Insuficiència pancreàtica exocrina: Com fem el diagnòstic i com implementem el tractament? Lucas Ilzarbe. Digestòleg Hospital del Mar, Barcelona

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Insuficiència pancreàtica exocrina: Com fem el diagnòstic i com implementem el tractament? Lucas Ilzarbe. Digestòleg Hospital del Mar, Barcelona"

Transcripción

1 Insuficiència pancreàtica exocrina: Com fem el diagnòstic i com implementem el tractament? Lucas Ilzarbe. Digestòleg Hospital del Mar, Barcelona

2 Secreció pancreàtica exocrina Keller et al. Gut 2005

3 Secreció pancreàtica exocrina Bicarbonat Cèl lules ductals Secretina Cèl lules acinars Àcid al duodè Enzims Amilasa Proteases Lipasa N. Vague Colecistoquinina (CCK) Proteïnes i greixos al duodè Imagen adaptada de

4 Insuficiència pancreàtica exocrina (IPE) Pèrdua total o parcial de la funció exocrina del pàncrees (secreció / activitat) Maldigestió de greixos

5 Causes d IPE Pancreàtiques (IPE primària) Pancreatitis crònica Fibrosi quística Pancreatitis aguda (necrosant) Càncer de pàncrees (adenocarcinoma i altres neoplàsies) Cirurgia pancreàtica (resecció) No pancreàtiques (IPE secundària) Cirurgia gàstrica (gastrectomia), gastrointestinal (bypass), intestinal Malaltia celiaca Malaltia de Crohn Síndrome de Schwachman-Diamond Síndrome de Zollinger-Ellison Mecanismes Pèrdua de parènquima pancreàtic Obstrucció del ducte pancreàtic Disminució de l estimulació pancreàtica Inactivació d enzims (àcid) Descoordinació aliments - enzims Fieker A et al. Clin Exp Gastroenterol 2011

6 Conseqüències IPE Maldigestió Malabsorció Desnutrició

7 Manifestacions clíniques IPE Parènquima sà restant, % % Funció Esteatorrea Diarrea Pèrdua de pes Flatulència, distensió abdominal, dispèpsia Dèficits de nutrients (vitamines liposolubles)

8 Manifestacions clíniques Dèficit nutricional Vitamina A Vitamina D Vitamina E Vitamina K Conseqüència Xeroftalmia, ceguesa nocturna, retinopatia. Problemes dermatològics (hiperqueratosi fol licular, destrucció del fol licle pil lós) Disfunció immune Alteració del metabolisme ossi: osteopènia, osteoporosi, fractures patològiques Debilitat Síndrome espinocerebelosa (atàxia, hiporreflèxia, pèrdua de sensació vibratòria, de propiocepció) Miopatia esquelètica Retinitis pigmentària Alteracions hemorràgiques, equimosi Afghani E, Nutrition in Clin Practice 2014

9 Manifestacions clíniques Dèficit nutricional Ferro B12 Calci Folat Anèmia microcítica Conseqüència Anèmia macrocítica Neuropatia perifèrica, atàxia, pèrdua de destresa Debilitat Glositis, estomatitis Osteoporosi Osteoporosi Anèmia macrocítica Glositis, queilitis, estomatitis Fatiga Afghani E, Nutrition in Clin Practice 2014

10 Manifestacions clíniques Dèficit nutricional Zinc Coure Magnesi Conseqüència Alteració del gust i olfacte Caiguda de cabell Disminució d acció antioxidant Disfunció immune Alteració agregació plaquetària Mielopatia Atàxia sensitiva, espasticitat, neuropatia perifèrica Pèrdua de visió Anèmia, leucopènia Associat a hipocalcèmia i hipoparatiroidisme Canvis ECG Tetània, convulsions Afghani E, Nutrition in Clin Practice 2014

11 Diagnòstic d IPE Secreció pancreàtica Conseqüències

12 Avaluació clínica i antropomètrica Símptomes Registre dietètic Pes Talla Índex de masa corporal (IMC) Circumferència braç Plec tríceps Força prènsil Bioimpedància

13 Estudi nutricional: anàlisi de sang Hemograma: anèmia (Fe, B12, folat) Coagulació: temps de protrombina (vit.k) Proteïnes, Albúmina, prealbúmina, RBP Metabolisme òssi: vitamina D (25-OH), Ca, P, PTH Vitamines A, E, K Mg, Zn Funció endocrina: glucèmia, HbA1c

14 Estudi nutricional: anàlisi de sang Paràmetre Sensibilitat Especificitat OR per IPE Hemoglobina 0,42 (0,29-0,58) 0,87 (0,77-0,93) 4,80 (1,90-12,1) Proteïnes totals 0,13 (0,06-0,27) 0,96 (0,89-0,99) 3,63 (0,82-16,1) Albúmina 0,16 (0,07-0,30) 0,99 (0,93-1,00) 13,9 (1,61-120) Prealbúmina 0,24 (0,12-0,40) 0,95 (0,86-0,98) 5,74 (1,41-23,4) Retinol Binding Protein (RBP) 0,24 (0,13-0,41) 0,92 (0,82-0,96) 3,46 (1,03-11,6) Magnesi< 2,05 mg/dl 0,88 (0,66-0,97) 0,66 (0,48-0,80) 14,3 (2,76-74,2) HbA1c 0,58 (0,39-0,76) 0,84 (0,71-0,92) 7,60 (2,42-23,9) Transferrina 0,13 (0,05-0,28) 0,91 (0,81-0,96) 1,46 (0,36-5,87) Calcificacions 0,50 (0,35-0,65) 0,82 (0,71-0,89) 4,43 (1,87-10,5) > 7 criteris EUS 0,25 (0,14-0,41) 0,89 (0,80-0,94) 2,75 (0,96-7,88) IMC < 20 0,16 (0, ) 0,91 (0.82-0,95) 1,85(0.58-5,94) Diabetes mellitus 0,39 (0,26-0,55) 0,89 (0,81-0,95) 5,54 (2,08-14,8) Lindkvist B, Pancreatology 2012

15 Proves de funció pancreàtica (PFP) Directes Test de secretina CCK Test endoscòpic de secretina CCK Indirectes Quantificació de greix fecal (coeficient d absorció) Elastasa-1 fecal Test d alè amb triglicèrids marcats 13 C Nivells plasmàtics d enzims Colangio-RM amb secretina

16 PFP Directa: test de secretina CCK Clàssic Endoscòpic Tub de Dreiling Secretina ev CCK (ceruleina) ev 15, 30, 45, 60 Wu B, Am J Gastroenterol 2009 Bicarbonat (N> 80 meq/l) Lipasa

17 PFP Indirecta: greix en femta Quantificació de greix fecal Esteatorrea si > 7 g/dia (ingesta 100 g) Coeficient d absorció de greix (= CFA) 3 dies de recollida, ingesta controlada Greix ingerit / dia Greix a femta CFA (%) = 100 x N > 93% Greix ingerit / dia Sensible però no específic d IPE Limitat per les dificultats amb recollida i manipulació de la femta i compliment dietètic

18 PFP Indirecta: elastasa-1 fecal Estable al llarg del trànsit intestinal Concentració fecal secreció pancreàtica (general) No alterada per consum d enzims pancreàtics exògens Mostra fecal única ELISA: Ac mono/policlonals específics per l enzim humà < μg/g > 200 μg/g IPE greu normal Baixa sensibilitat per IPE lleu Falsos positius: diarrea aquosa

19 PFP Indirecta: test alè triglicèrids 13 C 13 C/ 12 C Normal > 29% Altes sensibilitat i especificitat (> 90%) Pot monitoritzar resposta al tractament Limitacions: durada llarga (6h), malaltia respiratòria, enteropatia, buidament gàstric

20 PFP Indirecta: enzims a sang Amilasa, lipasa, tripsinògen Xifres molt baixes són molt específiques d IPE primària Tradueixen IPE greu Baixa sensibilitat per IPE lleu

21 PFP Indirecta: Colangio-RM amb secretina Combinar estudi d imatge i de funció Replecció duodenal després d estimulació amb secretina Replecció duodenal no descarta IPE

22 Sospita d IPE en PC Elastasa fecal < 15 μg/g Alta probabilitat d IPE μg/g > 15 μg/g + Marcadors nutricionals anormals Dilatació del ducte principal o calcificacions sí no + Marcadors nutricionals >200 μg/g Baixa probabilitat d IPE normals Lindkvist B. WJG 2013

23 Sospita d IPE en PC Elastasa fecal < 15 μg/g Alta probabilitat d IPE μg/g > 15 μg/g Marcadors + Marcadores nutricionals nutricionales normals? Dilatació del ducte principal o calcificacions sí no + Marcadors nutricionals >200 μg/g Baixa probabilitat d IPE normals Lindkvist B. WJG 2013

24 Tractament Enzims pancreàtics Suplementació de vitamines Modificacions d hàbits suspendre tòxics (alcohol i tabac) dieta equilibrada (no retirar greixos)

25 Enzims pancreàtics Pancreatina (pancrealipasa) Objetiu: normalització d absorció de nutrients Indicacions: Esteatorrea Malabsorció de lípids demostrada Diarrea + pèrdua de pes o altres signes clínics i analítics de desnutrició De-Madaria et al. Recomendaciones del CEP. Pancreatology, 2012

26 Enzims pancreàtics Quantitat suficient d enzims pancreàtics actius (lipasa) Al lloc adient (duodè i jejú proximal) En el moment adient (en paral lel amb el buidament gàstric dels aliments) Domínguez-Muñoz, Clin Gastroenterol and Hepatol 2011

27 Enzims pancreàtics Kreon Origen porcí. Minimicroesferes amb cobertura entèrica (150 mg: lipasa U, amilasa 8.000, proteasa 600) (300 mg: lipasa , amilasa , proteasa 1.000) Dosis : lipasa U/kg pes/àpat (màx UI/kg pes/dia) U lipasa amb àpats principals U lipasa amb la resta d àpats Amb els àpats (durant o després)

28 Monitorització tractament IPE Enzims pancreàtics orals Milloria simptomàtica + Avaluació de paràmetres +/- Milloria proves nutricionals (laboratori) de funció Fracàs del tractament? Compliment? Modificació d hàbits (dieta, tòxics ) Augment de dosis Afegir IBP Descartar altres causes (sobrecreixement bact ) Modificat de: Fieker, Clin Exp Gastroenterol 2011; Dominguez, Clin Gastroenterol Hepatol 2011

29 Pancreatitis crònica + IPE Sospita no només amb esteatorrea Avaluació nutricional completa Combinació de proves de funció pancreàtica Tractament amb enzims pancreàtics Monitorització de resposta

30

SERVICIO DE APARATO DIGESTIVO. LABORATORIO DE PRUEBAS FUNCIONALES Dñª. PILAR HALLADO

SERVICIO DE APARATO DIGESTIVO. LABORATORIO DE PRUEBAS FUNCIONALES Dñª. PILAR HALLADO SERVICIO DE APARATO DIGESTIVO LABORATORIO DE PRUEBAS FUNCIONALES Dñª. PILAR HALLADO Introduccion LABORATORIO DE PRUEBAS FUNCIONALES DE DIGESTIVO UNIDAD DIAGNOSTICA LABORATORIO SALA Rx -MANOMETRIA El paciente

Más detalles

MÓDULO 3: TRATAMIENTO Y SEGUIMIENTO Dr. Valentí Puig di Ví (Barcelona)

MÓDULO 3: TRATAMIENTO Y SEGUIMIENTO Dr. Valentí Puig di Ví (Barcelona) MÓDULO 3: TRATAMIENTO Y SEGUIMIENTO Dr. Valentí Puig di Ví (Barcelona) Paciente: varón de 51 años de edad, que ingresa procedente de urgencias por dolor abdominal Antecedentes familiares: Neoplasia de

Más detalles

Prof. Laura Carmona Salazar Semestre: 13-II

Prof. Laura Carmona Salazar Semestre: 13-II FACULTAD DE QUÍMICA DEPARTAMENTO DE BIOQUÍMICA CURSO DE BIOQUÍMICA CLÍNICA (CLAVE 1807) Licenciatura de QFB Prof. Laura Carmona Salazar Semestre: 13-II Este material es exclusivamente para uso educativo

Más detalles

Caso clínico: Soporte nutricional i oral y. Dr. Ceferino Martínez Faedo

Caso clínico: Soporte nutricional i oral y. Dr. Ceferino Martínez Faedo Caso clínico: Soporte nutricional i oral y pancreatitis crónica. Exposición del caso Paciente de 57 años remitido a nuestra consulta por pérdida de peso Antecedentes personales Fumador de 18 paquetes/año

Más detalles

ACTUACIÓN DE ENFERMERÍA EN LOS TESTS DE FUNCIÓN PANCREÁTICA:

ACTUACIÓN DE ENFERMERÍA EN LOS TESTS DE FUNCIÓN PANCREÁTICA: ACTUACIÓN DE ENFERMERÍA EN LOS TESTS DE FUNCIÓN PANCREÁTICA: TEST DE ALIENTO CON TRIGLICERIDOS MIXTOS MARCADOS CON C13 (TRIOLEINA 13C) Pilar Hallado Santos María Victoria Ceña Pérez Diplomadas Universitarias

Más detalles

IMPORTANCIA DE LA NUTRICIÓN EN CIRUGIA BARIATRICA. Lic Maria Gabriela Galarza Centro Medico de Caracas UTIM

IMPORTANCIA DE LA NUTRICIÓN EN CIRUGIA BARIATRICA. Lic Maria Gabriela Galarza Centro Medico de Caracas UTIM IMPORTANCIA DE LA NUTRICIÓN EN CIRUGIA BARIATRICA Lic Maria Gabriela Galarza Centro Medico de Caracas UTIM DEFINICION DE OBESIDAD Latín OBESITAS excesiva corpulencia Enfermedad crónica causada por exceso

Más detalles

DIARREA CRÓNICA Cuándo derivar al especialista? Consultorio de Clínica Pediátrica Hospital General de Niños Pedro de Elizalde

DIARREA CRÓNICA Cuándo derivar al especialista? Consultorio de Clínica Pediátrica Hospital General de Niños Pedro de Elizalde DIARREA CRÓNICA Cuándo derivar al especialista? Consultorio de Clínica Pediátrica Hospital General de Niños Pedro de Elizalde Paciente 1 Femenino. FN 7/11/2013 1º consulta: 8 meses Motivo de consulta:

Más detalles

FISIOPATOLOGÍA A DEL METABOLISMO

FISIOPATOLOGÍA A DEL METABOLISMO Jornadas Interhospitalarias Febrero 2006 FISIOPATOLOGÍA A DEL METABOLISMO FOSFO-CÁLCICO Mª JESÚS S RUIZ ALVAREZ CASO CLINICO Mujer de 52 años con antecedentes personales de histerectomía y episodios de

Más detalles

Casos de Patología Gastrointestinal. Abril 23, 2014

Casos de Patología Gastrointestinal. Abril 23, 2014 Casos de Patología Gastrointestinal Abril 23, 2014 Caso #1 Un hombre de 68 años consulta después de presentar por una semana anorexia, coluria, ictericia y prurito El paciente se había tratado empíricamente

Más detalles

Pancreatitis Aguda vs Crónica: Manejo Dietético

Pancreatitis Aguda vs Crónica: Manejo Dietético Funciones del páncreas Pancreatitis Aguda vs Crónica: Manejo Dietético Cecilia Villaverde BVSC, PhD, Dipl ACVN, Dipl ECVCN Marta Hervera BVSc, PhD, Dipl ECVCN FUNCIONES EXOCRINAS: Enzimas digestivos Bicarbonato

Más detalles

Problemas nutricionales y seguimiento del paciente obeso mórbido operado

Problemas nutricionales y seguimiento del paciente obeso mórbido operado Problemas nutricionales y seguimiento del paciente obeso mórbido operado Magdalena Jiménez Sanz Enfermera. Unidad de Nutrición y Dietética. H. U. Marqués de Valdecilla Santander OBJETVO: CONSULTA COMIENZA

Más detalles

Cartera de Servicios de Endocrinología y Nutrición

Cartera de Servicios de Endocrinología y Nutrición HIPÓFISIS LH RH clomifeno Supresión con estrógenos ACTH/Cortisol tras hipoglucemia insulínica ACTH/Cortisol tras arginina vasopresina LH RH clomifeno Supresión con estrógenos ACTH/Cortisol tras hipoglucemia

Más detalles

Digestión y absorción de PROTEÍNAS. Marijose Artolozaga Sustacha, MSc

Digestión y absorción de PROTEÍNAS. Marijose Artolozaga Sustacha, MSc Digestión y absorción de PROTEÍNAS Marijose Artolozaga Sustacha, MSc Digestión de proteínas de la dieta La mayor fuente de N de la dieta son las proteínas Unos 100g de proteína al día No se pueden absorber

Más detalles

DIAGNÒSTIC I SEGUIMENT DE LA MALALTIA CELÍACA DE L ADULT. Dra. M. Mariné Hospital Universitari Mútua Terrassa Barcelona, 9 Octubre 2014

DIAGNÒSTIC I SEGUIMENT DE LA MALALTIA CELÍACA DE L ADULT. Dra. M. Mariné Hospital Universitari Mútua Terrassa Barcelona, 9 Octubre 2014 DIAGNÒSTIC I SEGUIMENT DE LA MALALTIA CELÍACA DE L ADULT Dra. M. Mariné Hospital Universitari Mútua Terrassa Barcelona, 9 Octubre 2014 DIAGNÒSTIC MC DE L ADULT El diagnòstic de la MC de l adult sempre

Más detalles

ENFERMEDAD CELÍACA Y OSTEOPOROSIS. Cris5án Labarca S. Hospital Padre Hurtado Clínica Alemana de San5ago.

ENFERMEDAD CELÍACA Y OSTEOPOROSIS. Cris5án Labarca S. Hospital Padre Hurtado Clínica Alemana de San5ago. ENFERMEDAD CELÍACA Y OSTEOPOROSIS Cris5án Labarca S. Hospital Padre Hurtado Clínica Alemana de San5ago. OBJETIVOS: Definición de enfermedad celíaca. Presentaciones clínicas de la enfermedad. Compromiso

Más detalles

Enfermedad celíaca. y otras patologías por sensibilidad al gluten

Enfermedad celíaca. y otras patologías por sensibilidad al gluten Enfermedad celíaca y otras patologías por sensibilidad al gluten Qué es la enfermedad celíaca y a quién afecta? La enfermedad celíaca es la patología crónica intestinal más frecuente y está provocada por

Más detalles

PANCREATITIS CRÓNICA

PANCREATITIS CRÓNICA PANCREATITIS CRÓNICA DEFINICION: Es una enfermedad que se caracteriza por la presencia de lesiones inflamatorias crónicas en el páncreas, las cuales conducen a la destrucción y fibrosis del parénquima

Más detalles

L.N. Luz Teresa Zamora Ramos L.N. Y E.D. LUZ TERESA ZAMORA RAMOS

L.N. Luz Teresa Zamora Ramos L.N. Y E.D. LUZ TERESA ZAMORA RAMOS L.N. Luz Teresa Zamora Ramos Intestino Intestino Delgado 5-7 o hasta 8 mts aprox. Intestino Grueso 1-1.5 mts aprox. DUODENO: 26 cm YEYUNO: 2.5 mts ILEON: 3.5 mts Diámetro 2.5-3cm intestino delgado 7.6

Más detalles

INSTITUTO DE SALUD DEL ESTADO DE MEXICO PRINCIPALES CAUSAS DE MORTALIDAD HOSPITALARIO 2000

INSTITUTO DE SALUD DEL ESTADO DE MEXICO PRINCIPALES CAUSAS DE MORTALIDAD HOSPITALARIO 2000 2000 DE CAUSA C.I.E. EGRESOS PORCENTAJE TOTAL ESTATAL 3,415 100.00 1.- CIERTAS AFECCIONES ORIGINADAS EN EL PERIODO PERINATAL 163 685 20.06 > DIFICULTAD RESPIRATORIA DEL RECIEN NACIDO Y OTROS 163I 199 5.83

Más detalles

Diplomado Nutrición Clínica (Toluca)

Diplomado Nutrición Clínica (Toluca) Diplomado Nutrición Clínica 200 20 (Toluca) No. Tema Docente Fecha t(h) Módulo I - LOS ELEMENTOS DE LA NUTRICIÓN 20 2 3 Examen Inicial Anatomía y Fisiología digestivas Anatomía e Histología Digestivas

Más detalles

TEMA 7. I. PÁNCREAS EXOCRINO 1. Ubicación. Relaciones. Estructura

TEMA 7. I. PÁNCREAS EXOCRINO 1. Ubicación. Relaciones. Estructura 1 TEMA 7 I. PÁNCREAS EXOCRINO 1. Ubicación. Relaciones. Estructura II. SECRECIÓN PANCREÁTICA 1. Producción 2. Composición 3. Funciones 3.1 Digestión de nutrientes 3.2 Alcalinización del duodeno 3.3 Proceso

Más detalles

Fibrosis quística: diagnóstico, clínica y tratamiento farmacológico

Fibrosis quística: diagnóstico, clínica y tratamiento farmacológico Fibrosis quística: diagnóstico, clínica y tratamiento farmacológico Dr. Carlos Rodrigo. Hospital Germans Trias y Pujol. Badalona DIAGNÓSTICO 1. Clínica a) Presentación neonatal: los recién nacidos pueden

Más detalles

Pancreatitis crònica i TMPI: Trets comuns i diferencials des de la perspectiva clínica

Pancreatitis crònica i TMPI: Trets comuns i diferencials des de la perspectiva clínica Pancreatitis crònica i TMPI: Trets comuns i diferencials des de la perspectiva clínica Glòria Fernández-Esparrach Unitat d Endoscòpia. ICMDiM Hospital Clínic. Barcelona. Catalunya Pancreatitis crónica:

Más detalles

Tractament: glibenclamida metformina HbA1c 8,5 fa 2 mesos. No autoanalisi

Tractament: glibenclamida metformina HbA1c 8,5 fa 2 mesos. No autoanalisi HIPOGLUCEMIA Dona 64 anys DM2 6 anys evolució. Tractament: glibenclamida 1-1-1 metformina 1-0-1 HbA1c 8,5 fa 2 mesos Explica símptomes hipoglucèmia ahir No autoanalisi DEFINICIÓ Tríada de Whipple (1938):

Más detalles

MANEJO MÉDICO DE COMPLICACIONES EN CIRUGÍA BARIÁTRICA. Alex Ramírez Rincón Internista Hospital Pablo Tobón Uribe Junio 2011

MANEJO MÉDICO DE COMPLICACIONES EN CIRUGÍA BARIÁTRICA. Alex Ramírez Rincón Internista Hospital Pablo Tobón Uribe Junio 2011 MANEJO MÉDICO DE COMPLICACIONES EN CIRUGÍA BARIÁTRICA Alex Ramírez Rincón Internista Hospital Pablo Tobón Uribe Junio 2011 RASGOS EPIDEMIOLÓGICOS RASGOS EPIDEMIOLÓGICOS Desde 1980 ha duplicado su prevalencia.

Más detalles

VALORACIÓN NUTRICIONAL EN PACIENTES CON ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA. Lic. Ma. Del Carmen Mata Obregón, ENC.

VALORACIÓN NUTRICIONAL EN PACIENTES CON ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA. Lic. Ma. Del Carmen Mata Obregón, ENC. VALORACIÓN NUTRICIONAL EN PACIENTES CON ENFERMEDAD RENAL CRÓNICA Lic. Ma. Del Carmen Mata Obregón, ENC. LIPIDOS CARBOHIDRATOS PROTEINAS CALCIO SODIO POTASIO OLIGOELEMENTOS LIQUIDOS VITAMINAS La malnutrición

Más detalles

TRATAMIENTO DE LA OBESIDAD EN ADOLESCENTES. Dra. M. del Pilar Medina D. Endocrinóloga Pediatra

TRATAMIENTO DE LA OBESIDAD EN ADOLESCENTES. Dra. M. del Pilar Medina D. Endocrinóloga Pediatra TRATAMIENTO DE LA OBESIDAD EN ADOLESCENTES Dra. M. del Pilar Medina D. Endocrinóloga Pediatra INTRODUCCION El Pediatra tiene una situación privilegiada en la salud del adolescente con respecto a otras

Más detalles

Principales causas de mortalidad general Venustiano Carranza 2014

Principales causas de mortalidad general Venustiano Carranza 2014 Principales causas de mortalidad general 422,381 Total 3,530 835.7 1 Enfermedades del corazón 846 200.3 -Enfermedades isquémicas del corazón 601 142.3 2 Diabetes mellitus 627 148.4 3 Tumores malignos 466

Más detalles

Complicaciones potencialmente graves de la pancreatitis crónica

Complicaciones potencialmente graves de la pancreatitis crónica Capítulo 7 Complicaciones potencialmente graves de la pancreatitis crónica J. Enrique Domínguez Muñoz, Julio Iglesias García, José Lariño Noia Servicio de Aparato Digestivo. Fundación para la Investigación

Más detalles

Carlos Corrales Benítez (PROMOCIÓN 2007-2013) TEMA REVISADO por un médico especialista en Digestivo. SÍNDROME DIARREICO

Carlos Corrales Benítez (PROMOCIÓN 2007-2013) TEMA REVISADO por un médico especialista en Digestivo. SÍNDROME DIARREICO Carlos Corrales Benítez (PROMOCIÓN 2007-2013) TEMA REVISADO por un médico especialista en Digestivo. SÍNDROME DIARREICO Se define como el aumento de volumen fecal, fluidez o frecuencia de las deposiciones

Más detalles

Pancreatitis crónica y sus complicaciones

Pancreatitis crónica y sus complicaciones 43 Pancreatitis crónica y sus complicaciones J. Enrique Domínguez Servicio de Aparato Digestivo. Hospital Clínico Universitario de Santiago Concepto La pancreatitis crónica se define como una enfermedad

Más detalles

Valoración Nutricional

Valoración Nutricional Valoración Nutricional Peso: el peso reciente es un marcador sensitivo del estado nutricional del paciente. La pérdida de peso de 5% en 1 mes o 10% en 6 meses previo a la hospitalización ha demostrado

Más detalles

Exámenes de laboratorio en hemodiálisis

Exámenes de laboratorio en hemodiálisis Exámenes de laboratorio en hemodiálisis Alejandro Cotera Sección Nefrología Hospital Clínico Universidad de Chile Exámenes de Laboratorio en Patologías Intercurrentes INFARTO AGUDO DEL MIOCARDIO Causa

Más detalles

ENFERMEDAD CELIACA Y OSTEOPOROSIS. José Luis Perez Castrillón Servicio Medicina Interna Hospital Rio Hortega Valladolid

ENFERMEDAD CELIACA Y OSTEOPOROSIS. José Luis Perez Castrillón Servicio Medicina Interna Hospital Rio Hortega Valladolid ENFERMEDAD CELIACA Y OSTEOPOROSIS José Luis Perez Castrillón Servicio Medicina Interna Hospital Rio Hortega Valladolid OSTEOPOROSIS Y ENFERMEDAD CELIACA Hay una mayor incidencia de osteoporosis en los

Más detalles

DIAGNÓSTICO DE LA DIABETES MELLITUS Definición Grupo de enfermedades metabólicas caracterizadas por hiperglicemia, resultante de defectos en la secreción y/o acción de la insulina La hiperglicemia crónica

Más detalles

Anemia: concepto 15/11/2013

Anemia: concepto 15/11/2013 FÁRMACOS ANTIANÉMICOS Cruz Miguel Cendán Enfermería.Curso 2013/14 Anemia: concepto Reducción de la hemoglobina (Hb) y presencia de eritrocitos anormales con deficiencia en su función (capacidad de transporte

Más detalles

UNIVERSIDAD CENTRAL DE VENEZUELA HOSPITAL UNIVERSITARIO DE CARACAS SERVICIO DE GASTROENTEROLOGÍA LITIASIS DEL CONDUCTO DE WIRSUNG

UNIVERSIDAD CENTRAL DE VENEZUELA HOSPITAL UNIVERSITARIO DE CARACAS SERVICIO DE GASTROENTEROLOGÍA LITIASIS DEL CONDUCTO DE WIRSUNG UNIVERSIDAD CENTRAL DE VENEZUELA HOSPITAL UNIVERSITARIO DE CARACAS SERVICIO DE GASTROENTEROLOGÍA LITIASIS DEL CONDUCTO DE WIRSUNG Dra. María F. Rodríguez L. Residente del Post Grado Gastroenterologia Litiasis

Más detalles

ttp://www.ugr.es/~rsaucedo

ttp://www.ugr.es/~rsaucedo ttp://www.ugr.es/~rsaucedo ENFERMEDADES RELACIONADAS CON EL ACIDO GASTRICO - LESIONES ULCERO-EROSIVAS DE LA MUCOSA GASTRO-DUODENAL. - DE ETIOLOGIA MUY DISPAR. - PATOGENIA: HIPERCLORHIDRIA O NORMOCLORHIDRIA

Más detalles

Osteoporosi en el nen Julita Medina. Hospital Sant Joan de Déu 10 Novembre 2012

Osteoporosi en el nen Julita Medina. Hospital Sant Joan de Déu 10 Novembre 2012 Osteoporosi en el nen Julita Medina Hospital Sant Joan de Déu 10 Novembre 2012 Osteoporosi en el nen Pic de massa òssia: valor màxim de DMO adquirida al final de l adolescència i inici de l edat adulta

Más detalles

Complicaciones Nutricionales y gastrointestinales de la Cirugía Bariatrica.

Complicaciones Nutricionales y gastrointestinales de la Cirugía Bariatrica. Complicaciones Nutricionales y gastrointestinales de la Cirugía Bariatrica. La obesidad es un problema de salud pública, en los Estados Unidos más de dos tercios de los adultos tienen sobrepeso (Índice

Más detalles

Cómo evaluar al paciente: Racionalidad en el pedido de estudios

Cómo evaluar al paciente: Racionalidad en el pedido de estudios 37 CONGRESO ARGENTINO DE PEDIATRÍA Mendoza Argentina - 2015 Diarrea crónica en los primeros años de vida Cómo evaluar al paciente: Racionalidad en el pedido de estudios Dra Raquel A Furnes Hospital Privado

Más detalles

NUTRICIÓ i PREVENCIÓ del CÀNCER

NUTRICIÓ i PREVENCIÓ del CÀNCER NUTRICIÓ i PREVENCIÓ del CÀNCER Dr. Antonio Agudo Unitat de Nutrició i Càncer Institut Català d Oncologia (ICO-IDIBELL) Biblioteca de Bellvitge L Hospitalet de Llobregat,15 d Abril 2015 Freqüència de càncer

Más detalles

3. Definición, historia natural, criterios diagnósticos y cribado de DM 2

3. Definición, historia natural, criterios diagnósticos y cribado de DM 2 3. Definición, historia natural, criterios diagnósticos y cribado de DM 2 Preguntas para responder Cuál es la definición de diabetes? Criterios diagnósticos, pruebas a realizar y puntos de corte Cuáles

Más detalles

Nutrición en el enfermo con fibrosis quística

Nutrición en el enfermo con fibrosis quística Artículo de Revisión Nutrición en el enfermo con fibrosis quística Nutrition in the cystic fibrosis patient López-Legarrea Patricia, Martínez J. Alfredo Departamento de Ciencias de la Alimentación, Fisiología

Más detalles

FIBROSIS QUISTICA DE PANCREAS. Dra Susana Barbeito Servicio de Nutrición y diabetes Hospital P de Elizalde

FIBROSIS QUISTICA DE PANCREAS. Dra Susana Barbeito Servicio de Nutrición y diabetes Hospital P de Elizalde FIBROSIS QUISTICA DE PANCREAS Dra Susana Barbeito Servicio de Nutrición y diabetes Hospital P de Elizalde FQP PATOLOGIA RESPIRATORIA PATOLOGIA GASTROINTESTINAL PATOLOGIA HEPATOBILIAR FQP Autosómica recesiva,

Más detalles

Cuando hablamos de cáncer de páncreas (CP) hacemos referencia al tumor más prevalente,

Cuando hablamos de cáncer de páncreas (CP) hacemos referencia al tumor más prevalente, Dr. José Lariño Noia Servicio de Aparato Digestivo Hospital Clínico Universitaro de Santiago de Compostela Optimización del pronóstico en cáncer de páncreas Cuando hablamos de cáncer de páncreas (CP) hacemos

Más detalles

Fármacos utilizados en el Tratamiento de las Enfermedades Hematológicas. Tratamiento de las Anemias.

Fármacos utilizados en el Tratamiento de las Enfermedades Hematológicas. Tratamiento de las Anemias. FARMACOLOGÍA CINICA Fármacos utilizados en el Tratamiento de las Enfermedades Hematológicas. Tratamiento de las Anemias. 2005-2006 Fármacos para el tratamiento de las enfermedades hematológicas Fármacos

Más detalles

dietético LEYRE Dra Lucía Laborda González J. Sección Nutrición Hospital Cruces

dietético LEYRE Dra Lucía Laborda González J. Sección Nutrición Hospital Cruces Actualización en el tratamiento dietético de las enfermedades pancreáticas LEYRE Anatomía del páncreas Víscera retroperitoneal, posición transversa, parte superior abdomen. Entre el marco duodenal y el

Más detalles

PANCREATITIS AGUDA EN EL NIÑO

PANCREATITIS AGUDA EN EL NIÑO PANCREATITIS AGUDA EN EL NIÑO Ignacio Tapia P Internado de Pediatría Universidad de La Frontera Hospital Hernán Henríquez Aravena DEFINICIÓN Enfermedad inflamatoria originada por activación, liberación

Más detalles

Una mirada interactiva al. del tracto gastrointestinal (GI) Bienvenido a esta guía interactiva

Una mirada interactiva al. del tracto gastrointestinal (GI) Bienvenido a esta guía interactiva Una mirada interactiva al tracto gastrointestinal (GI) Bienvenido a esta guía interactiva del tracto gastrointestinal (GI) Haga clic sobre el nombre del órgano para obtener información sobre las zonas

Más detalles

Aparato digestivo. Tubo digestivo. Boca: La boca es una cavidad. De los múltiples elementos que la conforman, se

Aparato digestivo. Tubo digestivo. Boca: La boca es una cavidad. De los múltiples elementos que la conforman, se El sistema digestivo está formado por: Aparato digestivo -Tubo digestivo: Boca, faringe, estomago, duodeno, yeyuno íleon, colon (apéndice, ciego, colon ascendente, colon transverso, colon descendente,

Más detalles

Ponent: GRUP OSTEOPOROSI

Ponent: GRUP OSTEOPOROSI Ponent: GRUP OSTEOPOROSI Indicacions del antiresotius en fractures osteoprotiques. Que ens justifica el tractament i quan li haurem de donar??? Jo:..pero l Higini te pendent una extracció dental????? Majoria

Más detalles

Afección autoinmune determinada por una inflamación crónica de la sección que está más próxima al intestino delgado

Afección autoinmune determinada por una inflamación crónica de la sección que está más próxima al intestino delgado Afección autoinmune determinada por una inflamación crónica de la sección que está más próxima al intestino delgado Produce Intolerancia a la proteína GLIADINA del GLUTEN Esta proteína se presenta en El

Más detalles

Por qué es importante la ENSANUT?

Por qué es importante la ENSANUT? Por qué es importante la ENSANUT? La Encuesta Nacional de Salud y Nutrición (ENSANUT 2012), otorga una visión integral de las condiciones de salud de la población en temas de: Salud materno-infantil, Salud

Más detalles

Diapositiva 1. Diapositiva 2. Diapositiva 3 NUTRICION COMO EJE FUNDAMENTAL DE LA CURACION CUIDADO DEL PIE FACTORES DE RIESGO

Diapositiva 1. Diapositiva 2. Diapositiva 3 NUTRICION COMO EJE FUNDAMENTAL DE LA CURACION CUIDADO DEL PIE FACTORES DE RIESGO 1 NUTRICION COMO EJE FUNDAMENTAL DE LA CURACION CLAUDIA PATRICIA MEJIA BERNAL NUTRICIONISTA DIETISTA ESPECIALISTA EN EPIDEMIOLOGIA HOSPITAL UNIVERSITARIO FUNDACION SANTA FE DE BOGOTA 2 CUIDADO DEL PIE

Más detalles

SOPORTE NUTRICIONAL EN ICC. Nta. Lizette Melo Letelier. Unidad Asistencia Nutricional. Hospital Gustavo Fricke. Viña del Mar.

SOPORTE NUTRICIONAL EN ICC. Nta. Lizette Melo Letelier. Unidad Asistencia Nutricional. Hospital Gustavo Fricke. Viña del Mar. SOPORTE NUTRICIONAL EN ICC. Nta. Lizette Melo Letelier. Unidad Asistencia Nutricional. Hospital Gustavo Fricke. Viña del Mar. Objetivo del Soporte Nutricional. Administrar un soporte nutricional oportuno,

Más detalles

EVALUACIÓN DE LA FUNCIÓN PANCREÁTICA

EVALUACIÓN DE LA FUNCIÓN PANCREÁTICA EVALUACIÓN DE LA FUNCIÓN PANCREÁTICA Dr. Luis Antonio Salazar Facultad de Medicina Universidad de La Frontera 2004 Anatomía del páncreas El páncreas es un órgano alargado (aprox. 13 cm. de longitud), cónico,

Más detalles

Paciente con sospecha y diagnóstico de Enfermedad Renal Crónica

Paciente con sospecha y diagnóstico de Enfermedad Renal Crónica Guías de abordaje y seguimiento Paciente con sospecha y diagnóstico de Enfermedad Renal Crónica Mayores de 15 años Coordinación científica nacional EPS SURA / Agosto de 20 Los conceptos y recomendaciones

Más detalles

Caso Clínico. Unidad Segunda Infancia, Pediatría HHHA Medicina Universidad de la Frontera Int. Stephanie Mieville P.

Caso Clínico. Unidad Segunda Infancia, Pediatría HHHA Medicina Universidad de la Frontera Int. Stephanie Mieville P. Caso Clínico Unidad Segunda Infancia, Pediatría HHHA Medicina Universidad de la Frontera Int. Stephanie Mieville P. Caso Clínico Paciente EVC, sexo femenino de 10 años Dentro de sus diagnósticos, destaca

Más detalles

Intoxicación por alcohol etílico y metílico. Toxicología alimentaria

Intoxicación por alcohol etílico y metílico. Toxicología alimentaria Intoxicación por alcohol etílico y metílico Toxicología alimentaria Cómo se define el alcoholismo? La OMS (Organización Mundial de la Salud) define el alcoholismo como la ingestión diaria: de más de 50

Más detalles

No hábitos tóxicos. No alergias medicamentosas conocidas. Hipertensión arterial en tratamiento farmacológico.

No hábitos tóxicos. No alergias medicamentosas conocidas. Hipertensión arterial en tratamiento farmacológico. DIEGO O. REJAS VELASQUEZ MEDICINA INTERNA H. UNIVERSITARIO FUENLABRADA Mujer de 64 años. No hábitos tóxicos. No alergias medicamentosas conocidas. Hipertensión arterial en tratamiento farmacológico. Obesidad

Más detalles

Perfiles VENELAB PERFIL-004 PERFIL LIPIDICO 095 COLESTEROL TOTAL 097 COLESTEROL LDL 096 COLESTEROL HDL 098 VLDL COLESTEROL ACTUALIZADO JULIO 2010

Perfiles VENELAB PERFIL-004 PERFIL LIPIDICO 095 COLESTEROL TOTAL 097 COLESTEROL LDL 096 COLESTEROL HDL 098 VLDL COLESTEROL ACTUALIZADO JULIO 2010 Perfiles VENELAB ACTUALIZADO JULIO 2010 PERFIL-001 PERFIL 20 PERFIL-002 PERFIL 20 + EXAMEN DE ORINA PERFIL-003 PERFIL 20 + EXAMEN DE ORINA Y HECES 187 EXAMEN DE HECES PERFIL-004 PERFIL LIPIDICO PERFIL-005

Más detalles

ANEMIAS CARENCIALES Dra. M. Robles

ANEMIAS CARENCIALES Dra. M. Robles ANEMIAS CARENCIALES Dra. M. Robles Salud Pública y Nutrición Grado de Nutrición Humana y Dietética (2012/2013) b Importancia del problema b Definición y clasificación b Anemia por défict de Fe, á fólico

Más detalles

Recomendaciones para pacientes con Enfermedad Inflamatoria Intestinal

Recomendaciones para pacientes con Enfermedad Inflamatoria Intestinal Recomendaciones para pacientes con Enfermedad Inflamatoria Intestinal Información conjunta GETECCU / ACCU nº 10 año 2005 Alteraciones óseas: Osteoporosis y Osteopenia en EII Esther Garcia Planella Recomendaciones

Más detalles

AMIGO Tabletas palatables

AMIGO Tabletas palatables AMIGO Tabletas palatables COMPOSICIÓN: Cada Tableta de AMIGO contiene: Vitamina A Palmitato Vitamina D3 Vitamina E Acetato Tiamina mononitrato Riboflavina 5 fosfato sódica Piridoxina clorhidrato (B6) Cianocobalamina

Más detalles

Anemia en edad avanzada

Anemia en edad avanzada Anemia en edad avanzada Especialidad: Atención Primaria 2. El/la paciente Datos Demográficos y Sociales Mujer de 80 años española. Vive sola, aunque es visitada por familiares regularmente y tras ser interrogada

Más detalles

METABOLISMO MINERAL Y OSEO OSTEOPOROSIS POST- MENOPAUSICA

METABOLISMO MINERAL Y OSEO OSTEOPOROSIS POST- MENOPAUSICA XXIX CONGRESO NACIONAL DE ENFERMERIA ESPECIALISTAS EN ANALISIS CLINICOS METABOLISMO MINERAL Y OSEO OSTEOPOROSIS POST- MENOPAUSICA Ana Rodríguez García Servicio de Análisis Clínicos Hospital Universitario

Más detalles

ENFERMEDAD CELIACA : EXACTITUD DIAGNOSTICA DE LOS MARCADORES SEROLOGICOS

ENFERMEDAD CELIACA : EXACTITUD DIAGNOSTICA DE LOS MARCADORES SEROLOGICOS : EXACTITUD DIAGNOSTICA DE LOS MARCADORES SEROLOGICOS BIOQUIMICA MARIA EUGENIA IBAÑEZ HOSPITAL ITALIANO DE BUENOS AIRES LABORATORIO CENTRAL DEFINICION INTOLERANCIA PERMANENTE A LA GLIADINA DEL TRIGO, AVENA,

Más detalles

CENTRO DE ESTUDIOS SOBRE NUTRICIÓN INFANTIL

CENTRO DE ESTUDIOS SOBRE NUTRICIÓN INFANTIL ESTUDIO SOBRE LA ALIMENTACIÓN DE NIÑOS EN EDAD ESCOLAR QUE CONCURREN A COMEDORES ESCOLARES EN LA PROVINCIA DE RIO NEGRO -2003- Resumen ejecutivo Análisis y Redacción del Informe: Alicia Rovirosa, Sergio

Más detalles

Química Clínica JTP Clelia Innocente

Química Clínica JTP Clelia Innocente Química Clínica JTP Clelia Innocente CRITERIOS DIAGNOSTICOS Tokyo 2010 Dolor abdominal agudo y sensibilidad con localización en el hemiabdomen superior. Aumento en los niveles de enzimas pancreáticas

Más detalles

DIABETES MELLITUS Epidemiología, diagnóstico y tipos. Dra. Elena García

DIABETES MELLITUS Epidemiología, diagnóstico y tipos. Dra. Elena García DIABETES MELLITUS Epidemiología, diagnóstico y tipos Dra. Elena García Criterios diagnósticos de diabetes mellitus 1. Glucemia plasmática en ayunas 126mg/dl tras ayuno de 8 horas. 2. Glucemia plasmática

Más detalles

Enfoque del paciente obeso

Enfoque del paciente obeso Enfoque del paciente obeso Andrés Palacio Clínica Integral de Diabetes Profesor Universidad Pontificia Bolivariana Ubique en este espacio el logo de su Institución. Conflictos de Interés He participado

Más detalles

Según estadísticas nacionales, Chile tendrá en 2010: 4.350.969 personas obesas de las cuales

Según estadísticas nacionales, Chile tendrá en 2010: 4.350.969 personas obesas de las cuales Beneficios y complicaciones de la cirugía bariátrica Dra. Dina Schachter Endocrinóloga Clínica Santa María Introducción Obesidad es una enfermedad crónica, cuya prevalencia aumenta en el tiempo Definida

Más detalles

GenoROOT Monitor del Metabolismo

GenoROOT Monitor del Metabolismo Product 3 GenoROOT Monitor del Metabolismo Para bajar de peso, usualmente las personas optan por alguna de estas opciones: Quemar más calorías a través del ejercicio físico, y/o Reducir/Controlar el consumo

Más detalles

Introducción: cambios durante el embarazo Necesidades de nutrientes Precauciones nutricionales

Introducción: cambios durante el embarazo Necesidades de nutrientes Precauciones nutricionales Nutrición y Dietética Dr. Alfredo Fernández Quintela Dpto. Farmacia y Ciencias de los Alimentos Universidad del País Vasco (UPV/EHU) Tema 24. Embarazo Introducción: cambios durante el embarazo Necesidades

Más detalles

Trastornos Gastrointestinales Para cada caso, la combinación adecuada

Trastornos Gastrointestinales Para cada caso, la combinación adecuada Trastornos Gastrointestinales Para cada caso, la combinación adecuada Los síntomas gastrointestinales, son una causa muy frecuente de visita al veterinario: Los síntomas gastrointestinales (diarrea, vómito,

Más detalles

CIRUGIA BARIATRICA MANEJO NUTRICIONAL POST. OPERATORIO LIC.NUT.FRESIA GUZMAN VIVANCO NUTRICONISTA CLINICA UANI HOSPITAL CLINICO REGIONAL CONCEPCION

CIRUGIA BARIATRICA MANEJO NUTRICIONAL POST. OPERATORIO LIC.NUT.FRESIA GUZMAN VIVANCO NUTRICONISTA CLINICA UANI HOSPITAL CLINICO REGIONAL CONCEPCION CIRUGIA BARIATRICA MANEJO NUTRICIONAL POST. OPERATORIO LIC.NUT.FRESIA GUZMAN VIVANCO NUTRICONISTA CLINICA UANI HOSPITAL CLINICO REGIONAL CONCEPCION Rol del Nutricionista Rol de APOYO. Crear conciencia

Más detalles

Caracterización del Metabolismo Mineral en niños en Diálisis Peritoneal Crónica

Caracterización del Metabolismo Mineral en niños en Diálisis Peritoneal Crónica Caracterización del Metabolismo Mineral en niños en Diálisis Peritoneal Crónica F Cano 1,A Rojo 1, ML Ceballos 1, M Azocar 1,M Ibacache 1, A Delucchi 1, L Quiroz 2, C Irarrazabal 3,I Delgado 4, F Ugarte

Más detalles

Cas Clínic: Pacient amb hipocalcèmia, hipomagnesèmia i síndrome diarreica

Cas Clínic: Pacient amb hipocalcèmia, hipomagnesèmia i síndrome diarreica Cas Clínic: Pacient amb hipocalcèmia, hipomagnesèmia i síndrome diarreica Antonio Abril Rubio Resident Endocrinologia i Nutrició Hospital Universitari de Bellvitge Resumen del caso Paciente de 51 años

Más detalles

La enfermedad celíaca tiene un

La enfermedad celíaca tiene un INFORME Celiaquía: cuando el gluten es un enemigo La enfermedad celíaca (EC) puede aparecer a cualquier edad Texto: Juan Manuel Villa Fotos: Archivo La enfermedad celíaca tiene un enemigo que se utiliza

Más detalles

Nutrición en Nefropatía Pediátrica

Nutrición en Nefropatía Pediátrica Nutrición en Nefropatía Pediátrica Lic. Inés Bertero Servicio de Nutrición y Alimentación Servicio de Nefrología Hospital de Niños de la Sma. Trinidad- 2010 Más del 50% de los pacientes pediátricos en

Más detalles

RECOMENDACIONES SEGO. Prof. Txanton Martinez-Astorquiza Presidente SEMEPE-SEGO SEGO

RECOMENDACIONES SEGO. Prof. Txanton Martinez-Astorquiza Presidente SEMEPE-SEGO SEGO RECOMENDACIONES SEGO Prof. Txanton Martinez-Astorquiza Presidente SEMEPE-SEGO SEGO PRECONCEPCIONAL FOLATOS 1 Ácido fólico f Existe una sólida s evidencia sobre la reducción n de la incidencia y recurrencia

Más detalles

SEMINARIO DE ACTUALIZACION PEDIATRICA ASUNCION PARAGUAY. Enfermedad Celíaca Del síntoma al diagnóstico

SEMINARIO DE ACTUALIZACION PEDIATRICA ASUNCION PARAGUAY. Enfermedad Celíaca Del síntoma al diagnóstico SEMINARIO DE ACTUALIZACION PEDIATRICA ASUNCION PARAGUAY Enfermedad Celíaca Del síntoma al diagnóstico Dra. María del Carmen Toca Hospital Nacional Prof. A. Posadas Buenos Aires Argentina Caso clínico Niño

Más detalles

INTESTINO. Optimización n de la superficie intestinal. Intestino FISIOPATOLOGÍA. TECNOLOGÍA MÉDICA FONOAUDIOLOGÍA Dra. Emilia Sanhueza R.

INTESTINO. Optimización n de la superficie intestinal. Intestino FISIOPATOLOGÍA. TECNOLOGÍA MÉDICA FONOAUDIOLOGÍA Dra. Emilia Sanhueza R. UNIVERSIDAD DE CHILE FACULTAD DE MEDICINA INTESTINO FISIOPATOLOGÍA TECNOLOGÍA MÉDICA FONOAUDIOLOGÍA Dra. Emilia Sanhueza R. PROGRAMA DE FISIOPATOLOGÍA Intestino Optimización n de la superficie intestinal

Más detalles

FÓRMULA: Cada tableta contiene:

FÓRMULA: Cada tableta contiene: INFORMACION PARA PRESCRIBIR AMPLIA 1. NOMBRE COMERCIAL Y GENERICO CALTRAT 600+M VitaminaD 3 /minerales CALTRATE 600+M Vitamina D 3 / minerales Tabletas 2. FORMA FARMACEUTICA Y FORMULACION FÓRMULA: Cada

Más detalles

FICHA TÉCNICA. 4.1. Indicaciones terapéuticas Tratamiento de los estados carenciales de zinc, siempre que no puedan ser corregidos mediante la dieta.

FICHA TÉCNICA. 4.1. Indicaciones terapéuticas Tratamiento de los estados carenciales de zinc, siempre que no puedan ser corregidos mediante la dieta. agencia española de medicamentos y productos sanitarios FICHA TÉCNICA 1. NOMBRE DEL MEDICAMENTO Zinc Hermes 25 mg comprimidos efervescentes 2. COMPOSICIÓN CUALITATIVA Y CUANTITATIVA Cada comprimido efervescente

Más detalles

Prof. Erika Fernández Jefe de la Sección de Bioquímica Instituto de Investigaciones Clínicas Dr. Américo Negrette

Prof. Erika Fernández Jefe de la Sección de Bioquímica Instituto de Investigaciones Clínicas Dr. Américo Negrette Prof. Erika Fernández Jefe de la Sección de Bioquímica Instituto de Investigaciones Clínicas Dr. Américo Negrette Definición La Diabetes mellitus es un grupo de enfermedades metabólicas caracterizadas

Más detalles

Abordaje y Manejo del Paciente con Pancreatitis aguda. Luz Elena Flórez Rueda Cirujana General 2016

Abordaje y Manejo del Paciente con Pancreatitis aguda. Luz Elena Flórez Rueda Cirujana General 2016 Abordaje y Manejo del Paciente con Pancreatitis aguda Luz Elena Flórez Rueda Cirujana General 2016 Definición Proceso inflamatorio del páncreas, no bacteriano, agudo, produciendo lesión tisular con respuesta

Más detalles

La leche como alimento

La leche como alimento El papel de los lácteos en la dieta correcta María Isabel Santaló Junio 28, 2013 Qué es una Alimentación Correcta? Satisface adecuadamente los requerimientos nutrimentales. Proporciona energía. Conserva

Más detalles

FISIOLOGIA GASTROINTESTINAL Digestión y absorción de nutrientes Fisiología II

FISIOLOGIA GASTROINTESTINAL Digestión y absorción de nutrientes Fisiología II FISIOLOGIA GASTROINTESTINAL Digestión y absorción de nutrientes Fisiología II Dr. Ramfis Nieto Martínez Internista MS Nutrición Sección de Fisiología. Decanato de Medicina. UCLA. Apartado 506. Barquisimeto.

Más detalles

Hígado. Vesícula Biliar

Hígado. Vesícula Biliar FISOLOGIA DE LA SECRECION BILIAR SECRECION DE BILIS POR EL HIGADO Secreción Biliar: Necesaria para la digestión y absorción de lípidos. Rol central en la homeostasis del colesterol corporal. Excreción

Más detalles

Fisiología y envejecimiento. Aparato digestivo. Tema 10

Fisiología y envejecimiento. Aparato digestivo. Tema 10 Tema 10 Generalidades. Motilidad digestiva. Funciones secretoras. Envejecimiento. Generalidades El aparato digestivo es el encargado de transformar los alimentos en nutrientes susceptibles de ser absorbidos

Más detalles

FISIOLOGIA DEL APARATO DIGESTIVO

FISIOLOGIA DEL APARATO DIGESTIVO FISIOLOGIA DEL APARATO DIGESTIVO 1. Generalidades del aparato digestivo 2. Motilidad gastrointestinal 3. Secreciones gastrointestinales 4. Digestión y absorción Dr. Andrés Alvarez.Asistente de Clínica

Más detalles

PATOLOGIA PANCREATICA

PATOLOGIA PANCREATICA PATOLOGIA PANCREATICA PANCREATITIS CRÓNICA CÁNCER DE PÁNCREAS TUMORES QUÍSTICOS DEL PÁNCREAS Alvaro Tapia y Cía. Ltda. PANCREATITIS CRÓNICA CAUSAS Alcohol Otras: cáncer periampular trauma pancreático con

Más detalles

IES Francesc B. Moll

IES Francesc B. Moll IES Francesc B. Moll Informació Lliures del mòdul de Dietoteràpia Cicle Formatiu de Grau Superior de Dietètica Departament de la Família de F.P. de Sanitat Contenidos. Los contenidos del módulo de Dietoterapia

Más detalles

Fibrosis Quística Aspectos Nutricionales. Dra. Adriana Fernández Hospital de Niños de La Plata

Fibrosis Quística Aspectos Nutricionales. Dra. Adriana Fernández Hospital de Niños de La Plata Fibrosis Quística Aspectos Nutricionales Dra. Adriana Fernández Hospital de Niños de La Plata Sobrevida media 1986-2008 Corey M et al. J Clin Epidemiol 1988;41:583-91 FQ: Nutrición Objetivo: Crecimiento

Más detalles

HIPERPARATIROIDISMO PRIMARIO, SECUNDARIO Y OSTEODISTROFIA RENAL. Mª Beatriz Jiménez Moreno FIR 4º año Análisis Clínicos 6 de Febrero de 2008

HIPERPARATIROIDISMO PRIMARIO, SECUNDARIO Y OSTEODISTROFIA RENAL. Mª Beatriz Jiménez Moreno FIR 4º año Análisis Clínicos 6 de Febrero de 2008 HIPERPARATIROIDISMO PRIMARIO, SECUNDARIO Y OSTEODISTROFIA RENAL Mª Beatriz Jiménez Moreno FIR 4º año Análisis Clínicos 6 de Febrero de 2008 HIPERPARATIROIDISMO PRIMARIO El hiperparatiroidismo primario

Más detalles

OSTEOPOROSI HOME. Dr. Montero Dra. Iglesias GRUP OSTEOPOROSI

OSTEOPOROSI HOME. Dr. Montero Dra. Iglesias GRUP OSTEOPOROSI OSTEOPOROSI HOME Dr. Montero Dra. Iglesias GRUP OSTEOPOROSI DEFINICIÓ MALALTIA DE L OS QUE ES CARACTERITZA PER UNA ALTERACIÓ DE LA RESISTÈNCIA QUE PROVOCA UN AUGMENT DE RISC DE FRACTURA National Institut

Más detalles

PROGRAMA NACIONAL DE DETECCION Y CONTROL DE ENFERMEDAD CELÍACA

PROGRAMA NACIONAL DE DETECCION Y CONTROL DE ENFERMEDAD CELÍACA PROGRAMA NACIONAL DE DETECCION Y CONTROL DE ENFERMEDAD CELÍACA La celiaquía es considerada la enfermedad intestinal crónica más frecuente. A pesar de que no hay registro de casos, actualmente se calcula

Más detalles

diabetes mellitus tipo 1 P R O C E S O S Definición funcional Conjunto de actuaciones a través de las cuales se identifica la población con DM1 y se establecen los mecanismos para la detección precoz y

Más detalles