TEMA 5. POLINOMIS - I
|
|
- Aurora Parra Agüero
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 1 EXPRESSIÓ ALGEBRAICA TEMA POLINOMIS - I Professor de r ESO Roger Maurco Grañó Ua epressó algebraca és s u cout de ombres lletres llgats amb els símbols, -,, : ( )) a : ( ) S les epressos algebraques cotee u símbol s gual (=), dstgm: Formules fucos: Igualtats: Idettats: Equacos: 1= 1= S = π r = Igualtat certa Igualtat falsa 1 v t a t S les epressos algebraques presete cògtes, dstgm: ( a b) (a b) = a b Vàlda per a qualsevol valor de les cògtes = Vàlda per a valors cocrets de les R Maurco cògtes 1 Epressó algebraca Moom ÍNDEX DE CONTINGUTS Operacos amb mooms Suma, resta, producte dvsó Defcó de polom 1 Tpus de poloms Prcp d gualtat d etre poloms 6 Valor umèrc d u d polom Operacos amb poloms Suma, resta producte 8 Potèces de poloms productes otables 9 Dvsó de poloms R Maurco MONOMI U moom és s ua epressó algebraca formada pel producte de la part lteral (cògta amb epoets aturals) el coefcet o part t umèrca al davat y y Part lteral Coefcet Aomeem grau del moòm a la suma dels epoets de la la part lteral y y Coefcet Varable Part lteral Grau ; y y - R Maurco
2 Defcos prèves MONOMI Mooms semblats: : Dem que dos mooms só s semblats qua la part lteral dels mooms só s dètques y y y y Mooms semblats Mooms o semblats Mooms oposats: Só mooms semblats que tee coefcets cotrars y y y y Mooms oposats Mooms o oposats R Maurco OPERACIONS AMB MONOMIS Dvsó de mooms Per dvdr mooms cal que l epoet l de cada varable del umerador sgu maor o gual que les de les varables del deomador Dvdrem els coefcets les parts lterals per separat y y = y y = y Feu-vos que el grau del moom resultat és s la resta dels graus dels mooms a dvdr Pàga 1 Fotocòpes d eerccsd Eercc 1, Apartat Tots els apartats R Maurco Tots els apartats OPERACIONS AMB MONOMIS Els mooms es pode sumar, restar multplcar dvdr Suma resta de mooms Per poder sumar o restar mooms cal que aquests sgu semblats s Es sume o reste els coefcets es dea la matea part lteral l 6 = ( ) = 1 = ( ) = = Aquests mooms o es pode sumar perquè o só s semblats =?? Producte de dos mooms Per multplcar mooms, multplquem els coefcets etre s les parts lterals etre s Feu-vos que la ova part lteral tét u epoet suma dels aterors a b = a b ( ) ( ) R Maurco 6 ( ) ( ) = ( ( ) )( ) = U polom amb ua varable és epressó algebraca formada per la suma de mooms de graus dferets p () = a o, a, a, a dque: DEFINICIÓ DE POLINOMIS a1 a a : el grau del polom p() (grau (p()( p()) ) És s u ombre atural ( N) ) és l epoet més m s gra de tots a : els coefcets reals (a( R, =1,,) ) del polom p() [1] a : moom de grau del polom p() a : terme depedet del polom p() També és s el coefcet del moom de grau zero : determada o varable del polom p() [1] R Maurco 8 S els coefcets a R dem que p() R[], és s a dr que el polom tét coefcets reals
3 1 TIPUS DE POLINOMIS Algus poloms s aomee s de forma dferet e fucó del ombre de mooms que els forme E aquest cas parlem de mooms, boms o troms S tee més m s de tres mooms s aomee s poloms de forma geeral Polom reduït: Polom que o tét mooms semblats p () = Polom complet: : Polom que tét tots els mooms de grau meor que él grau del polom p () = Polom ordeat: : Polom que tét tots els seus mooms ordeats de maor a meor grau o a l revl revés p() = p () = R Maurco 9 PRINCIPI D IGUALTAT Dem que dos poloms só s guals s tee el mate grau grau(p())=grau(q()) s tots els coefcets d gual d grau só s cocdets dos a dos Cosdereu els poloms p() = 1 q() = a b c d Quat ha de valer a, b, c d perquè els poloms sgu guals? p( ) = 1 Pel prcp d gualtat tem que: a = 1 b = b = 1 c = d = q( ) = a b c d c = d = R Maurco 11 1 TIPUS DE POLINOMIS 6 VALOR NUMÈRIC D UN POLINOMI S substtuïm m la varable per u valor b R,, dem que p(b) és s el valor umèrc del polom per a = b val: p () = a a1 a a p (b) = a a1 b a b a b p () = S, = -: 8 p( ) = ( ) ( ) 8 ( ) = El valor del polom p () = 8 és - qua val - escrurem: : p(-) = - R Maurco 1 R Maurco 1
4 OPERACIONS AMB POLINOMIS OPERACIONS AMB POLINOMIS Suma de poloms Sgu dos poloms P() Q() amb grau (P()( P()) ) < grau (Q()( Q()) p() = a a1 a a,m N m m < q() = b b1 b bm Aleshores defm la suma de poloms (P()( Q()) ) com: p () q() = (a m b ) (a1 b1) (a b ) (a b ) ( bm ) De la suma deduïm m que: grau(p()q() P()Q()) màm ( grau (P()( P()), grau(q() Q())) p() = 8 q() = 1 p() q() = 1 6 grau(p() q()) ma(grau(p(),q())) R Maurco 1 ma(,) R Maurco 1 Propetats de la suma de poloms Propetat assocatva ( p () q() ) r() = p() ( q() r() ) Propetat commutatva OPERACIONS AMB POLINOMIS p () q() = q() p() Estèca del polom eutre respecte la suma p () () = p() () = v Estèca de l elemet smètrc respecte la suma p() p * () = p * () = p() L elemet eutre respecte la suma és s el polom zero L elemet smètrc respecte la suma és s el polom oposat R Maurco 1 a Producte de poloms Sgu els poloms p() q() OPERACIONS AMB POLINOMIS p() = a a1 a a amb,m N m q() = b b1 b bm Defm el producte de poloms (p()( p() q() q()) com la suma de tots els productes de mooms dos a dos p() q() = m = 1 = 1 a b El producte es mostra mllor a la taula de la següet et dapostva R Maurco 16
5 p() a a 1 a a q() OPERACIONS AMB POLINOMIS b a b a 1 b a b a b b 1 a b 1 a 1 b 1 a b a b 1 a b Del producte de poloms veem que es comple que: grau(p() q()) = grau(p()) grau(q()) b a b a 1 b a b b m m a b m m a 1 b m m1 a b m m a b m m R Maurco 1 OPERACIONS AMB POLINOMIS A la pràctca farem el producte aplcat l algortme clàssc de la multplcacó p() = p() q() q() = R Maurco OPERACIONS AMB POLINOMIS p() = q() = p () q() = 1 6 R Maurco 18 b Propetats del producte de poloms Propetat assocatva ( p () q()) r() = p() ( q() r() ) Propetat commutatva p () q() = q() p() OPERACIONS AMB POLINOMIS Propetat dstrbutva respecte la suma de poloms ( p () q() ) r() = p() r() q() r( ) v Estèca del polom eutre respecte el producte p () () = p() () = 1 v No este l elemet smètrc respecte el producte R Maurco
6 OPERACIONS AMB POLINOMIS 8 POTÈNCIES DE POLINOMIS I PRODUCTES NOTABLES S Calculeu: (a b) (a b) (a b) (a b) = (a b) (a b) = (a = (a b) (a b) = (a ab b ) (a b) = a ab b ) (a b) = a a b ab a b ab (a b) (a b) = (a ab b ) (a ab b ) = = a a b 6a b ab b = (a b) (a b) = (a a b ab b ) (a b) = = a a b 6a b ab b (a b) (a b) = (a ab b ) (a ab b ) = = a a b 6a b ab b = (a b) (a b) = (a a b ab b ) (a b) = = a a b 6a b ab b b b R Maurco 1 R Maurco 8 POTÈNCIES DE POLINOMIS I PRODUCTES NOTABLES 1 Potèces de poloms Sgu p() u polom de grau Sgu m u ombre atural m N La potèca m-èsma de p() (escrurem [p()] m ] s escru com: 8 POTÈNCIES DE POLINOMIS I PRODUCTES NOTABLES [p()] m = m) p() p() El resultat que s obts obté és s u polom de grau m (grau( [p()]m = m ) Productes otables Boms al quadrat A r d ESO heu de coèer els següets productes otables (a b) = a b ab (a b) = a b ab (a b) (a b) = a b A r d ESO qualsevol altra potèca R Maurco es dedurà a partr d aquests tres productes R Maurco
7 9 DIVISIÓ DE POLINOMIS 1 Defcó de dvsó Sgu p() q() dos poloms qualssevol, amb grau (p()( p()) grau (q()( q()) S estee dos poloms c() r(),, que aomearem polom quocet polom resta respectvamet, que complee: p () = c() q() r() drem que p() és s dvsble per q() El polom p() s aomea polom dvded el polom q() s aomea polom dvsor S el resdu de la dvsó és zero,, dem que la dvsó és eacta Es mportat remarcar que sempre es complrà que: grau (r()) < grau (q()) grau (c()) = grau (p()) - grau (q()) R Maurco ( / 1 8 ( 8 9 DIVISIÓ DE POLINOMIS p() = Dvdu els poloms p() q() / ) 19 q() = 1 ) 1 R Maurco 9 DIVISIÓ DE POLINOMIS H ha tres mètodes m per dvdr poloms L aplcacó de la defcó de dvsó (t ESO, 1r BATX) L algortme de la dvsó (r ESO) La dvsó per Ruff (r ESO) (Plateamet d u d sstema d equacos) d A determar L algortme de la dvsó (r ESO) Per dvdr el polom p() (dvded) etre el polom q() (dvsor) dsposarem els poloms de la següet forma p() r() q() c() R Maurco 6 R Maurco 8
Anomenem grau del monòmi a la suma dels exponents de la la part literal.
Tema. Poliomis I Tema. Poliomis I... Epressió algebraica. Ua epressió algebraica és u cojut de ombres i lletres lligats amb els símbols, -,, : i ( ). Per eemple, a : ( ). Si les epressios algebraiques
Más detallesDE FORMA ALGEBRAICA CERTES SITUACIONS
EXPRESSAR OBJECTIU DE FORMA ALGEBRAICA CERTES SITUACIONS NOM: CURS: DATA: LLENGUATGE NUMÈRIC I LLENGUATGE ALGEBRAIC El llenguatge en què intervenen nombres i signes d operacions l anomenem llenguatge numèric.
Más detallesESTADÍSTICA UNIDIMENSIONAL
ESTADÍSTICA UIDIMESIOAL L estadístca és u mètode per predre decsos, per axò s utltza e molts estuds cetífcs. L estadístca es pot dvdr e estadístca descrptva, que s ocupa de comptar, ordear classfcar les
Más detalles2 = = + Es tracta de calcular: CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) Resolució: Límits de successions : un quocient de polinomis
1 CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) 1. Calcular lim ( 7) (1 0) 7 7 lim ( 7) = lim 1 lim lim 1 = = + Límits de successios : u quociet de poliomis Es tracta de calcular: Podem distigir tres casos A) p > q. Es divideix
Más detallesTEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:
TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient
Más detallesEls nombres complexos
Els ombres complexos Els ombres complexos Defiició Oposat Represetació Forma bioòmica z = a + bi, o bé z = (a, b) esset a la part real i b, la part imagiària. a = r cos α b = r si α z = a bi Cojugat z
Más detallesPOLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.
POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. Recordeu: n Un monomi en x és una expressió algebraica de la forma a x on a és un nombre real i n és un nombre natural. A s anomena coeficient i n s anomena grau del
Más detallesLes Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere
Les Arcades Molló del terme Ermita la Xara Esglèsia Sant Pere Pàg. 2 Monomi Un monomi (mono=uno) és una expressió algebraica de la forma: *+,-=/, 1 on R N., rep el nom d indeterminada o variable del monomi,
Más detallesSuccessió. Una successió és un conjunt ordenat d infinits nombres a1,a2,a3,...,an,...
Mª Àgels Lojedo SUCCESSIONS. PROGRESSIONS ARITMÈTIQUES. PROGRESSIONS GEOMÈTRIQUES. Successió. Ua successió és u cojut ordeat d ifiits ombres a,a,a,...,a,... que represetem { } a. Cadascu d ells s aomea
Más detallesPolinomis i fraccions algèbriques
Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a
Más detallesPOLINOMIS i FRACCIONS ALGEBRAIQUES
POLINOMIS i FRACCIONS ALGEBRAIQUES. Polinomis: introducció.. Definició de polinomi.. Termes d un polinomi.. Grau d un polinomi.. Polinomi reduït..5 Polinomi ordenat..6 Polinomi complet..7 Polinomi oposat..8
Más detallesREGRESIÓN LINEAL SIMPLE
RGRIÓN LINAL IMPL l aálss de regresó es ua técca estadístca para vestgar la relacó fucoal etre dos o más varables, ajustado algú modelo matemátco. La regresó leal smple utlza ua sola varable de regresó
Más detalles9.1. Funcions lineals. Solució gràfica. Les funcions lineals, també anomenades rectes són expressions algebraiques del tipus
Tema 9. Fucios lieals i quadràtiques Tema 9. Fucios lieals i quadràtiques 9.. Fucios lieals. Solució gràfica. Les fucios lieals, també aomeades rectes só epressios algebraiques del tipus m ; m, R o m s
Más detallesMATEMÀTIQUES CURS En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D
En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D 1/8 Es disposen en grups de tres o quatre i se ls fa lliurament del dossier. Potser és bona idea anar donant per parts, segons l
Más detallesÀmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 4 POTÈNCIES I ARRELS
M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels UNITAT POTÈNCIES I ARRELS M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Què treballaràs? E acabar la uitat has de ser capaç de... Resoldre operacios amb potècies.
Más detallesConstrucció d una escultura 3D
1/8 Construcció d una escultura 3D L'ajuntament de Sant Boi ens ha encarregat construir una escultura geomètrica de ferro. Decidim una com la que figura a continuació, de forma que tota ella està feta
Más detallesEXPRESIONES ALGEBRAICAS
EXPRESIONES ALGEBRAICAS 1 Epresoes Algebrcs es l uó de úmeros y vrbles medte opercoes de sum, rest, multplccó, dvsó, poteccó y rdccó. Epresó lgebrc rcol: se llm sí quells e ls que ls vrbles está fectds
Más detallesNúmeros Complejos PREGUNTAS MÁS FRECUENTES
Repaso de º de Bachllerato Números Complejos PREGUNTAS MÁS FRECUENTES. Qué es la udad magara? Es u elemeto del que coocemos úcamete su cuadrado:.obvamete, o se trata de u úmero real.. Qué es u úmero complejo?
Más detallesLOS NÚMEROS COMPLEJOS
LOS NÚMEROS COMPLEJOS por Jorge José Osés Reco Departameto de Matemátcas - Uversdad de los Ades Bogotá Colomba - 00 Cuado se estudó la solucó de la ecuacó de segudo grado ax bx c 0 se aaló el sgo del dscrmate
Más detalles1 Ce.R.P. del Norte Rivera Julio de 2010 Departamento de Matemática Notas para el curso de Fundamentos de la Matemática
Ce.R.P. del Norte Rvera Julo de Departameto de Matemátca Notas para el curso de Fudametos de la Matemátca CONGRUENCIAS NUMÉRICAS Y ECUACIONES DE CONGRUENCIA. RECORDANDO CONCEPTOS: La cogrueca es ua relacó
Más detallesANTES DE COMENZAR RECUERDA
ANTES DE COMENZAR RECUERDA 00 Po tres ejemplos de úmeros reales que o sea racoales, y otros tres ejemplos de úmeros reales que o sea rracoales. Respuesta aberta. Tres úmeros reales que o sea racoales:,
Más detallesEXERCICIS POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES
EXERCICIS POLINOMIS I FRACCIONS ALGEBRAIQUES Suma de monomis. 1. Realitza les següents operacions: + 8 4 9 9 6 + 4 5 5 1 + 4 4 4 11 7 f) 6 7 1 8. Realitza les següents operacions: 1 + 5 5 + 1 y + y + y
Más detallesModelos de Regresión análisis de regresión diagrama de dispersión coeficientes de regresión
Modelos de Regresó E muchos problemas este ua relacó herete etre dos o más varables, resulta ecesaro eplorar la aturaleza de esta relacó. El aálss de regresó es ua técca estadístca para el modelado la
Más detallesEscrito. 1) Transforma a las bases indicadas:
Escrto ) Trasforma a las bases dcadas: a. 765 base (0) b. AB base 7 0 (6) base ) Halla los dígtos a y b sabedo que: aam 6 ( 5 ) mam( 6 ) 3) Trasforma a la base dcada usado ua tabla de correspodeca.. 00
Más detallesEstadística. Tema 2: Medidas de Tendencia Central.. Estadística. UNITEC Tema 2: Medidas de Tendencia Central Prof. L. Lugo
Estadístca Tema : Meddas de Tedeca Cetral. Estadístca. UNITEC Tema : Meddas de Tedeca Cetral 1 Parámetros y Estadístcos Parámetro: Es ua catdad umérca calculada sobre ua poblacó La altura meda de los dvduos
Más detallesV II Muestreo por Conglomerados
V II Muestreo por Coglomerados Dr. Jesús Mellado 31 Por alguas razoes aturales, los elemetos muestrales se ecuetra formado grupos, como por ejemlo, las persoas que vve e coloas de ua cudad, lo elemetos
Más detallesObjectius. Crear expressions algebraiques. MATEMÀTIQUES 2n ESO 83
5 Expressions algebraiques Objectius Crear expressions algebraiques a partir d un enunciat. Trobar el valor numèric d una expressió algebraica. Classificar una expressió algebraica en monomi, binomi,...
Más detallesTEMA 4 : Matrius i Determinants
TEMA 4 : Matrius i Determinants MATRIUS 4.1. NOMENCLATURA. DEFINICIÓ Una matriu és un conjunt de mxn elements distribuïts en m files i n columnes, A= Aquesta és una matriu de m files per n columnes. És
Más detallesESTADÍSTICA. Objectius 1. ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA
Departamet de Matemàtques Escola Tècca Professoal del Clot ESTADÍSTICA Objectus Freqüèces d ua sère estadístca. Càlcul represetacó. Estud dels paràmetres estadístcs: o Mesures de cetraltzacó: Mtjaa artmètca
Más detalles(Véase el Ejercicio 13 Beneficio de los bancos )
étodos de Regresó- Grado e Estadístca Empresa Tema 3 /3 étodos de Regresó- Grado e Estadístca Empresa Tema 3 /3 Tema 3. El modelo de regresó múltple. Hpótess báscas. El modelo. as pótess báscas. Estmacó
Más detalles. Si vamos calculando así las potencias n-ésimas de la unidad imaginaria, descubriremos que son cíclicas y que cada 4 términos se repiten: ( )
Los úmeros complejos surje a ra de ecuacoes de la forma x + 0 Exste u certo paralelsmo etre este cuerpo el plao, cocretamete, lo que ha es ua correspodeca buívoca, es decr, ua relacó bectva etre C R R
Más detallesI. ANÁLISIS DESCRIPTIVO DE UN CONJUNTO DE DATOS
Estadístca Tema. Seres Estadístcas. Dstrbucoes de frecuecas. Pág. I. ANÁLISIS DESCIPTIVO DE UN CONJUNTO DE DATOS Seres Estadístcas. Dstrbucoes de frecuecas.. Defcó de Estadístca... Coceptos geerales...2
Más detallesEls polinomis. Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x
Els polinomis Els polinomis Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x Elements d un polinomi Els termes: cadascun
Más detallesEXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT CC-SS
Treball Estiu Matemàtiques CCSS r Batillerat EXERCICIS MATEMÀTIQUES r BATXILLERAT CC-SS. Aquells alumes que tigui la matèria de matemàtiques pedet, haura de presetar els eercicis el dia de la prova de
Más detallesx x x x x Y se seguía operando
. INTRODUCCIÓN. DEFINICIONES UNIDAD : Números complejos Cuado se teta resolver ecuacoes de segudo grado como por ejemplo x 4x 0, se observa que o 4 6 5 4 6 tee solucoes reales x x, pues o exste raíces
Más detallesTransformada Z. Definición y Propiedades Transformada Inversa Función de Transferencia Discreta Análisis de Sistemas
5º Curso-Tratameto Dgtal de Señal Trasformada Z Defcó y Propedades Trasformada Iversa Fucó de Trasfereca Dscreta Aálss de Sstemas 7//99 Capítulo 7: Trasformada Z Defcó y Propedades 5º Curso-Tratameto Dgtal
Más detalles10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.
10 Àlgebra vectorial ÀLGEBR VECTORIL Índe P.1. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Vectors Suma i resta vectorial Producte d un escalar per un vector Vector unitari Producte escalar Producte vectorial P.1. Vectors
Más detallesPOLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,
POLINOMIS Un monomi és una expressió de la forma ax m, on el coeficient a és un nombre real o complex, x és una indeterminada i m és un nombre natural o zero. Un polinomi és una suma finita de monomis,
Más detallesEls alumnes miren sorpresos el tauler amb les dades de l embassament.
SOLUCIONARI Els alumnes miren sorpresos el tauler amb les dades de l embassament. Ens diu la veritat? No n estic segur. Informació sobre l embassament CAPACITAT 9,7 hm Justifica si el guia ha fet bé els
Más detallesFEM-OF: EDP Elíptica de 2 Orden
9/02/2008 Capítulo 5: FM-OF: D líptca de 2 Orde Idce: 5..- Operador Dferecal líptco 5.2.- roblema Básco 5.3.- Fucoes Óptmas 5.4.- FM-OF Steklov-ocaré 5.5.- FM-OF Trefftz-Herrera 5.6.- FM-OF etrov-galerk
Más detalles4 EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES
4 EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES EXERCICIS PROPOSATS 4.1 4. 4.3 4.4 4.5 4.6 Indiquem amb la lletra c el costat d un heàgon regular. a) Com epressaries el seu perímetre? b) Quin és el valor del perímetre si el
Más detallesSèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.
Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 Sèrie 5 1. Siguin i les rectes de d equacions : 55 3 2 : 3 2 1 2 3 1 a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. b) Trobeu l
Más detallesCAPITULO 2º FUNCIONES DE VECTORES Y MATRICES_01. Ing. Diego Alejandro Patiño G. M.Sc, Ph.D.
CPIULO 2º FUNCIONES DE VECORES Y MRICES_ Ig. Dego lejadro Patño G. M.Sc, Ph.D. Fucoes de Vectores y Matrces Los operadores leales so fucoes e u espaco vectoral, que trasforma u vector desde u espaco a
Más detallesEls nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.
Els nombres enters Els nombres enters Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Enters positius: precedits del signe + o de cap signe.
Más detallesÁLGEBRA II (LSI PI) VALORES Y VECTORES PROPIOS UNIDAD Nº 6. Facultad de Ciencias Exactas y Tecnologías UNIVERSIDAD NACIONAL DE SANTIAGO DEL ESTERO
6 ÁLGEBRA II (LSI PI) UNIDAD Nº 6 VALORES Y VECTORES PROPIOS Facultad de Cecas Exactas y Tecologías UNIVERSIDAD NACIONAL DE SANTIAGO DEL ESTERO aa Error! No hay texto co el estlo especfcado e el documeto.
Más detalles4 METODOLOGIA ADAPTADA AL PROBLEMA
4 MEODOLOGA ADAPADA AL PROBLEMA 4.1 troduccó Báscamete el problema que se quere resolver es ecotrar la actuacó óptma sobre las tesoes de los geeradores, la relacó de tomas de los trasformadores y el valor
Más detallesDel correcto uso de las fracciones parciales.
Del correcto uso de las fraccoes parcales. Rubé Emauel Madrd García. E este opúsculo haré u aálss de lo que hoy llamamos fraccoes parcales, lo cual o es otra cosa que la descomposcó del cocete etre dos
Más detallesUnitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU
Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU 37 38 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç
Más detallesMATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS. 1r BATXILLERAT
MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS 1r BATXILLERAT Llibre utilitzat: Matemàtiques aplicades a les ciències socials 1, Editorial Castellnou UNITAT 1. ELS NOMBRES REALS 1.1 Classificació dels nombres
Más detallesAnálisis amortizado. Técnicas Avanzadas de Programación - Javier Campos 205
Aálss amortzado Téccas Avazadas de Programacó - Javer Campos 205 Aálss amortzado El pla: Coceptos báscos: Método agregado Método cotable Método potecal Prmer ejemplo: aálss de tablas hash dámcas Motículos
Más detallesTEMA 1: Divisibilitat. Teoria
TEMA 1: Divisibilitat Teoria 1.0 Repàs de nombres naturals. Jerarquia de les operacions Quan en una expressió apareixen operacions combinades, l ordre en què les hem de fer és el següent: 1. Les operacions
Más detalles4. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB UNA INCÒGNITA
Definició d'equació. Equacions de primer grau amb una incògnita 1. EQUACIONS: DEFINICIONS Equació: igualtat entre dues expressions algebraiques. L'expressió de l'esquerra de la igualtat rep el nom de PRIMER
Más detallesProblemes de Sistemes de Numeració. Fermín Sánchez Carracedo
Problemes de Sistemes de Numeració Fermín Sánchez Carracedo 1. Realitzeu els canvis de base que s indiquen a continuació: EF02 16 a binari natural b) 235 10 a hexadecimal c) 0100111 2 a decimal d) FA12
Más detalles2. Operacions amb polinomis: la suma, la resta i el producte de polinomis.
POLINOMIS I FUNCIONS POLINÒMIQUES. 1. Els polinomis.. Operacions amb polinomis: La suma, la resta i el producte de polinomis. 3. Identitats notables. El binomi de Newton. 4. Divisió de polinomis. Regla
Más detallesMATEMÁTICA MÓDULO 4 Eje temático: Estadística y Probabilidades
MATEMÁTICA MÓDULO 4 Eje temátco: Estadístca y Probabldades Empezaremos este breve estudo de estadístca correspodete al cuarto año de Eseñaza Meda revsado los dferetes tpos de gráfcos.. GRÁFICOS ESTADÍSTICOS
Más detalles4. Fórmula de Lagrage El polomo de terpolacó de Hermte, p (x, de la fucó f e los putos dsttos x,,x admte la expresó: p( x f (x L (x + f '(x L (x, (Fór
Capítulo 4 Iterpolacó polomal de Hermte E determadas aplcacoes se precsa métodos de terpolacó que trabaje co datos prescrtos de la fucó y sus dervadas e ua sere de putos, co el objeto de aumetar la aproxmacó
Más detallesLA FUNCIÓ EXPONENCIAL I LA FUNCIÓ LOGARÍTMICA. FUNCIONS DEFINIDES A TROSSOS. Funció exponencial
LA FUNCIÓ EXPONENCIAL I LA FUNCIÓ LOGARÍTMICA. FUNCIONS DEFINIDES A TROSSOS. Funció eponencial La funció eponencial és de la forma f () = a, on a > 0, a 1 El valor a s anomena base de la funció eponencial.
Más detallesEste primer apartado es repaso de conceptos que ya conocemos, pero es bueno que lo tengamos.
UNIDAD 1: NÚMEROS RACIONALES. Este primer apartado es repaso de coceptos que ya coocemos, pero es bueo que lo tegamos. 1.1 NÚMEROS ENTEROS. OPERACIONES CON NÚMEROS ENTEROS. Clasificació de los úmeros:
Más detallesTEORIA DE ERRORES. Fuentes De error. Error Final
TEORIA DE ERRORES Fuetes De error Errores heretes: (EI) So los errores que afecta a los datos del prolema umérco puede teer dsttos orígees. Por ejemplo puede ser el resultado de la certdumre e cualquer
Más detallesTítulo: mar 6-1:39 PM (Página 1 de 20)
TEMA 5. ÁLGEBRA El lenguaje algebraico es un lenguaje matemático que combina números y letras unidos mediante operaciones aritméticas (+, -,, :) para expresar la realidad de forma concisa, inequívoca y
Más detallesV Muestreo Estratificado
V Muestreo Estratfcado Dr. Jesús Mellado 10 Certas poblacoes que se desea muestrear, preseta grupos de elemetos co característcas dferetes, s los grupos so pleamete detfcables e su peculardad y e su tamaño,
Más detallesTema 2: Distribuciones bidimensionales
Tema : Dstrbucoes bdmesoales Varable Bdmesoal (X,Y) Sobre ua poblacó se observa smultáeamete dos varables X e Y. La dstrbucó de frecuecas bdmesoal de (X,Y) es el cojuto de valores {(x, y j ); j } 1,, p;
Más detallesÁLGEBRA II (LSI PI) TRANSFORMACIONES LINEALES UNIDAD Nº 5. Facultad de Ciencias Exactas y Tecnologías UNIVERSIDAD NACIONAL DE SANTIAGO DEL ESTERO
2017 ÁLGEBRA II (LSI PI) UNIDAD Nº 5 RANSFORMACIONES LINEALES Facultad de Cecas Exactas y ecologías UNIERSIDAD NACIONAL DE SANIAGO DEL ESERO aa Error! No hay texto co el estlo especfcado e el documeto
Más detallesIntensificación en Estadística
GRADO EN VETERINARIA DEPARTAMENTO DE ESTADÍSTICA E IO 0-0 IV Curso Cero Itesfcacó e Estadístca Itroduccó a la fucó Sumatoro Itroduccó Cocepto de fucó sumatoro Aplcacoes Itroduccó Cocepto de fucó sumatoro
Más detallesSOLUCIONARI Unitat 1
SOLUCIONARI Unitat Comencem En un problema de física es demana el temps que triga una pilota a assolir una certa altura. Un estudiant, que ha resolt el problema correctament, arriba a la solució t s. La
Más detallesCAPÍTULO 20: NÚMEROS COMPLEJOS (II)
CAPÍTULO 0: ÚMEROS COMPLEJOS (II) Date Guerrero-Chaduví Pura, 05 FACULTAD DE IGEIERÍA Área Departametal de Igeería Idustral y de Sstemas CAPÍTULO 0: ÚMEROS COMPLEJOS (II) Esta obra está bajo ua lceca Creatve
Más detallesoperacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:
Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base
Más detallesPolinomis i fraccions. algèbriques BLOC 1. ARITMÈTICA I ÀLGEBRA. 1. Polinomis 1.1. Valor numèric d un polinomi 1.2. Arrels d un polinomi
# BLOC. ARITMÈTICA I ÀLGEBRA Polinomis i fraccions algèbriques q. Polinomis.. Valor numèric d un polinomi.. Arrels d un polinomi q. Operacions amb polinomis.. Suma.. Resta.3. Multiplicació.. Divisió.5.
Más detallesFUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1
FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions
Más detallesTema II: Mesures de centralització 1) Mediana 2) Moda 3) Mitjana Aritmètica
TEMA I: Coceptes Geerals d estadística ) Població i Mostra. ) Variable Estadística a) Variable qualitativa b) Variable quatitativa: i) discreta ii) cotiua. ) Taula de distribució de Freqüècia. a) Variable
Más detallesEsta t d a í d s í titcos o TEMA 3.3
TEMA 3.3 Defcó úmero obtedo a partr del aálss de ua varable estadístca. Procedmeto de cálculo be defdo: aplcacó de fórmula artmétca Cuatfca uo o varos aspectos de la formacó (cofrmacó de tabla o gráfco)
Más detallesFeina d estiu Matemàtiques 4 rt eso
1 TRIGONOMETRIA Feina d estiu Matemàtiques 4 rt eso Els alumnes que tinguin suspesa l assignatura de matemàtiques de 4art d ESO hauran de fer els exercicis que venen en aquest dossier. INDICACIONS Els
Más detallesObjetivos. El alumno conocerá y aplicará el concepto de arreglos unidimensionales para resolver problemas que requieren algoritmos de tipo numérico.
Objetvos El alumo coocerá y aplcará el cocepto de arreglos udmesoales para resolver problemas que requere algortmos de tpo umérco. Al fal de esta práctca el alumo podrá:. Maejar arreglos udmesoales.. Realzar
Más detallesTEMA 4: NÚMEROS COMPLEJOS
TEMA : COMPLEJOS 1 EN FOMA BINÓMICA 1.1 DEFINICIONES Sabemos que la resolucó de alguas ecuacoes de º grado coduce a ua raíz cuadrada de u º egatvo. Dcha raíz o tee setdo e el cojuto de los úmeros reales.
Más detallesGUÍA DE EJERCICIOS. Área Matemática Álgebra lineal
GUÍA DE EJERCICIOS Área Matemátca Álgebra leal Resultados de apredzaje. Recoocer exsteca de subespaco vectoral. Cotedos 1. Espacos vectorales. 2. Subespacos vectorales. Debo saber Se debe recordar que
Más detallesTEMA 1: Trigonometria
TEMA 1: Trigonometria La trigonometria, és la part de la geometria dedicada a la resolució de triangles, es a dir, a determinar els valors dels angles i dels costats d un triangle. 1.1 MESURA D ANGLES
Más detallesTEMA 3 : Nombres Racionals. Teoria
.1 Nombres racionals.1.1 Definició TEMA : Nombres Racionals Teoria L'expressió b a on a i b son nombres enters s'anomena fracció. El nombre a rep el nom de numerador, i b de denominador. El conjunt dels
Más detallesSOLUCIONARI Unitat 8. a) De tercer grau i amb dos termes. Comencem. b) De quart grau i amb cinc termes. c) De segon grau i amb un terme.
SOLUCIONARI Unitat 8 Comencem Utilitza les potències de base 0 per descompondre aqests nombres: 56;,05;,; 005 i tres milions i mig. 56 0 5 0 6 0,05 0 5 0 0, 0 005 0 5 milions i mig 0 6 5 0 5 Troba el valor
Más detallesNúmeros complejos. Números complejos. Las tribulaciones del estudiante Törless LITERATURA Y MATEMÁTICAS
Números complejos SOLUCIONARIO Números complejos LITERATURA Y MATEMÁTICAS Las trbulacoes del estudate Törless Dme, etedste be todo esto? Qué? Ese asuto de los úmeros magaros. Sí, o es ta dfícl. Lo úco
Más detallesProblemas discretos con valores iniciales
Problemas dscretos co valores cales Gustavo Adolfo Juarez Slva Iés Navarro El presete trabajo pretede dfudr problemas dscretos co valores cales (e adelate PVID), a partr de ecuacoes e dferecas leales co
Más detallesMatemàtiques Sèrie 1. Instruccions
Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 0 Matemàtiques Sèrie SOLUCIONS, CRITERIS DE CORRECCIÓ
Más detallesUnitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser
Más detallesUn sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:
Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:
Más detalles1. Simplifica la escritura de los siguientes monomios y señala sus dos partes y el grado. d) 8xy 3... = 3 b) 5 x y... = h) 3 c) 7 x y y...
Tema 5 ALGEBRA º E.S.O. EXPRESIONES ALGEBRAICAS Página nº 1 Los monomios 1. Simplifica la escritura de los siguientes monomios y señala sus dos partes y el grado.... = 8y... =...= y 5 y... =... =...= 7
Más detallesTema 1: TRIGONOMETRIA
Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α
Más detallesTEMA 2. POLINOMIOS Y FRACCIONES ALGEBRAICAS
TEMA. POLINOMIOS Y FRACCIONES ALGEBRAICAS.. Repaso de polinomios - Epresión algebraica. Valor numérico - Polinomios. Operaciones con polinomios.. Identidades notables - Cuadrado de una suma de una diferencia
Más detallesLa inferencia estadística es primordialmente de naturaleza
VI. Ifereca estadístca Ifereca Estadístca La fereca estadístca es prmordalmete de aturaleza ductva y llega a geeralzar respecto de las característcas de ua poblacó valédose de observacoes empírcas de la
Más detallesUnitat didàctica 2. Polinomis i fraccions algebraiques
Unitat didàctica. Polinomis i fraccions algebraiques Refleiona L Andrea té una bona col lecció d espelmes que decoren la seva habitació. Totes les espelmes cilíndriques tenen la mateia alçària: cm. Epressa,
Más detallesNom i Cognoms: Grup: Data:
n BATX MA ) Raoneu la certesa o falsedat de les afirmacions següents: a) Si A és la matriu dels coeficients d'un sistema d'equacions lineals i Ampl és la matriu ampliada del mateix sistema. Rang(A) Rang
Más detallesUNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS
UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor
Más detallesPartes de un monomio
Monomios Un monomio es una epresión algebraica en la que la únicas operaciones que afectan a las letras son la multiplicación y la potencia de eponente natural. Son monomios: NO son monomios: 1 yz 1 abc
Más detallesObjetivos. Introducción n a las medidas de posición n (tendencia central o tipismo): Moda y Mediana Media aritmética
Objetvos Itroduccó a las meddas de poscó (tedeca cetral o tpsmo): Moda y Medaa Meda artmétca tca Cuartles,, decles y percetles Meddas de poscó Defcó: : refereca a u lugar específco de ua dstrbucó, epresado
Más detalles6.3 Monomios y Polinomios. 1. Las siguientes expresiones algebraicas: 3x 2 (a + b), x + y Corresponden a: d) x + (x 2) = 18 e) x + (x + 2) = 18
6. MONOMIOS 6. Monomios y Polinomios 1. Las siguientes expresiones algebraicas: x 2 (a + b), x + y Corresponden a: a) Dos monomios b) Dos binomios c) Dos trinomios d) Un monomio y un binomio e) Un binomio
Más detallesManual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV
Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...
Más detallesCENTRO DE MASA centro de masas centro de masas
CENTRO DE ASA El cetro de masas de u sstema dscreto o cotuo es el puto geométrco que dámcamete se comporta como s e él estuvera aplcada la resultate de las fuerzas exteras al sstema. De maera aáloga, se
Más detalles- Función Polinómica f es toda función de dominio el conjunto de los números reales, tal que la imagen de cada número real x es:
POLINOMIOS Defcó: Fucó Polóc - Fucó Polóc f es tod fucó de doo el cojuto de los úeros reles, tl que l ge de cd úero rel es: f = + + + + +, dode,,,,, so ueros reles y es turl Defcó: Poloo - Poloo de vrble
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesDivisión de Estadísticas y Proyecciones Económicas (DEPE) Centro de Proyecciones Económicas (CPE)
Comsó Ecoómca para Amérca Lata y el Carbe (CEPAL Dvsó de Estadístcas y Proyeccoes Ecoómcas (DEPE Cetro de Proyeccoes Ecoómcas (CPE Estmacó Putual de Parámetros Chrsta A. Hurtado Navarro Mayo, 006 Estmacó
Más detallesAPROXIMACIÓN NUMÉRICA AL CÁLCULO DEL ÁREA BAJO LA GRÁFICA DE UNA FUNCIÓN MEDIANTE RECTÁNGULOS INSCRITOS
APROXIMACIÓN NUMÉRICA AL CÁLCULO DEL ÁREA BAJO LA GRÁFICA DE UNA FUNCIÓN MEDIANTE RECTÁNGULOS INSCRITOS Sugerecas para que mparte el curso Ha llegado el mometo e que es coveete resolver ejerccos aplcado
Más detallesANÁLISIS DE LA VARIANZA ANOVA COMPARACIONES MULTIPLES ENTRE MEDIAS MUESTRALES
ANÁLISIS DE LA VARIANZA COMPARACIONES MULTIPLES ENTRE MEDIAS MUESTRALES ANOVA Marta Alper Profesora Adjuta de Estadístca alper@fcym.ulp.edu.ar http://www.fcym.ulp.edu.ar/catedras/estadstca INTRODUCCION
Más detalles