Programa de l assignatura

Transcripción

1 EDUCACIÓ CÍVICA I SOCIAL (1499) Grup 50 Dr. Joan Carles Rincón i Verdera Curs: Tipus d assignatura: Optativa Duració: 2n Quadrimestre Nombre de crèdits: 4,5

2

3 0. ÍNDEX 1. Introducció general a la matèria Objectius generals Estructura dels continguts de l assignatura Metodologia de treball Temporalització de l assignatura Criteris d avaluació Observacions o d altres qüestions a afegir Bibliografia Bibliografia bàsica Bibliografia general

4 1. Introducció general a la matèria Vivim temps molt complexos i de canvis bruscos en les escales de valors; temps en què les famílies, l'escola i els seus educadors es veuen impotents enfront del monopoli educacional que ostenten les noves tecnologies de la comunicació. L'educació cívica i social ha d'incidir directament en la societat per millorar-la, ajudant a resoldre els problemes socials i convivencials que els éssers humans tenen plantejats. En una societat com la postmoderna, del saber, la informació i la comunicació, en una societat unilateralment economicista i consumista, tals problemes s'aguditzen i, conseqüentment, no ens haurien de deixar indiferents, ni com a persones ni com a educadors. L'educació universitària, i molt més quan ens referim a la formació de futurs educadors socials, hauria d'apostar per propostes de formació que obeïssin a una dimensió ètica per al foment d'una democràcia participativa, així com per a una educació integral de l'estudiant, que li permetés participar activament en totes les esferes de la vida pública. Per promoure la formació universitària cap a una educació de qualitat fan falta elements que propiciïn una major participació per part dels estudiants, tant en el seu procés d'aprenentatge com en la seva implicació en projectes col lectius que redundin en la comunitat. Al llarg del curs us apropareu de manera pràctica a tot un seguit de qüestions de caràcter social, cívic i polític, que han de tenir una incidència real en la consolidació de la democràcia entesa com a forma moral, és a dir, com un estil de vida compromès de manera responsable i corresponsable en aquells temes que ens afecten a tots en tant que ciutadans que volen arribar a adquirir, cada vegada més, majors cotes de llibertat i de justicia social. En aquest sentit, els continguts de l assignatura es distribueixen en cinc grans mòduls: 1. Educació cívica i valors educatius en temps de crisis. 2. Educació per a la pau i la no violència. 3. Educació per a la igualtat entre els sexes. 4. Educació intercultural i multicultural. 5. Educació per al desenvolupament sustentable. 2

5 Bàsicament, cada mòdul consta de les següents parts formals: 1. Presentació. 2. Objectius. 3. Índex de continguts. 4. Desenvolupament dels Continguts. 5. Resum. 6. Proposta d'activitats. 7. Recursos. 8. Documents per treballar els continguts del tema. 9. Bibliografia bàsica. 10. Bibliografia per ampliar. 11. Bibliografia sobre drets humans. Cada mòdul, per tant, consta de diversos apartats a partir dels quals podreu anar treballant l assignatura pel vostre compte, de manera relativament autònoma. Se us recomana una lectura atenta dels mòduls i dels articles indicats a cada un d ells (bàsics per desenvolupar gran part de les activitats proposades), així com la realització de les activitats d aprenentatge que en ells s indiquen (activitats que tenen un alt grau d optativitat) per tal de consolidar progressivament el vostre aprenentatge. És important intentar seguir la temporalització que en aquest programa us suggerim, a més d anar participant en totes aquelles altres activitats i pràctiques que us anem plantejant al llarg del curs per tal d ampliar i consolidar els continguts objecte d estudi a l assignatura. 3

6 2. Objectius generals Crèdits teòrics i pràctics: 1) Realitzar una lectura de les distintes maneres d'entendre l'educació cívica com marc general per a la construcció humana i solidària de la democràcia com a forma moral i d'estats socialment més justos (el problema dels valors en el món educacional i la transversalitat com a eix d'actuació). 2) Conèixer i distingir els conceptes bàsics relacionats amb l'educació cívica (l'educació moral sociopolítica i els drets humans). 3) Analitzar la importància de l'educació cívica en el context de la societat postmoderna (el paper dels moviments socials d'alliberament i la teoria crítica de la societat i de l'educació). 4) Relacionar l'educació cívica amb els temes transversals proposats en la LOGSE (anàlisi de les matèries més idònies per a la contextualització transversal i la seva ubicació dintre i fora del centre escolar). 5) Capacitar l'educador per al disseny, aplicació i avaluació de programes d'intervenció en educació cívica (actuacions tecnològiques per intervenir amb criteris de racionalitat científica, tècnica i moral). 6) Desenvolupar l'esperit reflexiu i crític en l'anàlisi y la comprensió dels fenòmens socioeducatius (la globalització econòmica i els reptes del futur). 4

7 3. Estructura dels continguts de l assignatura Crèdits teòrics i pràctics: 1) Educació cívica i valors educatius en temps de crisis: ciutadania, democràcia com moral, Estat de justícia social i transversalitat. 1. Home i Educació: l educación moral, cívica y social. 2. Necessitat l'educació cívica i social en el marc de la formació de formadors. 3. Professorat universitari i elements de formació cívica. 4. Plantejaments generals de l'educació cívica i social: valors educatius en temps de crisi, Democràcia com a moral i Estat de justícia social. 5. Ciutadania, teories de la llibertat i de la justícia. 6. Els moviments socials d'alliberament i l'educació cívica. 7. La teoria crítica de la societat i els plantejaments sociocrítics en l'educació cívica. 8. Educació cívica i social, temes transversals de la LOGSE i la nova educació per a la ciutadania. 9. Drets i valors humans i educació cívica i social. 2) Educació per a la pau i la no violència, la participació i la solidaritat: civilitat i resolució pacífica de conflictes. 1. Pensament pacifista, nou humanisme social i necessitat l'educació per a la pau. 2. Conflictes, pau positiva, cultura de pau i educació per a la pau. 3. La investigació per a la pau, la resolució de conflictes i la mediació com a ajuda en la resolució de conflictes. 4. Actuacions internacionals al si de les Nacions Unides. 5

8 3) Educació per a la igualtat entre els sexes: coeducación, educació sexual i violència de gènere. 1. Introducció: necessitat l'educació per a la igualtat entre els sexes: la lluita contra la violència de gènere. 2. Aclariment de conceptes i terminologia referida a la dona i la seva igualtat. 3. Les actuacions internacionals al si de les Nacions Unides. 4. Les actuacions nacionals: l'institut de la Dona i la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. 5. Educació per a la igualtat, escola mixta, escola coeducativa i lleis d'educació a Espanya. 4) Educació intercultural i multicultural: complexitat i diversitat en la realitat cultural global. 1. Introducció: mobilitat, fluxos migratoris i necessitat l'educació intercultural. 2. Aclariment de conceptes entorn de la diversitat cultural. 3. La identitat com a fonament de l'educació intercultural: identitat individual i identitat col lectiva. 4. Educació multicultural i intercultural: enfocaments i models. 5. Educació intercultural: elements per al seu desplegament formal. 5) Educació per al desenvolupament sustentable: ambientalisme, ecologisme i globalització. 1. Necessitat l'educació ambiental: cap a un desenvolupament sostenible. 2. Ecologisme i educació ecològica versus ambientalisme i educació ambiental. 3. Estudi evolutiu de l'educació ambiental. Del conservacionisme al desenvolupament sostenible: les actuacions internacionals al si de les Nacions Unides. 4. Eixos i principis vertebradors de l'educació ambiental: El Llibre Blanc de l'educació Ambiental. 5. Economia, ètica i educació ambiental: el desenvolupament sostenible davant la crisi mediambiental. 6. El paper de les organitzacions d'educació ambiental no formal. 6

9 4. Metodologia de treball La metodologia de treball es pot resumir en la següent seqüència procedimental: 1. Treball dels continguts a través dels diversos materials on-line de l assignatura: mòduls i lectures suggerides a cada mòdul. 2. Treball autònom sobre els temes tractats al llarg del curs: lectura i estudi dels temes, realització de les activitats i pràctiques proposades, recerques bibliogràfiques, lectures recomanades, comentari crític sobre textes de caràcter social, cívic i polític, etc. 3. Els crèdits pràctics seran tractats al llarg del curs a través de les diverses activitats proposades en cada un dels mòduls de l assignatura: contestar per escrit les preguntes que es formulin al voltant del text o textos que es treballin. 4. Lectura i comentari crític d un dels següents llibres: COLOM, A.J. Y RINCÓN, J.C. (2007): Educación, república y nueva ciudadanía. Valencia, Tirant lo Blanc. 5. Totes les activitats es podran fer de forma individual o grupal (màxim tres alumnes): segons les possibilitats reals. Ara bé, tant si es tria una modalitat o altra, s ha de mantenir al llarg de tot el curs i per a tots els mòduls i les activitats que es desenvolupin. 7

10 5. Temporalització de l assignatura La temporalització aproximada de l assignatura serà la següent: Mòdul 1: Febrer Mòdul 2: Febrer-Març Mòdul 3: Març-Abril Mòdul 4: Abril-Maig Mòdul 5: Maig-Juny 8

11 6. Criteris d avaluació 1. S avaluaran, bàsicament: 1.1. Els coneixements adquirits al llarg de l assignatura i la seva aplicació pràctica al món cívic, social, polític i educacional La participació en les distintes activitats i el contacte on line amb el professor L adequació dels treballs a les exigències metodològiques proposades Per aprovar la matèria s han de superar positivament els crèdits teòrics i els pràctics, fent-se la mitjana només quan s hagin aprovades ambdues parts Les parts aprovades només es guarden fins al setembre. En cas de repetir curs, l assignatura es comença de bellnou. 2. Dels crèdits teòrics 2.1. Suposen el 60% de l'assignatura S avaluaran a la fi de curs, mitjançant un exercici escrit que consistirà en relacionar la teoria amb la pràctica a través de la resolució de distintes qüestions, on l'alumne sigui capaç de plasmar, didàcticament i cívicament, tots els seus coneixements. 3. Dels crèdits pràctics 3.1. Suposen el 40% de l'assignatura S avaluaran a la fi de curs, a partir de: Les activitats desenvolupades: comentaris de text La lectura obligatòria i el seu comentari crític. 4. Opcions avaluació 4.1.L'alumne por optar: Lectura i recensió del llibre més examen escrit Lectura i recensió del llibre més cinc comentaris dels mòduls. 9

12 7. Observacions o d altres qüestions a afegir Les activitats o pràctiques proposades al llarg del curs s han de lliurar obligatòriament, amb independència que posteriorment siguin avaluades en una prova o exercici escrit de validació. En tot cas, la data límit per entregar totes les activitats, inclosa la lectura i comentari crític del llibre, serà: (aquesta data és improrrogable i fora d aquest termini no s acceptarà cap treball). Per fer la lectura i el comentari del llibre triat, s han de seguir les següents passes: 1. Resum global del llibre (màxim dos fols). 2. Resum per capítols/capítols d autors, segons el cas (màxim cinc fols). 3. Extreure les idees fonamentals del llibre (es pot fer globalment o per capítols/capítols d autors), que consistirà en un llistat de no més de vint idees amb un breu comentari de cada una d elles (màxim deu línies per idea). 4. Comentari crític en el que s haurà d assenyalar els aspectes que us han impactat positivamente i aquells altres que ho han fet de manera negativa (màxim cinc fols). 10

13 8. Bibliografia Bibliografia bàsica ANAUT, L. y Otros (2002): Valores escolares y educación para la ciudadanía, Barcelona, Graó. BARRY, B. (1999): Ser ciudadano, Madrid, Sequitur. CAMPS, V. (1998): Manual de civismo, Barcelona, Ariel. CONILL, J. y CROCKER, D.A. (Eds.) (2003): Republicanismo y educación cívica Más allá del liberalismo, Granada, Comares. CORTINA, A. (1997): Ciudadanos del mundo. Hacia una teoría de la ciudadanía, Madrid, Alianza. MAYORDOMO, A. (1998): El aprendizaje cívico, Barcelona, Ariel. Bibliografia general ALONSO, J. (1994): Cultura política y educación cívica, México, Miguel Ángel Porrua. ANTÚNEZ, S. y otros (2000): Disciplina y convivencia en la institución escolar, Barcelona, Graó. ARENDT, H. (1997): Qué es la política?, Barcelona, Paidós. BARANDICA, E. y otros (1999): Construir la escuela intercultural. Reflexiones y propuestas para trabajar la diversidad étnica y cultural, Barcelona, Graó. BÁRCENA, F. (1997): El Oficio de la Ciudadanía, Barcelona, Paidós. y MÈLICH, J.C. (2000): La educación como acontecimiento ético. Natalidad, narración y hospitalidad, Barcelona, Paidós. BARRANCO, J. y otros (1997): Discriminaciones sociales y étnicas en un mundo intercultural y complejo. Orientación teórica y praxis didáctica, Valencia, Nau Llibres. BARRIO, J.Mª. (1997): Positivismo y violencia. El desafío actual de una cultura de la paz, Pamplona, Eunsa. (2003): Cerco a la ciudad: una filosofía de la educación cívica, Madrid, Rialp. BARTOLOMÉ, M. y otros (2000): La construcción de la identidad en contextos multiculturales, Madrid, MEC. BOIX, C. (1996): Partidos políticos, crecimiento e igualdad, Madrid, Alianza. BOLÍVAR, A. (1998): Educar en valores. Una educación en la ciudadanía, Sevilla, C.E.C. de la Junta de Andalucía. BURBULES, N.C. (2001): Educación: riesgos y promesas de las nuevas tecnologías de la información, Barcelona. Granica. BUSQUETS, Mª.J. y otros (1993): Los temas transversales: claves de la formación integral, Madrid, Santillana. 11

14 DURKHEIM, E. (2002): La educación moral. Madrid, Morata. CAMPS, V. (1990): Virtudes públicas, Madrid, Espasa-Calpe. (2000): El siglo de las mujeres, Madrid, Cátedra. (2001): Introducción a la filosofía política, Barcelona, Crítica. y GINER, S. (2000): Manual de civismo, Barcelona, Ariel. CARBONELL, J.L. (2001): El despertar de la violencia en las aulas: la convivencia en los centros educativos, Madrid, CCS. COLOM, A.J. (2000): Desarrollo sostenible y educación para el desarrollo, Barcelona, Octaedro. CONILL, J. y CROCKER, D.A. (Eds.) (2003): Republicanismo y educación cívica. Más allá del liberalismo?, Granada, Comares. CONILL, J. y GONZÁLVEZ, V. (2004): Ética de los medios: una apuesta por la ciudadanía audiovisual, Barcelona, Gedisa. CORTINA, A. (2001): Alianza y contrato: política, ética y religión, Madrid, Trotta. (2003): Etica mínima: introducción a la filosofía práctica, Madrid, Tecnos. (2004): Consumo, luego existo, Barcelona, Cristinaisme i Justícia. y otros (2003): Ética para la sociedad civil, Valladolid, Universidad de Valladolid. DOMINGO, A. (1991): Ecología y solidaridad. De la ebriedad tecnológica a la sobriedad ecológica, Madrid, Sal Terrae. FERNÁNDEZ, I. y otros (2001): Guía para la convivencia en el aula, Madrid, CISS-Praxis. FIGUEIREDO, I. (1999): Educar para la ciudadanía, Porto, Editorial ASA. GADAMER, H.G. (2000): La educación es educarse, Barcelona, Paidós. GARCÍA, A. y otros (1998): Del racismo a la interculturalidad: competencia de la educación, Madrid, Narcea. GARGARELLA, R. (1999): Las teorías de la justicia después de Rawls. Un breve manual de filosofía política, Barcelona, Paidós. GERVILLA, E. (1997): Postmodernidad y Educación. Valores y cultura de los jóvenes, Madrid, Dykinson. GIROUX, H.A. (2003): Juventud, multinacionales y política cultural, Madrid, Morata. GOMEMAN, D. (1997): Inteligencia emocional, Barcelona, Kairós. GONZÁLEZ LUCINI, F. (1996): Sueño, luego existo. Reflexiones para una pedagogía de la esperanza, Madrid, Alauda/Anaya. (1998): Temas transversales y educación en valores, Madrid, Alauda/Anaya. GRAY, J. (2001). Las dos caras del liberalismo: una nueva interpretación de la tolerancia liberal. Barcelona, Paidós. GUTTING, G. (1999). Pragmatic Liberalism and the Critique of Modernity. New York, Cambridge University Press. 12

15 HABERMAS, J. (1990): La lógica de las ciencias sociales, Madrid, Tecnos. (1998): Facticidad y Validez: Sobre el Derecho y el Estado Democrático de Derecho en Términos de Teoría del Discurso. Madrid: Editorial Trotta. HAYDON, G. (2003): Enseñar valores. Un nuevo enfoque, Madrid, Morata. IANNI, N.D. (1998): La convivencia en la escuela: un hecho, una construcción. Hacia una modalidad diferente en el campo de la prevención, Buenos Aires, Paidós. JARES, X. (1999): Educación y derechos humanos. Estrategias didáctica y organizativas, Madrid, Popular. (2001): Educación y conflicto: guía de educación para la convivencia, Madrid, Popular. JOVÉ, G. (1996): La diversitat cultural a l'escola. La investigació-acció per a la millora professional, Lleida, Universitat de Lleida. KLEIN, N. (2001): No Logo. El poder de las marcas, Barcelona, Paidós. (2002): Vallas y ventanas. Despachos desde las trincheras del debate sobre la globalización, Barcelona, Paidós. LÓPEZ, F. (1995): Prevención de los abusos sexuales de menores y educación sexual, Salamanca, Amarú Ediciones. MARCO, B. (2002): Educación para la ciudadanía: un enfoque basado en el desarrollo de competencias transversales, Madrid, Narcea. MORENO, M. (1995): Educación en valores. Diseño de un eje transversal, Madrid, Narcea. NAVAL,C. Y LASPLAS, J. (Eds.) (2000): La educación cívica hoy: una aproximación interdisciplinar, Pamplona, Eunsa. ORTEGA, P. (1994): Educación para la convivencia: la tolerancia en la escuela, Valencia, Nau Llibres. PETTIT, Ph. (1999): Republicanismo: una teoría sobre la libertad y el gobierno, Barcelona, Paidós. PUJOL, R.Mª. (1996): Educación y consumo. La formación del consumidor en la escuela, Barcelona, ICE/Horsori. RAUSELL, C. y otros (2002): Democracia, información y mercado, Madrid, Tecnos. RAWLS, J. (1979): Teoría de la justicia, México, FCE. REBOUL, O. (2000): Los valores de la educación, Barcelona, Ideas Universitaria. REYZÁBAL, M.V. (1995): Los ejes transversales: aprendizajes para la vida, Madrid, Escuela Española. RODRÍGUEZ, M. (1995): La educación para la paz y el interculturalismo como tema transversal, Barcelona, Oikos-Tau. RODRÍGUEZ, T. (1999): La cultura contra la escuela, Barcelona, Ariel. RUBIO CARRACEDO, J. (2000). Educación moral, postmodernidad y democracia. Más allá del liberalismo y del comunitarismo. Madrid, Trotta. RUSSELL, B. (2003): Caminos de libertad, Madrid, Tecnos. 13

16 SÁNCHEZ, S. (1998): Ciudadanía sin fronteras, Bilbao, Desclée De Brouwer. SIPÁN, A. (Coord.) (2001), Educar para la diversidad en el siglo XXI, Zaragoza, Mira. TAYLOR, C. (2003). El multiculturalismo y "la política del reconocimiento". Madrid, Fondo de Cultura Económica de España. VARIOS (1996): Educación Multicultural para la Tolerancia y la Paz. Fundamentos y estrategias didácticas, Granada, Grupo Editorial Universitario. VARIOS (1997): Temas transversales, Barcelona, Praxis. VARIOS (2001): Educar per a una cultura de pau i convivència, Palma de Mallorca, Fundació Sa Nostra. YUSTE, N. (Ed) (2000): Educación vial en el ámbito juvenil, Almería, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Almería. ZAPATERO, J. (2002): Valores desde el aula, Barcelona, Claret. 14