TEMA 1: MATEMÁTICAS FI F NAN A CI C ER E AS A
|
|
- María Soledad Araya Vázquez
- hace 8 años
- Vistas:
Transcripción
1 TEMA : MATEMÁTIAS FINANIERAS
2 ONTENIDO. pitles ficieos. Leyes de cpitlizció: simple y compuest; fcciod y cotiu. Vlo Actul y vlo Futuo. Tss Equivletes. Tss Nomiles y Efectivs de Iteés.. Rets ficies. Seies itmétic y geométic. Vlo cpitl o ficieo de u et. lsificció y popieddes. Rets equivletes. Vloció de ets costtes: pepgbles y postpgbles; pepetus; ticipds y difeids..3 Vloció de ivesioes: Vlo Actul Neto: VAN. Ts Ite de Redimieto: TIR. Refeecis:. uso de Mtemátic Ficie, Mie, McGw-Hill, 008: p.,, 3, 4, 5 y 9.. Mtemátics p Admiistció y Ecoomí, Heussle/Pul/Wood, Petice-Hll, ª edició, 008: p. 5
3 . pitles ficieos. Ejemplo : u euo hoy vle más que u euo e el futuo Lu h gdo l Loteí y p celeblo le h egldo su mig A H decidido que usá ese dieo p fici u vije juts Austli que há el ño que viee. A decide poelo e su cuet plzo fijo dute este ño. Le d u % de iteés ul po lo que e el mometo de ise de vije A tedá : ,0 x pitl iicil Iteeses A h elizdo UNAOPERAIÓN FINANIERA : se h ddo cuet de que si le pest el dieo l bco hoy u iteés del % ul, el ño que viee tedá u poco más de dieo p ise de vije co Lu. A se h ddo cuet del impotci del tiempo e l defiició del vlo del dieo, y que u euo hoy puede ivetise e detemid opeció obteiedo u etbilidd, uos iteeses, po ello.
4 E este cpítulo vmos estudi distitos tipos de opecioes ficies. Qué es u opeció ficie?: U opeció ficie, es u itecmbio tempol de cpitles. Tod opeció ficie está fomd po dos ptes:. l pte iveso, l que pest el dieo y d lug u pestció,. l pte que ecesit l ficició o pte deudo que d lug u cotpestció. A h elizdo u opeció ficie l poe sus 6000 (Pestció) plzo fijo l % de iteés (Ley ficie) dute u ño (Tiempo) y cosegui 60 (otpestció) Elemetos e u opeció ficie. Pestció: 6000 de A. Ley ficie: El bco pg u iteés del % ul 3. Tiempo: ño 4. otpestció: 60 L mtemátic ficie os sive p, coocidos tes de estos elemetos clcul el cuto
5 El pitl ficieo Llmmos cpitl ficieo l vlo ecoómico de cieto bie e el mometo e el que lo teemos dispoible. Si Lu decide dle A el dieo deto de u ño gumetdo que o lo ecesit tes del vije está ecibiedo A el mismo cpitl ficieo? No olvidemos que el tiempo es u elemeto cucil e tod opeció ficie. L mtemátic ficie os yud etede el vlo del dieo e el tiempo. P A oes lo mismo ecibi 6000 hoy que ecibi 6000 deto de u ño. P A el equivlete ecibi 6000 hoy seí que ecibi60 deto de u ño, dichos cpitles ficieos so ficiemete equivletes.
6 U ley ficie es u cuedo ete ls ptes que iteviee e u opeció ficie. Depediedo de l ley ficie utilizd debemos emple l expesió mtemátic decud(fómul) p clcul l equivleci ficie, es deci, p vlo el dieo e el tiempo. NOTAIÓN Deomiemos po 0 el cpitl iicil o cpitl hoy que d lug l pestció y t elcpitleelmometotquedluglcotpestció. P clcul l equivlecificie ete 0 y t debemos cooce l ley ficie quesevemple. Ejemplo: Rmóiges00 eucuetqueofeceuiteésdel5%ul. leyficieelbcopgu iteésdel5%ul 0 00 (cpitliicil) 000,05x (cpitleelño) 000,05x000,05x000 (cpitleelño) 0, y soficiemeteequivletes
7 pitlizció y descueto Sólo hy dos dieccioes e que podemos move el dieo e l líe de tiempo: hci delte (hci el futuo), o hci tás (hci hoy). pitliz (o difei): es move u cpitl l deech de l líe de tiempo. Es deci, cpitliz es clcul el vlo equivlete u cpitl iicil ddo 0 e u fech futu t. A este t clculdo lo llmemos vlo futuo de 0 pitliz t? Año t 0 (coocido) Descot (o ctuliz): es move u cpitl l izquied de l líe de tiempo. Es deci, descot es clcul el vlo equivlete u cpitl ddo e u fech futu, t,e el mometo ctul 0, 0 lo llmemos vlo ctul de t. t (coocido) Año t 0? Descot
8 EJEMPLOS:. Aid quiee ho pte del dieo que ecibió el mes psdo po lo que decide poelo e u cuet que le ofece u iteés del 3% ul uáto dieo tedá l cbo de 4 ños si hce u depósito de mil euos?. Edudo h pledo co sus migos u vije Áfic p deto de tes ños y h decidido empez hoy mismo ho. H clculdo que el vije costá 000 y Edudo quiee sbe cuáto dieo tiee que iges e su cuet de hoo hoy p obtee los 000 deto de 3 ños sbiedo que su bco le d u 4% de iteés ul. Qué opeció coespode u cpitlizciól de Aid o l de Edudo? y u descueto?
9 Leyes de cpitlizció y descueto pitlizcosiste e poyect cpitles ficieos hci el futuo, e l páctic ficie se utiliz dos leyes ficies de cpitlizció: -cpitlizció simple, -cpitlizció compuest. El descueto o ctulizció cosiste pecismete e lo cotio, poyect cpitles ficieos hci el psdo. E el mecdo se utiliz tes leyes ficies de descueto: -descueto ciol o mtemático, -descueto comecil o simple, -descueto compuesto P etede estos opecioes ficies ecesitmos el cocepto de iteés
10 EL RÉDITO Y EL INTERÉS Eliteésse puede defii como l etibució po el plzmieto e el tiempo del cosumo, esto es, el pecio po el lquile o uso del dieo dute u peíodo de tiempo. Est compesció ecoómic se exige, ete ots, po tes zoes básics: Po eliesgoque se sume. Po l flt de dispoibilidd que supoe despedese del cpitl dute u tiempo. Po l depecició del vlo del dieo e el tiempo. L cutificció de es compesció ecoómic, de los iteeses, depede de tes vibles, sbe: L cutí del cpitl ivetido, El tiempo que du l opeció, y El tto de iteés l que se cued l opeció.
11 Se etiede po édito(r) el edimieto geedo po u cpitl. Sepuedeexpesettopocie(%),oettopouo. Sieelmometot dispoemosdeucpitlqyéstesecovieteeucpitl e udetemidomometot,eléditodelopecióseá: R Auque se coside ls cutís de los cpitles iicil y fil, o se tiee e cuet el specto tempol, es deci, e cuáto tiempo se h geedo ese edimieto. Suge l ecesidd de u medid que teg e cuet el tiempo: el tto de iteés (). Se defie el tipo de iteés () como el édito po uidd de tiempo, es deci: t R Rédito y tto coicidiá cudo el itevlo de tiempo es l uidd. t t t
12 EJEMPLOS. E el cso de A R ,0 de me que el iteésde l opeció es del %.. U cpitl de.000 euos se sustituye hoy po oto de.00 dispoible deto de u ño. uál es el édito de l opeció? Y el tto de iteés ul? R de me que el iteés de l opeció es del 0%. Peo si l opeció du ños: El édito es el mismo(o depede del tiempo) y el tipo de iteés 0,0 0 de me que el iteésde l opeció es del 5%. t R t 0,05 0,
13 .. pitlizció Simple Ls opecioes e égime de simple se ccteiz poque los iteeses medid que se v geedo o se cumul y o gee iteeses e peíodos siguietes (o so poductivos). De est fom los iteeses que se poduce e cd peíodo se clcul siempe sobe el mismo cpitl -el iicil-, l tipo de iteés vigete e cd peíodo. Este égime ficieo es popio de opecioes coto plzo (meos de u ño) y que e peiodos cotos el efecto de l o eivesió de iteeses o esult muy gvoso. E l páctic se utiliz l cpitlizció simple e opecioes de liquidció de cuets coietes, cálculo del cupó devegdos e los boos (Ret fij), p vlouletdeltesoocoplzoifeiouño.
14 Supogmos que dispoemos de cieto cpitl iicil 0 y lo ivetimos u tipo de iteés simple dute t peiodos. El iteés simple se pg t solo sobe el cpitl iicil ivetido, e cosecueci el iteés coseguido e cd peiodo es siempe el mismo, es deci, los iteeses ecibidos e cd peiodo o so eivetidos. Gáficmete p u opeció de tes peíodos(i): Demequeelcpitliicillcbodetpeiodossetsfome: Iteeses geedos t 0 t 0 0 ( t) Alfcto( t)selodeomifctodecpitlizciósimple.
15 Ejemplos:. uál es el cpitl fil si ivetimos l 5% dute ño? ( 0,05 ) OBSERVAMOS:eltipodeiteésdebeestettopouo,oettopocieto (5% 0,05), el tiempo debe est expesdo e l mism uidd que el tipo de iteés,esdeci,sieltipodeiteésesul,eltiempodebeáieños,sieltiempo de iteés es timestl, el tiempo iá e timestes, etc.. uál es el cpitl fil si ivetimos l 5% dute 3 meses? ( 0,05 3/) L j de Ahoos Tct ofece l siguiete ivesió coto plzo, emue cpitles supeioes 3000 el tipo de iteés simple del 3% mesul dute u timeste. Si dispoemos de 5000 cul seí el vlo de uest ivesió si decidimos ivetil e dich j de Ahoos? 3 meses 5000(0.03 3) 5450
16 OBSERVAMOS : Si coocemos el cpitl fil que hemos obteido segú u etbilidd específic, podemos clcul tmbié el tiempo ecesio e el que hemos obteido dich etbilidd. Simplemete despejdo t de l fómul t 0 ( t) 4. uáto tiempodebeímos iveti Euos l 5% p obtee u etbilidd fil del peiodo de Euos? t (( t / 0 )-) / ((50.65 / ) ) / 0,05 0,5 ños 3 meses t 0 OBSERVAMOS: Volviedo despej de l fómul, tmbié podemos clcul el tipo de iteés (( t / 0 ) ) / t 5. uál es el tipo de iteés plicdo e u ivesió iicil de , si e u peiodo de 3 meses, el cpitl obteido es de 50.65?. ((50.65 / ) ) / (3/) 0,05 5%
17 OBSERVAMOS: P el cálculo de los iteeses totles bstá co clcul los iteeses de cd peíodo, que siempe los gee el cpitl iicil y sumlos. Iteeses totles 0 t oocidos los cpitles iicil y fil, se obtedá po difeecis ete mbos: 6. Qué iteeses poduciá 300 euos ivetidos 4 ños l 7% simple ul? Po sum de los iteeses de cd peíodo: 0 x (i I 0 x i i x i ) Iteeses totles 0 t , Tmbié se puede obtee po difeecis ete el cpitl fil y el iicil: ( 0,07 4) 384 Iteeses totles
18 EJERIIOS. álculo del tipo de iteés Detemi el tto de iteés ul que debe ivetise.000 euos p que e 5 ños se obteg u motte de.500 euos.. álculo de l dució U cpitl de.000 euos colocdo iteés simple l 4% ul sciede.640 euos. Detemi el tiempo que estuvo impuesto. 3. álculo de iteeses Qué iteeses poduciá 300 euos ivetidos u ño y medio l 7% simple ul? 4. álculo del cpitl fil Si hemos ivetido 000 u tipo de iteés mesul simple del 4%. Qué cpitl tedemos l cbo de 7 meses?
19 Y EL ÁULO DEL APITAL INIIAL? Si coocemos el cpitl fil que hemos obteido segú u etbilidd específic, podemos clcul tmbié, simplemete despejdo 0 de l fomul teio, el cpitl iicil ecesio co el que hemos obteido dich etbilidd. 0 t / ( t) A est opeció ficie l hemos llmdo descueto, peo como veemos cotiucióést o es l úic fom de descot e égime de simple, est fom diect de descot l llmemosdescueto ciol o mtemático (y que es l fom ciol de hce u descueto, despej 0 e l fómul) Ejemplo: Qué cpitl iicil tedímos que iveti l 5% p obtee e dute u timeste / ( 0,05 3/)
20 .. Descueto simple, D Se deomi sí l opeció ficie que tiee po objeto l sustitució de u cpitl futuo po oto equivlete co vecimieto pesete, medite l plicció de l ley ficie de descueto simple. Es u opeció ives l de cpitlizció. No olvidemos que estmos e égime de simple po lo que los iteeses o so poductivos. E u opeció de descuetoel puto de ptid es u cpitl futuo coocido ( t ) cuyo vecimieto se quiee delt. Debeemos cooce ls codicioese ls que se quiee hce est ticipció: dució de l opeció (tiempo que se ticip el cpitl futuo) y tto de iteés plicdo. Si tsld u cpitl desde el pesete l futuo implic ñdile iteeses, hce l opeció ives, ticip su vecimieto, supodá l mioció de es mism cg ficie. El descueto, popimete dicho, o es más que u dismiució de iteeses que expeimet u cpitl futuo como cosecueci de delt su vecimieto, po lo tto se clcul como el iteés totl de u itevlo de tiempo (el que se ticipe el cpitl futuo). Po lo que se clcul como D t 0
21 Tipos de descueto simple I-Descueto ciol o mtemático II- Descueto comecil I-Descueto ciol o mtemático. El hoo de iteeses se clcul sobe el vlo efectivo ( 0 ) empledo u tipo de iteés efectivo (). Po tto su p clcullo, como y hemos visto, bst co despej 0 e l expesió t 0 ( t) Po lo que obteemos 0 t /( t) Al fcto /( t) se lo deomi fcto de descueto simple.
22 Ejemplo: Se petede ticip l mometo ctul el vecimieto de u cpitl de 00 euos covecimietodetode3ñosuttouldel0%.lculelcpitliicil yeldescuetodelopeció osidedo que el cpitl sobe el que se clcul los iteeses es el iicil (descueto ciol Poloque 0 t /( t)00/(0, 3)76,9 obie: D 00 76,93,08 D 76,9x0,x33,08
23 II-Descueto comecil Los iteeses geedos e l opeció se clcul sobe el omil ( t ) empledo u tipo de descueto (d). El descueto comecil es el utilizdo cudo se egoci co lets de cmbio. Ejemplo L empes de Nui ecesit liquidez. Este mes h elizdo tods sus vets cédito (i.e, le h pgdo co lets) po lo que h decidido vede l let que le fimo l empes de su migo Pepe po vlo de que vece deto de 60 dís.elbcoleplicnuiel%ulpodeltleesedieo. uátodieolevdelbconuiposulet? LARAMENTE NO LE DA El bco ecibiá el dieo e 60 dís po lo que le está ticipdo Nui el dieo de l let. omo h pctdo u % ul teemos que descot los iteeses coespodietes p clcul el cpitl iicil 0. Qué iteeses cob el bco? Recodmos cómo se clcul los iteeses totles I t d t (60/360).600 de iteeses HAYALGORAROENESTAFÓRMULA????
24 I t d t!!!el bco está clculdo los iteeses utilizdo el cpitl fil e lug del cpitl iicil!!! Así es como se clcul e el Descueto comecil Po tto, Nui ecibiá omil de l let líquido OBSERVAIONES L ley de descueto comecil coside ños de 360 dís, es lo que se deomi como ño comecil. E este ejemplo, Nui es el libdo de l let de cmbio y Pepe seí el libdo. udo Nui vede su let de cmbio l bco, éste se coviete e teedo de l let.
25 Ley de descueto comecil E el ejemplohemos visto que p clcul el cpitliicil, 0, pti de u cpitl fil, t,lqueleplicmosudescuetod,hcemoslosiguiete 0 t I t t d t t ( t) Po tto, l ley de descueto comecil estblece l siguiete elció: 0 t ( t) Y,po tto, t 0 /( t) OBSERVAIÓN: Recodmos lleydedescuetociol: 0 t /( t) De pode elegi cuál de los dos descuetos hubie pefeido Nui?
26 Tipo de iteés equivlete tipo de descueto A Nui el bco le db , si hubiémos plicdo el descueto ciol l ctidd hbí sido 0 t /( t)80.000/ (0, (60/360)) Nui se h ddo cuet de que el tipo de iteés de est ficició es myo que el % y quiee clcullo. El poblem que se plte es el siguiete ecibo u cpitl de po pte del bco l que deto de 60 dís le boé cuál es el tipo de iteés de est opeció? Lo úico que tiee que hce Nui es plic l ecució de equivleci ficie ete pestció y cotpestció ( t 0 ( t)) ( (60/360)) 0,448 El bco le está pestdo el dieo Nui l,45% de iteés.
27 lculemos e geel l elció ete el tipo de descueto d y el tipo de iteés efectivo (hciedo l mism cuet): Si ctulizmos, plicdo u descueto comecil, cieto cpitl t l que se le h plicdo u descueto d dute cieto peiodo tteemos que el vlo ctul de este cpitl es: 0 t ( dt) Si ctulizmos utilizdo descueto ciol l tipo : Iguldo mbos cpitles ctules 0 t t t t ( dt) dt t t dt t dt t dt t dt dt d t dt dt d dt
28 EJEMPLO Se petede l mometo ctul el vecimieto de u cpitl de 00 euos co vecimieto deto de 3 ños u 0% de descueto. uál es el tipo de iteés efectivo de est opeció de ficició? Si d 0%, etoces se h de cumpli: 0, , ,693% 3 x 0, ompobció: lculdo el vlo ctul y el descueto cosidedo u tipo de iteés del 0% (descueto ciol): ,9 y el descueto ciol D 00 76,9 3,08 3 x 0, lculdo el vlo ctul y el descueto cosidedo el tipo de descueto tes clculdo del 7,693% (descueto comecil): 0 00 ( 0,07693 x 3) 76,9 y el descueto comecil D c 00 x 0,07693 x 3 3,08
29 ..3 pitlizció ompuest Ls opecioes e égime de compuest se ccteiz poque los iteeses, difeeci de lo que ocue e égime de simple, medid que se v geedo ps fom pte del cpitl de ptid, se v cumuldo, y poduce su vez iteeses e peíodos siguietes (so poductivos) po lo que hy cpitlizció peiódic de los iteeses. Los iteeses geedos e cd peíodo se clcul sobe cpitles distitos (cd vez myoes y que icopo los iteeses de peíodos teioes). Gáficmete p u opeció de tes peíodos(i):
30 o l ley de cpitlizció compuest los iteeses se eiviete, (se clcul sobe el cpitl cumuldo). Levolució del motte coseguido e cd mometo es el siguiete: Mometo 0: 0 Mometo : 0 I ( ) Mometo : I ( ) 0 ( ) ( ) 0 ( ) Mometo 3: 3 I 3 ( ) 0 ( ) ( ) 0 ( ) 3 Mometo t: t 0 ( ) t Fómul fudmetl de l cpitlizció compuest Expesió que pemite clcul el cpitl fil ( t ) e égime de compuest, coocidos el cpitl iicil ( 0 ), el tipo de iteés (i) y l dució (t) de l opeció. Expesió plicble cudo el tipo de iteés de l opeció o ví. E cso cotio hbá que tbj co el tipo vigete e cd peíodo. A pti de l expesió teio demás de clcul mottes, podemos, coocidos tes dtos culesquie, despej el cuto estte. Al fcto ( )t se le deomi fcto de cpitlizció compuest.
31 EJEMPLOS. lcul el motte obteido l iveti 00 euos l 5% ul dute 0 ños e égime de cpitlizció compuest ( 0,05 ) 0 35,78. ÁLULO DEL TIEMPO: uáto tiempo debeé iveti l ctidd de 5600 e u cuet que ofece u tipo de iteés ul del 0%, p que el cpitl se duplique? Teemos que despej t e l ecució 5600 l 5600 ( 0,0) t l (,0) t ( 0,0) 3. ÁLULO DEL APITAL INIIAL: uáto debeé iveti hoy si quieo dispoe deto de ños de.500 p compme u coche, si me segu u 6% de iteés ul compuesto p ese plzo? Despejdo delfómul t 0 () t ysustituyedolosdtosobteemos t ( ) t l l (,).500 ( 0,06) 0 t 7,7.334,99 t ños
32 4. ÁLULO DE LOS INTERESES TOTALES: Qué iteeses poduciá 300 ivetidos dute 4 ños l 7% compuesto ul? lculmos pimeo el cpitl fil: x ( 0,07) 4 393,4 Y se lo estmos l cpitl iicil: I 4 393, ,4. 5. ÁLULO DEL TIPO DE INTERÉS: Detemi el tto de iteés ul que debe ivetise.000 p que e ños se obteg u motte de.60,03. Teemos que despej e l ecució.60,03.60, ( ).000 0,04 Po lo que el iteés ul h de se de u 4%.60,03.000
33 ..5 pitlizció fcciod deposite su dieo e l cuet mod: ofecemos u iteés omil ul del 4% cpitlizble semestlmete Podemos pct que l cpitlizció de los iteeses teg lug co myo fecueci que l ul, po ejemplo, semestl, timestl, bimestl, mesul, seml, dii o culquie ot. Etoces estmos te u cpitlizció fcciod de los iteeses: los iteeses se cpitliz cd fcció de ño deposite su dieo e l cuet vede: ofecemos u iteés ul del 4% Dóde ivetiemos? udo l cpitlizció es fcciodcomo e l cuet mod tedemos que ve cuál es el iteés ul de l opeció tes de decidi (lo imgimos?). Po tto e l cpitlizció fcciod hy que distigui ete tipo o ts de iteés omil y el tipo o ts efectiv. U ts omil es el iteés que cpitliz más de u vez po ño (el 4% de l cuet mod (cpitlizble semestlmete). L ts efectiv ul plicd u sol vez, poduce el mismo esultdo que l ts omil segú el peíodo de cpitlizció L ts efectiv eflej l vedde etbilidd de l ivesió.
34 E uesto ejemplo: L cuet mod os ofece u tipo omil ul del 4% cpitlizble semestlmete dute u ño. Es deci, cd semeste os igesá iteeses que se icopoá l picipl de uest ivesió. Peo p clcul dichos iteeses el bco tedá que clcul, l fil del semeste el%delcpitliicil, 0,esdeci Igesodelbcolfildelpimesemeste0,0 0 (esdeci (0,04)/ 0 ) Si l cuet mod os hubiese ofecido u 4% ul cpitlizble timestlmete: Igesodelbcolfildelpimetimeste0,0 0 (esdeci (0,04)/4 0 ) Egeel,siosofeceutipodeiteésomilcpitlizbleveceslño, cdpeiodoosigesálésimptedeltipoomil/ - dode/eseltipoefectivoecduodelospeiodos.(ojoestetipoefectivoo esul)
35 ómo fect l cpitlizció fcciod uest fómul de iteés compuesto ( ) t? EJEMPLO Estmos pesdo iveti 000 e u cuet de hoo ls posibiliddes que se os ofece so ls siguietes:. uet mod: ofece u iteés omil ul del 4% cpitlizble semestlmete. uet oj ofece u iteés omil ul del 4% cpitlizble timestlmete 3. uet zul ofece u iteés omil ul del 4% cpitlizble mesulmete P decidilo clculmos el sldo e cd u de ls cuets deto de u ño.. uet mod:bo u iteés del 4% ul, peo cpitliz los iteeses semestlmete. Esto supoe que cd semeste cpitliz l mitd del iteés ul, esto es, u %. P lleg l ño debemos difei dos peiodos de cpitlizció semestl 000 ( 0,0) 040,4
36 . uet oj: bo u iteés del 4% ul, peo cpitliz los iteeses timestlmete. Esto supoe que lo que supoe que cd timeste os cpitliz l cut pte del iteés ul, esto es, u %. P lleg l ño debemos difei cuto peiodos de cpitlizció timestl 000 ( 0,0) 4 040,6 3. uet zul: bo u iteés del 4% ul, peo cpitliz los iteeses mesulmete. Esto supoe que cd mes os cpitlizá l docev pte del iteés ul, esto es, u 0,333333%. P lleg l ño debemos difei doce peiodos de cpitlizció mesul: 000 ( 0, ) 040,7 E geel, hemos dicho que si os ofece u tipo de iteés omil cpitlizble veces l ño, fil de cd peiodo os igesá l ésim pte deltipoomil,esdeci, / - Poloquelfildeñouestocpitlfilseá: 0 Si ivetimos dute t ños, etoces el vlo futuo de l ivesió seá: t 0 t
37 Ejemplo Voycomputeeoytegoqueelegietepglolcotdo,.000, opgpoél3.500 detodedosños.tegodieoppglolcotdo,peo lo tego ivetido l 4% de iteés ul cpitlizble semestlmete. ómo me ecomied que pgue el teeo? Sicompoelteeohoytedéquesclos.000 delcuet. Si compo el teeo deto de dos ños cuáto dieo tedé dispoible e l cuet deto de dos ños?. omo l cpitlizció de iteeses es semestl, cpitlizé dos veces lo lgo del ño siedo el tipo de iteés efectivo cd semeste l mitd del iteés omil ul,esdeci,u%. Pottofildelosdosñoselcpitldispoibleelcuetseáde: ( 0,0 ).000 (,0 ) 989 Vemos que fil de ño tedé e l cuet 989, cif meo que el impote del que me pide po el teeo deto de dos ños, l ecomedció es bolo l cotdo.
38 ..6 Tss Equivletes Tss equivletes.-dos tss co difeetes peiodos de cpitlizció seá equivletes, si l cbo de u ño poduce el mismo cpitl fil. Ejemplo Vmos iveti 0000 de tes foms distits:. u ts omil ul del % cpitlizble ulmete dute u ño. u ts del.66% ul cpitlizble semestlmete dute u ño 3. u ts del.387% ul cpitlizble mesulmete dute u ño uál de ls tes opcioes es l más etble? lculmos el cpitl fil de ls tes:. 0000(0.) ( (0.66/)) (0.387/) 00 El cpitl fil es el mismo e tods ls opecioes po lo que diemos que ests tes tss so equivletes
39 Ejemplo : lcul l ts ul cpitlizble timestlmete equivlete u ts que ofece u tipo omil del % cpitlizble mesulmete. Se 4 l ts ul cpitlizble timestlmete. Si 4 y l ts del % cpitlizble mesulmete so equivletes, ddo cieto cpitl iicil, deto de u ño dá lug l mismo cpitl fil, es deci (,0 4 3 ) 0 0, 0,,% , 4 4 ( 0,) 4 El tipo ul cpitlizble timestlmete equivlete u tipo omil del % cpitlizble mesulmete es igul 4.%. E geel,ddos dos tipos de iteés, el tipo de iteés ul cpitlizble veces l ñoy k el tipo de iteés ul cpitlizble k veces l ño, si so equivletes debe de cumplise l siguiete idetidd: k k t
40 Ejemplo uál es l ts efectiv de iteés que se ecibe de u depósito bcio de.000 pctdo l 48% de iteés ul cpitlizble (o covetible) mesulmete? P clcul l ts efectiv de iteés, clculmos el cpitl fil 000 ( (0,48 / )) 000 ( 0,4).60,03 y despejmos e l fómul del iteés simple ( t 0 ( t) ).60,03 000( ).60,03/ L ts efectiv de iteés de 60.0% es equivlete u ts ul de 48% covetible mesulmete. E ots plbs, u ts ul de 48% covetible mesulmete es equivlete u ts del 60.0% ul covetible ulmete.est ts que hemos clculdo es lo que se cooce como T.A.E
41 EL T.A.E. (Ts Aul Equivlete o Tto Aul Efectivo) L ide del T.A.E. suge p simplic l ifomció que se os d. L ide es itet busc u iteés ul que se equivlete l iteés omil que me ofece el pestmist. Po ejemplo, si os hbl de u iteés omil del 6'5% cpitlizble timestlmete l cos o os qued muy cl, peo si os quedí más cl si osdijesequeeuñoeliteésquevmospgesdel6'66%,elt.a.e. omo e el ejemplo teio podemos fácilmete deduci l fómul que elcio el iteés omil co el T.A.E.: Ptimos de u cpitl iicil 0 que se v cpitliz veces e u ño l iteés omil. Al ps u ño este cpitl se hbá covetido e 0 Qué iteés ul hbí que plic ese cpitl p obtee l mism ctidd? Buscmos u iteés ul, que llmemos TAE, de tl fom que l plicse, os de l mism ctidd teio.si plicmos ese iteés ul TAE 0, el cpitl fil del ño seí (TAE) 0. Iguldo ( TAE) 0 0 ( TAE) TAE
42 Ejemplos. Se deposit e u bco pts. el de eeo, y ots pts. el de julio. A fil de ño se ecibe del bco pts. lcul el TAE de l opeció. Se clcul el tipo de iteés efectivo semestl ( ): omo 0 ( ) ( ) ( ) % 3 Po lo que el tipo de iteés ul cpitlizbles veces l ño seá oocido el tipo de iteés efectivo, se clcul su equivlete TAE: Se plic l fómul, 0 - es deci TAE TAE,39% TAE 0, ,39, es deci,
43 . Teemos u dieo hodo y hemos decidido bi u cuet hoo y distits etiddes bcis os h hechos ls siguietes ofets: i. L etidd A ofece u tipo de iteés del 8% omil cpitlizble semestlmete. ii. L etidd bci B ofece u tipo ul cpitlizble mesulmete del 8.6% iii. L etidd bci ofece u tipo ul cpitlizble bimestlmete del 8.4% E que etidd bci debeímos iges el dieo? P hce l clculmos el TAE de cd opció. i. Etidd A: ii. Etidd B: iii. Etidd : TAE es deci, TAE TAE 8,6% TAE TAE es deci, TAE 8,947% TAE es deci, TAE TAE 8,6995% 0,08 0,086 0,084 6 LA MEJOR 6 0, OPIÓN, ES LA B
44 .8 pitlizció cotiu Y sbemos que podemos pct u l cpitlizció de iteeses que se ul, semestl, seml, dii, cd ho,. De hecho podí pctse que los iteeses se cpitliz cd fcció ifiitmete pequeñ de tiempo, es deci, de fom cotiu. Sbemos l fómul del iteés compuesto es 0 Si hcemos u cpitlizció e fccioes ifiitmete pequeñs de tiempo, el úmeo de cpitlizcioes seí ifiitmete gde, y l fómul quedí como t t lim 0 0 lim 0 Hciedo los cálculos l lim l( l) l e t lim t lim t l tomdo logitmos t t lim e t l( l) lim / ( / ) / t l t lim e ( t 0 hcemos L Hopitl psdoº u expesió tipo 0/0 / ) t
45 Ejemplo Igesmos e u cuet que ofece u iteés ul del 8% e cpitlizció cotiu. uál es el sldo de l cuet psdos tes ños?. lcule l TAE. e. Hemos dicho que, po tto 0 t 0, e.88. P clcul l TAE epetimos el pocedimieto que usmos e l cpitlizció cotiu dode tño ( TAE) 0 0e ( TAE) e TAE e E uesto cso: TAE e 0, TAE %
46 Seies Aitmétic y Geométic. Pogesió Aitmétic,,..., k, k,... U sucesió es u sucesió ( o pogesió) itmétic si hy u úmeo el d tl que p todo eteo positivo k, k k d El úmeo d se le llm difeecil comú o difeeci de l sucesió, y que. d k k De fom que l expesió del -ésimo témio de u sucesió itmétic e fució del pime témio de l sucesió es k k d k d... ( k ) d k (k )d Ejemplo, 5, 8,, 4, 7, 0,.. Es u sucesió itmétic co d3 k (k ) 3
47 . álculo de l sum de los pimeos témios de u sucesió itmétic Deomimos S k l sum de los k pimeos témios de u pogesió itmétic P detemi est sum obsevmos que sum de dostémios equidisttes de los extemos, es deci y k, es siempe igul idepedietemete de los témios que elijmos (o depede de ). k k k k k k S k k S... Éstos seá de l fom y k, siempe que(k) > 0. Llmmos c l témio cetl Usdo l fómul teio obteemos ) ( ) ( ) ( ) ( k d k d d k d )d (k k k k
48 Po tto, Usdo est iguldd y sumdo S k cosigo mism obteemos ) (... k d k k k k k c k S S Sum de los k pimeos témios de u pogesió itmétic ) ( ) ( ) ( ) ( )...(... ) ( ) ( k k k k k k k c k k k c k k k k k S k S k S S
49 .3 Pogesió Geométic U sucesió (o pogesió) geométic está costituid po u secueci de elemetos e l que cd uo de ellos se obtiee multiplicdo el teio po u costte deomid zó o fcto de l pogesió. Po tto,,,..., k es u sucesió geométic si k k po lo que podemos escibi el témio geel dich sucesió como k k EJEMPLO: 5, 45, 35,405, es u pogesió geométic co zó igul 3. NOTA Se suele esev el témio pogesió cudo l secueci tiee u ctidd fiit de témios miets que se us sucesió cudo hy u ctidd ifiit de témios, si bie, est distició o es estict.
50 .4 álculo de l sum de los pimeos témios de u sucesió geométic Se deomi comos l sum detémios cosecutivos de u pogesió geométic: S... - Queemos obtee u fómul p clcul de u me ápid dich sum:. Multiplicmos mbos miembos de l iguldd po l zó de l pogesió.. Obsevmosque l multiplic u témio de u pogesió geométic po l zó se obtiee el témio siguiete de es pogesió, S Pocedemos est de est iguldd l pime: S S... - ( 3... ) - Po tto ( ) S S
51 OBSERVAIÓN Si el vlo bsoluto de l zó es meo que l uidd <, l sum de los ifiitos témios dececietes de l pogesió geométic covege hci u vlo fiito. E efecto, si <, tiede hci 0, de modo que: lim S lim udo >, l pogesió cece idefiidmete y l sum de sus témios tiede ifiito. Ejemplo:
52 3. Rets Ficies ( Ls opecioes ficies que hemos elizdo se compoí de u cpitl úico tto e l pestció como e l cotpestció. Si embgo, hy u g úmeo de opecioes que se compoe de u elevdo úmeo de cpitles: l costitució de u cpitl, los ples de jubilció, los péstmos,... E tods ells iteviee muchoscpitlesyseídifícilypocopácticomovelosdeuoeuo. Buscmos u método mtemático que os fcilite l te de desplz u elevdo úmeo de cpitles co eltiv fcilidd: ls ets. Se tt de us«fómuls» que e detemidos csos pemitiá desplz e el tiempo u gupo de cpitles l vez. 3.. ONEPTO L et se defie como u cojuto de cpitles co vecimietos equidisttes de tiempo. P que exist et se tiee que d los dos siguietes equisitos:. Existeci de vios cpitles, l meos dos.. Peiodicidd costte, ete los cpitles, es deci, ete dos cpitles cosecutivos debe existi siempe el mismo espcio de tiempo (culquie que se).
53 3.. ELEMENTOS Fuete de l et: feómeo ecoómico que d oige l cimieto de l et. Oige: mometo e el que comiez devegse el pime cpitl. Fil: mometo e el que temi de devegse el último cpitl. Dució: tiempo que tscue desde el oige hst el fil de l et. Témio: cd uo de los cpitles que compoe l et. Peíodo: itevlo de tiempo ete dos cpitles cosecutivos. Tto de iteés: ts empled p move los cpitles de l et. Gáficmete:
54 3.3. VALOR FINANIERO DE UNA RENTA EN EL MOMENTO t (Vt) Es el esultdo de llev ficiemete (cpitlizdo o descotdo) todos los témios de l et dicho mometo de tiempo t sos pticules Si t 0 (siedo 0 el oige de l et) os ecotmos co elvlo ctul, esto es, esultdo de vlo todos los témios de l et e el mometo ceo. Ejemplo: cuáto h de iges Albeto hoy e u cuet l 0% de iteés ul si quiee devolve u deud zó de.000 ules? Nos pide que clculemos el vlo ctul Si t (siedo el fil de l et) se defie como elvlo fil, esultdo de desplz todos los témios de l et l mometo. Ejemplo: cuáto tedá Albeto después de cuto ños e u cuet l 0% de iteés ul si v iges.000 ules? Nos pide que clculemos el vlo fil
55 3.4. LASIFIAIÓN DE LAS RENTAS. ostte: cudo todos los cpitles so igules i. Segú l cutí de los témios ii. Segú el úmeo de témios Vible: cudo l meos uo de los cpitles es difeete l esto Vibles si segui u ley mtemátic, ( cudo ví letoimete) Vibles siguiedo u ley mtemátic, ( cudo lo hce co u ode.) E pogesió geométic E pogesió itmétic Tempol: tiee u úmeo fiito y coocido de cpitles. Pepetu: tiee u úmeo ifiito o demsido gde de cpitles. iii. Segú el vecimieto del témio iv. Segú el mometo de vloció Pospgble: los cpitles se ecuet l fil de cd peíodo de tiempo. Pepgble: los cpitles se sitú picipio de cd peíodo. Imedit: vlomos l et e su oige o e su fil. Difeid: cudo se vlo l et e u mometo teio su oige. Aticipd: el vlo de l et se clcul co posteioidd l fil.
56 v. Segú l peiodicidd del vecimieto Ete: el témio de l et viee expesdo e l mism uidd de tiempo que el tto de vloció, culquie que se l uidd tomd. No ete: el témio de l et viee expesdo e u uidd de tiempo distit l del tto de vloció. Fcciod: el témio de l et se expes e u uidd de tiempo meo que quell e l que viee expesd el tipo de vloció de l et. vi. Segú l ley ficie ompuest: l ley ficie empled es l de cpitlizció compuest. Simple: emple u ley ficie iteés simple, p desplz los cpitles. P el coecto empleo de ls fómuls ficies de ls ets, seá ecesio clsific ls ets tediedo cd uo de estos citeios y, e fució de l combició que pesete hbá que plic u u ot, segú poced.
Módulo 7. Exponentes racionales. OBJETIVO Simplificar expresiones algebraicas con exponentes racionales.
Módulo 7 Epoetes cioles OBJEIVO Simplific epesioes lgebics co epoetes cioles. Hst este mometo se h utilizdo úicmete eteos como epoetes, sí que efetemos ho cómo us otos úmeos cioles como epoetes. Peo tes
Más detallesPROGRESIONES ARITMÉTICAS
PROGRESIONES ARITMÉTICAS Se defie como pogesió itmétic u sucesió de úmeos eles,,,...... e los que l difeeci ete témios cosecutivos es costte costte A l difeeci ete témios cosecutivos se le deomi d. Puede
Más detallesIntroducción al cálculo de errores
Itoducció l cálculo de eoes 1/5 Itoducció l cálculo de eoes Los eoes idetemidos so quellos que se debe l z. Po ejemplo, l eliz l medid de u ms e u blz csi siempe os ofece vloes difeetes debido fctoes ccidetles.
Más detallesSucesiones. En resumen podemos decir que: : A R, se llama sucesión, donde an= f(n) en cada caso, y A N
Mtemátic II Cietífico IDAL 07 Sucesioes 5 Pof. F. Díz- Pof A. Glli Sucesioes E esume podemos deci que: Defiició: U fució f : A R, se llm sucesió, dode = f() e cd cso, y A N :, co A y R. E símbolos: Ejemplos:
Más detalles±. C inicial = C inicial. Índice de variación
Aitmética mecatil: coteidos 2.1 Aumetos y dismiucioes pocetuales 2.2 Iteeses bacaios 2.3 Tasa aual equivalete ( T.A.E.) 2.4 Amotizació de péstamos 2.5 Pogesioes geométicas 2.6 Aualidades Pocetajes: C fial
Más detallesGESTIÓN FINANCIERA. 1. Por qué se caracteriza una operación financiera? (1,5 puntos)
Escuel Técic Superior de Iformátic Covoctori de Juio - Primer Sem Mteril Auxilir: Clculdor ficier GESTIÓN FINANCIERA 27 de Myo de 2-8, hors Durció: 2 hors. Por qué se crcteriz u operció ficier? (, putos)
Más detallesTEMA 7. SUCESIONES NUMÉRICAS.
º EO Tem 7 TEMA 7. UCEIONE NUMÉRICA.. UCEIONE NUMÉRICA. Imgiemos el ecoido que efectú u bló que se h lzdo l suelo y midmos ls distcis ete bote y bote: Ls distcis fom u sucesió de úmeos: 0, 5, 0, 5,. U
Más detallesINSTRUMENTOS FINANCIEROS Y COBERTURAS DE RIESGOS
Maste de Cotabilidad, Auditoía y Cotol de Gestió INSTRUMENTOS FINANCIEROS Y COBERTURAS DE RIESGOS Cuso 007/008 Cuso 007/008 Maste de Cotabilidad, Auditoía y Cotol de Riesgos DEPÓSITO FORWARD-FORWARD Acuedo
Más detalleslasmatemáticas.eu Pedro Castro Ortega materiales de matemáticas son equivalentes porque 2 10 4 5.
Itroducció º ESO º ESO Pr operr co frccioes se sigue el mismo método que pr operr co úmeros eteros. Es decir, hy que respetr u jerrquí. Recordémosl: 1. Corchetes y prétesis.. Multipliccioes y divisioes..
Más detallesIntegral Definida. Aplicaciones
Itegrl Defiid. Apliccioes. Itegrl defiid. Defiició Se f(x u fució cotiu e u itervlo cerrdo [, b] y cosideremos el itervlo dividido e prtes igules x < x < x s < < x b. Pr cd subitervlo [x i, x i ], l fució
Más detallesTEMA 2 MATEMÁTICAS FINANCIERAS
Tema Matemáticas fiacieas 1 TEMA MATEMÁTICAS FINANCIERAS EJERCICIO 1 : Po u atículo que estaba ebajado u 1% hemos pagado, euos. Cuáto costaba ates de la ebaja? 1 Solució: El ídice de vaiació es: IV = 1
Más detallesObjetivos. Sucesiones numéricas. Series numéricas.
TEMA 3 Objetivos. Sucesioes uméics. Seies uméics. Mej os coceptos de sucesió y seie y utiiz s seies de potecis p epeset s fucioes. Sucesioes de úmeos ees: mootoí, cotció y covegeci Se m sucesió de úmeos
Más detallesTema 2 Sucesiones Matemáticas I 1º Bachillerato. 1
Tem Sucesioes Mtemátics I º Bchillerto. TEMA SUCESIONES. CONCEPTO DE SUCESIÓN DEFINICIÓN DE SUCESIÓN Se llm sucesió u cojuto de úmeros ddos ordedmete de modo que se pued umerr: primero, segudo, tercero,...
Más detallesTEMA 2 ARITMÉTICA MERCANTIL 2.1 AUMENTOS Y DISMINUCIONES PORCENTUALES
TEMA 2 ARITMÉTICA MERCANTIL MATEMÁTICAS CCSSI - 1º Bach. 1 TEMA 2 ARITMÉTICA MERCANTIL 2.1 AUMENTOS Y DISMINUCIONES PORCENTUALES E u aumeto o dismiució pocetual, el úmeo po el que hay que multiplica la
Más detallesd = 0,04 comisión: 0,1%
U comecte vede plzos u tículo p lo cul ecbe e el mometo de l comp 2.000 euos y le fm tes lets po l msm ctdd de l eteg cl y co vecmetos espectvos los 0, 60 y 90 dís. Obtee el peco l cotdo del tículo, sbedo
Más detallesEn este capítulo expondremos brevemente (a modo de repaso) conceptos básicos sobre los sistemas de numeración.
Arquitectur del Computdor ots de Teórico SISTEMAS DE UMERACIÓ. Itroducció E este cpítulo expodremos brevemete ( modo de repso) coceptos básicos sobre los sistems de umerció. o por secillo el tem dej de
Más detallesPROGRESIONES ARITMETICAS
PROGRESIONES ARITMETICAS. De ete ls sucesioes siguietes deci cuáles so pogesioes itmétics., 8,,, 0,... b., 7,,,... c. 7,, 9,,,... d., 7, 9,,... e.,,,,... f.,,, 9, g.,,,,... h. ( b), ( b), ( b),... Los
Más detallesMatemáticas 1 1 EJERCICIOS RESUELTOS: Sucesiones numéricas. Elena Álvarez Sáiz. Dpto. Matemática Aplicada y C. Computación. Universidad de Cantabria
Mtemátics EJERCICIOS RESUELTOS: Sucesioes umérics Ele Álvrez Sáiz Dpto. Mtemátic Aplicd y C. Computció Uiversidd de Ctbri Igeierí de Telecomuicció Fudmetos Mtemáticos I Ejercicios: Sucesioes umérics Sucesioes
Más detallesCálculo con vectores
Uidd didáctic 1 Cálculo co vectoes 1.- Mgitudes escles vectoiles. So mgitudes escles quells, como l ms, l tempetu, l eegí, etc., cuo vlo qued fijdo po u úmeo (co su uidd coespodiete). Gáficmete se epeset
Más detallesÁLGEBRA DE MATRICES. * Tenemos aquí el mapa de una ciudad (Konigsberg) que está atravesada por un río sobre el que hay varios puentes:
º Bchilleto Mteátics II Dvid Miguel del Río IES Euop (Móstoles) Vos coside ls tices coo u disposició ectgul de úeos que cotiee ifoció. Si se quiee es u fo de ode ifoció. Po ejeplo: * Teeos quí el p de
Más detallesARITMÉTICA MERCANTIL 2.1 AUMENTOS Y DISMINUCIONES PORCENTUALES
ARITMÉTICA MERCANTIL 2.1 AUMENTOS Y DISMINUCIONES PORCENTUALES E u aumeto o dismiució pocetual, el úmeo po el que hay que multiplica la catidad iicial paa obtee la catidad fial se llama ídice de vaiació.
Más detalles{ }: en determinado término. Por ejemplo, en la primera sucesión el primer término ( ), es 10. El término enésimo o general es a
Pági del Colegio de Mtemátics de l ENP-UNAM Pogesioes Auto: D. José Muel Bece Espios PROGRESIONES UNIDAD I I. SUCESIÓN Y SERIE U sucesió es u list de úmeos que sigue u egl detemid: { { i Fomlmete ls sucesioes
Más detallesCapítulo 7. Series Numéricas y Series de Potencias.
Cpítulo Series Numérics y Series de Potecis.. Itroducció. E este cpítulo le dremos setido l cocepto de sum ifiit de úmeros ó serie uméric, es decir, diremos que sigific sumr u ifiidd de úmeros... 4 El
Más detalles1º ITIS Matemática discreta Relación 4 NÚMEROS NATURALES Y ENTEROS
º ITIS Mtemátic discet Relció 4 NÚMEROS NATURALES Y ENTEROS. Pob po iducció que si c es u úmeo el, c, y N, etoces ( + c) + c.. Pob ) c) c) d) ( + ) ( + )(+ ) i = 6 3 ( + ) i = 4 (i+ ) = ( + ) 7 ( ) e)
Más detallesDIRECCIÓN FINANCIERA I
DIRECCIÓN FINNCIER I GRDO EN DMINISTRCIÓN DIRECCIÓN DE EMPRESS UNIVERSIDD DE VLLDOLID Este documeto ha sido elaboado po Susaa loso Bois, Pablo de dés loso, Valetí zofa Palezuela, José Maía Fotua Lido,
Más detalles,,,, { }: en determinado término. Por ejemplo, en la primera sucesión el primer término (
Fcultd de Cotduí y Admiistció. UNAM Pogesioes Auto: D. José Muel Bece Espios MATEMÁTICAS BÁSICAS PROGRESIONES SUCESIÓN Y SERIE U sucesió es u list de úmeos que sigue u egl detemid: { { i Fomlmete ls sucesioes
Más detallesMg. Marco Antonio Plaza Vidaurre 1 LA TASA DE INTERÉS ANTICIPADA Y SUS APLICACIONES
Mg. Mrco Atoio Plz Viurre LA TASA E ITERÉS ATICIPAA Y SUS APLICACIOES L ts e iterés veci es quell que se utiliz e u operció ficier cuy liquició se efectú l fil el u perioo y l ts e iterés ticip, ifereci
Más detallesDELTA MASTER FORMACIÓN UNIVERSTARIA C/ Gral. Ampudia, 16 Teléf.: 91 533 38 42-91 535 19 32 28003 MADRID
/ Grl. Ampudi, 6 Teléf.: 9 5-9 55 9 ADRID FBRRO 5 UNIVRSIDAD PONTIFIIA D SALAANA ATÁTIAS DISRTAS FBRRO 5 (TARD) PROBLA : Se cooce el siguiete comportmieto de Luis e u resturte l que v comer: - No es verdd
Más detallesProgresiones aritméticas y geométricas
Progresioes ritmétics y geométrics Progresioes ritmétics y geométrics. Esquem de l uidd PROGRESIONES Progresioes Aritmétics Progresioes Geométrics Iterés compuesto Sum de térmios Sum de térmios Producto
Más detallesTema 5: Operación de amortización. Préstamos
Te 5: Opecó de otzcó. Péstos.- Plteeto geel de l opecó de otzcó co teeses pospgbles. Recbe est deocó tod opecó de pestcó úc y cotpestcó últple: Pestcó - { 0,t 0 } otpestcó -{, t, t..., t } El cptl de l
Más detalles3º de ESO Capítulo 3: Sucesiones LibrosMareaVerde.tk
3º de ESO Cpítulo 3: Sucesioes Auto: Fed Rmos Rodíguez y Milgos Lts Asso Reviso: Jvie Rodigo y Nieves Zusti 64 Ídice. SUCESIONES DE NÚMEROS REALES.. DEFINICIONES.. FORMAS DE DEFINIR UNA SUCESIÓN. PROGRESIONES
Más detalles5. Aproximación de funciones: polinomios de Taylor y teorema de Taylor.
GRADO DE INGENIERÍA AEROESPACIAL. CURSO 00. Lecció. Fucioes y derivada. 5. Aproimació de fucioes: poliomios de Taylor y teorema de Taylor. Alguas veces podemos aproimar fucioes complicadas mediate otras
Más detallesU N I V E R S I D A D SAN MARTIN DE PORRES PROGRAMA LA UNIVERSIDAD INTERNA 2012 VALOR DEL DINERO EN ELTIEMPO
U N I V E R S I D A D D E SAN MARTIN DE PORRES PROGRAMA LA UNIVERSIDAD INTERNA 2012 Tema: VALOR DEL DINERO EN ELTIEMPO D. JORGE L. PASTOR PAREDES 1 INTERES SIMPLE El capital que geea los iteeses pemaece
Más detallesMATEMÁTICAS FINANCIERAS
MATEMÁTIAS FINANIERAS Secció: 1 Profesores: ristiá Bargsted Adrés Kettlu oteido Matemáticas Fiacieras: Iterés Simple vs Iterés ompuesto Valor Presete y Valor Futuro Plaificació estratégica Matemáticas
Más detallesFórmula de Taylor. Si f es continua en [a,x] y derivable en (a,x), existe c (a,x) tal que f(x) f(a) f '(c) = f(x) = f(a) + f '(c)(x a)
Aproimació de ua fució mediate u poliomio Cuado yf tiee ua epresió complicada y ecesitamos calcular los valores de ésta, se puede aproimar mediate fucioes secillas (poliómicas). El teorema del valor medio
Más detallesUNIVERSIDAD NACIONAL DE INGENIERIA P.A FACULTAD DE INGENIERIA MECANICA 19/10/2011 DACIBAHCC EXAMEN PARCIAL DE METODOS NUMERICOS (MB536)
UNIVERSIA NACIONA E INGENIERIA P.A. - FACUTA E INGENIERIA MECANICA // ACIBAHCC EXAMEN PARCIA E METOOS NUMERICOS MB6 SOO SE PERMITE E USO E UNA HOJA E FORMUARIO Y CACUAORA ESCRIBA CARAMENTE SUS PROCEIMIENTOS
Más detallesMATEMÁTICA FINANCIERA. Préstamos Comerciales
Préstmos MATEMÁTICA FINANCIERA PRÉSTAMOS Luis Alclá UNSL Segudo Cutrimeste 2016 Defiició Se llm préstmo l operció ficier cosistete e l etreg de u ctidd dd de diero (C 0 ), el pricipl (o deud), por prte
Más detallesTema 5: Operación de amortización. Préstamos
Tem 5: Opecó de motzcó. Pétmo. Pltemeto geel de l opecó de motzcó co teee popgble. Recbe et deomcó tod opecó de petcó úc y cotpetcó múltple: Petcó: {(, t } otpetcó: {(, t, (, t,, (, t } El cptl de l petcó
Más detallesINTEGRALES INDEFINIDAS
INTEGRALES INDEFINIDAS Pág.: ÍNDICE:.- FUNCIÓN PRIMITIVA..- INTEGRAL INDEFINIDA..- INTEGRALES INMEDIATAS...- INTEGRACIÓN INMEDIATA DE ALGUNAS FUNCIONES. 4.- PROPIEDADES DE LA INTEGRAL INDEFINIDA. 5.- MÉTODOS
Más detallesb) (1 punto) * = * Al intercambiar la posición de dos líneas (filas o columnas), el determinante cambia de signo
Modelo. Ejecicio. lificció máim puos Siedo que el vlo del deemie es igul clcul el vlo de los deemies: ) ( puo) ) ( puo). dos co comú e colum duo co comú e colum * * l iecmi l posició de dos líes (fils
Más detallesA) Se considera el problema de contorno bidimensional constituido por la ecuación diferencial
Elemetos tos bdmesoles. U vsó pelm A Se cosde el poblem de cotoo bdmesol costtdo po l eccó deecl (, e el domo, smplemete coeo ls codcoes de cotoo: (, coocd e α coocd e Recédese qe qe, s se deom l ccdte
Más detallesTEMA 3: EL DESCUENTO SIMPLE Y EQUIVALENCIA DE CAPITALES 1.- INTRODUCCIÓN
TEMA 3: EL ESCUENTO SIMPLE Y EQUIVALENCIA E CAPITALES 1.- INTROUCCIÓN El escueto es ua opeació fiaciea muy utilizaa e el ámbito mecatil. Las empesas cuao se ve co ificultaes e liquiez puee acui al escueto
Más detallesde las veces, lo haremos estableciendo la relación que existe entre el valor del término
PROGRESIONES U sucesió uméic es u cojuto odedo de úmeos, cd uo de los cules ecibe el ombe de témio. P desig cd témio se utiliz l otció i, dode el subídice idic el lug que ocup el témio. Se llm témio geel
Más detallesProfesora: María José Sánchez Quevedo FUNCIÓN DERIVADA
FUNCIÓN DERIVADA Cosideremos, de etrd, u fució f cotiu, Ituitivmete diremos que l fució f es derivble si es de vrició suve, esto es, que o preset cmbios bruscos como picos o cmbios vertigiosos pediete
Más detallesTema 6. Sucesiones y Series. Teorema de Taylor
Nota: Las siguietes líeas so u resume de las cuestioes que se ha tratado e clase sobre este tema. El desarrollo de todos los tópicos tratados está recogido e la bibliografía recomedada e la Programació
Más detallesEspacios Afín y Euclídeo Resumen ESPACIOS AFÍN Y EUCLÍDEO
ESACIOS AFÍN Y EUCLÍDEO Nota: Los pocedimietos expestos o so los úicos qe eselve los poblemas Defiició El espacio afí so los ptos coexistiedo jto al espacio vectoial V, co sistema de efeecia ( pto fijo
Más detallesz 2 16 z Por tanto concluimos que log 3 2 z 5 Por tanto concluimos que z 2 Por tanto concluimos que log log 3 z 2 log a p p que resulta evidente
UNIDAD.- LOGARIMOS. APLICACIONES (tem del libro). LOGARIMO DE UN NÚMERO Cosideremos l ecució: 8. Como vemos l icógit está e el epoete, lo que l hce diferete todos los tipos vistos hst hor. es el epoete
Más detallesEscribe en forma de intervalo y representa en la recta real los siguientes conjuntos de números: ( ) < ( )
Aritmétic y álgebr. Curso 0/5 Ejercicio. Escribe e form de itervlo y represet e l rect rel los siguietes cojutos de úmeros: Solució: ) x + < b) x 5 + < ( ) < ( ) ( ) < ( ) x x x (,) ) x x l distci etre"
Más detallesTRABAJO PRÁCTICO TEMA: SUCESIONES Y SERIES
TRABAJO PRÁCTICO TEMA: SUCESIONES Y SERIES SUCESIÓN NUMÉRICA: es u fució cuyo domiio es el cojuto de los úmeros turles (o u subcojuto de él) y l imge está icluid e el cojuto de los Reles ( ) SUCESIÓN ARITMÉTICA:
Más detallesA. DEFINICIÓN DE FUNCIÓN INTEGRABLE. PRIMERAS PROPIEDADES.
CAPÍTULO X. INTEGRACIÓN DEFINIDA SECCIONES A. Defiició de fució itegrble. Primers propieddes. B. Teorems fudmetles del cálculo itegrl. C. Ejercicios propuestos. A. DEFINICIÓN DE FUNCIÓN INTEGRABLE. PRIMERAS
Más detallesMC Fco. Javier Robles Mendoza Primavera 2009
1 BENEMÉRITA UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE PUEBLA FACULTAD DE CIENCIAS DE LA COMPUTACIÓN APUNTES CURSO: ALGEBRA SUPERIOR INGENIERIA EN CIENCIAS DE LA COMPUTACIÓN MC Fco. Javier Robles Medoza Primavera 2009 2
Más detallesEjercicios para entrenarse
Uidd Potecis de úmeros reles Ejercicios pr etrerse Clcul ls siguietes expresioes: : 0 :. : 9 :. c)) - 0 -. d)) : : - 9 9 9 - /. Clcul ls siguietes expresioes: x x x x x : x x - x - /x. ( -x) x x x x x
Más detallesPractico 7 Fuerza y Leyes de Newton
008 Pctico 7 uez y Leyes de Newton ) Un bloque de 5.5 Kg. está inicilmente en eposo sobe un supeficie hoizontl sin ficción. Es empujdo con un fuez hoizontl constnte de 3.8 N. ) Cuál es su celeción? b)
Más detallesProgresiones. Antes de empezar. Para empezar, te propongo un juego sencillo, se trata de averiguar la ficha de dominó que falta en cada caso.
Progresioes Ates de empezr? Pr empezr, te propogo u juego secillo, se trt de verigur l fich de domió que flt e cd cso. MATEMÁTICAS 3º ESO 73 Progresioes. Sucesioes Defiició. U sucesió es u cojuto ordedo
Más detallesEste documento es de distribución gratuita y llega gracias a www.cienciamatematica.com El mayor portal de recursos educativos a tu servicio!
Este documeto es de distribució grtuit y lleg grcis Cieci Mtemátic El myor portl de recursos eductivos tu servicio! Los poliomios de Beroulli y sus pliccioes Pblo De Nápoli versió 0.. Los poliomios de
Más detallesCálculo con vectores
Unidd didáctic 1 Cálculo con vectoes 1.- Mgnitudes escles vectoiles. Son mgnitudes escles quells, como l ms, l tempetu, l enegí, etc., cuo vlo qued fijdo po un númeo (con su unidd coespondiente). Gáficmente
Más detallesEL TEOREMA DEL PUNTO FIJO Y APLICACIONES SEGUNDA PARTE. Alberto E. J. Manacorda*
EL TEOREA DEL PUNTO FIJO Y APLICACIONES SEGUNDA PARTE Alerto E. J. cord* *Igeiero Geogrfo Profesor Titulr de Alisis temtico II Fcultd de Ciecis Ecoomics Estdistic Uiversidd Nciol de Rosrio 5.- Aliccioes
Más detallesCONCEPTOS BÁSICOS DE PRESTAMOS.
GESTIÓN FINANCIERA. TEMA 8º. PRESTAMOS. 1.- Coceptos básicos de préstamos. CONCEPTOS BÁSICOS DE PRESTAMOS. Coceptos básicos de prestamos. Préstamo. U préstamo es la operació fiaciera que cosiste e la etrega,
Más detalles1.3.6 Fracciones y porcentaje
Ejemplo : Se hor u situció e l que ecesitmos clculr l frcció de otr frcció. Por ejemplo de. Pr u mejor iterpretció de l regl terior, recurrimos l represetció gráfic. Represetemos l frcció de Es decir:
Más detalles3 Sucesiones. y progresiones. 1. Sucesiones. Sigue las series siguientes: a) b) Solución: a) b)
Sucesioes y progresioes. Sucesioes Sigue ls series siguietes: ) b) 6 9 P I E N S A Y C A L C U L A ) b) Hll los diez primeros térmios de ls siguietes sucesioes: ), 8,, 8 b) 8,, 0, c),,, d) /, /, /6, /8
Más detallesEmpleo de Matemática Financiera
FACULTAD DE CONTABILIDAD Y AUDITORIA Empleo de temátic Ficier Ig. rco Guchimboz Septiembre 008 Eero 009 ABATO ECUADOR PRESENTACIÓN L mtemátic fi costituye u de ls áre más útiles e iterestes de l mtemátic
Más detallesGradiente, divergencia y rotacional
Lecció 2 Gradiete, divergecia y rotacioal 2.1. Gradiete de u campo escalar Campos escalares. U campo escalar e R es ua fució f : Ω R, dode Ω es u subcojuto de R. Usualmete Ω será u cojuto abierto. Para
Más detalles2. LEYES FINANCIERAS.
TEMA 1: CONCEPTOS PREVIOS 1. INTRODUCCIÓN. Se va a aalizar los itercambios fiacieros cosiderado u ambiete de certidumbre. El itercambio fiaciero supoe que u agete etrega a otro u capital (o capitales),
Más detallesEJERCICIOS PENDIENTES 3º E.S.O. NÚMEROS ENTEROS Y RACIONALES
º E.S.. Clculr NÚMERS ENTERS Y RACINALES PERACINES CN NÚMERS ENTERS Y RACINALES RDEN DE LAS PERACINES º Se clcul los prétesis de detro hci fuer. º Cudo N HAYA PARÉNTESIS se efectú ls opercioes siguiedo
Más detallesSolución del examen de Investigación Operativa de Sistemas de septiembre de 2004
Solució del eame de Ivestigació Operativa de Sistemas de septiembre de 4 Problema (,5 putos: Ua marca de cereales para el desayuo icluye u muñeco de regalo e cada caja de cereales. Hay tres tipos distitos
Más detallesEJEMPLO CADENA DE CORREOS.
Uidd 4 (2) CADENA DE CORREOS MCCVT EJEMPLO CADENA DE CORREOS. ----------------------------------------------------------------------------- Actulmete hy e el mudo u totl de 7, 323, 557, 942.0 (iicios de
Más detallesDINÁMICA DEL MOVIMIENTO CIRCULAR.
Diámic del oimieto Cicul DINÁICA DEL OIIENO CICULA..- uez Noml o Cetípet. Si u cuepo se est moiedo co u pidez uifome, e u cículo de dio, este expeimet u celeció cetípet, cuy mitud seá: L diecció de es
Más detallesTEMA 5: CÁLCULO VECTORIAL
IES Al-Ándlus. Dpto. Físic Químic. F.Q. 1º Bchilleto. Tem 5: Cálculo vectoil - 1-5.1 VECTORES TEMA 5: CÁLCULO VECTORIAL 5.1 Vectoes 5. Sistems de efeenci. Coodends. Componentes de un vecto. 5.3 Opeciones
Más detallesUNIDAD Nº 2. Leyes financieras: Interés simple. Interés compuesto. Descuento.
UNIDAD Nº 2 Leyes fiacieras: Iterés simple. Iterés compuesto. Descueto. 2.1 La Capitalizació simple o Iterés simple 2.1.1.- Cocepto de Capitalizació simple Es la Ley fiaciera segú la cual los itereses
Más detallesAnillos de Newton Fundamento
Aillos de Newto Fudmeto Los illos de Newto so producidos por itererecis cudo dos hces de luz, procedetes de l mism uete, recorre cmios ópticos dieretes. Eiste distitos modos de logrr este eómeo, el que
Más detalleswww.abaco.com.ve www.abrakadabra.com.ve www.miprofe.com.ve Correo electrónico: josearturobarreto@yahoo.com
Autor: José Arturo Barreto M.A. Págias web: www.abaco.com.ve www.abrakadabra.com.ve www.miprofe.com.ve El cocepto de límite Correo electróico: josearturobarreto@yahoo.com Zeó de Elea (90 A.C) plateó la
Más detallesSi quieres que algo se haga, encárgaselo a una persona ocupada Proverbio chino
i quieres que lgo se hg, ecárgselo u perso ocupd Proverbio chio hht ttpp: ://ppeer rssoo..wddoooo..eess/ /ti iimoomt tee Noviembre 006 PROGREIONE DEFINICIÓN DE UCEIÓN NUMÉRICA U sucesió uméric es u cojuto
Más detalles( ) ( ) El principio de inducción
El priipio e iuió U ejemplo seillo pr empezr Si hemos oío hlr e progresioes ritmétis (series e úmeros e form que l iferei etre os oseutivos es siempre l mism, omo,,, 0,) prolemete o será fáil lulr l sum
Más detallesSucesiones numéricas.
SUCESIONES 3º ESO Sucesioes uméricas. Ua sucesió es u cojuto ordeado de úmeros reales: a 1, a 2, a 3, a 4, Cada elemeto de la sucesió se deomia térmio, el subídice es el lugar que ocupa e la sucesió. El
Más detalles20: MEDIDA DEL CAMPO MAGNÉTICO CREADO POR CONDUCTORES
áctica : MEDIDA DEL CAMO MAGNÉTICO CREADO OR CONDUCTORES OJETIVO Obseva la elació existete ete coietes elécticas y campos magéticos. Medi y aaliza el campo magético ceado e el exteio de distitos coductoes
Más detallesSucesiones sumables (Series) Mario Augusto Bunge Ciclo Básico Común Universidad de Buenos Aires
ucesioes sumbles (eries) Mrio Augusto Buge Ciclo Básico Comú Uiversidd de Bueos Aires El símbolo de sumtori upógse dd u ctidd fiit de úmeros, digmos,, 3,, y cosidermos su sum + + 3 +... + E ocsioes es
Más detalles= 41. =, halla los términos primero, quinto, b n
Sucesioes. 00 Ejecicios p pctic co solucioes E ls sucesioes de témio geel y b, hll los témios pimeo, segudo y décimo. 0 0 b b b 0 0 0 Hll los cico pimeos témios de l sucesió 0 9 9 6 6 Compueb que es el
Más detalles3 Sucesiones. y progresiones. 1. Sucesiones. Sigue las series siguientes: a) b) Solución: a) b)
Sucesioes y progresioes. Sucesioes Sigue ls series siguietes: ) b) 6 9 P I E N S A Y C A L C U L A ) b) Hll los diez primeros térmios de ls siguietes sucesioes: ), 8,, 8 b) 8,, 0, c),,, d) /, /, /6, /8
Más detalles3 Sucesiones. y progresiones. 1. Sucesiones. Sigue las series siguientes: a) b) Solución: a) b)
Sucesioes y progresioes. Sucesioes Sigue ls series siguietes: ) b) 6 9 P I E N S A Y C A L C U L A ) b) Hll los diez primeros térmios de ls siguietes sucesioes: ), 8,, 8 b) 8,, 0, c),,, d) /, /, /6, /8
Más detallesJuegos de Azar y Probabilidad/Estadística
Juegos de Az y PobbiliddEstdístic Dí. Puo Az Mixtos Esttegi Rulet Poke Ajedez Ddos Bidge Ds Loteí Doió Ds Chis Blckjck Go Ludo Bckgo Loteí tdiciol: e co u boleto co úeos iesos. Poc viedd de elecció. Peio
Más detallesTema 3: Juegos dinámicos con información completa. Conceptos de solución. Se dividen en. Las estrategias
Teoí de ls decisiones y de los juegos Tem : Juegos dinámicos con infomción complet Qué ccteiz los juegos dinámicos con infomción complet? Supuestos básicos: Elección secuencil. nfomción complet de pgos,
Más detallesSucesiones de números reales
Apédice A Sucesioes de úmeros reles Ejercicios resueltos. Está l sucesió de térmio geerl U cot iferior es pues 5 cotd? 5 5 4 4 lo cul se cumple culquier que se el úmero turl. U cot superior es pues 5 5
Más detallesProgresiones aritméticas y geométricas
Pogesioes itétics y geoétics Pogesioes itétics U pogesió itétic es scesió de úeos, tles qe l difeeci ete dos cosectivos clesqie de ellos es costte, po ejeplo, l scesió de los úeos ipes,,, dode l difeeci
Más detalles4) Calcular el plazo necesario para obtener 20.000 a partir de una inversión
) alcular el motate o capital fial obteido al ivertir u capital de. al 8% de iterés aual simple durate 8 años.. 8 o i. 8,8 ( i ) 8.( 8,8) ) alcular el capital iicial ecesario para obteer u capital de.
Más detallesAYUDAS GRAFICAS CARTA DE SMITH Y APLICACIONES
7 CAPITULO 4 AYUDAS GRAFICAS CARTA DE SMITH Y APLICACIONES Existe vaios métodos de ayudas gáficas paa el diseño, acople y solució de poblemas e líeas de tasmisió, que ha ido evolucioado co el tiempo. Keell
Más detallesUnidad 2: SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS.
Uidd : SUCESIONES Y SERIES NUMÉRICAS. U sucesió es u cojuto ordedo de elemetos que respode u ley de formció. L sucesió suele brevirse: (,...) ( ) =,, 3,..., 3 Siedo el primer térmio, el segudo térmio,
Más detallesCRITERIOS DE DECISIÓN EN LA EVALUACION DE PROYECTOS
CRITERIOS DE DECISIÓN EN LA EVALUACION DE PROYECTOS Curso Preparació y Evaluació Social de Proyectos Sistema Nacioal de Iversioes Divisió de Evaluació Social de Iversioes MINISTERIO DE DESARROLLO SOCIAL
Más detallesTema IV. Sucesiones y Series
00 Tem IV. Sucesioes y Series Σ Gil Sdro Gómez Stos UASD 03/04/00 Tem IV. Sucesioes y Series Ídice Sucesió... 4 Límite de u sucesió... 4 Teorem 4.. Límite de u sucesió... 5 Teorem 4.. Leyes de límites
Más detallesAnálisis de datos en los estudios epidemiológicos II
Aálisis de datos e los estudios epidemiológicos II Itroducció E este capitulo cotiuamos el aálisis de los estudios epidemiológicos cetrádoos e las medidas de tedecia cetral, posició y dispersió, ídices
Más detallesADMINISTRACIÓN Y FINANZAS. GRADO SUPERIOR RENTAS CONSTANTES. TEMA 5 TEMA 5: RENTAS
TEMA 5: RENTA. INTRODUCCIÓN Llmmos ret u sucesó de cptles que se hce efectvos e vecmetos peródcos. Ejemplo: lquler, slros, préstmos, etc. A cd uo de estos cptles se le deom térmos o ulddes (A. Llmmos durcó
Más detallesSistemas Numéricos. Cs00821
Sistems Numéicos Cs0082 Sistems Numéicos U sistem uméico cosiste de u cojuto odedo de símbolos, llmdos dígitos, co elcioes defiids ete ellos: sum() est(-) divisió(/) multiplicció(*). Ctidd Símbolos 2005
Más detallesFÓRMULA DE TAYLOR 1. Introducción formula de Taylor Brook Taylor 2. Objetivos Aproximación de funciones por polinomios f(x) P(x) f(x)
FÓRMULA DE TAYLOR. Itroducció Los poliomios igur etre ls ucioes más secills que se estudi e Aálisis. So decuds pr trjr e cálculos uméricos por que sus vlores se puede oteer eectudo u úmero iito de multipliccioes
Más detallesPlanificación contra stock
Plaificar cotra stock 5 Plaificació cotra stock Puede parecer extraño dedicar u tema al estudio de métodos para plaificar la producció de empresas que trabaja cotra stock cuado, actualmete, sólo se predica
Más detallesPROPORCIONALIDAD NUMÉRICA Y SUCESIONES
º EO PROPORCONALA NUMÉRCA Y UCEONE EPARTAMENTO E MATEMÁTCA. AGRAO CORAZÓN COPRRA_Julio Cés Abd Mtíez-Los ARNEO (LA ROJA) PROPORCONALA NUMÉRCA Y UCEONE.- MAGNTUE RÉCTAMENTE PROPORCONALE Mgitud: todo quello
Más detallesTEMA4: MATEMÁTICA FINANCIERA
TEMA4: MATEMÁTICA FINANCIEA 1. AUMENTOS Y DISMINUCIONES POCENTUALES Si expresamos u porcetaje % como u úmero decimal: tato por uo: r = 23 23% = 0, 23 obteemos el Para calcular el porcetaje % de ua catidad
Más detallesEsta guía es una herramienta que usted debe usar para lograr los siguientes objetivos:
Deptmento de Físic, UTFSM Físic Genel II / of: A. Bunel. FIS10: FÍSICA GENERAL II GUÍA #3: otencil Eléctico. Objetivos de pendizje Est guí es un hemient que usted debe us p log los siguientes objetivos:
Más detallesOperaciones con fracciones
Uidd. Númeos eles lsmtemtics.eu Pedo Csto Oteg mteiles de mtemátics Opecioes co fccioes Mtemátics I - º Bchilleto Opeció Sum c d c d d Rest (difeeci) c d c d d ) ) Ejemplo 5 5 5 5 7 7 7 7 OJO! Osev como
Más detallesPOLINOMIOS, ECUACIONES, POLINOMICAS PROBLEMAS RESUELTOS 1. Dados los polinomios en x sobre R : Encontrar : a) p(x) + q(x), b) p(x) q(x)
POLINOMIOS, ECUACIONES, POLINOMICAS PROBLEMAS RESUELTOS Ddos los polioios e soe R : p 5 8 q 7 Ecot : p q, c p - q p q Solució : p q 5 7 8 9 5 8 5 7 9 5 6 56 5 65 5 8 7 8 5 p q c p q p q 5 7 8 Detei ls
Más detalles4. PRÉSTAMOS. Préstamos 1 4.1. INTRODUCCIÓN. 4.1.1. Definición
PRÉSTAMOS ae Badía, Hotèsia Fotaals, Meche Galisteo, José Mª Lecia, Mª Agels Pos, Teesa Peixes, Dídac Raíez, F. Javie Saasí y Aa Mª Sucaats DEPARTAMENTO DE MATEMÁTA EONÓMA, FNANERA Y ATUARAL Divisió de
Más detallesSiempre verifica que a 2 = b 2 + c 2 (Th. Pitágoras)
Págin 1 FIGURAS EN EL PLANO POLÍGONOS FIGURAS EN EL PLANO Y EN EL ESPACIO 1.- Polígono de 3 ldos: Tiángulo. B Los ángulos inteioes de culquie tiángulo sumn siempe 180º. El áe de culquie tiángulo se puede
Más detalles