Assignatura: Disseny i estratègies per a l'elaboració d'adaptacions curriculars (2516). Curs

Transcripción

1 Universitat de les Illes Balears Dept. de Ciències de l Educació Assignatura: Disseny i estratègies per a l'elaboració d'adaptacions curriculars (2516). Curs Assignatura quadrimestral (Primer) Segon Curs de la Licenciatura de Psicopedagogia Núm. de crèdits: 6 (1 grup teòric de 4,5 + 1 grup pràctic de 1,5) Professora: Maria Rosa Rosselló Ramon Objectius de l assignatura. Explorar les nostres idees prèvies i clarificar i consensuar el vocabulari bàsic de l'assignatura. Examinar les condicions i els factors que des d'un equip pedagògic i uns projectes de centre fan possible l'atenció a la diversitat de l'alumnat. Reflexionar i concretar estratègies per afavorir la col.laboració entre l equip de suport, els tutors i el departament d'orientació. Elaborar distintes propostes d'adaptació curricular individualitzada a partir de casos hipotètics. Analitzar des de la perspectiva de l'escola Inclusiva els plantejaments de l'aci Continguts de l assignatura 1. Respostes escolars a les necessitats educatives especials Dels "Programes de Desenvolupament Individual" (PDI) a les "Adaptacions Curriculars Individualitzades" (ACI): les necessitats educatives especials Les modalitats i el tipus de suport des de la perspectiva curricular El doble significat del concepte ACI Els nivells en l'adaptació curricular

2 2. El procés d'elaboració de les adaptacions curriculars individualitzades L'avaluació com a referència inicial de tot el procés - La història de l alumne/a - El context socio-familiar - L estil d aprenentatge - L estil docent i el context escolar - El nivell de competència curricular La concreció de les nee La proposta curricular El seguiment i l avaluació de l ACI 3. Aportacions sobre l'atenció a les necessitats educatives especials de l'alumnat des d'altres perspectives i contextos L'enfocament de les programacions individualitzades en el context de l'escola Inclusiva Crítiques i consideracions en l'intent de "transportar" algunes de les propostes dels contextos estrangers. 4. L'avaluació i seguiment de les adaptacions curriculars El treball amb la família L'avaluació com a procés continu i com a fonament de l'aci Les funcions de l'equip docent en la presa de decisions 5. La reflexió com a punt de partida i procés de síntesi Els interrogants oberts i els dubtes pendents Alguns suggeriments per a començar a treballar Metodologia de treball Per tal de permetre situacions de comunicació que facilitin l aprenentatge reflexiu i actiu que capacita l alumnat per establir relacions entre allò que s aprèn i la realitat, es treballaran els temes del programa mitjançant la càrrega de crèdits teòrics i de crèdits pràctics: Els crèdits teòrics es treballaran mitjançant: - Exposicions teòrico-pràctiques sobre els temes a càrrec de la professora i altres professionals. - Lectura i anàlisis d articles i documents que s aniran presentant al llarg del curs, just a l inici de cada un del temes del programa. - Lectura obligatòria dels llibres que se especificaràn durant els primers dies de l inici del curs.

3 - A més de la bibliografia general, per tal de fer un seguiment més específic de l assignatura es proposaran, també a principi de curs, algunes lectures de consulta. Els crèdits pràctics es treballaran mitjançant: - Exercicis, lectures, comentaris i estudi de casos, documents de treball, etc., que es presentaran al llarg del curs i es treballaran en classes de discussió, coordinades per la professora. (En alguns casos es demanarà la lectura prèvia). - Debats en petit i gran grup - Treball d investigació sobre un tema a determinar o diari personal (elecció voluntària) - Elaboració individual d'una proposta d'aci a partir d'un cas real (extret del context de les pràctiques) o hipotètic (facilitat a classe) *Atenció: l entrega de les activitats pràctiques per part de l alumnat es farà durant els primers 10 dies hàbils després de la realització de cadascuna de les pràctiques. Totes les pràctiques no entregades en el termini indicat i/o pendents de revisió no podran ser incloses a la convocatòria de juny corresponent. Aquestes activitats pràctiques es realitzaran en petit grup i seran treballades en sessions de classe. Per tant, això significa que aquelles persones que deixin d assistir a algunes de les sessions de treball es veuran obligades a fer l entrega de la pràctica o les pràctiques pertinents de forma individual. Avaluació Per aprovar l assignatura cal ser avaluat positivament dels crèdits teòrics a més d haver entregat i superat totes les tasques referides als crèdits pràctics L'avaluació dels crèdits teòrics d'aquesta assignatura es farà mitjançant un examen final que tindrà lloc en el mes de febrer durant el període que la universitat estableix a tal efecte. Els alumnes que no hagin entregat els crèdits pràctics i el treball/diari i l ACI no podran superar amb èxit l assignatura. El tipus d examen que es realitzarà serà especificat durant els primers dies de l inici del curs. Per preparar l examen els alumnes han d emprar, com a mínim, les fonts següents:

4 explicacions de la professora lectures obligatòries i material complementari presentat durant les sessions de classe discussions, debats i en general tots els continguts que s'hauran treballat a les classes teòrico-pràctiques. Per una altra banda, l evaluació dels crèdits pràctics es farà a parir de: la participació a classe - els resultats de les sessions de discussió i dels exercicis pràctics - l entregra i superació d'una proposta d'aci a partir d'un cas real (extret del context de les pràctiques) o hipotètic (facilitat a classe) - l elaboració d un diari personal o la participació en una recerca sobre el tema (a triar per part de l alumne/a) Observacions És obligatori presentar abans del dia 31 d octubre una fitxa personal amb totes les dades corresponents a cada alumne. Aquells alumnes que no poden assistir regularment a classe tenen l obligació de comunicar-ho a la professora en qualsevol de les hores de tutoria abans del 31 d octubre. Si algun/a alumne/a pensa que necessita ampliar o reforçar algun aspecte o fer qualsevol consulta a la professora, pot utilitzar les hores de tutoria, concertar un horari especial per telefon o la tutoria electrònica (dcerrr1@clust.uib.es). Bibliografia bàsica Puigdellívol, I. (1999). La educación especial en la escuela integrada. Una perspectiva desde la diversidad. Barcelona: Graó. Parrilla, A. (1996). Apoyo a la escuela: un proceso de colaboración. Bilbao: Ed. Mensajero. Generalitat de Catalunya, Departament d'ensenyament (1995). Modificacions i adaptacions del currículum. Orientacions per al desplagament del currículum. Educació Infantil i Primària. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'ensenyament.

5 Calvo Rodríguez, A:R:; Martínez Alcolea, A. (2001). Técnicas y procedimientos para realizar las adaptaciones curriculares. Barcelona: Cisspraxis Ainscow, M.; Hopkins, D.; Soutworth, G.; West, M. (2001). Hacia escuelas eficaces para todos. Manual para la formación de equipos docentes. Madrid: Narcea. Ainscow, M. (2001). Desarrollo de Escuelas Inclusivas. Ideas, propuestas y experiencias para mejorar las instituciones escolares. Madrid: Narcea. Rosselló Ramon, M.R. (2003). L adaptació curricular individualitzada com a eina de comunicació interprofesional. Un estudi de casos en un centre de primària. Palma. Servei de Publicacions de la UIB. Bibliografia d ampliació Ábalo, V. ; Bastida, F. (1994). Adaptaciones curriculares. Teoría y práctica. Madrid: Escuela Española. Ainscow, M. (1995). Necesidades especiales en el aula. Guía para la formación del profesorado. Madrid: Narcea. Ainscow, M. (2001). Desarrollo de Escuelas Inclusivas. Ideas, propuestas y experiencias para mejorar las instituciones escolares. Madrid: Narcea. Ainscow, M.; Hopkins, D.; Soutworth, G.; West, M. (2001). Hacia escuelas eficaces para todos. Manual para la formación de equipos docentes. Madrid: Narcea. Aldámiz-Echevarría, M.M.; Alsinet, J.; Bassedas, E.; Giné, N.; Masalles, J.; Masip, M.; Muñoz, E.; Notó, C.; Ortega, A.; Ribera, M.; Rigol, A. (2000). Com ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat. Barcelona: Graó. Álvarez Pérez, L. i altres (1999) Intervención psicoeducativa. Estrategias para elaborar adaptaciones de acceso. Madrid: Pirámide. Álvarez, L.; Soler, E. (1996). La diversidad en la práctica educativa. Modelos de orientación y tutoría. Madrid: Ed.CCS. Antúnez, S. (1996). Los centros educativos como contexto de la intervención psicopedagógica. A C. Monereo i I. Solé (Coords.), El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista (pàgs ). Madrid: Alianza. Arnáiz, P; Garrido Gil, C.F. (1997). Las adaptaciones curriculares en la educación secundaria. A N. Illán i A. García, La diversidad y la diferencia en la educación secundaria obligatoria: Retos educativos para el siglo XXI (pàgs ). Màlaga: Aljibe. Balbás Ortega, M.J. (1997). El apoyo a la diversidad como asesoramiento curricular y organizativo: Apoyo interno. A C. Marcelo i J. López (Coords.),

6 Asesoramiento curricular y organizativo en educación (pàgs ). Barcelona: Ariel. Benito Mate, Y. (Coord. ) (1992). Desarrollo y educación de los niños superdotados. Salamanca: Amarú Ediciones. Blanco, R. I Altres (1992). Alumnos con Necesidades Educativas Especiales y Adaptaciones Curriculares. Madrid: CNREE Blanco, R.; Gomez, M.J.; Ruiz, J.M. (1989). Las necesidades educativas especiales en el aula ordinaria. Madrid: CNREE. Brennan, W.K. (1990). El currículo para niños con necesidades especiales. Madrid: Siglo XXI. Brown, L. (1989). Criterios de funcionalidad. Barcelona: Ediciones Milan. Calvo Rodríguez, A.R.; Martínez Alcolea, A. (1997). Técnicas y procedimientos para realizar las adaptaciones curriculares. Madrid: Escuela Española. Calvo, A:R:; Martínez, A. (2001). Técnicas y procedimientos para realizar las adaptaciones curriculares. Barcelona: Cispraxis Campiglio, A.; Rizzi, R. (1997). Cooperar en clase. Ideas e instrumentos para trabajar en el aula. Sevilla: Publicaciones del M.C.E.P. Corbett, J. (2001). Supporting Inclusive Education. A Connective Pedagogy. Londres: Routledge. Cuomo, N. (1992). La integración escolar. Dificultades de aprendizaje o dificultades de enseñanza?. Madrid: Visor. Departament d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1995). Modificacions i Adaptacions del Currículum. Barcelona: Autor Doménech, J.L.; Viana, M. (1994). Terminologia bàsica en Didàctica i necessitats educatives especials. València: Nau llibres. Fortes Ramirez, A. (1994). Teoría y práctica de la integración escolar: los límites de un éxito. Málaga: Aljibe. Gallego Ortega, J.L. (1991). Las adaptaciones curriculares, Escuela española, Nº García Pastor, C. (1993). Una escuela común para niños diferentes: la integración escolar. Barcelona: PPU. García Pastor, C. (Coord. ) (1992). La investigación sobre la integración. Tópicos, aproximaciones y procedimientos. Salamanca: Amarú Ediciones. García Vidal, J. (1993). Guía para realizar adaptaciones curriculares. Madrid: Eos Garrido Landivar, J. (1993). Adaptaciones curriculares. Guía para los Profesores Tutores de Educación Primaria y de Educación Especial. Madrid: CEPE.

7 Garrido Landívar, J.; Santana, R. (1999). Cómo elaborar adaptaciones curriculares de centro, de aula e individuales. Madrid: CEPE. Generalitat de Catalunya, Departament d'ensenyament (1991). La resposta a les necessitats educatives especials dels alumnes a l'ensenyament infantil i obligatori. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'ensenyament. (Documents d'educació Especial, Nº13). Generalitat de Catalunya, Departament d'ensenyament (1995). Modificacions i adaptacions del currículum. Orientacions per al desplagament del currículum. Educació Infantil i Primària. Barcelona: Autor. Giné, C.; Herráez, J.; Salguero, M. (1996). Los alumnos con nee en la educación secundaria obligatoria. A E. Martín i T. Mauri (Coords.), La atención a la diversidad en la educación secundaria (pàgs ). Barcelona: ICE- Horsori. Gómez, V.; Martin, J.; Sánchez, J.P. (1994). El acceso al currículum. Adaptaciones curriculares. A M. Bueno i S. Toro (Coords.), Deficiencia Visual. Aspectos psicoevolutivos y educativos (pàgs ). Màlaga: Aljibe. González Jiménez, M.A.; Sabaté Mur, J. (1991). La Integración de Alumnos con Necesidades Educativas Especiales. Ciclo Superior E.G.B. Madrid: CNREE. Gonzalez Manjon, D. (1993). Adaptaciones curriculares. Guía para su elaboración. Málaga: Ediciones Aljibe. Greer, B.; Greer, J.; Woody, D. (1995). The Inclusion Movement and Its Impact on Counselors. The School Counselor, 43, Hanko, G. (1993). Las necesidades educativas especiales en las aulas oridnarias. Profesores de apoyo. Barcelona: Paidós. Hart, S. (1992). Evaluating support teaching. En T. Booth (Ed.), Curricula for Diversity in Education (pp ). Londres: The Open University-Routledge. Illán, N. ; García, A. (1997). La diversidad y la diferencia en la educación secundaria obligatoria: Retos educativos para el siglo XXI. Màlaga: Aljibe. Jones, N.; Southgate, T. (1995). Organización y función directiva en los centros de integración. Madrid: La Muralla. Jordan, A. (1994). Skills in collaborative classroom consultation. Londres: Routledge. León Guerrero, M.J. (1997). El asesoramiento colaborativo y la doble tutoría: dos formas de acercar a los profesionales que trabajan con la diversidad. A J.A. Torres González (Coord.), La innovación de la Educación Especial. Actas de las XIV Jornadas Nacionales de Universidad y Educación Especial (pàgs ). Jaen: Publicacions de la Universitat.

8 LOGSE (1990). Ley Orgánica de 1/1990, de 3 de octubre, Ordenación General del Sistema Educativo (BOE 238/90, de 4 de septiembre de 1990). López Rodríguez, F.; Sentís Vayreda F. (1997). Las adaptaciones del currículum en primaria, Aula de Innovación Educativa, 58, Martinez Alcolea, A.; Calvo Rodríguez, A. (1996). Técnicas para evaluar la competencia curricular en Educación Primaria. Madrid: Escuela Española. MEC (1992a). Adaptaciones Curriculares. En la colección, Materiales para la Reforma. Educación Primaria. Madrid: MEC MEC (1992b).Alumnos con Necesidades Educativas Especiales y Adaptaciones Curriculars. En la colección, Materiales para la Reforma. Madrid: MEC MEC (1999). Adaptaciones curriculares en ESO. Guía para cumplimentar el Documento Individualizado de Adaptación Curricular. Madrid: MEC Molina, S.; Arraiz, A.; Berenguer, M.J. (1990). Recursos para la elaboración de adaptaciones curriculares individualizadas. Instrumentos para la evaluación funcional. Alcoy: Marfil. Monereo, C. (Coord.) (1998). Instantànies. Projectes per atendre la diversitat educativa. Barcelona: Edicions 62 Parrilla Latas, A. (1992). El profesor ante la integración escolar: "Investigación y formación". Argentina: Cincel. (Colección Investigación y formación del profesorado). Parrilla, A. (1996). Apoyo a la escuela: un proceso de colaboración. Bilbao: Ed. Mensajero. Paul, P.; Ward, M. (1996). Inclusion Paradigms in Conflict. Theory into Practice, 35 (1), Pérez de Lara, N. (1998). La capacidad de ser sujeto. Más allá de las técnicas en Educación Especial. Barcelona: Laertes. Potts, P.; Armstrong, F.; Masterton, M. (1995). Equality and Diversity in Education: Learning, teaching and managing in schools.london: Routledge. Puig, J.; Romeu, T. (1991). L'escola ha de donar resposta a tots els alumnes. Barcelona: PPU. Puigdellívol, I. (1999). La educación especial en la escuela integrada. Una perspectiva desde la diversidad. Barcelona: Graó. Puigdellivol, I. (Coord. ) (1993). Necessitats educatives especials. Vic: Eumo. Ruiz I Bel, R. (1989). Adequacions curriculars individualitzades (ACI) per als alumnes amb necessitats educatives especials. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'ensenyament. (Documents d'educació Especial, Nº11).

9 Ruiz I Bel, R. (1988). Técnicas de individualización didáctica. Madrid: Cincel. Ruiz i Bel, R. (1997). Les Adaptacions Curriculars Individualitzades a l Escola Inclusiva com a elements d un sistema. Consideracions sobre la seva extrapolació al nostre sistema educatiu, Suports. Revista Catalana d Educació Especial i Atenció a la Diversitat, 1 (1), Ruiz, R. (1989). Adequacions Curriculars Individualitzades. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'ensenyament. Santana Hernánez, Garrido Landívar (1999). Cómo elaborar adaptaciones curriculares. Madrid: CEPE. Servicio de Orientación Educativa y Educación Especial (Coord.). (1999). Adaptaciones curriculares en ESO. Guía para cumplimentar el Documento Individualizado de Adaptación Curricular (DIAC). Madrid: CIDE-MEC Shapon-Shevin, M. (1996). Full Inclusion as Disclosing Tablet: Revealing the Flaws in Our Present Sistem. Theory into Practice, 35 (1), Sobrado, L.; Ocampo, C. (1997). Evaluación psicopedagógica y orientación educativa. Barcelona: Estel. Stainback, S.; Stainback, W. (1992). Curriculum Considerations in Inclusive Classrooms: Faciltating Learning for all students. Baltimore: Paul H. Brookes Publising. Stainback, S.; Stainback, W. (1999). Aulas inclusivas. Madrid: Narcea. Tomlinson, C.A. (2001). El aula diversificada. Dar respuesta a las necesidades de todos los estudiantes. Madrid: Octaedro. UNESCO (1995). Afrontar exitosament los cambios. A UNESCO, Las necesidades educativas especiales. Conjunto de materiales para la formación de profesores. (pàgs ). Paris: autor. Vila, R. (1992). La resposta a l alumnat amb nee mitjançant l adequació del curriculum ordinari, Eines, 1. Palma de Mallorca: Centre de Professors Villa, R.; Thousand, J.; Chapple, J. (1996). Preparing Teachers to Support Inclusion: Preservice and Inservice Programs, Theory Into Pactice, 35 (1), Villa, R.; Thousand, J.S. (Dir.) (1995).Creating and Inclusive School. Virginia: Association for Supervision and Curriculum Development. Vlachou, A. (1999). Caminos hacia una educación inclusiva. Madrid: La Muralla. VVAA (1993). Necesidades Educativas Especiales. Málaga: Aljibe. Wang, M. (1995). Atención a la diversidad del alumnado. Madrid: Narcea.