Insuficiència pancreàtica exocrina: Com fem el diagnòstic i com implementem el tractament? Lucas Ilzarbe. Digestòleg Hospital del Mar, Barcelona
|
|
- José Manuel Alcaraz Gutiérrez
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 Insuficiència pancreàtica exocrina: Com fem el diagnòstic i com implementem el tractament? Lucas Ilzarbe. Digestòleg Hospital del Mar, Barcelona
2 Secreció pancreàtica exocrina Keller et al. Gut 2005
3 Secreció pancreàtica exocrina Bicarbonat Cèl lules ductals Secretina Cèl lules acinars Àcid al duodè Enzims Amilasa Proteases Lipasa N. Vague Colecistoquinina (CCK) Proteïnes i greixos al duodè Imagen adaptada de
4 Insuficiència pancreàtica exocrina (IPE) Pèrdua total o parcial de la funció exocrina del pàncrees (secreció / activitat) Maldigestió de greixos
5 Causes d IPE Pancreàtiques (IPE primària) Pancreatitis crònica Fibrosi quística Pancreatitis aguda (necrosant) Càncer de pàncrees (adenocarcinoma i altres neoplàsies) Cirurgia pancreàtica (resecció) No pancreàtiques (IPE secundària) Cirurgia gàstrica (gastrectomia), gastrointestinal (bypass), intestinal Malaltia celiaca Malaltia de Crohn Síndrome de Schwachman-Diamond Síndrome de Zollinger-Ellison Mecanismes Pèrdua de parènquima pancreàtic Obstrucció del ducte pancreàtic Disminució de l estimulació pancreàtica Inactivació d enzims (àcid) Descoordinació aliments - enzims Fieker A et al. Clin Exp Gastroenterol 2011
6 Conseqüències IPE Maldigestió Malabsorció Desnutrició
7 Manifestacions clíniques IPE Parènquima sà restant, % % Funció Esteatorrea Diarrea Pèrdua de pes Flatulència, distensió abdominal, dispèpsia Dèficits de nutrients (vitamines liposolubles)
8 Manifestacions clíniques Dèficit nutricional Vitamina A Vitamina D Vitamina E Vitamina K Conseqüència Xeroftalmia, ceguesa nocturna, retinopatia. Problemes dermatològics (hiperqueratosi fol licular, destrucció del fol licle pil lós) Disfunció immune Alteració del metabolisme ossi: osteopènia, osteoporosi, fractures patològiques Debilitat Síndrome espinocerebelosa (atàxia, hiporreflèxia, pèrdua de sensació vibratòria, de propiocepció) Miopatia esquelètica Retinitis pigmentària Alteracions hemorràgiques, equimosi Afghani E, Nutrition in Clin Practice 2014
9 Manifestacions clíniques Dèficit nutricional Ferro B12 Calci Folat Anèmia microcítica Conseqüència Anèmia macrocítica Neuropatia perifèrica, atàxia, pèrdua de destresa Debilitat Glositis, estomatitis Osteoporosi Osteoporosi Anèmia macrocítica Glositis, queilitis, estomatitis Fatiga Afghani E, Nutrition in Clin Practice 2014
10 Manifestacions clíniques Dèficit nutricional Zinc Coure Magnesi Conseqüència Alteració del gust i olfacte Caiguda de cabell Disminució d acció antioxidant Disfunció immune Alteració agregació plaquetària Mielopatia Atàxia sensitiva, espasticitat, neuropatia perifèrica Pèrdua de visió Anèmia, leucopènia Associat a hipocalcèmia i hipoparatiroidisme Canvis ECG Tetània, convulsions Afghani E, Nutrition in Clin Practice 2014
11 Diagnòstic d IPE Secreció pancreàtica Conseqüències
12 Avaluació clínica i antropomètrica Símptomes Registre dietètic Pes Talla Índex de masa corporal (IMC) Circumferència braç Plec tríceps Força prènsil Bioimpedància
13 Estudi nutricional: anàlisi de sang Hemograma: anèmia (Fe, B12, folat) Coagulació: temps de protrombina (vit.k) Proteïnes, Albúmina, prealbúmina, RBP Metabolisme òssi: vitamina D (25-OH), Ca, P, PTH Vitamines A, E, K Mg, Zn Funció endocrina: glucèmia, HbA1c
14 Estudi nutricional: anàlisi de sang Paràmetre Sensibilitat Especificitat OR per IPE Hemoglobina 0,42 (0,29-0,58) 0,87 (0,77-0,93) 4,80 (1,90-12,1) Proteïnes totals 0,13 (0,06-0,27) 0,96 (0,89-0,99) 3,63 (0,82-16,1) Albúmina 0,16 (0,07-0,30) 0,99 (0,93-1,00) 13,9 (1,61-120) Prealbúmina 0,24 (0,12-0,40) 0,95 (0,86-0,98) 5,74 (1,41-23,4) Retinol Binding Protein (RBP) 0,24 (0,13-0,41) 0,92 (0,82-0,96) 3,46 (1,03-11,6) Magnesi< 2,05 mg/dl 0,88 (0,66-0,97) 0,66 (0,48-0,80) 14,3 (2,76-74,2) HbA1c 0,58 (0,39-0,76) 0,84 (0,71-0,92) 7,60 (2,42-23,9) Transferrina 0,13 (0,05-0,28) 0,91 (0,81-0,96) 1,46 (0,36-5,87) Calcificacions 0,50 (0,35-0,65) 0,82 (0,71-0,89) 4,43 (1,87-10,5) > 7 criteris EUS 0,25 (0,14-0,41) 0,89 (0,80-0,94) 2,75 (0,96-7,88) IMC < 20 0,16 (0, ) 0,91 (0.82-0,95) 1,85(0.58-5,94) Diabetes mellitus 0,39 (0,26-0,55) 0,89 (0,81-0,95) 5,54 (2,08-14,8) Lindkvist B, Pancreatology 2012
15 Proves de funció pancreàtica (PFP) Directes Test de secretina CCK Test endoscòpic de secretina CCK Indirectes Quantificació de greix fecal (coeficient d absorció) Elastasa-1 fecal Test d alè amb triglicèrids marcats 13 C Nivells plasmàtics d enzims Colangio-RM amb secretina
16 PFP Directa: test de secretina CCK Clàssic Endoscòpic Tub de Dreiling Secretina ev CCK (ceruleina) ev 15, 30, 45, 60 Wu B, Am J Gastroenterol 2009 Bicarbonat (N> 80 meq/l) Lipasa
17 PFP Indirecta: greix en femta Quantificació de greix fecal Esteatorrea si > 7 g/dia (ingesta 100 g) Coeficient d absorció de greix (= CFA) 3 dies de recollida, ingesta controlada Greix ingerit / dia Greix a femta CFA (%) = 100 x N > 93% Greix ingerit / dia Sensible però no específic d IPE Limitat per les dificultats amb recollida i manipulació de la femta i compliment dietètic
18 PFP Indirecta: elastasa-1 fecal Estable al llarg del trànsit intestinal Concentració fecal secreció pancreàtica (general) No alterada per consum d enzims pancreàtics exògens Mostra fecal única ELISA: Ac mono/policlonals específics per l enzim humà < μg/g > 200 μg/g IPE greu normal Baixa sensibilitat per IPE lleu Falsos positius: diarrea aquosa
19 PFP Indirecta: test alè triglicèrids 13 C 13 C/ 12 C Normal > 29% Altes sensibilitat i especificitat (> 90%) Pot monitoritzar resposta al tractament Limitacions: durada llarga (6h), malaltia respiratòria, enteropatia, buidament gàstric
20 PFP Indirecta: enzims a sang Amilasa, lipasa, tripsinògen Xifres molt baixes són molt específiques d IPE primària Tradueixen IPE greu Baixa sensibilitat per IPE lleu
21 PFP Indirecta: Colangio-RM amb secretina Combinar estudi d imatge i de funció Replecció duodenal després d estimulació amb secretina Replecció duodenal no descarta IPE
22 Sospita d IPE en PC Elastasa fecal < 15 μg/g Alta probabilitat d IPE μg/g > 15 μg/g + Marcadors nutricionals anormals Dilatació del ducte principal o calcificacions sí no + Marcadors nutricionals >200 μg/g Baixa probabilitat d IPE normals Lindkvist B. WJG 2013
23 Sospita d IPE en PC Elastasa fecal < 15 μg/g Alta probabilitat d IPE μg/g > 15 μg/g Marcadors + Marcadores nutricionals nutricionales normals? Dilatació del ducte principal o calcificacions sí no + Marcadors nutricionals >200 μg/g Baixa probabilitat d IPE normals Lindkvist B. WJG 2013
24 Tractament Enzims pancreàtics Suplementació de vitamines Modificacions d hàbits suspendre tòxics (alcohol i tabac) dieta equilibrada (no retirar greixos)
25 Enzims pancreàtics Pancreatina (pancrealipasa) Objetiu: normalització d absorció de nutrients Indicacions: Esteatorrea Malabsorció de lípids demostrada Diarrea + pèrdua de pes o altres signes clínics i analítics de desnutrició De-Madaria et al. Recomendaciones del CEP. Pancreatology, 2012
26 Enzims pancreàtics Quantitat suficient d enzims pancreàtics actius (lipasa) Al lloc adient (duodè i jejú proximal) En el moment adient (en paral lel amb el buidament gàstric dels aliments) Domínguez-Muñoz, Clin Gastroenterol and Hepatol 2011
27 Enzims pancreàtics Kreon Origen porcí. Minimicroesferes amb cobertura entèrica (150 mg: lipasa U, amilasa 8.000, proteasa 600) (300 mg: lipasa , amilasa , proteasa 1.000) Dosis : lipasa U/kg pes/àpat (màx UI/kg pes/dia) U lipasa amb àpats principals U lipasa amb la resta d àpats Amb els àpats (durant o després)
28 Monitorització tractament IPE Enzims pancreàtics orals Milloria simptomàtica + Avaluació de paràmetres +/- Milloria proves nutricionals (laboratori) de funció Fracàs del tractament? Compliment? Modificació d hàbits (dieta, tòxics ) Augment de dosis Afegir IBP Descartar altres causes (sobrecreixement bact ) Modificat de: Fieker, Clin Exp Gastroenterol 2011; Dominguez, Clin Gastroenterol Hepatol 2011
29 Pancreatitis crònica + IPE Sospita no només amb esteatorrea Avaluació nutricional completa Combinació de proves de funció pancreàtica Tractament amb enzims pancreàtics Monitorització de resposta
30
SERVICIO DE APARATO DIGESTIVO. LABORATORIO DE PRUEBAS FUNCIONALES Dñª. PILAR HALLADO
SERVICIO DE APARATO DIGESTIVO LABORATORIO DE PRUEBAS FUNCIONALES Dñª. PILAR HALLADO Introduccion LABORATORIO DE PRUEBAS FUNCIONALES DE DIGESTIVO UNIDAD DIAGNOSTICA LABORATORIO SALA Rx -MANOMETRIA El paciente
Más detallesMÓDULO 3: TRATAMIENTO Y SEGUIMIENTO Dr. Valentí Puig di Ví (Barcelona)
MÓDULO 3: TRATAMIENTO Y SEGUIMIENTO Dr. Valentí Puig di Ví (Barcelona) Paciente: varón de 51 años de edad, que ingresa procedente de urgencias por dolor abdominal Antecedentes familiares: Neoplasia de
Más detallesProf. Laura Carmona Salazar Semestre: 13-II
FACULTAD DE QUÍMICA DEPARTAMENTO DE BIOQUÍMICA CURSO DE BIOQUÍMICA CLÍNICA (CLAVE 1807) Licenciatura de QFB Prof. Laura Carmona Salazar Semestre: 13-II Este material es exclusivamente para uso educativo
Más detallesCaso clínico: Soporte nutricional i oral y. Dr. Ceferino Martínez Faedo
Caso clínico: Soporte nutricional i oral y pancreatitis crónica. Exposición del caso Paciente de 57 años remitido a nuestra consulta por pérdida de peso Antecedentes personales Fumador de 18 paquetes/año
Más detallesACTUACIÓN DE ENFERMERÍA EN LOS TESTS DE FUNCIÓN PANCREÁTICA:
ACTUACIÓN DE ENFERMERÍA EN LOS TESTS DE FUNCIÓN PANCREÁTICA: TEST DE ALIENTO CON TRIGLICERIDOS MIXTOS MARCADOS CON C13 (TRIOLEINA 13C) Pilar Hallado Santos María Victoria Ceña Pérez Diplomadas Universitarias
Más detallesIMPORTANCIA DE LA NUTRICIÓN EN CIRUGIA BARIATRICA. Lic Maria Gabriela Galarza Centro Medico de Caracas UTIM
IMPORTANCIA DE LA NUTRICIÓN EN CIRUGIA BARIATRICA Lic Maria Gabriela Galarza Centro Medico de Caracas UTIM DEFINICION DE OBESIDAD Latín OBESITAS excesiva corpulencia Enfermedad crónica causada por exceso
Más detallesDIARREA CRÓNICA Cuándo derivar al especialista? Consultorio de Clínica Pediátrica Hospital General de Niños Pedro de Elizalde
DIARREA CRÓNICA Cuándo derivar al especialista? Consultorio de Clínica Pediátrica Hospital General de Niños Pedro de Elizalde Paciente 1 Femenino. FN 7/11/2013 1º consulta: 8 meses Motivo de consulta:
Más detallesFISIOPATOLOGÍA A DEL METABOLISMO
Jornadas Interhospitalarias Febrero 2006 FISIOPATOLOGÍA A DEL METABOLISMO FOSFO-CÁLCICO Mª JESÚS S RUIZ ALVAREZ CASO CLINICO Mujer de 52 años con antecedentes personales de histerectomía y episodios de
Más detallesCasos de Patología Gastrointestinal. Abril 23, 2014
Casos de Patología Gastrointestinal Abril 23, 2014 Caso #1 Un hombre de 68 años consulta después de presentar por una semana anorexia, coluria, ictericia y prurito El paciente se había tratado empíricamente
Más detallesPancreatitis Aguda vs Crónica: Manejo Dietético
Funciones del páncreas Pancreatitis Aguda vs Crónica: Manejo Dietético Cecilia Villaverde BVSC, PhD, Dipl ACVN, Dipl ECVCN Marta Hervera BVSc, PhD, Dipl ECVCN FUNCIONES EXOCRINAS: Enzimas digestivos Bicarbonato
Más detallesProblemas nutricionales y seguimiento del paciente obeso mórbido operado
Problemas nutricionales y seguimiento del paciente obeso mórbido operado Magdalena Jiménez Sanz Enfermera. Unidad de Nutrición y Dietética. H. U. Marqués de Valdecilla Santander OBJETVO: CONSULTA COMIENZA
Más detallesCartera de Servicios de Endocrinología y Nutrición
HIPÓFISIS LH RH clomifeno Supresión con estrógenos ACTH/Cortisol tras hipoglucemia insulínica ACTH/Cortisol tras arginina vasopresina LH RH clomifeno Supresión con estrógenos ACTH/Cortisol tras hipoglucemia
Más detallesDigestión y absorción de PROTEÍNAS. Marijose Artolozaga Sustacha, MSc
Digestión y absorción de PROTEÍNAS Marijose Artolozaga Sustacha, MSc Digestión de proteínas de la dieta La mayor fuente de N de la dieta son las proteínas Unos 100g de proteína al día No se pueden absorber
Más detallesDIAGNÒSTIC I SEGUIMENT DE LA MALALTIA CELÍACA DE L ADULT. Dra. M. Mariné Hospital Universitari Mútua Terrassa Barcelona, 9 Octubre 2014
DIAGNÒSTIC I SEGUIMENT DE LA MALALTIA CELÍACA DE L ADULT Dra. M. Mariné Hospital Universitari Mútua Terrassa Barcelona, 9 Octubre 2014 DIAGNÒSTIC MC DE L ADULT El diagnòstic de la MC de l adult sempre
Más detallesENFERMEDAD CELÍACA Y OSTEOPOROSIS. Cris5án Labarca S. Hospital Padre Hurtado Clínica Alemana de San5ago.
ENFERMEDAD CELÍACA Y OSTEOPOROSIS Cris5án Labarca S. Hospital Padre Hurtado Clínica Alemana de San5ago. OBJETIVOS: Definición de enfermedad celíaca. Presentaciones clínicas de la enfermedad. Compromiso
Más detallesEnfermedad celíaca. y otras patologías por sensibilidad al gluten
Enfermedad celíaca y otras patologías por sensibilidad al gluten Qué es la enfermedad celíaca y a quién afecta? La enfermedad celíaca es la patología crónica intestinal más frecuente y está provocada por
Más detallesPANCREATITIS CRÓNICA
PANCREATITIS CRÓNICA DEFINICION: Es una enfermedad que se caracteriza por la presencia de lesiones inflamatorias crónicas en el páncreas, las cuales conducen a la destrucción y fibrosis del parénquima
Más detallesL.N. Luz Teresa Zamora Ramos L.N. Y E.D. LUZ TERESA ZAMORA RAMOS
L.N. Luz Teresa Zamora Ramos Intestino Intestino Delgado 5-7 o hasta 8 mts aprox. Intestino Grueso 1-1.5 mts aprox. DUODENO: 26 cm YEYUNO: 2.5 mts ILEON: 3.5 mts Diámetro 2.5-3cm intestino delgado 7.6
Más detallesINSTITUTO DE SALUD DEL ESTADO DE MEXICO PRINCIPALES CAUSAS DE MORTALIDAD HOSPITALARIO 2000
2000 DE CAUSA C.I.E. EGRESOS PORCENTAJE TOTAL ESTATAL 3,415 100.00 1.- CIERTAS AFECCIONES ORIGINADAS EN EL PERIODO PERINATAL 163 685 20.06 > DIFICULTAD RESPIRATORIA DEL RECIEN NACIDO Y OTROS 163I 199 5.83
Más detallesDiplomado Nutrición Clínica (Toluca)
Diplomado Nutrición Clínica 200 20 (Toluca) No. Tema Docente Fecha t(h) Módulo I - LOS ELEMENTOS DE LA NUTRICIÓN 20 2 3 Examen Inicial Anatomía y Fisiología digestivas Anatomía e Histología Digestivas
Más detallesTEMA 7. I. PÁNCREAS EXOCRINO 1. Ubicación. Relaciones. Estructura
1 TEMA 7 I. PÁNCREAS EXOCRINO 1. Ubicación. Relaciones. Estructura II. SECRECIÓN PANCREÁTICA 1. Producción 2. Composición 3. Funciones 3.1 Digestión de nutrientes 3.2 Alcalinización del duodeno 3.3 Proceso
Más detallesFibrosis quística: diagnóstico, clínica y tratamiento farmacológico
Fibrosis quística: diagnóstico, clínica y tratamiento farmacológico Dr. Carlos Rodrigo. Hospital Germans Trias y Pujol. Badalona DIAGNÓSTICO 1. Clínica a) Presentación neonatal: los recién nacidos pueden
Más detallesPancreatitis crònica i TMPI: Trets comuns i diferencials des de la perspectiva clínica
Pancreatitis crònica i TMPI: Trets comuns i diferencials des de la perspectiva clínica Glòria Fernández-Esparrach Unitat d Endoscòpia. ICMDiM Hospital Clínic. Barcelona. Catalunya Pancreatitis crónica:
Más detallesTractament: glibenclamida metformina HbA1c 8,5 fa 2 mesos. No autoanalisi
HIPOGLUCEMIA Dona 64 anys DM2 6 anys evolució. Tractament: glibenclamida 1-1-1 metformina 1-0-1 HbA1c 8,5 fa 2 mesos Explica símptomes hipoglucèmia ahir No autoanalisi DEFINICIÓ Tríada de Whipple (1938):
Más detallesMANEJO MÉDICO DE COMPLICACIONES EN CIRUGÍA BARIÁTRICA. Alex Ramírez Rincón Internista Hospital Pablo Tobón Uribe Junio 2011
MANEJO MÉDICO DE COMPLICACIONES EN CIRUGÍA BARIÁTRICA Alex Ramírez Rincón Internista Hospital Pablo Tobón Uribe Junio 2011 RASGOS EPIDEMIOLÓGICOS RASGOS EPIDEMIOLÓGICOS Desde 1980 ha duplicado su prevalencia.
Más detallesVALORACIÓN NUTRICIONAL EN PACIENTES CON ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA. Lic. Ma. Del Carmen Mata Obregón, ENC.
VALORACIÓN NUTRICIONAL EN PACIENTES CON ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA Lic. Ma. Del Carmen Mata Obregón, ENC. LIPIDOS CARBOHIDRATOS PROTEINAS CALCIO SODIO POTASIO OLIGOELEMENTOS LIQUIDOS VITAMINAS La malnutrición
Más detallesTRATAMIENTO DE LA OBESIDAD EN ADOLESCENTES. Dra. M. del Pilar Medina D. Endocrinóloga Pediatra
TRATAMIENTO DE LA OBESIDAD EN ADOLESCENTES Dra. M. del Pilar Medina D. Endocrinóloga Pediatra INTRODUCCION El Pediatra tiene una situación privilegiada en la salud del adolescente con respecto a otras
Más detallesPrincipales causas de mortalidad general Venustiano Carranza 2014
Principales causas de mortalidad general 422,381 Total 3,530 835.7 1 Enfermedades del corazón 846 200.3 -Enfermedades isquémicas del corazón 601 142.3 2 Diabetes mellitus 627 148.4 3 Tumores malignos 466
Más detallesComplicaciones potencialmente graves de la pancreatitis crónica
Capítulo 7 Complicaciones potencialmente graves de la pancreatitis crónica J. Enrique Domínguez Muñoz, Julio Iglesias García, José Lariño Noia Servicio de Aparato Digestivo. Fundación para la Investigación
Más detallesCarlos Corrales Benítez (PROMOCIÓN 2007-2013) TEMA REVISADO por un médico especialista en Digestivo. SÍNDROME DIARREICO
Carlos Corrales Benítez (PROMOCIÓN 2007-2013) TEMA REVISADO por un médico especialista en Digestivo. SÍNDROME DIARREICO Se define como el aumento de volumen fecal, fluidez o frecuencia de las deposiciones
Más detallesPancreatitis crónica y sus complicaciones
43 Pancreatitis crónica y sus complicaciones J. Enrique Domínguez Servicio de Aparato Digestivo. Hospital Clínico Universitario de Santiago Concepto La pancreatitis crónica se define como una enfermedad
Más detallesValoración Nutricional
Valoración Nutricional Peso: el peso reciente es un marcador sensitivo del estado nutricional del paciente. La pérdida de peso de 5% en 1 mes o 10% en 6 meses previo a la hospitalización ha demostrado
Más detallesExámenes de laboratorio en hemodiálisis
Exámenes de laboratorio en hemodiálisis Alejandro Cotera Sección Nefrología Hospital Clínico Universidad de Chile Exámenes de Laboratorio en Patologías Intercurrentes INFARTO AGUDO DEL MIOCARDIO Causa
Más detallesENFERMEDAD CELIACA Y OSTEOPOROSIS. José Luis Perez Castrillón Servicio Medicina Interna Hospital Rio Hortega Valladolid
ENFERMEDAD CELIACA Y OSTEOPOROSIS José Luis Perez Castrillón Servicio Medicina Interna Hospital Rio Hortega Valladolid OSTEOPOROSIS Y ENFERMEDAD CELIACA Hay una mayor incidencia de osteoporosis en los
Más detallesDIAGNÓSTICO DE LA DIABETES MELLITUS Definición Grupo de enfermedades metabólicas caracterizadas por hiperglicemia, resultante de defectos en la secreción y/o acción de la insulina La hiperglicemia crónica
Más detallesAnemia: concepto 15/11/2013
FÁRMACOS ANTIANÉMICOS Cruz Miguel Cendán Enfermería.Curso 2013/14 Anemia: concepto Reducción de la hemoglobina (Hb) y presencia de eritrocitos anormales con deficiencia en su función (capacidad de transporte
Más detallesUNIVERSIDAD CENTRAL DE VENEZUELA HOSPITAL UNIVERSITARIO DE CARACAS SERVICIO DE GASTROENTEROLOGÍA LITIASIS DEL CONDUCTO DE WIRSUNG
UNIVERSIDAD CENTRAL DE VENEZUELA HOSPITAL UNIVERSITARIO DE CARACAS SERVICIO DE GASTROENTEROLOGÍA LITIASIS DEL CONDUCTO DE WIRSUNG Dra. María F. Rodríguez L. Residente del Post Grado Gastroenterologia Litiasis
Más detallesttp://www.ugr.es/~rsaucedo
ttp://www.ugr.es/~rsaucedo ENFERMEDADES RELACIONADAS CON EL ACIDO GASTRICO - LESIONES ULCERO-EROSIVAS DE LA MUCOSA GASTRO-DUODENAL. - DE ETIOLOGIA MUY DISPAR. - PATOGENIA: HIPERCLORHIDRIA O NORMOCLORHIDRIA
Más detallesOsteoporosi en el nen Julita Medina. Hospital Sant Joan de Déu 10 Novembre 2012
Osteoporosi en el nen Julita Medina Hospital Sant Joan de Déu 10 Novembre 2012 Osteoporosi en el nen Pic de massa òssia: valor màxim de DMO adquirida al final de l adolescència i inici de l edat adulta
Más detallesComplicaciones Nutricionales y gastrointestinales de la Cirugía Bariatrica.
Complicaciones Nutricionales y gastrointestinales de la Cirugía Bariatrica. La obesidad es un problema de salud pública, en los Estados Unidos más de dos tercios de los adultos tienen sobrepeso (Índice
Más detallesCómo evaluar al paciente: Racionalidad en el pedido de estudios
37 CONGRESO ARGENTINO DE PEDIATRÍA Mendoza Argentina - 2015 Diarrea crónica en los primeros años de vida Cómo evaluar al paciente: Racionalidad en el pedido de estudios Dra Raquel A Furnes Hospital Privado
Más detallesNUTRICIÓ i PREVENCIÓ del CÀNCER
NUTRICIÓ i PREVENCIÓ del CÀNCER Dr. Antonio Agudo Unitat de Nutrició i Càncer Institut Català d Oncologia (ICO-IDIBELL) Biblioteca de Bellvitge L Hospitalet de Llobregat,15 d Abril 2015 Freqüència de càncer
Más detalles3. Definición, historia natural, criterios diagnósticos y cribado de DM 2
3. Definición, historia natural, criterios diagnósticos y cribado de DM 2 Preguntas para responder Cuál es la definición de diabetes? Criterios diagnósticos, pruebas a realizar y puntos de corte Cuáles
Más detallesNutrición en el enfermo con fibrosis quística
Artículo de Revisión Nutrición en el enfermo con fibrosis quística Nutrition in the cystic fibrosis patient López-Legarrea Patricia, Martínez J. Alfredo Departamento de Ciencias de la Alimentación, Fisiología
Más detallesFIBROSIS QUISTICA DE PANCREAS. Dra Susana Barbeito Servicio de Nutrición y diabetes Hospital P de Elizalde
FIBROSIS QUISTICA DE PANCREAS Dra Susana Barbeito Servicio de Nutrición y diabetes Hospital P de Elizalde FQP PATOLOGIA RESPIRATORIA PATOLOGIA GASTROINTESTINAL PATOLOGIA HEPATOBILIAR FQP Autosómica recesiva,
Más detallesCuando hablamos de cáncer de páncreas (CP) hacemos referencia al tumor más prevalente,
Dr. José Lariño Noia Servicio de Aparato Digestivo Hospital Clínico Universitaro de Santiago de Compostela Optimización del pronóstico en cáncer de páncreas Cuando hablamos de cáncer de páncreas (CP) hacemos
Más detallesFármacos utilizados en el Tratamiento de las Enfermedades Hematológicas. Tratamiento de las Anemias.
FARMACOLOGÍA CINICA Fármacos utilizados en el Tratamiento de las Enfermedades Hematológicas. Tratamiento de las Anemias. 2005-2006 Fármacos para el tratamiento de las enfermedades hematológicas Fármacos
Más detallesdietético LEYRE Dra Lucía Laborda González J. Sección Nutrición Hospital Cruces
Actualización en el tratamiento dietético de las enfermedades pancreáticas LEYRE Anatomía del páncreas Víscera retroperitoneal, posición transversa, parte superior abdomen. Entre el marco duodenal y el
Más detallesPANCREATITIS AGUDA EN EL NIÑO
PANCREATITIS AGUDA EN EL NIÑO Ignacio Tapia P Internado de Pediatría Universidad de La Frontera Hospital Hernán Henríquez Aravena DEFINICIÓN Enfermedad inflamatoria originada por activación, liberación
Más detallesUna mirada interactiva al. del tracto gastrointestinal (GI) Bienvenido a esta guía interactiva
Una mirada interactiva al tracto gastrointestinal (GI) Bienvenido a esta guía interactiva del tracto gastrointestinal (GI) Haga clic sobre el nombre del órgano para obtener información sobre las zonas
Más detallesAparato digestivo. Tubo digestivo. Boca: La boca es una cavidad. De los múltiples elementos que la conforman, se
El sistema digestivo está formado por: Aparato digestivo -Tubo digestivo: Boca, faringe, estomago, duodeno, yeyuno íleon, colon (apéndice, ciego, colon ascendente, colon transverso, colon descendente,
Más detallesPonent: GRUP OSTEOPOROSI
Ponent: GRUP OSTEOPOROSI Indicacions del antiresotius en fractures osteoprotiques. Que ens justifica el tractament i quan li haurem de donar??? Jo:..pero l Higini te pendent una extracció dental????? Majoria
Más detallesAfección autoinmune determinada por una inflamación crónica de la sección que está más próxima al intestino delgado
Afección autoinmune determinada por una inflamación crónica de la sección que está más próxima al intestino delgado Produce Intolerancia a la proteína GLIADINA del GLUTEN Esta proteína se presenta en El
Más detallesPor qué es importante la ENSANUT?
Por qué es importante la ENSANUT? La Encuesta Nacional de Salud y Nutrición (ENSANUT 2012), otorga una visión integral de las condiciones de salud de la población en temas de: Salud materno-infantil, Salud
Más detallesDiapositiva 1. Diapositiva 2. Diapositiva 3 NUTRICION COMO EJE FUNDAMENTAL DE LA CURACION CUIDADO DEL PIE FACTORES DE RIESGO
1 NUTRICION COMO EJE FUNDAMENTAL DE LA CURACION CLAUDIA PATRICIA MEJIA BERNAL NUTRICIONISTA DIETISTA ESPECIALISTA EN EPIDEMIOLOGIA HOSPITAL UNIVERSITARIO FUNDACION SANTA FE DE BOGOTA 2 CUIDADO DEL PIE
Más detallesSOPORTE NUTRICIONAL EN ICC. Nta. Lizette Melo Letelier. Unidad Asistencia Nutricional. Hospital Gustavo Fricke. Viña del Mar.
SOPORTE NUTRICIONAL EN ICC. Nta. Lizette Melo Letelier. Unidad Asistencia Nutricional. Hospital Gustavo Fricke. Viña del Mar. Objetivo del Soporte Nutricional. Administrar un soporte nutricional oportuno,
Más detallesEVALUACIÓN DE LA FUNCIÓN PANCREÁTICA
EVALUACIÓN DE LA FUNCIÓN PANCREÁTICA Dr. Luis Antonio Salazar Facultad de Medicina Universidad de La Frontera 2004 Anatomía del páncreas El páncreas es un órgano alargado (aprox. 13 cm. de longitud), cónico,
Más detallesPaciente con sospecha y diagnóstico de Enfermedad Renal Crónica
Guías de abordaje y seguimiento Paciente con sospecha y diagnóstico de Enfermedad Renal Crónica Mayores de 15 años Coordinación científica nacional EPS SURA / Agosto de 20 Los conceptos y recomendaciones
Más detallesCaso Clínico. Unidad Segunda Infancia, Pediatría HHHA Medicina Universidad de la Frontera Int. Stephanie Mieville P.
Caso Clínico Unidad Segunda Infancia, Pediatría HHHA Medicina Universidad de la Frontera Int. Stephanie Mieville P. Caso Clínico Paciente EVC, sexo femenino de 10 años Dentro de sus diagnósticos, destaca
Más detallesIntoxicación por alcohol etílico y metílico. Toxicología alimentaria
Intoxicación por alcohol etílico y metílico Toxicología alimentaria Cómo se define el alcoholismo? La OMS (Organización Mundial de la Salud) define el alcoholismo como la ingestión diaria: de más de 50
Más detallesNo hábitos tóxicos. No alergias medicamentosas conocidas. Hipertensión arterial en tratamiento farmacológico.
DIEGO O. REJAS VELASQUEZ MEDICINA INTERNA H. UNIVERSITARIO FUENLABRADA Mujer de 64 años. No hábitos tóxicos. No alergias medicamentosas conocidas. Hipertensión arterial en tratamiento farmacológico. Obesidad
Más detallesPerfiles VENELAB PERFIL-004 PERFIL LIPIDICO 095 COLESTEROL TOTAL 097 COLESTEROL LDL 096 COLESTEROL HDL 098 VLDL COLESTEROL ACTUALIZADO JULIO 2010
Perfiles VENELAB ACTUALIZADO JULIO 2010 PERFIL-001 PERFIL 20 PERFIL-002 PERFIL 20 + EXAMEN DE ORINA PERFIL-003 PERFIL 20 + EXAMEN DE ORINA Y HECES 187 EXAMEN DE HECES PERFIL-004 PERFIL LIPIDICO PERFIL-005
Más detallesANEMIAS CARENCIALES Dra. M. Robles
ANEMIAS CARENCIALES Dra. M. Robles Salud Pública y Nutrición Grado de Nutrición Humana y Dietética (2012/2013) b Importancia del problema b Definición y clasificación b Anemia por défict de Fe, á fólico
Más detallesRecomendaciones para pacientes con Enfermedad Inflamatoria Intestinal
Recomendaciones para pacientes con Enfermedad Inflamatoria Intestinal Información conjunta GETECCU / ACCU nº 10 año 2005 Alteraciones óseas: Osteoporosis y Osteopenia en EII Esther Garcia Planella Recomendaciones
Más detallesAMIGO Tabletas palatables
AMIGO Tabletas palatables COMPOSICIÓN: Cada Tableta de AMIGO contiene: Vitamina A Palmitato Vitamina D3 Vitamina E Acetato Tiamina mononitrato Riboflavina 5 fosfato sódica Piridoxina clorhidrato (B6) Cianocobalamina
Más detallesAnemia en edad avanzada
Anemia en edad avanzada Especialidad: Atención Primaria 2. El/la paciente Datos Demográficos y Sociales Mujer de 80 años española. Vive sola, aunque es visitada por familiares regularmente y tras ser interrogada
Más detallesMETABOLISMO MINERAL Y OSEO OSTEOPOROSIS POST- MENOPAUSICA
XXIX CONGRESO NACIONAL DE ENFERMERIA ESPECIALISTAS EN ANALISIS CLINICOS METABOLISMO MINERAL Y OSEO OSTEOPOROSIS POST- MENOPAUSICA Ana Rodríguez García Servicio de Análisis Clínicos Hospital Universitario
Más detallesENFERMEDAD CELIACA : EXACTITUD DIAGNOSTICA DE LOS MARCADORES SEROLOGICOS
: EXACTITUD DIAGNOSTICA DE LOS MARCADORES SEROLOGICOS BIOQUIMICA MARIA EUGENIA IBAÑEZ HOSPITAL ITALIANO DE BUENOS AIRES LABORATORIO CENTRAL DEFINICION INTOLERANCIA PERMANENTE A LA GLIADINA DEL TRIGO, AVENA,
Más detallesCENTRO DE ESTUDIOS SOBRE NUTRICIÓN INFANTIL
ESTUDIO SOBRE LA ALIMENTACIÓN DE NIÑOS EN EDAD ESCOLAR QUE CONCURREN A COMEDORES ESCOLARES EN LA PROVINCIA DE RIO NEGRO -2003- Resumen ejecutivo Análisis y Redacción del Informe: Alicia Rovirosa, Sergio
Más detallesQuímica Clínica JTP Clelia Innocente
Química Clínica JTP Clelia Innocente CRITERIOS DIAGNOSTICOS Tokyo 2010 Dolor abdominal agudo y sensibilidad con localización en el hemiabdomen superior. Aumento en los niveles de enzimas pancreáticas
Más detallesDIABETES MELLITUS Epidemiología, diagnóstico y tipos. Dra. Elena García
DIABETES MELLITUS Epidemiología, diagnóstico y tipos Dra. Elena García Criterios diagnósticos de diabetes mellitus 1. Glucemia plasmática en ayunas 126mg/dl tras ayuno de 8 horas. 2. Glucemia plasmática
Más detallesEnfoque del paciente obeso
Enfoque del paciente obeso Andrés Palacio Clínica Integral de Diabetes Profesor Universidad Pontificia Bolivariana Ubique en este espacio el logo de su Institución. Conflictos de Interés He participado
Más detallesSegún estadísticas nacionales, Chile tendrá en 2010: 4.350.969 personas obesas de las cuales
Beneficios y complicaciones de la cirugía bariátrica Dra. Dina Schachter Endocrinóloga Clínica Santa María Introducción Obesidad es una enfermedad crónica, cuya prevalencia aumenta en el tiempo Definida
Más detallesGenoROOT Monitor del Metabolismo
Product 3 GenoROOT Monitor del Metabolismo Para bajar de peso, usualmente las personas optan por alguna de estas opciones: Quemar más calorías a través del ejercicio físico, y/o Reducir/Controlar el consumo
Más detallesIntroducción: cambios durante el embarazo Necesidades de nutrientes Precauciones nutricionales
Nutrición y Dietética Dr. Alfredo Fernández Quintela Dpto. Farmacia y Ciencias de los Alimentos Universidad del País Vasco (UPV/EHU) Tema 24. Embarazo Introducción: cambios durante el embarazo Necesidades
Más detallesTrastornos Gastrointestinales Para cada caso, la combinación adecuada
Trastornos Gastrointestinales Para cada caso, la combinación adecuada Los síntomas gastrointestinales, son una causa muy frecuente de visita al veterinario: Los síntomas gastrointestinales (diarrea, vómito,
Más detallesCIRUGIA BARIATRICA MANEJO NUTRICIONAL POST. OPERATORIO LIC.NUT.FRESIA GUZMAN VIVANCO NUTRICONISTA CLINICA UANI HOSPITAL CLINICO REGIONAL CONCEPCION
CIRUGIA BARIATRICA MANEJO NUTRICIONAL POST. OPERATORIO LIC.NUT.FRESIA GUZMAN VIVANCO NUTRICONISTA CLINICA UANI HOSPITAL CLINICO REGIONAL CONCEPCION Rol del Nutricionista Rol de APOYO. Crear conciencia
Más detallesCaracterización del Metabolismo Mineral en niños en Diálisis Peritoneal Crónica
Caracterización del Metabolismo Mineral en niños en Diálisis Peritoneal Crónica F Cano 1,A Rojo 1, ML Ceballos 1, M Azocar 1,M Ibacache 1, A Delucchi 1, L Quiroz 2, C Irarrazabal 3,I Delgado 4, F Ugarte
Más detallesCas Clínic: Pacient amb hipocalcèmia, hipomagnesèmia i síndrome diarreica
Cas Clínic: Pacient amb hipocalcèmia, hipomagnesèmia i síndrome diarreica Antonio Abril Rubio Resident Endocrinologia i Nutrició Hospital Universitari de Bellvitge Resumen del caso Paciente de 51 años
Más detallesLa enfermedad celíaca tiene un
INFORME Celiaquía: cuando el gluten es un enemigo La enfermedad celíaca (EC) puede aparecer a cualquier edad Texto: Juan Manuel Villa Fotos: Archivo La enfermedad celíaca tiene un enemigo que se utiliza
Más detallesNutrición en Nefropatía Pediátrica
Nutrición en Nefropatía Pediátrica Lic. Inés Bertero Servicio de Nutrición y Alimentación Servicio de Nefrología Hospital de Niños de la Sma. Trinidad- 2010 Más del 50% de los pacientes pediátricos en
Más detallesRECOMENDACIONES SEGO. Prof. Txanton Martinez-Astorquiza Presidente SEMEPE-SEGO SEGO
RECOMENDACIONES SEGO Prof. Txanton Martinez-Astorquiza Presidente SEMEPE-SEGO SEGO PRECONCEPCIONAL FOLATOS 1 Ácido fólico f Existe una sólida s evidencia sobre la reducción n de la incidencia y recurrencia
Más detallesSEMINARIO DE ACTUALIZACION PEDIATRICA ASUNCION PARAGUAY. Enfermedad Celíaca Del síntoma al diagnóstico
SEMINARIO DE ACTUALIZACION PEDIATRICA ASUNCION PARAGUAY Enfermedad Celíaca Del síntoma al diagnóstico Dra. María del Carmen Toca Hospital Nacional Prof. A. Posadas Buenos Aires Argentina Caso clínico Niño
Más detallesINTESTINO. Optimización n de la superficie intestinal. Intestino FISIOPATOLOGÍA. TECNOLOGÍA MÉDICA FONOAUDIOLOGÍA Dra. Emilia Sanhueza R.
UNIVERSIDAD DE CHILE FACULTAD DE MEDICINA INTESTINO FISIOPATOLOGÍA TECNOLOGÍA MÉDICA FONOAUDIOLOGÍA Dra. Emilia Sanhueza R. PROGRAMA DE FISIOPATOLOGÍA Intestino Optimización n de la superficie intestinal
Más detallesFÓRMULA: Cada tableta contiene:
INFORMACION PARA PRESCRIBIR AMPLIA 1. NOMBRE COMERCIAL Y GENERICO CALTRAT 600+M VitaminaD 3 /minerales CALTRATE 600+M Vitamina D 3 / minerales Tabletas 2. FORMA FARMACEUTICA Y FORMULACION FÓRMULA: Cada
Más detallesFICHA TÉCNICA. 4.1. Indicaciones terapéuticas Tratamiento de los estados carenciales de zinc, siempre que no puedan ser corregidos mediante la dieta.
agencia española de medicamentos y productos sanitarios FICHA TÉCNICA 1. NOMBRE DEL MEDICAMENTO Zinc Hermes 25 mg comprimidos efervescentes 2. COMPOSICIÓN CUALITATIVA Y CUANTITATIVA Cada comprimido efervescente
Más detallesProf. Erika Fernández Jefe de la Sección de Bioquímica Instituto de Investigaciones Clínicas Dr. Américo Negrette
Prof. Erika Fernández Jefe de la Sección de Bioquímica Instituto de Investigaciones Clínicas Dr. Américo Negrette Definición La Diabetes mellitus es un grupo de enfermedades metabólicas caracterizadas
Más detallesAbordaje y Manejo del Paciente con Pancreatitis aguda. Luz Elena Flórez Rueda Cirujana General 2016
Abordaje y Manejo del Paciente con Pancreatitis aguda Luz Elena Flórez Rueda Cirujana General 2016 Definición Proceso inflamatorio del páncreas, no bacteriano, agudo, produciendo lesión tisular con respuesta
Más detallesLa leche como alimento
El papel de los lácteos en la dieta correcta María Isabel Santaló Junio 28, 2013 Qué es una Alimentación Correcta? Satisface adecuadamente los requerimientos nutrimentales. Proporciona energía. Conserva
Más detallesFISIOLOGIA GASTROINTESTINAL Digestión y absorción de nutrientes Fisiología II
FISIOLOGIA GASTROINTESTINAL Digestión y absorción de nutrientes Fisiología II Dr. Ramfis Nieto Martínez Internista MS Nutrición Sección de Fisiología. Decanato de Medicina. UCLA. Apartado 506. Barquisimeto.
Más detallesHígado. Vesícula Biliar
FISOLOGIA DE LA SECRECION BILIAR SECRECION DE BILIS POR EL HIGADO Secreción Biliar: Necesaria para la digestión y absorción de lípidos. Rol central en la homeostasis del colesterol corporal. Excreción
Más detallesFisiología y envejecimiento. Aparato digestivo. Tema 10
Tema 10 Generalidades. Motilidad digestiva. Funciones secretoras. Envejecimiento. Generalidades El aparato digestivo es el encargado de transformar los alimentos en nutrientes susceptibles de ser absorbidos
Más detallesFISIOLOGIA DEL APARATO DIGESTIVO
FISIOLOGIA DEL APARATO DIGESTIVO 1. Generalidades del aparato digestivo 2. Motilidad gastrointestinal 3. Secreciones gastrointestinales 4. Digestión y absorción Dr. Andrés Alvarez.Asistente de Clínica
Más detallesPATOLOGIA PANCREATICA
PATOLOGIA PANCREATICA PANCREATITIS CRÓNICA CÁNCER DE PÁNCREAS TUMORES QUÍSTICOS DEL PÁNCREAS Alvaro Tapia y Cía. Ltda. PANCREATITIS CRÓNICA CAUSAS Alcohol Otras: cáncer periampular trauma pancreático con
Más detallesIES Francesc B. Moll
IES Francesc B. Moll Informació Lliures del mòdul de Dietoteràpia Cicle Formatiu de Grau Superior de Dietètica Departament de la Família de F.P. de Sanitat Contenidos. Los contenidos del módulo de Dietoterapia
Más detallesFibrosis Quística Aspectos Nutricionales. Dra. Adriana Fernández Hospital de Niños de La Plata
Fibrosis Quística Aspectos Nutricionales Dra. Adriana Fernández Hospital de Niños de La Plata Sobrevida media 1986-2008 Corey M et al. J Clin Epidemiol 1988;41:583-91 FQ: Nutrición Objetivo: Crecimiento
Más detallesHIPERPARATIROIDISMO PRIMARIO, SECUNDARIO Y OSTEODISTROFIA RENAL. Mª Beatriz Jiménez Moreno FIR 4º año Análisis Clínicos 6 de Febrero de 2008
HIPERPARATIROIDISMO PRIMARIO, SECUNDARIO Y OSTEODISTROFIA RENAL Mª Beatriz Jiménez Moreno FIR 4º año Análisis Clínicos 6 de Febrero de 2008 HIPERPARATIROIDISMO PRIMARIO El hiperparatiroidismo primario
Más detallesOSTEOPOROSI HOME. Dr. Montero Dra. Iglesias GRUP OSTEOPOROSI
OSTEOPOROSI HOME Dr. Montero Dra. Iglesias GRUP OSTEOPOROSI DEFINICIÓ MALALTIA DE L OS QUE ES CARACTERITZA PER UNA ALTERACIÓ DE LA RESISTÈNCIA QUE PROVOCA UN AUGMENT DE RISC DE FRACTURA National Institut
Más detallesPROGRAMA NACIONAL DE DETECCION Y CONTROL DE ENFERMEDAD CELÍACA
PROGRAMA NACIONAL DE DETECCION Y CONTROL DE ENFERMEDAD CELÍACA La celiaquía es considerada la enfermedad intestinal crónica más frecuente. A pesar de que no hay registro de casos, actualmente se calcula
Más detallesdiabetes mellitus tipo 1 P R O C E S O S Definición funcional Conjunto de actuaciones a través de las cuales se identifica la población con DM1 y se establecen los mecanismos para la detección precoz y
Más detalles