor

17 VOP COMPLIOR Captació simultània polsos Ona caròtida Ona femoral

18 VOP DOPPLER Registre seqüencial polsos Registre fluxe caròtida Registre fluxe femoral Càlcul de la VOP per programa informàtic

19 2.6 Tensions Centrals Ona de pressió central: Ona de pressió de sortida + Ona reflexa N L Mills, et al. Increased arterial stiffness in patients with COPD. Thorax Gerard M. London. Arterial stiffness and pulse pressure in CKD and ESRD. Kidney International (2012) 82, Pressió de pols (PP) (<35-40mmHg) Augmentation Index (Aix) (<20%) Altres indicadors de rigidesa arterial

20 Realització de la tècnica: Captació de la ona de pols radial (tonòmetre transcutani). El programa informàtic aplica una funció de transferència per reconstruir-la en ona aòrtica central Aparell SphygmoCor Punt pols radial Ona de Pressió Central

21 RISC CARDIOVASCULAR

22 GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ