Taller cuidadors: Nutrició i Alimentació. R osa M aria Torres S ala Fina S erra P rat AB S M ontserrat

Transcripción

1 Taller cuidadors: Nutrició i Alimentació R osa M aria Torres S ala Fina S erra P rat AB S M ontserrat

2 Una alimentació saludable ens ajuda a envellir amb bona salut Una alimentació saludable pot ajudar a prevenir i evitar l aparició de certes malalties Alimentació per créixer i desenvolupar el cos i la ment: bon desenvolupament en criatures i joves, bona supervivència en persones grans.

3 Canvis i envelliment

4 Composició corporal: Pèrdua de teixit muscular i de força Augment de teixit greixós i redistribució: abdomen Disminueix el contingut d aigua: deshidratació Pèrdua de massa òssia: risc de fractures i pèrdua de mobilitat

5 Reducció activitat òrgans i funcions: Disminució activitat cel lular: menys E. Disminució secreció saliva i pèrdua de dents dificulten masticació i deglució. Pèrdua motilitat esòfag. Canvis en mucosa gàstrica, disminució de secrecions: digestions més lentes.

6 Mens àcid gastric: poca absorció de ferro i folats, Calci? Menys absorció intestinal i pèrdua de motilitat dels budells: restrenyiment. Ronyó: filtra menys, deshidratació més fàcil i manca vitamina D.

7 Disminueix la necessitat de dormir: menys hores seguides i son més superficial. Pèrdua de sensació de set, es beuen pocs líquids: risc de deshidratació per calor o malalt. Disminució de l activitat física: no es té tanta gana.

8 Alteracions sensorials: Disminució de gust i d olfacte: pèrdua de gana. Disminució d agudesa visual i oïda: dificultat per cuinar. Alteracions de la memòria: Recent, què s ha menjat? Obliden les receptes i els procediments

9 Canvia el benestar psíquic: Viure sol: ansietat, depressions,,, Poca adaptació als canvis Poden aparèixer les demències

10 Creences incorrectes: Fals: Els grans han de menjar poc per evitar digestions pesades. Cert: Fer menjades menys quantioses en 5-6 àpats: esmorzar, mig matí, dinar, berenar, sopar (i, si cal, ressopó). Fals: És aconsellable saltar-se el sopar. Cert: Sopar lleuger. Si es vol: un got de llet abans d anar a dormir.

11 Fals: No menjar pa, pasta, arròs o patates perquè engreixen. Cert: Menjar-ne cada dia amb moderació: són font primordial d energia. Fals: Ferro dieta: llenties i espinacs. Cert: Cal menjar carn i peix. Fals: Ous perjudicials, augmenten colesterol. Cert: Han de formar part de la dieta habitual si es pot.

12 Fals: Han de menjar sempre sense sal. Cert: Si no hi ha cap malaltia per la qual estigui indicat, no suprimir-la: canvia el gust dels plats i provoca inapetència. Fals: Els adults no han de prendre llet. Cert: Font de calci. Si intolerància a la lactosa: iogurts, formatges secs, batuts de soja enriquits amb calci, llet sense lactosa

13 Fals: No els convé que els toqui el sol. Cert: Han de sortir a passejar cada dia. Evitar l hores de màxima insolació a l'estiu. Fals: La sopa (brou de carn) alimenta molt i té alt valor nutritiu. Cert: Conté aigua i minerals (sodi i potassi), ni vitamines ni proteïnes. Cal menjar carn i peix. Fals: No els convé beure líquids per no forçar el ronyó i evitar la incontinència. Cert: Hidratació molt necessària.

14 Alimentació i Nutrició

15 Alimentació: aliments, comprar-los, conservar-los, preparar-los i servir-los en plats. Cadascú tria la seva alimentació quan tria què vol menjar. Nutrició: transformació dels aliments des de la boca, digerits i metabolitzats com a nutrients. La nutrició és una activitat interna del nostre organisme i no la controlem a voluntat.

16 Alimentació saludable: Combinar tots els grups d aliments per aconseguir un equilibri que ens asseguri una bona aportació de nutrients. Ha de ser variada, agradable i en quantitat suficient.

17 Grups d'aliments: Farinacis o feculents Verdures i hortalisses Fruites Lactis Carns, peixos i ous Greixos Sucres

18 Farinacis o feculents Rics en hidrats de carboni complexos (midó) Origen vegetal, sense greixos

19 Tres grups: Cereals i derivats: arròs, farina de blat, blat de moro, civada, sègol, altres cereals i pa i pasta. Llegums: llenties, mongetes seques, cigrons, fesols, faves, pèsols i soja Tubercles: patates, moniatos, xufla, mandioca

20 Verdures i hortalisses Rics en aigua, vitamines i sals minerals. Font important de fibra. Bledes, cols, pastanagues, enciams, cebes, pebrots, espàrrecs, carxofes, bolets, albergínies, carbassons, tomàquets...

21 Fruites Aliments rics en sucre (fructosa), aigua, fibra, vitamines i sals minerals. Fruita madura: més sucre i més fàcil de digerir. Més sucre: el raïm, el plàtan, les figues, les cireres, els caquis

22 Lactis Font de calci, proteïnes, hidrats de carboni, greix saturat i vitamines A, grup B i la D. Desnatats i semidesnatats: menys greix, tant calci Formatges madurats: més greix i més calci Iogurts i llets fermentades amb microorganismes vius que fermenten la lactosa; més fàcils de digerir i beneficiosos per a la flora intestinal

23 Carns, peixos i ous Font de proteïnes. Vitamines: la carn vitamina B12 i el peix gras (o blau) vitamina D. Carn i peix ferro. Xai més greix, pollastre, gall dindi i conill més magres.

24 L ou: proteïnes, colesterol, vitamines i minerals. El peix blau (sardina, verat, salmó, tonyina, seitons...): els àcids Omega 3 (W3) El peix blanc (lluç, rap, bacallà...) pocs greixos Colesterol: el rovell d ou, els embotits, els patés, les vísceres, els crustacis (gambes i llagostins) i l ànec.

25 Greixos Oli líquid i greix sòlid. Olis vegetals: rics en greixos insaturats; Greixos sòlids (nata, llard o mantega), saturats i colesterol Tots els olis tenen les mateixes calories. La mantega i la margarina amb vitamina D i el mateix valor calòric, excepte si és light.

26 Sucres Melmelades, almívars, caramels, mel, torrons massapà i xocolata. Aportació moderada: prevenir càries, obesitat i diabetis.

27 És important tenir il lusió per menjar i gaudir de degustar diferents aliments. L alimentació no solament ha de nodrirnos, sinó que ha de ser un plaer.

28 Nutrients i necessitats nutricionals Nutrients: cobrir les necessitats nutritives. Són: Hidrats de carboni Greixos Proteïnes Sals minerals Vitamines Aigua

29 Necessitats nutricionals: Energia en quilocalories (Kcal): menjar per mantenir el pes adequat (ni excessiu ni massa baix). Ingestes escasses, amb pocs aliments, són deficitàries en alguns nutrients.

30 Hidrats de carboni o glúcids - La principal font d energia. - Aliments: farinacis, fruites i sucres % de la nostra alimentació total diària. - Sobretot els compostos (arròs, patates, pa ), els dolços amb moderació (plaer).

31 Greixos - Reserva d energia: olis i greix de carn, peix, ous, lactis, fruites seques, embotits... - Es divideixen en greixos saturats, insaturats i colesterol. - 30% de la ingesta total diària dels aliments.

32 Reduir aliments amb greix saturat (origen animal: llet, formatges, ous, carn, embotits ) i augmentar aliments amb greix insaturat (oli d oliva i girasol, peix i fruites seques). Rebosteria industrial, algunes galetes i aperitius amb molt de greix, encara que no sigui visible, i saturat: cal llegir les etiquetes!

33 Proteïnes - Segons l'origen: Animals: aminoàcids essencials (alt valor biològic), com clara d ou, carn, peix i lactis. Vegetals: menys completes. Cal combinar llegums amb cereals i fruita seca de closca (nous, avellanes, ametlles...)

34 - 20% de la ingesta total dels aliments. - Per obtenir la quantitat de proteïna necessària cal menjar: Una ració de carn, peix o ous per dinar i una per sopar 2-3 lactis al dia Pa per esmorzar i per acompanyar Alternar arròs i pasta amb llegums

35 Sals minerals - Estructura del cos, imprescindibles. Elements majoritaris: calci, fòsfor, magnesi, sofre, potassi, sodi i clor Elements minoritaris: ferro, iode, fluor, zenc i seleni - Aliments: verdures, fruites, carn, peix, ous, lactis... Cal dieta variada.

36 Vitamines - Nutrients reguladors, només dels aliments. - Imprescindibles per estar sa, dèficit = malalties. - Dieta variada amb aliments de tots els grups: farinacis, carnis, lactis, greixos, fruites i verdures. - Hi ha vitamines que es fan malbé amb l escalfor: menjar fruita i verdures crues a diari.

37 Vitamines Aliments que les contenen Funcions vitamina A Fetge, ous, mantega, tomàquet, llet sencera, pastanaga, pebrot, moniato, albercoc És necessària per mantenir la pell i la visió vitamina B Àcid fòlic: vegetals de fulla verda (espinacs, bledes, enciam...) Vitamina B6: fetge, carn, plàtan, fruita seca, llegums, cereals integrals Vitamina B12: fetge, foie gras, sardines, tonyina, ous, lactis, llevats El conjunt de les diverses vitamines B és necessari per al metabolisme, per a la formació de cèl lules sanguínies, per mantenir la pell, el sistema nerviós i les funcions cognitives vitamina C Els cítrics com taronja, mandarina... Altres fruites com kiwis, maduixots, papaia... Les cols i els pebrots de tota mena Afavoreix l absorció de ferro i intervé en el sistema immunològic. La cocció dels aliments la destrueix: menjar fruita crua

38 Vitamines Aliments que les contenen Funcions vitamina D La mantega, els ous i els lactis. Peixos blaus com la tonyina, verat, sardina La vitamina D afavoreix l assimilació de calci i se sintetitza quan ens toca el sol vitamina E Oli de gira-sol, oli d oliva i margarines Cacauets i fruita seca Ous i lactis És antioxidant i intervé en la reparació de les cèl lules vitamina K C arn, fetge, ous, formatge, vegetals de fulla verda Intervé la coagulació de la sang

39 Aigua Imprescindible per viure: el 60% del pes d un adult. Funcions cel lulars i temperatura corporal. Equilibri entre el que es beu (aigua, infusions, sopes ) i el que s elimina (orina, suor ) Esforçar-se per beure sense set els grans: 5-10 gots/dia.

40 La fibra alimentària - No nutrient: no la podem digerir ni assimilar. - Efectes beneficiosos: Augmenta els moviments dels budells Evita el restrenyiment Manteniment de la flora intestinal Redueix l absorció de colesterol Prevenir les malalties intestinals i el càncer

41 - Aliments: verdures i hortalisses, fruites, llegums (es recomana menjar-ne 2 cops per setmana), fruita seca i cereals integrals. - Millor menjar els aliments rics en fibra que comprar preparats de farmàcia. - Si es fa una dieta rica en fibra, s ha de beure molta aigua, perquè si no hi ha líquid la fibra no circula pel budell.

42 La piràmide de l alimentació saludable

43 Les racions - Ració: quantitat d aliment que menja una persona varia segons pes, alçada, sexe, edat i estil de vida. - Molta activitat física (caminar molt o fer esport): més quantitat d aliment i ració més generosa. - S adapten a cada àpat: esmorzar,dinar, berenar o sopar. - Homes mengen més que les dones.

44 1 gr. de proteïna aporta 4 kilocalories 1 gr. d'hidrats de carboni aporta 4 kilocalories 1 gr. de greixos aporta 9 kilocalories

45 Farinacis: 50 g de pa o una llesca de 4-5 dits d amplada 5-6 unitats de galetes tipus Maria 1 patata de 200 g (de mida mitjana) 70 g d arròs cru o pasta crua. Si l aliment és cuit, un plat de mida mitjana 70 g de llegums secs crus. Si l aliment és cuit, un plat de mida mitjana

46 Consells: Entre 4 i 6 racions diàries (a cada àpat: esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar). 2 racions de llegums a la setmana. Variar les tècniques culinàries: cuinar les patates bullides, al forn, guisades; la pasta amb salsa o amb sopa; l arròs bullit, a la cassola, en paella

47 Verdures i hortalisses: Les racions de verdura poden ser generoses: un plat ple d uns 200 g. També serveixen d acompanyament per al segon plat, servint-ne mitja ració.

48 Consells: 2-3 racions diàries 1 ració de verdura crua ben rentada cada dia: amanides variades amb enciam, tomàquet, escarola, api Verdura cuita cada dia: al vapor, al forn, brasa, guisada, bullida

49 Fruita: Una peça de poma, pera, préssec, taronja, plàtan (200 g) 2-3 mandarines, albercocs, nespres, prunes Un grapat de maduixots o de cireres (150 g) 1 tallada grossa de meló (200 g)

50 Consells: 2 o més peces de fruita crues pelades o amb pell (sempre ben rentades) al dia. Un cítric al seu temps. Pomes i peres al forn (- vitamines). Sucs naturals: beure ràpid per vitamines. No contenen la fibra de la fruita. Envasats amb molt sucre.

51 Lactis: Un got de 200 ml 2 iogurts (equivalen a 1 got de llet) 40 g de formatge semicurat (una tallada) 125 g de formatge fresc (tipus Burgos)

52 Consells: 2-4 racions/dia per aportació de calci Si intolerància a la lactosa: llet baixa en lactosa o sense, (més digestiva). Iogurts i formatges curats sense lactosa per fermentació.

53 Carn, peix i ous: g de carn: bistec, hamburguesa, 2-3 talls de llom... o ¼ de pollastre o conill o g de peix ( 2 rodanxes, un llucet, 3-4 sardines mitjanes) o 2 ous sencers o g de llegum cuit o un plat de mida mitjana o g de fruita seca (un grapat) o 80 g de pernil (3-4 talls)

54 Consells: 2 racions diàries de carn, peix o ous: 1 per dinar i 1 per sopar, Carn i peix a la planxa o al forn, ofegats a foc lent amb suc Variar les preparacions. Vedella i tonyina fresca es poden menjar poc fetes; pollastre, porc i altres peixos coure ls sempre bé.

55 Greixos: 1 cullera sopera (10 g) plena d oli 1 cullera sopera de maionesa /10 g) 1 cullera de postres de mantega (10 g).

56 Consells: Màxim 4-6 racions diàries Oli d oliva per cuinar i amanir. Si oli de gira-sol: que no es cremi Compte amb precuinats, galetes, rebosteria i salses: greixos afegits amagats. No greixos hidrogenats (moltes galetes i en la rebosteria industrial)

57 Sucre : 1 cullerada de postres (5-7 g) o1 sobret de sucre (8-10 g) o 1 terròs de sucre (5 g) 1 cullerada de postres de melmelada (10 g) 1 tros de torró (50 g) 1 cullerada de postres de mel (10 g)

58 Consells: Amb moderació Molts aliments dolços vinculats a celebracions. Plaer consumits ocasionalment

59 Aigua: 1 got de 200 ml o 1 tassa d infusió d herbes o de te o1 tassa de brou o consomé. Consells: L aigua és la beguda més recomanable. Envasada més sodi Begudes amb gas: descalcificació Refrescs tenen sucre, excepte light (edulcorants)

60 La distribució dels àpats 5 menjades: Esmorzar Mig matí Dinar Berenar Sopar Ressopó (en alguns casos)

61 5 àpats/dia: no saltar-se n cap i fer 2 àpats complets amb primer plat, segon plat i postres Tots els grups d aliments cada dia i no oblidar l'aigua i aprendre a beure sense tenir set Lactis per l aport de calci Complir amb les racions de fruita i verdura Dieta variada i quantitat suficient en cada àpat

62

63 Estat nutricional: Risc de malnutrició augmenta amb l edat: Modificacions fisiològiques: disminució absorció intestinal, alteracions del metabolisme, dents... Canvis entorn: soles, dependència, mancances econòmiques Idees preconcebudes: no es compleixin tots els àpats ni es consumeixin molts aliments.

64 Control del pes Sempre a la mateixa hora, millor al matí Sempre a la mateixa bàscula Cada vegada el mateix tipus de roba Apuntar el pes en una agenda o calendari Un cop cada mes

65 Compte amb canvis de pes. Consultar el metge : Pèrdua de pes involuntària de 3 kg o més Quan es perd el 10% del pes habitual de forma involuntària durant els darrers 6 mesos.

66 Farin acis Fruita, verdura Olis i greixos Lactis Carn, peix, ous Sucres Aigua Exercici De 4a6 5 entre els dos grups 3a6 cullera des De 2a3 2 racions Consum ocasional De 5 a 10 gots 30 minuts al dia Esmorzar Mig matí Dinar Berenar Sopar Total Racions recomanades

67 Situacions especials:

68 - Pèrdua de gana Motius: Solitud, dificultats econòmiques, per preparar-se el menjar, perquè es pateix alguna malaltia, perquè es prenen medicaments que ho provoquen Cal trobar la causa. Avaluació mèdica.

69 Consells: Menjar poc i sovint Cuidar l entorn: parar taula, vaixella bonica, plats amb gràcia, menjar acompanyat (convidar algú, anar a casa d un familiar) Preparacions gustoses i oloroses: guisats Menjar sempre calent: més apetitós i aromàtic

70 Augmentar el valor nutritiu afegint llet, mantega, oli, un ou dur o la clara, fruita seca en pols, formatge ratllat Beure aigua i alternar-la amb la beguda de sucs, llet, orxata, llet d ametlla... Si desnutrició: preparats amb proteïnes.

71 Sobrepès - Important no passar gana, mantenir els àpats: esmorzar, mig matí, dinar, berenar, sopar. - Pèrdua lenta del pes: Menjar sense presses i mastegar bé Suprimir el sucre i la mel: edulcorants Lactis desnatats i semidesnatats Evitar dolços, pastissos i rebosteria Reduir greixos (oli, mantega, embotits...)

72 Coccions lleugeres, poc oli: planxa, forn, guisats suaus Beure aigua i evitar refrescs i gasoses Reduir les racions menys quantitat Més verdura cuita i crua (amanides) Sopar: substituir arròs i pasta per verdura amb una mica de patata Reduir el pa amb els àpats Esmorzar i dinar bé, sopar més lleuger Caminar cada dia mitja hora

73 Obesitat Es considera malaltia: una pauta dietètica personal amb el metge, infermer o dietista. El pes s ha de perdre a poc a poc. És fonamental, si hi ha mobilitat, fer exercici físic: caminar cada dia 30 minuts.

74 Diabetis - Acostuma a anar lligada al sobrepès: Diabetes tipus 2. Diferent que la diabetis de tipus I (joves). - Canvi d'hàbits i seguir pautes alimentàries. Consells: Diversos àpats al dia: esmorzar, mig matí, dinar, berenar, sopar i ressopó, i evitar llargues estones sense menjar.

75 Respectar quantitat i racions recomanades Dieta baixa en colesterol i greixos saturats: sense embotits, formatges greixosos, llet sencera, mantega, rebosteria Evitar sucres senzills d addició (sucre, mel, fructosa): edulcorants artificials Exercici regular, adaptat a cadascú: és ideal caminar cada dia, almenys, mitja hora Ser disciplinat amb la medicació Reduir greix abdominal si obès o sobrepés

76 Si cal perdre una mica de pes i, si es fuma, es recomana deixar el tabac. Evitar les conserves (llaunes de tota mena), els aperitius i els embotits Evitar les salses preparades, els aliments precuinats i les sopes

77 Hipertensió arterial - Augmenta el risc d'accidents cardiovasculars. - Pautes dietètiques: reduir l ús de la sal, però no del tot, per no avorrir el menjar. Cuinar amb menys sal No posar el saler a taula - Condimentar amb llimona, all, julivert, ceba, herbes aromàtiques (orenga o romaní), pebre, safrà

78 No beure aigües minerals amb gas, gasoses i refrescs Reduir el consum de formatges secs i curats però augmentar el consum de llet i iogurts, una dieta rica en calci ajuda a controlar la pressió arterial Sals baixes en sodi que donen molt bon sabor als aliments

79 Osteoporosi - Pèrdua progressiva del teixit ossi. Fragilitat i risc de patir fractures, sobretot de les vèrtebres i del coll del fèmur. Les dones en són més propenses, l edat avançada, la manca d activitat física, el dèficit de vitamina D, la presència d altres malalties i el consum d alguns fàrmacs. - Prevenció: bona aportació de calci per mitjà de la dieta:

80 Lactis (llet, iogurt, formatges...) calci i vitamina D que ajuda a fixar el calci a l os. Altres aliments: peixos petits amb espina (seitó, sardineta,...), fruita seca de closca (avellanes, ametlles ) i llegums Pendre el sol cada dia per sintetitzar vitamina D i fer exercici físic Cafè i excés de sodi o fibra dificulten l absor ció del calci

81 Sarcopènia - Pèrdua de massa muscular amb l envelliment: pèrdua de força muscular, dificultats per moure s i mantenir l equilibri. Risc augmentat de patir caigudes i fractures, predisposició a ser més dependent. - Feblesa: consulta mèdica.

82 - Per recuperar el to muscular: Fer activitat física i, si cal, exercicis de potenciació muscular Assegurar una bona aportació de proteïnes, incloent en la dieta diària aliments rics en proteïna animal: carn, peix, ous i productes lactis

83 Diarrea - Els budells no poden absorbir aigua: deposicions més líquides, voluminoses i freqüents. Consultar el metge. - Consells: Beure líquid per deshidratació: aigua d arròs, de pastanaga, brous vegetals, infusions, begudes per a esportistes o dissoldre amb aigua uns sobres de farmàcia amb sals minerals.

84 Beure líquids a poc a poc, i no prendre aliments sòlids fins tolerar bé els líquids. Evitar aliments rics en fibra i lactis fins que la diarrea no hagi desaparegut. Els primers aliments seran: arròs bullit, patata bullida, pasta petita, pa torrat, poma cuita sense pell, peix blanc o pollastre a la planxa, pernil dolç, codonyat i, quan la diarrea millori, iogurts(48 hores després de deposicions normals.

85 Restrenyiment - Eliminació poc freqüent de la femta (deposicions cada tres dies), de consistència més dura. Pot ser dolorosa l'evacuació i el restrenyiment provoca malestar abdominal. Cal consell mèdic i no s han d utilitzar laxants si no estan recomanats pel metge.

86 - Consells: Hidratació: beure molta aigua (de cinc a deu gots diaris) femta més tova. Amanir amb oli cru els aliments: greix per millorar el trànsit pels budells. Aliments rics en fibra (pa integral, fruita, verdures, llegums ) però augmentar la ingesta de líquid. Caminar i bellugar-se afavoreix la motilitat intestinal

87 Insomni - El cos no necessita dormir tantes hores i el son és més superficial. Insomni: costa molt agafar el son i no pot adormir-se, o es desperta molts cops. - Consells: Fer activitat física (caminar, ballar, nedar...) Reduir el consum de begudes estimulants (te i cafè), sobretot, no beure n a la tarda ni al vespre.

88 No xocolata negra a la nit: desvetlla. Al sopar, no menjar fruita rica en vitamina C (cítrics, kiwi, maduixots...) per postres, perquè té efectes estimulants. Beure un got de llet abans d anar a dormir, ajuda a agafar el son.

89 Funcions cognitives - Dieta rica en peix (omega 3), antioxidants i vit. B, seleni i zenc: retarda o evita el deteriorament cognitiu. Problemes deglució - Cal afegir espessants, gelatina, per beure, brous... - Sonda, alimentació enteral.

90 Moltes gràcies